La Diputació estudiarà col·laborar amb Benisanó per millorar la seguretat vial en una carretera de titularitat municipal

L'alcaldessa de Benisanó, Amparo Navarro, s’ha reunit amb el diputat de Carreteres i Infraestructures, Pablo Seguí, per a traslladar-li la necessitat de realitzar unes millores que contribuïsquen a millorar la seguretat vial en el tram que uneix la rotonda d'accés al municipi amb una de les zones residencials. Segons ha explicat Navarro, “la carretera, de titularitat municipal, es troba en una zona en la qual és habitual veure a gent passejant o a xiquets xicotets jugant, i en la qual seria necessari col·locar una senyalització específica i balises que induïsquen als vehicles a reduir la velocitat”.

L'alcaldessa de Benisanó, Amparo Navarro, s’ha reunit amb el diputat de Carreteres i Infraestructures, Pablo Seguí, per a traslladar-li la necessitat de realitzar unes millores que contribuïsquen a millorar la seguretat vial en el tram que uneix la rotonda d'accés al municipi amb una de les zones residencials. Segons ha explicat Navarro, “la carretera, de titularitat municipal, es troba en una zona en la qual és habitual veure a gent passejant o a xiquets xicotets jugant, i en la qual seria necessari col·locar una senyalització específica i balises que induïsquen als vehicles a reduir la velocitat”.


La inversió que el consistori estima que seria necessària és de 4.500 euros, una quantitat que, no obstant açò, no és capaç d'assumir “a causa de l'enorme deute que s'arrossega d'anys anteriors i el pagament dels quals compromet per complet el pressupost municipal”, ha detallat Navarro.


El diputat de Carreteres ha traslladat a l'alcaldessa el seu compromís de cercar una solució que permeta a Benisanó dur a terme aquesta actuació. I és que, segons ha declarat Seguí, “si ben no es tracta d'una carretera de la Diputació, i per tant, no tenim competència directa per actuar, sí és clar que es tracta d'una intervenció necessària per a garantir la seguretat i el benestar dels veïns i veïnes de Benisanó, un objectiu que des de la Diputació considerem que és prioritari”. 


En aquest sentit, Seguí ha afegit que, en situacions en les quals, com en aquest cas, els ajuntaments “no tenen els mitjans suficients per a donar resposta per ells mateixos a les necessitats dels seus veïns i veïnes, és el compromís d'aquesta institució posar-nos al seu costat per a cercar conjuntament una solució”.

Rodríguez: “La Diputació té com a meta acabar amb la discriminació de les dones en l’esport”

Els reconeixen els seus èxits esportius amb batedores i altres electrodomèstics; les manen a fregar i fer les tasques de la llar quan juguen al futbol; han de superar autèntiques carreres d'obstacles per aconseguir un lloc de direcció o gestió esportiva que ni tan sols tenen garantit pels seus mèrits. Ho expliquen les pròpies dones, esportistes d'elit que en algun moment de la seua carrera s'han topat amb la barrera de la discriminació.

 

Els reconeixen els seus èxits esportius amb batedores i altres electrodomèstics; les manen a fregar i fer les tasques de la llar quan juguen al futbol; han de superar autèntiques carreres d'obstacles per aconseguir un lloc de direcció o gestió esportiva que ni tan sols tenen garantit pels seus mèrits. Ho expliquen les pròpies dones, esportistes d'elit que en algun moment de la seua carrera s'han topat amb la barrera de la discriminació.

 

En resposta a aquestes situacions que se segueixen produint en l'àmbit esportiu, la Diputació de València ha organitzat, amb la Universitat Politècnica (UPV), Nosaltres Esportistes i la gestora Emtesport, el primer congrés d'àmbit estatal ‘Mujeres y Deporte’, que ha sigut inaugurat aquest divendres pel president de la Corporació, Jorge Rodríguez, i la diputada d'Igualtat i Esports, Isabel García.

 

En paraules de Rodríguez, “la Diputació té entre les seues metes acabar amb la discriminació de les dones en l'esport”, un objectiu que coincideix amb el de l'organització d'aquest esdeveniment que se celebra aquest cap de setmana en l'edifici Nexus de la UPV, amb més de 300 persones inscrites i la participació d'esportistes d'elit com la judoka Ana Carrascosa, la jugadora de waterpolo Jennifer Pareja i l'ex jugadora de bàsquet Anna Montañana, que narraran les seues experiències.

