RELACIÓ DE LLOCS DE TREBALL (RLT) O PLANTILLES DE PERSONAL DELS ORGANISMES AUTÒNOMS, ENS DEPENDENTS, CONSORCIS I SOCIETATS PROVINCIALS

Patronat de Turisme València Turisme

Divalterra

Consorci de Bombers

ENTITATS PÚBLIQUES I PRIVADES EN QUÈ TÉ PARTICIPACIÓ LA DIPUTACIÓ (organismes autònoms, ens dependents, consorcis, societats provincials, etc.):

Patronat de Turisme València Turisme

Carrer de les Avellanes, 14-2n D. 46003 València. Tel: 96 388 72 27

Divalterra

Carrer de les Avellanes, 14. 46003 València. Tel: 96 388 72 00

Consorci de Bombers

Camí de Montcada, 24-37. 46009 València. Tel: 96 346 98 00

Un centenar de veïns i veïnes de les localitats de Novetlè i Piles han visitat aquest dijous els edificis de la Diputació de València, acompanyats per la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, com a part del programa cultural Açò és la Dipu.

Junt a l'alcalde de Novetlè, Rafel Vila, i el secretari de la Llar del Jubilat de Piles, Felipe Llacer, la diputada de Benestar Social ha recordat que la Diputació representa a tots els ciutadans. “Els qui ens asseiem en aquestes cadires, tant en les files del govern com els qui ocupen la bancada de l'oposició, som tots representants dels nostres pobles i les nostres comarques i des d'ací debatem les polítiques sempre des del respecte”.

“Conèixer les institucions és l'única manera que els seus veïns les aprecien”, ha manifestat l'alcalde de Novetlè. Per la seua banda, Felipe Llacer ha ressaltat que les visites de Açò és la Dipu “acosten a la gent a la política valenciana”.

Els visitants han ocupat els escons dels diputats per a escoltar les explicacions sobre el funcionament de la institució que la pròpia diputada els ha presentat. Així mateix, Mercedes Berenguer ha ressaltat l'important patrimoni de la Diputació de València i que, en les seues paraules, “val la pena conéixer, ja que en ocasions estem més familiaritzats amb municipis d'altres països i no coneixem la nostra terra”.

Una ruta històrica i institucional

El component cultural del programa Açò és la Dipu és el factor dominant en aquestes visites, que arranquen en el carrer Navellos i tenen com a parades els palaus de Batlia i l'Escala, els jardins de l'antic Hospital General de València, el Museu Valencià de la Il.lustració i la Modernitat (MuVIM) i l'Institut Valencià d'Audiofonología (IVAF). 

Així, els participants tenen l'oportunitat de conèixer la història i el funcionament de la Diputació com a institució, les característiques arquitectòniques dels edificis que componen la seu principal, situada en la plaça Manises, i descobrir alguns aspectes de la història de València i el seu centre històric, des del segle XV fins ara. 

Amb aquesta iniciativa, des de l'àrea del Benestar Social de la Diputació “volíem que la gent coneguera l'entorn històric dels edificis que componen la Diputació, explicant quan es van fer, en quin context i amb quina finalitat, i després, lògicament, que conegueren el seu interior”, ha explicat Mercedes Berenguer. Les visites continuaran tots els dilluns, dimarts i dijous fins al pròxim mes de novembre.

La vicepresidenta del Patronat de Turisme de València, Pilar Moncho, i el director de l'Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos, han presentat avui el Pla Estratègic d'Actuació “Film València”. En la presentació també han participat el director del Patronat, Evarist Caselles, i el director adjunt d'Audiovisuals i Cinematografia, José Luis Moreno.

El projecte estableix les bases d'una Film Commission oberta a totes les comarques valencianes i amb capacitat d'activar l'economia local mitjançant l'explotació de recursos i serveis associats a la indústria cinematogràfica. La seua engegada implica la coordinació institucional entre el Patronat de Turisme de València, l'Institut Valencià de Cultura (Departament d'Audiovisuals i Cinematografia), l'Ajuntament de València (Regidories d'Ocupació, Domini Públic, Cultura i Patrimoni) i la Fundació Turismo Valencia.

Pilar Moncho ha destacat la importància de sumar esforços i treballar de manera col·laborativa entre les institucions per a facilitar que “els escenaris dels nostres pobles siguen les localitzacions idònies de productors i realitzadors de tot el món i convertir el territori valencià en un gran plató de cinema”.

