La comarca de la Vall d’Albaida rebrà 1.099.017 euros de la Diputació de València a través del Pla de Camins i Vies 2016-2017 (PCV), un programa bianual amb una dotació total de 12 milions d'euros que, en la línia de la gestió responsable del nou equip de govern provincial, es basa en criteris «més objectius i transparents», en paraules del titular de Carreteres, Pablo Seguí.

Aquestes subvencions es repartiran entre els trenta-quatre municipis de la comarca i —segons va dir el president de la Diputació, Jorge Rodríguez— «suposen la fi del clientelisme en la concessió de les ajudes directes, ja que l’objectiu de basar el repartiment en el color polític dóna pas a criteris més justos i coherents en tots els programes que ixen de la Diputació». 

La inversió exacta en cada municipi és la següent:Agullent, 29.353 euros; Aielo de Malferit, 41.634 euros; Aielo de Rugat, 20.144 euros; Albaida, 47.063 euros; Alfarrasí, 23.409 euros; Atzeneta d'Albaida, 22.256 euros; Bèlgida, 26.455 euros; Bellús, 22.298 euros; Beniatjar, 24.959 euros; Benicolet, 23.995 euros; Benigànim, 49.188 euros; Benissoda, 19.924 euros; Benisuera, 17.930 euros; Bocairent, 72.737 euros; Bufali, 18.451 euros; Carrícola, 19.663 euros; Castelló de Rugat, 30.441 euros; Fontanars dels Alforins, 55.850 euros; Guadasséquies, 19.937 euros; Llutxent, 43.606 euros; Montaverner, 23.911 euros; Montitxelvo, 22.377 euros; l’Olleria, 47.915 euros; Ontinyent, 132.000 euros; Otos, 23.535 euros; el Palomar, 22.565 euros; Pinet 21.754 euros; la Pobla del Duc, 30.090 euros; Quatretonda, 45.298 euros; Ràfol de Salem, 20.088 euros; Rugat, 18.585 euros; Salem, 21.975 euros; Sempere, 18.537 euros, i Terrateig 21.087 euros.

En el Pla de Camins i Vies 2016-2017, la nova Diputació ha apostat per quatre variables més enllà del criteri poblacional, que ara ocupa només un 25% a l'hora de determinar l'assignació per a cada municipi. A més de la població, els ajuntaments de menys de 50.000 habitants rebran una part lineal fixa del 35% de la subvenció en la qual s'introdueixen dos criteris fonamentals que permeten que reben més diners els municipis amb més camins rurals. D'una banda, la superfície del terme, i d’una altra, la llargària dels camins.

Autonomia municipal
Com en la resta de plans posats en marxa en aquesta legislatura, el nou segell de la Diputació de València posa en valor l'autonomia dels alcaldes a l'hora d'invertir les ajudes de la Diputació. «En aquest cas, els ajuntaments poden triar entre invertir en camins rurals o en carrers, i també incloem la compra de maquinària específica per a construir o conservar de camins, que, si ho prefereixen, poden adquirir amb aquestes ajudes» —detallà Pablo Seguí en la presentació del Pla.

La compra de maquinària, com retroexcavadores, aplanadores o tractors amb tragella per a arreglar els camins, és un dels punts bàsics que inclou el PCV, al costat de la pavimentació de camins i vies de titularitat municipal i el reasfaltatge de vies públiques urbanes.

La Diputació de València prestarà assistència tècnica als municipis d'Estivella (Camp de Morvedre), Museros (Horta Nord) i Albalat de la Ribera (Ribera Baixa) per a redactar els seus plans generals, tant dels plans estructurals com els d’ordenació detallada, documents que els permetran deixar arrere un planejament urbanístic basat en normes subsidiàries i definir les seues bases de creixement per als pròxims vint o trenta anys.

Amb aquestos, són ja quaranta-cinc els municipis de la província de València a què el Servei d'Assessorament i Assistència Municipal, dirigit per la diputada Conxa Garcia, està prestant assistència tècnica per a l'elaboració dels seus plans generals.