El president ha insistit en l'acte inaugural de l'esdeveniment en què “la igualtat és un dels eixos d'acció del govern d'aquesta institució, i aquest congrés pioner a nivell estatal, igual que el Feminari que enguany celebrarà la seua segona edició, demostra que la Diputació està sent capaç de passar de les paraules als fets”.

 

Fets que ha repassat Jorge Rodríguez en la seua intervenció, com la Volta Ciclista a València de Dones impulsada per la Diputació, o la consolidació de la 10K Femenina i el suport a la Selecció Valenciana de Rugbi i el primer equip de motociclisme compost íntegrament per dones. Fets com el creixement de la presència de la dona en el Circuit de Carreres Populars, que se segueix incentivant en cada edició; i com les subvencions a clubs d'elit com el Valencia CF, el Llevant UD i el València Basket femenins, que s'estenen a l'esport base i les joves promeses.

 

En al voltant d’any i mig, l'àrea d'Igualtat, Joventut i Esports que dirigeix Isabel García ha donat una bolcada a la política esportiva centrant els seus esforços en la promoció de la igualtat efectiva, i fruit d'eixe treball compartit amb les federacions i els clubs s'han aconseguit fites com la disputa de la primera partida de pilota entre dones en el Trinquet de Pelayo; s'ha portat a València el 6 Nacions d'Hoquei, amb les millors jugadores d'aquest esport de minories; i ha vist la llum el primer Challenge Play for Women, una convenció pionera a Espanya que conjumina l'esport electrònic amb la participació femenina.

 

 

Igualtat en la pràctica esportiva i la presa de decisions

 

Isabel García ha exposat la necessitat d'un congrés com aquest que “promou la participació i la presència de les dones, no solament en la pràctica esportiva sinó en la presa de decisions”. La diputada admet que “s'ha avançat i cada vegada es visibilitza més el paper de la dona”, però creu que encara és llarg el camí per recórrer fins aconseguir una igualtat real, ja que “les dones estem actualment en una situació com podrien estar els homes en els anys 70”, ha assenyalat.

 

Per la seua banda, els responsables de la Universitat Politècnica, que compta amb el Màster de Gestió Esportiva, dirigit per César Iribarren, han agraït la iniciativa de la Diputació i la permanent col·laboració que la institució presidida per Jorge Rodríguez manté amb l'entorn universitari. La vicerectora d'Alumnat i Extensió Universitària, Mª Victoria Vivancos i el propi Iribarren han coincidit a l'hora de destacar que “advertim un dèficit de la figura de l'esportista en la gestió de l'esport, i per açò ens vam sumar al projecte”.

 

El primer congrés ‘Mujeres y Deporte’ consta de dues jornades en les quals hi ha programades cinc taules redones, amb la participació d'institucions, entitats esportives, periodistes, universitats i esportistes d'elit. Tant el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, com la diputada Isabel García, han insistit que “per aconseguir la meta de la igualtat entre homes i dones en l'esport necessitem la implicació d'altres institucions i del teixit social, des de l'àmbit educatiu fins als ens i clubs esportius”.

 

*Disponibles imatges de vídeo en FTP Diputació de València

WEB 2017.03.31 congreso mujeres y deporte.mp4
AUDI 2017.03.31 JORGE RODRIGUEZ.mp3
AUDIO 2017.03.31 ISABEL GARCIA.mp3

Els guanyadors del Sona la Dipu es van de gira per Estats Units

Lígula, un dels dos guanyadors del concurs Sona la Dipu 2016, ha participat en el prestigiós festival South by Southwest (SXSW) durant la seua gira a Estats Units, a més de promocionar amb professionals de la indústria discogràfica la grabació del seu pròxim disc. La gira americana confirma la dimensió internacional a la qual no renuncia el programa musical de la Diputació de València, que en la seua última edició ja va recórrer els principals festivals de la geografia espanyola.

