La vicepresidenta de la Diputació de València Maria Josep Amigó i el diputat de Medi ambient, Josep Bort, han anunciat aquest matí a Agullent la creació de la Unitat de Gestió Forestal «per a executar polítiques de prevenció i reforestació serioses i rigoroses».

Els dos dirigents s'han desplaçat fins a aquest municipi de la Vall d'Albaida per a comprovar l'avanç de les obres de recuperació ambiental del barranc de la Font Jordana i per a visitar, acompanyats per l'alcalde d'Agullent, Jesús Pla, i alguns tècnics municipals la zona afectada per l'incendi del 2010.

Polítiques de reforestació efectives

Sobre la nova Unitat de Gestió Forestal, la vicepresidenta Maria Josep Amigó ha assenyalat la necessitat i urgència d'establir una política de reforestació efectiva, «cosa que, inexplicablement, no han fet els governs anteriors i, lamentablement, ens fa comprovar els efectes nocius que açò comporta».

Coordinació institucional i social

Per a desenvolupar les noves línies actuació mediambientals de la Diputació «és imprescindible treballar en equip totes les administracions amb els ajuntaments i la Generalitat i comptant amb l’aportació indispensable de la societat civil, que a través de grups ecologistes i agrupacions diverses actuen també sobre el territori» —ha comentat Amigó.

Tal com ha ressaltat la vicepresidenta, «cal passar a l'acció i donar respostes als nostres municipis amb solucions serioses i efectives».

Planificació i gestió forestal

En aquest sentit, el diputat Josep Bort ha incidit en la voluntat del nou equip de govern de la Diputació «per a revertir errors i situacions anteriors, com la falta de planificació i gestió forestal».

Segons ha destacat Bort, «la gestió forestal és una qüestió de primer orde per a molts municipis de la província, les necessitats dels quals estaven desateses i passen a ser l'objectiu principal de la nova Unitat de Gestió Forestal».

La Unitatde Gestió Forestal atendrà estudis d'ordenació i gestió forestal, prevenció d'incendis, reforestacions i posada en valor del patrimoni natural per a assentar les bases que fonamentaran la distribució de recursos.

Distribució territorial estratègica de brigades

Entre els recursos, el diputat de Medi ambient ha citat les brigades, «que fins ara no han seguit una distribució territorial estratègica, i amb aquests nous pilars i la coordinació amb altres sectors de la gestió forestal, la prevenció d'incendis i l'extinció, com els bombers, donaran una resposta més eficient davant les necessitats reals».

Josep Bort ha avançat que la gestió futura de la nova Unitat de Gestió Forestal es basarà en estudis previs de necessitats de reforestaració i ordenació de muntanyes municipals. A partir d'aquestes anàlisis prospectives, la Unitat de Gestió Forestal escometrà plans de prevenció i actuació davant d'incendis i la distribució racional de les brigades «per a posar en valor uns recursos naturals tan valuosos i identitaris com són els de la Vall d'Albaida» —ha dit Bort.

Per la seua banda, l'alcalde d'Agullent, Jesús Pla, ha agraït la visita de la vicepresidenta i del diputat «i la seua disposició per a oferir respostes als problemes i necessitats que hem plantejat».

«He volgut mostrar les conseqüències del greu incendi del 2010 per a poder estudiar noves vies de recuperació i restauració mediambiental de la nostra serra» —ha comentat Pla.

Treball a bon ritme en el barranc de la Font Jordana

La comitiva també ha visitat les obres de recuperació ambiental i paisatgística del barranc de la Font Jordana, iniciades fa unes setmanes. L'actuació se centra en els 400 m de barranc que corren paraŀlels al parc fins a l'encreuament del camí del cementeri, i el seu fi és recuperar aquest espai d'alt valor natural però agredit pels processos erosius, la invasió de vegetació i la presència de residus.

El projecte de recuperació d’aquest tram del barranc té un pressupost de 57.125 euros, que assumirà en un 15% per l’Ajuntament i en un 85% la Diputació de València, entitats que a principis d’any signaren un conveni per a fer realitat aquest projecte dins del programa de recuperació d’espais degradats.