Per la seua banda, Abel Guarinos ha assenyalat que el cinema en un sector que genera molta activitat i és imprescindible “crear sinergies entre tots els departaments per a realitzar projectes importants i potents com les Film Office en totes les comarques valencianes”.

Film València és una film commission; és una entitat independent, una organització sense ànim de lucre, amb la finalitat de promocionar València com a marca internacional i l'estructura de la qual involucra de manera activa els sectors públics i privats de l'audiovisual, turisme i serveis de la ciutat de València i de la xarxa de municipis adherits a ella. El seu objectiu: promoure, atraure i recolzar rodatges nacionals i internacionals en les comarques valencianes.

Per a prestar la millor atenció a produccions audiovisuals interessades a rodar en el territori, Film València crearà una xarxa d'oficines i posarà a la seua disposició una sèrie d'eines i protocols que facilitaran una eficaç resposta a les necessitats dels rodatges.

Film València com a potenciador del turisme cinematogràfic

“Doctor Who”, “Tomorrowland”, “Joc de Trons” i la pel·lícula èxit de taquilla internacional de Bollywood “Només es viu una vegada”... són títols recents que s'han rodat en localitzacions com València, Bunyol o Peníscola. Cinèfils que es deixen atrapar pels escenaris que han vist en la gran (i xicoteta) pantalla i turistes en general que arriben amb la curiositat a 24 frames per segon. L'èxit de cada producció assegura l'increment de l'impacte econòmic sobre la regió, a més de convertir-se en una finestra per a descobrir-la en profunditat.

Xarxa film friendly València

Ser considerat una regió film friendly envia un missatge clar a la indústria audiovisual del senzill i fàcil que és rodar allí. El govern territorial té un paper clau per a facilitar els rodatges, col·laborant i recolzant a altres institucions implicades i empreses locals. Adquirir la reputació de ser film friendly implica que una film commission desenvolupe un programa que proporciona formació i orientació contínua als seus municipis perquè puguen acomodar-se a les necessitats de qualsevol tipus de rodatge. La xarxa film friendly València és la xarxa de municipis adherits a la Film València que tenen una film office pròpia. Tots compartiran el mateix protocol d'actuació per a respondre a la sol·licitud d'un rodatge. Film València facilitarà la formació i el suport continu als responsables de cada film office.

La xarxa de municipis de Film València alimentarà una base de dades completa i actualitzada amb una àmplia oferta de localitzacions, empreses, professionals i serveis de la regió de València. Posteriorment promocionarà els rodatges en la província amb diferents accions.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, la vicepresidenta, Mª Josep Amigó, i la vicepresidenta 4a i diputada d'Inclusió Social, Memòria Històrica i Teatres, Rosa Pérez Garijo, han coincidit a l'hora de destacar la revolució en la gestió de cadascuna de les àrees de la Corporació al llarg dels dos últims anys, com a conclusió principal del balanç d'equador de la legislatura.

En paraules del president, Jorge Rodríguez, "aquesta és la mostra d'un govern plural capaç de posar en comú allò que ens uneix, el que ha permès que la Diputació deixe de donar vergonya i es convertisca en la institució que mereix la societat valenciana" . Una corporació que "creu en el territori, trepitja els pobles i ix per estar a prop dels alcaldes i alcaldesses i de la gent", ha afegit Rodríguez, que en la seua intervenció ha repassat i agraït el treball de cadascun dels diputats i diputades de l'equip de govern.

En la mateixa línia s'ha expressat la vicepresidenta, Mª Josep Amigó, que ha posat en valor l'objectivitat que avui protagonitza l'acció de govern a la Diputació: "hem posat més recursos que mai al servei dels municipis, amb una xicoteta revolució en cadascuna de les àrees que ha eliminat l'arbitrarietat i l'opacitat".

Per la seua part, la vicepresidenta 4a i portaveu d'EU, Rosa Pérez Garijo, ha celebrat els "gestos evidents que demostren que aquesta institució ha canviat totalment, com ha passat amb un model social basat en la prevenció i orientat a la justícia social, destinant un pressupost que és tres vegades més gran que el que es venia invertint en serveis socials bàsics".

