La comarca del Camp de Morvedre ha rebut 936.817 euros de la segona fase del Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) de la Diputació de València, dirigit als municipis de menys de 5.000 habitants per a obres que, segons el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, «no impliquen sobrecostos en manteniment i conservació que els ajuntaments no puguen pagar després».

Els municipis d'aquesta comarca que s’han beneficiat de les ajudes del PIFS són Algar de Palància (56.910 euros), Alfara de la Baronia (57.226 euros), Segart (32.336 euros), Benavites (58.600 euros), Torres Torres (58.820 euros), Petrés (63.423 euros), Algímia d’Alfara (64.398 euros), Quart de les Valls (64.508 euros), Albalat dels Tarongers (66.184 euros), Estivella (68.960 euros), Quartell (71.391 euros), Benifairó de les Valls (80.761 euros), Gilet (95.530 euros) i Faura (97.770 euros).

Aquestes ajudes podran sol·licitar-se en el moment que es publique l'extracte de la convocatòria en el BOP en el termini aproximat d'un mes. A partir d'eixe moment, tindran deu dies per a presentar els seus projectes i idees detallats, i les obres podran executar-se fins a la tardor del 2017. Els consistoris podran cobrir amb aquesta dotació obres noves o qualsevol actuació que s’haja adjudicat des de l'1 de gener d’enguany.

Jorge Rodríguez ha dit que aquesta nova edició d'ajudes també es farà seguint els objectius que es van marcar en el seu moment: «que els diners s'invertisquen pensant en les persones i no en els bancs, que les adjudicacions es facen mitjançant criteris objectius i respectant l'autonomia dels alcaldes i que les obres siguen sostenibles».

En la mateixa línia s'ha expressat la vicepresidenta, qui a més ha ressaltat «l'esperit de la nova Diputació d'ajudar els municipis, sobretot els més xicotets, tal com s'està fent amb altres plans, com el PPOS i el Pla de Camins i Vies».

 
La segona fase del PIFS invertirà en total més de 12 milions d'euros del romanent del 2015 en els 187 municipis de menys de 5.000 habitants de la província, unes ajudes que se sumen als 71 milions d'euros del romanent del 2014, que ja s'han invertit en 1.200 obres i han permés crear 2.400 llocs de treball en les comarques de la província en una primera fase del pla. 

Criteris variables per habitants
Els dirigents de la Diputació han destacat el caràcter objectiu dels criteris de repartiment d'aquestes ajudes, que es faran en funció del nombre d'habitants partint d'una base «justa i solidària que permeta als municipis xicotets millorar el dia a dia dels veïns» mitjançant inversions sostenibles i sense costos complementaris. 

Els municipis de fins a 500 habitants rebran 30.000 euros fixos més una variable de 13,70 euros per habitant, i els d'entre 500 i 5.000 habitants, 50.000 euros més la mateixa variable de 13,70 euros per habitant.

També es preveuen ajudes d'entre 30.000 i 120.000 euros segons el nombre d'habitants dels municipis. Els de menys de 100 habitants rebran un poc més de 30.000 euros; els d'entre 100 i 500 habitants, entre 30.000 i 40.000 euros; els d'entre 500 i 2.000 habitants, 60.000 i 80.000 euros, i els d'entre 2.000 i 5.000 habitants, entre 80.000 y 120.000 euros.

El diputat de Transparència i Govern Obert, Roberto Jaramillo, s'ha reunit amb el regidor de Transparència i Participació Ciutadana de Catadau, Hèctor Roig, per a conéixer les necessitats d'aquest municipi de la Ribera Alta i oferir-li assessorament i suport per a implantar efectivament la normativa sobre transparència en l’Ajuntament.

 
Roberto Jaramillo ha garantit el suport total de la delegació que dirigeix per a implementar les lleis estatal i autonòmica de transparència, i ha expressat la seua «satisfacció per la disposició enorme que mostren els representants públics acudint a la Diputació per a coŀlaborar i treballar junts per la transparència en les administracions públiques».

Per la seua banda, el regidor Hèctor Roig ha agraït la faena de suport de la Diputació i especialment la d’aquest servei de nova creació, el fi del qual és precisament «reforçar el treball de transparència i obertura que ens han encomanat els ciutadans» —ha conclòs Jaramillo.

Més de cent turistes estrangers han participat en la primera setmana del València Summer Day, el projecte turístic pilot organitzat conjuntament pel Patronat Provincial de Turisme de València, amb la seua marca turística València Turisme, i la Fundació Turisme València, de l'Ajuntament de València. Aquesta iniciativa compta també amb la implicació dels empresaris turístics locals.