La intervenció contempla la neteja de residus sòlids, la contenció del talús generat per la construcció del parc, l’eliminació d’espècies vegetals aŀlòctones i l’actuació en els arbres i arbustos de ribera existents per a potenciar-ne el creixement. A més, es plantaran espècies autòctones adequades a l’espai i s’obrirà una senda pel llit del barranc per a poder passejar a peu. El projecte compta amb l’autorització de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Una altra de les singularitat del projecte és que l’actuació projectada també contempla la restauració i consolidació de l’estructura del pont de pedra que hi ha al costat del pont actual.

El president Jorge Rodríguez firmà ahir un conveni singular amb l'alcalde Vicente Zaragozà, per mitjà del qual la nova Diputació de València finançarà amb 798.043 euros, IVA inclòs, la connexió entre les rotondes dels accessos als polígons industrials de Silla des de les autovies V-30 i AP7 dins del terme municipal.

D’aquesta manera, el govern de la nova Diputació de València persegueix un dels objectius traçats des de la presa de possessió del president, Jorge Rodríguez, en què anunciava una aposta ferma per recolzar el desenvolupament dels polígons industrials de les comarques valencianes amb l'objectiu de dinamitzar l'economia local i mantindre o generar ocupacions. 

Rodríguez destacà que la corporació que presideix «deu jugar un paper important en la promoció econòmica» amb projectes com els impulsats ahir i que la nova Diputació se centrarà en «apostar per la indústria i la generació de llocs de treball, i per tant per millorar d'una manera substancial els polígons com el de Silla, que són essencials per als municipis i importants des del punt de vista de la generació de llocs de treball i de la seguretat, ja que, al cap i a la fi, els accessos a les carreteres són llocs que estan molt transitats al llarg del dia». 

Per la seua banda, l'alcalde de Silla, Vicente Zaragozà, declarà que «hui, per a mi, la Diputació és la Mare de Déu, perquè aquest projecte no s'haguera pogut fer sense la seua ajuda. Per a Silla és important este pla perquè és una reivindicació del municipi per a potenciar-la econòmicament i donar-li vida, per tant estem més que agraïts a la Diputació per tot l'esforç que estan fent».

Jorge Rodríguez, l'alcalde, Vicente Zaragozà, el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, i el diputat de Serveis Innovadors, Bartolomé Nofuentes van recòrrer la zona i posteriorment es dirigiren a l'Ajuntament, on es va firmar el conveni per a finançar un gran projecte, que, fonamentalment, vol resoldre els problemes actuals de connectivitat i seguretat vial al llarg de l'avinguda d’Espioca des del sector Molí Forés al sud fins al sector Camí Vell d’Alcàsser, en l'antiga carretera VP-3065, i de la rotonda de connexió amb la Rotonda Nord (avinguda de l'Albufera).

Les actuacions

Concretament, el projecte consistirà en les actuacions següents:

– Millores en la ronda d'enllaç de la carretera actual, de titularitat de la Diputació, amb l'avinguda Espioca, que és l'eix central dels polígons industrials de Silla.

– Repavimentació i senyalització de l'avinguda de Picassent entre la ronda d'enllaç i l'autovia i entre la ronda de connexió i l'avinguda Espioca. El projecte inclou la pavimentació, senyalització i enllumenat en els carrers interiors dels polígons de l’Alteró i l´Artierro, en l'accés sud a l'avinguda d’Espioca i en l'antiga fàbrica Shark.

– Nova pavimentació, senyalització i enjardinament en l'àmbit de les vies que enfronten amb l'autovia i revitalització del paisatge urbà de la zona industrial i comercial que dóna a l’autovia.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, va presidir ahir de vesprada el sorteig anual per a establir l'orde intervenció de les bandes en el certamen que organitza la Diputació de València des de fa quaranta anys. El dugué a terme cap del servei, Mario Carrión, en presència dels representants de les bandes concursants, que seguiren el procés desenvolupat en el Saló de Plens de la corporació provincial. 

