El diputat de Projectes Europeus i Serveis Innovadors, Bartolomé Nofuentes, va participar ahir en una trobada organitzada per la Diputació, en col·laboració amb Finnova, dirigit a joves espanyols interessats a sol·licitar un programa de mobilitat o realitzar un període de pràctiques, així com para aquells que han decidit tornar a Espanya i tenen la intenció d'engegar un projecte emprenedor.

Sota el títol “Programes de Mobilitat de Joves per a l'ocupació i l'emprendimiento: tornada del talent”, Bartolomé Nofuentes va assegurar en aquesta jornada que “amb la gestió de la tornada volem que els joves llicenciats es posicionen millor en el mercat de treball i que els ajuntaments valencians aprofiten l'experiència que han adquirit en altres ciutats europees”, i va subratllar la importància de “crear sinergies entre les institucions i les empreses per a recolzar els projectes dels joves emprenedors”.

Aquesta trobada, celebrada en el marc dels “Dijous Europeus” en els quals es comparteixen experiències i projectes, es van presentar diferents iniciatives europees, com el Programa de Gestió del Talent de la Diputació de València, en el qual s'inclou les Beques per a Postgraduados o la Dipu t'Eurobeca.

També van participar en aquest acte representants d'empreses i de “acceleradores” de projectes europeus. El director de Finnovaregio, Juan Manuel Regirada, va explicar el programa de tornada del talent de l'Acceleradora Itene, recolzat pel Ministeri d'Ocupació; el responsable del Programa Eurodyssée, Emilio Terrado, va presentar el seu programa de pràctiques per a joves fins a 30 anys, i Cécile Sauvage va exposar Erasmus per a Joves Emprenedors, el projecte que gestiona i el qual no estableix un límit d'edat per a participar.

A la trobada van assistir tant joves, com a representants d'administracions públiques i empresaris interessats a col·laborar en aquests programes. En finalitzar la trobada, els participants van tenir l'oportunitat de participar en un espai de networking en el qual els ponents van resoldre dubtes i van proporcionar més informació sobre els programes concrets.

Divalterra, empresa pública de la Diputació de València, ha mobilitzat en els últims dies a més de 250 brigadistes forestals, els quals s'han integrat en els dispositius d'extinció dels incendis forestals d'Artana (Castelló) i Tavernes de la Valldigna.

Concretament, en el sinistre d'Artana, han participat 37 brigades forestals, compostes per 152 brigadistes, els moviments de les quals han sigut dirigits per deu coordinadors.

La intervenció de les brigades de la Diputació de València en aquest sinistre localitzat en la província de Castelló es va produir després de la petició del Servei 112 Comunitat Valenciana al gerent de Divalterra, Víctor Sahuquillo.

De manera paral·lela, prop d'un centenar de brigadistes de Divalterra, pertanyents a 21 brigades han intervingut en les labors de lluita contra el foc de Tavernes de la Valldigna, acompanyats de quatre coordinadors.

Les brigades forestals de la Diputació de València actuen com a serveis complementaris en l'extinció, centrant la seua labor en labors de perimetratge i la creació de reguardes després del foc.

La intervenció de l'equip de Divalterra es realitza en coordinació amb els altres organismes implicats en la lluita contra els incendis forestals, sota el comandament únic de l'Agència de Seguretat i Resposta davant les Emergències de la Generalitat Valenciana.

La Diputació de València acaba de publicar les bases per a la creació d'una borsa de treball de cinquanta auxiliars d'informació, la funció dels quals serà prestar els serveis d'atenció telefònica i telemàtica als ciutadans, tant en matèria de gestió tributària com d'informació general.

La convocatòria s'emmarca dins de la política de reversió a la corporació provincial de serveis fins ara privatitzats, amb l'objectiu de controlar-ne directament la gestió i «garantir una ocupació de més qualitat i amb més garanties i un millor servei als ciutadans» —segons ha declarat el diputat d'Administració General, Pepe Ruiz.