València Summer Day proposa disfrutar d'un dia fora de València amb vuit experiències a Gandia, Llíria, Cullera, Sagunt, Requena, Ontinyent, Bocairent i Xàtiva. Així doncs, un autobús connecta València amb les vuit destinacions, en cadascuna de les quals el viatger disfruta d'un dia complet amb visites guiades i dinar inclòs.

Satisfacció puntuada amb un 4’5 sobre 5

Els primers viatgers del projecte pilot han puntuat l'experiència amb un 4’5 sobre 5 i han destacat l'avantatge de conéixer «el gran valor patrimonial i gastronòmic» de les comarques valencianes.

Aquestes excursions d’un dia ofereixen propostes interessants, amb eixides de dilluns a diumenge des de hui fins al 30 de setembre. Totes les excursions ixen de la plaça de l'Ajuntament de València, enfront de l’oficina de turisme.

El programa inclou el desplaçament amb autobús, la recepció dels visitants en els punts de destinació, les visites guiades, les entrades i el dinar. Les excursions d’un dia poden adquirir-se en les oficines de turisme de València.

Experiències per a cada dia de la setmana

Els viatgers també han disfrutat d'un passeig pel centre històric, de l'època de Sant Francesc de Borja: el Prat i el Raval, on s'assentava el barri morisc en l’època dels Borja, la Casa de la Marquesa González de Quirós i els seus jardins, la plaça Major amb l'Ajuntament, la coŀlegiata de Santa Maria i l'escultura de Francesc de Borja. L'experiència acaba amb una visita guiada al Palau Ducal dels Borja, un dels edificis més emblemàtics de la família Borja.

Si el dilluns serà el dia de Gandia, el dimarts es reserva a la Simfonia de Cultures proposada per Llíria, l'antiga ciutat ibera d’Edeta, i els dimecres al Mar de Pirates de Cullera, que va servir de refugi al pirata Dragut.

Sagunt, la ciutat que plantà cara a les tropes de Cartago el 218 aC, és la destinació del dijous des del 4 d'agost fins al 29 de setembre, i el divendres serà el dia enològic amb La Frontera del Vi, dissenyada per Requena.

El cap de setmana, l’autobús del València Summer Day ofereix eixides a Ontinyent i Bocairent el dissabte, i a Xàtiva, el diumenge. Els viatgers podran disfrutar d'una experiència festera a Ontinyent, conéixer La Pedra Viva de Bocairent i les mil fonts i el castell de Xàtiva.

La diputada d'Assessorament Municipal, Conxa García, s'ha reunit amb l'alcaldessa de Benetússer, Eva Sanz, qui ha soŀlicitat a la Diputació assistència per a la redacció del pla de mobilitat i accessibilitat d'aquest municipi de l'Horta Sud.

La diputada provincial, que ha estat acompanyada en la reunió per tècnics de l'àrea que dirigeix, ha posat a disposició de Benetússer el servei de plans generals i ha traslladat als dirigents locals la voluntat del seu departament de donar una resposta efectiva a la seua demanda. Així mateix, Conxa Garcia els ha informat de la resta de serveis que ofereix la Diputació, com l'assessorament jurídic, econòmic i comptable, la defensa en judici i el servei d'inventari de béns municipals.

La comarca de la Vall d’Aiora ha rebut 348.007 euros de la segona fase del Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) de la Diputació de València, dirigit als municipis de menys de 5.000 habitants per a obres que, segons el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, «no impliquen sobrecostos en manteniment i conservació que els ajuntaments no puguen pagar després».

Els municipis d'aquesta comarca que han sigut beneficiats amb les ajudes del PIFS són Zarra (36.361 euros), Teresa de Cofrentes (59.274 euros), Jarafuel (61.101 euros), Jalance (62.557 euros), Cortes de Pallás (63.643 euros) i Cofrentes (65.071 euros).

Aquestes ajudes podran sol·licitar-se en el moment que es publique l'extracte de la convocatòria en el BOP en el termini aproximat d'un mes. A partir d'eixe moment, tindran deu dies per a presentar els seus projectes i idees detallats, i les obres podran executar-se fins a la tardor del 2017. Els consistoris podran cobrir amb aquesta dotació obres noves o qualsevol actuació que s’haja adjudicat des de l'1 de gener d’enguany.

