El diputat de Cultura, Xavier Rius, i Joaquín Collado han signat en la jornada de hui l’acord pel qual el fotògraf valencià autoritza al Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València a itinerar les fotografies que conformen l’exposició La València oblidada, una mostra que va estar exhibida al MuVIM l’any 2014 i que ara estarà en itinerància fins l’any 2021. Per al proper exercici 2018, diversos municipis valencians, com ara Ador, Gandia, Guadassuar, Algemesí, Bétera i Quartell ja han manifestat el seu interés en poder exhibir la mostra en les seues principals sales.

L'exposició es compon d’un total de 89 obres realitzades entre els anys 70 i les primeres dècades dels anys 80 del segle XX. El material s'ha organitzat en cinc apartats: barri xinés, gitanos, el rastre, Sant Esteve i altres.

En l’apartat dedicat al barri xinés es mostren imatges captades de la quotidianitat d'aquest singular ambient dels anys 70, totes elles realitzades amb un enquadrament perfecte, on el fotògraf, dissimuladament, fotografiava les diferents escenes.

D’altra banda, les instantànies relatives a l’ètnia gitana constitueixen retrats des d'una confiança que permet plasmar la mirada d'un poble que volia recordar les seues arrels. El rastre, el qual roman fotografiat quan encara aquest s’ubicava en la plaça de Nàpols i Sicília, mostra persones retratades de forma directa, una vegada més amb la confiança que el fotògraf establia amb el personatge. En l'apartat dedicat a la plaça de Sant Esteve es barregen els jocs infantils, la pobresa i l'activitat d'una joventut que jugava a ser major. L'exposició es tanca amb un apartat general sobre València, on es capten moments fugaços emmarcats dintre una composició impecable.

Joaquín Collado va nàixer a València en 1930 i s'inicià en la fotografia de forma autodidacta en 1965. Aquest ex treballador de banca cultivava durant el seu temps lliure la seua afició de fotografiar persones, personatges i enclavaments de la ciutat. La seua mirada respecte de la vida urbana és una barreja d'immediatesa, fugacitat, cerca de l'instant òptim i enquadrament perfecte. La mostra, comissariada per Luis Carrasco Llopis, compta amb el suport d’AGFOVAL (l'Agrupación Fotográfica Valenciana) i el Círculo Collado.

L'Àrea de Modernització i Desenvolupament de l’Administració Electrònica de la Diputació de València fa un pas més en el seu compromís de col·laborar i ajudar les entitats locals de la demarcació de València i la modernització cap a la e-Administració amb la implantació d'una innovadora plataforma d'administració electrònica basada en programari lliure. Aquesta plataforma està destinada als municipis amb un cens inferior als 20.000 habitants, entitats locals menors i mancomunitats de les comarques valencianes, i afavorirà l'agilitat dels procediments administratius i reducció dels temps de tramitació.

El diputat responsable de l'Àrea, Ivan Martí, ha explicat que «es tracta d'un projecte necessari per tal d’adequar l'administració a les noves tecnologies i els seus requeriments, així com facilitar les tasques administratives, eliminant l'ús de paper, dotar de major transparència la gestió administrativa i l'accessibilitat per a presentar, simplificar i fer un seguiment dels documents aportats». 

Així mateix, Ivan Martí ha incidit en que mitjançant aquesta plataforma «volem donar suport als nostres municipis, així com complir amb la nova normativa referent a l'administració digital», ha afegit el diputat. «La Diputació assumeix un paper coordinador i garant del compliment per part de les entitats locals de les noves formes de gestió facilitant a les mateixes les eines necessàries per poder implementar una gestió electrònica entre el ciutadà i la seua administració més propera, com són els ajuntaments. Es tracta d'una eina que permetrà els consistoris millorar la productivitat i simplificar els diferents processos del dia a dia, permetent a la ciutadania exercir els drets que els reconeix la normativa vigent», ha remarcat el responsable de Modernització.

En aquest sentit, l'objectiu de la Diputació és seguir col·laborant i contribuir a la implantació i canvi que suposa en les administracions locals l'aplicació de les lleis 39 i 40/2015, les quals impulsen una administració totalment electrònica, interconnectada i transparent, millorant l'agilitat dels procediments administratius i reduint els temps de tramitació, així com les relacions entre administracions.

És per això, el diputat ha assenyalat que «el desenvolupament de l'administració electrònica és un dels principals desafiaments als quals s'enfronten les administracions públiques per a no quedar desfasades amb la societat de la informació: possibilita i compleix els objectius d'acostament entre ciutadà i administració, la simplificació administrativa, la reducció de costos, la millora de procediments interns i de garanties cap a la ciutadania».  