Com Ruiz ha explicat, en els darrers anys, la Diputació havia dut a terme un gran nombre d'externalitzacions de serveis mitjançant contractes i assistències tècniques, moltes vegades amb la coartada de la falta de personal i la suposada impossibilitat de prestar aquestos mateixos serveis directament. Ara s'està desenvolupant el procés invers, i ja s'han donat alguns passos en aquesta direcció, com amb la reversió de la prestació per contingències comunes en els casos d'incapacitat temporal al sistema públic, no prorrogant el contracte amb la mútua que se n'encarregava, o amb la convocatòria d'una borsa de treball d'analistes per a reduir al màxim les assistències tècniques d'informàtica. La convocatòria ara d'una borsa d'auxiliars d'informació suposa un pas més dins d'aquesta estratègia d’internalització, ja que el servei el prestarà personal de la Diputació de València. El personal de la borsa prestarà dos serveis que fins ara estaven contractats a empreses externes: el d'informació general, anomenat Diputació en Directe, i el d'informació tributària.

L'objectiu és que tot el procés selectiu i les contractacions de personal queden resoltes abans del 31 de desembre del 2016, de manera que el mateix 1 de gener es puga començar a prestar el servei amb la nova concepció. Segons la convocatòria, publicada ja en el Butlletí Oficial de la Província, els requisits per a participar en el procés són tindre el títol de Graduat d’ESO o equivalent i el certificat de Nivell Mitjà de Valencià, de manera que es garantisca el dret dels ciutadans a ser atesos per l'administració en qualsevol de les dos llengües oficials de la Comunitat Valenciana.

Com en les borses convocades abans, el procés de selecció tindrà dos fases: la primera consistirà en resoldre per escrit una sèrie de preguntes de caràcter pràctic, i en la segona, de baremació de mèrits, es tindrà en compte haver ocupat llocs de treball relacionats amb la informació i l’atenció a l'usuari, haver fet cursos de formació i perfeccionament i el coneixement d'idiomes. Les preguntes de la prova escrita estaran relacionades amb les funcions pròpies del lloc, com els serveis que presta la Diputació i la seua localització, conceptes bàsics de l'atenció al públic, gestió de continguts web, coneixements bàsics en ofimàtica i microinformàtica i coneixements de legislació i procediment tributari per a la gestió de tràmits senzills soŀlicitats pels contribuents (informació sobre tràmits i dates de pagament, soŀlicitud de documents d'ingrés o pagament, informes de situació i serveis facilitats per l'oficina virtual tributària de la Diputació de València, etc.).

Les bases de la convocatòria poden consultar-se en aquest enllaç.

L'Àrea de Medi Ambient de la Diputació ha començat la campanya de divulgació i sensibilització ambiental «Per unes platges sostenibles», amb la qual, entre altres accions, s'han traslladat als ajuntaments una sèrie de recomanacions per a saber com actuar en cas d'una arribada massiva d'algues a la platja i fer vore la seua presència com a indicador de la bona qualitat de les aigües.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha explicat que «les algues no són fem i compleixen una funció mediambiental important en les platges, per això és molt important que coneguem les seues funcions i per què arriben massivament a les nostres platges en moments determinats, de la mateixa manera que sabem que els arbres caducs perden les fulles a la tardor. Ser conscient dels motius ens permet comprendre les situacions i no dramatitzar ni alarmar-nos per processos que formen part de la normalitat dels nostres ecosistemes» —ha dit Bort.

Des de l'Àrea de Medi Ambient expliquen que, quan arriben massivament algues a la platja, el procediment que s'ha de seguir és esperar entre dos i tres dies per a comprovar si les pròpies marees les tornen a transportar a la mar. Si açò no passa, s'ha d'actuar en funció del tipus de platja. En platges de cudols i grava, es faria una neteja manual, mentre que en les zones d'arena es faria una neteja mecànica limitada a la zona seca. L'extracció es faria deixant un matalàs de deu centímetres d'algues sobre l'arena. Des de Medi Ambient insisteixen que mai s'han de transportar a l'abocador ni s'han d'eliminar les algues durant l'hivern o la primavera, sinó que aquestes instruccions han de seguir-se en període estival. Quan es retiren a l'estiu, s'han d’amuntonar per a secar-se, de manera que el cúmul vaja perdent arena en zones de la mateixa platja per a tornar-lo després al mar o la platja.

