El periodista Jaime Millàs ha presentat en el saló d'actes del MuVIM el seu llibre Crónicas de la transición valenciana (1972-1985), editat per la Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València.
En l'acte literari, celebrat ahir, es trobaven el director del MuVIM, Rafael Company; el president d'ACICOM, José Ignacio Pastor; el periodista i membre de l'executiva de la Unió de Periodistes Valencians Juan Magraner, i el professor d'Història Econòmica i exconseller d'Administració Pública Joaquín Azagra.
Per a Millàs, la visió que dóna aquesta obra és «bastant exacta sobre la transició en tots els àmbits de la política, l'economia, la cultura i la història. Amb el temps t'adones que la societat l'havem de tornar a pensar, perquè en aquell temps hi hagueren contradiccions que no es resolgueren adequadament».
En aquest sentit, la conclusió que —segons ha comentat el periodista— poden traure els lectors de l’obra és que «qui intenta controlar la premsa s'equivoca, perquè la premsa és fedatària del que ocorre en la nostra societat».
Millàs ha valorat molt positivament que la Institució Alfons el Magnànim haja editat la seua obra, i ha enaltit la labor de la institució, perquè «per a qualsevol qüestió relativa a la nostra societat, el nostre present o el nostre futur, sempre hi ha una resposta amb un bon llibre o assaig en el Magnànim».
«La bibliografia més important que s'ha editat sobre l'evolució i el present del poble valencià es troba en el catàleg de la Institució Alfons el Magnànim» —ha conclòs el periodista.
Els dos centenars de peces informatives que podem trobar en el llibre varen ser publicades per Jaime Millàs en el setmanari Triunfo, el mitjà informatiu que va donar expectatives socials i culturals al conjunt de l'oposició democràtica. També es varen divulgar en la primera etapa del diari El País, mitjà informatiu que va exercir un paper decisiu en la consolidació de la Transició.
En el pròleg, el periodista Juan Cruz, actualment adjunt a la direcció d’El País, ha escrit que les cròniques «no són només polítiques o culturals. El de Millàs és un espill al costat d'un camí, perquè allí està posat per un ser compromès amb el seu temps», un espill que —segons l'autor del llibre— «en els temps actuals corre el risc de trencar-se en trossos».
De la política al compromís amb la llibertat d'expressió
Les cròniques estan agrupades en deu àrees temàtiques. Uns arguments estan relacionats amb el canvi de model de societat, la nova política parlamentària i la defensa del medi ambient com a garantia d'una vida sostenible; uns altres descobreixen l'amenaça social que representen les catàstrofes naturals i la importància de la cultura i l'art en una societat que somia i recrea la seua identitat. Els capítols més periodístics de reportatges i notícies professionals donen mostra de l’activitat destacada que varen practicar uns jóvens, com l'autor, en situar el compromís amb la llibertat d'expressió per davant de l'estabilitat professional. El llibre inclou un índex onomàstic de més de tres-cents noms propis i una cronologia històrica de l'època.
Jaime Millàs
Jaime Millàs va treballar en la seua primera etapa professional com a coŀlaborador de Triunfo entre 1972 i 1978 i corresponsal d’El País des de la seua aparició fins al 1985, any en què accedí a la direcció valenciana de Radiocadena Espanyola (RTVE). Posteriorment va continuar exercint el periodisme radiofònic en Ràdio Nacional d’Espanya (RNE). En la Transició també va treballar de corresponsal de la BBC, de redactor polític del Diario de València i de coŀlaborador de Valencia Semanal. La Cambra de comerç li concedí el premi a la millor tasca informativa en premsa durant el 1977. El llibre, de més de 700 pàgines, es posa al servei del debat actual sobre el que va representar la Transició per a recuperar l'energia política i revisar les contradiccions que en marcaren l’origen.