Sense cost per a les entitats locals

L'empresa Guadaltel ha resultat adjudicatària, a través d'un procediment de licitació obert, d'aquest projecte d'implantació de la plataforma de tramitació per a la gestió electrònica dels procediments. El projecte abasta fins 2021, començant a implantar-se durant el darrer trimestre de l’exercici 2017. L'adjudicació del contracte s'ha resolt per un import de 1.138.949,40 euros, tot i que aquesta acció no suposa cap cost per a les entitats locals que s'adherisquen al mateix, el qual serà assumit íntegrament per la corporació provincial.

En breu començarà a estar operativa la plataforma per a les entitats usuàries, i estarà composta per una part tecnològica i una part de gestió. És per això, la implantació d'aquesta eina comportarà també l'engegada de plans de formació per a tècnics de la Diputació i usuaris de les entitats locals, amb l’objectiu d’aconseguir un major aprofitament de la plataforma.  

Les línies generals de l'objecte d'aquesta contractació han estat la racionalització, normalització i simplificació dels procediments administratius i el subministrament d'una plataforma per a la gestió d'expedients electrònics que incloga gestió documental, portafirmes, arxiu documental i firma electrònica reconeguda.

El ple de juliol de la Diputació de València ha aprovat una modificació de crèdit que inclou, entre altres destinacions del superàvit de la institució provincial, invertir 900.000 euros en la reforma del Teatre Principal, una actuació que consistirà bàsicament en la neteja i condicionament de la façana i la coberta per a tapar les escletxes i evitar filtracions.

En paraules del president de la Diputació, Jorge Rodríguez, “el Principal és un edifici emblemàtic i hi ha una sèrie de deficiències i patologies urgents que, encara que no afecten a l'estructura, que està en perfecte estat, urgeix reparar perquè s'havien anat posposant, i la intenció és evitar la deterioració de les instal·lacions i donar-li esplendor al teatre”.

Per la seua banda, el diputat d'Administració General i Patrimoni, Pepe Ruiz, afig que “s'actuarà en zones prioritàries de l'immoble com la coberta i la façana, en concret per a netejar i solucionar els problemes d'escletxes, desperfectes en la paret i goteres”. Els responsables provincials coincideixen en la importància d'aquest tipus d'actuacions de manteniment i reparació d'edificis propietat de la Corporació per a evitar situacions de deterioració com la del Teatre Escalante, que a diferència del Principal no és propietat de la Diputació.

Treballs fins de restauració

Des del servei de Projectes Tècnics de l'àrea que dirigeix Pepe Ruiz assenyalen que l'informe complet de l'estat de l'interior del teatre conclou que no existeixen problemes estructurals, i que l'actuació prioritària s'ha d'efectuar en les façanes i la coberta, amb “una sèrie de treballs fins de restauració que haurà d'escometre una empresa especialitzada”.

En paral·lel, s'invertiran altres 50.000 euros per a restaurar tres escales a l'interior del teatre, que s'aniran condicionant per fases i romandran tancades durant la intervenció per qüestions de seguretat. Quant a la façana, els tècnics preveuen que serà necessari utilitzar camions grua per accedir a determinades zones on s'han detectat filtracions.

Quant al termini d'execució de la reforma, des de l'àrea d'Administració General entenen que les obres podrien començar a la primavera del pròxim any, una vegada finalitzats els tràmits administratius, i l'objectiu és que estiguen acabades abans del final de la legislatura, a mitjan 2019.

La comarca Hoya de Buñol-Chiva rebrà un total de 523.010 euros en concepte del nou Model de Serveis Socials de la Diputació de València, el qual va ser presentat el passat mes de juny per part de la Corporació provincial. Aquesta quantitat suposa l’increment del 222% de l’aportació de la Diputació en la comarca durant el període comprés entre 2015 i 2017.

La inversió global a través d'aquest pla d'atenció primària, de 9,4 milions d'euros, ha triplicat en a penes dos anys la partida destinada per l'anterior equip de govern a aquesta assistència social bàsica. El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, van presentar davant desenes d'alcaldes i alcaldesses el nou model de la institució provincial.

En el cas de la comarca Hoya de Buñol-Chiva suposa una injecció de 115.846 euros per als veïns i veïnes de Buñol, xifra especialment significativa ja que no havia percebut fins el moment assignació de la Diputació per als serveis socials. A més, Cheste rep una inversió de 169.011 euros, Godelleta de 57.747 euros i Siete Aguas de 29.954 euros. En el cas de la mancomunitat Hoya de Buñol-Chiva, la quantitat rebuda és de 110.452 euros.