Després d'establir-se l'orde de les societats intèrprets en les diferents categories, el diputat Xavier Rius informà els representants de les bandes que la corporació farà l'esforç econòmic necessari per a mantindre totes les aportacions al món associatiu i als esdeveniments que s'organitzen malgrat les dificultats econòmiques derivades de l'aportació econòmica de l'Estat al pressupost de les diputacions d’enguany, que es rebaixarà entre un 5% i un 7%.

Per la seua banda, Mario Carrión repassà les característiques del certamen i alguns detalls que ajudaran l'operativitat de l'organització. 

El sorteig ha donat el resultat següentt:

SECCIÓ ESPECIAL

Santa Cecilia de Requena

SECCIÓ PRIMERA:

1. Centre Instructiu Musical de Benimaclet, València

2. Unió Musical de Carlet

3. Societat Unió Artística Musical d'Ontinyent

Reserva 2017: Unió Musical Lira Realera, de Real

Exclosa: 4. Societat Joventut Musical de Faura

SECCIÓ SEGONA

1. Associació Musical la Filharmònica Alcudiana, de l'Alcúdia

2. Societat Renaixement Musical, de Vinalesa

3. Societat Artística Musical la Vall de Càrcer

4. Societat Musical Unió de Pescadors de València

5. Unió Musical de Picanya

SECCIÓ TERCERA

1. Societat Unió Musical de Catadau

2. Agrupació Musical Carrera Font de Sant Lluís, de València

3. Agrupació Musical de Beneixida

SECCIÓ QUARTA

1. Societat Joventut Musical de Quart de les Valls

2. Societat Musical Amics de la Música de Benifaraig

3. Lira Musical de Salem

La Diputació de València, a través de l'àrea de Joventut, Esport i Igualtat, ha aprovat concedir un total de 39.747,59 euros per a beques destinades a 49 joves esportistes de les comarques valencianes.

La diputada responsable, Isabel García, ha manifestat que “amb aquestes subvencions, la Diputació segueix recolzant la pràctica esportiva i facilita la millora de rendiment dels i les joves, amb l'objectiu d'optimitzar la seua participació en els campionats i aconseguir una adequada tècnica en la seua especialitat”.

L'ajuda de cadascuna d'aquestes beques serà de fins a 1.338,12 euros com a màxim i la llista de subvencions aprovades està disponible en la web de la Diputació.

El Museu Valencià d‘Etnologia inicia els tallers familiars i didàctics de l'exposició “Doctor Carsí, Supose?”. Des del diumenge 6 de desembre i fins a finals de gener el Museu Valencià d’Etnologia muntarà tallers sobre l'exposició dedicada al Doctor Mariano Carsí.

La mostra exhibeix el llegat donat per la seua vídua, María Londero, al Museu Valencià d’Etnologia que integra més de 800 peces atresorades durant quasi mig segle de treball com a metge en hospitals i companyies mineres del Congo (entre 1958 i 2001).

Per a completar l'exposició, i com és habitual en la programació del Museu Valencià d’Etnologia, es desenvolupen una sèrie d'activitats paral·leles. En aquest cas s'han organitzat tres propostes, totes elles dirigides a públic familiar durant els diumenges: croms, taller de geometries i pentinats africans.

Croms del col·leccionable Doctor Carsí

Tots els que visiten l'exposició i participen en els tallers rebran sobres de croms amb els quals completar un poster-àlbum col·leccionable, relatiu a la vida del Doctor Carsí en el Congo, a la problemàtica d'aquest país africà i als interessants motius decoratius desenvolupats pels congolesos.

Taller de Geometries del Congo

L'ètnia congolesa Kuba utilitza patrons geomètrics que estan presents en tota la seua vida quotidiana, des dels seus teixits fins als seus mobles. Els xiquets i xiquetes podran conèixer com inventaven els seus patrons de geometries, i desenvolupar amb aquestes tècniques les seues pròpies creacions

Taller de Pentinats Africans

La trena és producte de la torsió de diverses fibres i utilitzada com a pentinat resulten molt benvolguts a Àfrica. Els participants podran trenar per a fer cordes, cistelles, i per descomptat, el cabell.

