L'ajuntament de Silla pretén dur a terme una remodelació integral del casc històric per a retrobar-se amb el seu passat. El diputat de Cooperació, Emili Altur, ha mantingut una reunió amb l'alcalde de Silla, Vicent Zaragozá, i el primer tinent alcalde, Josep Melero, per a presentar un projecte de rehabilitació del centre del municipi i recuperació d'una torre musulmana de mil anys d'antiguitat.

“Emili Altur ha mostrat un gran interès en el projecte de millora del casc antic, en línia amb les polítiques de la Diputació de València de recuperació del nostre patrimoni històric”, ha destacat Melero. Així mateix, l'alcalde ha tractat amb el diputat la importància que té per a Silla la posada en valor “d’un monument fonamental en la seua història”.

Així mateix, representants del consistori presentaran pròximament el projecte a la Corporació provincial per a la seua valoració des del punt de vista cultural, històric i com a agent dinamitzador del centre del municipi.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, acompanyat per l'alcalde de La Pobla del Duc, Vicente Gomar, visita aquest divendres 9 de juny la zona esportiva del municipi, on entre altres actuacions s'ha renovat la piscina municipal amb fons de la Corporació provincial.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Divendres, 9 de juny de 2017

Lloc: Piscina Municipal. C/ Carles Canut s/n

Hora: 17:30 hores

La violència que s'exerceix contra persones que s'identifiquen com a homosexuals, amb agressions físiques, verbals i un sistema de símbols que sostenen el seu discurs. Així defineix l'activista, filòleg i escriptor Ramón Martínez el terme homofòbia, una paraula que para ell conté un significat molt abstracte que es necessitava precisar.

Per açò, i també per “reconciliar-se amb si mateix”, l'autor ha publicat el llibre ‘La cultura de la homofobia’, que s'ha presentat en el pati de la Scala de la Diputació de València, en el marc de les activitats programades per la institució provincial per a celebrar l'Orgull LGTBI.

Per a Ramón Martínez, l'homofòbia, no solament continua present en la societat, sinó que s'està empitjorant. I dóna dades. Segons l'Observatori Madrileny contra l'Homofòbia, en 2016 es van produir solament en la Comunidad de Madrid 319 incidents homòfobs, la qual cosa en les seues paraules “suposa que pràcticament cada 24 hores es produeix una agressió”.

L'autor assenyala que, a pesar que s'han produït indubtables avanços, existeix el denominat discurs del “però”, en el qual se segueixen allotjant idees homòfobes. Amb açò, explica que s'accepten alguns elements però se segueixen rebutjant uns altres, amb la qual cosa la igualtat encara no és plena.

Per a superar-ho, Ramón Martínez advoca per una revolució en el sistema educatiu amb la qual s'implante una educació sexual que vaja més enllà de l'actual. “En 50 anys podem acabar amb l'homofòbia si eduquem en els valors de la igualtat i la diversitat”, ha assegurat l'escriptor.

En aquest sentit, a més de canviar el sistema educatiu, una solució a llarg termini segons ha comentat, l'activista aposta per donar una resposta unànime i ferma a tota actitud i acció contra el col·lectiu LGTBI. “Cal visibilitzar i mostrar que qualsevol comportament homòfob és reprotxable i intolerable”, ha conclòs.

Montitxelvo comptarà amb un Catàleg de Proteccions dins del seu Pla General que permeta al municipi protegir el seu ric patrimoni hidràulic, així com els seus riuraus, unes construccions rurals característiques de la comarca de la Marina Alta, amb les quals també compta aquesta localitat de La Vall d'Albaida.

“Es tracta d'un element fonamental perquè Montitxelvo puga conservar tot el patrimoni que té, que és molt”, ha declarat la diputada d'Assessorament Municipal, Conxa Garcia, en una visita al municipi en la qual s'ha reunit amb la seua alcaldessa, Josefina Pou, qui ha valorat molt positivament el suport de la Corporació provincial.

