Asunción García analitza demà la influència de la Gran Guerra en la indumentària d'hòmens i dones
«La roba és reflex de la cultura i la societat, i, en temps de guerra, a més de la indumentària en el front bèŀlic, cal considerar també la del front domèstic, the home front, i com evoluciona i s'adapta per a cada situació» —explica Asunción García Zanón, experta en indumentària i encarregada de fer la xarrada «The home front. Roba i societat en la Primera Guerra Mundial», demà dimecres, 2 de desembre, a les 19:30 h en L’Iber, el museu dels soldadets de plom.
Amb aquesta xarrada, el Museu Valencià d‘Etnologia continua el cicle d'activitats culturals dedicat a l'exposició «Crònica de la Gran Guerra. L’Arxiu de Tànger», organitzat amb la coŀlaboració del Museu L’Iber.
«El cos vestit és el cos social»
Asunción García Zanón, també conservadora d’aquest museu de la Diputació, destacarà en la seua ponència que la roba «és en definitiva reflex de la cultura i la societat, i prenent prestades les paraules de l'autora Ana María Díaz, el cos vestit és el cos social».
Segons García Zanón, «tot el que passa en la Primera Guerra Mundial afecta també la forma de vestir de la gent i es converteix en herència per a societats posteriors».
Com a exemple d'aquesta herència i de com certes peces d'uniformitat militar també passen a un ús social habitual, l'experta en indumentària cita la gavardina, «inventada el 1912 per a vestir l'exèrcit anglés, que actualment encara és una icona de moda i se segueix emprant com a peça habitual» —assenyala Asunción García.
Dones en fàbriques i batallons
Un altre dels aspectes que abordarà en la conferència és la indumentària de les dones. «Durant la Primera Guerra Mundial, les dones també es mobilitzaren per a treballar en indústries bèŀliques i en el front, principalment com a infermeres, però també integrant batallons per a combatre en molts països, com el batalló de la mort de l'exèrcit rus» —diu García Zanón.
En aquest sentit, «la roba emprada per aquestes dones també canvia necessàriament, i aquests canvis (faldilles més curtes, peces més còmodes...) també s'estendran progressivament a la resta de la societat».
Del roig al blau
Sobre la uniformitat masculina, Asunción García cita l'exemple de l'exèrcit francés: «Mentres que en els conflictes anteriors a la Gran Guerra l'exèrcit francés es decantava per teixits de gran vistositat i colorit, durant la Primera Guerra Mundial opten, encara que els costa un parell d'anys prendre aquesta decisió, per eliminar el roig dels pantalons i per un uniforme blau clar, més patit» —explica.