Jorge Rodríguez ha dit que aquesta nova edició d'ajudes també es farà seguint els objectius que es van marcar en el seu moment: «que els diners s'invertisquen pensant en les persones i no en els bancs, que les adjudicacions es facen mitjançant criteris objectius i respectant l'autonomia dels alcaldes i que les obres siguen sostenibles».

En la mateixa línia s'ha expressat la vicepresidenta, qui a més ha ressaltat «l'esperit de la nova Diputació d'ajudar els municipis, sobretot els més xicotets, tal com s'està fent amb altres plans, com el PPOS i el Pla de Camins i Vies».

 
La segona fase del PIFS invertirà en total més de 12 milions d'euros del romanent del 2015 en els 187 municipis de menys de 5.000 habitants de la província, unes ajudes que se sumen als 71 milions d'euros del romanent del 2014, que ja s'han invertit en 1.200 obres i han permés crear 2.400 llocs de treball en les comarques de la província en una primera fase del pla. 

Criteris variables per habitants
Els dirigents de la Diputació han destacat el caràcter objectiu dels criteris de repartiment d'aquestes ajudes, que es faran en funció del nombre d'habitants partint d'una base «justa i solidària que permeta als municipis xicotets millorar el dia a dia dels veïns» mitjançant inversions sostenibles i sense costos complementaris. 

Els municipis de fins a 500 habitants rebran 30.000 euros fixos més una variable de 13,70 euros per habitant, i els d'entre 500 i 5.000 habitants, 50.000 euros més la mateixa variable de 13,70 euros per habitant.

També es preveuen ajudes d'entre 30.000 i 120.000 euros segons el nombre d'habitants dels municipis. Els de menys de 100 habitants rebran un poc més de 30.000 euros; els d'entre 100 i 500 habitants, entre 30.000 i 40.000 euros; els d'entre 500 i 2.000 habitants, 60.000 i 80.000 euros, i els d'entre 2.000 i 5.000 habitants, entre 80.000 y 120.000 euros.

Les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa han rebut 2.570.627 euros de la segona fase del Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) de la Diputació de València, dirigit als municipis de menys de 5.000 habitants per a obres que, segons el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, «no impliquen sobrecostos en manteniment i conservació que els ajuntaments no puguen pagar després».

A la Ribera Alta li han correspost 1.678.327 euros, que s’invertiran en Cotes (34.905 euros), Sellent (35.509 euros), Sant Joanet (36.540 euros), Benimuslem (59.040 euros), Beneixida (59.480 euros), l’Ènova (62.928 euros), Gavarda (65.291 euros), Sumacàrcer (66.047 euros), Senyera (66.143 euros), Tous (67.380 euros), Antella (67.874 euros), Alcàntera de Xúquer (68.424 euros), Alfarp (71.048 euros), Massalavés (71.941 euros), Càrcer (76.997 euros), Benimodo (80.624 euros), Real de Montroi (81.475 euros), Rafelguaraf (83.275 euros), Manuel (84.443 euros), Catadau (87.933 euros), Llombai (87.988 euros), la Pobla Llarga (112.319 euros), Montroi (89.719 euros) i la Barraca d’Aigües Vives (61.004 euros).

A la Ribera Baixa, la inversió de la Diputació és de 892.300 euros, que han anat a Fortaleny (64.275 euros), Llaurí (66.940 euros), el Mareny de les Barraquetes (61.183 euros), Riola (75.252 euros), el Perelló (82.561 euros), Favara (83.811 euros), Polinyà de Xúquer (84.704 euros), Corbera (94.417 euros), Albalat de la Ribera (97.632 euros), Sollana (117.883 euros) i Benicull de Xúquer (63.642 euros).

Aquestes ajudes podran sol·licitar-se en el moment que es publique l'extracte de la convocatòria en el BOP en el termini aproximat d'un mes. A partir d'eixe moment, tindran deu dies per a presentar els seus projectes i idees detallats, i les obres podran executar-se fins a la tardor del 2017. Els consistoris podran cobrir amb aquesta dotació obres noves o qualsevol actuació que s’haja adjudicat des de l'1 de gener d’enguany.

Jorge Rodríguez ha dit que aquesta nova edició d'ajudes també es farà seguint els objectius que es van marcar en el seu moment: «que els diners s'invertisquen pensant en les persones i no en els bancs, que les adjudicacions es facen mitjançant criteris objectius i respectant l'autonomia dels alcaldes i que les obres siguen sostenibles».