“Tenim molts elements de valor en el municipi, que fins ara s'han pogut mantenir i conservar per la voluntat dels veïns, però necessitem un marc legal que li done protecció”, ha assegurat la regidora. Així mateix, la institució assistirà a la localitat per a refondre en un únic text el Pla General del municipi.

Montitxelvo és una localitat de 650 habitants, que compta amb un ampli patrimoni arqueològic i hidràulic. Emmarcat en un entorn privilegiat, amb les serres de Benicadell i Ador com a fons, el municipi compta amb jaciments arqueològics, i elements tan característics com els alcavors, que són mines d'aigua, i els riuraus.

Aquestes últimes són construccions característiques de la Marina Alta relacionades amb la producció de la pansa, que en el cas de Montitxelvo guarden una característica singular per les condicions climàtiques de la zona, més humida que la seua comarca veïna. Es tracta d'unes estufes amb les quals s'assecava la pansa, elements que s'inclouen en moltes d'aquestes edificacions en el municipi, i que amb el Catàleg de Proteccions que prepara l'ajuntament es podran conservar en tota la seua esplendor.

Tots els anys moren en el món més de 12 milions de persones a causa de la contaminació. Solament a Xina més d'un milió de persones per la pol·lució de l'aire. Són dades que ha aportat l'exministra i membre de la Red Española de Desarrollo Sostenible, Cristina Narbona, en una taula redona sobre Ecofeminisme en el II Feminari de la Diputació de València.

“Entre el pessimisme i l'optimisme crec que el que hem de ser és activistes, cal actuar i reaccionar enfront d'un paradigma econòmic que ha fet creure a massa persones en massa parts del món que si augmenta el PIB és que les coses van bé”, ha indicat Narbona, qui ha defensat un canvi del model alimentari predominant en l'actualitat, que segons les seues paraules, contribueix en un 20% a l'escalfament global.

“Mengem el que mengem una part del plat ha travessat el planeta per arribar fins a la nostra taula. Per açò són tan importants els models alimentaris de proximitat”, ha afegit l'exministra, qui ha compartit reflexions amb Alicia Puleo, professora de Filosofia Moral i Política en la Universidad de Valladolid. Puleo ha advocat per una transformació de la nostra visió com a espècie, la qual cosa “implica una crítica profunda a l’androcentrisme”, ha apuntat.

La professora ha definit l’ecofeminisme com “una mica més que una simple gestió racional dels recursos. Es tracta d'una manera més humil de relacionar-nos amb les altres espècies, entenent que som part d'una xarxa de la vida i que no podem destruir-la”. En aquest sentit, Puleo ha distingit aquest terme del feminisme amb consciència ambiental, que des del seu punt de vista consisteix en una actitud de presa en consideració de la crisi ecològica.

D'aquesta manera, Puleo creu que l’ecofeminisme haurà de pensar en “com gestionar els recursos de manera més racional perquè açò no vaja al caos”. Per la seua banda, Narbona ha insistit a recordar que per a combatre el canvi climàtic “s'ha d'afegir a les polítiques que incideixen sobre el model energètic mesures que es traduïsquen en una transformació del model alimentari. Si no, no aconseguirem canviar el rumb”.

*Disponibles imatges de vídeo en FTP Diputació de València

El Museu Valencià d'Etnologia, dependent de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, inaugura la propera setmana la mostra El país que va fascinar Jean Dieuzaide, dedicada a aquest reconegut fotògraf francès qui el 1951 va rebre l'encàrrec d'il·lustrar el llibre Espagne du sud, publicat el 1953, en el que va suposar el seu primer treball a l'estranger que el portà fins a terres valencianes.

Durant el transcurs del viatge, Dieuzaide va quedar fascinat de tal manera que es va submergir «amorosament en l’interior d'aquest país», on va observar amb deteniment la pervivència d'unes costums, unes tradicions, una manera de concebre el món, que poc tenien a veure amb el moment que travessava l’Europa Occidental. Unes formes de vida, pròpies d'una societat encara rural, que ja no existien en la seua França natal.