201 milions invertits en els municipis en dos anys

El president ha esmentat també al diputat de Transparència, Roberto Jaramillo, i ha procedit a "retre comptes davant els ciutadans, com ens ensenya Berto". En total, la Corporació ha invertit 201 milions d'euros en els 266 municipis de la província en aquests dos anys, amb quantitats importants per comarques com els 31 milions de l'Horta Sud, els 25 milions de la Ribera Alta i els 24 milions de l'Horta Nord, però també "amb inversions productives en comarques en què ajudem els ajuntaments a combatre la despoblació rural, com els 8 milions de La Serrania, els 7 milions a Requena-Utiel, els 4 milions de la Canal de Navarrés i els 2,5 al Racó d'Ademús.

Però per sobre de les xifres i les inversions, Jorge Rodríguez ha posat en valor els tres eixos de la gestió que "estan inclosos en l'ADN d'aquest govern". D'una banda, el reforç de l'autonomia municipal, que es tradueix en "la confiança dipositada en els alcaldes i alcaldesses, que són els que millor coneixen les necessitats dels seus municipis". D'altra banda, "la quadratura del cercle del finançament municipal, amb un Fons de Cooperació que permet als ajuntaments invertir en despesa corrent". I en tercer lloc, la filosofia que "no estem ací per competir amb altres administracions sinó per cooperar amb elles i arribar a més persones".

Amigó, per la seua part, ha destacat la transformació de l'antic Pla Provincial d'Obres i Serveis, que "no s'havia revisat en els darrers 20 anys" i que s'ha convertit en el Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM), amb criteris socioeconòmics, demogràfics i mediambientals. La vicepresidenta ha insistit en aquests 76 milions d'euros que "aquest any ha repartit la Diputació entre els municipis perquè els destinen a allò que creguen oportú, amb transferències incondicionades".

Itinerància cultural i memòria històrica

Rodríguez, Amigó i la vicepresidenta 4a, Rosa Pérez Garijo, han coincidit també a l'hora d'assenyalar aquest acostament de la institució a les comarques, que s'ha reflectit a través d'actuacions en totes les àrees de gestió. Pel que fa a la memòria històrica, Rodríguez ha apuntat que "un país no pot ser digne mentre tinga represaliats pel Franquisme en fosses comunes", i la idea l'ha reforçada la diputada de Memòria Històrica, que ha recordat que la Diputació de València "és la primera administració valenciana que està invertint en les exhumacions de les fosses". Segons l'opinió de Rosa Pérez Garijo, "aquesta institució ha passat de ser notícia per la corrupció a fer justícia i reparar la memòria dels represaliats".

Pel que fa a la cultura, els responsables de l'executiu provincial han destacat la itinerància dels diferents programes, exposicions i esdeveniments culturals, per tal d'apropar totes aquestes propostes als municipis, des de l'òpera als concerts musicals, passant per les representacions teatrals i aquest icona del programa 'La Diputació a les Comarques' que és l'exposició Memòria de la Modernitat, que inclou els tresors artístics de la institució que fins ara romanien amagats en despatxos i magatzems.

En aquest sentit, Mª Josep Amigó ha parlat dels "programes objectius de subvencions als ajuntaments, amb major dotació econòmica, per projectar la cultura a les comarques", amb la creació de la Xarxa de Museus Locals o l'arribada d'exposicions i l’òpera als pobles, així com el rellançament de la Institució Alfons el Magnànim i la professionalització dels museus amb una programació de qualitat.

També Rosa Pérez Garijo ha volgut sumar-se a aquesta itinerància cultural per la part que li correspon des de l'àrea de Teatres. "Malgrat les adversitats heretades, hem aconseguit augmentar el nostre volum de treball amb tres produccions pròpies i tres coproduccions i, sobretot, arribar amb aquestes representacions als municipis".

Governar "amb els llums llargs"

El president de la Diputació ha apostat, arribats a aquest punt del repàs a aquests dos anys de legislatura, per "governar amb els llums llargs, fugint del curt termini que en moltes ocasions caracteritza la gestió política". En aquesta línia, Jorge Rodríguez ha prioritzat assumptes de llarg recorregut com la dignificació de la salut mental, les inversions en àrees industrials per mantenir i generar ocupació, la creació d'unes oficines comarcals que aglutinen tots els serveis que ofereix la Diputació i els aprope als municipis i la posada en marxa d'un Pla de Mobilitat ciclopeatonal que preveu un centenar d'actuacions en 8 anys, amb 36 milions d'euros d'inversió i incidència en 132 quilòmetres de vies que reforçaran la seguretat de ciclistes i vianants.