 

Lígula, un dels dos guanyadors del concurs Sona la Dipu 2016, ha participat en el prestigiós festival South by Southwest (SXSW) durant la seua gira a Estats Units, a més de promocionar amb professionals de la indústria discogràfica la grabació del seu pròxim disc. La gira americana confirma la dimensió internacional a la qual no renuncia el programa musical de la Diputació de València, que en la seua última edició ja va recórrer els principals festivals de la geografia espanyola.

 

La primera cita en la seua ruta nord-americana va ser Austin, on la banda va tocar en el South by Southwest (SXSW), festival de referència a nivell mundial en la indústria musical. El septet de folk-rock va compartir cartell amb artistes internacionals com Nile Rodgers, The Drums i Izal. “Va ser un festival molt diferent a qualsevol altra cosa que havíem conegut. Estàvem acostumats als festivals d'Espanya, que estan en un recinte, i Austin era tota una ciutat dedicada a la música. Com si fóra València en Falles, però en lloc de falles hi havia concerts de música”, explica el bateria del grup, Joan Carranza.

 

La ciutat texana va acollir al grup valencià amb una agenda repleta d'entrevistes amb representants de companyies discogràfiques, productors musicals i premsa internacional. “El dia a dia consistia en buscar oportunitats”, diu Joan. A més de les cites per a promocionar als artistes, Lígula va tocar en l'emblemàtic Hotel Vegas i el South Congress Hotel, i van aprofitar l'oportunitat per a assistir a concerts de grups americans i conèixer diferents estils. “Hi havia tot tipus d'estils, però sentim que el nostre era particular i que a la gent li va agradar perquè no estan acostumats a escoltar alguna cosa així”.

 

Els últims tres dies van viatjar a Nova York, on van tocar en Bowery Electric i la sala de Brooklyn Gold Sounds, amb bandes neoyorkines com teloners. “Mantindre el contacte amb els representants de discogràfiques dependrà del treball que fem amb el pròxim disc, però et dóna perspectiva veure que el teu estil és ben acollit fora d'Espanya”, explica el bateria de Lígula.

 

Sona la Dipu 2016

 

Lígula és un dels guanyadors de l'edició de l'any passat juntament amb Meridian Response. La gira nord-americana ha constituït una de les múltiples campanyes de promoció que organitza Sona la Dipu per als grups participants.

 

Els dos premiats van fer una gira de 6 concerts durant els mesos de desembre i gener en ciutats espanyoles, amb grups com Miss Caffeina, Carlos Sadness o La Bien Querida. Aquests dos grups, juntament amb altres participants del Sona la Dipu, participaran enguany en festivals de gran abast com el Low Festival Benidorm, WAM Festival a Múrcia o, de nou en la capital del Túria, el Festival dels Arts.

 

Aquest mes d'abril, el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, la diputada d'Igualtat, Joventut i Esports, Isabel García, i el director musical del Sona la Dipu, Quique Borrás, presentaran les novetats de la nova edició del programa, que pretén convertir-se en un projecte musical global més enllà de les semifinals i la final del festival, portant la música de bandes emergents a tots els racons de la província.

Albalat dels Sorells inaugura les Trobades d’Escoles en Valencià a les comarques de València

La Diputació de València està bolcada en un nou cicle de les Trobades d’Escoles en Valencià, i aquest proper diumenge és el torn de la XXXa Trobada de l’Horta Nord, que tindrà lloc a la localitat d’Albalat dels Sorells. Posteriorment vindran Fontanars dels Alforins (la Vall d’Albaida), València, Guadassuar (la Ribera), Vallada (la Costera), Llíria (Camp de Túria), Manises (l’Horta Sud), El Real de Gandia (la Safor) i Quart de les Valls (el Camp de Morvedre).

 

La Diputació de València està bolcada en un nou cicle de les Trobades d’Escoles en Valencià, i aquest proper diumenge és el torn de la XXXa Trobada de l’Horta Nord, que tindrà lloc a la localitat d’Albalat dels Sorells. Posteriorment vindran Fontanars dels Alforins (la Vall d’Albaida), València, Guadassuar (la Ribera), Vallada (la Costera), Llíria (Camp de Túria), Manises (l’Horta Sud), El Real de Gandia (la Safor) i Quart de les Valls (el Camp de Morvedre).