«Quan arriben massivament algues a la platja, normalment esperem dos o tres dies, perquè en molts casos les marees les tornen a portar a la mar. Si no passa així, havem de netejar-les, però no portar-les a l'abocador, com es feia anteriorment, ja que és recomanable amuntonar-les en una zona propera per tornar-les després a la mar o crear cordons dunars embrionaris» —ha explicat el diputat de Medi Ambient.

Campanyes de sensibilització
«La presa de decisions sobre la forma de gestionar, mantindre o netejar les nostres platges pot incidir dràsticament sobre el seu futur. Ajudar els municipis en la presa de decisions ambientalment correctes és per a nosaltres una prioritat», ha indicat el diputat, i ha posat l'accent en la necessitat de sensibilitzar les generacions futures sobre la consciència ambiental. «Cal que les generacions futures cresquen amb uns nivells de consciència ambiental superiors als que tinguérem nosaltres. El futur està en les seues mans i molt prop. No ho podem oblidar, perquè ells són l'oportunitat, per això és tan important fer més i més campanyes de difusió, sensibilització i pedagogia ambiental destinada als més menuts. A més, ells arrastren la resta de la família» —ha subratllat.

La Diputacióha començat la campanya de conscienciació ambiental «Per unes platges sostenibles» amb l'objectiu de promoure la protecció i la lluita contra el canvi climàtic mitjançant comportaments diaris més sostenibles. «Volem fer pedagogia sobre els valors ambientals de les nostres platges, el seu ús correcte, la seua gestió i el seu manteniment» —diuen en l'Àrea de Medi ambient, impulsora de la campanya.

En el marc d'aquesta campanya, s'han dut a terme experiments i tallers didàctics que mostren molts aspectes del canvi climàtic i com aquest afecta el cicle de l'aigua i l'ecosistema litoral. Com a element dinamitzador de la resta d'activitats, s'ha instaŀlat un termòmetre gegant, que recordarà que la temperatura del planeta va en augment. Els assistents també poden calcular la seua petjada de carboni, tocar la closca d'una tortuga, vore com és la posidònia oceànica tal com està en la mar i valorar tot el que aquesta ens aporta i com ha de ser la gestió correcta de les seues restes.

Posidònia oceànica

En la mar Mediterrània, la major part de les restes vegetals que arriben a la platja corresponen a l'espècie posidònia oceànica, una planta marina que forma grans praderies en els fons d’arena propers a la costa i necessita aigua de bona qualitat, neta, transparent i ben oxigenada per a desenvolupar-se. Les praderies de posidònia oceànica constitueixen un dels ecosistemes més importants de la Mediterrània, i reporten molts beneficis, ja que produeixen grans quantitats d'oxigen, serveixen de refugi per a molts animals marins, són una zona de reproducció, cria i alimentació de moltes espècies, amorteixen l'onatge i els corrents marins i així impedeixen l'erosió de la costa, estabilitzen el sediment en retenir gran quantitat d'arena i són grans consumidors de CO2.

Problemes de la retirada d'algues

A pesar que les algues tenen un paper reconegut en la protecció de les platges davant de l'erosió, es retiren de forma generalitzada de les platges i cales amb el fi d'afavorir l'explotació de les activitats turístiques. L'extracció de 1.000 metres cúbics d'algues implica la pèrdua de fins a 44 metres cúbics d'arena de platja, ja que el 80% del pes de la massa d’algues és arena.

Des de l'Àrea de Medi Ambient aconsellen que cal buscar l'equilibri entre la neteja de platges i la conservació del medi, i sempre que siga possible cal permetre la presència d’algues pel seu paper mediambiental important i de salvaguarda de les platges.

