L’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València està treballant en la posada en valor i dinamització de zones amb gran potencial mediambiental i paisatgístic de la localitat de Quatretonda mitjançant la recuperació, adequació i millora dels barrancs de Les Fontetes, barranc de l’Aigua i l’Avenc. «Es tracta d’habilitar aquests espais amb un alt valor mediambiental per al gaudi de la ciutadania», ha destacat el diputat Josep Bort durant la visita realitzada a aquest municipi de la Vall d’Albaida.

El responsable de l’Àrea de Medi Ambient ha explicat que aquesta visita s’emmarca dintre de la petició cursada per part de l’alcaldessa de Quatretonda, Aina Benavent, de mantenir una reunió de treball per traslladar al diputat «les necessitats en matèria mediambiental i les potencialitats paisatgístiques que acredita el municipi», a més de presentar els projectes en els quals s’està treballant de forma conjunta per part del Consistori i la corporació provincial.

«Conscients del valor dels entorns naturals de que disposa Quatretonda com a espais d’esbarjo i gaudi per a la ciutadania, tant l’Ajuntament com la Diputació de València convenim en la necessitat d’identificar les potencialitats mediambientals i paisatgístiques de la localitat, així com la importància de fer partícip a la ciutadania en aquest tipus de processos amb un clar caràcter transformador», ha reivindicat Josep Bort.

L’alcaldessa Aina Benavent ha transmès al diputat la necessitat de fer un estudi estratègic de desenvolupament mediambiental i paisatgístic de la localitat, així com determinar com les tasques en les què estan treballant són claus dintre del mateix.

Les actuacions de recuperació de l’entorn del Barranc de les Fontetes s’emmarquen dintre del programa de recuperació d’espais degradats que promou el Servei de Medi Ambient de la Diputació de València. Existeix la previsió d’escometre treballs que consistiran en la recuperació de la zona de l’estany, la senyalització de l’itinerari, així com la neteja i recuperació del camí, amb la plantació d’espècies vegetals autòctones i control de les invasores.

Pel que respecta al barranc de l’Aigua i l’Avenc, dos espais que formen part del paratge natural municipal de la Serra de Quatretonda, l’objectiu principal de les actuacionsse centra en la neteja i protecció d’aquests entorns que disposen d’una gran peculiaritat dintre de la memòria etnològica i paisatgística del municipi, com ara els Cossis –dintre del Barranc de l'aigua– i la fonteta de l'Avenc. Ambdós formen part de rutes senderistes, pel que també s’incidirà en incrementar la seguretat d’aquesta zona.

Unes actuacions emmarcades dintre del programa per al foment de la conservació i el gaudi dels Paratges Naturals Municipals de la Diputació de València, que compten amb un pressupost de 40.893 euros, dels quals la corporació provincial aportarà 36.804 euros i el Consistori de Quatretonda finançarà els 4.089 euros restants.

Respecte alsCossis, els pous existents es troben en una situació d'inaccessibilitat considerable i un dels mateixos no disposa de cap tipus de protecció. Per això, s'ha buscat la realització d'una infraestructura ambientalment respectuosa amb l'entorn, amb la qual es pretén recuperar el valor paisatgístic i evitar els possibles riscos per als senderistes o visitants de la senda del barranc de l'aigua. Es procedirà a la neteja de l’entorn; la instal·lació de passamans i cordes fixades sobre la roca; protecció dels cossis; reposició i adequació de les canonades per garantir l’òptima circulació de l’aigua fins a la bassa; adequació d’alguns dels trams de la senda; a més de la col·locació de cartells explicatius relatius a la mateixa senda i l’origen del paratge.

D'altra banda hi ha una senda a la ‘fonteta de l'Avenc’ que en l'actualitat només compta amb un tram d'anada fins a la mateixa. Prop d’aquesta  existeix una senda de curt recorregut, sobre la qual es pretenen realitzar tasques de neteja  i desbrossament per poder habilitar una ruta des de la senda oficial fins a l'avenc, creant una nova via alternativa i d'unió amb la xarxa de sendes del municipi. A més, es procedirà a la col·locació de cartells explicatius de la senda i l'origen del paratge que passa per la senda.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, s’ha compromès a treballar per avançar en les tasques de manteniment del Castell de Corbera. «No ens podem permetre que caiga cap pedra més del Castell de Corbera», ha assegurat Maria Josep Amigó durant la visita realitzada a aquesta localitat de la Ribera Baixa per a conèixer de primera mà les inversions realitzades amb els recursos provincials.

