El Patronat de Turisme València, Terra i Mar patrocina la Jornada de Turisme i Gastronomia Ruta de l'Arròs, que se celebra hui diumenge 29 de novembre a Cullera per a promocionar i potenciar el cultiu de l'arròs i la gastronomia tradicional valenciana.

La diputada de Turisme, Pilar Moncho, ha inaugurat aquest matí la trobada celebrada en el parc Daniel Clar de Cullera amb el president de la Federació d'Hostaleria de València, Manuel Espinar, l'alcalde de Cullera, Jordi Major, el president de la Mancomunitat de la Ribera Baixa, Jordi Vicedo, i el president de la Mancomunitat de la Ribera Alta, Chema Peláez. També ha assistit a la inauguració el diputat provincial Guillermo Barber.

Moncho ha destacat que «al Patronat volem promocionar la nostra tradició gastronòmica i que es convertisca en un referent de primer orde, perquè sabem que la gastronomia és un dels pilars fonamentals del turisme valencià i els turistes i visitants troben en la nostra cuina un estímul per a conéixer millor els nostres municipis».

«Per tot açò, apostem per la promoció de la nostra gastronomia i coŀlaborem amb el Club de Producte Ruta de l'Arròs Arrossejant, ja que amb el seu treball constant contribueix a posar en valor la cultura gastronòmica valenciana i revaloritzar el territori dedicat al cultiu de l'arròs» —ha afegit la diputada de Turisme.

Turisme i gastronomia

L'objectiu d'aquesta trobada, organitzada pel Club de Producte Ruta de l'Arròs Arrossejant, és donar a conéixer al públic les activitats de l'entitat.

A més, el Patronat participa en un estand de promoció turística per a mostrar els atractius dels municipis de la província.

Al llarg del dia s'han celebrat quatre demostracions de cuina en directe a càrrec dels xefs Manuel Alonso, del restaurant Casa Manolo (Daimús); Alejandro Platero, del Restaurant Maceŀlum (València); Enrique Medina, d'Apicius (València), i Jaume Galán, de Vertical (València), i s'ha oferit una ponència sobre turisme gastronòmic, un tast de vins, degustacions d'arrossos i una paella gegant.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha assistit aquest matí amb el president de la Generalitat, XImo Puig, i l'alcalde de Requena, Mario Sánchez, al primer brindis del cava valencià, organitzat per l'Associació d'Elaboradors de Cava de Requena i per l'Ajuntament de Requena en l’església de Sant Nicolau de Requena.

També han assistit a l’acte el president de l'Associació d'Elaboradors de Cava de Requena, José Hidalgo, la diputada provincial de Benestar Social i de l'Escola de Viticultura i Enologia de Requena, Mercedes Berenguer, el diputat Javier Berasaluce i alcaldes i regidors de la zona.

En la seua intervenció, el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez ha reivindicat «la nostra capacitat de treballar junts i amb encert per un objectiu comú: en aquest cas, la producció de cava valencià, la denominació d'origen del qual mostra la gran qualitat de l'espumós produït en aquestes terres i la professionalitat d'aquest sector».

Tal com ha indicat el president, Jorge Rodríguez, aquesta professionalitat deriva, «en gran part, de l'esforç que des del 1960 fa l'Escola de Viticultura i Enologia de la Diputació de València en la formació dels millors enòlegs d'Espanya, entre els quals destaquen molts dels professionals que hui integren l'Associació d'Elaboradors de Cava de Requena».

Sobre aquesta associació novella, el president de la Diputació ha ressaltat que «en poc més de dos anys s'ha posicionat en el mercat, ha aconseguit promoure i difondre el nostre cava més característic i ha arribat a una producció de 6 milions de botelles només el 2015».

«Estem obligats a estar al costat de qui genereu riquesa i contribuïu perquè la nostra comunitat autònoma i la nostra província adquirisquen prestigi internacional» —ha assenyalat Jorge Rodríguez.

El president provincial ha traslladat als cellerers que «des de la nova Diputació de València recolzarem més que mai aquest sector, que és la base econòmica de moltes famílies que mereixen, d'una vegada per sempre, que les administracions estiguen al seu costat i dediquen tots els seus recursos a ajudar els nostres emprenedors de manera decidida».

En aquest sentit, el president Jorge Rodríguez ha recordat que la setmana passada, mitjançant la marca turística València, Terra i Mar, «patrocinàrem en el Mercat de Colom de València, amb la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, la Fira del Cava Valencià, i sempre que ens demanen suport, ací estarem».

Per la seua banda, l'alcalde, Mario Sánchez, ha manifestat que «Requena és origen, és l'únic territori que produeix cava valencià amb denominació d'origen des de vuit grans cellers, que amb vocació i esforç han fet de la nostra terra la capital del cava valencià, i en aquesta gran tasca el suport institucional també ha sigut i és decisiu».

