La Diputació de València ajudarà a Alaquàs a millorar l'eficiència energètica del Col·legi González Gallarza del municipi a través del Pla Municipal de Manteniment d'Escoles, amb el qual destinarà 230.000 euros a la remodelació de finestres i portes per a un millor aprofitament climàtic.

Així ho ha destacat el president de la Corporació, Jorge Rodríguez, en una trobada mantinguda amb l'alcaldessa del municipi, Elvira García, en la seu de la institució provincial. “L'objectiu és realitzar totes les inversions que des d'anys s'estan esperant en el municipi i que vénen reivindicant-se. Ara gràcies a la Diputació es faran realitat”, ha assenyalat Jorge Rodríguez.

Per la seua banda, l'alcaldessa d'Alaquàs, Elvira García, ha destacat que aquesta ajuda “suposa una gestió excel·lent per part de la institució, que posa de manifest que s'estan atenent les necessitats essencials de cada ajuntament”. El Col·legi González Gallarza d'Alaquàs compta amb més de 40 anys d'existència, 560 estudiants i instal·lacions dirigides a alumnat d'Educació Infantil i Primària.

Aquesta assistència s'emmarca en la línia de finançament que forma part del Pla Municipal de Manteniment d'Escoles, una iniciativa consensuada amb la Generalitat Valenciana i els ajuntaments, que ve a pal·liar aquelles carències que no s'han pogut cobrir per altres mitjans, especialment pel que es refereix a eficiència energètica, i que va dirigida a 44 centres escolars de totes les comarques de la província.

El cinema, la televisió o la premsa són un reflex del món, o almenys tracten de mostrar una visió sobre el mateix. Precisament per açò, també són un espill en el qual mirar-nos. Per a l'assagista i crítica de cinema Pilar Aguilar el sector mediàtic és un clar exemple del sistema patriarcal en el qual, segons assenyala, està instal·lada la nostra societat, la qual cosa no obstant açò no li fa perdre l'optimisme: “Tenim el poder de la taquilla. La pel·lícules de dones cal anar a veure-les”, ha declarat.

Aguilar és una de les expertes que ha participat en una taula redona sobre Comunicació en el II Feminari de la Diputació de València. Al costat d'ella, la periodista Charo Nogueira i la vicedegana de la Universitat Carlos III de Madrid, Concepción Cascajosa. Ambdues especialistes han destacat l'escassa representació de les dones en els àmbits de poder en els mitjans de comunicació, així com la falta de reconeixement al seu treball en el sector.

“Les dones en els mitjans de comunicació no tenim poder. Si ens anem als consells d'administració dels periòdics la immensa majoria són homes”, ha assegurat Nogueira, qui no obstant açò ha parlat de les oportunitats que brinden les noves tecnologies per a l'àmbit del periodisme, com les xarxes socials i els blogs. “Alguna cosa s'està movent, encara que siga a colp de trending topic. Tenim una nova plaça pública en construcció en la qual podem fer sentir la nostra veu”, ha indicat.

Per la seua banda, Concepción Cascajosa ha aprofundit en les causes de la falta de reconeixement de les dones en la xicoteta pantalla. En resposta a la pregunta “Per què no es parla de les dones que han treballat en televisió?”, Cascajosa ha explicat que en molts casos aquestes manques vénen donades per la presència del gènere femení en àmbits no valorats des d'una visió crítica, al que ha al·legat que “cal parlar de dones directores de cinema, però també de dones productores, guionistes i periodistes”.

Enfront d'aquesta situació, l'assagista i crítica de cinema Pilar Aguilar ha reivindicat el paper del públic per a “lluitar contra els valors del sistema patriarcal que es transmeten en el cinema”, mentre que la vicedegana de la Universitat Carlos III de Madrid ha assenyalat que “si s'obvia parlar de determinats gèneres televisius i professions s'està obviant la labor de les dones”. Davant açò, totes les intervinents han advocat per seguir avançant per a col·locar i fer valdre el treball femení en el sector.

*Imatges de video disponibles en FTP Diputació de València*

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, presenten aquest dijous en el Pati de la Scala de la Corporació provincial el Pla de Vies Ciclopeatonals, que preveu actuacions en totes les comarques per a connectar municipis i persones i millorar la seguretat vial de vianants i ciclistes.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dijous, 8 de juny de 2017

Lloc: Pati de la Scala, Diputació de València, plaça Manises, 4

Hora: 12 hores

La diputada d'Esports, Isabel García, i el president de la Federació de Pilota Valenciana, José Daniel Sanjuan, presenten aquest dijous les Copes d'Escala i Corda i Raspall.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dijous, 8 de juny de 2017

Lloc: Saló de Reines, Diputació de València, plaça Manises, 4

Hora: 10:00 hores

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), presenta aquest dijous, 8 de juny, en roda de premsa la mostra València en vinyetes, en què diferents generacions d'il·lustradors valencians com Sento Llobell, Ana Miralles o Paco Roca, entre d’altres, repassen l'empremta de la ciutat de València en el còmic local i estatal.

Durant l'acte de presentació intervindran el diputat de Cultura, Xavier Rius; el director del MuVIM, Rafael Company; el responsable d'exposicions del museu, Amador Griñó; així com el comissari de la mostra, Enric Trilles.

La mostra València en vinyetes realitza un recorregut per una ciutat calidoscòpica, mig real mig imaginària, en la qual conviuen l'urbanisme, l'arquitectura i la història amb les capes més subjectives de la memòria col·lectiva i personal dels seus habitants. Il·lustracions, esbossos, revistes, cartells, fotografies, maquetes i escultures conformen un repàs per la historieta i la il·lustració valenciana, i per la trajectòria d'alguns dels seus millors representants, que convida a passejar i perdre’s en una urb inacabable.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dijous, 8 de juny de 2017.

Hora: 12:00 hores.

Lloc: Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM). C/ Quevedo, núm. 10. València.

El diputat de Cooperació, Emili Altur, ha mantingut una primera reunió amb portaveus de Municipalistes per la Solidaritat i l'Enfortiment Institucional (MUSOL) amb l'objecte de sol·licitar la continuïtat dels projectes que realitza amb el suport de la Diputació de València, així com presentar noves propostes de col·laboració com els programes d'educació en suport a l'Agenda 2030 de les Nacions Unides.

A la reunió van acudir Francesco Filippi, director de l'àrea de projectes, i Begoña García, tècnica de sensibilització, els qui van presentar al diputat l'organització i les seues activitats. “El diputat Emili Altur s'ha mostrat molt obert a la col·laboració, que va més enllà del finançament. La relació entre ONG i institucions deu ser més integral, i hem trobat moltes sinergies”, ha destacat Filippi.

Els portaveus de MUSOL han presentat els seus programes en educació permanent de persones adultes, els quals funcionen en línia amb l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible promoguda per les Nacions Unides. “Hi ha hagut una reacció molt positiva, estem preparant el material per als docents i la Diputació col·laborarà en difondre el nostre projecte i que els centres d'educació per a adults s'adherisquen a l'activitat”, ha explicat el director de l'àrea de projectes.

Filippi ha recordat el finançament anual de la Corporació provincial als projectes de l'associació a Bolívia, concretament aquells destinats a millorar l'aigua potable en comunitats indígenes. Així mateix, els responsables de MUSOL han oferit treballar conjuntament en les exposicions itinerants i activitats dirigides a recolzar als municipis valencians germanats amb pobles d'Amèrica Llatina.

20 anys de suport a Amèrica Llatina i Àfrica

MUSOL naix en 1998 de la mà d'un grup de funcionaris, professionals, experts i investigadors que centren els seus interessos i carreres professionals en l'àmbit de l'administració local espanyola. Des de la seua fundació, MUSOL té una vocació dirigida al treball amb els ens locals del Sud, amb l'objectiu d'enfortir les capacitats dels actors locals i el seu paper en matèria de desenvolupament.

L'associació d'origen valencià treballa en més de 30 projectes de cooperació al desenvolupament en països com Bolívia, Guatemala, Senegal, Angola, entre uns altres, així com en diferents projectes de sensibilització que realitzen per tota la geografia espanyola.

El Museu de Prehistòria, depenent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, ha programat, de nou per aquest any 2017, les visites comentades a la Lloma de Betxí, donat l'èxit de les campanyes precedents, les quals varen ser realitzades en col·laboració amb els tècnics del Parc Natural del Túria i amb l'Ajuntament de Paterna, i l'autorització dels propietaris i dels gestors de la Vallesa.

Les visites estan programades per als dissabtes, 10 i 24 de juny, en horari de 10:00 a 14:00 hores. El punt de trobada és l’estació de Metro de la Canyada, on els visitants seran recollits pel guia de la visita.

Cada visita estarà formada per un grup de 40 persones com a màxim, i donada l'experiència d'altres anys, l'activitat es dirigeix fonamentalment a un públic familiar, que valora satisfactòriament les jornades perquè es compleixen les expectatives lúdiques i culturals d'adults i xiquets.

A més, les visites són conduïdes per llicenciats o graduats en Història, especialitzats en arqueologia i coneixedors de l'Edat de Bronze, i del contingut específic d'aquest jaciment.

Viatge en el temps: destinació a l'Edat del Bronze valenciana

Durant l'Edat del Bronze, etapa de la Prehistòria en què es consolida l'activitat metal·lúrgica, les terres que envolten el Túria estan ocupades per nombrosos assentaments situats en les vessants i al cim de les muntanyes. Els grups humans que habiten són comunitats camperoles i ramaderes unides per llaços de caràcter familiar, excepte alguns personatges que acaparen el poder.

Un dels jaciments emblemàtics excavat des de 1984 pel Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València és la Lloma de Betxí (Paterna), que després de vint-i-set campanyes s'ha convertit en un referent en els estudis sobre l'Edat del Bronze, tant per la informació aportada com pel seu excepcional estat de conservació.

Situat a la Vallesa de Mandor (Paterna), en un turó d'escassa elevació i a curta distància del riu Túria, presenta una forma allargada, encara que l'assentament arriba a la part baixa del turó, amb una extensió total de 3.750 m2, aproximadament.

L'ocupació del lloc data del començament de l'II mil·lenni abans de Crist (AC), quan es construeix el gran edifici superior i una sèrie d'infraestructures d'accés, circulació i manteniment. Després d'un gran incendi, la casa va quedar arrasada, però l'espai es va continuar utilitzant fins a l'abandó definitiu de l'assentament, cap al 1500 AC.

La seua ubicació sembla estar relacionada amb l'explotació de les terres circumdants, aptes per al cultiu dels cereals i pròximes a un curs d'aigua estable. Al seu entorn es troben una sèrie de poblats xicotets com per exemple la Llometa del Tio Figuetes, Ermita de Montiel, L'Alteret, Els Carassols, L'Alt dels Castillejos o El Gargao; caserius o llogarets semblants a la Lloma.

Plafons divulgatius in situ i campanyes complementàries

En 2013, després de finalitzar les campanyes d'excavació, el Museu de Prehistòria va organitzar l'exposició temporal Viure vora el Túria fa 4.000 anys, inaugurada al febrer de 2015.

Vinculades a l'exposició es varen programar diferents activitats complementàries, com les visites comentades al jaciment, efectuades entre els mesos de març i setembre. Les visites varen aconseguir un gran èxit d'assistència i participació ciutadana, alhora que despertaren gran interès entre la població local, raó per la qual es varen tornar a realitzar durant els mesos d'abril a juny de 2016.

D'altra banda, entre novembre i desembre de 2015 es realitzaren les obres de recuperació, millora i manteniment del jaciment i, també, les tasques de senyalització mitjançant la instal·lació de plafons divulgatius per a afavorir la interpretació de les restes excavades. 

El municipi de Favara ha recuperat i condicionat per al gaudi de la ciutadania un total de quatre parcs de titularitat pública –parc de les Oliveres, Ausiàs March, Lepanto i Sant Vicent– amb els fons aportats per part de la Diputació de València. En concret, els 83.811 euros corresponents al Pla d’Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) de l’exercici 2016. Així ho ha traslladat l’alcaldessa d’aquest municipi de la Ribera Baixa, Oro Azorín, a la vicepresidenta de la corporació provincial, Maria Josep Amigó, durant la visita efectuada a la localitat per a conèixer de primera mà les inversions realitzades amb els recursos provincials.

La vicepresidenta s’ha compromès, a més, a afavorir la celebració d’una reunió a tres bandes entre responsables tècnics de l’Àrea de Carreteres de la Diputació de València, la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, i els representants del mateix consistori de Favara per tal d’abordar la problemàtica que representa, des de fa anys, el pas de la travessia per dintre del municipi i estudiar possibles solucions orientades al desdoblament d’aquesta via, el que constitueix una reivindicació històrica de la ciutadania de la localitat.

Maria Josep Amigó ha assegurat que «donat que es tracta d’una problemàtica sensible i constitueix una reivindicació històrica del municipi i dels veïns i veïnes de Favara aconseguir traure la carretera del nucli urbà de la localitat, ens hem compromès a intervenir per tal de propiciar una reunió a tres bandes entre la Diputació de València, la Conselleria i l’Ajuntament amb l’objectiu d’analitzar amb profunditat la problemàtica i  estudiar possibles solucions». En definitiva, «seure a parlar als agents implicats per tal de donar una resposta satisfactòria per als veïns i veïnes de Favara», ha apuntat Maria Josep Amigó.

La vicepresidenta ha aprofitat la seua visita a Favara per a reivindicar «l’autonomia municipal a l’hora de definir quines actuacions resulten prioritàries i constitueixen necessitats reals per a cadascun dels municipis», més encara «davant l’infrafinançament dramàtic al qual estan sotmesos els Consistoris», ha remarcat. En aquest sentit, Maria Josep Amigó s’ha congratulat «de comprovar la capacitat de treball dels Ajuntaments, especialment dels més menuts», un fet que «ens permet confiar en que la gestió municipal es troba en sintonia amb les línies de treball marcades pel nou equip de govern de la Diputació de prioritzar la millora de la qualitat de vida de les persones».

Per la seua part, l’alcaldessa de Favara, Oro Azorín,ha agraït la visita de Maria Josep Amigó al municipi, com també el volum de recursos que dispensa la corporació provincial a la localitat. «És una ajuda vital i molt vàlida per als municipis menuts, que ens permet afrontar projectes que resultarien inviables sense la injecció pressupostària de la corporació provincial», ha indicat Azorín. En total, en el que va de legislatura el consistori de Favara ha rebut 487.279 euros, entre els quals es compta per al present exercici 2017 amb 113.626 euros corresponents al Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) –abans anomenat PPOS– i altres 46.786 euros relatius al Fons de Cooperació Municipal.

Reducció en el rebut de l’aigua

Durant la seua estada a Favara, la vicepresidenta ha visitat diferents intervencions executades amb fons provincials. En aquest sentit, destaca una actuació de caràcter hidràulic que ha permès reduir la despesa en el rebut de l’aigua al qual havien de fer front els veïns i veïnes d’aquesta localitat, així com la renovació i pavimentació de diferents carrers i vies de Favara, que s’han executat a partir dels recursos corresponents al  Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) –abans anomenat PPOS– de l’exercici 2016.

De la mateixa manera, els fons aportats per la Diputació de València també han permès condicionar un solar de titularitat municipal per a l’estacionament de camions, en el qual s’ha procedit a la instal·lació d’una tanca per tal de millorar la seguretat del recinte.

En última instància, amb el recursos disponibles corresponents al SOM de 2017 (113.626 euros) la previsió del Consistori és escometre la construcció de nous nínxols al Cementiri Municipal, donat que existeix un informe tècnic que indica que la zona més antiga d’aquesta instal·lació es troba en ruïnes.  

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

Les institucions valencianes –Agència Valenciana del Turisme, el Patronat de Turisme de València i l'Ajuntament de València- s'uneixen per a presentar en societat, demà dijous 8 de juny, a les 19:30, “Del tros al plat”, el nou projecte turístic centrat en la qualitat dels aliments de proximitat i la singularitat de la seua elaboració fins a portar-los a la taula com a plats genuïns en un territori únic, el territori valencià que es reivindica així com destinació turística excel·lent i com “el camí més curt a la felicitat” del visitant.

“Del tros al plat” és una acció turística que està vinculada també a la capitalitat mundial de l'Alimentació que ostenta València en 2017 i forma part de la seua programació específica.

 

NOTA ALS MITJANS

(Hi haurà atenció als mitjans abans de començar l'esdeveniment)

Dia: Dijous, 8 de juny

Hora: 19:30

Lloc: Edifici Veles e Vents (Marina de València)

El diputat de Modernització i Desenvolupament de l’Administració Electrònica, Ivan Martí, intervindrà aquest dijous en l’acte d’obertura de les Jornades Nacionals de Robòtica, que organitza el Comité Espanyol d’Automàtica (CEA), i que tindran lloc fins el divendres a la Ciutat Politècnica de la Innovació, situada al campus de Vera de la Universitat Politècnica de València.

Aquesta iniciativa pretén recuperar les tradicionals jornades de la comunitat robòtica, que durant anys es varen celebrar a diferents localitzacions de la geografia espanyola.

El seu contingut s'orientarà a l'exposició de 40 projectes R+D estatals i altres nou internacionals, amb l'objecte de mostrar l'estat de la investigació i el desenvolupament en el camp de la robòtica per part dels grups de recerca més significatius. Aquestes exposicions s'organitzaran en un total de huit sessions paral·leles per als projectes estatals i tres orientades a projectes europeus.

Es compta també amb tres xerrades plenàries de ponents de prestigi, com Cecilia Laschi, Alberto Vale i Darius Burschka, i una sessió orientada a les oportunitats de finançament en què el CDTI pot donar suport als investigadors.

També es contemplen presentacions d'empreses de robòtica, demostracions de robots col·laboratius industrials i una competició virtual de drons.

Finalment s'inclou una visita a una empresa referent a nivell europeu en el camp de la robòtica de serveis, Robotnik.

El CEA, a través del seu Grup Temàtic de Robòtica (GTRob), obri aquestes jornades a tota la comunitat robòtica estatal, a les associacions, plataformes, empreses, grups i personal investigador. La robòtica, que actualment s’ha transformat en un àmbit interdisciplinari, necessita de l’aportació de totes i cadascuna de les tecnologies sense exclusió.

Les jornades persegueixen seguir el format de presentació de resultats de projectes estatals i internacionals i representaran un fòrum de discussió en el marc del qual debatre noves idees i propostes.