En la mateixa línia s'ha expressat la vicepresidenta, qui a més ha ressaltat «l'esperit de la nova Diputació d'ajudar els municipis, sobretot els més xicotets, tal com s'està fent amb altres plans, com el PPOS i el Pla de Camins i Vies».

 
La segona fase del PIFS invertirà en total més de 12 milions d'euros del romanent del 2015 en els 187 municipis de menys de 5.000 habitants de la província, unes ajudes que se sumen als 71 milions d'euros del romanent del 2014, que ja s'han invertit en 1.200 obres i han permés crear 2.400 llocs de treball en les comarques de la província en una primera fase del pla. 

Criteris variables per habitants
Els dirigents de la Diputació han destacat el caràcter objectiu dels criteris de repartiment d'aquestes ajudes, que es faran en funció del nombre d'habitants partint d'una base «justa i solidària que permeta als municipis xicotets millorar el dia a dia dels veïns» mitjançant inversions sostenibles i sense costos complementaris. 

Els municipis de fins a 500 habitants rebran 30.000 euros fixos més una variable de 13,70 euros per habitant, i els d'entre 500 i 5.000 habitants, 50.000 euros més la mateixa variable de 13,70 euros per habitant.

També es preveuen ajudes d'entre 30.000 i 120.000 euros segons el nombre d'habitants dels municipis. Els de menys de 100 habitants rebran un poc més de 30.000 euros; els d'entre 100 i 500 habitants, entre 30.000 i 40.000 euros; els d'entre 500 i 2.000 habitants, 60.000 i 80.000 euros, i els d'entre 2.000 i 5.000 habitants, entre 80.000 y 120.000 euros.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, s'ha reunit amb l'alcalde de Gilet, Salvador Costa, i el regidor d'Hisenda, Esports i Festes, Carles Catalunya, per a estudiar les possibles fórmules de coŀlaboració amb el fi de recuperar les ajudes de la Diputació al Certamen de Música de Cambra del municipi, que enguany celebra la 14a edició.

El Certamen les Vetlades del Sant Esperit, que tindrà lloc el cap de setmana pròxim a Gilet, és un dels principals reclams culturals d'aquesta localitat del Camp de Morvedre; per això Jorge Rodríguez ha transmés a l’alcalde del municipi l'interés de la Diputació de València per recuperar la coŀlaboració i contribuir perquè la tradició del certamen de música de cambra puga continuar fent història entre les comarques de la província.

Durant la reunió, Salvador Costa també ha traslladat al president de la Diputació la situació del camp de futbol del municipi, les instaŀlacions del qual ja han rebut una subvenció del Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS), que es destinaren a la millora del sistema de reg del camp de gespa. Jorge Rodríguez ha informat l’alcalde de la possibilitat de soŀlicitar noves ajudes a través del Pla de Millora d'Instaŀlacions Esportives, gestionades des del Servei d'Esports de la Diputació. «Aquestes ajudes, sumades a la inversió ja feta amb el PIFS, ens permetran oferir un camp de futbol en condicions als veïns que utilitzen les instaŀlacions públiques» —ha dit l'alcalde de Gilet.

Dimecres que ve, 10 d'agost, a partir de les 21:30 hores es jugarà en l'Estadi Luis Súñer Picó d'Alzira l’encontre solidari entre el València CF i una selecció nigeriana, organitzat per la Diputació de València i el club valencianista en benefici dels municipis afectats pels incendis que el mes de juny passat van devorar més de 4.000 hectàrees.

El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, ha insistit en «l'oportunitat de demostrar que quan ens unim som imparables», en relació a la coŀlaboració que el València CF i la Diputació han començat des de fa uns mesos. «Hem tingut la sort de trobar-nos amb un club que no només representa l'elit del futbol, sinó també l'elit de la responsabilitat social. Una mostra d'açò és la implicació del València CF en aquesta iniciativa de suport a les poblacions afectades pels incendis, a més d'altres coŀlaboracions anteriors en defensa de la igualtat i contra la violència de gènere» —ha destacat Rodríguez. El president de la Diputació també ha dit que la recaptació anirà íntegrament als ajuntaments afectats, però amb aquest partit benèfic «també presentem el missatge d'unitat i reivindicació que llancem des de l'àmbit esportiu i el polític per a protegir el nostre patrimoni natural».