A través de 150 imatges, l'exposició mostra una bona part de les diferents activitats o formes de vida que hi existien a la societat valenciana entre el 1951 i el 1971: les rutines agrícoles i ramaderes, la pesca, el transport, les diferents condicions de vida i les costums i festes populars. Un conjunt d'instantànies que permeten apropar-se al nostre passat recent: com érem, a què ens dedicàvem, de què o de quina manera vivíem.

A diferència d'altres tractaments, les fotografies de Jean Dieuzaide fugen d'una presentació folklorista o exòtica de la societat que retrata. El seu és un enfocament bàsicament realista en el qual es preserven les realitats quotidianes del carrer i del treball artesanal o rural. En paraules del mateix autor, l'enfocament «reté per a si les marques d'unes essències, la substància mateixa de la vida quotidiana d'aquest país».

El fotògraf humanista

Jean Dieuzaide va néixer el 1921 a Grenade-sur-Garonne, prop de Toulouse, ciutat on va realitzar un reportatge sobre el seu alliberament de l'ocupació alemanya en 1944 que el donà a conèixer. Va col·laborar en diversos periòdics i en 1951 es va establir definitivament a Toulouse. Va ser en aquest any quan va començar a viatjar per la península ibèrica per il·lustrar sengles obres sobre l'Espanya del sud i Portugal. Havia de fotografiar monuments i paisatges seguint el llistat que li va lliurar l'editor, però Dieuzaide es va sentir fascinat pel país i per la seua gent, i va decidir també retenir i preservar les realitats quotidianes del carrer i del món del treball, centrant la seua mirada en la ciutadania, l'autèntica protagonista de les seues fotografies. Pel seu treball a Espanya i Portugal, i després per Turquia, és considerat un fotògraf humanista, encara que també és autor d'una important tasca artística al voltant de la naturalesa morta.

La seua activitat es va incrementar des d’aleshores. Mai va deixar de fer fotografies, va fundar en 1963 el Grouppe Libre Expresion, va crear el 1974 la galeria municipal del Château d'Eau (Toulouse) i va rebre guardons tan prestigiosos com el Premi Niépce (1955) o el Premi Nedar (1961). Va estar nomenat cavaller de l'Ordre Nacional del Mèrit de França (1966) i, el 1981, oficial de la mateixa i de l'Ordre de les Arts i les Lletres.

Amb la seua mort, va deixar una enorme producció fotogràfica, que supera el milió de negatius. Les seues instantànies, a més de a la Biblioteca Nacional de França, són presents en museus com el MoMA de Nova York o el Victoria & Albert Museum de Londres.

L'exposició està comissariada per Mateo Gamón i Manuel Cerdà Garcia, i ha comptat amb la col·laboració de l'Ajuntament de Toulouse.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, i el diputat de Cultura, Xavier Rius, participen aquest dissabte en l’acte de lliurament dels VII Premis Josep Chulvi, que concedeixen l’Associació Joan Baptista Basset i el col·lectiu de Compromís per Catarroja amb el propòsit de reconèixer la tasca desenvolupada per aquelles persones i institucions de Catarroja que han destacat en la defensa i promoció del valencià.

L’acte arrancarà a les 21:30 hores a la seu de la Societat Musical l’Artesana de Catarroja, i comptarà també amb la participació del president de les Corts Valencianes, Enric Morera, i de l’alcalde d’aquesta localitat de l’Horta Sud, Jesús Monzó.

Enguany ha resultat premiat Rafa Reinoso, reconegut dibuixant i guionista de còmics que ha estat publicant novel·la gràfica en valencià̀ a la revista Camacuc durant més de tres dècades. Els guardons també reconeixeran a Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana, per tota una vida dedicada a la promoció́ i l’ensenyament del valencià. I com a premi col·lectiu, les oficines de Caixa Popular a Catarroja, pel seu ús diari de la llengua pròpia en totes les comunicacions als seus clients i al públic en general.