José Hidalgo, president de l'associació, ha mostrat l’agraïment al suport institucional, que, «al costat del bon fer dels bodeguers, enòlegs i comercials i amb l'ajuda del clima, el sòl i aquesta terra, fan possible l'elaboració d'un espumós que no té res a envejar a cap cava del món».

La Diputacióde València ha aprovat finançar amb un total de 2.968.535 euros els 65 projectes d'obres presentats pels ajuntaments de la Ribera Baixa a la convocatòria del Pla d'Inversions Sostenibles (PIFS) 2015 de la corporació provincial.

La inversió suposarà també la conservació o el manteniment de 101 llocs de treball en la comarca, segons les previsions.

Entre els projectes que s’executaran gràcies a la subvenció de la Diputació es troben la rehabilitació del parc Salvador Allende de Riola, la segona fase de la repavimentació de les pistes de tennis de Sollana i la renovació del passeig marítim del Mareny Blau (Sueca).

A més, Sueca rehabilitarà l'antic gimnàs de l'Institut, Llaurí adequarà els lavabos infantils en el CEIP Sant Blai i Polinyà de Xúquer condicionarà el camí Colom.

El PIFS, impulsat per primera vegada enguany, compta amb un pressupost global de 71,2 milions d'euros i té l'objectiu d’«apostar pel benestar de les persones, per l'autonomia dels municipis per a decidir en què invertir les subvencions de la Diputació i pel manteniment o creació d'uns 2.500 llocs de treball en total a causa de l'execució d'obres» —ha explicat el diputat responsable de Cooperació Municipal, Emili Altur.

Altur ha destacat sobre aquest tema que «els diputats som una ferramenta i un mitjà per a fer política local i donar sempre llibertat als que realment coneixen les necessitats de cada municipi: els alcaldes».

El programa per tant «obri un nou camí en els plans d'inversió de la corporació, en el qual els principals criteris per a l’execució són la vocació municipalista, el respecte a l'autonomia local i el repartiment objectiu de les ajudes» —ha dit.

Inversió global

El pressupost total del PIFS es distribueix entre tots els pobles de la província seguint un criteri poblacional, cosa que suposa una inversió de 35,88 euros per habitant per a un total de 2.548.898 ciutadans i la creació o el manteniment de 35 llocs de treball per cada milió d'euros invertit en cada població.

A més, la corporació ha previst una inversió mínima i fixa de 50.000 euros per poble en els 118 municipis de menys de 1.500 habitants i un total de 5 milions euros per a les pedanies de València.

NOTA: Adjuntem PDF amb el detall dels projectes presentats pels ajuntaments de la Ribera Baixa i aprovats per la Diputació per a finançar-los a través del PIFS 2015.

Les brigades forestals de l'empresa pública de la Diputació de València Imelsa treballen en la neteja i condicionament de la ruta coneguda com Camí Reial, que recorre 40 km en el terme municipal d'Alpuente.

L'alcaldessa en funcions, Ana Belén Varea, explica que «es tracta de recuperar i posar en valor una senda que està lligada a la història i a la cultura del nostre municipi. El Camí Reial es pot convertir en un dels principals actius turístics del poble, ja que és una ruta que passa per paratges de gran bellesa i és apta per a tot tipus d'edats, ja que el desnivell del terreny no supera el 4%».

Varea indica que «el treball de les brigades d’Imelsa està sent fonamental per a afavorir el pas dels vianants», i assenyala que «en tractar-se d'una extensió considerable, s'ha optat per actuar en funció de la prioritat dels treballs i atendre primer els trams que més requereixen la intervenció dels brigadistes».

El coordinador general de les brigades forestals d’Imelsa, Salvador Femenia, destaca que «el simple fet que siga un lloc pel qual passa una gran quantitat de gent ja suposa un increment del risc d'incendi, per la qual cosa és molt important fer un bon treball de neteja i manteniment. Si a més el treball silvícola permet recuperar actius culturals com el Camí Reial d'Alpuente, el servei a l'Ajuntament encara és més complet, ja que repercuteix directament en el turisme».

App per a telèfons inteŀligents

L'Ajuntament d'Alpuente, amb la coŀlaboració del Patronat Provincial de Turisme, ha posat en marxa una app per a telèfons mòbils amb sistema Android dedicada a la promoció del Camí Reial com a ruta senderista.

La diputada de Turisme, Pilar Moncho, ha comentat sobre aquest tema que «al Patronat apostem per la promoció d'iniciatives turístiques atractives per als visitants, i no hi ha dubte que aquesta ruta atrau molts d'usuaris durant tot l'any i ajuda a posicionar Alpuente com a referent paleontològic».

