Un centenar de veïns i veïnes de les localitats de Mislata i Emperador han visitat aquest dimarts els edificis de la Diputació de València, acompanyats per la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, com a part del programa cultural Açò és la Dipu.

Junt a l'alcalde d'Emperador, Alberto Bayarri, la regidora de Cultura del municipi, Rosana Martínez, i la regidora de Polítiques d'Igualtat i Dona, Carmen Lapeña, la diputada de Benestar Social ha recordat que la Diputació representa a tots els ciutadans. “Els qui ens asseiem en aquestes cadires, tant en les files del govern com els qui ocupen la bancada de l'oposició, som tots representants dels nostres pobles i les nostres comarques i des d'ací debatem les polítiques sempre des del respecte”.

“Gràcies a aquest tipus d'activitats podem compartir el patrimoni cultural i històric de la Diputació, que hem de recordar que és de tots els valencians”, ha assenyalat l'alcalde d'Emperador. Per la seua banda, Carmen Lapeña ha agraït l'oportunitat de “traure de casa” a les dones que formen part de les set associacions de la Casa de la Dona de Mislata. “L'any que ve repetirem la visita, perquè moltes s'han quedat en llista d'espera”, ha afegit.

Una ruta històrica i institucional

El component cultural del programa Açò és la Dipu és el factor dominant en aquestes visites, que arranquen en el carrer Navellos i tenen com a parades els palaus de Batlia i l'Escala, l'antic Hospital General de València, el Museu Valencià de la Il-lustració i la Modernitat (MUVIM) i l'Institut Valencià d'Audiofonología (IVAF). 

“Tenim que estar orgullosos del que tenim, perquè és fruit del gran treball dels nostres avantpassats”, ha remarcat la diputada Berenguer. Així, els participants tenen l'oportunitat de conèixer la història i el funcionament de la Diputació com a institució, les característiques arquitectòniques dels edificis que componen la seu principal, situada en la plaça Manises, i descobrir alguns aspectes de la història de València i el seu centre històric, des del segle XV fins ara. 

Amb aquesta iniciativa, des de l'Àrea del Benestar Social de la Diputació “volíem que la gent coneguera l'entorn històric dels edificis que componen la Diputació, explicant quan es van fer, en quin context i amb quina finalitat, i després, lògicament, que conegueren el seu interior”, ha explicat Mercedes Berenguer. Les visites continuaran tots els dilluns, dimarts i dijous fins al pròxim mes de novembre.

Alfarrasí comptarà per primera vegada amb un Pla de Seguretat Vial, un document que permetrà incorporar la mobilitat no motoritzada, és a dir, als vianants i ciclistes, proposant zones de trànsit habilitades per a aquests usuaris. I ho farà amb l'ajuda de la Diputació de València. Aquest pla complementarà l'actuació realitzada en el municipi en la carretera N-340 que ho travessa, en la qual s'ha reduït la velocitat i s'ha senyalitzat convenientment.

El document es troba en fase de revisió, i s'ha elaborat a partir de l'estudi dels principals fluxos de desplaçament dels usuaris. D'aquesta manera, s'estableixen recomanacions per adaptar la circulació de la població i millorar la seguretat vial en tot el casc urbà, tractant de potenciar el nombre de desplaçaments amb bicicleta i a peu. Així mateix, s'inclouen propostes de possibles traçats i de zones on l'actuació és més urgent i necessària.

Però no és l'única millora que es produirà en la localitat de la Vall d'Albaida amb l'assistència de la Corporació. Alfarrasí ha completat el seu inventari de béns amb el suport de la institució provincial, un requisit exigit als ajuntaments des de 2014, però que el Ministeri d'Hisenda demanda tenir actualitzat enguany. Aquesta eina permetrà al Consistori saber amb quins béns compta i quin valor tenen, amb tot el que açò suposa a l'hora de prendre decisions, com la demanda de préstecs.