Públic familiar

Els tallers estan destinats a públic familiar i s'impartiran els diumenges 6,13 i 20 de desembre de 2015 i 10, 17, 24 i 30 de gener de 2016, en horari de 12:30 a 13:45.

Les entrades es repartiran en el punt d'informació a partir de les 10.30. La persona encarregada dels tallers arreplegarà el públic en el punt d'informació a les 12.30. En cada sessió poden participar de 25 a 30 persones.

Jaime Millás presenta el seu llibre “Crónicas de la transición valenciana (1972-1985)”, editat per la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València, dimecres que ve, 9 de desembre, a les 19:00, en el Saló d'Actes del MuVIM.

En l'acte literari també intervindran el director del MuVIM, Rafael Company, el president d'ACICOM, José Ignacio Pastor, el periodista i membre de l'executiva de la Va unir de Periodistes Valències, Juan Magraner, i el professor d'Història Econòmica i exconseller d'Administració Pública, Joaquín Azagra.

La recopilació de cròniques, articles, entrevistes i reportat-ges que reuneix el llibre 'Crónicas de la transición valenciana (1972-1985)' permet prendre consciència de la societat valenciana que va emprendre la transformació de la dictadura franquista en monarquia parlamentària.

Els dos centenars de peces informatives van ser publicats pel periodista Jaime Millas al setmanari Triunfo, el mitjà informatiu que va donar expectatives socials i culturals al conjunt de l'oposició democràtica. També es van divulgar en la primera etapa del diari El País, mitjà informatiu que va exercir un paper decisiu en la consolidació de la Transició.

Com diu al pròleg el periodista Juan Cruz, actualment adjunt a la direcció d'El País, "no són només cròniques polítiques o culturals, el de Millas és un espill a la vora d'un camí, perquè ahí està posat per un ser compromés amb el seu temps". Un espill que en els temps actuals corre el risc de trencar-se en trossos.

De la política al compromís amb la llibertat d'expressió

Les cròniques estan agrupades en deu àrees temàtiques. Uns arguments estan relacionats amb el canvi de model de societat, la nova política parlamentària i la defensa del medi ambient com a garantia d'una vida sostenible. Altres descobreixen l'amenaça social que representen les catàstrofes naturals i la importància de la cultura i l'art en una societat que somnia i recrea la seua identitat. Els capítols més periodístics de reportatges i notícies professionals donen mostra de la destacada activitat que van practicar uns joves, com l'autor, en situar el compromís amb la llibertat d'expressió per davant de l'estabilitat professional. El llibre inclou un índex onomàstic de més de 300 noms propis i una cronologia històrica de l'època.

Jaime Millás

Jaime Millas va treballar en la seua primera etapa professional com a col·laborador de Triunfo, entre 1972 i 1978, i correspon-sal d'El País, des de la seua aparició fins a 1985, any en el qual va accedir a la direcció valenciana de Radiocadena Española (RTVE). Posteriorment va continuar exercint el periodisme radiofònic en Radio Nacional de España (RNE). En la Transició també va treballar de corresponsal de la BBC, redactor polític del Diario de Valencia i col·laborador de Valencia Semanal. La Cámara de Comercio li va concedir el premi a la millor tasca informativa realitzada en premsa durant 1977. El llibre, de més de 700 pàgines, es posa al servici de l'actual interés d'analitzar el procés de la Transició per recuperar l'energia política i revisar les contradiccions que van marcar el seu origen.

El Patronat de Turisme, “València Terra i Mar” col•laborarà amb l'Ajuntament de Potries en la promoció i difusió dels seus atractius turístics.

La diputada de Turisme, Pilar Moncho, s'ha reunit amb l'alcaldessa, Assumpta Domínguez, per a tractar temes turístics. La reunió també ha comptat amb la presència del tinent alcalde, Jesús Gras.