 

A aquesta primera festa per la llengua a les comarques de la demarcació de València hi assistiran la vicepresidenta de la corporació, Maria Josep Amigó, el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, i el president de la Generalitat, Ximo Puig, a més d’un gran nombre d’alcaldes i regidors de la comarca.

 

La Diputació de València ha ofert el seu màxim suport a Escola Valenciana per organitzar aquests esdeveniments i a través de la Unitat de Normalització Lingüística estarà present aquest diumenge a la primera trobada, a Albalat dels Sorells, amb una parada dedicada a l’obra de Marc Granell, poeta i membre de la Unitat. Amb el lema ‘Els versos de Marc’, les famílies tindran l’ocasió de participar en una sessió fotogràfica (photocall) en la qual fer ús d’emoticones o cartells amb versos d’amor per a adults i versos de la seua coneguda poesia infantil. També estarà disponible una sessió de vídeo (videocall) per a aquells participants que desitgen recitar la poesia de Marc Granell.

 

Els participants rebran com a obsequi unes polseres on es poden llegir alguns dels versos més coneguts del poeta, com ara: «No hi ha llum com la llum amb què il·lumines el món quan apareixes i t’acostes» o «Aire, terra, aigua i foc fan que el món siga món».

 

Les fotografies seran posteriorment publicades als diferents perfils en xarxes socials de la mateixa Unitat de Normalització Lingüística: Facebook «Valencià a la Dipu», Twitter @ValenciaalaDipu i Instagram @ValenciaalaDipu. Els seguidors en les xarxes socials rebran informació de les activitats i de les subvencions, ajudes, cursos i tallers de promoció de l’ús del valencià, a més d’un servei de consultoria lingüística.

 

La Trobada de l’Horta Nord a Albalat dels Sorells comptarà amb un total de 102 tallers, la participació de 57 centres educatius i altres huit editorials i llibreries. Aquest any també s’ha obert la participació a diferents Ajuntaments de municipis de la comarca que han manifestat la seua predisposició a participar d’aquesta festa en defensa de la llengua.

 

L’Horta Nord és una comarca amb una llarga tradició musical. Les Trobades d’aquesta demarcació sempre vénen acompanyades de receptes musicals. Per a la present edició es comptarà amb la tradicional Dansà popular i les danses del Corpus CEIP la Font de la Canyada, la qual ve celebrant-se al llarg dels darrers 15 anys. A més de comptar amb una Muixeranga i l’actuació de més de 10 colles de dolçainers i tabaleters.

 

La jornada es completarà amb exhibicions de Colp Bol al carrer Molí i pilota valenciana al carrer Mangraners. S’inaugurarà l’exposició «L’escola, el poble, la seua gent», una memòria gràfica d’Albalat. El cantacançons Dani Miquel farà ballar a partir de les 16:00 hores a grans i menuts i serà l’encarregat de cloure la XXXa Trobada d’Escoles en Valencià de l’Horta Nord.

Axel Honneth: «Diuen que el socialisme ha mort i jo no vull creure això»

Més de 200 persones es varen donar cita aquest dijous a la presentació del llibre La idea del socialisme. Assaig d'una actualització a la sala Alfons el Magnànim de la Beneficència de València. En l'acte varen participar com a ponents Axel Honneth, representatiu membre de l'Escola de Frankfurt, professor a la Columbia University de Nova York i de la Goethe-Universität de Frankfurt i autor del llibre; a més d'Anacleto Ferrer, director de l'Institut d'Humanitats i Patrimoni de la Institució Alfons el Magnànim; i Benno Herzog, professor de Sociologia i Antropologia de la Universitat València.

 

Més de 200 persones es varen donar cita aquest dijous a la presentació del llibre La idea del socialisme. Assaig d'una actualització a la sala Alfons el Magnànim de la Beneficència de València. En l'acte varen participar com a ponents Axel Honneth, representatiu membre de l'Escola de Frankfurt, professor a la Columbia University de Nova York i de la Goethe-Universität de Frankfurt i autor del llibre; a més d'Anacleto Ferrer, director de l'Institut d'Humanitats i Patrimoni de la Institució Alfons el Magnànim; i Benno Herzog, professor de Sociologia i Antropologia de la Universitat València.