El Patronat Provincial de Turisme de València amb la seua marca turística València Turisme i la Fundació Turisme València de l'Ajuntament de València comencen hui el València Summer Day, un projecte pilot que connecta el cap i casal amb huit destinacions comarcals amb la intenció de «dinamitzar i fidelitzar el turisme en el territori de la província» —segons ha comentat Pilar Moncho, vicepresidenta del Patronat i diputada de Turisme de la Diputació de València.

La proposta turística naix de l'acord marc entre el Patronat Provincial de Turisme de València i l'Ajuntament de València firmat el 21 de juliol per Pilar Moncho i el tinent alcalde de l'Ajuntament de València, Joan Calabuig, per a promocionar conjuntament València i les comarques com a destinació turística.

El València Summer Day proposa disfrutar d'un dia fora de València, amb huit experiències a Gandia, Llíria, Cullera, Sagunt, Requena, Ontinyent, Bocairent i Xàtiva: un autobús connectarà València amb aquestes destinacions comarcals, en cadascuna de les quals el viatger disfrutarà d'un dia complet amb visites guiades i dinar inclòs.

Eixides diàries fins al 30 de setembre

Aquestes excursions d’un dia ofereixen propostes interessants, amb eixides de dilluns a diumenge des de hui fins al 30 de setembre. Totes les excursions tenen l'eixida en la plaça de l'Ajuntament de València enfront de l’Oficina de Turisme.

El programa inclou el desplaçament en autobús, la recepció de visitants en els punts de destinació, les visites guiades, les entrades i el dinar.

Açò és una iniciativa conjunta de la Fundació Turisme València i el Patronat Provincial de Turisme de València per a oferir als turistes que visiten la ciutat de València alternatives diferents i variades durant l’estada en la ciutat. Aquestes excursions d’un dia podran adquirir-se en les oficines de turisme de València.

Els Borja a Gandia

El València Summer Day ha arrancat hui dilluns amb la proposta de Gandia i els Borja, que aproxima el viatger al món de la cèlebre família valenciana, que des de Roma sentencià el repartiment del nou món descobert en el segle XV.

La visita ha començat en la plaça de l'Escola Pia per a admirar la maqueta de la Gandia dels segles XIV a XVI, i ha continuat per l'antiga universitat jesuïta, fundada per Francesc de Borja, i el conjunt escultòric de la família Borja.

Els viatgers també han disfrutat d'un passeig pel centre històric, de l'època de Sant Francesc de Borja: el Prat i el Raval, on s'assentava el barri morisc en l’època dels Borja, la Casa de la Marquesa González de Quirós i els seus jardins, la plaça Major amb l'Ajuntament, la coŀlegiata de Santa Maria i l'escultura de Francesc de Borja.

Després del dinar, l'experiència ha acabat amb una visita guiada al Palau Ducal dels Borja, un dels edificis més emblemàtics de la família Borja.

Set propostes per a cada dia de la setmana

Si el dilluns serà el dia de Gandia, el dimarts es reserva a la Simfonia de Cultures proposada per Llíria, l'antiga ciutat ibera d’Edeta, i els dimecres al Mar de Pirates de Cullera, que va servir de refugi al pirata Dragut.

Sagunt, la ciutat que plantà cara a les tropes de Cartago el 218 aC, és la destinació del dijous des del 4 d'agost fins al 29 de setembre, i el divendres serà el dia enològic amb La Frontera del Vi, dissenyada per Requena.

El cap de setmana, l’autobús del València Summer Day ofereix eixides a Ontinyent i Bocairent el dissabte, i a Xàtiva, el diumenge. Els viatgers podran disfrutar d'una experiència festera a Ontinyent, conéixer La Pedra Viva de Bocairent i les mil fonts i el castell de Xàtiva.

La Diputació de València publica les bases de les ajudes destinades a la restauració del patrimoni moble de la província de València.

BASES

Termini de sol·licitud fins el 2 de febrer de 2017.

El servei de teleassistència de la Diputació de València ha atés 15.026 persones en el que va d'any, una xifra que suposa un augment de 1.800 usuaris respecte a l'any 2015 gràcies al nou pla que el Servei de Benestar Social va posar en marxa fa uns mesos.

La diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, ha informat que una part dels nous dispositius perifèrics especials (detectors d'activitat humana, fugides de gas, fum i foc, etc.) «ja estan instaŀlats», i han permès que un 1.547 dependents més siguen hui usuaris d'aquest servei i puguen —segons ha declarat Berenguer— «augmentar la seguretat i millorar l'atenció que donem als ciutadans que més ens necessiten».

El Servei de Benestar Social de la Diputació ha planificat la instaŀlació de 8.500 dispositius, una part dels quals ja s’estan utilitzant, que complementen els terminals bàsics i ampliaran la detecció d’algunes situacions de fragilitat de les persones majors i dependents. El pla contempla la instaŀlació de tres mil dispositius adaptats a persones amb necessitats especials per les seues limitacions sensorials, amb adaptadors auditius, lluminosos o de pressió destinats a facilitar la utilització del servei. El botó que actualment es polsa té una funda lleugera, fàcil de polsar per als que no tenen força en les mans, i es faciliten telèfons amb les tecles més grans i visibles. 5.500 dispositius perifèrics de seguretat personal més es destinaran a emetre alertes automàtiques al centre d'atenció. També hi haurà 1.833 alarmes de control de mobilitat per a detectar que no hi ha activitat en un període d'hores prudent, la qual cosa indica que la persona no s'ha mogut en sa casa i pot estar passant-li alguna cosa. 1.833 noves alarmes serviran per a detectar fum i foc en les cases de les persones majors, que utilitzen sobretot estufes de gas per a calfar les cases. També s’instaŀlaran 1.834 dispositius perifèrics d'alarmes de fugida de gas amb possibilitat de tall en el subministrament, cosa que evitarà danys majors.

La diputada provincial ha assegurat que la Diputació «seguirà invertint en aquest servei, que tant influeix en la seguretat de les persones dependents, sobretot les que pateixen pèrdua de memòria», i ha subratllat que els usuaris que vullguen incorporar-lo en sa casa han de dirigir-se al departament de serveis socials del seu ajuntaments, que serà el responsable de comunicar-ho al Servei de Benestar Social de la Diputació.

Atenció domiciliària gratuïta
La teleassistència domiciliària és un servei d'atenció finançat per la Diputació en coŀlaboració amb els ajuntaments que funciona a través de la línia telefònica amb un dispositiu de comunicació i informàtic situat en un centre d'atenció i en casa dels usuaris. Amb només polsar el botó d'un polsador portàtil, el dispositiu permet entrar en contacte verbal per mans lliures les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any amb el centre, atés per personal especialitzat, per a donar una resposta adequada a la crisi presentada, per si mateix o mobilitzant altres recursos humans o materials de l'usuari o existents en la comunitat.

La vicepresidenta del Patronat Provincial de Turisme de València, Pilar Moncho, ha inaugurat hui a Requena amb l'alcalde, Mario Sánchez, els túnels de l'històric barri de La Villa, remodelats amb ajuda de la Diputació de València.
Moncho ha felicitat l'Ajuntament de Requena «perquè la inversió en infraestructures turístiques és una aposta pel present i el futur de la ciutat, una clara reivindicació del vostre exceŀlent patrimoni com a destinació turística d'interior».

L'alcalde de Requena ha dit que «el municipi compta ara amb un nou atractiu turístic amb una gran tradició històrica i fruit de la coordinació entre administracions», i que «Requena és terra d'embotit i de cava, però també d'història».

També han assistit a la inauguració de la remodelació dels túnels de La Villa la regidora de Turisme, María José Martín, la resta de la corporació local, alcaldes pedanis, el diputat provincial Javier Berasaluce, representants d-associacions de Requena, l'arquitecte municipal, Pepe Simó, i l'arxiver municipal, Ignacio Latorre. Aquestos últims han explicat la història i el procés de rehabilitació dels passadissos subterranis.

El subsòl del centre històric de Requena atresora els túnels vuitcentistes excavats durant el setge carlista en els límits de la fortalesa. Es construiren amb la intenció estratègica de demolir la torre de l'Homenatge si no vencien la resistència isabelina amb el diàleg, cosa que no va arribar a passar, i s'han convertit en un bastió històric requenenc, i ara també turístic.