Així mateix, l'ajuntament ha sol·licitat a la Diputació l'elaboració d'un Pla d'Actuació d'Emergències en Espectacles Pirotècnics, un document obligatori en tots els esdeveniments de certa entitat, que s'elabora de forma específica per a cada esdeveniment, ja que es té en compte el calibre i el perímetre de seguretat necessari en cada cas. Una assistència que la Corporació provincial presta a tots els municipis de la província de menys de 10.000 habitants que ho sol·liciten.

La música de l'òrgan tornarà a sonar a Alboraia després de 80 anys de silenci. La voluntat d'un grup de feligresos de la Parròquia de l'Asunción de Nuestra Señora ha fet que la recuperació d'aquest símbol per als veïns de la localitat es faça molt ràpid realitat. Després de ser destruït diverses vegades, l'última durant la Guerra Civil, l'instrument serà reconstruït amb l'ajuda de la Diputació de València.

“La institució provincial sempre estarà recolzant aquest tipus d'inversions en cultura i tradició, que en aquest cas, a més, estan vinculades a la música, que forma part de l'ADN dels valencians”, ha assenyalat el president de la Corporació, Jorge Rodríguez. Encara que el projecte va començar a moure's en 2009, va ser la trobada en la ciutat alemanya de Eschweiler d'un orgue de segona mà en perfectes condicions el que va precipitar la seua posada en marxa.

“L'orgue ho localitzem a través d'Internet. Viatgem a Alemanya per a comprovar el seu estat i ens va semblar fantàstic. Realment era molt bo”, ha assenyalat Daniel Rubio, director del Cor Parroquial. Es tracta d'un instrument construït en 1966, de gran qualitat i en perfecte estat de conservació, amb 1.970 tubs, flautats amb aliatge de 75% d'estany, ressonadors de fagot de coure i tubs de fusta fabricats amb roure i caoba.

A partir d’aleshores es va llançar una primera fase per a l'adquisició, desmuntatge i trasllat de l'orgue a Alboraia, i per al seu finançament es van organitzar una sèrie de concerts benèfics, així com la campanya ‘Apadrina un tubo’, que va consistir que cada persona podria ‘apadrinar’ un tub de l'orgue amb una quantitat simbòlica de 30 euros. En aquests moments el projecte es troba en la seua segona fase, per a la qual el municipi rebrà el suport de la Diputació de València.

Un total de 32.500 euros de subvenció de la Corporació provincial que serviran per a la construcció d'una caixa acústica, que farà les funcions de ressonància i albergarà tot el mecanisme i els tubs sonors de l'instrument. “Ens sorprèn gratament que la Diputació vulga estar present en el projecte en una fase completa. Estem contentíssims que el president haja captat la idea de la tradició musical d'Alboraia”, ha assegurat per la seua banda l'alcalde, Miguel Chavarría.

Posteriorment, en una tercera fase, es realitzarà el muntatge de l'instrument. “Les persones que ho han conegut ho recorden amb nostàlgia d'una cosa que va existir, que era interessant per a la cultura musical d'Alboraia i que s'havia perdut”, ha indicat Amparo Navarro, veïna del municipi. Com ella, molts altres habitants de la localitat esperen que sone de nou la melodia de l'orgue, amb una llarga tradició a Alboraia, que també s'emprarà per a recitals, a més de per a actes litúrgics.

El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, i el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, han participat aquest divendres en la cimera sobre seguretat vial convocada pel president de la Generalitat Ximo Puig, en la qual han participat organismes públics, associacions i col·lectius ciclistes, representants de Trànsit i la Federació de Ciclisme de la Comunitat Valenciana. Rodríguez i Seguí han posat al servei del Consell l'experiència de la Corporació provincial en l'anàlisi de les carreteres freqüentades pels ciclistes i el repunt de l'accidentalitat en alguns trams, la qual cosa ha portat a la Corporació a posar en marxa un pla d'acció per a fer front al problema.

