El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, estarà aquest dimarts 11 de juliol a El Perelló, on visitarà les millores dutes a terme amb inversions de la Corporació provincial, com les realitzades en el parc infantil o el clavegueram de carrers. Una cita en la qual també estaran presents l'alcalde de El Perelló, Andrés Fernández, i la diputada de Turisme, Pilar Moncho.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimarts, 11 de juliol de 2017

Lloc: Ajuntament de El Perelló, C/ Baró de Ruaya, 1

Hora: 18:00 hores

Els veïns i veïnes de Bicorp i Sumacàrcer han visitat aquest dimarts els edificis de la Diputació de València, com a part del programa cultural Açò és la Dipu, acompanyats per la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer.

Amb el diputat de Carreteres i regidor de Chella, Pablo Seguí, així com els alcaldes de Bicorp, Fina García, i de Sumacàrcer, Txema Peláez, la diputada ha destacat que la Diputació representa a tots els ciutadans, recordant que la Corporació provincial té més de 150 anys d'història acumulant “un inavaluable patrimoni arquitectònic i artístic”.

Els visitants han ocupat els escons dels diputats per a escoltar les explicacions sobre el funcionament de “una de les institucions més antigues del nostre territori”. Així mateix, Mercedes Berenguer ha aprofitat l'acte per a reconéixer el valor de la Corporació provincial i que, en les seues paraules, “les institucions són per a millorar la vida de la gent sense oblidar els pobles més xicotets”.

Per la seua banda, el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, ha posat en valor la iniciativa, assenyalant que “el que no es coneix no s'estima”. De la mateixa manera, Seguí ha ressaltat el treball realitzat pel nou equip de Govern de la Diputació, ja que “ha donat una bolcada a les ajudes que reben els municipis, dotant-los de suficients recursos i autonomia per a la la seua gestió”, ha assegurat Seguí.

Una ruta històrica i institucional

El component cultural del programa Açò és la Dipu és el factor dominant en aquestes visites, que arranquen en el carrer Navellos i tenen com a parades els palaus de Batlia i l'Escala, els jardins de l'antic Hospital General de València, el Museu Valencià de la Il.lustració i la Modernitat (MUVIM) i l'Institut Valencià d'Audiofonología (IVAF). 

Així, els participants tenen l'oportunitat de conèixer la història i el funcionament de la Diputació com a institució, les característiques arquitectòniques dels edificis que componen la seu principal, situada en la plaça Manises, i descobrir alguns aspectes de la història de València i el seu centre històric, des del segle XV fins ara. 

Amb aquesta iniciativa, des de l'equip de Benestar Social “volíem que la gent coneguera l'entorn històric dels edificis que componen la Diputació, explicant quan es van fer, en quin context i amb quina finalitat, i després, lògicament, que conegueren el seu interior”, ha explicat Mercedes Berenguer, responsable de l'àrea. Les visites continuaran tots els dilluns, dimarts i dijous fins al pròxim mes de novembre.

“Si eres fill d'un afusellat, estaves marcat per sempre”, es lamentava una de les filles dels afusellats en l'anomenat Mur d'Espanya del cementeri de Paterna. El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, han anunciat una ampliació en la inversió en exhumacions durant la seua visita als treballs de la fossa 113, complint amb la seua intenció d'eliminar l'estigma i reparar a les víctimes de la repressió franquista.

“La Diputació de València va entendre, des del primer moment, que treballar per dignificar la vida de les persones i reparar la memòria històrica era un deute moral”, ha insistit Rodríguez. El president de la Corporació provincial ha destacat que és un “orgull” estar al costat dels familiars “d'aquells que van lluitar per la legalitat vigent i la llibertat de totes i tots”. Aquest compromís es veurà plasmat amb una ajuda econòmica que supera el doble de la previsió inicial, passant de 233.000 a més de 500.000 euros, per a fer front a totes les peticions rebudes enguany.