El Castell de Corbera, d’època ibera-romana, va passar l’any 2003 a ser titularitat de l’Àrea de Patrimoni de la Diputació de València. Des d’aleshores, els diferents governs municipals han sol·licitat partides pressupostàries destinades a aconseguir la consolidació i conservació de la fortalesa i evitar el seu ensorrament. Actualment existeix el compromís d’executar cinc cates arqueològiques.

Maria Josep Amigó, com a actual vicepresidenta de la Diputació, ha confessat sentir-se «moralment responsable» de la situació del castell. Per la qual cosa, s’ha compromès a «interferir perquè l’Àrea de Patrimoni de la Diputació actue al Castell de Corbera. Com a administració que recolza la tasca que realitzen els nostres ajuntaments, els nostres alcaldes i alcaldesses i els nostres regidors i regidores, estem en l’obligació de consolidar el Castell de Corbera i contribuir a la conservació del patrimoni de tots els valencians i les valencianes», ha remarcat.

La vicepresidenta ha aprofitat la seua visita a la Ribera Baixa per a reivindicar «l’autonomia municipal a l’hora de definir quines actuacions resulten prioritàries i constitueixen necessitats reals per a cadascun dels municipis». Per això, Maria Josep Amigó s’ha congratulat «de comprovar la capacitat de treball de les corporacions locals», un fet que «ens permet confiar en que la gestió municipal es troba en sintonia amb l’esperit i les línies de treball marcades pel nou equip de govern de la Diputació de prioritzar la millora de la qualitat de vida de les persones».

Per la seua part, l’alcalde de Corbera, Jordi Xavier Vicedo,ha agraït la visita de Maria Josep Amigó al municipi i, molt en especial, «el seu compromís i la seua dedicació personal en un projecte tant sensible per a Corbera com és la consolidació del seu Castell», ha destacat.

Vicedo també ha posat èmfasi en el volum de recursos que dispensa la corporació provincial a la localitat. «La Diputació destina actualment als municipis el doble de diners que l’anterior executiu provincial, la qual cosa ens permet iniciar noves infraestructures o invertir en el manteniment de les ja existents», ha apuntat Vicedo. En total, en el que va de legislatura el consistori de Corbera ha rebut més de 650.000 euros, entre els quals es compta per al present exercici 2017 amb 123.369 euros corresponents al Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) –abans anomenat PPOS– i altres 56.132 euros relatius al Fons de Cooperació Municipal.

Reforma de la Plaça Major

Durant la seua estada a Corbera, la vicepresidenta ha visitat diferents intervencions executades amb fons provincials. Entre aquestes, destaca la renovació de la xarxa d’aigua potable del municipi. Un projecte per al qual s’han destinat 210.342 euros corresponents al Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) de l’exercici 2016 i el Pla d’Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) dels anys 2015 i 2016.

Així mateix, amb els 32.425 euros corresponents al Pla de Camins i Vials el Consistori de Corbera ha adquirit un tractor per a la conservació i manteniment dels camins i les vies públiques.

De cara al futur, Jordi Xavier Vicedoha avançat que ja s’està treballant amb el projecte de reforma de la Plaça Major del municipi. Una actuació iniciada arran d’una consulta ciutadana, «donat que enteníem constituïa una necessitat per al municipi, al ser un enclavament que es troba en un dolent estat de conservació i on la seua reforma no podia resultar aliena a l’opinió de la ciutadania», ha explicat l’alcalde.Per a l’execució d’aquest projecte es destinaran els recursos del proper SOM.

De la mateixa manera, ja es treballa també en la possibilitat de disposar d’un pavelló municipal cobert. «A Corbera comptem amb un total de set equips de futbol 7  federats i una escola de més de 150 xiquets i xiquetes que obliga el Consistori a abonar un lloguer per poder fer ús d’instal·lacions de localitats veïnes». La intenció de l’Ajuntament és invertir els recursos dels propers SOM i el Fons de Cooperació Municipal en unes instal·lacions esportives òptimes per a la pràctica d’aquest esport. Un projecte per al qual ja han sol·licitat la col·laboració de la Diputació de València.