Inversió per programes

La quantitat destinada a Buñol es dividirà en 82.403 euros per al reforçament de l’equip tècnic, 22.500 per a prestacions individualitzades, 10.000 euros per a casos de pobresa energètica, 13.500 per al programa d’ajuda a domicili, 1.443 per als anomenats clubs de convivència, 1.000 per a cooperació social i 25.000 per a actuacions de prevenció i inserció social. Cheste dedicarà 76.261 euros per al reforçament de l’equip tècnic, 41.250 per a prestacions individualitzades, 20.000 euros per a casos de pobresa energètica, 22.500 per al programa d’ajuda a domicili, 1.500 per als anomenats clubs de convivència i 7.500 per a actuacions de prevenció i inserció social. Per la seua banda, Godelleta invertirà 30.527 per al reforçament de l’equip tècnic, 500 per al centre social, 4.500 per a prestacions individualitzades, 2.070 euros per a casos de pobresa energètica, 12.750 per al programa d’ajuda a domicili, 900 per als anomenats clubs de convivència, 1.500 per a cooperació social i 5.000 per a actuacions de prevenció i inserció social. Per últim, en el cas de Siete Aguas el municipi farà una inversió de 13.616 per al reforçament de l’equip tècnic, 3.000 per a prestacions individualitzades, 1.242 euros per a casos de pobresa energètica, 7.125 per al programa d’ajuda a domicili, 721 per als anomenats clubs de convivència, 1.000 per a cooperació social i 4.250 per a actuacions de prevenció i inserció social.

Quant a les mancomunitats, Hoya de Buñol-Chiva comptarà amb 110.452 euros que seran distribuïts de la següent manera: 70.963 per a l’equip social base, 12.072 per a prestacions econòmiques individualitzades, 543 per a reduir l’empobriment energètic, 18.750 per al programa d’ajuda a domicili, 4.500 per als anomenats clubs de convivència i 3.624 per a intervenció per a la prevenció i inserció social.

L’aposta de la Diputació per els serveis socials

Les xifres evidencien l'aposta de la Corporació que presideix Rodríguez pels temes socials, ja que, malgrat la disminució de l'aportació estatal en el pressupost del present any i la dotació de 20,6 milions per al Fons de Cooperació Municipal, s'ha duplicat respecte a 2016 la partida per a atenció social bàsica en els municipis, de 4,7 a 9,4 milions d'euros, i s'han habilitat noves línies per al manteniment de col·legis, amb 7 milions d'euros, i construcció de centres socials, amb altres 5,6 milions, a més de la partida de 15,5 milions per a Benestar Social i Educació.

En paraules de la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, “hem passat d'un model assistencial-burocràtic a un model de responsabilitat pública basat en la prevenció i la justícia social”. Aquesta idea s'expressa també en dades, com el ràtio de professionals d'atenció en els Serveis Socials Municipals, que ha passat en dos anys d'un per cada 5.400 habitants a un per cada 2.800 habitants.

L'augment dels equips socials de les mancomunitats i ajuntaments que s'ha vingut produint amb l'increment de les ajudes de la Diputació no és l'únic àmbit en què s'ha millorat aquesta assistència social per als municipis de menys de 10.000 habitants. L'àrea d'Inclusió Social que dirigeix Rosa Pérez Garijo ha multiplicat per 7 el finançament del reforç administratiu municipal en assistència social, i s'ha recolzat la mobilitat dels professionals amb subvencions a 22 ens locals, quan en 2015 no existia aquest tipus de subvenció.

Per al president de la Diputació, Jorge Rodríguez, aquestes xifres demostren que “des del primer minut de la legislatura decidim que l'eix principal de la gestió d'aquest govern havia de ser fer política per a les persones, per a millorar la qualitat de vida dels veïns dels municipis valencians i per descomptat per a garantir els serveis bàsics i cobrir les necessitats de les persones més vulnerables”.

Quant a aquest nou model de Serveis Socials, Rodríguez ha destacat que “el realment important és prevenir aquelles situacions de vulnerabilitat social i pobresa, abans d’arribar a extrems de desigualtat que rebutgem des d'aquesta institució, en la qual els paràmetres d'objectivitat i igualtat s'apliquen en les diferents àrees perquè cap persona es quede en el camí”.

Línies d'actuació

Els 9,4 milions d'euros que la Diputació ha destinat enguany a aquests Serveis Socials bàsics en municipis de menys de 10.000 habitants s'inverteixen, entre altres línies d'actuació, en el pagament de salaris al personal dels equips socials de base; el manteniment dels centres socials; i programes de prestacions bàsiques com la pobresa energètica, l'atenció familiar a menors en risc d'exclusió, el foment de l'associacionisme i el voluntariat o la prevenció de l'exclusió social i les seues causes.

També es para esment a les estructures tècniques dels ajuntaments i els ràtios d'atenció dels professionals, tenint en compte les creixents competències que assumeixen els municipis en matèria social; la supervisió de la professionalitat dels treballadors socials; l'estudi de la realitat social de cada municipi per a aprofitar millor els recursos disponibles; i la contribució a les iniciatives de revitalització del mitjà rural, passant de l’assistencialisme al desenvolupament comunitari i la participació social.