A més d'anunciar l'ampliació de crèdit, la diputada de Memòria Històrica ha recordat que la Corporació provincial és la primera administració valenciana que ha portat endavant exhumacions de fosses comunes. “Estem molt satisfets amb l'equip de govern de la Diputació de València, que ha apostat per aquesta reivindicació històrica i que, després de dos anys de govern, ha engegat ja dues convocatòries”, ha destacat Pérez Garijo.

Per la seua banda, el director arqueològic de ArqueoAntro, Miguel Mezquida, ha informat als responsables de l'ens provincial del desenvolupament dels treballs en la Fossa 113. Fins avui s'han exhumat 42 cossos dels 52 a 60 que esperen trobar. Mezquida ha destacat que, a més dels nombrosos municipis valencians, en el procés d'identificació estan implicades famílies de províncies com Burgos, Granada o Madrid. “Moltes vegades es diu que no hi ha familiars interessats i estem demostrant que no és veritat”, ha manifestat.

El director dels treballs ha recordat que, a dia d'avui, hi ha mobilitzades 35 famílies de més de 5 fosses diferents “només en el cementeri de Paterna”. “Les víctimes veuen que hi ha possibilitat, gràcies a les ajudes de la Diputació, de portar avant aquests processos que s'han vist truncats des de la Transició”, ha assenyalat Mezquida. Una vegada exhumats els cossos, l'equip d'experts enviarà les restes al Laboratori de Medicina Legal de Madrid per a realitzar els estudis antropològics i iniciar els cotejos d'ADN amb els familiars de les víctimes.

Hi ha imatges disponibles en el FTP de Dival

La comarca de El Camp de Túria rebrà un total de 2.322.327 euros en concepte del renovat Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) –abans anomenat PPOS– de la Diputació de València, el qual va estar presentat el passat mes de maig per part de la Corporació provincial amb modificacions encaminades a agilitzar la concessió de les subvencions i simplificar els procediments d’aprovació de les obres. El programa també implementa una nova fórmula per al repartiment de les ajudes, en la qual s’accentuen els criteris socials –la taxa d’atur, per exemple– o mediambientals, com el Pacte d’Alcaldies.

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, ha recalcat que des de la nova legislatura, «el nostre propòsit és treballar colze a colze amb els ajuntaments i que tota la ciutadania dispose dels mateixos drets i serveis», ha explicat. En paraules de la vicepresidenta, la principal línia d'actuació del pla és l'autonomia financera dels municipis. «Volem compensar l’infrafinançament dels valencians i les valencianes», ha assenyalat. Per a açò, la Diputació «fa un esforç molt gran per tal de mantenir l'autonomia financera dels nostres municipis, perquè qui millor que els nostres alcaldes i corporacions municipals per determinar les necessitats que acredita la seua localitat».

«Estem contents del treball fet, però no baixem la guàrdia. Els municipis ens fan propostes de millora», ha ressaltat el diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur. La més significativa d'elles és l'estalvi d'un acord plenari en l'ajuntament o mancomunitat, mesura que evitarà aproximadament un mes de demora a l'hora de justificar les ajudes. Anteriorment, es requeria una votació per majoria absoluta per a acceptar la contractació dels treballs, i fins a aquest moment no era possible disposar de la consignació pressupostària.

Així mateix, la Diputació manté un únic termini per a justificar l'execució de les ajudes, la qual cosa evitarà les pròrrogues en les adjudicacions. «Anys enrere teníem pròrrogues de 7 i 8 anys, i açò no es pot assumir. Una pròrroga ha de ser suficient per a adequar-se a la realitat del moment», ha defensat Altur.

En concret, els 16 municipis de El Camp de Túria percebran un total de 2.322.327 euros. Per localitats l’assignació serà la següent:

Benaguasil: 164.565,99 euros.

Benisanó: 101.772,20 euros.

Bétera: 190.486,38 euros.

Casinos: 107.384,76 euros.

Domeño: 110.594,79 euros.