Es tracta d'un dels municipis més xicotets de la província, amb una població que no arriba al centenar d'habitants. Situat en un entorn privilegiat, als peus de la Serra de Benicadell, Carrícola destaca per l'encant dels seus carrers, el seu dinamisme cultural, així com per la seua aposta per la sostenibilitat i els projectes respectuosos amb el medi ambient.

Tots aquests atractius fan de Carrícola una destinació amb un enorme potencial com a proposta turística, cultural i mediambiental. No obstant açò, les limitacions imposades per la falta de normativa en matèria urbanística han impedit a la localitat créixer i desenvolupar tot el seu potencial. “Estem limitats totalment. No podem eixir-nos del casc urbà, i aquest ja no deixa marge d'actuació”, ha assegurat l'alcaldessa del municipi, Susana Cháfer.

Fins ara, Carrícola solament havia comptat en l'àmbit urbanístic amb la delimitació del casc urbà, però amb l'assistència de la Diputació de València disposarà d'un Pla General d'Ordenació Urbana que permetrà a la localitat créixer i desenvolupar-se com a municipi, facilitant l'impuls d'iniciatives que contribuïsquen a la seua supervivència, així com a l'atracció de turistes i de persones que decidisquen quedar-se a viure allí.

El Pla General es troba en un estat avançat de desenvolupament, a l'espera de la seua aprovació definitiva per part de la Generalitat Valenciana. Així mateix, el municipi ha rebut assistència per a l'elaboració de l'inventari de béns, un requisit exigit als ajuntaments des de 2014, però que el Ministeri d'Hisenda demanda tenir actualitzat enguany.

La Diputació de València ha obert el període de sol·licituds per a la presentació de les subvencions per a clubs i entitats esportives, esdeveniments esportius especials, ajudes a joves esportistes i esportistes d'elit.

En totes les modalitats de subvenció el període de presentació de sol·licituds es perllongarà fins al pròxim 30 de juliol, és a dir 25 dies naturals a partir de l'endemà a la publicació del Butlletí Oficial de la Província (BOP).

Els esportistes que sol·liciten una de les 50 ajudes convocades hauran de ser residents en la província de València, no haver complit 18 anys en la data de presentació de la sol·licitud, pertànyer a un club esportiu federat, estar en possessió de la Llicència Federativa i posseir, com a mínim, el títol de campió autonòmic de la modalitat esportiva corresponent.

Així mateix, en la sol·licitud caldrà adjuntar la planificació de la temporada 2016/2017, el pressupost d'ingressos i despeses, l'historial esportiu segellat per la Federació, la fotocòpia del DNI, el certificat d'haver declarat totes les subvencions rebudes amb anterioritat i la fitxa a tercers sinó l'han aportat en anteriors convocatòries. D'altra banda, els justificants de les despeses hauran de ser de l'1 de setembre de 2016 al 31 d'Agost de 2017.

Quant a les ajudes per a clubs, aquests hauran d'estar legalment constituïts i hauran d'estar inscrits en el Registre de Clubs, Federacions i altres entitats esportives de la Comunitat Valenciana. En la sol·licitud els clubs hauran d'adjuntar la fitxa tècnica, la descripció del projecte i programa d'activitats, així com el pressupost detallat d'ingressos i despeses per conceptes.

Celebració d'esdeveniments esportius especials

La convocatòria d'ajudes, presentades per l'àrea d'Esports, que lidera la diputada Isabel García, inclou una partida per a la realització d'esdeveniments esportius especials. Podran sol·licitar aquestes subvencions els clubs i entitats esportives que estiguen inscrits en el Registre de Clubs, Federacions i altres entitats esportives de la Comunitat Valenciana.

Concretament, el programa està destinat al desenvolupament de programes d'activitats esportives referits a projectes d'iniciació i foment de la pràctica esportiva, en col·laboració amb els ajuntaments en l'àmbit de la província de València.