En paraules de Jorge Rodríguez, “aquesta és una mostra més de la col·laboració entre institucions amb la qual pretenem arribar a més ciutadans i donar resposta als seus problemes”. “La Diputació porta treballant en temes de seguretat vial en la seua xarxa de carreteres des de l'inici de la legislatura, com un dels pilars de l'acció de l'àrea que dirigeix Pablo Seguí al costat del manteniment i conservació de les vies, que també té un component important de seguretat”.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha destacat la importància d'un col·lectiu que compta amb més de 12.000 federats entre llicències de ciclisme i triatló i prop de 400 clubs donats d'alta, i ha fixat com a objectiu “generar un cercle de seguretat per a tots els ciclistes”, ja que “la bicicleta ha vingut per a quedar-se i convertir-se en un vehicle clau en la mobilitat dels ciutadans”.

Sensibilitat especial amb els ciclistes

Per la seua banda, el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, ha destacat la “sensibilitat especial” que des de l'àrea de Carreteres de la Corporació provincial s'està tenint amb els ciclistes esportius, que són els que circulen pels vorals de les carreteres, especialment els caps de setmana. Seguí ha explicat que el diagnòstic de la Diputació alerta de 18 trams especialment perillosos per als ciclistes, entre els quals es troben, entre uns altres, el tram de la A-7 de Massamagrell a Náquera, el trajecte Godella-Torres-Torres i la connexió València-Náquera, per Moncada.

Com a resposta a l'existència d'eixos punts conflictius per a la seguretat vial, la Diputació de València ha iniciat un pla d'acció per a reforçar la protecció dels ciclistes en la seua xarxa de carreteres, que s'estén al llarg d'1.800 quilòmetres. Entre les mesures contemplades en el pla d'acció, destaquen l'ampliació de vorals, sempre que siga possible, moderar la velocitat dels vehicles, especialment els caps de setmana, i una bona senyalització en tots els trams amb presència de ciclistes. Aquestes propostes seran part de la base del pla de xoc encarregat pel cap del Consell a tots els actors, tant institucionals com del col·lectiu ciclista, que es redactarà en un termini de 30 dies.

Tant Rodríguez com Seguí, que la passada setmana van presentar el Pla de Mobilitat per a Vianants i Ciclistes, una ambiciosa iniciativa amb 40 milions d'euros d'inversió i 97 actuacions en 132 quilòmetres de vies que connectaran municipis i persones, han coincidit a l'hora de destacar les aportacions de la Federació de Ciclisme de la Comunitat Valenciana, amb la qual treballaran, així com amb les associacions i col·lectius per a incloure en els projectes de seguretat vial de la Diputació les propostes que siguen necessàries.

*Disponibles imatges de vídeo en FTP Diputació de València

Poblats molt antics, existents ja abans de les colonitzacions fenícia i grega, l'ocupació de la qual s'estenia des d'Andalusia fins al sud de França, especialment la zona de Llevant. Es tracta dels ibers, una cultura que dóna nom a la península que ocupen Espanya i Portugal, els vestigis de la qual són visibles en diferents punts del Mediterrani Occidental, un d'ells Olocau, en el seu conegut com El Puntal dels Llops.

Des de fa sis anys, l'equip que dirigeix l'alcalde del municipi, Antonio Ropero, porta treballant a posar en valor aquest important patrimoni arqueològic, mitjançant la realització de rutes i visites guiades, així com altres accions de promoció. Una experiència que està donant els seus fruits. De fet, segons el regidor d'Olocau, enguany es té una previsió de 17.000 visites, xifra que mostra, en paraules de Ropero, “l'interès que desperta la cultura ibera entre la població”.

El següent pas és traslladar aquest cas d'èxit a nivell europeu, una idea que ha comptat amb el suport de la Diputació de València. A través de l'àrea de Projectes Europeus que dirigeix Bartolomé Nofuentes s'ha presentat en l'Instituto Cervantes de Brussel·les el treball realitzat a Olocau al voltant de la cultura ibera, oferint la possibilitat que altres seus de l'Instituto Cervantes, així com museus i ambaixades acullen una mostra sobre la seua experiència.