La vicepresidenta ha dirigit en aquest moment la mirada cap al Pacte del Botànic. "Governem amb visió de país, col·laborant amb el Consell per impulsar polítiques conjuntes i millorar la gestió dels recursos públics", ha manifestat Amigó, que insta a seguir treballant "per superar el model provincial i donar més importància a les comarques i mancomunitats".

Amb aquesta visió de gestionar a mitjà i llarg termini, Rodríguez, Amigó i Pérez Garijo han repassat igualment altres decisions preses en aquesta primera part de la legislatura, com la professionalització dels brigadistes de Divalterra, que han passat a estar sota el comandament únic del Consorci de Bombers per coordinar i reforçar els treballs de prevenció i extinció d'incendis; l'aposta decidida per les polítiques mediambientals a través del Pacte d’Alcaldies i la Xarxa de Municipis Valencians Cap a la Sostenibilitat; el canvi radical de la gestió turística "posant en valor el nostre 'living valencià'" i la implantació de l'administració electrònica i la gestió del talent perquè es quede en els municipis valencians.

Els reptes de futur

En resum, dos anys de bones notícies que deixen la porta oberta a nous reptes, bàsicament al repte de consolidar els canvis impulsats en aquests dos anys de govern i en posar en marxa projectes ambiciosos i necessaris com la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere, la xarxa de vies ciclopeatonals i de vianants o les millores en col·legis i centres socials. I també a resoldre problemes com el de les deficiències estructurals de l'Escalante, del qual "no podem fugir".

*Hi ha material audiovisual al FTP de Dival

Joan Vidal és un dels 37 becaris de postgrau que a través del programa de Gestió i Retenció del Talent de la Diputació de València està desenvolupant un projecte en l'àmbit mediambiental. En el seu cas, la col·laboració ha girat  al voltant d’un pla que prepara l’Ajuntament d’Alfarrasí, que consisteix en la connexió dels canals de reg i d’aigua potable dels municipis de la Vall d’Albaida.

Una iniciativa que mira a Europa per a obtindre finançament, i de la proposta de la qual s'ha encarregat el postgraduat. Per la seua banda, María Consuelo López prepara a l’Ajuntament de Bellús la proposta per a convertir ‘L’Estret de les Aigües’ en Paratge Natural Municipal, una idea que busca potenciar-ho turísticament alhora que es protegisca adequadament. Com ells, Andrea García busca a Cheste construir una estació de mesurament de la contaminació atmosfèrica, que no existix en el municipi.

Són algunes de les idees que els postgraduats estan desenvolupant en ajuntaments i mancomunitats de la província, projectes que giren al voltant del medi ambient, a la seua cura i protecció. El diputat de Projectes Europeus i Central de Serveis Innovadors i Sostenibles, Bartolomé Nofuentes, els ha reunit a tots en el Saló de Reines de la institució provincial perquè es coneguen i establisquen llaços de contacte que inspiren futures col·laboracions.

“Es tracta d’organitzar un espai comú per a crear un projecte provincial i emprar-ho en la busca de finançament europea”, ha destacat Bartolomé Nofuentes, qui en últim terme ha assenyalat que la intenció és “convertir aquestes idees que s’estan implantant en els municipis en un espai de coworking, una incubadora de projectes per a buscar finançament individual i colectiu”.

Retenció del talent per al seu trasllat als municipis

Estos 37 projectes en l'àmbit del medi ambient formen part dels 222 que s'estan desenvolupant en ajuntaments de tota la província sota el paraigua de les beques per a postgraduats de la Diputació. Es tracta d'una iniciativa que té com a metes la retenció del talent, potenciar la formació, rendibilitzar les capacitats i aptituds adquirides i satisfer les necessitats municipals concretes en el marc de la programació de gestió.

“És una proposta que va sorgir després de la marxa de molts joves a l'estranger buscant una eixida laboral. Volíem oferir una alternativa per a establir un vincle laboral amb ajuntaments de la província i bolcar el talent en els municipis”, ha assegurat Nofuentes. Una trobada que se suma a les realitzades en altres àrees, com l'Administració Electrònica i la Transparència, per a sumar esforços i crear sinergies que permeten la continuïtat dels projectes implantats”.