La titular d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha insistit que l'objectiu és “consolidar una xarxa bàsica de protecció social, avançant cap a una atenció personalitzada i de qualitat que supere el model tramitador i possibilite la vertadera inclusió social, perquè ningú quede exclòs d'una vida digna”.

En finalitzar els treballs de la Fossa 113 del cementeri de Paterna, els familiars de les víctimes van baixar els dos metres de profunditat per a demostrar que en les fosses “no solament hi ha mort, també hi ha vida”. La Diputació de València, a través de l'àrea de Memòria Històrica, ha finançat els treballs arqueològics de la fossa més gran exhumada a la Comunitat Valenciana, amb 49 cossos d'afusellats durant la repressió franquista i un més, el que fa 50, amb l’obertura d’un nínxol, també al cementeri de Paterna.

“La Diputació és la primera i única administració valenciana que està subvencionant l'exhumació de fosses comunes”, ha iniciat la seua intervenció la diputada Rosa Pérez Garijo. La titular de Memòria Històrica ha insistit que es tracta d'un deute “no solament amb els familiars de les víctimes, sinó amb la societat”, a més de recordar que la Corporació provincial ha “més que duplicat” la seua partida de subvencions i, davant la gran demanda d'ajuntaments i associacions, aprovarà una segona convocatòria el pròxim setembre.

En total, la corporació provincial dedicarà enguany 533.000 euros a projectes de recuperació de la memòria, dels quals més del 80% es destinarà als treballs d’indagació, localització, exhumació, identificació i trasllat, si és procedent, de restes. Es compleix així amb la prioritat marcada per la Delegació de Memòria Històrica a l’inici de la legislatura, en consonància amb l’exposat en l'Informe del relator especial del Consell de Drets Humans de l'ONU, Pablo de Greiff.

Per la seua banda, el director arqueològic d’ArqueoAntro, Miguel Mezquida, ha presentat davant nombrosos familiars de les víctimes els resultats i les dificultats que ha trobat l'equip d'experts durant els dos mesos de treball que ha durat l’excavació. El procés d'exhumació ha inclòs l'obertura del nínxol número 45, trobant un veí de la Pobla Llarga.

En total, l'equip d'arqueòlegs ha recuperat 50 cossos que presenten nombrosos traumatismes i ferides perimortem: alcaldes, regidors, afiliats de partits polítics, sindicalistes i treballadors de les localitats valencianes que van ser afusellats en els voltants del cementeri de Paterna el 18 de gener de 1940 presumiblement a mans de la Guàrdia Civil, tal i com evidenciarien els projectils trobats.

“Sense l'ajuda de la Diputació no estaríem on estem ara. Per a nosaltres és un trauma que hem heretat”, ha manifestat el president de l'Associació de Familiars de les Víctimes de la Fossa 113, Santi Vallés. El nebot nét de Francisco Núñez Miquel ha agraït a la diputada “la valentia que ha tingut perquè les famílies puguen fer per fi el seu dol”, a més d'insistir que es tracta de “la protecció dels drets humans”.

Coordinació entre administracions

Les xifres evidencien l'aposta de la Corporació provincial per la reparació de les víctimes del franquisme, però l'augment del pressupost destinat a l'exhumació de fosses comunes no és l'únic àmbit que preocupa al nou equip de govern. Pérez Garijo s'ha reunit aquest matí amb la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, per a coordinar amb la Generalitat les actuacions en matèria memòria històrica, i ha recordat la posada en marxa de programes com ‘Memòria a l’Escola’ en col·laboració amb la conselleria d’Educació, així com la creació d'una oficina d'atenció a les víctimes que previsiblement obrirà les seues portes a finals de 2017 i la recopilació de testimoniatges orals, imprescindibles per a implementar una política adequada de memòria democràtica.

Proposar a les empreses una metodologia de treball, així com propostes per a millorar la seua sostenibilitat, tant en l'àmbit mediambiental com a empresarial, aprofitant totes les oportunitats que ofereix el nou panorama digital. Aquest és el principal objectiu d'un estudi per a la dinamització tecnològica del polígon de l’Altet d'Ontinyent, realitzat per l'empresa pública Divalterra, dependent de la Diputació de València.

Un projecte que s'ha presentat conjuntament amb un manual d'Ecoinnovació, que estarà disponible a la web de l'empresa pública per a consulta de tota companyia que ho desitge. La intenció d'ambdues propostes és aprofitar el marc de possibilitats que donen les noves tecnologies per a, no solament ser més eficients i sostenibles des d'un punt de vista mediambiental, sinó traure partit dels avantatges del món digital per a optimitzar models de negoci.