L'enllaç per a consultar les bases de convocatòria de cadascuna de les subvencions és el següent:

/deporte/content/convocatories-bases-subvencions-0

José Antonio Perelló Morales, president de la Diputació de València entre 1970 i 1974, ha visitat el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) i, acompanyat del director del museu, Rafael Company, i la subdirectora, Carmen Ninet, ha pogut contemplar el seu retrat oficial com a president de la corporació provincial, el qual forma part de la mostra Les imatges del poder, que actualment s’exhibeix al centre expositiu de l’Àrea de Cultura de la Diputació.

Aquesta pintura va resultar molt polèmica en el seu moment. «La gent se’m queixava perquè no apareixia amb el bastó de comandament, insígnies o medallons —ha explicat Perelló Morales durant la seua visita— tal i com havien fet els presidents precedents. Ells volien una cosa amb tot el ringorrango i jo em vaig negar. Jo era un vers solt en la política d’aquells moments»—, explica Perelló Morales.

I, certament, va estar un polític ben atípic durant el tardofranquisme: procurador en Corts i subsecretari del Plan de Desarrollo, com a màxima autoritat política valenciana va tenir un paper decisiu perquè Ford s’instal·lara finalment a la localització d’Almussafes. Mantingué reunions clandestines amb l’antifranquisme i va esperonar la llengua pròpia. Durant la preautonomia, va presidir la comissió de transferències al Consell del País Valencià i va estar al capdavant de la Societat Econòmica d'Amics del País i l'Ateneu Mercantil.

En el seu retrat oficial mostra una deliberada falta d’infatuació institucional. La composició del quadre i l'actitud del retratat donen a entendre la proximitat del personatge, que apareix en una actitud desimbolta, sense rigideses protocol·làries, assegut en una butaca sense oripells ni cap signe institucional. Una actitud ben distinta a la d’Ignacio Carrau Leonarte, qui el va succeir com a president de la Diputació (1975-1979) i que en el seu retrat oficial apareix exhibint tots els atributs del poder que ostentava. Carrau —militant de Falange Española i del Movimiento Nacional— formava part dels cercles més catòlics i tradicionalistes valencians, durant la preautonomia es manifestà en absolut desacord amb qualsevol transferència de competències al Consell valencià. Va estar un dels fundadors, en 1977, d’Unió Regional Valenciana i de Dreta Democràtica Valenciana, que es posicionà en contra de la Constitució de 1978.  

Dues biografies polítiques i dos retrats, els de Perelló Morales i Ignacio Carrau, que ara es comparen i confronten en l’exposició Les imatges del poder, en la qual el MuVIM analitza com ha canviat la imatge —i la naturalesa— del poder al llarg dels dos darrers segles.

El títol escollit és una de les obres més emotives i interessants de Wolfgang Amadeus Mozart, que va compondre quan tan sols tenia dotze anys. El llibret narra el romanç entre dos joves, Bastià i Bastiana, en un humil llogaret de pastors. Tots dos estan enamorats l'u de l'altre, però la inseguretat els farà recórrer, cadascun pel seu compte, al bruixot Colau perquè amb els seus poders màgics provoque que tots dos tornen a sentir atracció.

Una màgica història d'amor que arribarà a diferents municipis valencians de la mà de la Diputació de València, a través d'un conveni amb el Palau de les Arts Reina Sofia. La primera parada de les deu representacions ha estat Càrcer, en la Ribera Alta, localitat en la qual s'ha realitzat la presentació oficial d'aquesta proposta. “Es tracta d'un clar exemple del servei que presten les institucions públiques, ja que aconseguim acostar l'òpera a la gent perquè els veïns i veïnes aprecien i coneguen en profunditat aquest art”, ha assenyalat el diputat de Cultura, Xavier Rius.

Acompanyats al piano per Aïda Bousselma i Husan Park, els artistes del Centre Plácido Domingo canten i declamen, en valencià, el 'Singspiel' sobre el camió-escenari de ‘Les Arts Volant’, que ha dissenyat l'Intendent de les Arts, Davide Livermore. “Aquesta iniciativa és l'exemple perfecte que la política cultural pot canviar la qualitat de vida de les persones”, ha destacat Livermore, qui ha qualificat la jornada com a “nit històrica per al Palau de les Arts”.