Domínguez ha transmès a la diputada tot el treball que un poble de només 900 habitants “ha fet realitat per a crear un producte turístic a Potries amb la ruta de l'aigua, el Museu Etnològic i un itinerari pel casc històric del municipi”.

“El gran aparador de tota la nostra oferta turística és la festa de Sant Blai que se celebra en el mes de febrer amb múltiples propostes per a tots els públics”, ha afegit l'alcaldessa.

La diputada s'ha interessat per conèixer de primera mà les prioritats turístiques de Potries amb l'objectiu de “potenciar i promocionar els principals recursos de la localitat”.

Moncho ha explicat a l'alcaldessa que “a partir de l'any pròxim podrà acollir-se a una nova línia de subvencions per a sol•licitar la col•laboració del Patronat en els seus projectes turístics”.
 

Les obres de recuperació mediambiental i paisatgística del barranc de la Font Jordana d'Agullent avancen a bon ritme, tal com comprovar in situ la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, i el diputat de Medi ambient, Josep Bort, en la seua recent visita al municipi de la Vall d'Albaida, en la qual van estar acompanyats per l'alcalde, Jesús Pla, i diversos tècnics municipals.

L'actuació iniciada fa unes setmanes a Agullent se centra en els 400 metres de barranc que corren paral·lels a l'emblemàtic parc de la Font Jordana fins a l'encreuament del camí del cementeri i pretén recuperar aquest espai d'alt valor natural, però agredit pels processos erosius, la invasió de vegetació a un barranc i la presència de residus.

El projecte té un pressupost de 57.125 euros que seran assumits en un 15% per l'ajuntament i en un 85% per la Diputació de València, entitats que a l'inici de l'any van signar un conveni per a fer realitat aquest projecte dins del seu programa de recuperació d'espais degradats.

La intervenció contempla la neteja de residus sòlids, la contenció del talús generat per la construcció del parc, l'eliminació d'espècies vegetals al·lòctones i l'actuació en els arbres i arbustos de ribera existents per a potenciar el seu creixement. A més es plantaran espècies autòctones adequades en l'espai i s'obrirà una senda pel llit del barranc per a poder passejar a peu. El projecte compta amb la corresponent autorització de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.

Una altra de les singularitats del projecte és que l'actuació projectada també contempla la restauració i consolidació de l'estructura del pont de pedra que existeix al costat de l'actual. 

El diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, al capdavant de l'equip de promoció econòmica i l'impuls local de la Diputació de València en coordinació amb l'empresa pública Imelsa, ha visitat les instal·lacions de la Fundació Novaterra, en el barri de la Coma de Paterna, “per a conèixer in situ com es treballa en el món de l'ocupació de les persones més desfavorides”, segons ha explicat.
“La Diputació ja va col·laborar amb Novaterra en aquest àmbit i ara té intenció de treballar de nou en aquest sector i, si pot ser, potenciar-ho, a través de la seua empresa pública Imelsa, però des de l'àmbit productiu i de la promoció econòmica, llevant-li l'estigma de ‘assistència social’ que tradicionalment han tingut aquest tipus d'actuacions”, ha manifestat.
La Fundació Novaterra té actualment un conveni de col·laboració a València amb l'empresa Ingeus per a la inserció laboral de col·lectius amb dificultats per a accedir al mercat laboral.
Altur ha recorregut les dependències de la seu de la fundació acompanyat del cap de Promoció Econòmica de Imelsa, Josep Melero, el president de l'entitat, Francisco Cobacho, i del conseller delegat de l'empresa Ingeus, Gregori Cascante.
El president de la Fundació Novaterra ha destacat, per la seua banda, la intenció de col·laborar amb la Diputació “en la lluita contra l'exclusió social a través de l'ocupació, alguna cosa transversal per a la vida de les persones i més actualment, quan hi ha moltes famílies en situació de precarietat”.
“En la fundació cerquem que les persones més desfavorides puguen accedir a una ocupació i guanyar-se la vida amb dignitat, recuperant aqueixa dignitat que mai van perdre, però que li l'han de tornar a reconèixer. És un treball a mitjà i llarg termini que dignifica la vida de les persones, més enllà d'altres ajudes més immediates”, ha insistit.
El conseller de Ingeus, finalment, ha agregat la labor que realitza la seua empresa per a acostar a aquestes persones a l'ocupació “en condicions dignes i estables”.
“Més que amb formació només, amb una labor prèvia de motivació i generació d'optimisme, autoconfiança i autoconeixement en cada persona, ajudant-li a dissenyar un full de ruta per a poder accedir al mercat laboral. O siga, no solament es tracta de donar-li eines per a trobar treball, sinó de combinar-ho un seguiment personalitzat en cada cas”, ha explicat.
 

