La Diputació potencia amb els seus becats un espai valencià de coworking en noves tecnologies

La intenció del diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, és posar en valor els projectes que s'estan desenvolupant en els ajuntaments valencians en l'àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), en el marc de les beques de postgrau del programa de Gestió i Retenció del Talent de la Diputació de València.

 

Aquest ha sigut un dels principals objectius de la trobada que ha tingut lloc aquest dimarts en el Saló de Reines de la institució provincial entre becaris i el propi Nofuentes. “Es tracta que entre ells s'establisquen llaços de contacte per a crear una xarxa de coworking, que permeta col·laborar junts per a projectes futurs”, ha assenyalat el diputat.

 

La intenció del diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, és posar en valor els projectes que s'estan desenvolupant en els ajuntaments valencians en l'àmbit de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), en el marc de les beques de postgrau del programa de Gestió i Retenció del Talent de la Diputació de València.

 

Aquest ha sigut un dels principals objectius de la trobada que ha tingut lloc aquest dimarts en el Saló de Reines de la institució provincial entre becaris i el propi Nofuentes. “Es tracta que entre ells s'establisquen llaços de contacte per a crear una xarxa de coworking, que permeta col·laborar junts per a projectes futurs”, ha assenyalat el diputat.

 

Segons ha explicat el responsable de l'àrea de Projectes Europeus la idea és sumar esforços per a la creació d'un projecte d'àmbit provincial que agrupe els treballs que s'estan desenvolupant en els consistoris a partir de les beques de postgrau en temàtica TIC. Són un total de 49, que abasten assumptes com l'administració electrònica, xarxes socials, digitalització i adaptació de procediments a nova normativa.

 

“Hi ha projectes amb molta força i que estan molt desenvolupats. Si s'agrupen en comú poden haver-hi més possibilitats de finançament europeu”, ha assegurat Nofuentes. Aquests projectes formen part dels 222 que s'estan desenvolupant en ajuntaments de tota la província sota el paraigua de les beques per a postgraduats de la Diputació.

 

Es tracta d'una iniciativa que té com a metes la retenció del talent, potenciar la formació, rendibilitzar les capacitats i aptituds adquirides i satisfer les necessitats municipals concretes en el marc de la programació de gestió. S'emmarca en el programa de Gestió i Retenció del Talent de la institució provincial.

Es convoca el ‘Premi de Teatre Infantil Escalante’ per a textos en valencià

La Diputació de València, a través de l'àrea de Teatres que lidera la diputada Rosa Pérez Garijo, convoca un any més el Premi de Teatre Infantil Escalante. El guardó, dotat amb 5.000 euros, està destinat a distingir la millor obra inèdita de literatura dramàtica per al públic infantil escrita en valencià.

 

El termini de presentació d'originals està obert fins al proper 5 d'octubre, és a dir, 3 mesos a partir de l'endemà de la publicació de l'extracte de la convocatòria en el Butlletí Oficial de la Província (BOP). D'altra banda, com a candidats podran participar totes les persones majors d'edat, que tinguen complerts els 18 anys en el dia en què finalitze la presentació de les obres.

Xàtiva mostra la prehistòria en vinyetes

La ciutat de Xàtiva és la primera parada del circuit itinerant de la mostra Prehistòria i Còmic, una exposició produïda pel Museu de Prehistòria, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, que representa un projecte pioner a l’Estat envers la prehistòria i el còmic, el qual aborda aquesta complexa relació entre els temps prehistòrics i les històries de tants i tants herois i heroïnes de ficció.

        

La ciutat de Xàtiva és la primera parada del circuit itinerant de la mostra Prehistòria i Còmic, una exposició produïda pel Museu de Prehistòria, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, que representa un projecte pioner a l’Estat envers la prehistòria i el còmic, el qual aborda aquesta complexa relació entre els temps prehistòrics i les històries de tants i tants herois i heroïnes de ficció.

        

La mostra, que es podrà visitar fins el proper 29 d’octubre a l’Espai Cultural de l’antic Convent de Sant Domènec de la capital de la Costera, ha estat inaugurada pel diputat de Cultura, Xavier Rius; l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà; el regidor de Cultura, Jordi Estellés; i Santiago Grau, tècnic del Museu de Prehistòria.