“Es tracta d'internacionalitzar els senyals d'identitat dels municipis més xicotets per a la seua difusió, coneixement i promoció”, ha assenyalat el diputat Bartolomé Nofuentes. De moment, s'ha mostrat interessada la Casa de Andalucía a Brussel·les, que acollirà l'exposició des del 27 al 29 de juny. “És una cultura tan important com desconeguda. Es tracta que es conega, d'igual manera que sabem de l'època romana o grega”, ha afegit l'alcalde d'Olocau.

La mostra compta amb un total de 12 panells en els quals s'explica al visitant què significava la cultura ibera en el Mediterrani, amb un esquema dels poblats que hi havia i com vivien. També s'aborda de forma especial la història d’Edeta, l'actual Llíria, així com el poblat del Puntal dels Llops, que en aquella època funcionava com una talaia de defensa. Una altra de les propostes en les quals es treballa és en la creació d'una xarxa nacional del patrimoni iber.

Alzira acollirà a la tardor més d'un centenar d'obres pertanyents al patrimoni de la Diputació de València en la mostra ‘Memòria de la modernitat’, que des del divendres 26 de maig i fins al 3 de setembre s'exhibeix a Requena. L'exposició reuneix peces, algunes mai vistes, de Sorolla, Pinazo, Benlliure o Equipo Crónica, en una iniciativa que pretén acostar la institució i els seus tresors artístics a les comarques valencianes.

El president de la Corporació provincial, Jorge Rodríguez, va prendre la iniciativa de traure eixes obres de magatzems i despatxos i donar-les a conéixer a tots els ciutadans, al mateix temps que “ajudem als historiadors a reescriure la història de l'art valencià”. Així mateix, Rodríguez ha insistit que “l'única forma de voler a la Diputació és conéixer-la”, i en eixa línia ha vist la llum aquest projecte després “d’un any d'intens treball per part dels tècnics de l'àrea de Patrimoni i del comissariat de la Universitat de València”.

L'exposició, després de la seua escala en el Museo Florencio de la Fuente de Requena, arribarà a Alzira en l'últim trimestre de l'any, i és fruit de la voluntat de la nova Diputació de dignificar la institució i acostar el seu patrimoni a les comarques, així com del treball de selecció i recerca dels tècnics de la Universitat, que dirigits per Rafael Gil “han furgat en els fons de la Diputació per a extraure aquestes grans obres, algunes inèdites, dels artistes que han escrit la història de l'art valencià dels segles XIX i XX, i també dels segles XV i XVII”.

El comissari de l'exposició, Rafael Gil, ha destacat “l’arriscat” d'un projecte que ha decidit “arribar als valencians amb més dificultat per accedir a aquestes obres, en lloc de la comoditat d'haver-les exposat en qualsevol museu de València”. ‘Memòria de la modernitat’ compta amb cinc eixos que són al seu torn espais expositius: els pensionats de la Diputació, entre els quals destaquen Sorolla i Pinazo; els paisatges i retrats, molts d'ells desconeguts pels experts; les dones artistes, que evidencien la modernitat d'una institució avançada al seu temps; la identitat valenciana i un apartat molt especial que defineix la mostra, de la tradició a l'avantguarda.

Eixa avantguarda que pot apreciar-se en moltes de les obres incloses en ‘Memòria de la modernitat’ és part de l'ADN de la Diputació de València, una institució que a la fi del segle XIX va asseure les bases del que hui poden ser les beques Erasmus, amb un model d'ajudes o pensions per a joves artistes que tractaven de desenvolupar la seua carrera en altres països europeus, cas de Sorolla i Pinazo a París. Els treballs d'aquells joves talents formen part d'un patrimoni provincial que hui comença a descobrir-se i que quedarà recollit en un ampli catàleg en el qual treballen Diputació i Universitat.

Entrada gratuïta i activitats paral·leles

L'exposició pot visitar-se de forma gratuïta i està acompanyada per una sèrie d'activitats paral·leles, dins del programa ‘La Diputació en les comarques’ amb el qual Rodríguez tracta de donar resposta a dues de les preguntes que es feia en accedir a la Presidència de la institució: com voler allò que es desconeix? Per què un ciutadà d'Alzira, Sagunt o Chera no pot veure un Sorolla original en la seua comarca, prop de la seua casa?