Davide Livermore és també el director d'escena d'aquesta producció amb vestuari de José María Adame i il·luminació d'Antonio Castro, també de l'equip del Palau de les Arts, que inclou un nou personatge, el Patró, interpretat per l'actor Sergio Gil. ‘Les Arts Volant’ ha previst un doble repartiment, que s'alternarà en les diferents representacions de ‘Bastià i Bastiana’: Andrés Sulbarán i Moisés Marín (Bastià), Mariana Mappa i Giorgia Rotolo (Bastiana), i Andrea Pelegrini i Alejandro López (Colau).

En última instància, l'alcalde de Càrcer, Josep Botella, ha considerat que ser la primera parada de les Arts Volant representa “un dia especial i excepcional per al municipi”. Botella ha agraït la col·laboració establida entre les diferents administracions en el propòsit “d'acostar a la ciutadania una activitat musical tradicionalment associada a les elits”, per la qual cosa ha considerat la proposta “de molt encertada”, ha assenyalat Una iniciativa en la qual també col·laboraran en la seua difusió la Generalitat Valenciana i l'Ajuntament de València.

Òpera als municipis valencians

Aquest projecte persegueix fer visible, i itinerant al seu torn, el fascinant món de l'òpera, a més de tractar de projectar sobre les comarques valencianes una activitat pròpia de grans ciutats. Després de Càrcer, la iniciativa arribarà a Benaguasil (8 de juliol), Montaverner (9 de juliol), Guardamar de la Safor (20 de juliol), Albuixec (21 de juliol), Castielfabib (22 de juliol) i Albalat dels Tarongers (23 de juliol).

Així mateix, en el mes de setembre es reprendrà la gira per altres tres municipis valencians, com són Sueca, Picanya i Alginet. Un projecte que, segons Xavier Rius, “contribuirà al fet que els valencians i les valencianes cresquen culturalment”, ja que iniciatives com aquesta “permeten acostar un art total, com és l'òpera”. Totes les representacions començaran a les 22 hores, seran a l'aire lliure i gratuïtes.

*Vídeo en FTP Diputació de València

Geranis, romers, lavandes, ametllers, camamilles a més dels tradicionals rosers decoren fins el proper 31 de juliol multitud de carrers, portals i enclavaments diversos del municipi d’Aras de los Olmos en el marc del certamen Aras en Flor, que aquest any veu la llum per primera vegada. Es tracta d’una iniciativa organitzada per la Fundació El Olmo, amb la col·laboració de l'Ajuntament i la plataforma "Amigos del Paisaje", la qual també inclou la celebració de tallers i jornades naturalistes, que ha estat visitada pel diputat de Medi Ambient, Josep Bort, i l’alcalde d’aquesta localitat de la Serrania, Rafael Giménez.

Josep Bort ha assegurat que amb aquesta iniciativa municipal «Aras torna a demostrar que amb ganes i il·lusió es pot avançar cada dia cap a un futur millor», ha indicat Bort. «Aquest concurs no sols posa al municipi en el panorama paisatgístic estatal, sinó que desenvolupa un projecte que compta amb la implicació veïnal. I fer-ho de la forma que s’ha fet a Aras de los Olmos no està a l’abast de tothom».

El responsable de Medi Ambient ha convidat a no deixar escapar l’oportunitat de conèixer Aras en Flor «perquè és una iniciativa cultural que cal visitar. Des de la Diputació només podem que felicitar al municipi d’Aras de los Olmos i donar-li tot el nostre suport i recolzament», ha assenyalat el diputat.

Recórrer el municipi d’Aras de los Olmos permet trobar-se al seu pas fins a 12 jardins efímers, els quals compten amb tot un equip de dissenyadors que han perfilat cadascuna de les propostes amb protagonisme per a les flors, la relació de l'entorn i el paisatge. La participació en el mateix s’ha establert a partir de la convocatòria d'un concurs obert per a paisatgistes, arquitectes i escoles de jardineria a nivell estatal. No obstant això, són els mateixos veïns i veïnes de la localitat els encarregats de materialitzar les composicions.