Seguint amb el cicle de visites per les comarques valencianes, el diputat de Cultura, Xavier Rius, s’ha desplaçat fins els municipis de Calles i Chelva, tots dos de La Serrania, amb l’objectiu de conèixer el seu patrimoni cultural i artístic i estudiar possibles vies de col·laboració amb l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, per tal de dinamitzar la seua oferta cultural i turística. Així mateix, el diputat ha aprofitat la seua estada amb els alcaldes d’ambdues localitats per a presentar-los les línies estratègiques del departament i els diferents programes culturals per al present exercici 2017.

Xavier Rius ha explicat que aquestes visites «s’emmarquen dintre de l’interés que té aquesta Diputació per tal de conèixer els diferents projectes culturals que desenvolupen cadascun dels municipis de les comarques valencianes i, en la mesura de les nostres possibilitats, poder contribuir a la seua recuperació i difusió», ha apuntat el diputat.

En concret, Xavier Rius ha tingut ocasió de visitar el local social de la Societat Musical ‘Santa Cecília’ de Chelva, una de les formacions musicals amb major recorregut del territori valencià, ja que va estar fundada l’any 1881. Posteriorment, ha transitat pel raval, la jueria i l’antic barri cristià d’aquesta localitat. Enclavaments, tots ells, que posen de manifest la convivència i cohabitació de tres grans cultures de la nostra civilització. Abans de finalitzar la visita, el diputat ha tingut ocasió d’apropar-se fins a un refugi antiaeri que es feia servir durant el transcurs de la Guerra Civil i de conèixer, junt a l’arqueòleg Juanjo Ruiz, la col·lecció arqueològica municipal, la qual es troba integrada per diferents peces d’època àrab de gran valor patrimonial.

El responsable de l’Àrea de Cultura ha reconegut sentir-se «gratament sorprés» de conèixer el patrimoni social i cultural de la Vila de Chelva. És per això, Rius ha insistit en que «l’aposta de Chelva per la cultura resulta admirable. El municipi ha entès perfectament que pot haver-hi una oferta de turisme cultural única i exclusiva, la qual li permet diferenciar-se de la resta». I en aquesta pretensió, ha insistit Rius, «sempre trobaran el recolzament i suport de l’Àrea de Cultura de la corporació provincial», com ja ocorre actualment a través del Servei d’Assistència i Recursos Culturals (SARC).

Per la seua part, l’alcalde de Chelva, David Cañigueral, ha agraït la visita del diputat i l’ha emplaçat a tornar a aquest municipi per poder conèixer en primera persona l’aqüeducte romà de Peña Cortada, que des del seu origen en l'assut del riu Tuéjar, salva grans esculls topogràfics.

Així mateix, Cañigueral ha aprofitat la presència de Xavier Rius per mostrar la satisfacció del Consistori en relació al volum de fons aportats per part de la corporació provincial. «Chelva ha rebut en aquests dos últims anys 350.000 euros més de la Diputació que en tota la passada legislatura a través dels diferents programes que posa la corporació provincial a disposició dels municipis». Una major inversió que s’ha traduït en un increment de la dotació pressupostària destinada a cultura, on s’ha passat d’invertir el 0,6% del total dels recursos municipals, al 2,5% actual.

Tal i com ha traslladat l’alcalde de Chelva a Xavier Rius, entre els projectes culturals a curt i mitjà termini en que s’està treballant al municipi destaquen els treballs de condicionament de la Biblioteca Pública Municipal.

Visita a Calles

Amb anterioritat a la visita a Chelva el diputat de Cultura s’ha dirigit fins el municipi de Calles, on acompanyat per l’alcalde d’aquesta localitat, Ángel Valero, ha conegut la col·lecció museogràfica i les seues localitzacions més emblemàtiques. Entre aquestes, l’inici de la senda que accedeix a l’aqüeducte de Peña Cortada, el qual també discorre per aquest municipi. 

La Diputació de València tramitarà la cessió de dos solars de titularitat provincial a l'Ajuntament de Benifaió perquè el consistori que dirigeix Marta Ortiz puga destinar-los a usos municipals. En concret, l'opció prioritària en la qual treballa Benifaió és la d'habilitar un aparcament en la zona del poliesportiu.