La capital de la Ribera Alta acollirà així mateix una mostra paral·lela, ‘Coneix la Diputació’, en la qual s'explica la història i el funcionament de la Corporació provincial, amb panells gràfics que completen el treball didàctic i divulgatiu que es va iniciar amb el Quadern de la Dipu, dirigit als més xicotets i distribuït pels col·legis, i el Catàleg de Serveis, una aplicació digital actualitzada que arreplega totes les àrees de la institució i el que fa cadascuna d'elles.

A més d'aquestes dues exposicions, Alzira gaudirà d'un altre tipus d'activitats, com a sessions teatralitzades, visites guiades nocturnes, tallers, xarrades i col·loquis, i concerts de música organitzats pel programa Sona la Dipu de la Corporació provincial. La Diputació ix a les comarques per acostar-se als ciutadans i mostrar-los tot el que ha sigut i el que és. La mostra podrà veure's a Gandia, Ontinyent, Sagunt i Torrent en els pròxims dos anys, després d'haver visitat Requena i Alzira.

Més enllà dels processos electorals, un dels propòsits de la Diputació de València és involucrar als valencians en la presa de decisions. A través de la delegació de Transparència, liderada pel diputat Roberto Jaramillo, la Corporació provincial ha organitzat una sèrie de debats sobre periodisme i participació ciutadana, que ahir començaren sota el tema: ‘Té límits la participació?’.

Carlos Sánchez Almeida, membre fundador del Bufet Almeida i de la Plataforma en Defensa de la Llibertat d'Informació, i Laura Ballester, redactora de tribunals del periòdic Levante-EMV, van protagonitzar la primera taula redona, organitzada en el Col·legi Major Rector Peset amb el suport de la Unió de Periodistes Valencians. Els ponents van discutir sobre la capacitat movilizadora dels ciutadans a través de les xarxes socials, les limitacions que es troba el gremi de periodistes per a informar lliurement i les qüestions legals de l'anomenada ‘Llei Mordassa’, entre uns altres.

“Els mitjans de comunicació i les xarxes socials són un espai fonamental per a la implicació dels valencians en la presa de decisions”, ha assenyalat Jaramillo. El diputat de Transparència i Govern Obert ha celebrat la creació de les taules redones com a transferència de coneixements, “perquè des de les institucions volem donar veu a tots els sectors socials i fomentar una veu plural”.

El públic com a ‘tercer membre’

El contingut de les xarrades es planteja com un format obert, en el qual el públic assistent constitueix el ‘tercer membre’ de la taula. Un dels intervinents va ser el periodista i escriptor Ximo Ferrandis, un dels ponents de la pròxima taula redona que tindrà lloc el 29 de juny.

Juntament amb Pascual Serrano, autor d'obres com La premsa ha mort, els ponents debatran sobre els mitjans de comunicació com a intermediari entre l'opinió pública i els poders polítics.

El municipi de Xeresa ja disposa d’un Centre Social Municipal més ampli i millor condicionat per al gaudi de la ciutadania gràcies a un conveni de col·laboració signat entre la Diputació de València i la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. A través d’aquest acord entre l’administració autonòmica i la provincial, aquesta última ha aportat una partida pressupostària de 29.000 euros per tal de poder executar actuacions de millora en aquest immoble de titularitat pública que estaven pendents des de l’any 2012. Així ho ha traslladat l’alcalde de Xeresa, Tomàs Ferrandis, a la vicepresidenta de la corporació provincial, Maria Josep Amigó, durant la visita efectuada a aquesta localitat de la Safor per a conèixer de primera mà les inversions realitzades amb els recursos provincials.