Els premis han comptat amb un jurat de professionals del periodisme, professors i membres del col·lectiu de Compromís per Catarroja i l’Associació́ Joan Baptista Basset.

Aquests guardons porten el nom de Josep Chulvi en honor de l’històric militant del moviment valencianista a Catarroja, fundador del col·lectiu local del Bloc, que va faltar com a conseqüència de l’accident del vaixell “Proof Spirit”, el qual va tenir lloc l’any 1997 al Port de València. 

Ibán Ramón, el creador de la imatge de l'ambiciós projecte de la Diputació de València per a acostar la institució als municipis i els seus veïns, s'ha consagrat com un dels millors dissenyadors del moment, després de tornar a arrasar en els Premis que cada dos anys lliura l'Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana (ADCV).

En total, el dissenyador ha aconseguit 8 dels 42 guardons concedits per la ADCV en la seua gala bianual, superant els seus propis registres de 2015. El dissenyador valencià, premiat pel seu treball amb els cartells de Falles de 2016, ha sigut l'encarregat de crear l'univers gràfic que tracta un dels projectes més importants de la Diputació en la present legislatura, que consisteix en acostar la institució a les comarques i les persones, amb un vessant social que inclou diferents activitats i un poderós reclam cultural, mitjançant l'exposició itinerant ‘Memòria de la Modernitat’, amb els tresors artístics de la institució que mai havien tingut l'oportunitat de gaudir els valencians.

En paraules del propi Ibán Ramón, ‘Memòria de la Modernitat’ és “un bon encàrrec, un projecte ben definit que porta en si mateix la font d'inspiració”. Per al creador valencià, “qualsevol projecte té la dificultat que existisca una idea clara per part de qui l'encarrega, doncs més enllà de fer coses boniques, el disseny és una eina de comunicació”.

Per a concebre aquests projectes paral·lels, tant la marca mare ‘Diputació als Comarques’ com l'exposició amb el tresor patrimonial de la institució, Ibán Ramón ens parla d'un procés creatiu que va començar amb “una mateixa fase de conceptualització per a tots dos”. “Al principi s'escriu molt i s'organitzen aquelles idees que han de donar resposta als objectius de comunicació, perquè ha d'existir una interdiscursivitat entre la conceptualització i l'objectiu de l'encàrrec i el resultat final”, afig Ramón, que es mostra taxatiu a l'hora d'assegurar que “ha d'existir una total coherència, sense rastre de capritxos”.

Una imatge múltiple concorde a la “envergadura del projecte”

El major repte al que s'ha enfrontat Ibán Ramón en aquest treball per a la Diputació de València és el de “ser rigorós a l'hora de transmetre el contingut de l'exposició d'una manera contemporània, una cosa que no era senzilla en parlar de peces de fa segles, en alguns casos”.

Arribats a aquest punt, el dissenyador va fer de la complicació l'argument que dóna sentit al projecte, per açò “cal destacar el treball que han fet els comissaris, que han resolt molt bé la convivència entre obres d'èpoques molt diferents”. Una altra de les claus, en opinió de Ibán Ramón, és “la imatge múltiple que s'ha utilitzat amb la finalitat de posar en valor la diversitat estètica i l'envergadura de la mostra”.

‘Memòria de la Modernitat’ pot visitar-se en l'actualitat en el Museu d'Art Contemporani Florencio de la Font de Requena, on romandrà fins al 3 de setembre, abans de viatjar a Alzira a la tardor, a Gandia en la primavera de 2018, a Ontinyent, a la fi d'aquest mateix any, i a Sagunt i Torrent al llarg de 2019.