En concret, el consistori d’Aras de los Olmos ha posat a disposició dels dissenyadors participants fins a dotze emplaçaments perquè demostren el seu virtuosisme a l'hora de decorar els carrers amb flors i altres elements com pinyes, palla, sorra o pinassa, però sempre mantenint la idiosincràsia i personalitat pròpia de cada espai.

Entre les propostes realitzades, la guanyadora ha resultat el rellotge de sol, la qual porta per títol "Sazón hace trigo que no barbecho mullido", obra de José Francisco Vaamonde, de Melide (A Corunya). La mateixa consisteix en la construcció d'un rellotge solar amb espart, palla, pedres i pinyes entre d’altres plantes, el qual fa referència a un refrany agrícola que recorda que totes les coses requereixen del seu temps.

El segon premi ha estat per a "El balcón de Aras", amb un disseny de la vila-realenca Pilar Llop que proposa una zona d'esbarjo amb bales de palla decorades amb testos autòctons de lavanda i romaní. Mentre que en tercer lloc ha estat reconeguda la proposta realitzada per la dissenyadora local María Salomé Castro, que porta per títol "El fósil de Aras" i representa un caragol vegetal realitzat amb begònies, calèndula, petúnies i lavanda, entre d’altres espècies.

Des de fa anys, en una iniciativa ben singular, el consistori distribueix rosers entre els veïns i veïnes del municipi perquè els facen servir per a decorar els seus portals i aportar així un aspecte més pintoresc i atractiu a la localitat. Durant la celebració de les Festes Grosses –les quals tenen lloc cada set anys–, sorgí la idea de poder repetir aquesta decoració any rere any en un certamen que esdevinga un referent fora de l’àmbit local.

Dit i fet, aquest any ha vist la llum una iniciativa que ja és una realitat i que des del consistori esperen es convertisca en un atractiu turístic de primer ordre per mostrar la bellesa d'aquest municipi en l'inici del període estival.

Els veïns i veïnes d’Estivella i Llutxent han visitat aquest dilluns els edificis de la Diputació de València, com a part del programa cultural Açò és la Dipu.

El guia de les visites, que acompanya a ambdós municipis durant tota la jornada, ha recordat que la Corporació provincial té més de 150 anys d'història acumulant “un incalculable patrimoni arquitectònic i artístic”.

Els visitants han ocupat els escons dels diputats per a escoltar les explicacions sobre el funcionament d'una de les institucions més antigues del nostre territori. “És una excel·lent oportunitat perquè la gent que viu més lluny de la capital conega els seus edificis”, ha destacat l'alcalde de Llutxent, Pepe Estornell, qui també ha proposat “que vinguen a visitar les excel·lències que tenim de la Diputació, com el monestir i l'ermita”. El tinent alcalde del municipi, Gabriel Canet, ha afegit que considera “fonamental” que la gent “conega la història del nostre patrimoni i el context en què es va crear”.

Per la seua banda, el tinent alcalde d'Estivella, Manolo Mateu, ha destacat tant el valor polític com a cultural del programa que, en les seues paraules, “té tanta acceptació entre els veïns que hem omplert de seguida l'autobús”.

Una ruta històrica i institucional

El component cultural del programa Açò és la Dipu és el factor dominant en aquestes visites, que arranquen en el carrer Navellos i tenen com a parades els palaus de Batlia i l'Escala, els jardins de l'antic Hospital General de València, el Museu Valencià de la Il.lustració i la Modernitat (MUVIM) i l'Institut Valencià d'Audiofonología (IVAF). 

Així, els participants tenen l'oportunitat de conèixer la història i el funcionament de la Diputació com a institució, les característiques arquitectòniques dels edificis que componen la seu principal, situada en la plaça Manises, i descobrir alguns aspectes de la història de València i el seu centre històric, des del segle XV fins ara. 