 

Entre el nombrós públic assistent es trobava la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, i el diputat de Cultura, Xavier Rius, qui va estar l'encarregat de realitzar la presentació dels ponents.

 

Rius ha incidit en que «un dels objectius de la Diputació de València és intentar recuperar el prestigi de la Institució Alfons el Magnànim i la fita de comptar amb Axel Honneth així ho acredita». El responsable de l'Àrea de Cultura ha asseverat que la presència del representant de la 'tercera generació' de l'Escola de Frankfurt a València corrobora que «en un any i escaig s'ha aconseguit aquest propòsit». També ha aprofitat per remarcar que qualsevol acadèmic de l'Estat que vulga recórrer a aquesta obra de Honneth «haurà de fer-ho en la versió en valencià editada pel Magnànim», ha indicat.

 

Durant la seua intervenció Axel Honneth ha confessat que «l'autoexploració» constitueix el motiu principal pel qual va escriure el llibre. «Com més gran em feia, no responia tan clarament que jo era socialista, no ho tenia tan clar. Aquest llibre era una manera d'aclarir la meua pròpia orientació». I ha considerat que «tot i la corrent existent que considera que el socialisme ha mort, no vull creure això» i, per aquest motiu, ha escrit l'obra, «perquè una idea tan poderosa com el socialisme no podia deixar-se morir».

 

Segons Honneth, el socialisme ha desenvolupat «una tasca de reconstrucció històrica per a la idea comuna de la llibertat, entesa com un reflex dels valors bàsics de la Revolució francesa: llibertat, igualtat i fraternitat». Però la noció de llibertat dels francesos resultava «tan egocèntrica» que necessitaven nous valors normatius i, en conseqüència, varen treballar en una altra idea, la de llibertat social, perquè pensaven que podia fer-se de millor forma. «La llibertat social és quan cooperem, és a dir, no és lluitar contra els altres sinó pels altres». Una idea que es visualitza en Marx i el seu ideal de col·laboració en el lloc de treball, per exemple.

 

Les tres errades del socialisme

 

La primera de les errades del socialisme, segons Honneth, ha estat l'economicisme. Una mirada massa centrada en l'economia «va fer als socialistes primerencs passar per alt el valor dels drets civils», ha apuntat. «No potenciar que la ciutadania participe en la seua pròpia llibertat constitueix un profund error». En segon lloc, des de Saint Simon a Marx, «s'ha cregut que la classe obrera és revolucionària per naturalesa», afirma. I en última instància, el tercer problema que observa Honneth és el fet d’entendre el futur com una necessitat per al socialisme: «tots pensaven que el comunisme vindria després del capitalisme» prescindint d'abordar com seria, entre molts altres factors, l'economia social.

 

La proposta que aporta Axel Honneth consisteix en «canviar el determinisme històric pel experimentalisme històric» i així comprovar si hi ha marge per a l'increment de la llibertat social. «Potser és reformisme, però no m'agrada la diferència entre reforma i revolució. La història ens permet canviar a millor». No caldria, segons ell, destruir les institucions que s'han vist vàlides per dur a terme la llibertat social. S'hauria, en canvi, deixar de banda la idea final d'on arribar, la utopia tradicional del moviment socialista.

 

Amb anterioritat a l'al·locució de Honneth, Anacleto Ferrer ha reivindicat la figura del filòsof com a representant imprescindible de la 'tercera generació' de l'Escola de Frankfurt, on pertanyien altres grans noms com Horkheimer, Adorno, Benjamin, Marcuse o Habermas, entre d'altres. «Honneth va continuar i va evolucionar la teoria de Habermas», principalment pel que fa al «reconeixement en l'espai públic» i mitjançant «l'anàlisi dels mecanismes de poder». La seua idea rectora és la «llibertat social», desenvolupada en el llibre Das Recht der Freiheit (El dret a la llibertat). Un concepte que fa referència a la «configuració social que permet que els individus es desenvolupen en un àmbit democràtic», ha explicat.

 

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

 

La Diputació participa en la jornada de treballadors socials de la Ribera Alta

La diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha participat en la Jornada per a Treballadors Socials de la comarca de la Ribera Alta, en el marc del nou model de serveis socials promogut per la Diputació de València en col·laboració amb la Conselleria d'Igualtat i Polítiques inclusives.