El Centre Social de Xeresa constitueix un immoble de 85 metres quadrats, ubicat al Parc de les Oliveres, on l’Associació de Mestresses de Casa i l’Associació de Jubilats i Pensionistes del municipi realitzen diferents activitats. L’any 2012 el Consistori de Xeresa va cursar a la Conselleria de Benestar Social una petició d’ajuda econòmica per tal de poder escometre actuacions de rehabilitació en l’immoble i procedir a la seua ampliació, la qual mai va estar atesa. Actualment, un conveni de col·laboració entre la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives i la Diputació de València ha permès recuperar el projecte i destinar 29.000 euros, amb els que s’ha procedit a la substitució del paviment, rehabilitar el saló principal, escometre una ampliació de l’immoble en 72 metres quadrats, a més procedir al tancament de la terrassa i habilitar una sala annexa per incrementar l’aforament de l’edifici i afavorir la realització de diferents activitats de forma simultània.

Maria Josep Amigó ha incidit en que «des de la nostra arribada al govern de la Diputació hem tingut molt present que resultava necessària la col·laboració entre les distintes administracions». En aquest sentit, ha explicat que «treballant de forma conjunta amb la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives hem aconseguit rescatar projectes que estaven oblidats des de l’any 2012, i entre aquests l’ampliació i condicionament del Centre Social de Xeresa. Una iniciativa que constitueix una reivindicació dels veïns i veïnes d’aquest municipi, pel la qual cosa la Diputació no ha dubtat en aportar els recursos necessaris perquè es pogueren finalitzar uns treballs que contribueixen, de forma directa, a la millora de la qualitat de vida de la ciutadania».

La vicepresidenta ha aprofitat la seua visita a la Safor per a reivindicar «l’autonomia municipal a l’hora de definir quines actuacions resulten prioritàries i constitueixen necessitats reals per a cadascun dels municipis». En aquest sentit, Maria Josep Amigó s’ha congratulat «de comprovar la capacitat de treball de les corporacions locals», un fet que «ens permet confiar en que la gestió municipal es troba en sintonia amb l’esperit i les línies de treball marcades pel nou equip de govern de la Diputació de prioritzar la millora de la qualitat de vida de les persones».

Per la seua part, l’alcalde de Xeresa, Tomàs Ferrandis,ha agraït la visita de Maria Josep Amigó al municipi, així com «la seua implicació personal i de la Diputació en atendre i treballar conjuntament amb la Generalitat en un projecte d’especial rellevància per a la nostra localitat». Ferrandis s’ha mostrat «satisfet»pel volum de recursos que dispensa la corporació provincial al municipi. En total, en el que va de legislatura el consistori de Xeresa ha rebut 456.369 euros, entre els quals es compta per al present exercici 2017 amb 101.500 euros corresponents al Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) –abans anomenat PPOS– i altres 43.376 euros relatius al Fons de Cooperació Municipal.

Finalització Alberg Municipal

Durant la seua estada a Xeresa, la vicepresidenta ha visitat diferents intervencions executades amb fons provincials. En aquest sentit, l’alcalde Tomàs Ferrandis ha explicat que amb els recursos aportats per part de la Diputació de València «hem procedit a l’asfaltat d’una part important dels carrers del casc antic del municipi, a més de finalitzar una obra de gran interès per al futur econòmic de la localitat, com és l’Alberg Municipal».

En concret, es tracta de la finalització i posada en funcionament de l’alberg municipal en l’Avinguda del Mar, al qual s’han destinat un total de 30.470 euros del PPOS de 2016. Així com l’execució del projecte de condicionament i millora del camí de l’Estació i el camí de la Via, en els quals s’han invertit 28.201 euros, en tres fases distintes, en el marc del Pla de Camins i Vials de 2016 de la corporació provincial.

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

Portar més enllà de les fronteres nacionals els senyals d'identitat i la cultura dels municipis valencians, especialment d'aquells més xicotets. És una de les línies d'actuació de l'àrea de Projectes Europeus que dirigeix el diputat Bartolomé Nofuentes. Amb aquesta idea s'han presentat en la seu de l'Instituto Cervantes de Brussel·les vins DO Utiel-Requena i embotits de Requena.

“Es tracta de productes de molta qualitat amb un llarg recorregut en el nostre país. El que intentem és donar-los visibilitat per a la seua internacionalització i equiparació a altres marques, com els Riojas o Burdeos”, ha assenyalat el diputat Bartolomé Nofuentes. Els vins DO Utiel-Requena se singularitzen per la seua especialització en negres, ja que més del 94% dels vinyers pertanyen a aquestes varietats.