Amb aquesta iniciativa, des de l'equip de Benestar Social “volíem que la gent coneguera l'entorn històric dels edificis que componen la Diputació, explicant quan es van fer, en quin context i amb quina finalitat, i després, lògicament, que conegueren el seu interior”, ha explicat Mercedes Berenguer, responsable de l'àrea. Les visites continuaran tots els dilluns, dimarts i dijous fins al pròxim mes de novembre.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i el director de la Vuelta, Javier Guillén, han presentat aquest dilluns en les Termes Romanes de Llíria les etapes valencianes de la ronda ciclista, que es correran el 24 d'agost amb final a Sagunt i el 25 d'agost amb eixida a Llíria. L'alcalde de la localitat edetana, Manuel Civera, ha sigut l'amfitrió d'un acte al que han assistit alguns dels seus homòlegs de la resta de municipis valencians pels quals enguany passarà la Vuelta, i els diputats Isabel García, Pilar Moncho, Voro Femenía i Mercedes Berenguer.

En paraules del president de la Diputació, que torna a apostar per invertir en la ronda ciclista perquè la serp multicolor travesse un any més les carreteres valencianes, “la consolidació de la Vuelta en la nostra província és un pas més en l'acostament d'aquesta institució cap a les comarques, que estem duent a terme no solament en l'àmbit de la gestió i els serveis, sinó també a través de projectes culturals i esdeveniments esportius”.

Rodríguez, qui ha agraït el treball de les diputades d'Esports i Turisme, Isabel García i Pilar Moncho, i la implicació dels municipis que travessarà la carrera, ha destacat “el bon estat de les carreteres de la xarxa provincial, fruit de l'esforç per la conservació i el reforç de la seguretat vial de l'àrea de Carreteres que dirigeix Pablo Seguí”, al mateix temps que ha recordat “l’obsessió amb la qual treballem per protegir als ciclistes que cada cap de setmana ixen de ruta i que mantenen viva la gran afició que existeix a València per aquest esport”.

El president provincial ha afegit que les xifres de la Vuelta justifiquen la inversió realitzada per les àrees d'Esports i Turisme, ja que “pocs esdeveniments tenen la capacitat de difondre els tresors turístics de les nostres comarques amb 3 hores de retransmissió en directe per televisió, a través de 40 canals que ofereixen el senyal a prop de 200 països”. La Vuelta 2016 va deixar en la província de València un impacte econòmic de 500.000 euros en al voltant de dues nits.

Una finestra al món

Per la seua banda, el director de la Vuelta, Javier Guillén, ha agraït la fidelitat de Rodríguez i el seu equip amb la prova ciclista i ha destacat els encants dels municipis valencians i l'orografia d'un terreny que “permet viure sempre grans etapes”. A continuació, Guillén ha detallat els perfils de les dues etapes que recorreran les carreteres valencianes a la fi d'agost, en la primera setmana de la carrera.

La sisena etapa de la Vuelta 17, entre Vila-real i Sagunt, presenta un recorregut de 198 quilòmetres, amb l'ascensió als ports de la Chirivilla, el Oronet i el Garbí i el pas per municipis com Gátova, Olocau, Náquera, Serra, Torres-Torres, Segart, Algimia de Alfara i Estivella. Un dia després, la setena etapa partirà de Llíria rumb a Cuenca, i els corredors passaran al costat d'altres municipis de la província com Domeño, Casinos, Losa del Obispo, Calles, Chelva, Tuéjar, Titaguas i Aras de los Olmos. La línia de meta estarà situada a Cuenca després de recórrer 205 quilòmetres en l'etapa més llarga de la Vuelta.

L'amfitrió de l'acte, Manuel Civera, ha definit l'etapa que parteix de Llíria com “un element dinamitzador del patrimoni d'un municipi emprenedor i acollidor”. L'alcalde, qui ha rebut als responsables de la Diputació i la Vuelta en el Santuari de Mura, un centre de peregrinació amb 2.000 anys d'història declarat Bé d'Interès Cultural, ha agraït a Rodríguez i Guillén “aquesta finestra al món que ens ajuda a vendre'ns com a ciutat”.

El director de la Vuelta ha retornat els agraïments a l'alcalde i ha considerat “molt enriquidores” les etapes de Sagunt i Llíria, que “es van començar a gestar només acabar l'etapa Requena-Gandia de l'any passat i creiem que vertebren bé els municipis valencians, ja que anem més enllà d'una prova amb 198 corredors que cerquen la victòria i tractem també de vendre territori”.