Respecte al seu triomf en els Premis de la ADCV, el dissenyador valencià admet l'èxit dels seus 6 ors i 2 plates amb humilitat. “Estic molt content, però no pense que siga ni millor ni pitjor que abans. Aquests premis, al nivell d'excel·lència dels treballs finalistes, acaben tenint un component subjectiu que unes vegades et tria a tu i unes altres no”.

La prostitució s'ha convertit en una gran indústria, la tercera font de beneficis de les economies il·lícites, en paraules de Rosa Cobo, professora titular de Sociologia del Gènere, en la Universidad de La Coruña, qui ha participat en una taula redona sobre noves formes del patriarcat, en el marc del II Feminari de la Diputació de València.

“La prostitució és una forma extrema de desigualtat, fins al punt que s'ha convertit en una de les noves barbàries del segle XXI. Aquestes dones transiten de l'exclusió a l'expulsió”, ha assenyalat Cobo, qui alerta del creixement que el comerç del sexe ha experimentat en les últimes dècades. “El capitalisme global s'ha imposat en la mercantilització dels cossos de les dones”, ha assegurat la professora.

Al costat d'ella ha intervingut la filòsofa i escriptora feminista Alicia Miyares, qui ha posat l'atenció sobre els perills de sotmetre els drets en un contracte, en referència als ventres de lloguer. “Aquesta pràctica existeix perquè es demana la renúncia a la filiació i la custòdia. És una qüestió de drets i cap societat democràtica pot acceptar que siguen objecte d'un contracte”, ha indicat.

Ambdues expertes han posat sobre la taula els perills als quals s'enfronten moltes dones en el món, prevenint de les noves amenaces que han sorgit amb la reconfiguració del capitalisme global. “Es tracta d'una reestructuració dels patriarcats contemporanis”, ha aportat Cobo. “Potser algú considere que els nostres drets tenen menor estabilitat i potencia que la dels homes, però continuarem treballant per la igualtat”, ha afegit Miyares.

*Disponibles imatges de vídeo en FTP Diputació de València

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, i el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, han visitat les instal·lacions del CEIP Papa Calixt III de la localitat de Canals, un dels centres que ha estat beneficiari d’una línia d’ajuda pressupostària per valor de 85.000 euros en el marc del Pla Municipal de Manteniment d’Escoles, en el que participen de forma conjunta la Generalitat Valenciana, la Diputació de València i els Ajuntaments, i que té per objecte realitzar actuacions de conservació i manteniment en centres d’Educació Infantil i Primària.

Maria Josep Amigó ha assegurat sentir-se «molt contenta al comprovar com aquestes inversions són rebudes amb tanta satisfacció per part dels responsables del centre educatiu com també per part de l’equip de govern municipal». La vicepresidenta ha recordat que «des de l’inici vàrem tenir molt clar la necessitat d’establir vies de col·laboració entre les distintes administracions per tal d’implementar polítiques que permeten millorar la qualitat de vida de les persones». En aquest sentit, ha explicat que a través d’aquest programa «la Diputació de València sufragarà actuacions de conservació i manteniment en un total de 44 centres d’educació infantil i primària pertanyents a nuclis poblacionals diferents i distribuïts entre les 14 comarques de València, tres dels quals es corresponen a La Costera –el CEIP Papa Calixt III de Canals, el CEIP Taquígraf Martí de Xàtiva i el CEIP La Sénia de l’Alcúdia de Crespins–, el que representa una inversió de 345.000 euros només en aquesta comarca. Un programa que tindrà continuïtat els propers exercicis i que beneficiarà els vora 14.000 alumnes matriculats en aquestes 44 escoles.

Pel que respecta a les comarques veïnes, la Vall d’Albaida rebrà una inversió de 260.000 euros destinada al CEIP Covalta d’Albaida i el CEIP Martínez Valls d’Ontinyent. La Safor percebrà en aquest primer Pla Municipal de Manteniment d’Escoles un total de 170.000 euros que aniran destinats a intervencions al CEIP Benipeixcar de Gandia i el CRA Riu Vernissa de Llocnou de Sant Jeroni. Mentre que en la comarca de la Ribera Alta s’invertirà un total de 625.000 euros en adequació i manteniment de quatre centres (el CEIP Joaquín Muñoz de Turís, el CEIP Blasco Ibáñez de Massalavés, el CEIP Santa Bàrbara de Benifaió i el CEIP García Lorca d’Alzira).