Les més característiques són la Bobal i Tempranillo, encara que existeixen altres com la Garnacha Negra, Mertlot, Syrah, Pinot Noir o Cabernet Sauvignon. A més, també es produeixen vins blancs, com la Macabea o la Tardana, autòctona d'Utiel-Requena. De la mateixa manera, en la cita també s'han presentat embotits de Requena, productes reconeguts per la seua qualitat i tradició.

Aquesta acció s'uneix a la presentació també en l'Instituto Cervantes del treball realitzat per l'Ajuntament d'Olocau en la promoció de la cultura dels ibers i del Puntal dels Llops, un acte recolzat per l'àrea de Projectes Europeus de la institució provincial per a posar en valor el patrimoni dels municipis de la província, en aquest cas de la localitat de Camp de Túria.

Reduir les emissions de CO2 a l'atmosfera, minorar el consum energètic i augmentar l'eficiència i durabilitat de les actuacions són algunes de les conseqüències directes de l'aposta per la innovació que l'àrea de Carreteres de la Diputació de València està duent a terme en les seues actuacions i que ja té els seus primers exemples pràctics en les obres d'asfaltat de les carreteres de la Demarcació d'Alzira, ara en execució. Així ho ha traslladat el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, en la seua visita a Algemesí on, acompanyat per l'alcaldessa Marta Trenzano, ha supervisat els treballs de reasfaltat de la CV-525.

En aquesta carretera, que uneix Algemesí amb Alginet, la institució provincial ha apostat per la utilització d'una mescla denominada SMA, amb un alt contingut en betum, que presenta una major resistència i durabilitat, la qual cosa, tal com ha explicat Seguí, “ens va a permetre que la carretera estiga en bones condicions durant més anys que amb els materials que fins ara es venien utilitzant”. D'aquesta manera, els tècnics de l'àrea de Carreteres asseguren que, si ben el cost inicial de l'actuació, en aquest cas proper als 600.000 euros, és lleugerament superior al que resultaria de la utilització d'un asfalt tradicional, “l'augment de la vida útil del producte suposa a la llarga un estalvi econòmic”.

Però aquesta no és l'única innovació que s'està aplicant en les obres de millora de la Demarcació d'Alzira. El diputat de Carreteres ha explicat que en l'actuació recentment finalitzada a Carcaixent, la institució provincial va apostar per la utilització d'un altre tipus de mescla, en aquest cas realitzada amb una dispersió d'aigua al 2%, que el que fa és un escumejat del betum que redueix la seua viscositat i permet fer la mescla a 30 o 40 graus menys que l'habitual. “Amb açò hem aconseguit reduir les emissions de CO2 i menys consum energètic i s'aconsegueix per tant un asfalt molt més respectuós amb el medi ambient, sense comptar la millora que representa per als treballadors, que se sotmeten a un menor estrès tèrmic”, ha declarat el titular de Carreteres.

Si bé la Diputació de València ja havia dut a terme algunes proves d'aquest tipus de tècniques, aquesta ha sigut la primera vegada que el seu ús s'ha introduït com a especificació tècnica en un projecte de l'àrea de Carreteres. “Des del primer moment, el president va delegar en l'àrea de Carreteres la responsabilitat d'evitar obres faraòniques i fer en canvi obres que milloraren la seguretat de tots els usuaris i aquesta és una aposta decidida per la millora de les carreteres, però no solament des de la perspectiva de la seguretat vial, que és sempre el primer objectiu de tota actuació, sinó també des del punt de vista de la innovació”, ha destacat Seguí.

Respecte a l'actuació en la CV-525, l'alcaldessa d'Algemesí ha assenyalat que l'actuació en aquesta via, que parteix des del túnel des del Pont-Roig cap a la rotonda que va a Guadassuar i abasta el traçat de la carretera que uneix Algemesí amb Alginet, servirà per a “millorar la comoditat en la circulació dels veïns i veïnes d'Algemesí i, per descomptat, la seua seguretat”.