 

Durant l'acte realitzat en la casa de la cultura de Montserrat, han participat el cap de secció dels Programes d'Inclusió social de Diputació, Francisco Andrés Arseguet, l'alcalde de Montserrat Josep Maria Mas, el tinent d'alcalde Ramón Cervero i el president de la Mancomunitat de la Ribera Alta, Txema Peláez. “La qüestió fonamental és reduir la burocràcia i que els tècnics puguen demanar les ajudes a la Diputació en un únic conveni”, ha remarcat la diputada.

 

La diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha participat en la Jornada per a Treballadors Socials de la comarca de la Ribera Alta, en el marc del nou model de serveis socials promogut per la Diputació de València en col·laboració amb la Conselleria d'Igualtat i Polítiques inclusives.

 

Durant l'acte realitzat en la casa de la cultura de Montserrat, han participat el cap de secció dels Programes d'Inclusió social de Diputació, Francisco Andrés Arseguet, l'alcalde de Montserrat Josep Maria Mas, el tinent d'alcalde Ramón Cervero i el president de la Mancomunitat de la Ribera Alta, Txema Peláez. “La qüestió fonamental és reduir la burocràcia i que els tècnics puguen demanar les ajudes a la Diputació en un únic conveni”, ha remarcat la diputada.

 

Per la seua banda, el president de la Mancomunitat de la Ribera Alta i també alcalde de Sumacàrcer, Txema Peláez, ha donat especial importància a la participació de les comarques en l'elaboració de la nova llei de serveis socials. “El nou model necessita la participació de tots els actors”. Així mateix, Peláez ha avançat la realització d'un estudi amb la Mancomunitat com a “banc de proves”. El projecte de investigació realitzat per la Diputació, en col·laboració amb la Generalitat i la Universitat de València, estudiarà els indicadors socials de la regió per a conèixer les polítiques més necessàries.

 

Reunió entre els treballadors socials

 

La trobada s'ha plantejat per a posar en comú les experiències de les diverses comarques, després de les novetats introduïdes des de les administracions del Palau de la Batllia i el Palau de la Generalitat. Per açò, en l'acte han participat 22 tècnics de la comarca i altres municipis com Moixent i Almussafes que esperen poder exportar aquesta iniciativa a la resta de comarques.

 

Després de la presentació per part dels representants polítics, els treballadors socials s'han reunit per a discutir com estan afectant aquests canvis als professionals, a més de considerar els serveis socials com a ‘serveis essencials’, com ja ha impulsat el govern de Montserrat. A més, els tècnics dels diferents municipis han discutit les expectatives per a la futura llei de serveis socials i les bases reguladores de les ajudes per a l'any 2017. “El motiu d'estar ací és poder compartir dubtes, inquietuds, i donar la nostra opinió”, ha explicat una treballadora social de Benimodo.

El Teatre Escalante acabarà la temporada exhibint la seua programació al Teatre El Musical i el MUVIM

Per a garantir la continuïtat de la seua programació, el Teatre Escalante, dependent de la Diputació de València i tancat des de setembre a causa de les deficiències estructurals detectades en el pati de butaques, va signar en 2016 un conveni amb l'Ajuntament de València per a traslladar al Teatre El Musical (TEM) gran part de l'exhibició dels seus espectacles programats. Un conveni de col·laboració entre dos espais públics la vigència dels quals s'ha prorrogat fins a mitjans  d'abril. D'aquesta manera, el cicle Escena Diversa de l’Escalante seguirà desenvolupant-se en l'escenari del TEM amb els muntatges Eva y Adán de OtraDanza i L’Engranatge de la companyia La Finestra Nou Circ, que oferiràn funcions per a escolars i obertes al públic general.

Per a garantir la continuïtat de la seua programació, el Teatre Escalante, dependent de la Diputació de València i tancat des de setembre a causa de les deficiències estructurals detectades en el pati de butaques, va signar en 2016 un conveni amb l'Ajuntament de València per a traslladar al Teatre El Musical (TEM) gran part de l'exhibició dels seus espectacles programats. Un conveni de col·laboració entre dos espais públics la vigència dels quals s'ha prorrogat fins a mitjans  d'abril. D'aquesta manera, el cicle Escena Diversa de l’Escalante seguirà desenvolupant-se en l'escenari del TEM amb els muntatges Eva y Adán de OtraDanza i L’Engranatge de la companyia La Finestra Nou Circ, que oferiràn funcions per a escolars i obertes al públic general.