«El nostre objectiu principal és cobrir els treballs tècnics que els ajuntaments no tenen capacitat d'assumir per falta de personal i recursos» —ha declarat la diputada. Conxa Garcia ha afegit que la nova Diputació «es bolcarà amb tots ells per a preparar i tramitar professionalment i àgilment les soŀlicituds d'assistència tècnica que requerisquen».

El pla general és el document que preveu les possibilitats de creixement d'un municipi en els àmbits urbanístic, turístic i industrial. Per tant, és un instrument bàsic sense el qual no és possible el desenvolupament de la localitat —tal com explica José Luis Romero, tècnic del Servei d'Assistència Tècnica a Municipis. La seua elaboració, no obstant això, és un procés complex i llarg que requereix la implicació coordinada d'un equip de professionals experimentats que ajude a encaixar les previsions i els desitjos dels ajuntaments amb les exigències legals en matèria d'urbanisme i medi ambient vigents en cada moment. Una prova d'aquesta complexitat és que, els darrers deu anys, s'han aprovat tan sols deu plans generals en la província de València, només un els darrers tres anys. Per aquesta raó, el paper coordinador de la Diputació resulta fonamental, sobretot per als municipis més xicotets, ja que la professionalitat i l’experiència acumulada durant anys pels tècnics provincials els permet prestar un assessorament valuós als ajuntaments i exercir de mediadors qualificats entre aquestos i els equips redactors.

Així doncs, l'assistència tècnica de la Diputació consisteix en la contractació de l'equip redactor, la coordinació dels treballs per un arquitecte provincial i, en el cas dels municipis de menys de 5.000 habitants (com Estivella o Albalat de la Ribera), l'assumpció del 40% del cost del pla general. De l'import que han d'abonar els ajuntaments, només el 10% s'aporta al principi, i es deixa el 90% restant per al moment en què el pla general estiga completament acabat, cosa que suposa un avantatge afegit per als ajuntaments. I és que l'elaboració d'un pla general suposa un alt cost econòmic per als ajuntaments, i convé preveure’l i planificar-lo durant el temps que dure l’elaboració. Concretament, els darrers concursos publicats per a contractar els treballs de redacció contemplen un import màxim d'adjudicació de 150.000 euros per a cada treball, i el termini màxim d'execució de sis anys, pròrrogues incloses, encara que pot haver-hi casos puntuals en què el temps fins a aconseguir l'aprovació final del pla es prolongue un poc més.

La Diputació de València és la responsable del manteniment i les obres noves d’una xarxa viària de 1.800 km dividida en sis demarcacions. L'Àrea de Carreteres, que dirigeix Pablo Seguí, té un pressupost anual de vora els 40 milions d'euros i inverteix tant en nova construcció com en la millora i la conservació de les infraestructures existents.

Amb l'arribada dels nous gestors, s'han establit una sèrie de prioritats, que passen per la modernització de l'Àrea de Carreteres i un canvi en el model, que «prescindeix de les obres faraòniques per a centrar-se en la conservació i la qualitat de les infraestructures existents i el reforç de la seguretat vial amb l'eliminació de punts de trànsit conflictiu», segons explica el diputat Pablo Seguí, qui, en la línia d'actuació de l'equip de govern que presideix Jorge Rodríguez, ha fixat com a objectiu «retornar el prestigi a Carreteres amb transparència i portant la bandera de l'ètica a l'hora de gestionar una àrea molt complexa, que vertebra el territori de la província».

Sistema de control de dades
Quant a la modernització, el president va ser testimoni de la implantació d'un nou sistema de control de dades que permet seguir al minut l'estat de les actuacions que es mamprenen en Carreteres, des de l'estat de licitació o execució d'una obra a les consultes dels alcaldes o tècnics municipals que fan una soŀlicitud o exposen dubtes als responsables del departament.

El full de ruta per als pròxims quatre anys es basa en la modernització en la gestió, més enllà de la legislatura, per a evitar que aquest pla de treball siga de curt termini. També hi ha hagut una renovació en la prefectura de l'àrea, al capdavant de la qual està Javier Piedra, que avança «l'era de la conservació per a treballar en la qualitat i el manteniment, que aportarà un valor afegit a les carreteres».