Gátova: 83.489,64 euros.

La Pobla de Vallbona: 184.462,99 euros.

Llíria: 237.224,83 euros.

Loriguilla: 112.595,13 euros.

L’Eliana: 168.400,63 euros.

Marines: 116.876,98 euros.

Nàquera: 127.250,73 euros.

Olocau: 97.998,46 euros.

Ribarroja de Túria: 208.653,39 euros.

Serra: 135.471,25 euros.

Vilamarxant: 175.098,79 euros.

Nous criteris de distribució de les ajudes

La inversió de la Corporació provincial a través d'aquest pla serà de 33 milions d'euros per als ajuntaments i un milió d'euros per a les mancomunitats. A més, s'aportarà un milió d'euros addicional destinat al pagament dels honoraris de la redacció de projectes.

La major quantitat contempla un 34 per cent de valor marginal, quantia fixa a la qual tenen dret tots els municipis. També s’han considerat les característiques de la població, destinant un 30 per cent de l'ajuda en funció del nombre d'habitants; i un 10 per cent de la superfície del terme municipal. A més, s'han tingut en compte nous criteris socials com la taxa d’atur, de la qual dependrà un 10 per cent de les aportacions.

D'altra banda, aquells ajuntaments que disposen de nuclis de població separats del terme municipal tindran dret a un 4 per cent addicional. I una altra de les novetats de la partida atén al Pacte d'Alcaldies, la xifra de les quals s’ha incrementat; els consistoris adherits al projecte, basat en escometre actuacions per combatre el canvi climàtic, podran beneficiar-se d'un tres per cent de l'ajuda.

Preinscripcions de l'11 al 18 de juliol.

Programes Formatius de Qualificació Bàsica per a jóvens entre 16 i 21 anys.

• Operacions bàsiques de cuina.
• Operacions bàsiques de pastisseria.
• Servicis auxiliars de perruqueria.
• Treballs de fusta i moble.
• Operacions auxiliars de fabricació mecànica.

Més informació: 96.350.27.22 i en aquest enllaç.

La Diputació de València ha concedit a l'Ajuntament d'Aldaia, en la comarca de l'Horta Sud, dues subvencions per a impulsar sengles projectes de recuperació de la música tradicional valenciana. D'una banda, Aldaia rebrà 30.000 euros per a rescatar la memòria musical del compositor Pascual Fuentes, en el 250 aniversari de la seua mort, i per un altra rebrà 25.000 euros per a reforçar els treballs de recerca sobre el cancioner popular valencià de finals del segle XIX i el segle XX.

Aldaia, amb una important tradició musical, s'ha proposat recuperar la música popular i les lletres de la cançó tradicional valenciana, així com estudiar els seus orígens i evitar amb açò la pèrdua de “un gran tresor patrimonial”, com explica l'alcalde, Guillermo Luján, que ha tramitat la sol·licitud d'aquestes ajudes a través de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament d'Aldaia.

La primera d'aquestes subvencions es concedeix al projecte de recuperació de la música inèdita del músic d'Aldaia Pascual Fuentes, i els fons es destinaran a la recerca de la seua trajectòria, la recuperació de documents i partitures, la realització d'un concert commemoratiu, dues xarrades musicològiques sobre la figura de Fuentes i un CD-llibre amb la producció musical del compositor valencià.

En el cas de la recuperació del patrimoni oral i cultural del cancioner tradicional valencià, una recerca a nivell local ha aconseguit recopilar un important patrimoni de cants i melodies populars, conservats per diferents generacions de veïns del municipi. El projecte, que comptarà amb una subvenció de 25.000 euros de la Diputació, inclou un llibre i un CD, i es classifica en cants religiosos, cants profans, música infantil i música de joventut i edat adulta.

Amb aquestes subvencions, la Corporació provincial segueix protegint el patrimoni cultural valencià, en aquest cas el musical, i ajuda als municipis a no perdre la cultura musical tradicional.