Maria Josep Amigó ha recordat que el CEIP Papa Calixt III va estar construït l’any 1935 «i des d’aleshores, com en tants altres centres educatius, s’ha invertit molt poc en el seu manteniment». Una circumstància que la vicepresidenta ha vinculat al fet que «per als anteriors governants l’educació pública no resultava prioritària; i en segon lloc, perquè els consistoris, a conseqüència del seu infrafinançament, no disposen dels recursos suficients per poder sufragar aquest tipus d’actuacions», ha assenyalat. La vicepresidenta ha recordat que la competència del manteniment dels col·legis d'infantil i primària «correspon als ajuntaments, però no sempre compten amb els recursos suficients per poder mantenir en òptimes condicions un parc d'escoles generalment envellit», ha indicat.

Per la seua part, el conseller Vicent Marzà ha ressaltat que les actuacions previstes al Pla Municipal de Manteniment d’Escoles «responen a un repartiment objectiu i transparent dels recursos, atenent a criteris estrictament tècnics i pensant amb la ciutadania». És per això, el responsable d’Educació de la Generalitat ha considerat «incomprensible que la Diputació de Castelló i la Diputació d’Alacant no desitgen adherir-se a aquest programa per tal de poder ajudar els seus municipis i els seus conciutadans». En aquest sentit,  Marzà ha agraït a la corporació provincial valenciana «el fet de prioritzar el benestar de les persones i, més en concret, dels estudiants perquè gaudisquen d’una educació de millor qualitat».

El conseller ha apuntat que aquest Pla Municipal de Manteniment d’Escoles «és necessari perquè durant 20 anys no s’han efectuat les inversions necessàries en infraestructures educatives ja existents», alhora que ha assegurat que permet abastar un triple objectiu: «fa possible que els Ajuntaments, escassos de recursos, no hagen de fer front a inversions necessàries que en molts casos no tenen possibilitat d’afrontar; permet que els i les alumnes puguen gaudir d’instal·lacions més dignes; i, finalment, s’aconsegueix millorar en eficiència energètica, sostenibilitat i respecte pel medi ambient».

En última instància, l’alcalde de Canals, Joan Carles Pérez, ha agraït la visita tant de la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, com del conseller Vicent Marzà, i ha explicat que aquesta ha servit per traslladar-los «quina és la situació actual dels centres educatius a la nostra localitat, així com fer-los sabedors de les nostres deficiències en matèria educativa i formativa», ha assenyalat.

Inversió de 7 milions

La Diputació de València va decidir destinar en el pressupost de 2017 un total de set milions d'euros en ajudes directes als municipis per al manteniment dels col·legis. Per tal de determinar els centres beneficiaris d’aquestes inversions, s’ha comptat amb l’assessorament tècnic de la Conselleria d'Educació. En primer lloc, amb l'establiment de prioritats en el tipus d'actuacions –s'ha optat per la substitució i adequació de portes i finestres, ja que incideixen directament en una millora de l'eficiència energètica–, com també en la consideració de criteris d'equilibri territorial i poblacional; i posteriorment, a l’hora d’escollir centres de municipis de diversos trams de població; i també s'ha establert un màxim d'una ajuda per localitat.

Per tal de quantificar les intervencions, s'han considerat les necessitats de cada centre: nombre d'alumnes, nombre de línies, metres quadrats i número de portes i finestres a canviar. Amb aquestes dades s'ha calculat un coeficient que ha servit per establir quatre trams d'ajudes: 85.000 euros, 130.000 euros, 180.000 euros i 230.000 euros.

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.