Segons els documents presentats, al voltant del 80% de les empreses que han participat en l'estudi desconeixien conceptes com a ‘economia 4.0’ o ‘economia circular’; en molts casos, el nivell de digitalització de les companyies no es trobava en un estat avançat (moltes es limitaven a disposar de pàgina web); i faltava tant dedicació de personal propi especialitzat en TIC com una major implantació del comerç electrònic, entre altres aspectes.

Una anàlisi que servirà a l'Ajuntament d'Ontinyent per a convertir l'àrea industrial de l’Altet en referència d'indústria 4.0 i economia circular, a través del Pla d'Ecoinnovació desenvolupat conjuntament amb el clúster Innovall, i per al qual el consistori ha destinat la suma de 400.000 euros. La idea del projecte és incorporar una nova estratègia de negoci en les pimes que aposte per la sostenibilitat en totes les seues operacions.

“D'aquesta manera es demostra que un dels eixos de la Diputació en matèria econòmica, el de la dinamització d'àrees industrials, s'està complint, no solament a través de la Càtedra, sinó amb accions concretes de suport als municipis per a aconseguir millors condicions en els seus polígons i crear llocs de treball”, ha assenyalat el president de la Diputació de València i alcalde d'Ontinyent, Jorge Rodríguez, qui ha assistit a la presentació dels estudis.

A més dels estudis realitzats en el marc de la Càtedra Divalterra, la Corporació ha engegat accions en els polígons dels municipis valencians que han permès mantenir i crear llocs de treball. Dos exemples són les inversions realitzades en l'àrea industrial d’Higueruelas, amb 300.000 euros que han millorat els accessos al polígon; i a Titagües, amb 95.000 euros per a potenciar la interconnexió de les línies elèctriques, de manera que les empreses Power Electronics i Monteturia han pogut mantindre la seua producció en els Serrans, fent front a la despoblació rural.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha anunciat aquest dijous a Gandia un Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) per a grans municipis, dotat amb 1,5 milions d'euros, que permetrà a la capital de la Safor alleujar la seua economia amb una quantitat propera als 400.000 euros que podrà destinar-se a despesa corrent, una de les principals necessitats de l'ajuntament que dirigeix Diana Morant.

“Els veïns de Gandia no tenen la culpa de la delicada situació econòmica que travessa el municipi, sinó els mals gestors”, ha assegurat el president, que ha continuat referint-se al treball de l'equip de govern local: “Gandia ha decidit fer els seus deures i ajudar-se a si mateixa, per açò havíem d'ajudar-la des de la Diputació i la Generalitat”.

La Diputació de València ha mostrat des del primer moment la sensibilitat amb la delicada situació econòmica de Gandia, i malgrat que els grans plans deixaven tradicionalment fora a les grans ciutats, la capital de la Safor va ser inclosa en el primer Pla d'Inversions Sostenibles i en els dos plans provincials d'obres i serveis, mitjançant una línia especial per a grans municipis. A més, Jorge Rodríguez ha destacat esdeveniments com l'arribada de la Volta, que han servit per a “posar de nou Gandia en el mapa d'una forma amable”. “Gandia continuarà el seu camí des de l'autonomia, però per a açò cal tindre capacitat financera i açò és el que hem tractat d'abordar”, ha manifestat el president.

Rodríguez, acompanyat pel diputat de Mancomunitats i Comarcalització, Voro Femenía, s'ha reunit amb l'alcaldessa de Gandia per a tractar les necessitats del municipi i l'evolució de les inversions que ha escomès amb les ajudes provincials, al mateix temps que ha avançat a Morant la partida de 393.000 euros que rebrà del SOM per a municipis amb més de 50.000 habitants, que deixarà 417.000 euros a Torrent, 350.000 a Paterna i 338.000 a Sagunt.

En paraules de Rodríguez, “aquests 400.000 euros, sumats als 820.000 del Fons de Cooperació, quadren el cercle del finançament municipal a Gandia i permeten a l'ajuntament destinar aquests diners a despeses corrents del dia a dia, tan importants per a mantindre les infraestructures i els serveis com disposar d'ells”. El president de la Diputació ha afegit que “amb aquestes transferències incondicionades es dóna resposta a una reivindicació històrica del municipalisme i consolidem l'aposta per reforçar l'autonomia d'alcaldes i alcaldesses a l'hora de destinar les ajudes a les prioritats dels seus municipis”.

Una nova oportunitat per a Gandia

Per la seua banda, Diana Morant ha celebrat el canvi de model en la gestió provincial i ha agraït les ajudes rebudes pel nou equip de govern de la Diputació, “format per persones conscients que la ciutadania de Gandia necessita pilotes d'oxigen per a traure la ciutat d'aquest pou en el qual es troba”.