La proposta feta per l'Ajuntament de Benifaió, en la comarca de la Ribera Alta, ha sigut fruit de la reunió mantinguda en la seu de la Diputació entre el president, Jorge Rodríguez, i l'alcaldessa, qui ha traslladat al responsable provincial les necessitats del seu municipi, entre les quals es troba aquesta cessió de terrenys que a dia de hui no tenen un ús per part de la Corporació.

Des de la Diputació veuen amb bons ulls la proposta de Benifaió, en la línia de donar un ús provisional a uns espais que d'una altra forma romanen closos o tancats i que poden resultar interessants per anar completant serveis en ciutats i municipis inacabats. Amb aquesta intenció es tramitarà la petició per a estudiar els aspectes legals de la cessió i poder-la executar en un futur amb totes les garanties.

980.000 euros en dos anys

L'alcaldessa de Benifaió, Marta Ortiz, ha expressat el seu agraïment a Jorge Rodríguez i el seu equip de govern després de la visita a la Diputació, especialment per “la forma que tenen de gestionar els recursos i concedir les subvencions als municipis, que en el nostre cas ens ha donat per emprendre diferents actuacions necessàries per al poble, a més d'haver sigut inclosos en el Pla de Manteniment de Col·legis”.

En total, Benifaió ha rebut 980.000 euros en inversions de la Diputació de València en aquesta primera part de la legislatura, amb 424.000 euros del Pla d'Inversions Sostenibles (IFS); un poc més de 320.000 euros de l'antic PPOS, actual Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM); 138.000 euros de la part provincial del Fons de Cooperació Municipal, que es pot destinar a inversió o despesa corrent; 55.000 euros del Pla de Camins i Vials; 16.000 euros del Pla d'Ocupació i altres 16.000 per a la restauració de l'entorn de la Torre Mussa.

Amb aquestes ajudes de la Corporació provincial, l'Ajuntament que dirigeix Marta Ortiz ha executat obres d'asfaltat i pavimentació de carrers, ha substituït l'enllumenat del polígon industrial, ha rehabilitat la piscina coberta municipal, ha substituït la coberta del safareig, ha renovat els vestuaris del poliesportiu i ha millorat diferents zones verdes del municipi, entre altres actuacions subvencionades per la Diputació.

Ontinyent acollirà a la tardor de 2018 més d'un centenar d'obres pertanyents al patrimoni de la Diputació de València en la mostra ‘Memòria de la modernitat’, que des del divendres 26 de maig i fins al 3 de setembre s'exhibeix a Requena. L'exposició reuneix peces, algunes mai vistes, de Sorolla, Pinazo, Benlliure o Equipo Crónica, en una iniciativa que pretén acostar la institució i els seus tresors artístics a les comarques valencianes.

El president de la Corporació provincial, Jorge Rodríguez, va prendre la iniciativa de traure eixes obres de magatzems i despatxos i donar-les a conéixer a tots els ciutadans, al mateix temps que “ajudem als historiadors a reescriure la història de l'art valencià”. Així mateix, Rodríguez ha insistit que “l'única forma de voler a la Diputació és conéixer-la”, i en eixa línia ha vist la llum aquest projecte després “d’un any d'intens treball per part dels tècnics de l'àrea de Patrimoni i del comissariat de la Universitat de València”.

L'exposició, després de la seua escala a Requena, Alzira i Gandia, arribarà a Ontinyent en l'últim semestre de 2018, i és fruit de la voluntat de la nova Diputació de dignificar la institució i acostar el seu patrimoni a les comarques, així com del treball de selecció i recerca dels tècnics de la Universitat, que dirigits per Rafael Gil “han furgat en els fons de la Diputació per a extraure aquestes grans obres, algunes inèdites, dels artistes que han escrit la història de l'art valencià dels segles XIX i XX, i també dels segles XV i XVII”.

El comissari de l'exposició, Rafael Gil, ha destacat “l’arriscat” d'un projecte que ha decidit “arribar als valencians amb més dificultat per accedir a aquestes obres, en lloc de la comoditat d'haver-les exposat en qualsevol museu de València”. ‘Memòria de la modernitat’ compta amb cinc eixos que són al seu torn espais expositius: els pensionats de la Diputació, entre els quals destaquen Sorolla i Pinazo; els paisatges i retrats, molts d'ells desconeguts pels experts; les dones artistes, que evidencien la modernitat d'una institució avançada al seu temps; la identitat valenciana i un apartat molt especial que defineix la mostra, de la tradició a l'avantguarda.