 

El responsable de l’Àrea de Cultura de la Diputació, Xavier Rius, ha destacat que aquesta mostra «intergeneracional està pensada en clau molt didàctica», amb el clar propòsit «d’estimular els més menuts amb la fantasia dels mons imaginaris de la prehistòria», a més de comptar «amb nombrosos elements d’interés per als visitants més grans», ha indicat.

 

Prehistòria i Còmicofereix una mirada sobre el món del còmic des de la pròpia prehistòria, de la mà de les grans icones universals presents al nostre imaginari i que ens remeten directament als temps més remots. Recull una gran diversitat de còmics, més d’un centenar d’exemplars, que abasten des de principis del segle XX fins a l'actualitat.

 

El recorregut comença amb una reflexió científica sobre la representació gràfica de la prehistòria, que pivota sobre tres aspectes relacionats estretament amb el món de la narració gràfica. Un àmbit inicial que propicia un recorregut per les primeres il·lustracions de l'origen de la Humanitat; des de la meitat del segle XIX i fins a l'actualitat; una referència a l'art rupestre llevantí com la primera narració gràfica existent a les nostres terres; i, finalment, la novel·la de ficció com a font d'inspiració de molts autors de còmics.

 

Seguidament, es mostren els diferents personatges que apareixen als còmics, des de la visió infantil i caricaturesca fins a la més realista, passant pels herois selvàtics i els primitius monstruosos. A través d’aquests es descobreix un món fantàstic poblat per protagonistes inoblidables del còmic espanyol, com ara Purk el Hombre de piedra, el Pequeño Pantera Negra, Altamiro de la cueva o Hug el troglodita, els quals comparteixen escenari amb icones del còmic americà, com Alley Pop, Tor, Els Picapedra o Turok, a més d'altres herois prehistòrics del còmic francòfon no menys coneguts, com Tounga, Rahan, o les noves heroïnes Lucy o Vo 'hounâ.

 

El tercer àmbit s'estructura en cinc blocs corresponents als conceptes clau que l’imaginari col·lectiu identifica amb la prehistòria: les eines, el foc, el món de les feres, l'art paleolític i el megalitisme. Tot aquest desplegament de paper es recolza amb rèpliques de materials arqueològics del Museu de Prehistòria, com ara fòssils de grans mamífers, plaquetes gravades, adorns o armes, entre d’altres.

 

Acompanyen el recorregut de l'exposició nombroses planxes i il·lustracions, quatre entrevistes a reconeguts il·lustradors espanyols i francesos i dues animacions realitzades amb tecnologia 3D.

 

L'exposició finalitza amb una biblioteca infantil de còmics ambientats en la prehistòria, i un espai didàctic i lúdic on es reflexiona envers els grans tòpics i anacronismes de la prehistòria. Tot açò amb la finalitat de submergir els visitants en un món de ficció per a goig de grans i menuts.

 

Després de Xàtiva, la mostra Prehistòria i Còmic recorrerà altres espais expositius de diferents municipis de les comarques valencianes.

Isabel García acompanya a l’esportista David Casinos en la seua retirada del món de l’atletisme

Considerat el millor llançador cec de pes i disc de la història, el valencià David Casinos, al que la Diputació ha recolzat a través de la seua línia d'ajudes a esportistes d'elit, es retira de l'atletisme i ho ha fet en una roda de premsa a la qual ha assistit la diputada d'Esports, Isabel García. “És un gran exemple de superació, d'esperit esportiu i de lluita, i ens mostra que amb motivació i treball es poden fer grans coses”, ha assenyalat García.

 

Considerat el millor llançador cec de pes i disc de la història, el valencià David Casinos, al que la Diputació ha recolzat a través de la seua línia d'ajudes a esportistes d'elit, es retira de l'atletisme i ho ha fet en una roda de premsa a la qual ha assistit la diputada d'Esports, Isabel García. “És un gran exemple de superació, d'esperit esportiu i de lluita, i ens mostra que amb motivació i treball es poden fer grans coses”, ha assenyalat García.

