Podran acollir-se a estes ajudes els ajuntaments de la província de València, els consorcis o mancomunitats que tinguen un museu etnològic o col·lecció museogràfica permanent.

ANUNCI BOP

Termini de sol·licitud del 7 al 27 de juny de 2017.

La condició d'igualtat política no és natural i mantenir-la “exigeix un continuat esforç ètic-polític”. És la principal tesi exposada per la catedràtica de Filosofia Moral i Política de la UNED, Amelia Valcárcel, en la sessió inaugural del II Feminari de la Diputació de València, en la qual s'han abordat els reptes actuals del feminisme.

“No va a arribar un dia en què espontàniament la Igualtat es produïsca, és una flor molt delicada que solament floreix sota una cura extrema”, ha assegurat Valcárcel, qui ha afegit que “la Igualtat ha de ser mantinguda políticament, perquè és una construcció, una manera constantment treballada d'existir en el món”.

D'aquesta manera, la catedràtica desmunta el mite de societats futures en les quals no siguen necessàries polítiques d'Igualtat. “La idea de justícia existeix perquè hem de repartir béns que són limitats. Repartir la idea d'Igualtat és una de les coses més difícils, de manera que si arriba un dia que no la necessitem és que no existim”, ha indicat.

La padrina del Feminari ha explicat que el feminisme afronta un repte paral·lel al de la democràcia, el de convertir-se en el sistema polític que preval en el planeta. “El feminisme és un producte de la modernitat, cimentat sobre la idea que els éssers humans poden canviar les bases de la seua convivència sotmetent-les a escrutini”.

En les societats occidentals, segons Valcárcel, la paritat en els àmbits significatius de poder marca l'agenda. “Avança en la política, però no en els poders econòmics o en els mitjans de comunicació. No solament no hi ha dones, sinó que on no hi ha dones no hi ha homes decents”, ha apuntat la catedràtica, en referència a casos com el del exdirector del FMI, Dominique Strauss-Kahn.

En aquest àmbit, la catedràtica ha assenyalat que, encara que s'han superat algunes formes d'exclusió, encara prevalen mecanismes d'aquest tipus més subtils: “És com si et digueren que ara estàs, però és com si no estigueres, perquè pensen seguir ballant amb la mateixa cançó que abans. Tu has canviat, però ells no. Aquesta és la situació del temps present”.

De manera específica, Valcárcel ha abordat la qüestió de la violència, apuntant que no es tracta de la principal dificultat de les dones en les societats occidentals, però que no obstant açò, es trasllueix en el fons de tots els problemes del gènere femení. “Si no hi haguera un sistema violent que manté totes les desigualtats el 90% dels problemes de les dones no existirien. La violència està en el fons dels altres obstacles que no es diuen violència”.

És per açò que la filòsofa ha exigit l'ocupació de paràmetres anàlegs en els països de la Unió Europea que mesuren l'impacte de la violència de gènere “per a saber si ens enfrontem a un atavisme que solament succeeix en uns llocs o estem davant una variant antropològica que calga assumir d'una altra manera”. Valcárcel ha assenyalat que en l'actualitat no existeixen xifres homogènies sobre aquesta qüestió a nivell europeu.

*Hi ha imatges disponibles en el FTP de Dival

Els alumnes de l'Escola de Capatassos Agrícoles de Catarroja, dependent de la Diputació de València, han deixat a un costat les eines de treball per a prendre les càmeres de fotografia. Amb motiu del seu aniversari, el nou equip directiu ha organitzat un concurs de fotografia centrat en la vida en el camp, el medi ambient i els 60 anys d'història del centre.

La diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, ha format part del jurat compost, entre altres, pel director de l'escola, Vital García-Espanya, professors i portaveus de l'AMPA. “Els estudiants han posat en valor l'escola i la seua gran labor en el món agrari i forestal valencià”, ha destacat Berenguer.

“Hi ha hagut molta implicació per part dels alumnes i la majoria són obres de gran qualitat, per la qual cosa el jurat ho ha tingut difícil per a decidir els tres guanyadors”, ha confessat el cap d'estudis de l'escola, Francesc Herrero. Les fotografies presentades mostren detalls de plantes autòctones de la regió, paisatges de l'Albufera de València i professionals que il·lustren les titulacions ensenyades en l'Escola de Capatassos: medi ambient, forestals i agroecologia, entre altres.

S'han presentat un total de 65 fotografies i els guanyadors es faran públic durant la celebració de final de curs, el pròxim dijous 22 de juny. “Ha sigut molt difícil escollir solament a tres finalistes, i per unanimitat ens quedem amb l'esforç dels alumnes en reconèixer els ensenyaments de l'Escola de Capatassos”, ha manifestat la diputada de Benestar Social.

Una furgoneta per als viatges formatius

Durant l'acte, portaveus de l'escola han fet oficial l'adquisició d'un nou vehicle de 9 places finançat per la Corporació provincial. “És una peça important per a implicar a l'alumnat, a més de les classes lectives, amb les visites formatives que realitzem cada any a Andalusia, Canàries o els tallers d'agroecologia organitzats a Castelló”, ha manifestat el cap d'estudis del centre.

Un centenar de veïns i veïnes de les localitats de Millares i Montroi han visitat aquest dimarts els edificis de la Diputació de València, acompanyats per la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, com a part del programa cultural Açò és la Dipu.

Junt a l’alcalde de Millares, Ricardo Pérez, i l’alcaldessa de Montroi, Vanessa Baixauli, la diputada de Benestar Social ha recordat que la Diputació representa a tots els ciutadans. “Els qui ens asseiem en aquestes cadires, tant en les files del govern com els qui ocupen la bancada de l'oposició, som tots representants dels nostres pobles i les nostres comarques i des d'ací debatem les polítiques sempre des del respecte”.

“A més d'el sentit polític, és una activitat molt bona perquè ajuda a situar les nostres institucions i conèixer el seu gran valor històric i patrimonial”, ha emfatitzat l'alcalde de Millars. Per la seua banda, la representant de Montroi ha destacat l'oportunitat d'aprendre sobre una institució “que molts desconeixen, i que està tan pròxima al nostre poble”.

Una ruta històrica i institucional

El component cultural del programa Açò és la Dipu és el factor dominant en aquestes visites, que arranquen en el carrer Navellos i tenen com a parades els palaus de Batlia i l'Escala, l'antic Hospital General de València, el Museu Valencià de la Il-lustració i la Modernitat (MUVIM) i l'Institut Valencià d'Audiofonología (IVAF). 

“Tenim que estar orgullosos del que tenim, perquè és fruit del gran treball dels nostres avantpassats”, ha remarcat la diputada Berenguer. Així, els participants tenen l'oportunitat de conèixer la història i el funcionament de la Diputació com a institució, les característiques arquitectòniques dels edificis que componen la seu principal, situada en la plaça Manises, i descobrir alguns aspectes de la història de València i el seu centre històric, des del segle XV fins ara. 

Amb aquesta iniciativa, des de l'Àrea del Benestar Social de la Diputació “volíem que la gent coneguera l'entorn històric dels edificis que componen la Diputació, explicant quan es van fer, en quin context i amb quina finalitat, i després, lògicament, que conegueren el seu interior”, ha explicat Mercedes Berenguer. Les visites continuaran tots els dilluns, dimarts i dijous fins al pròxim mes de novembre.

Manuel gaudirà d'una gran zona enjardinada que transformarà l'espai destinat a les antigues vies del tren en una artèria verda per a l'ús i gaudi dels veïns del municipi. En el projecte, la localitat invertirà 200.000 euros procedents del nou Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) de la Diputació de València, segons va comunicar l'alcalde de Manuel, Josep Antoni Pastor, al president de la Diputació, Jorge Rodríguez, durant la visita que aquest va realitzar al municipi. “Els alcaldes són els que millor coneixen les necessitats dels seus municipis i per açò estan aprofitant els fons de la Diputació per a millorar la vida dels seus ciutadans”, va comentar el president Jorge Rodríguez en Manuel.

Les antigues vies del tren travessaven el municipi just per la meitat, dividint-ho en dues parts. En 2009, amb l'arribada de l'AVE, aquests elements van ser desplaçats fora del nucli urbà, però van romandre les trinxeres. L'alcalde de Manuel va explicar que l'obra anunciada es justifica perquè l'antiga travessia és “un perill constant”.

Des que no passen trens, la zona s'ha degradat fins al punt de convertir-se en alguns punts en un abocador de fem. El projecte per a transformar aquest espai de la localitat en un pulmó verd compta amb un pressupost de 200.000 euros i consta de tres fases: en la primera, que està previst que comence en les pròximes setmanes, s'actuarà des del pas a nivell del carrer Abad fins al pas a nivell de la Serra. Es tracta de la zona més degradada, amb les trinxeres pròpiament dites. L'objectiu és convertir l'espai en una via enjardinada, il·luminant-la i dotant-la de punts d'aigua, amb una ruta per a bicicletes i un passeig per a vianants. Per a aquesta part del pla està prevista una inversió de 86.000 euros, procedents del Pla d'Obres i Serveis (PPOS) de 2016.

La segona fase del projecte preveu la intervenció des del pas a nivell del carrer Abad fins a la circumval·lació de l’Énova, que es finançarà amb la dotació del Pla SOM d'enguany, amb un total de 114.000 euros. Així mateix, s'inclou una tercera fase encara no projectada, que planeja una actuació des del pas a nivell de la Serra fins al polígon Racó de Canyares. En tot cas, el pla només té previstes accions en el casc urbà.

Jorge Rodríguez valora molt positivament el projecte

El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, va aprofitar la seua recent visita a Manuel, on va poder comprovar les diferents millores realitzades gràcies a les diferents inversions de la institució provincial, per a valorar molt positivament el projecte de millora de les antigues vies del tren.

“És molt gratificant poder comprovar com els nostres alcaldes i alcaldesses estan invertint les ajudes que arriben des de la Diputació en projectes que repercuteixen directament en la millora de la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes, com en el cas de Manuel, ja que la reconversió de les antigues vies del tren en una zona verda permetrà als seus veïns recuperar una zona degradada en un espai per al seu ús i gaudi”.

Ciutadanisme. La reforma ètica i estètica del capitalismeés el títol de la conferència amb la qual l’antropòleg Manuel Delgado protagonitzarà una nova sessió dels debats organitzats per la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València.

La dissertació de l’antropòleg, molt popular per la seua habitual presència als mitjans de comunicació, especialment a la ràdio, tindrà lloc a la sala Gregori Mayans del MuVIM, aquest proper divendres 9 de juny a les 19:30 hores, i serà presentada per Anacleto Ferrer, director de l’Institut d’Humanitats i Patrimoni del Magnànim, i per Begoña Serrano, directora de l’Institut Valencià de l’Edificació.

Els Debats del Magnànimsón una iniciativa d’aquesta institució cultural i editorial pública de la Diputació de València posada en marxa en la nova etapa iniciada el 2016 per propiciar l’intercanvi d’idees i opinions al voltant dels debats actuals de la cultura i el pensament pels quals han passat fins ara figures de la talla d’Axel Honneth, Enric Sòria, Raul Zelik, Jordi Miralda o Sharon Weinberger.

La reforma moral del capitalisme

La presència de Manuel Delgado servirà perquè presente a València el seu últim llibre, Ciudadanismo, en el qual analitza un fenomen de gran actualitat, el nou municipalisme, moviment al marge dels partits tradicionals què, representat per figures com Ada Colau, ha aconseguit el control de ciutats de la importància de Barcelona o Madrid.

Per a Delgado, aquest nou municipalisme representa «una nova manera de governar les ciutats basada en una major preocupació per qüestions bàsiques de benestar social, major transparència i la creació de noves vies per a la participació de la ciutadania». No obstant això, l’antropòleg català assenyala que la realitat pràctica del seu govern demostra que es limiten a intentar restaurar conquestes perdudes de l’estat del benestar i a una renovació cultural en les formes de fer política, «però en absolut suposen una modificació en la distribució del poder i la riquesa a les ciutats»i de fet els mateixos representants del nou municipalisme s’afanyen en no identificar-se amb els tradicionals projectes transformadors de l’esquerra revolucionària.

Aquest anàlisi du a Delgado a una definició del ciutadanisme, sens dubte polèmica, com «un projecte de reforma moral del capitalisme»construït al voltant d’una visió idealitzada del ciutadà, un personatge hipotètic en el qual es cancel·len els antagonismes i els conflictes de classe.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, visita aquest dimecres, 7 de juny, el municipi de Favara per a conèixer de primera mà les inversions realitzades a través del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) –abans anomenat PPOS–, el Pla d’Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) i altres col·laboracions amb la corporació provincial.

La vicepresidenta estarà acompanyada durant la visita per l’alcaldessa de Favara, Oro Azorín, i la resta de membres de la corporació municipal. A les 10:00 hores està prevista la recepció a l’Ajuntament i signatura de Maria Josep Amigó al Llibre d’Honor del municipi. Posteriorment se celebrarà una reunió de treball amb l’equip de govern municipal i es visitaran diferents espais on s’han invertit fons de la Diputació de València. Entre aquests, diverses actuacions d’adequació i reforma realitzades als parcs i jardins de titularitat municipal, així com la renovació i pavimentació de diferents carrers i vies de Favara.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimecres, 7 de juny de 2017.

Hora: Atenció a mitjans a les 11:00 hores.

Lloc: Ajuntament de Favara. Pl. Sant Antoni, núm. 1. Favara.

L’Associació de comerciants i empresaris de la platja de Tavernes (ACEPLAT), en col·laboració amb l’Ajuntament de Tavernes i el recolzament de la Diputació de València, va organitzar ahir el II Concurs Professional d’Arròs de Vigília, que va incloure un concurs de postres fetes amb taronja.

La diputada de Turisme, Pilar Moncho, va assistir al concurs amb el diputat de Les Corts Juan Ponce i l’alcalde de Tavernes de la Valldigna, Jordi Juan, a més de diversos regidors.

Pilar Moncho va assenyalar que “la gastronomia és un pilar bàsic a l’hora de la promoció turística i, per això, sempre estarem donant el suport a estes iniciatives. Creguem que és important que cada poble busque la seua singularitat, com han fet a Tavernes amb este concurs d’arròs de vigília”.

“Amb esta segona edició, ja podem dir que este concurs d’arròs ha vingut per a quedar-se. Com a Ajuntament, en companyia de la Diputació, hem d’apostar per a consolidar-lo i fer que cada any participe més gent, i així continuar oferint els nostres productes”, va manifestar l’alcalde, Jordi Juan.

El concurs va comptar amb set participants, que van presentar les seues cassoles d’arròs al forn al jurat, que enguany comptava amb cuiners de la talla de Manuel Alonso, amb una estrella Michelin, Antonio López i Josep Palomares. En total, es van repartir 1.450 euros per als millors plats d’arròs i les postres amb taronges.

El primer premi ho va obtenir el restaurant Calipso de Tavernes, que va rebre un trofeu i 800 euros. El restaurant La Mar Salà de Cullera va guanyar el segon premi, dotat amb 300 euros i un trofeu. I el tercer premi, amb 150 euros, el va guanyar el restaurant Casa Macario de Tavernes, que també va guanyar el premi a les millors postres, dotat amb 200 euros.

II Concurs popular d’arròs al forn amb cigrons i panses

El passat diumenge va tindre lloc el II Concurs Popular d’Arròs al Forn amb cigrons i panses, al qual es van presentar set cassoles. El primer premi el va guanyar Maria Ciscar, de la falla Prado, que va ser guardonada amb un diploma, un trofeu, un lot de productes i un sopar per a sis persones en un restaurant col·laborador. El segon va ser per a Raúl Herrero, de la falla La Dula, que va rebre un diploma i lot de productes.

La vicepresidenta del Patronat de Turisme de València i diputada de Turisme de la Diputació, Pilar Moncho, ha destacat avui durant la celebració del 43 Concurs Internacional de Fideuà de Gandia el paper de la gastronomia com a “valor estratègic” del turisme en el territori valencià i la seua projecció com a “destinació excel·lent”. 

Pilar Moncho ha manifestat que el cèlebre certamen gandiense “és un concurs amb mèrits propis, amb una gran trajectòria que ha millorat amb els canvis introduïts quant a ubicació i obertura al públic, per part del nou govern local”.

A més, ha insistit que “és un tot un encert promocionar un territori a partir d'un producte, com ací s'ha fet amb la fideuà i des de València Turisme també hem fet amb el producte ‘Del tros al plat’, una proposta turística innovadora que uneix productors, mercats, cuina i sector turístic de totes les comarques valencianes”.

Guardons

Moncho ha fet lliurament del segon dels premis del concurs gastronòmic, celebrat en el Passeig al Port del Grau de Gandia i patrocinat per València Turisme, a Casa Granero, de Serra, mentre que el tercer premi ho ha obtingut l'Hotel Sant Luis de Gandia.

“La Diputació de València i el Patronat de Turisme sempre estaran al costat d'esdeveniments gastronòmics que patrocinen el nostre territori a partir dels productes de la terra i el mar de ‘quilòmetre zero’ o de proximitat, és a dir, de productes frescos com els que es cuinen en aquest Concurs Internacional de Fideuà de Gandia pels nostres molts i bons cuiners, doncs tot açò fa que es conega València com una destinació de bon clima, seguretat i on es pot gaudir de bons moments de felicitat en un entorn singular”, ha apuntat la diputada.

A l'acte ha assistit la corporació local, amb l'alcaldessa al capdavant, Diana Morant, així com el president de l'Associació Gastronòmica Fideuà de Gandia, Avelino Alfaro.

La tradicional cita gastronòmica de Gandia ha començat amb un recorregut per les casetes de degustació gastronòmica de cuina de La Safor instal·lades en el Passeig del Port i s'ha completat amb una visita als concursants durant el procés de cuinat de les seues ‘fideuades’.