Eixa avantguarda que pot apreciar-se en moltes de les obres incloses en ‘Memòria de la modernitat’ és part de l'ADN de la Diputació de València, una institució que a la fi del segle XIX va asseure les bases del que hui poden ser les beques Erasmus, amb un model d'ajudes o pensions per a joves artistes que tractaven de desenvolupar la seua carrera en altres països europeus, cas de Sorolla i Pinazo a París. Els treballs d'aquells joves talents formen part d'un patrimoni provincial que hui comença a descobrir-se i que quedarà recollit en un ampli catàleg en el qual treballen Diputació i Universitat.

Entrada gratuïta i activitats paral·leles

L'exposició pot visitar-se de forma gratuïta i està acompanyada per una sèrie d'activitats paral·leles, dins del programa ‘La Diputació en les comarques’ amb el qual Rodríguez tracta de donar resposta a dues de les preguntes que es feia en accedir a la Presidència de la institució: com voler allò que es desconeix? Per què un ciutadà d'Ontinyent, Sagunt o Chera no pot veure un Sorolla original en la seua comarca, prop de la seua casa?

La capital de la Vall d’Albaida acollirà així mateix una mostra paral·lela, ‘Coneix la Diputació’, en la qual s'explica la història i el funcionament de la Corporació provincial, amb panells gràfics que completen el treball didàctic i divulgatiu que es va iniciar amb el Quadern de la Dipu, dirigit als més xicotets i distribuït pels col·legis, i el Catàleg de Serveis, una aplicació digital actualitzada que arreplega totes les àrees de la institució i el que fa cadascuna d'elles.

A més d'aquestes dues exposicions, Ontinyent gaudirà d'un altre tipus d'activitats, com a sessions teatralitzades, visites guiades nocturnes, tallers, xarrades i col·loquis, i concerts de música organitzats pel programa Sona la Dipu de la Corporació provincial. La Diputació ix a les comarques per acostar-se als ciutadans i mostrar-los tot el que ha sigut i el que és. La mostra podrà veure's a Sagunt i Torrent en els pròxims dos anys, després d'haver visitat Requena, Alzira, Gandia i Ontinyent.

La comarca de l’Horta Sud rebrà un total de 591.394 euros en concepte del nou Model de Serveis Socials de la Diputació de València, el qual va ser presentat el passat mes de juny per part de la Corporació provincial. Aquesta quantitat suposa l’increment del 234% de l’aportació de la Diputació en la comarca durant el període comprés entre 2015 i 2017.

La inversió global a través d'aquest pla d'atenció primària, de 9,4 milions d'euros, ha triplicat en a penes dos anys la partida destinada per l'anterior equip de govern a aquesta assistència social bàsica. El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, van presentar davant desenes d'alcaldes i alcaldesses el nou model de la institució provincial.

En el cas de l’Horta Sud suposa una injecció de 152.388 euros per als veïns i veïnes d’Alcàsser, 49.678 euros per a Beniparrell, 4.710 euros per a Llocnou de la Corona i 181.742 per a Massanassa. En el cas de Beniparrell i la mancomunitat Barrio del Cristo  –amb una quantitat de 202.876 euros–, les xifres són especialment significatives ja que no havien rebut ajudes de serveis socials amb anterioritat, que els situarà en els nivells de la resta de municipis.

Per programes, els 152.388 euros destinats a Alcàsser es dividiran en 62.634 per al reforçament de l’equip tècnic, 30.000 per a prestacions individualitzades, 13.660 per a casos de pobresa energètica, 32.094 per al programa d’ajuda a domicili, 4.000 per a cooperació social i 10.000 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social. En el cas de Beniparrell, es farà una inversió de 32.678 euros per al reforçament de l’equip tècnic, 3.000 per a prestacions individualitzades, 1.100 per a casos de pobresa energètica, 7.500 per al programa d’ajuda a domicili, 900 per als anomenats clubs de convivència i 1.000 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social. Llocnou de la Corona rebrà 4.085 per al reforçament de l’equip tècnic, 375 per a prestacions individualitzades i 250 per a casos de pobresa energètica. Per últim, Massanassa invertirà 89.634 euros per al reforçament de l’equip tècnic, 41.250 per a prestacions individualitzades, 16.558 per a casos de pobresa energètica, 26.250 per al programa d’ajuda a domicili, 1.650 per als anomenats clubs de convivència i 6.400 euros per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.  