 

Casinos va perdre la vista amb 25 anys a causa d'una retinopatia diabètica. L'adaptació va ser dura, havent d'abandonar el seu treball i replantejar-se la vida. Va decidir no rendir-se i lluitar. Va ingressar en el centre Ignacio de Isatrustegi a Sabadell i allí va començar el seu entrenament més difícil. Va aprendre a moure's pel carrer, a agafar mitjans de transport o a utilitzar el bastó.

 

En 1998 va rebre una cridada que va despertar de nou la seua il·lusió per l'atletisme. José Manuel Puchal, Xavó, li va convidar a unir-se als entrenaments d'un grup d'esportistes d'alt nivell. Un any més tard debutava a nivell internacional en el Campionat d'Europa, i des d’aleshores ha aconseguit medalla en totes les competicions en les quals ha participat.

 

Cinc Jocs Paralímpics, amb quatre ors consecutius en Sidney, Atenes, Pequín i Londres i un bronze en Rio; 22 medalles en Campionats del Món i d'Europa, Medalla d'Or de la Real Ordre al Mèrit Esportiu i Premi Nacional de l'Esport són els seus principals assoliments esportius. El seu lema, “si no trobes el teu camí, fes-t'ho”, ho ha sabut aplicar a la seua vida, que comença ara una nova etapa fora del món de l'atletisme per a dedicar-se al ciclisme.

La Diputació ajudarà a Vinalesa a tenir un camp de futbol de gespa como la resta de municipis de la comarca

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha rebut aquest dimarts a l'alcaldessa de Vinalesa, Alba Cataluña, que en la seua primera visita oficial a la Corporació provincial ha repassat les principals necessitats i reivindicacions veïnals del seu municipi, especialment la instal·lació de gespa artificial en el camp de futbol i la millora de la seguretat en la carretera que travessa el poble.

 

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha rebut aquest dimarts a l'alcaldessa de Vinalesa, Alba Cataluña, que en la seua primera visita oficial a la Corporació provincial ha repassat les principals necessitats i reivindicacions veïnals del seu municipi, especialment la instal·lació de gespa artificial en el camp de futbol i la millora de la seguretat en la carretera que travessa el poble.

 

Respecte al camp de futbol, tal com va acordar en el seu moment el president de la Diputació amb Julio Martínez, el predecessor d'Alba Cataluña, la institució va a estudiar la viabilitat de concedir una ajuda per a iniciar l'actuació, que l'Ajuntament haurà de completar amb els diners que rep de la Diputació en els diferents plans provincials, especialment el Pla d'Inversions Sostenibles (IFS) i el de Serveis i Obres Municipals (SOM).

 

D'aquesta forma, Vinalesa deixarà de ser l'únic municipi de l'Horta Nord que encara té un camp de futbol de terra: “És de riure quan els operaris pinten la ratlla de calç sobre la terra, i equips d'altres pobles no volen venir a jugar ací perquè s'han acostumat a la gespa, però almenys conservem la il·lusió dels nostres xiquets, que segueixen jugant a Vinalesa, malgrat no tenir les millors condicions”, ha explicat l'alcaldessa.

 

El camp de futbol de gespa artificial és la gran reivindicació històrica d'un municipi que curiosament destaca, a més de pels seus recursos socials, per disposar d'una modèlica gestió esportiva. Moltes de les millores de les instal·lacions esportives s'han fet amb ajudes de la Diputació, i la instal·lació de gespa d'última generació en el camp de futbol suposaria “completar unes bones infraestructures i sobretot donar resposta a les inquietuds de les persones, millorant la seua qualitat de vida”, segons ha apuntat Jorge Rodríguez.

 

 

Més de 700.000 euros d'inversió a Vinalesa

 

Un altre dels assumptes tractats en la reunió d'aquest dimarts entre l'alcaldessa i el president de la Diputació ha sigut el problema de trànsit dens que té la carretera que travessa el municipi, la gestió del qual depèn de l'àrea de Carreteres i Infraestructures que dirigeix Pablo Seguí, també present en la reunió.

 

Mentre se cerca una solució definitiva per a desviar el trànsit per fora del municipi, l'àrea provincial de Carreteres té en marxa dues actuacions que reforcen la seguretat a Vinalesa, dins de les obres projectades per al present exercici en la demarcació Bétera-Serra. La primera és l'asfaltat de l'antiga carretera CV-304, amb un pressupost de 91.000 euros, i la segona el condicionament de la ronda exterior, millorant l'accessibilitat per als vianants, amb una inversió de 109.000 euros.

 

Aquestes dues actuacions de Carreteres se sumen als 226.000 euros que ha rebut el municipi del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM); els 220.000 del Pla d'Inversions Sostenibles (IFS); els 58.000 del Fons de Cooperació Municipal i els 23.000 del Pla de Camins i Vials. En total, Vinalesa ha rebut al voltant de 700.000 euros de la Diputació de València en els dos primers anys de la legislatura.

 

*Hi ha imatges disponibles en el FTP de Dival

WEB 2017.07.04 ALCALDESSA DE VINALESA.mp4

Generalitat i Diputació coordinaran mesures d'impuls turístic en les comarques valencianes

 El secretari autonòmic de l'Agència Valenciana del Turisme, Francesc Colomer, ha mantingut una reunió amb la diputada provincial de Turisme, Pilar Moncho, per a coordinar conjuntament polítiques turístiques en les comarques valencianes.
 
Colomer ha ressaltat la cordialitat de la reunió, que ha qualificat de “interessant, necessària i productiva, on s'ha reafirmat la voluntat de coordinar-nos entre institucions per a impulsar el turisme”.
 
Colomer ha apuntat que, durant la reunió, “hem estudiat la situació turística de la província i hem abordat els plans de Dinamització i Gobernança Turística previstos en cinc espais de la província de València”.

 El secretari autonòmic de l'Agència Valenciana del Turisme, Francesc Colomer, ha mantingut una reunió amb la diputada provincial de Turisme, Pilar Moncho, per a coordinar conjuntament polítiques turístiques en les comarques valencianes.
 
Colomer ha ressaltat la cordialitat de la reunió, que ha qualificat de “interessant, necessària i productiva, on s'ha reafirmat la voluntat de coordinar-nos entre institucions per a impulsar el turisme”.
 
Colomer ha apuntat que, durant la reunió, “hem estudiat la situació turística de la província i hem abordat els plans de Dinamització i Gobernança Turística previstos en cinc espais de la província de València”. En aquesta línia, ha incidit “en la importància de la seua engegada per a la vertebració del territori, així com en l'objectiu d'incorporar noves mancomunitats per al pròxim any”.
 
El titular de l'Agència Valenciana del Turisme, ha recordat que els plans de Gobernança i Dinamització Turística per a les mancomunitats de la Comunitat “són fruit de la gobernança col·laborativa de tots els agents implicats en el sector turístic, tant públics com el sector empresarial”, per açò ha destacat que aquests plans “són un exemple del que representa l'aliança pública i privada per a treballar per un mateix objectiu, que és reforçar l'economia turística i el gran potencial de la Comunitat Valenciana”.
 
En l'actualitat, s'està treballant en l'engegada cinc plans de Dinamització i Gobernança Turística en la província de València. En concret, tres d'aquests plans es van engegar el passat any: a la Vall d'Albaida, Alt Túria i la Ribera, i en 2017 s'han iniciat dos nous plans de Dinamització i Gobernança Turística a La Safor i el Camp de Morvedre.
 

Barems Generalitat Valenciana

El dia 3 de juliol la Generalitat Valenciana ha publicat l’ORDRE 12/2017, de 26 de juny, de la Conselleria de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, per la qual s’aproven els barems d’aplicació als concursos de mèrits per a la provisió de llocs de treball de l’Administració de la Generalitat.

Enllaç a l’Ordre.

Assistència prestada

ASSISTÈNCIA PRESTADA PER LA DIPUTACIÓ ALS MUNICIPIS

 

2016

Assessorament a municipis

Organització i recursos tècnics

Secretaria i funcions públiques necessàries

Assistència comptable

Camp de Túria rebrà 628.024 euros del nou Model de Serveis Socials

La comarca de Camp de Túria rebrà un total de 628.024 euros en concepte del nou Model de Serveis Socials de la Diputació de València. Aquesta quantitat suposa l’increment del 144% de l’aportació de la Diputació en la comarca durant el període comprés entre 2015 i 2017.

 

La inversió global a través d'aquest pla d'atenció primària, de 9,4 milions d'euros, ha triplicat en a penes dos anys la partida destinada per l'anterior equip de govern a aquesta assistència social bàsica. El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, van presentar davant desenes d'alcaldes i alcaldesses el nou model de la institució provincial.

 

La comarca de Camp de Túria rebrà un total de 628.024 euros en concepte del nou Model de Serveis Socials de la Diputació de València. Aquesta quantitat suposa l’increment del 144% de l’aportació de la Diputació en la comarca durant el període comprés entre 2015 i 2017.

 

La inversió global a través d'aquest pla d'atenció primària, de 9,4 milions d'euros, ha triplicat en a penes dos anys la partida destinada per l'anterior equip de govern a aquesta assistència social bàsica. El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, van presentar davant desenes d'alcaldes i alcaldesses el nou model de la institució provincial.

 

En el cas de Camp de Túria suposa una injecció de 110.809 euros per als veïns i veïnes de Nàquera, 38.047 euros per a Olocau i 103.280 per a San Antonio de Benagéber, xifres especialment significatives ja que es tracta d'un increment de més del 200%, que els situarà en els nivells de la resta de municipis. A més, la corporació destina 87.373 euros per a l’agrupació de municipis Casinos iBugarra, 9.098 per a Gàtova, 18.346 per a Loriguilla, 31.711 per a Marines, 47.324 per a Serra  i 182.036 euros per a Vilamarxant i Benisanó.

 

Inversió per programes

 

Per programes, els 87.373 euros destinats a Casinos iBugarra es dividiran en 40.848 per al reforçament de l’equip tècnic, 2.050 per al centre social, 15.000 per a prestacions individualitzades, 5.000 per a casos de pobresa energètica, 16.425 per al programa d’ajuda a domicili, 1.800 per als anomenats clubs de convivència i 6.250 per a actuacions de prevenció i inserció social.

 

Per la seua banda, Gàtova comptarà amb 9.098 euros dels quals es dedicaran 2.723 al reforçament de l’equip professional, 750 en prestacions econòmiques individualitzades i 5.625 en el programa d’ajuda a domicili. Loriguilla invertirà  5.446 per al reforçament de l’equip tècnic, 3.750 per a prestacions individualitzades, 8.250 per al programa d’ajuda a domicili, 900 per als anomenats clubs de convivència i 6.250 per a actuacions de prevenció i inserció social. Marines farà una injecció de 14.161 euros per al reforçament de l’equip tècnic, 3.000 per a prestacions individualitzades, 1.500 per a casos de pobresa energètica, 12.000 per al programa d’ajuda a domicili i 1.050 per a actuacions de prevenció i inserció social.

 

En el cas de Nàquera, s’invertiran 81.003 per al reforçament de l’equip tècnic, 6.000 per a prestacions individualitzades, 1.656 per a casos de pobresa energètica, 17.250 per al programa d’ajuda a domicili, 900 euros per als anomenats clubs de convivència i 4.000 per a actuacions de prevenció i inserció social. En Olocau, 24.055 seran per al reforçament de l’equip tècnic, 3.750 per a prestacions individualitzades, 1.242 per a casos de pobresa energètica i 9.000 per al programa d’ajuda a domicili. San Antonio de Benagéber injectarà 66.280 per al reforçament de l’equip tècnic, 15.000 per a prestacions individualitzades, 5.000 per a casos de pobresa energètica, 15.000 per al programa d’ajuda a domicili i 2.000 per a actuacions de prevenció i inserció social. D’altra banda, Serra dedicarà 26.324 per al reforçament de l’equip tècnic, 6.750 per a prestacions individualitzades i 14.250 per al programa d’ajuda a domicili.

 

Per últim, els municipis de Vilamarxant i Benisanó invertiran 100.051 euros per al reforçament de l’equip tècnic, 22.500 per a prestacions individualitzades, 15.000 per a casos de pobresa energètica, 35.985 per al programa d’ajuda a domicili, 1.500 euros per als anomenats clubs de convivència i 7.000 per a actuacions de prevenció i inserció social.