“Tots sabem que Gandia va entrar en aquesta legislatura en una situació de fallida econòmica absoluta, amb un pla d'ajust del Ministeri”, ha recordat l'alcaldessa, que ha afegit que “amb els recursos propis, Gandia només hauria pogut pagar deute en un economia de subsistència o de guerra”. Segons Diana Morant, “ha sigut gràcies a administracions com la Diputació de València i la Generalitat que Gandia haja tornat a tindre una oportunitat”.

Morant ha posat en valor el “gir de 180 graus” que ha experimentat la gestió en el seu ajuntament, “treballant amb responsabilitat i gestionant cada euro amb respecte i sabent el que costa disposar d'ell”. Després ha tornat a agrair la implicació de la Corporació que presideix Rodríguez: “Avui que la Diputació torna a pensar en Gandia, no puc més que aplaudir les polítiques que està duent a terme, amb aquest impuls transformador que ha dignificat la vida de molts ciutadans de la província, entre ells els de Gandia”, ha conclòs l'alcaldessa.

Una inversió de 6 milions en dos anys

El president de la Diputació ha repassat en la seua visita a Gandia les inversions realitzades en la capital de la Safor en aquests dos anys, que aconsegueixen els 4.700.000 euros, més la intervenció en la carretera Natzaret-Oliva, en la qual està previst reforçar la seguretat vial al seu pas per Gandia, una obra projectada per l'àrea de Carreteres que dirigeix Pablo Seguí amb un pressupost superior al milió d'euros.

Entre les aportacions provincials, destaquen els 2.737.000 euros del Pla d'Inversions Sostenibles, amb els quals l'ajuntament ha pogut escometre desenes d'actuacions de millora d'infraestructures i equipament urbà, i una mica més d'1.600.000 euros del PPOS i el nou SOM per a grans urbs, sumats al Fons de Cooperació amb la Generalitat, dues línies que, en opinió de Rodríguez, “quadren el cercle del finançament municipal”.

Gandia ha rebut també 120.000 euros del Pla d'Ocupació provincial, 125.000 euros del Patronat de Turisme per a l'adaptabilitat d'infraestructures en la platja, una subvenció de 30.000 euros en matèria d'Igualtat i al voltant de 60.000 euros en ajudes per a activitats socioculturals.

En el global de la comarca, La Safor ha rebut prop de 20 milions d'euros en aquesta primera part de la legislatura, “una quantitat amb la qual han pogut emprendre's centenars de projectes que milloren la qualitat de vida de les persones, que és una de les obsessions d'aquesta Diputació”, ha assenyalat Rodríguez.

El president ha aprofitat també per a fer un ràpid balanç d'aquests dos anys de gestió al capdavant de la Corporació provincial, destacant “la fi del clientelismo i el canvi de model cap a polítiques que fugen del cortoplacismo”. En opinió de Jorge Rodríguez, “és hora de posar les llums llargues i escometre projectes de magnitud que puguen perllongar-se més enllà de la legislatura, com el Pla de Mobilitat Ciclopeatonal, que en 8 anys preveu habilitar 132 quilòmetres de vies segures per a vianants i ciclistes, o l'exposició itinerant ‘Memòria de la Modernitat’, que acosta els tresors artístics de la Diputació a les comarques valencianes i, com en el cas de les ciclopeatonales, ajuda a vertebrar el territori”.

Hi ha imatges disponibles en FTP Diputació de València

La parella formada per Moltó i Dorin s'ha alçat amb el triomf de la III Copa President de la Diputació de València, celebrada ahir en el trinquet de Castelló de Rugat. El vicepresident segon de la Corporació provincial, Toni Gaspar, va presenciar la final del campionat i va fer lliurament dels guardons a la parella de Barxeta, que va superar a la formació de Marrahí i Sanchis per un “contundent” 25 a 10.

La parella representativa de l'Ajuntament de Barxeta ha dominat la partida des de l’inici, amb un Moltó que restava i acabava les pilotes franques i amb un Dorin que aguantava les envestides dels adversaris, animats per les ovacions del públic.

A pesar que Marrahi i Sanchis no han entrat en el joc, la partida ha començat igualada aconseguint ambdós equips el seu primer joc en el dau, 5 a 5. Els rojos han sumat novament al dau, però ja en el quart joc han aconseguit trencar el dels seus adversaris, representants de Poble de Castelló, per a col·locar un 15 a 5 en l'electrònic.

En sumar el joc en el dau que els ha permès distanciar-se amb un 20 a 5, els blaus han intentat ‘l'heroica’ i han sumat un nou joc però no han pogut amb els rojos. Moltó, per la seua banda, ha regnat en l'últim joc per a sumar un nou títol al seu extens palmarès, que constitueix el quart títol consecutiu de les tres grans competicions oficials de raspall; des de la passada edició, s'ha portat triomfs de la Copa de Raspall, l'Individual i la Lliga Professional.