Per la seua banda, la presidenta del València CF, Lay Hoon, ha afirmat que aquest partit «és una aportació xicoteta per a retornar l'afecte que aquestes comarques han demostrat cap al València CF des de fa anys». Lay Hoon ha demanat que el partit es convertisca en una gran reivindicació contra els incendis forestals i ha considerat que «més enllà de la recaptació, és important convertir aquestos esdeveniments en conscienciació sobre la importància de preservar els nostres boscos». 

Fila zeroi repartiment dels fons recaptats
Els organitzadors han volgut donar l'oportunitat a empreses i particulars perquè puguen fer una aportació a través de la fila zero que s'ha creat a aquest efecte en el número de compte ES75.2100.3805.3302.0001.0316.

Les entrades, amb preus d'entre 6 i 10 euros, encara poden adquirir-se en les taquilles de l'Estadi Luis Súñer d'Alzira fins al dia del partit.

El repartiment dels fons recaptats en aquest partit solidari es farà en funció de la superfície danyada en cada municipi. Carcaixent va ser el terme que més hectàrees veié cremar, amb més de 2.000, 648 a Chella, 330 a Sallent, 288 a Sumacàrcer, 238 a Simat de la Valldigna, 167 a Cotes i 100 a Anna. També es registraren danys a Alzira i Bolbaite. La Diputació de València s'ha encarregat de l'anàlisi i l'estimació dels danys, el procés tècnic necessari perquè els municipis soŀliciten les ajudes d'emergència a la Generalitat.

La comarca de l’Horta rebrà 2.095.507 euros de la Diputació de València a través del Pla de Camins i Vies 2016-2017 (PCV), un programa bianual amb una dotació total de 12 milions d'euros que, en la línia de la gestió responsable del nou equip de govern provincial, es basa en criteris «més objectius i transparents», en paraules del titular de Carreteres, Pablo Seguí.
 

El PCV destinarà 642.060 euros als següents municipis de l’Horta Sud: Albal, Alcàsser, Alfafar, Benetússer, Beniparrell, Catarroja, Llocnou de la Corona, Massanassa, Paiporta, Picassent, Sedaví i Silla.

A L’Horta Oest corresponen 556.610 euros per als següents municipis: Alaquàs, Aldaia, Manises, Mislata, Picanya, Quart de Poblet i Xirivella.

L’Horta Nord rebrà 896.836 euros en els següents municipis: Albalat dels Sorells, Alboraia, Albuixech, Alfara del Patriarca, Almàssera, Bonrepòs i Mirambell, Burjassot, Emperador, Foios, Godella, Massalfassar, Massamagrell, Meliana, Moncada, Museros, la Pobla de Farnals, Puçol, el Puig de Santa Maria, Rafelbunyol, Rocafort, Tavernes Blanques i Vinalesa.

Aquestes subvencions —segons va explicar el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez— «suposen la fi del clientelisme en la concessió d’ajudes directes, perquè l'objectiu de basar el repartiment en el color polític dóna pas a criteris més justs i coherents en tots els programes que ixen de la Diputació».

En el Pla de Camins i Vies 2016-2017, la nova Diputació ha apostat per quatre variables més enllà del criteri poblacional, que ara ocupa només un 25% a l'hora de determinar l'assignació per a cada municipi. A més de la població, els ajuntaments de menys de 50.000 habitants rebran una part lineal fixa del 35% de la subvenció en la qual s'introdueixen dos criteris fonamentals que permeten que reben més diners els municipis amb més camins rurals. D'una banda, la superfície del terme, i d’una altra, la llargària dels camins.

Autonomia municipal
Com en la resta de plans posats en marxa en aquesta legislatura, el nou segell de la Diputació de València posa en valor l'autonomia dels alcaldes a l'hora d'invertir les ajudes de la Diputació. «En aquest cas, els ajuntaments poden triar entre invertir en camins rurals o en carrers, i també incloem la compra de maquinària específica per a construir o conservar de camins, que, si ho prefereixen, poden adquirir amb aquestes ajudes» —detallà Pablo Seguí en la presentació del Pla.

La compra de maquinària, com retroexcavadores, aplanadores o tractors amb tragella per a arreglar els camins, és un dels punts bàsics que inclou el PCV, al costat de la pavimentació de camins i vies de titularitat municipal i el reasfaltatge de vies públiques urbanes.

La present convocatòria té com a objecte la corbertura d'un lloc de treball de Responsable de Projectes estratègics de desenrotllament Local per a l'empresa DIVALTERRA, S.A., entitat pública dependent de la DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA.