La Diputació de València traslladarà divendres que ve a la reunió convocada pel president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, els resultats del diagnòstic efectuat sobre la xarxa de carreteres de titularitat provincial, a fi de determinar aquells trams més freqüentats pels ciclistes i, dins d'ells, els que registren una major accidentalitat.

Es tracta d'un estudi en el qual l'àrea de Carreteres que dirigeix el diputat Pablo Seguí va començar a treballar fa ara un any i els resultats del qual permetran determinar què mesures són necessàries adoptar a fi d'augmentar la seguretat vial d'aquests usuaris. El propi Seguí i el president, Jorge Rodríguez, participaran en la reunió convocada pel Consell en nom de la Diputació.

No és la primera mesura que la Diputació de València ha engegat enfocada al col·lectiu de ciclistes que utilitzen la carretera per a la pràctica esportiva. Ja el passat estiu la Diputació va dur a terme una campanya de senyalització de ports ciclistes, per advertir als conductors de la possible presència d'aquests usuaris i de la necessitat d'extremar la seua precaució.

No obstant açò, conscients de l'augment de la sinistralitat en aquest col·lectiu, el nombre del qual d'usuaris ha augmentat notablement en els últims anys, Pablo Seguí explica que es va decidir iniciar un estudi en profunditat a fi d'identificar els itineraris d'afluència de ciclistes dins de la Xarxa de Carreteres de la Diputació de València i, en ells, els trams de concentració d'accidentalitat ciclista.

“Aquest diagnòstic, en el qual s'ha estat treballant durant l'últim any, tenia com a objectiu, per tant, veure com són els trams per on circulen els ciclistes esportius, detectar aquells punts més conflictius i quin és la seua problemàtica concreta, per a partir d'ací, estudiar com podem intervenir per a solucionar-la”, detalla Seguí.

Els resultats d'aquest treball, la finalització del qual ha coincidit en el temps amb la convocatòria per part de la Generalitat Valenciana d'una reunió conjunta entre totes les administracions, revelen que existeixen un total de 846,50 quilòmetres localitzats en 57 carreteres diferents que són freqüentats habitualment per aquest tipus de ciclistes. D'aquests, han sigut identificats com d'elevada accidentalitat 18 itineraris que sumen 260 quilòmetres.

Pla d'acció

Amb aquestes dades, el diputat de Carreteres assegura que el seu departament està en condicions de “començar a treballar en el disseny d'un pla d'acció en el qual es determinaran les accions concretes a realitzar, que a priori, es poden sintetitzar en tres línies d'actuació: reforç de la senyalització d'advertiment de la presència de ciclistes, limitació de la velocitat de circulació a vehicles, que podria ser només en determinats dies o èpoques de l'any o bé en trams horaris, en funció de la freqüència d'ús de la via, i ampliació de vorals, allí on es detecte que són insuficients”.

Pablo Seguí ha recordat que “la seguretat vial del que denominem ‘els altres usuaris de la carretera’ ha sigut un tema que des del primer moment ha preocupat a aquesta Diputació” i per açò ha insistit que, malgrat que aquestes accions aniran encaminades al reforç de la seguretat dels ciclistes esportius que utilitzen la carretera com el seu ‘terreny de joc’, “existeix un altre tipus d'usuaris no motoritzats en les nostres carreteres, que engloba a les persones que utilitzen les carreteres provincials per a desplaçar-se ja siga a peu o amb bicicleta entre municipis, acudir a centres d'oci o de treball, o com a esplai”.

Col·lectiu la seguretat del qual també figura en el full de ruta de la Diputació de València, que la passada setmana va presentar un ambiciós Pla de Mobilitat per a Vianants i Ciclistes amb un total de 97 actuacions projectades que arriben a 102 municipis i que suposarà una inversió de més de 36 milions d'euros. Pla que compta ja amb 39 actuacions en marxa o projectades i que està previst executar al llarg dels pròxims 8 anys.

La filosofia del Col·legi Luis Fortich és que tots els alumnes, tant oients com a sords, cresquen en igualtat d'oportunitats. En les aules del centre de la Diputació de València, xiquets oients i amb dificultats auditives comparteixen les classes com a model d'integració social. Un exemple d'integració per a aquest 14 de juny, Dia Nacional de les Llengües de Signes.

“La Diputació de València ha posat com un dels seus eixos preferents el rescat de les persones. Ho hem fet des de l'àrea de Benestar Social, amb l'aposta pels serveis socials municipals i l'educació inclusiva”, ha manifestat el president de la Corporació provincial, Jorge Rodríguez. En paraules de Rodríguez, “el projecte que existeix en el Luis Fortich és un clar exemple d'aquesta idea que ningú quede en el camí”.

L'escola, que conta actualment amb 34 xiquets amb dificultats auditives, és un referent en la millora de la qualitat de vida de la comunitat sorda. En cada aula conviuen tres xiquets sords en plena normalització, des del nivell de preescolar fins a batxiller, a més de les activitats extraescolars.

La diputada encarregada de l'àrea de Benestar Social, Mercedes Berenguer, ha recordat que des que naixen i són diagnosticats amb un problema auditiu, “saber que hi ha un centre que va a acollir a la família i al xiquet en plena integració és satisfactori per a ells i també per a nosaltres”.

D'altra banda, per a reforçar que els xicotets amb sordesa seguisquen el mateix ritme d'aprenentatge que la resta, reben el reforç de professors de suport especialitzats. Amb ells, els estudiants preparen les classes que van a rebre l'endemà. “Des de molt xicotets, els alumnes estan totalment sensibilitzats amb aquest tipus d'alumnat”, ha destacat el director del col·legi, Jordi Iranzo.

*Imatges disponibles en FTP Diputació de València*

El Festival Etnomusic 2017, que organitza el Museu Valencià d’Etnologia, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, baixa el teló aquest dijous amb un concert a càrrec de Xiromita Trad Project, que proposaran un viatge singular per les arrels de la música popular valenciana i incorpora el millor del panorama musical valencià. Aquesta suposarà la darrera sessió del certamen que, novament, ha registrat un gran èxit d’afluència de públic.

Les veus de Miquel Gil i Rafa Arnal, la guitarra flamenca de Toni Porcar, la viola de roda i les cordes mediterrànies d'Abel Garcia, el baix de Gusmà Gil i la percussió de Víctor Traves se sumen a la inconfusible dolçaina de Miquel Gironès per a endinsar el públic en un repertori on la dolçaina i la saviesa popular són els autèntics protagonistes.

Un recorregut que naix al cor morisc de la Vall d’Albaida, continuant per les sèquies mil·lenàries de l’Horta de València, fins desembocar a la Mediterrània, agermanant pobles i cultures. Xiromita Trad Project constitueix la posada en escena del projecte final de carrera que Gironés va realitzar en acabar els seus estudis superiors a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya).

Noves lectures musicals

El Festival Etnomusic constitueix una proposta musical que forma part dels cicles d'activitats culturals que organitza el Museu Valencià d’Etnologia cada any al voltant de la cultura tradicional i la diversitat cultural. El projecte pretén presentar la música tradicional valenciana amb plantejaments moderns i actuals; mostrar propostes musicals de diferents llocs d’Espanya i del món, sempre vinculant el caire tradicional amb noves lectures musicals. 

Enguany el festival ha crescut fins els huit concerts gratuïts –tots ells en dijous–, els quals s’han celebrat als patis del Centre Museístic La Beneficència.

El festival començà amb Kilema, cantant de Madagascar, qui presentà els ritmes africans. Després actuaren dos músics procedents de diferents demarcacions d’Espanya amb una nova lectura del folk tradicional: Benito Cabrera de Canàries, mestre del timple –instrument típic d’aquestes illes–, qui mostrà el seu treball derecerca dels gèneres més ancestrals del folklore canari i presentà en València el seu disc Espirales; mentre que Davide Salvado, músic autodidacta interpretà peces del seu darrer treball, Lobos, un recopilatori en el que fa un homenatge a les pandereteiras i bailadores majors de les zones rurals de Galícia. Més tard el guineà Ramiro Naka posà en escena la música ‘gumbé’.

Mara Aranda presentà el seu nou treball, Sefarad en el cor del Marroc, en el qual abordà la síntesi dels tres components de la identitat sefardí (cristià, musulmà i jueu). Mentre que la lusitana Mara interpretà música de les seues arrels en l'Alentejo, recollides a l'àlbum Folha de Rosto.

L’escriptora Alicia Giménez Bartlett, creadora de personatges mítics com la detectiu Petra Delicado, serà l’encarregada de tancar el cicle Literatura al Magnànim, aquest dijous 15 de juny, com és habitual, a les 19:00 hores a la Sala del Fons Local de la Biblioteca Pública de València. Giménez Bartlett abordarà el tema de la Novela Negra: claves literarias y sociales, i després s’obrirà un torn de preguntes per a que el assistents pugen conversar amb l’autora.

Alicia Giménez Bartlett és l’última convidada del cicle Literatura al Magnànim que ha comptat en aquesta edició amb autors de l’alçada de Víctor del Árbol, Rosa Ribas, Care Santos i Santiago Posteguillo, i que ha estat organitzat per la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, en col·laboració amb la Biblioteca Pública de València. El cicle ha abordat temes com la construcció dels personatges, la inspiració i la vida dels creadors literaris o la literatura insòlita, i acabarà amb la conferència de Giménez Bartlett al voltant de la novel·la negra.

Experta en la creació de personatges femenins

Alicia Giménez Bartlett (Almansa, 1975) estudià Filologia Espanyola en la Universitat de València i es doctorà en Literatura Espanyola per la Universitat de Barcelona. Publicà la seua primera novel·la, Exit, en 1984. Després vindrien Una habitación ajena (1997), amb la que va guanyar el Premio Femenino Singular, de l’editorial Lumen; Donde nadie te encuentre (2011), per la qual va obtenir el Premio Nadal; o Hombres desnudos (2015), per la qual va rebre el Premio Planeta, entre altres. Un dels seus treballs més conegut és la sèrie de novel·les policíaques protagonitzades per la inspectora Petra Delicado, que es va convertir en una sèrie de televisió amb Ana Belén interpretant a la detectiu i que li va reportar el prestigiós Premio Raymond Chandler.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, donarà a conèixer aquest dijous, 15 de juny, els guanyadors i guanyadores dels premis València i València Nova 2017 de literatura i d’assaig, en un acte que tindrà lloc a la Sala de Reines de la corporació provincial.

En concret, a les 11:00 hores es reuniran els cinc jurats dels Premis per a dictaminar els guanyadors. A les 12:30 hores es procedirà a l’obertura de les pliques guanyadores i la corresponent comunicació a la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, així com als guanyadors o guanyadores, amb la presència dels mitjans de comunicació. Posteriorment, s’oferirà una roda de premsa per part de la vicepresidenta i presidenta dels jurats, Maria Josep Amigó, i un membre de cadascun dels jurats informant dels guanyadors o guanyadores dels deu premis concedits.

En concret, es donaran a conèixer les obres guanyadores dels premis València i València Nova d’Assaig; els premis València i València Nova de Narrativa en valencià i en castellà;  els premis València i València Nova de Poesia en valencià i en castellà. Més les seues corresponents modalitats per a menors de 30 anys.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dijous, 15 de juny de 2017.

Hora: 12:30 hores.

Lloc: Sala de Reines de la Diputació de València. Pl. de Manises, núm. 4. València.

Els realitzadors Sancho Ortiz, Roberto Ruiz i Marta González han sigut els guanyadors del II Certamen ‘Cortos por la Diversidad’, que la Diputació de València ha organitzat per segon any consecutiu en el marc de les accions de celebració amb motiu de l'Orgull LGTBI, que enguany s'estenen durant tot el mes de juny, una novetat que mostra el compromís de la institució provincial per visibilitzar i conscienciar sobre les dificultats a les quals s'enfronta aquest col·lectiu.

El saló d'actes del MuVIM ha acollit el lliurament de premis, una cita en la qual també s'han projectat les peces escollides, que a partir d'ara es posaran a disposició dels municipis perquè les puguen utilitzar en els seus propis actes de celebració de l'Orgull LGTBI. “Felicitar als guanyadors, en una proposta que es consolida en aquesta segona edició i que mostra la conscienciació d'aquesta institució amb la identitat de gènere i la diversitat sexual”, ha assenyalat la diputada d'Igualtat, Isabel García.

Les obres premiades són ‘Siempre fui Álex’, de Sancho Ortiz i Roberto Ruiz; i ‘Mai’, de Marta González. La primera peça se centra en la realitat trans a través d'una història tendra i senzilla que evita caure en estereotips. Per la seua banda, el curt ‘Mai’ connecta l'arribada de dos joves a un xicotet poble de la Plana de Lleida, fet que es converteix en el tema de conversa de tres veïnes del municipi, que difereixen sobre l'origen, l'edat i l'estil de vida de les nouvingudes.

Per la seua banda, han obtingut un esment especial els treballs ‘Dobles armarios, dobles apoyos’, de l'entitat Plena Inclusión Comunitat Valenciana; i ‘Orgull de poble’, dirigida per la plataforma ciutadana Reiniciem Benissa. El jurat ha valorat el gran interès de les peces pel seu treball de sensibilització i conscienciació en els diferents municipis en la defensa de la igualtat i la diversitat, com a valor d'integració social.

En aquesta segona edició s'han rebut prop d'un centenar de curtmetratges, procedents de països com França, Itàlia, Argentina, Veneçuela i Brasil. La ficció és el gènere triat per un nombre major de participants, seguit dels documentals i l'animació. Així mateix, aquesta edició ha destacat per la varietat temàtica, amb curts que han abordat des de diferents perspectives el contingut del certamen.

El Certamen Curtmetratges per la Diversitat és una iniciativa que té com a objectiu fonamental contribuir a la defensa dels valors de diversitat sexual i identitat de gènere, a través de la producció audiovisual de curts. Així mateix, pretén revitalitzar la noció de gènere per a superar la identificació de rols socialment establits, potenciant nous enfocaments sobre la pluralitat de les identitats.

La Diputació de València col·laborarà amb el Govern de Geòrgia per a l'intercanvi d'estudiants en el marc del programa de Gestió i Retenció del Talent de la institució provincial. Així ho han acordat el diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, i el viceministre d'Agricultura de Geòrgia, George Kanishvili, en una reunió mantinguda en la seu de la Corporació.

“Des de l'àrea de Projectes Europeus estem oberts a noves formes de cooperació amb països en els quals s'afavorisca l'intercanvi d'experiències i la formació dels alumnes”, ha assenyalat Bartolomé Nofuentes. Durant la trobada, el diputat també ha plantejat a Geòrgia la possibilitat de formar part de Partenalia, una entitat que agrupa als governs locals intermedis dels països europeus.

La reunió s'ha produït amb motiu de la presentació a Nofuentes del projecte ACDA (Capacity building to the Agriculture Cooperatives Development Agency), en el marc del programa EuropeAid, en el qual participen les empreses Evoluxer, Sarga i Avensa, i que té com a principal objectiu el desenvolupament del sector cooperatiu a Geòrgia. Una iniciativa en la qual col·labora la Federació de Cooperatives Agroalimentàries de la Comunitat Valenciana.

El programa de Gestió i Retenció del Talent tracta de posar en valor els coneixements de la joventut valenciana, beneficiant tant als joves professionals com a les entitats locals, servint de llaç entre els estudis i el món laboral. Una iniciativa que ha sigut àmpliament reconeguda, amb la nominació entre unes altres al premi de Mejor Programa Público de Retorno i Atracción del Talento 2016 de la startup Olé i la startup Europe Awards, i el reconeixement de Le Figaro Étudiant com un dels millors programes de pràctiques.

El Consorci Provincial de Bombers de València ha presentat la campanya estival contra dels incendis forestals, que s'espera que tinguen un comportament diferent als darrers anys després dels episodis de pluja registrats aquest hivern.

«És cert que les abundants pluges han generat una càrrega de combustible addicional. Però, d'altra banda, la humitat és major i l'estrès hídric dels boscos és més baix. Com a conseqüència de tot això cal esperar que la quantitat d'incendis siga més gran però que la seua evolució s'ajuste a paràmetres menys extrems que en anys anteriors i ens donen més oportunitats de control», ha apuntat l'inspector en cap del Consorci, José Miguel Basset.

La situació actual, per una part i a causa de les pluges registrades, presenta un escenari d'evolució normal. «Però com a conseqüència dels previsibles episodis de ponent farà que, el comportament dels incendis siga de caràcter convectiu, per això, en cas de produir-se les esmentades condicions, serien de molt elevada intensitat», ha assenyalat Basset.

El president del Consorci, Josep Bort, ha concretat que el dispositiu d'aquest any per afrontar els incendis compta amb un total de 1.660 efectius disponibles i 38 unitats entre vehicles terrestres i aeris.

«Entre gener i maig de 2017 a la demarcació de València s'han comptabilitzat un total de 26 incendis de vegetació i 31 incendis produïts en urbanitzacions i cases aïllades, segons les dades del Consorci», ha manifestat Bort. En el mateix període de 2016, es varen registrar 38 incendis de vegetació i altres 38 en la coneguda amb interfície urbàno-forestal. Així, aquest any els incendis de vegetació s'han reduït en un 30%.

Al llarg de 2016, hi va haver 99 incendis de vegetació, dels quals quatre varen ser forestals ampliats (amb alta perillositat de risc de propagació a zona forestal i/o risc poblacional en dia d'alerta 3) i 73 incendis en urbanitzacions i cases aïllades.

Segons les estadístiques de la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, l'any passat es varen cremar un total de 4.061 hectàrees. Aquest any, entre gener i maig, la superfície total afectada pels focs de les comarques valencianes és de 11,87 hectàrees.

Pel que fa a les causes, «els incendis intencionats varen estar la causa més important en 2016, una tendència que continua en aquest 2017», explica el president del Consorci. Aquest tipus d'incendi va des de la crema per a la regeneració de canyar fins piròmans.

Segons les dades de la Conselleria de Medi Ambient, la segona causa són les negligències. L'any passat es varen aconseguir reduir de forma molt important els focs relacionats amb activitats agrícoles, encara que es va produir un repunt dels causats per jocs de xiquets i imprudències per part de fumadors.

També destaquen els incendis causats per llamps, principalment durant els mesos estivals. L'any passat es varen concretar al setembre.

Pel que fa a la prohibició d'efectuar cremes i activitats a la muntanya, està establert en la Llei forestal de la Comunitat Valenciana, que estableix el període comprès entre l'1 de juliol al 30 setembre. Per a aquest any, per decret de Medi Ambient, el període previst s'ha ampliat des de l'1 de juny al 16 d'octubre.

Les tasques de prevenció són un dels pilars per fer front als incendis forestals. «La prevenció és clau per evitar un incendi forestal, per això incidim en què la població que tinga un habitatge al costat de la muntanya siga conscient del que suposa i faça el que està en la seua mà, com mantenir neta la seua parcel·la», ha afirmat Bort.

El Consorci està donant suport a les actuacions preventives junt a la Conselleria de Medi Ambient durant la campanya de conscienciació, que va començar a l'abril, amb 54 tallers informatius per involucrar els residents de les 106 urbanitzacions de tota la Comunitat amb més risc d'incendi. A més, el Consorci té un conveni amb la Diputació de València, a través de Divalterra, pel qual s'estableixen les zones d'intervenció prioritàries a la muntanya en prevenció d'incendis.

El diputat de Carreteres i Infraestructures, Pablo Seguí, ha presentat aquest dimecres a les associacions veïnals de Massarrojos la solució proposada per la Diputació de València per a donar resposta al problema del trànsit en la CV-308, carretera que travessa Massarrojos des de Rocafort, unint Godella amb Moncada, i que suporta diàriament una mitjana de 9.000 vehicles en ambdues direccions. Aquesta alta densitat de trànsit que, en una travessia urbana com la de Massarrojos que compta a més amb unes voreres molt estretes, representa una alta perillositat per a la circulació dels vianants, que porten 20 anys exigint una solució.

Tal com els ha traslladat Seguí, la intervenció que des de l'àrea de Carreteres es planteja passa per adequar el camí Palmar-Camarena a manera de variant, per a generar una connexió directa des del municipi de Moncada fins a la CV-310, la qual cosa evitaria als veïns d'aquesta localitat haver de travessar el casc urbà de Massarrojos. “La connexió entre aquest camí i Massarrojos es faria per la via de servei que discorre en paral·lel al barranc del Palmar, amb una longitud d'aproximadament 1 quilòmetre, que, unit al camí de Camarena, generarà una via de 5 quilòmetres, que entroncarà amb la CV-310 mitjançant una altra rotonda”, ha explicat.

Si bé el projecte està més o menys definit, mancant la seua redacció per part dels tècnics, Pablo Seguí ha assegurat als representants de la SOS Massarrojos, Massarrojos Sense Trànsit i l'Associació de Veïns Juan XXIII, presents en la trobada, que està “disposat a escoltar totes aquelles aportacions que per part de les associacions ens pugueu traslladar amb l'objectiu de millorar l'actuació, sempre des del punt de vista de cercar eixa solució global que millore la situació per a tots sense perjudicar a cap municipi”, en referència a les altres localitats per les quals també discorre la CV-308.

En la reunió amb les associacions han participat també l'alcalde de Massarrojos, Carles Verdeguer, el regidor d'Urbanisme de València, Vicent Sarrià, i els primers edils de Moncada, Amparo Orts, i Rocafort, Víctor Jiménez, així com el director general territorial de la Generalitat, Paco Molina. Tots ells han mostrat la seua total conformitat amb la solució proposada per la Diputació de València, així com la seua disposició a facilitar tots aquells tràmits i gestions que ajuden a agilitar la seua execució.

Horitzó 2019

La Diputació de València ha encarregat ja la redacció del projecte, que serà el que determine el cost l'actuació que, el titular de Carreteres calcula que podria oscil·lar entre 1 i 2 milions d'euros, quantitat que serà assumida per la institució provincial. Una vegada redactat i aprovat el projecte, que haurà de ser sotmès prèviament a informació pública, els ajuntaments de València i Moncada hauran d'adquirir els terrenys per a poder ampliar la plataforma del camí en aquells punts en els quals siga necessari a fi de generar una via de circulació segura.

Fins que no concloga tot aquest procés, no podran licitar-se les obres i començar l'actuació, no obstant açò, Seguí ha assegurat que el seu departament treballa amb la vista posada en l'horitzó de 2019. Per al diputat de Carreteres, “la total implicació mostrada fins al moment pels ajuntaments i per la pròpia Generalitat, fa factible que puguem complir amb eixa data”.

La Diputació de València adequarà el traçat del Camí de Camarena per a suavitzar aquelles corbes més pronunciades i perquè, al llarg de tota la seua extensió, compte amb dos carrils de circulació, un per sentit. Per a facilitar els accessos des de les vies secundàries, es construiran 4 rotondes al llarg del traçat.

Mentre es desenvolupa i executa el projecte, la Diputació de València vol dur a terme l'ampliació de les voreres en la travessia de Massarrojos, per a dotar de la suficient seguretat a la circulació dels vianants per aquest tram. Segons ha explicat Seguí, l'actuació depèn únicament de l'informe favorable del servei de Mobilitat de l'Ajuntament de València.