El Perelló compta amb una nova zona lúdic-esportiva de la mà de la Diputació de València, una reivindicació històrica dels veïns i veïnes d'aquesta població de la Ribera Baixa, que fins ara tan sol comptava amb un xicotet parc situat al costat de la carretera, la qual cosa feia témer als pares i mares per la seguretat dels xiquets i xiquetes que allí jugaven.

El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, s'ha desplaçat fins al Perelló per a veure in situ el resultat de les inversions de la institució en la població, a través dels diferents plans provincials. “És una gran satisfacció veure com es dóna resposta a necessitats de la ciutadania, fent realitat una reivindicació històrica com aquesta i oferint una major seguretat als xiquets amb aquest nou parc”, ha indicat Rodríguez.

La institució provincial ha invertit un total de 240.000 euros en aquest projecte, a través de les Inversions Financerament Sostenibles (IFS) i d'un conveni que ha permès completar l'obra. Al voltant de 1.000 m² de superfície en el centre del Perelló per a l'ús i gaudi dels seus habitants. “Portàvem molt de temps esperant poder fer alguna cosa així. Estem tots molt contents de veure aquest projecte fet realitat, tot amb l'ajuda de la Diputació”, ha destacat l'alcalde, Andrés Fernández.

L'àrea lúdic-recreativa està composta per tres zones diferenciades: una dirigida als més menuts, d'entre 1 i 5 anys; una altra part destinada a xiquets i xiquetes una mica més majors, d'entre 5 i 12 anys; i una zona biosaludable per a fer exercici, destinada especialment a persones majors. Aquesta última part l'ha finançada el propi Ajuntament del Perelló, una entitat local menor depenent de Sueca.

Durant la visita, en la qual Rodríguez ha estat acompanyat per l'alcalde, Andrés Fernández, i la diputada de Turisme, Pilar Moncho, també s'han conegut les millores en la xarxa de clavegueram dutes a terme amb fons de la Corporació provincial. Una actuació a la qual s'uneixen també obres d'urbanització en diferents vies, així com el reasfaltat de carrers o la compra d'un edifici per a dedicar-ho a centre cultural.

800.000 euros invertits al Perelló en dos anys

La Diputació de València ha invertit des de l'arribada del nou equip de Govern, és a dir, en dos anys, al voltant de 800.000 euros al Perelló, a través dels diferents plans de la Corporació. D'aquesta manera, aquesta població de la Ribera Baixa ha rebut 93.000 euros del PPOS 2016 i 110.000 del SOM 2017; 167.600 euros dels IFS de 2015 i 2016; 17.447 euros del Pla de Camins i Vials; 5.064 del Pla d'Ocupació; i 39.645 de l'aportació de la institució al Fons de Cooperació Municipal, que pot destinar-se tant a inversió com a despesa corrent.

Així mateix, El Perelló ha rebut 367.239 euros en tres convenis: 200.000 euros per a l'adquisició d'un edifici per a destinar-ho a centre cultural; 147.239 euros per a la urbanització de carrers; i 20.000 euros per a la promoció i desenvolupament d'unes jornades gastronòmiques sobre la tomaca del Perelló, fons que en definitiva han servit per a dinamitzar la vida de la població i cobrir les necessitats dels seus habitants.

*Disponible vídeo en FTP Diputació de València

La comarca de l’Horta Nord rebrà un total de 1.689.880 euros en concepte del nou Model de Serveis Socials de la Diputació de València, el qual va ser presentat el passat mes de juny per part de la Corporació provincial. Aquesta quantitat suposa l’increment del 315% de l’aportació de la Diputació en la comarca durant el període comprés entre 2015 i 2017.

La inversió global a través d'aquest pla d'atenció primària, de 9,4 milions d'euros, ha triplicat en a penes dos anys la partida destinada per l'anterior equip de govern a aquesta assistència social bàsica. El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, van presentar davant desenes d'alcaldes i alcaldesses el nou model de la institució provincial.