Des de l'inici de la legislatura, la Corporació provincial col·labora estretament amb la Federació de Pilota Valenciana, promocionant aquest esport “tan present en els municipis valencians”. La diputada encarregada de l'àrea d'Esports, Isabel García, ha valorat l'esforç que la Federació i els jugadors fan “per a mantindre viva cada any aquesta competició” i ha assegurat que la nova Diputació “seguirà recolzant la pilota en totes les seues modalitats pel gran valor de l'esport autòcton”.

A més del representant de la Diputació de València, Toni Gaspar, han lliurat els trofeus el president de la Federació de Pilota Valenciana (FPV), José Daniel Sanjuan, el vicepresident de la FPV, Armando Mercé, l'alcalde de l'Ajuntament de Castelló de Rugat, Antonio Esquinas, el coordinador de pilota valenciana de la Generalitat Valenciana, Sebastià Giner, l'alcalde de Vilanova de Castelló, Oscar Noguera, i l'alcalde de Barxeta, Vicent Mahiques.

La vicepresidenta del Patronat de Turisme de València i diputada de Turisme de la Diputació de València, Pilar Moncho; els regidors de l'Ajuntament de València Consol Castillo i Carlos Galiana, i el director del Patronat de Turisme, Evarist Caselles han presentat “Del tros al plat… A la fresca”, un gran esdeveniment gastronòmic, turístic i social vinculat a la capitalitat mundial de l'Alimentació que convoca demà divendres, 21 de juliol, a més de mil persones en l'esplanada del Veles e Vents de la Marina de València per a reivindicar els sopars a l'aire lliure d'estiu maridats amb productes autòctons.

Es tracta de la segona acció “Del tros al plat”, després de l'acte inaugural celebrat el passat 8 de juny, també en la Marina, que va reunir a 150 experts del món de l'agricultura, la gastronomia i el turisme per a reivindicar el territori valencià com a destinació excel·lent i com “el camí més curt a la felicitat”.

Segons ha destacat Pilar Moncho, “els productes autòctons valencians són els protagonistes excepcionals del projecte, procedents de l'horta de València i de les comarques valencianes, que compten a més amb una comercialització excel·lent i un procés d'elaboració i consum genuïns, valencià cent per cent, que podrà ser experimentat demà en directe en la Marina de València”.

Els regidors Consol Castillo i Carlos Galiana han coincidit en destacar que l'acció col·laborativa és una de les grans bondats del projecte “Del tros al plat”.

Evarist Caselles ha incidit en la idea que  “Del tros al plat… A la fresca” és un esdeveniment “obert a tota la societat, perquè volem transmetre la nostra particular manera de viure i sentir, el nostre característic living que a l'estiu va indubtablement lligat a trobades a l'aire lliure”.

Nit valenciana d'estiu “a la fresca”

Si els colors blau, roig i blanc van ser els protagonistes del primer “Del tros al plat” en correspondència al peix blau, les cireres i l'arròs, en aquesta ocasió destaquen tres actors nous, les saladures, les verdures i hortalisses i les fruites de temporada, per a posar en escena un autèntic sopar d'estiu “a la fresca” que culminarà amb una revetla, un espectacle habitual de les nits festives valencianes.

Espectacle gastronòmic-turístic

Una altra de les sorpreses que ofereix la vetlada “Del tros al plat… A la fresca” és un viatge pel temps del turisme que oferirà instants d'altres èpoques mitjançant un espectacle escènic gastronòmic, turístic i musical.

L'acció torna a comptar amb quatre actors principals: el productor agrari, el mercat que garanteix l'arribada de l'aliment a la cadena de transformació alimentària, el cuiner i l'explotació del recurs des del seu vessant turístic.

Coordinació institucional

Les institucions valencianes –Agència Valenciana del Turisme, el Patronat de Turisme de València i l'Ajuntament de València- treballen conjuntament en aquest projecte centrat en la qualitat dels aliments de proximitat i la singularitat de la seua elaboració fins a portar-los a la taula com a plats genuïns en un territori únic.

“Del tros al plat” servirà, d'ara endavant, per a exportar el relat de la destinació valenciana a la resta del món en les accions, fires i certàmens on acudisquen les marques turístiques valencianes implicades en aquest projecte.

La localitat de Xiva ha aconseguit rehabilitar i posar fi als problemes estructurals del vas de l’emblemàtica Balsa de los Patos amb els fons rebuts per part de la Diputació de València. Així ho ha traslladat l’alcalde del municipi, Emilio Morales, a la vicepresidenta de la corporació provincial, Maria Josep Amigó, durant la visita efectuada a aquesta localitat de la Foia de Bunyol per a conèixer de primera mà les inversions realitzades amb els recursos provincials.