L'aplicació mostra en un mapa els 40 km d'aquesta senda i ho fa de manera geolocalitzada, la qual cosa permet als visitants poder seguir el trajecte en temps real guiats per GPS sense dependre de cobertura mòbil.

A més, l'aplicació mostra els principals punts d'interès que es troben en els llocs de pas del camí i ofereix informació detallada de cada punt. 

El Camí Reial, que en l'edat mitjana constituïa un dels passos naturals del Regne d'Aragó al de València, passa per emplaçaments com l'aqüeducte dels Arcs, catalogat Bé d'Interès Cultural, el jaciment de Corcolilla, amb petjades de dinosaure de fa més de 150 milions d'anys, o el castell del Poyo, l'origen del qual data de l'edat del bronze.

El diputat de Carreteres, Pablo Seguí, s'ha reunit amb l'alcalde de La Yesa, Miguel Ángel Sanahuja, i l'alcaldessa en funcions d'Alpuente, Anabel Varea, per a tractar les necessitats de les seues localitats en matèria d'infraestructures i carreteres.

Els dos alcaldes, acompanyats pel regidor de La Yesa Enrique Real, han demanat al responsable de l'Àrea de Carreteres que es faça un traçat nou en la CV-345, que comunica Higueruelas i Titaguas. «És una carretera d'alta muntanya que té moltes revoltes i per la qual han passat molts camions, per això el paviment està com si fóra un camí» —ha declarat Sanahuja. Per esta raó, els dos municipis dels Serrans volen que es lleven les revoltes i es reasfalte la carretera.

El diputat de Carreteres s'ha mostrat disposat a donar resposta i estudiar la soŀlicitud que li han traslladat els dos ajuntaments.

El diputat de la Central de Serveis Innovadors i Projectes Europeus de la Diputació de València, Bartolomé Nofuentes, inicia hui un viatge institucional a Brusseŀles per a arreplegar el reconeixement de la Comissió Europea (CE) al programa de beques de la Diputació La Dipu t'Eurobeca.

Nofuentes aprofitarà l’estada en la capital europea per a conèixer personalment els estudiants que actualment completen la seua formació allí amb el programa de la Diputació. També obtindrà informació i establirà nous contactes amb els agents implicats en el desenvolupament de diversos projectes europeus. En arribar, el responsable provincial es reunirà amb la directora general d’Educació i Cultura de la CE, Martine Reicherts, i els becats, i després començarà les reunions amb eurodiputats i autoritats, com ara el secretari general del Comité Econòmic i Social Europeu, Luis Planas. A més, participarà en diversos seminaris, com els de valorització energètica de residus i biomassa, ocupació i joventut o «Connecting regions and cities: Making the digital single market work for Europe», entre altres. 

El departament d'Informàtica i Modernització de la Diputació, dirigida pel diputat Ivan Martí, s'ha posat en contacte amb els ajuntaments de la província de València «per a posar a l'abast dels tècnics municipals el programa comptable Sicalwin, que els pot fer un gran servei en la tramitació de les ajudes del programa XarxaLlibres de la Conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esports».

«A través d'aquesta aplicació —diu Martí— els ajuntaments disposaran d'un mòdul que els permetrà tractar les dades provinents del programa XarxaLlibres i els facilitarà totes les operacions comptables associades a la gestió dels pagaments de les ajudes als usuaris».

El pla XarxaLlibres per a escolars d'Educació Primària i Secundària dels centres públics contempla que les famílies puguen rebre en aquest curs 200 euros per la compra dels llibres de text en dos terminis, i està finançat a parts iguals pels ajuntaments, les diputacions i la Generalitat.

En el cas de la província de València, els primers 100 euros que reben les famílies seran assumits al 66'6% per la Diputació de València, que destina un total de 16.800.000 euros al programa i eximeix així els ajuntaments de la seua part de la despesa, mentre que el 33% que resta l’assumirà la Generalitat.

La Diputació de València ha aprovat finançar amb un total de 12.491.547 euros els 176 projectes d'obres presentats pels ajuntaments de l'Horta Oest a la convocatòria del Pla d'Inversions Sostenibles (PIFS) 2015 de la corporació provincial.

La inversió també suposarà la conservació o el manteniment de 434 llocs de treball en la comarca, segons les previsions.

Entre els projectes que s’executaran gràcies a la subvenció de la Diputació es trobenla construcció d'una rotonda a Alaquàs, la millora de l'aparcament del poliesportiu d'Aldaia, la reforma de la plaça d'Espanya de Manises i la rehabilitació de vestuaris, instaŀlacions i zones exteriors de la piscina d'estiu de Mislata.