Més seguretat en les carretes
Altres de les prioritats que mencionen Seguí i Piedra són el programa de seguretat vial per a perseguir l'objectiu de zero accidents en les carreteres provincials i prestar especial atenció a vianants, ciclistes i usuaris del transport públic a l'hora d'escometre els projectes de l'àrea. Les vies ciclistes i de vianants seran un altre dels punts forts de les obres de carreteres de la legislatura actual.

Els tècnics de Carreteres han exposat al president, en la seua visita a l'àrea, els principals projectes dels pròxims anys, fruit d'un exhaustiu anàlisi de la prioritat de les actuacions. «Primer definim quina xarxa de carreteres volem i després fixem en quins punts i com s’actuarà els pròxims anys, tenint en compte que un projecte tarda tres anys des que es pren la decisió de portar-lo endavant fins que es pot executar» —detalla Javier Piedra.

Reptes a mig termini

Entre els reptes de l'àrea que dirigeix Pablo Seguí està acabar amb els punts negres de la xarxa viària provincial, desenvolupar un programa de seguretat vial que analitze les dades de sinistralitat de la DGT i treballe en la prevenció, apostar per obres «que arriben a totes les comarques i donen resposta a reivindicacions veïnals» i un canvi en els plecs perquè el factor econòmic siga prioritari i «es pague el preu just per les carreteres».

En paraules del president de la Diputació, Jorge Rodríguez, «és un luxe poder tindre un pla d'actuació fixat per als pròxims quatre anys i treballar amb eficiència per a aconseguir que s'invertisca tot el pressupost». Els tècnics de Carreteres han mostrat la seua satisfacció per la visita del president, ja que la majoria d’ells «no havia rebut mai la visita d'un president de la Diputació».

Ja falta de menys d'un mes perquè comence a Volta a Espanya 2016, que el 8 de setembre discorrerà per la província de València, i la carrera ja està vivint el seu contrarellotge en les carreteres de la província per a poder presentar la millor cara al pas dels ciclistes. Aquest és el cas de la carretera que uneix la Bastida de les Alcusses, a Moixent, i Fontanars dels Alforins: un tram de 5 km on la Diputació de València, propietària de la carretera, està duent a terme una actuació de reforç del ferm, senyalització, abalisament i millora del drenatge amb una inversió que supera el milió d'euros. Ahir mateix, els operaris de Pavasal, empresa adjudicatària de l'obra, conclogueren l'anivellament del tram que estava en pitjor estat renovant la capa intermèdia per a regularitzar-lo. També es va coŀlocar la capa de trànsit en els 3 km finals, que al llarg del dia de hui es pintaran, i així acabarà la primera fase de l'actuació, la de major complexitat. A partir d'ací, quedarà pendent la coŀlocació dels senyals i la barrera i cunetes de seguretat, i l'asfaltatge dels dos primers quilòmetres.

Des de l'Àrea de Carreteres, que dirigeix el diputat Pablo Seguí, treballen amb l'objectiu que la carretera quede condicionada i llesta per al pas dels ciclistes el 6 de setembre, dos dies abans de la celebració de la dihuitena etapa de la Volta 2016, que unirà les dos terres vitivinícoles principals de la nostra província: la Plana d’Utiel i les Terres dels Alforins.

«Estem fent un esforç enorme per a acabar aquesta obra tan important per a la província, ja que ha de passar una competició esportiva com la Volta, i té una gran repercussió té per a les nostres comarques» —ha explicat Pablo Seguí. 
 

Un impacte econòmic de mig milió d’euros

No en va, es calcula que l'impacte econòmic del pas de la carrera ciclista per la província de València pot superar el mig milió d'euros, una xifra a la qual s'ha de sumar el retorn turístic posterior, ja que, com recordà el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, durant la presentació de l'esdeveniment, «les xifres de la Volta són espectaculars i justifiquen la inversió». I és que la Volta a Espanya és una de les grans cites del ciclisme internacional, la darrera de les grans rondes per etapes de la temporada ciclista abans del Mundial.

La retransmissió en directe de la carrera arriba a 190 països de tot el món, amb 2.500 professionals en ruta que fan possible la celebració de cadascuna de les etapes d'una competició amb 1.400 periodistes acreditats. «Pocs esdeveniments poden fer possible que els nostres tresors turístics disposen de sis hores de televisió en directe a través de 37 canals, que ofereixen el senyal a quasi 200 països», va declarar Rodríguez, per a qui la Volta dels 2016 és per tots aquests motius un «aparador immillorable» que no es podia desaprofitar.