En el cas de la mancomunitat de l’Horta Nord suposa una injecció de 679.561 euros, xifra especialment significativa ja que no havia rebut fins el moment assignació per als serveis socials. La mancomunitat de Carraixet, per la seua banda, percebrà 139.427 euros. A més, la corporació destina 57.431 euros per al municipi d’Alfara del Patriarca, 134.758 a Almàssera, 182.349 a El Puig, 180.170 a Foios, 39.635 a Rocafort, i 191.421 per a Tavernes Blanques.

La inversió per programes

Per programes, els 57.431 euros destinats a Alfara del Patriarca es dividiran en 27.232 per al reforçament de l’equip tècnic i 6.750 euros per a prestacions individualitzades, 2.749 per a casos de pobresa energètica, 16.500 per al programa d’ajuda a domicili, 900 euros per als anomenats clubs de convivència, 300 per a cooperació social i 3.000 euros per a actuacions de prevenció i inserció social. Per la seua banda, Almàssera dedicarà 59.390 euros al reforçament de l’equip professional, 26.250 en prestacions econòmiques individualitzades, 12.418 per a acabar amb l’empobriment energètic, 27.000 en el programa d’ajuda a domicili, 1.200 per als anomenats clubs de convivència, i 8.500 per a actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social.  El Puig invertirà 85.087 per al reforçament de l’equip tècnic, 26.250 per a prestacions individualitzades, 8.362 per a casos de pobresa energètica, 45.000 per al programa d’ajuda a domicili, 1.650 euros per als anomenats clubs de convivència, 1.000 per a cooperació social i 15.000 euros per a actuacions de prevenció i inserció social. Foios farà una injecció de 85.087 per al reforçament de l’equip tècnic, 30.000 euros per a prestacions individualitzades, 11.383 per a casos de pobresa energètica, 37.500 per al programa d’ajuda a domicili, 1.200 euros per als anomenats clubs de convivència, i 15.000 euros per a actuacions de prevenció i inserció social. En el cas del municipi de Rocafort, es farà una inversió de 69.813 per al reforçament de l’equip tècnic, 18.750 euros per a prestacions individualitzades, 5.000 per a casos de pobresa energètica, 30.000 per al programa d’ajuda a domicili, 900 euros per als anomenats clubs de convivència, 300 per a cooperació social i 6.000 euros per a actuacions de prevenció i inserció social. Per últim, Tavernes Blanques invertirà 71.471 per al reforçament de l’equip tècnic, 500 per a la partida d’informació i assessorament, 33.750 per a prestacions individualitzades, 16.000 per a casos de pobresa energètica, 52.500 per al programa d’ajuda a domicili, 1.650 euros per als anomenats clubs de convivència, 550 per a cooperació social i 15.000 euros per a actuacions de prevenció i inserció social.

Quant a les dues mancomunitats, la de l’Horta Nord comptarà amb 679.561 euros que seran distribuïts de la següent manera: 287.242 per a l’equip social base, 6.317 per al centre social, 2.750 per a informació i assessorament, 155.787 per a prestacions econòmiques individualitzades, 42.510 per a reduir l’empobriment energètic, 112.500 per al programa d’ajuda a domicili, 3.777 per als anomenats clubs de convivència i 68.678 per a intervenció per a la prevenció i inserció social.

Per últim, els 139.427 euros atorgats a la mancomunitat de Carraixet es distribuiran entre el reforçament de l’equip tècnic (75.677), prestacions econòmiques individualitzades (18.000), la lluita contra la pobresa energètica (6.000), el servei d’ajuda a domicili (30.750), cooperació social (1.000) i les actuacions d’intervenció per a la prevenció i inserció social (8.000).