Quant a la mancomunitatBarrio del Cristo, que s’inclou enguany en la Resolució de la Diputació de forma excepcional, en virtut de l’acord amb la Conselleria, comptarà amb 102.093 euros que seran distribuïts de la següent manera: 102.093 per a l’equip social base, 2.450 per al centre social, 30.000 per a prestacions econòmiques individualitzades, 10.000 per a reduir l’empobriment energètic, 22.500 per al programa d’ajuda a domicili, 1.123 per als anomenats clubs de convivència i 34.710 per a intervenció per a la prevenció i inserció social.

Les xifres evidencien l'aposta de la Corporació que presideix Rodríguez pels temes socials, ja que, malgrat la disminució de l'aportació estatal en el pressupost del present any i la dotació de 20,6 milions per al Fons de Cooperació Municipal, s'ha duplicat respecte a 2016 la partida per a atenció social bàsica en els municipis, de 4,7 a 9,4 milions d'euros, i s'han habilitat noves línies per al manteniment de col·legis, amb 7 milions d'euros, i construcció de centres socials, amb altres 5,6 milions, a més de la partida de 15,5 milions per a Benestar Social i Educació.

En paraules de la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, “hem passat d'un model assistencial-burocràtic a un model de responsabilitat pública basat en la prevenció i la justícia social”. Aquesta idea s'expressa també en dades, com el ràtio de professionals d'atenció en els Serveis Socials Municipals, que ha passat en dos anys d'un per cada 5.400 habitants a un per cada 2.800 habitants.

L'augment dels equips socials de les mancomunitats i ajuntaments que s'ha vingut produint amb l'increment de les ajudes de la Diputació no és l'únic àmbit en què s'ha millorat aquesta assistència social per als municipis de menys de 10.000 habitants. L'àrea d'Inclusió Social que dirigeix Rosa Pérez Garijo ha multiplicat per 7 el finançament del reforç administratiu municipal en assistència social, i s'ha recolzat la mobilitat dels professionals amb subvencions a 22 ens locals, quan en 2015 no existia aquest tipus de subvenció.

Per al president de la Diputació, Jorge Rodríguez, aquestes xifres demostren que “des del primer minut de la legislatura decidim que l'eix principal de la gestió d'aquest govern havia de ser fer política per a les persones, per a millorar la qualitat de vida dels veïns dels municipis valencians i per descomptat per a garantir els serveis bàsics i cobrir les necessitats de les persones més vulnerables”.

Quant a aquest nou model de Serveis Socials, Rodríguez ha destacat que “el realment important és prevenir aquelles situacions de vulnerabilitat social i pobresa, abans d’arribar a extrems de desigualtat que rebutgem des d'aquesta institució, en la qual els paràmetres d'objectivitat i igualtat s'apliquen en les diferents àrees perquè cap persona es quede en el camí”.

Línies d'actuació

Els 9,4 milions d'euros que la Diputació ha destinat enguany a aquests Serveis Socials bàsics en municipis de menys de 10.000 habitants s'inverteixen, entre altres línies d'actuació, en el pagament de salaris al personal dels equips socials de base; el manteniment dels centres socials; i programes de prestacions bàsiques com la pobresa energètica, l'atenció familiar a menors en risc d'exclusió, el foment de l'associacionisme i el voluntariat o la prevenció de l'exclusió social i les seues causes.

També es para esment a les estructures tècniques dels ajuntaments i els ràtios d'atenció dels professionals, tenint en compte les creixents competències que assumeixen els municipis en matèria social; la supervisió de la professionalitat dels treballadors socials; l'estudi de la realitat social de cada municipi per a aprofitar millor els recursos disponibles; i la contribució a les iniciatives de revitalització del mitjà rural, passant de l’assistencialisme al desenvolupament comunitari i la participació social.

La titular d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha insistit que l'objectiu és “consolidar una xarxa bàsica de protecció social, avançant cap a una atenció personalitzada i de qualitat que supere el model tramitador i possibilite la vertadera inclusió social, perquè ningú quede exclòs d'una vida digna”.