L’editorial Arthaud va encarregar el 1951 al reconegut fotògraf francès Jean Dieuzaide les fotografies per a un impressionant llibre del professor Jean Sermet: L’Espagne du Sud. Acompanyat per la seua jove esposa Jacqueline va creuar amb cotxe els Pirineus per tal d’arribar a València, en el que va suposar el seu primer treball a l'estranger. Era juliol de 1951 i des d’aquesta ciutat començaria un recorregut fotogràfic per un país que estava curant les ferides d’una guerra civil particularment atroç, i on va observar amb deteniment la pervivència d'unes costums, unes tradicions, unes maneres de concebre el món, que poc tenien a veure amb el moment que travessava l’Europa Occidental.

El Museu Valencià d'Etnologia, dependent de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, ha presentat la mostra El país que va fascinar Jean Dieuzaide, on através de 115 imatges, càmeres i llibres –entre els quals destaca un exemplar de L’Espagne du Sud–, es mostra una bona part de les diferents activitats o formes de vida que hi existien a la societat valenciana entre el 1951 i el 1971: les rutines agrícoles i ramaderes, la pesca, el transport, les diferents condicions de vida i les costums i festes populars. Un conjunt d'instantànies que permeten apropar-se al nostre passat recent: com érem, a què ens dedicàvem, de què o de quina forma vivíem.

Durant l’acte de presentació, el diputat de Cultura, Xavier Rius, ha assegurat que aquesta mostra «il·lustra la imatge que projectava la societat valenciana durant els primers anys de la segona meitat del segle XX», ha apuntat. «Permet efectuar una reflexió envers com ens identificaven, com ens percebien als valencians i les valencianes d’aquella època a través de les nostres costums i tradicions i la nostra forma de comportar-nos en societat».

Per la seua part, el director del Museu Valencià d’Etnologia, Francesc Tamarit, ha indicat que l’exposició «està treballada a partir dels materials originals del fotògraf», unes instantànies «que presenten a la societat valenciana lluny de qualsevol tipus d’estereotip, tòpic ni exotisme, des d’una mirada molt honesta i sincera».

La mostra està comissariada per Mateo Gamón i Manuel Cerdà, i ha comptat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Toulouse. El primer ha definit Jean Dieuzaide com «un gran sacerdot de l’obra fotogràfica», alhora que ha destacat «la vida sencera dedicada al gènere fotogràfic» per part de l’autor. Així mateix, Manuel Cerdà ha explicat que la mostra «s’ha revestit d’una vessant etnològica on el vertader protagonisme rau en l’ésser humà que entre 1951 i 1971 residia al territori valencià».

El fotògraf humanista

El país que va fascinar Jean Dieuzaide s’articula envers un total de set eixos temàtics, que transiten des de la figura del fotògraf; passant per les activitats agrícoles i ramaderes pròpies de la societat valenciana de l’època; la pesca; el transport i les comunicacions; les incursions en una economia bàsicament de subsistència; les costums i les tradicions populars; fins arribar a altres instantànies obtingudes en alguns dels viatges efectuats per Dieuzaide a altres localitzacions de la península.

A diferència d'altres tractaments, les fotografies de Jean Dieuzaide fugen d'una presentació folklorista o exòtica de la societat que retrata. El seu és un enfocament bàsicament realista en el qual es preserven les realitats quotidianes del carrer i del treball artesanal o rural. En paraules del mateix autor, l'enfocament «reté per a si les marques d'unes essències, la substància mateixa de la vida quotidiana d'aquest país».

Dieuzaide era un fotògraf polifacètic. El seu treball va abastar el reportatge, el retrat, la fotografia d'estudi, l'arquitectura i la indústria, i la naturalesa morta. En el centre de la seua vasta obra hi ha sempre un nexe comú: l'ésser humà. Jean Dieuzaide mai va cercar el tòpic, sinó el singular. La seua obra constitueix el reflex dels seus sentiments.