A més, Paterna reposarà la gespa del camp de futbol, Picanya remodelarà els aparcaments del poliesportiu i la zona de pinada, Quart de Poblet crearà un parc recreatiu i Xirivella adequarà el bloc annexe a l'escola per a adults.

El PIFS, impulsat per primera vegada enguany, compta amb un pressupost global de 71,2 milions d'euros i té l'objectiu d’«apostar pel benestar de les persones, per l'autonomia dels municipis per a decidir en què invertir les subvencions de la Diputació i pel manteniment o creació d'uns 2.500 llocs de treball en total a causa de l'execució d'obres» —ha explicat el diputat responsable de Cooperació Municipal, Emili Altur.

Altur ha destacat sobre aquest tema que «els diputats som una ferramenta i un mitjà per a fer política local i donar sempre llibertat als que realment coneixen les necessitats de cada municipi: els alcaldes».

El programa per tant «obri un nou camí en els plans d'inversió de la corporació, en el qual els principals criteris per a l’execució són la vocació municipalista, el respecte a l'autonomia local i el repartiment objectiu de les ajudes» —ha dit.

Inversió global

El pressupost total del PIFS es distribueix entre tots els pobles de la província seguint un criteri poblacional, cosa que suposa una inversió de 35,88 euros per habitant per a un total de 2.548.898 ciutadans i la creació o el manteniment de 35 llocs de treball per cada milió d'euros invertit en cada població.

A més, la corporació ha previst una inversió mínima i fixa de 50.000 euros per poble en els 118 municipis de menys de 1.500 habitants i un total de 5 milions euros per a les pedanies de València.

NOTA: Adjuntem PDF amb el detall dels projectes presentats pels ajuntaments de l’Horta Oest i aprovats per la Diputació per a finançar-los a través del PIFS 2015.

El diputat de Carreteres, Pablo Seguí, s'ha reunit amb l'alcalde de Camporrobles, Gabriel Mata, i l'alcaldessa de Fuenterrobles, Estefanía Berlanga, per a abordar les necessitats d’aquestes localitats en matèria d'infraestructures i carreteres.

Els dos alcaldes s'han unit per a soŀlicitar a Seguí que els ajude a millorar la carretera CV-475, que comunica els dos municipis. «Volem vore en quina mesura ens la podrien arreglar, si a trossos o per anys» —ha dit l’alcaldessa de Fuenterrobles.

Els dos alcaldes han afegit que la part que s'ha de prioritzar és la variant de Fuenterrobles. «Tenim moltes explotacions ramaderes, cosa que genera un trànsit important que es troba amb una estreta on pràcticament no caben els vehicles» —ha indicat Berlanga.

A més, la CV- 475 travessa el casc urbà de Fuenterrobles, «que separa el nucli de la localitat de les zones d'oci, on estan els parcs infantils», ha comentat la primera edil de Fuenterrobles, i ha afegit que «tots els dies passen molts xiquets per eixa carretera». Per açò, els dos consistoris demanen una circumvaŀlació.

Mata també ha manifestat les deficiències de la CV-470, que uneix Camporrobles amb Utiel: «He traslladat al diputat la possibilitat d'estudiar la viabilitat i si es pot fer per fases», ha dit l'alcalde, i també que «és una carretera que té molt de trànsit i no hi ha voral, per això caldria adequar-la tota, des de la senyalització fins a l'asfaltat».

El diputat de Carreteres s'ha mostrat disposat a donar resposta i estudiar la soŀlicitud que li han traslladat els dos ajuntaments.

El diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, s'ha reunit amb Francisco Blay García, de la Mancomunitat del Racó d'Ademús, per a abordar diversos projectes culturals, entre els quals destaca el pla de dinamització cultural i turística Territorio-Museo Rincón de Ademuz.

Francisco Blay García ha exposat el valor històric, artístic i patrimonial del Racó d’Ademús com «un territori que manté l'essència de segles anteriors i pot ser un referent etnològic d'un temps passat».

El Racó d’Ademús és un dels enclavaments valencians més singulars en pedra seca perquè conserva moltes construccions originals, entre les quals destaquen forns i molins del segle XVIII en perfecte estat d'ús.

Suport i posada en valor del patrimoni

El diputat de Cultura ha explicat al representant de la Mancomunitat del Racó d’Ademús les noves línies de programació i subvencions que seran efectives a partir de 2016, entre les quals destaca la posada en valor i projecció del patrimoni cultural valencià.

En aquest sentit, el diputat ha comentat la necessitat d'impulsar projectes culturals que promoguen la transversalitat comarcal, és a dir, que incidisquen en l'horitzontalitat del territori, de manera que l’interior i la costa queden units per accions culturals, musicals i artístiques comunes.