La dihuitena etapa de la competició, que es correrà dijous 8 de setembre entre Requena i Gandia, travessa municipis amb un gran atractiu paisatgístic, com Cofrentes, Jalance, Ayora, Moixent, Fontanars dels Alforins, Ontinyent, Albaida i Bèlgida. En total, són 200 km des de l'interior fins a la costa, que permetran mostrar fins a sis comarques de la província: la Plana d’Utiel, la Safor, la Vall d’Aiora, la Canal de Navarrés, la Costera i la Vall d'Albaida.

La Diputació de València, a través de l'Àrea de Carreteres, assumirà l'execució i el finançament de les obres de reparació del pont sobre el riu de Vernissa, que uneix les localitats de Beniarjó i Real de Gandia, una infraestructura que va quedar greument danyada l'octubre del 2007 per raó d'unes pluges torrencials, que varen provocar la solsida d'una part del pont.

En l'actualitat, el pont té danys en l’estructura que el fan inservible: el jaç presenta una soscavació general i localitzada, i hi han sedimentacions posteriors.

Per a poder posar-lo de nou en ús, el projecte de reparació contempla la reconstrucció del mur que va tombar l'aigua, la restauració de la sola i la coŀlocació d'un barandat de contenció; també es reforçarà l'estructura refermant els buits i coŀlocant una escullera en la zona baixa. L'actuació conclourà amb la coŀlocació de baranes i l'habilitació d'un pas per als vianants, cosa que permetrà l’ús en condicions adequades de seguretat per a vehicles i vianants.

L'import de l'actuació és de 452.981,76 euros, finançats íntegrament per la Diputació de València mitjançant un conveni subscrit amb els ajuntaments afectats. Els ajuntaments, que han acreditat la disponibilitat dels terrenys necessaris executar una obra d’una longitud projectada de 120 m, es comprometen en el conveni a rebre les obres amb els terrenys en què se situen i a conservar-les i mantindre-les amb els seus recursos en un percentatge del 50%. A la fi del mes de juliol passat, el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, va visitar el pont sobre el riu de Vernissa, a penes uns dies després que la Diputació aprovara el conveni per reparar-lo. Allí, al costat de l'alcalde de Beniarjó, Juan Víctor Escrivà, i l'alcaldessa de Real de Gandia, Marta Signes, es va comprometre perquè l'actuació es desenvolupara amb la major velocitat possible per a poder restablir com més prompte millor aquesta connexió històrica entre els dos pobles.

Divendres que ve, 19 d'agost, se celebra a Ontinyent la tercera semifinal del concurs Sona la Dipu amb l'actuació en directe dels grups Tardor, La Hora del Té i Lígula. L'esdeveniment se celebrarà en el camp de futbol Clariano i comptarà amb l'actuació d'Izal com a artista convidat.

Els grups The Saltitos i Meridian Response són els primers finalistes del concurs de pop-rock de la Diputació després de guanyar les semifinals, celebrades a Xirivella i Alzira. També hi participaren les bandes semifinalistes Subday, Gran Quivira, Kai Mars i Geografies. El jurat professional i públic estarà format pel crític musical Eduardo Guillot, el periodista i gerent propietari de Discos Oldies Vicente Fabuel, el cap de comunicació de la Rambleta i programador del Deleste Festival Quique Medina, el coordinador de Mondo Sonoro Comunidad Valenciana, Liberto Peiró, i el director del Low Festival, José Manuel Piñero, que han seleccionat les dotze bandes semifinalistes d'entre les huitanta candidatures rebudes.

En la novena edició del Sona la Dipu se celebren quatre semifinals i una final, en la qual es decidiran els dos guanyadors del concurs. Es manté el premi a la millor cançó en valencià, que no exclou altres premis, i s'introdueix el premi de música en femení.

La darrera semifinal se celebrarà el 8 de setembre a Utiel, on actuaran Candela Roots, Moonflower i Nanga Parbat, i comptarà amb l'actuació de Malú com a artista convidada.