L’aposta de la Diputació per els serveis socials

Les xifres evidencien l'aposta de la Corporació que presideix Rodríguez pels temes socials, ja que, malgrat la disminució de l'aportació estatal en el pressupost del present any i la dotació de 20,6 milions per al Fons de Cooperació Municipal, s'ha duplicat respecte a 2016 la partida per a atenció social bàsica en els municipis, de 4,7 a 9,4 milions d'euros, i s'han habilitat noves línies per al manteniment de col·legis, amb 7 milions d'euros, i construcció de centres socials, amb altres 5,6 milions, a més de la partida de 15,5 milions per a Benestar Social i Educació.

En paraules de la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, “hem passat d'un model assistencial-burocràtic a un model de responsabilitat pública basat en la prevenció i la justícia social”. Aquesta idea s'expressa també en dades, com el ràtio de professionals d'atenció en els Serveis Socials Municipals, que ha passat en dos anys d'un per cada 5.400 habitants a un per cada 2.800 habitants.

L'augment dels equips socials de les mancomunitats i ajuntaments que s'ha vingut produint amb l'increment de les ajudes de la Diputació no és l'únic àmbit en què s'ha millorat aquesta assistència social per als municipis de menys de 10.000 habitants. L'àrea d'Inclusió Social que dirigeix Rosa Pérez Garijo ha multiplicat per 7 el finançament del reforç administratiu municipal en assistència social, i s'ha recolzat la mobilitat dels professionals amb subvencions a 22 ens locals, quan en 2015 no existia aquest tipus de subvenció.

Per al president de la Diputació, Jorge Rodríguez, aquestes xifres demostren que “des del primer minut de la legislatura decidim que l'eix principal de la gestió d'aquest govern havia de ser fer política per a les persones, per a millorar la qualitat de vida dels veïns dels municipis valencians i per descomptat per a garantir els serveis bàsics i cobrir les necessitats de les persones més vulnerables”.

Quant a aquest nou model de Serveis Socials, Rodríguez ha destacat que “el realment important és prevenir aquelles situacions de vulnerabilitat social i pobresa, abans d’arribar a extrems de desigualtat que rebutgem des d'aquesta institució, en la qual els paràmetres d'objectivitat i igualtat s'apliquen en les diferents àrees perquè cap persona es quede en el camí”.

Línies d'actuació

Els 9,4 milions d'euros que la Diputació ha destinat enguany a aquests Serveis Socials bàsics en municipis de menys de 10.000 habitants s'inverteixen, entre altres línies d'actuació, en el pagament de salaris al personal dels equips socials de base; el manteniment dels centres socials; i programes de prestacions bàsiques com la pobresa energètica, l'atenció familiar a menors en risc d'exclusió, el foment de l'associacionisme i el voluntariat o la prevenció de l'exclusió social i les seues causes.

També es para esment a les estructures tècniques dels ajuntaments i els ràtios d'atenció dels professionals, tenint en compte les creixents competències que assumeixen els municipis en matèria social; la supervisió de la professionalitat dels treballadors socials; l'estudi de la realitat social de cada municipi per a aprofitar millor els recursos disponibles; i la contribució a les iniciatives de revitalització del mitjà rural, passant de l’assistencialisme al desenvolupament comunitari i la participació social.

La titular d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha insistit que l'objectiu és “consolidar una xarxa bàsica de protecció social, avançant cap a una atenció personalitzada i de qualitat que supere el model tramitador i possibilite la vertadera inclusió social, perquè ningú quede exclòs d'una vida digna”.

Tècnics de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València han acompanyat en un viatge de tres jornades als representants municipals de les localitats de Puçol, El Puig, Rafelbunyol, la Pobla de Farnals, Massamagrell i Museros –tots ells de la comarca de l’Horta Nord– en la seua visita a l’oficina de la Fundació Comunitat Valenciana Regió Europea (FCVRE) per a conèixer de prop el treball que es desenvolupa des d’aquesta oficinaen el seguiment de les polítiques mediambientals de la Unió Europea i participar en la jornada organitzada per la Comissió Europea per tal d’avaluar la implementació de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA), la qual naix amb l’objectiu d’unificar les actuacions en matèria de gestió de l’aigua en la Unió Europea.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha explicat que aquest tipus de viatges amb el recolzament dels tècnics ambientals permeten «estar on es prenen les decisions europees i s’aproven les Directives», ha destacat.