La Diputacióde València ha invertit 75.267 euros amb el Pla Provincial d'Obres i Serveis (PPOS) per a condicionar els túnels, el nou atractiu turístic de Requena, que se suma a la seua exceŀlent proposta patrimonial. La reforma ha suposat una inversió global de 194.540 euros, que inclou també aportacions de l'Ajuntament de Requena i la Generalitat Valenciana.

Una petita gran historia

Són uns quants els túnels que recorren la roca de tova calcària del barri de La Villa: tres d'ells comencen al carrer García Montés, i altres des del carrer del Peso. Són túnels majoritàriament practicables i connectats en molts casos. Destaca el túnel que comença enfront de l'actual oficina de turisme, en el carrer García Montés, s'endinsa per la costera del castell i acaba en la costera de Las Carnicerías.

L'inici d'aquestos túnels està documentat en el gran setge austracista sobre la ciutat de Requena, efectuat des del 13 de juny a l'1 de juliol del 1706 en el context de la Guerra de Successió a la corona espanyola. Les tropes austracistes, compostes de soldats alemanys i anglesos i miquelets valencians, comandades pel general Charles Mordaunt, comte de Peterborough, van sotmetre els borbònics requenencs a un setge terrible. Segons el cronista requenenc Pedro Domínguez de la Coba, coetani als fets i amb un paper protagonista com a mediador en aquest episodi bèŀlic, els austracistes van obrir una mina amb tres branques per a acabar amb la defensa borbònica. De fet, els defensors, en vore que ja era impossible la defensa a causa de les galeries subterrànies construïdes pels austracistes per a fer explotar les defenses emmurallades, decidiren capitular l'1 de juliol.

Construcció estratègica
L'excavació de mines forma part de l'estratègia bèŀlica de mina i contramina típica del segle XVIII, que buscava soscavar les defenses per via subterrània, introduir atacants o l'eixida d'assetjats.

Una altra de les utilitzacions d'aquestos túnels va ser la preparació com a refugi antiaeri durant la Guerra Civil de 1936-1939. Tant per via de la memòria oral com per un croquis dels túnels de l'època, es té constància que aquestos es van condicionar com a refugis antiaeris durant la Guerra Civil, encara que s’arribaren a utilitzar per l'absència de bombardejos aeris a Requena. De fet, un dels túnels del carrer García Montés, l’arrendà l'Ajuntament per a cultivar xampinyons els 1969 amb el nom de «túnel refugio» o «refugio», nom que recordava una de les antigues utilitzacions d'aquestos túnels (Arxiu Municipal de Requena, sign. 2485/35). La memòria oral també recorda que un dels túnels amb accés pel carrer del Peso a La Villa es va construir perquè els habitants d'aquesta part de la ciutat pogueren accedir als refugis antiaeris.

Visites de dimarts a diumenge
Aquestos túnels suposaran un nou atractiu per al turisme de la ciutat i podran visitar-se durant tot el mes d'agost gratuïtament soŀlicitant l'entrada en l’Oficina de Turisme. L’horari serà de dimarts a dissabte de 10'30 a 14 h i de 17 a 20 h, i diumenges de 10:30 a 14 h. El dilluns estarà tancat.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha firmat un conveni de coŀlaboració amb la Generalitat Valenciana, les diputacions de Castelló i Alacant i els ajuntaments valencians per a impulsar la contractació de jóvens i aturats de llarga durada. La Generalitat aportarà 23 milions d'euros al pla i les diputacions complementaran les ajudes amb 5 milions més. 

La Diputació de València destinarà 3 milions d'euros amb el seu pla d'ocupació, que arrancarà a partir del mes de setembre, per a complementar les ajudes de la Generalitat Valenciana en aquesta matèria i així ampliar el nombre de persones que puguen participar. 