Gandia acollirà la presentació dels guanyadors el 30 de setembre, i participarà La Raíz. Enguany, el concurs de pop-rock farà concerts en tots els municipis de la província que ho soŀliciten sense cap cost per a l'ajuntament, i també participaran grups d'edicions anteriors del concurs i del pop-rock de la província.

Ja hi ha programats més de dotze concerts per a enguany en els municipis de Massamagrell, Gandia, Xirivella, Sagunt, Picassent, Alfafar, Alzira, Ontinyent, Utiel, Chelva, la Pobla Llarga i Albaida, als quals s'aniran sumant altres municipis que ho soŀliciten.

La comarca de la Plana d’Utiel rebut 438.821 euros de la segona fase del Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) de la Diputació de València, dirigit als municipis de menys de 5.000 habitants per a obres que, segons el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, «no impliquen sobrecostos en manteniment i conservació que els ajuntaments no puguen pagar després».

Els municipis d'aquesta comarca que s’han beneficiat de les ajudes del PIFS sónChera (57.240 euros), Villargordo del Cabriel (58.930 euros), Fuenterrobles (59.590 euros), Caudete de las Fuentes (59.947 euros), Sinarcas (66.047 euros), Camporrobles (68.163 euros) i Venta del Moro (68.904 euros).

Aquestes ajudes podran sol·licitar-se en el moment que es publique l'extracte de la convocatòria en el BOP en el termini aproximat d'un mes. A partir d'eixe moment, tindran deu dies per a presentar els seus projectes i idees detallats, i les obres podran executar-se fins a la tardor del 2017. Els consistoris podran cobrir amb aquesta dotació obres noves o qualsevol actuació que s’haja adjudicat des de l'1 de gener d’enguany.

Jorge Rodríguez ha dit que aquesta nova edició d'ajudes també es farà seguint els objectius que es van marcar en el seu moment: «que els diners s'invertisquen pensant en les persones i no en els bancs, que les adjudicacions es facen mitjançant criteris objectius i respectant l'autonomia dels alcaldes i que les obres siguen sostenibles».

En la mateixa línia s'ha expressat la vicepresidenta, qui a més ha ressaltat «l'esperit de la nova Diputació d'ajudar els municipis, sobretot els més xicotets, tal com s'està fent amb altres plans, com el PPOS i el Pla de Camins i Vies».

 
La segona fase del PIFS invertirà en total més de 12 milions d'euros del romanent del 2015 en els 187 municipis de menys de 5.000 habitants de la província, unes ajudes que se sumen als 71 milions d'euros del romanent del 2014, que ja s'han invertit en 1.200 obres i han permés crear 2.400 llocs de treball en les comarques de la província en una primera fase del pla. 

Criteris variables per habitants
Els dirigents de la Diputació han destacat el caràcter objectiu dels criteris de repartiment d'aquestes ajudes, que es faran en funció del nombre d'habitants partint d'una base «justa i solidària que permeta als municipis xicotets millorar el dia a dia dels veïns» mitjançant inversions sostenibles i sense costos complementaris. 

Els municipis de fins a 500 habitants rebran 30.000 euros fixos més una variable de 13,70 euros per habitant, i els d'entre 500 i 5.000 habitants, 50.000 euros més la mateixa variable de 13,70 euros per habitant.

Les brigades forestals de la Diputació de València, gestionades a través de Divalterra, treballen en l'eliminació de canyes invasores exòtiques, el desbrossament, l’esporgada i l’aclarida selectiva de la vegetació del llit del riu de Sellent al pas per Chella.

Concretament, les brigades estan desbrossant espècies invasores, fent una esporgada selectiva i eliminant vegetació oclusiva, que es troben en la zona, en una superfície de 34.000 m².

Els treballs estan executant-se amb desbrossament manual (brigades de Bolbaite i Anna) i amb maquinària dirigida per ràdio per brigadistes especialitzats en aquest tipus de treballs.

La gerència de Divalterra, formada per Víctor Sahuquillo i Agustina Brines, diu que «el bon estat dels llits i els barrancs dels municipis té un doble efecte positiu: d'una banda, minimitza el risc d'inundacions en cas de pluges torrencials, i d’una altra, redueix el perill que es declare o es propague un incendi forestal en aquestes zones».

Víctor Sahuquillo destaca que «aquesta faena repercuteix directament en la seguretat dels veïns d'aquestes poblacions, ja que en la majoria dels casos es tracta dels voltants dels cascos urbans i la interfície urbanoforestal». Sahuquillo també incideix en «la comunicació constant entre la Diputació de València i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, com a organisme competent en caixers de riu, perquè els treballs de condicionament complisquen amb totes les garanties mediambientals».

Màquines pioneres a Espanya

Divalterra, empresa depenent de la Diputació de València, té un departament de regeneració de zones verdes, del qual depenen les brigades verdes especialitzades en treballs en llits, barrancs i l'interfície urbanoforestal. Aquestes brigades tenen tres màquines desbrossadores manejades a distància per control de ràdio. Aquestos aparells, pioners a nivell estatal, optimitzen el temps dedicat a la trituració de la vegetació i arriben a netejar fins a una hectàrea al dia si les condicions del terreny són favorables. Els treballs es complementen amb ferramentes manuals, especialment en zones on, per l'orografia del terreny, no és possible accedir amb la maquinària.

Les actuacions de les brigades forestals en llits i barrancs inclouen el desbrossament, l’esporgada i la retirada d'arbres morts, l’eliminació de l'excés de vegetació oclusiva, la regularització sense excavació de la rasant i els caixers en el llit afectat i la retirada de residus sòlids.

El diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, s'ha reunit amb l'alcaldessa de Vallada, María José Tortosa, qui li ha presentat dos projectes que el municipi desenvoluparà per a «crear un poble ecològic que respecte el medi ambient convertint l'agricultura i la ramaderia en ecològiques i amb una ruta no motoritzada que connectarà la comarca» —en paraules de l’alcaldessa.

 
Bartolomé Nofuentes ha dit que les propostes de Vallada «tenen els ingredients per a participar en el programa provincial de Gestió del Talent i per a rebre fons europeus». El diputat de Projectes Europeus ha instat Tortosa a detallar els dos projectes i li ha traslladat que en el departament que dirigeix en la Diputació «coŀlaborarem amb Vallada per a començar a treballar i desenvolupar aquestes idees».

María José Tortosa ha explicat al diputat provincial el seu interès per comptar amb un postgraduat del programa de Gestió del Talent, en el qual la Diputació  invertirà més de 3 milions d'euros per a activar l'agricultura i la ramaderia ecològiques a Vallada. «Ens agradaria que un tècnic especialista jove posara en marxa el projecte treballant al costat dels agricultors per a crear un sistema de producció ecològica que òbriga camí a la creació de nous llocs de treball relacionats amb la producció i la comercialització de productes ecològics a Vallada» —ha dit.

L'alcaldessa del municipi també ha destacat que aquest projecte «és sostenible perquè permetrà la creació d'una cooperativa local per a vendre les fruites i les verdures ecològiques i llet i tots els derivats, cosa que repercutirà enormement en el mercat de treball de Vallada». Tortosa ha reconegut «l'ambició d'aquest projecte, en el qual estem pensant des de fa molt temps, però ens faltaven els recursos per a començar-lo, per això agraïm a la Diputació aquesta oportunitat».

Ruta no motoritzada amb fons europeus
En la reunió que María José Tortosa ha mantingut amb Bartolomé Nofuentes, també ha presentat el projecte que Vallada, al costat de Moixent, Montesa, la Font de la Figuera, l’Alcúdia i Canals, enviarà a Brusseŀles per a crear una ruta no motoritzada que connecte uns quants municipis de la Costera amb l'ajuda de fons europeus. «Volem aprofitar els camins existents per a fer una via d'intercomunicació perquè els veïns puguen passejar, fer esport i anar amb bicicleta d'un municipi a un altre sense córrer riscos» —ha dit Tortosa, que també ha informat que «falta confirmar alguns detalls, però el pròxim mes de setembre estarem preparats per a enviar la nostra proposta a la Unió Europea i buscar socis en altres països».

A banda d'aquest projecte de caràcter comarcal, cada municipi podrà desenvolupar projectes propis que complementen l'actuació conjunta. En el cas de Vallada, l'alcaldessa ha expressat la seua intenció de fer del municipi una zona de vianants. «En l'Ajuntament volem donar prioritat als vianants en tots els carrers perquè vinguen ací a passejar i deixen arrere l'estrès de la gran ciutat» —ha dit Tortosa. L’alcaldessa de Vallada ha dit que aquesta actuació «permetrà reduir les emissions de CO2 i millorar el benestar dels veïns. Anem cap a un poble ecològic, amb una producció agrícola i ramadera ecològiques i un camí no motoritzat que contaminarà menys, i convidem tots els municipis que vullguen unir-se a aquestos projectes sostenible» —ha conclòs María José Tortosa.

La Diputació de València prestarà assistència tècnica al municipi d'Albalat de la Ribera per a redactar el seu pla general, tant l’estructural com el d'ordenació detallada, documents que permetran deixar arrere un planejament urbanístic basat en normes subsidiàries i definir les bases de creixement del municipi per als pròxims vint o trenta anys.

Des del 1992, les normes subsidiàries d’Albalat de la Ribera s’han modificat fins a dènou vegades, per això Felip Hernandis, alcalde del municipi, va considerar que era el moment d'escometre la redacció d'un pla general que marcara les línies de futur per al seu poble. «Teníem clar que calia fer-ho sí o sí, i estàvem convençuts que la millor opció era fer-ho a través de la Diputació de València, ja que els seus tècnics tenen l'experiència necessària per a dur a terme un projecte d'aquesta envergadura, i a més ens oferia l'oportunitat de, per ser un municipi de menys de 5.000 habitants, obtindre una subvenció del 40% a fons perdut» —ha dit Hernandis.

L'assistència tècnica de la Diputació consisteix en la contractació de l'equip redactor, la coordinació dels treballs per una arquitecta provincial i, en el cas dels municipis de menys de 5.000 habitants, com Albalat de la Ribera, l'assumpció del 40% del cost de la redacció del pla general.

De l'import que han d'abonar els ajuntaments, només el 10% s'aporta al principi, i es deixa el 90% restant per al moment en què el pla general estiga completament acabat, cosa que suposa un avantatge afegit per als ajuntaments.

Una de les particularitats que hauran de tindre’s en compte durant la redacció del pla general d'Albalat de la Ribera és l'existència de zones inundables.

Un pla urbanístic, turístic i industrial
La Diputacióva publicar el mes de juliol passat el procediment obert per a contractar els treballs de redacció, l'import màxim dels quals és de 150.000 euros i el termini màxim d'execució, de sis anys, amb les pròrrogues incloses.

El pla general és el document que preveu les possibilitats de creixement d'un municipi en els àmbits urbanístic, turístic i industrial. Per tant, és un instrument bàsic sense el qual no és possible el desenvolupament de la localitat —tal com explica José Luis Romero, tècnic del Servei d'Assistència Tècnica a Municipis. La seua elaboració, no obstant això, és un procés complex i llarg que requereix la implicació coordinada d'un equip de professionals experimentats que ajude a encaixar les previsions i els desitjos dels ajuntaments amb les exigències legals en matèria d'urbanisme i medi ambient vigents en cada moment. Una prova d'aquesta complexitat és que, els darrers deu anys, s'han aprovat tan sols deu plans generals en la província de València, només un els darrers tres anys. Per aquesta raó, el paper coordinador de la Diputació resulta fonamental, sobretot per als municipis més xicotets, ja que la professionalitat i l’experiència acumulada durant anys pels tècnics provincials els permet prestar un assessorament valuós als ajuntaments i exercir de mediadors qualificats entre aquestos i els equips redactors.

Un total de 45 plans generals
En l'actualitat, el Servei d'Assessorament i Assistència Municipal, que dirigeix la diputada Conxa García, està prestant assistència tècnica per a elaborar els plans generals de quaranta-cinc municipis de la província de València.

«El nostre objectiu principal és cobrir els treballs tècnics que els ajuntaments no tenen capacitat d'assumir per falta de personal i recursos, i la nova Diputació es bolcarà amb tots ells per a preparar i tramitar professionalment i àgilment les soŀlicituds d'assistència tècnica que requerisquen» —ha declarat García.