El Patronat de Turisme de la Diputació de València col•labora en l'engegada de 21 iniciatives turístiques en els municipis valencians.

La diputada de Turisme, Pilar Moncho, ha signat aquesta setmana convenis de col•laboració amb els alcaldes de L'Alcúdia, Andreu Salom; Benissoda, Miguel Lluch; Canals, Joan Carles Pérez; Chelva, Roberto Rubio; Cheste, José Morell; Gestalgar, Raúl Pardos; Montroi, Antonio Carrascosa; Villanueva de Castellón, Emilio Oscar Noguera; Alcàsser, Eva Isabel Zamora; Alpuente, Alicia Pérez; Aras de los Olmos, Rafael Giménez; Catarroja, Jesús Monzó; Olocau, Antonio Ropero; Chiva, Emilio Morales; Casinos, José Miguel Espinosa; Favara, Oro Azorín; i Gandia, Diana Morant.
A més, ha rubricat convenis amb els presidents de l'Associació Cultural Fira Albufera, Fulgencio Torremocha; la Mancomunitat de la Vall d'Albaida, Vicente Gomar; l'Associació de Municipis Forestals de la Comunitat Valenciana, Oscar Martínez; i la Cambra de comerç de València, José Vicente Morata.
Moncho s'ha mostrat disposada a continuar col•laborant amb els municipis i entitats turístiques valencianes i recolzar “tot tipus d'actuacions que posen en valor els recursos turístics dels nostres pobles però a través d'una nova línia d'ajudes a municipis, associacions turístiques i mancomunitats diferents a les quals s'han aplicat fins ara, per a finançar les diferents iniciatives turístiques sobre la base de criteris tècnics i objectius”.
Pilar Moncho ha mostrat la seua disposició als ajuntaments i associacions per a escoltar les seues necessitats i “treballar junts i unir esforços per a presentar una oferta conjunta i potenciar més els recursos turístics dels municipis”.
Ajudes per a fires, certàmens gastronòmics i senyalització turística
El Patronat de Turisme, a través d'aquests convenis, ha finançat la celebració de nou fires, quatre certàmens gastronòmics, dues jornades turístiques, la senyalització de quatre rutes, la promoció en un gran esdeveniment i la implantació de sistemes de qualitat.
Concretament, s'ha subvencionat el concurs de Putxero i Kaki de la Ribera, Sant Antoni en Tapes de Canals, la promoció del Gran Premi de Motociclisme de la Comunitat Valenciana de Cheste, la Fira de la Mel de Montroi, la Fira de la Tapa de Villanueva de Castellón, la “Fira de l’Albufera”, la Fira Gastronòmica de la Vall d'Albaida, el Mercat Medieval d'Alcàsser, les Jornades de Promoció Turística d'Alpuente, les Jornades Íberas de Aras de los Olmos, el Concurs de All i Pebre de Catarroja, Iberfesta d'Olocau, la fira comercial de Chiva, la Fira del Dolç Artesà de Casinos, La Trobada de Boixets” de Favara, el Concurs de Fideuà de Gandia, la senyalització de les rutes turístiques de Benissoda, Chelva, Gestalgar i la Implantació del Sistema de Qualitat Turística en les platges en col•laboració amb la Cambra de Comerç de València.