Jorge Rodríguez ha dit que, amb aquest pla, «estem aconseguint un doble objectiu: lluitar de manera unida i conjunta contra el flagell de l'atur i millorar la vida dels ciutadans de les nostres comarques». El president de la Diputació també ha dit que l'objectiu és «generar llocs de treball de qualitat garantint el salari mínim interprofessional amb contractes d'entre tres i sis mesos de durada».

El pla d'ocupació de la Generalitat invertirà un total de 28 milions d'euros en la comunitat autònoma per a «finançar els costos salarials per a persones aturades, que contractaran els ajuntaments per a obres o serveis d'interés general o social» —segons ha explicat el conseller d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafa Climent.

Per la seua banda, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha agraït la coŀlaboració mostrada per totes les institucions que han participat i ha reiterat la seua voluntat de donar «capacitat i iŀlusió a gent que l’ha perduda en moltes ocasions» per raó de les circumstàncies econòmiques.

«És molt important en aquests moments de crisis, no només econòmica, sinó també política, que els ciutadans sàpien que el que ha d'unir sempre les institucions són els seus problemes, i per tant hem de fer tot l'esforç que calga per a buscar solucions en aquestos problemes fonamentals» —ha dit el president de la Generalitat. 

En l'acte de presentació del pla, també han participat els presidents de les diputacions de Castelló i Alacant, Javier Moliner i Cèsar Sánchez, respectivament, el president de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, Rubén Alfaro, i el director general d'Administració Local, Antoni Such.

La Diputació de València invertirà un total de 4.008.372 euros en carreteres i infraestructures de la xarxa provincial dels municipis dels Serrans i el Racó d'Ademús amb el Pla d'Inversions en Carreteres 2016. Les obres principals es faran a Sot de Chera, Vallanca i Castielfabib. 

Sot de Chera rebrà un total de 2.622.781 euros, que invertirà en l'ampliació de plataforma i el condicionament de la carretera CV–395 en l'accés a aquesta localitat dels Serrans.

Els municipis del Racó d'Ademús rebran 1.385.591 euros, que destinaran a condicionar i asfaltar trams de carreteres. Vallanca tindrà 1.012.194 euros per a millores en la CV-478 entre el pk 5 i el pk 15+160, en el límit de la província. Castielfabib farà millores locals i asfaltarà l'accés a la costera del Rato, amb una subvenció de 191.200 euros, i també invertirà 182.195 euros en condicionar i asfaltar la CV–479 entre el pk 4+100 i el pk 5+600.

37,3 milions d'euros en la província 
La Diputacióinvertirà el 2016 més de 37,3 milions d'euros en carreteres i infraestructures vinculades a la xarxa viària provincial. S'estan licitant díhuit projectes que comprenen quaranta-cinc obres. El pressupost es divideix en diversos tipus d'actuacions: 22 milions per a inversions en noves carreteres, 2,3 milions destinats a actuacions de millora d'accessos i seguretat vial en els municipis, 8,2 milions per a la conservació d'infraestructures existents, 2,3 milions per a l'obtenció de terrenys per a poder executar les obres, i 2,4 milions destinats a projectes de millora de la xarxa viària en el futur, com noves vies ciclistes i de vianants en la xarxa provincial, un pla de sorolls i solucionar el problema de les parades d’autobús en la xarxa de carreteres comarcals.

Més obres de menor quantia
El Pla d'Inversions en Carreteres 2016 s'ha elaborat a partir d’unes quantes reunions amb els alcaldes dels municipis de la província amb el fi de conéixer de prop les seues necessitats en matèria de seguretat vial.

Un dels canvis substancials en la política de carreteres són els plecs d'adjudicació, que ha modificats el nou equip de govern per a ajustar el preu de les carreteres i que el criteri econòmic siga determinant en el procés de selecció de l'empresa que ha d'executar l'obra.

El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, va destacar en la presentació que el nou pla «marca l'empremta de la nova Diputació, amb més obres de menys import i la màxima transparència i objectivitat en els contractes».

El diputat de Carreteres, Pablo Seguí, va explicar que aquest tipus d'obres «s'executen més ràpidament, de manera que totes estaran en marxa al llarg d'enguany i moltes podran fins i tot acabar-se».