 

L’aposta de la Diputació en serveis socials

 

Les xifres evidencien l'aposta de la Corporació que presideix Rodríguez pels temes socials, ja que, malgrat la disminució de l'aportació estatal en el pressupost del present any i la dotació de 20,6 milions per al Fons de Cooperació Municipal, s'ha duplicat respecte a 2016 la partida per a atenció social bàsica en els municipis, de 4,7 a 9,4 milions d'euros, i s'han habilitat noves línies per al manteniment de col·legis, amb 7 milions d'euros, i construcció de centres socials, amb altres 5,6 milions, a més de la partida de 15,5 milions per a Benestar Social i Educació.

 

En paraules de la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, “hem passat d'un model assistencial-burocràtic a un model de responsabilitat pública basat en la prevenció i la justícia social”. Aquesta idea s'expressa també en dades, com el ràtio de professionals d'atenció en els Serveis Socials Municipals, que ha passat en dos anys d'un per cada 5.400 habitants a un per cada 2.800 habitants.

 

L'augment dels equips socials de les mancomunitats i ajuntaments que s'ha vingut produint amb l'increment de les ajudes de la Diputació no és l'únic àmbit en què s'ha millorat aquesta assistència social per als municipis de menys de 10.000 habitants. L'àrea d'Inclusió Social que dirigeix Rosa Pérez Garijo ha multiplicat per 7 el finançament del reforç administratiu municipal en assistència social, i s'ha recolzat la mobilitat dels professionals amb subvencions a 22 ens locals, quan en 2015 no existia aquest tipus de subvenció.

 

Per al president de la Diputació, Jorge Rodríguez, aquestes xifres demostren que “des del primer minut de la legislatura decidim que l'eix principal de la gestió d'aquest govern havia de ser fer política per a les persones, per a millorar la qualitat de vida dels veïns dels municipis valencians i per descomptat per a garantir els serveis bàsics i cobrir les necessitats de les persones més vulnerables”.

 

Quant a aquest nou model de Serveis Socials, Rodríguez ha destacat que “el realment important és prevenir aquelles situacions de vulnerabilitat social i pobresa, abans d’arribar a extrems de desigualtat que rebutgem des d'aquesta institució, en la qual els paràmetres d'objectivitat i igualtat s'apliquen en les diferents àrees perquè cap persona es quede en el camí”.

 

Línies d'actuació

 

Els 9,4 milions d'euros que la Diputació ha destinat enguany a aquests Serveis Socials bàsics en municipis de menys de 10.000 habitants s'inverteixen, entre altres línies d'actuació, en el pagament de salaris al personal dels equips socials de base; el manteniment dels centres socials; i programes de prestacions bàsiques com la pobresa energètica, l'atenció familiar a menors en risc d'exclusió, el foment de l'associacionisme i el voluntariat o la prevenció de l'exclusió social i les seues causes.

 

També es para esment a les estructures tècniques dels ajuntaments i els ràtios d'atenció dels professionals, tenint en compte les creixents competències que assumeixen els municipis en matèria social; la supervisió de la professionalitat dels treballadors socials; l'estudi de la realitat social de cada municipi per a aprofitar millor els recursos disponibles; i la contribució a les iniciatives de revitalització del mitjà rural, passant de l’assistencialisme al desenvolupament comunitari i la participació social.

 

La titular d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha insistit que l'objectiu és “consolidar una xarxa bàsica de protecció social, avançant cap a una atenció personalitzada i de qualitat que supere el model tramitador i possibilite la vertadera inclusió social, perquè ningú quede exclòs d'una vida digna”.

Gandia acollirà la próxima primavera la mostra dels tresors artístics de la Diputació que ja exhibeix Requena

Gandia acollirà a la primavera de 2018 més d'un centenar d'obres pertanyents al patrimoni de la Diputació de València en la mostra ‘Memòria de la modernitat’, que des del divendres 26 de maig i fins al 3 de setembre s'exhibeix a Requena. L'exposició reuneix peces, algunes mai vistes, de Sorolla, Pinazo, Benlliure o Equipo Crónica, en una iniciativa que pretén acostar la institució i els seus tresors artístics a les comarques valencianes.

 

Gandia acollirà a la primavera de 2018 més d'un centenar d'obres pertanyents al patrimoni de la Diputació de València en la mostra ‘Memòria de la modernitat’, que des del divendres 26 de maig i fins al 3 de setembre s'exhibeix a Requena. L'exposició reuneix peces, algunes mai vistes, de Sorolla, Pinazo, Benlliure o Equipo Crónica, en una iniciativa que pretén acostar la institució i els seus tresors artístics a les comarques valencianes.

 

El president de la Corporació provincial, Jorge Rodríguez, va prendre la iniciativa de traure eixes obres de magatzems i despatxos i donar-les a conéixer a tots els ciutadans, al mateix temps que “ajudem als historiadors a reescriure la història de l'art valencià”. Així mateix, Rodríguez ha insistit que “l'única forma de voler a la Diputació és conéixer-la”, i en eixa línia ha vist la llum aquest projecte després “d’un any d'intens treball per part dels tècnics de l'àrea de Patrimoni i del comissariat de la Universitat de València”.

 

L'exposició, després de la seua escala a Requena i Alzira, arribarà a Gandia en el primer semestre de 2018, i és fruit de la voluntat de la nova Diputació de dignificar la institució i acostar el seu patrimoni a les comarques, així com del treball de selecció i recerca dels tècnics de la Universitat, que dirigits per Rafael Gil “han furgat en els fons de la Diputació per a extraure aquestes grans obres, algunes inèdites, dels artistes que han escrit la història de l'art valencià dels segles XIX i XX, i també dels segles XV i XVII”.

 

El comissari de l'exposició, Rafael Gil, ha destacat “l’arriscat” d'un projecte que ha decidit “arribar als valencians amb més dificultat per accedir a aquestes obres, en lloc de la comoditat d'haver-les exposat en qualsevol museu de València”. ‘Memòria de la modernitat’ compta amb cinc eixos que són al seu torn espais expositius: els pensionats de la Diputació, entre els quals destaquen Sorolla i Pinazo; els paisatges i retrats, molts d'ells desconeguts pels experts; les dones artistes, que evidencien la modernitat d'una institució avançada al seu temps; la identitat valenciana i un apartat molt especial que defineix la mostra, de la tradició a l'avantguarda.

 

Eixa avantguarda que pot apreciar-se en moltes de les obres incloses en ‘Memòria de la modernitat’ és part de l'ADN de la Diputació de València, una institució que a la fi del segle XIX va asseure les bases del que hui poden ser les beques Erasmus, amb un model d'ajudes o pensions per a joves artistes que tractaven de desenvolupar la seua carrera en altres països europeus, cas de Sorolla i Pinazo a París. Els treballs d'aquells joves talents formen part d'un patrimoni provincial que hui comença a descobrir-se i que quedarà recollit en un ampli catàleg en el qual treballen Diputació i Universitat.

 

Entrada gratuïta i activitats paral·leles

 

L'exposició pot visitar-se de forma gratuïta i està acompanyada per una sèrie d'activitats paral·leles, dins del programa ‘La Diputació en les comarques’ amb el qual Rodríguez tracta de donar resposta a dues de les preguntes que es feia en accedir a la Presidència de la institució: com voler allò que es desconeix? Per què un ciutadà de Gandia, Sagunt o Chera no pot veure un Sorolla original en la seua comarca, prop de la seua casa?

 

La capital de la Safor acollirà així mateix una mostra paral·lela, ‘Coneix la Diputació’, en la qual s'explica la història i el funcionament de la Corporació provincial, amb panells gràfics que completen el treball didàctic i divulgatiu que es va iniciar amb el Quadern de la Dipu, dirigit als més xicotets i distribuït pels col·legis, i el Catàleg de Serveis, una aplicació digital actualitzada que arreplega totes les àrees de la institució i el que fa cadascuna d'elles.

 

A més d'aquestes dues exposicions, Alzira gaudirà d'un altre tipus d'activitats, com a sessions teatralitzades, visites guiades nocturnes, tallers, xarrades i col·loquis, i concerts de música organitzats pel programa Sona la Dipu de la Corporació provincial. La Diputació ix a les comarques per acostar-se als ciutadans i mostrar-los tot el que ha sigut i el que és. La mostra podrà veure's a Ontinyent, Sagunt i Torrent en els pròxims dos anys, després d'haver visitat Requena, Alzira i Gandia.