Javier Guillén ha fet l'ullet a la penya ciclista Pedal de Llíria, la més antiga que existeix en terres valencianes, i ha anunciat les novetats en la cobertura de la carrera, que “aquesta vegada compta amb dos helicòpters, un per a arreplegar amb imatges àrees els encants turístics dels municipis”. Les dades d'audiències del passat any, amb 1,5 milions d'espectadors per etapa i 364 milions d'espectadors de 190 països en total, demostren el potencial d'aquest projecte esportiu i turístic “global”.

Tant en l'arribada a Sagunt com en l'eixida de Llíria, els aficionats i les famílies en general podran gaudir d'una fan zone i del contacte amb els protagonistes de la carrera, ja que la zona en la qual se situen els autobusos dels equips està oberta al públic. Així ho ha explicat el responsable de la ronda ciclista, que per a finalitzar la seua intervenció ha esmentat l'ascensió a un port com El Garbí, icona del cicloturisme que “s'ha convertit en un fenomen de masses pel qual també hem de treballar”.

Fusió de turisme i esport

La diputada d'Esports, Isabel García, ha afirmat que la Diputació aposta per l'esport en totes les seues expressions i àmbits, tant en clubs i esdeveniments d'elit com en el foment de l’esport base, i també en la millora de les instal·lacions esportives dels municipis. “Cada any concedim una línia d'ajudes perquè els esportistes valencians d'elit seguisquen competint al màxim nivell i, molt especialment, perquè els joves talents i els planters dels clubs puguen tenir les màximes oportunitats de seguir practicant esport i aconseguir les seues metes”, ha explicat la titular d'Esports.

En el cas concret del ciclisme, “aquesta institució col·labora decididament amb la Federació Valenciana en la línia de mantenir l'arrelament d'aquest esport en els municipis valencians i sobretot de visibilitzar la presència de la dona en carreres com la primera Volta de Féminas a València, que organitzem conjuntament”, ha afegit García, qui ha acabat dient que “la Vuelta és l'expressió màxima d'un esport que conjumina l'esforç i l'esperit de superació, valors que tractem d'aplicar en la nostra gestió en la Diputació de València”.

La diputada de Turisme, Pilar Moncho, ha fet referència a la importància que milions de persones seguisquen l'esdeveniment per televisió, encara que en la seua opinió “no solament patrocinem la Vuelta i altres competicions ciclistes a nivell autonòmic per la seua presència en les televisions, sinó perquè la gent dels nostres municipis isca al carrer i gaudisca la gran festa del ciclisme, al mateix temps que donen a conéixer els seus municipis i totes les coses bones que tenen”.

Finalment, Jorge Rodríguez ha posat en valor la capacitat d'organització dels responsables de la Vuelta i ha deixat les portes de la província obertes a la carrera, per la seua capacitat per a vertebrar i oferir els atractius de les comarques valencianes al món. “Encara ens queden moltes coses bones per mostrar junts”, ha finalitzat el president de la Diputació.

*Hi ha vídeo en FTP Diputació de València

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, acompanyats per l'alcalde de Paterna, Juan Antonio Sagredo, visitaran aquest dimarts 11 de juliol a les 10 hores la Fossa 113 del cementeri de Paterna.

Els representants de la Corporació provincial examinaran, juntament amb els experts d’ArqueoAntro, els resultats dels treballs d'excavació i exhumació d'una de les fosses més grans d'Espanya, on poden trobar-se les restes de fins a 60 represaliats durant la repressió franquista.

La Diputació de València, a través de l'àrea de Memòria Històrica, ha dut a terme aquest 2017 un total de 3 intervencions en els municipis d'Ontinyent i Paterna, la inversió dels quals ascendeix a 129.538 euros. La 113, que espera l'aprovació de la segona fase dels treballs, és una de les desenes de fosses de tota la Comunitat Valenciana en la qual la institució està treballant, en la seua línia per recuperar la memòria històrica de les víctimes dels crims del franquisme.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimarts, 11 de juliol de 2017

Lloc: Cementeri Municipal de Paterna. Urb. Norte, 24, 46988 Paterna

Hora: 10.00 hores

Després de la visita, el president Jorge Rodríguez i la diputada de Memòria Històrica Rosa Pérez Garijo atendran als mitjans.