En concret, a través d’una subvenció de 104.000 euros emmarcada dintre del Pla Provincial d’Obres i Serveis (PPOS) corresponent a l’exercici 2016, el Consistori de Xiva ha escomès treballs per tal de solucionar els problemes de filtració de l’aigua que acreditava la bassa, la qual ha arribat a vessar fins a 80.000 litres diaris. Una situació que ja el passat estiu va obligar l’Ajuntament a optar per no omplir l’embassament  tot i que constitueix una tradició que durant determinats dies de l’estiu alguns veïns i veïnes opten per banyar-se en la mateixa. Les actuacions, per tant, han estat encaminades a evitar la filtració de l’aigua, i s’ha procedit a la substitució de les canonades, així com altres elements.

Aquests últims treballs complementen els ja realitzats l’any passat a partir d’una ajuda de 45.800 euros corresponent al programa d’Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) de 2015, amb la qual es procedí a la instal·lació d’una depuradora, donat que l'aigua allà emmagatzemada no es reutilitza i per tant es troba estancada, el que provoca la seua descomposició, olors i un estat d'insalubritat que obliga a realitzar una renovació de l'aigua i neteja de la bassa en períodes de temps no molt prolongats i el seu posterior ompliment. Uns problemes que han vist solució amb la recent instal·lació de la depuradora.

Maria Josep Amigó ha reivindicat l’execució d’aquest tipus de projectes perquè «representen decisions valentes» que, en aquest cas, «han permès posar en funcionament la Balsa de los Patos i que aquesta es trobe a disposició de tots els veïns i veïnes de la localitat». Així mateix, la vicepresidenta ha posat èmfasi en la vessant col·laborativa del projecte, al comptar amb una escultura en forma d’heura que recull les empremtes dels xiquets i xiques de la localitat, gent gran i el conjunt de veïns i veïnes, la qual «escenifica el canvi d’ús de l’embassament, al passar de ser emprat antigament per al reg, a trobar-se ara a disposició de la ciutadania», ha remarcat Maria Josep Amigó.

En aquest sentit, la vicepresidenta ha aprofitat la seua visita a Xiva per a manifestar que des de la corporació provincial «estem contents de poder recolzar el treball realitzat als municipis». En aquesta mateixa línia, Maria Josep Amigó ha defensat «l’autonomia municipal a l’hora de definir quines actuacions resulten prioritàries i constitueixen necessitats reals per a cadascun dels municipis». Per això, s’ha congratulat «de comprovar la capacitat de treball de les corporacions locals», un fet que «ens permet confiar en que la gestió municipal es troba en sintonia amb l’esperit i les línies de treball marcades pel nou equip de govern de la Diputació de prioritzar la millora de la qualitat de vida de les persones».

Per la seua part, l’alcalde de Xiva, Emilio Morales,ha agraït la visita de Maria Josep Amigó al municipi i, ha assegurat que «dos anys consecutius d’inversions per part de la Diputació ens han permès recuperar la Balsa de los Patos. Un entorn molt volgut pels veïns i veïnes de Xiva, el qual es trobava en un avançat estat de deteriorament».

Morales també ha posat èmfasi en el volum de recursos que dispensa la corporació provincial a la localitat i ha assenyalat que «tot i les enormes dificultats i el bloqueig del PP al pressupost, des de l’equip de govern municipal estem realitzant moltes intervencions gràcies a les ajudes rebudes per part de la Diputació i de la resta d’administracions».En total, en el que va de legislatura el consistori de Xiva ha rebut una quantitat superior als 1,5 milions d’euros de la corporació provincial, entre els quals es compta per al present exercici 2017 amb 201.906 euros corresponents al Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) –abans anomenat PPOS– i altres 156.183 euros relatius al Fons de Cooperació Municipal.

Adequació de la Casa de la Cultura

Durant la seua estada a Xiva, la vicepresidenta ha tingut ocasió de visitar diferents intervencions executades amb fons provincials. Entre aquestes, destaca l’adequació i condicionament de la Casa de la Cultura. Un projecte per al què s’han destinat 40.000 euros corresponents al Pla d’Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) de l’any 2015, a través dels quals s’ha procedit a la reforma de l’immoble per tal de condicionar-lo per al desenvolupament d’activitats diverses.

Amb un projecte semblant es treballa per a l’edifici de la Mutua de Xiva, en el qual existeix la previsió d’invertir els recursos disponibles del proper SOM. Aquest continuarà sent un edifici de sociabilització per als veïns i veïnes de la localitat, pel que es procedirà a la millora i adequació de l’immoble perquè aquest puga albergar un ampli programa cultural anual, a més d’allotjar la Biblioteca Pública Municipal i traslladar les dependències dels Serveis Socials.