L’oficina de la Fundació Comunitat Valenciana Regió Europea ofereix als consistoris valencians l’oportunitat de fer ús dels seus espais; l’accés a xarxes de treball especialitzat en àmbits del canvi climàtic; l’eficiència energètica; l’economia circular; i tot els suport institucional a Brussel·les per tal de portar a terme les seues iniciatives.

Aquests sis municipis treballen intensament per a promoure un enfocament innovador en l’àmbit administratiu en l’aplicació de les polítiques públiques de recuperació de l’horta, la prevenció d’inundacions, la mobilitat sostenible i l’adaptació al canvi climàtic. Un fet que ha estat reconegut per la mateixa Unió Europea com un exemple de bones pràctiques de les administracions locals.

Gestió de l’aigua

Així mateix, durant la seua estada a Brussel·les tant els tècnics de l’Àrea de Medi Ambient com els representants municipals han participat en la jornada organitzada per la Comissió Europea amb el propòsit d’avaluar la implementació de la Directiva Marc de l’Aigua. En la mateixa han pogut ser coneixedors de diferents enfocaments adreçats a la gestió hídrica.

Aquesta trobada ha tingut lloc a l’Oficina Regional del govern flamenc i ha reunit a personal de la Comissió, instituts tecnològics de l’aigua, universitats i diferents nivells administratius implicats en la gestió del cicle hidràulic.

La jornada ha abordat aspectes de planificació, control, gestió, depuració i prevenció de riscos, entre d’altres. Especialment interessant han resultat els aspectes socials que envolten totes i cadascuna de les etapes de la gestió d’aquest recurs escàs, fràgil i essencial per al desenvolupament humà aportats per part de l’institut de l’aigua flamenc.

La representant de la Comissió ha destacat durant la seua intervenció «els grans èxits d’aquesta Directiva», encara que també ha reconegut que «resta molt per fer». Per la seua part, des de l’organització WWF (World Wildlife Fund) han incidit en la manca de pressupost i la gran quantitat d’excepcions en l’aplicació de la Directiva, així com les deficiències que presenta aquesta norma.

Des del sector agrari s’ha advocat per sol·licitar un enfocament més integrat de les polítiques comunitàries com la PAC –Política Agrària Comuna– o l’economia circular en la gestió de l’aigua. Mentre que experts del London College han assenyalat que es pot avançar molt en la identificació dels factors que impacten significativament en la gestió de l’aigua per tal de poder actuar sobre els mateixos i focalitzar en aquests els majors dels esforços.

La revisió de la Directiva possibilitarà un nou paquet normatiu en el qual la Comissió vol realitzar un esforç orientat a afavorir una millor regulació aplicant millor la relació entre càrregues i beneficis. En aquest sentit, Josep Bort ha reiterat el compromís de la Diputació de València en recolzar el treball del municipis de les comarques valencianes en la millora de la gestió de hídrica.

La vicepresidenta del Patronat de Turisme de València, Pilar Moncho, i el director de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos, presenten demà dijous, 13 de juliol, a les 12:00, en l’Edifici Rialto, el Pla Estratègic d'Actuació “Film València”. En la presentació també participaran el director del Patronat, Evarist Caselles, i el director adjunt d'Audiovisuals i Cinematografia, José Luis Moreno.

El projecte estableix les bases d'una Film Commission oberta a totes les comarques valencianes i amb capacitat d'activar l'economia local mitjançant l'explotació de recursos i serveis associats a la indústria cinematogràfica.

NOTA Als MITJANS

Dia: 13 de juliol de 2017

Hora: 12:00

Lloc: Edifici Rialto. Planta Sisena. (Pl. Ajuntament, 17, 46002 València)