Al maig, la programació de l’Escalante es traslladarà al Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MUVIM) per a donar punt i final a la temporada 2017. I ho farà amb el cicle Menut Teatre, dedicat íntegrament als espectadors més xicotets de la casa amb tres espectacles per a bebès i xiquets: Fuera es un lugar (+ d'1 any) de la companyia Arena en los bolsillos; Planeta K (d'1 a 3 anys), espectacle instal·lació coproduït per el Festival El més petit de tots i Imaginart, i Screen Man (+de 2 anys) de Teatre de L’Home Dibuixat.

La diputada de Teatres, Memòria Històrica i Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, ha destacat que “les sinèrgies entre administracions diferents, en aquest cas, entre la Diputació Provincial i l’Ajuntament del cap-i-casal, han generat impactes molt positius per a la ciutadania valenciana”. Més enllà d’acceptar “amb resignació” el tancament d’un espai cultural i la cancel·lació de l’oferta teatral que amb ell podria esdevenir, ha explicat, “les experiències relacionals amb altres agents culturals públics –com l’acord amb el consistori per la cessió del TEM, però també amb Les Arts o el MUVIM per a utilitzar els seus espais–, ens ha permès mantindre la totalitat de la programació d’aquesta temporada”. La col·laboració amb altres administracions “és fonamental i és un símbol de la nostra gestió, que redunda en benefici de la ciutadania”, ha conclòs la diputada.

 

Per la seua banda, Josep Policarpo, director de l’Escalante ha assenyalat “que un any més s’ha posat de manifest que el Teatre Escalante és un referent indiscutible del teatre valencià amb un públic nombrós i fidel”.

El Pla d’Ocupació de la Diputació permetrà crear una vintena de llocs de treball a Requena-Utiel

La Diputació de València ha engegat un Pla d'Ocupació dotat amb 3 milions d'euros dirigit als municipis valencians per a contrarestar el repunt de l'atur que tradicionalment es produeix després de les campanyes de Nadal i Rebaixes. Un Pla que en el cas de La Ribera, distribuirà, atenent a un criteri objectiu com és el nombre d'aturats que té cada localitat, un total de 57.350 euros, que permetran crear al voltant d’una vintena de llocs de treball.

La Diputació de València ha engegat un Pla d'Ocupació dotat amb 3 milions d'euros dirigit als municipis valencians per a contrarestar el repunt de l'atur que tradicionalment es produeix després de les campanyes de Nadal i Rebaixes. Un Pla que en el cas de La Ribera, distribuirà, atenent a un criteri objectiu com és el nombre d'aturats que té cada localitat, un total de 57.350 euros, que permetran crear al voltant d’una vintena de llocs de treball.


Amb aquest pla, la institució provincial se suma al programa de foment de l'ocupació de la Generalitat Valenciana i aportarà tres milions d'euros dels seus fons propis per a promoure la contractació d'aturats en els municipis valencians. En paraules del president, Jorge Rodríguez, “després de mantenir o generar llocs de treball per a 2.500 persones amb el Pla d'Inversions Financerament Sostenibles, la Diputació ha volgut fer un pas més destinant 3 milions d'euros al fet que els ajuntaments engeguen plans que traguen de l'atur als seus veïns, coincidint amb un moment de l'any en el qual solen repuntar les xifres d'aturats”.


Per a açò, cada ajuntament comptarà amb una quantitat fixa de 1.900 euros i una altra variable, en funció del nombre d’aturats registrats, de manera que es garantisca que tots els municipis puguen contratar almenys una persona. Així, poblacions com Villargordo del Cabriel, Chera, Fuenterrobles, Caudete de las Fuentes, Venta del Moro, Camporrobles i Sinarcas, tots ells amb menys de 75 aturats, rebran entre de 2.262 i 3.081 euros. Les quantitas més grans serán per a Utiel, amb 698 personas demandants d’coupació, i Requena, amb 1.516, que rebran 12.887 i 25.764 euros, respectivament.

 

En total, a la comarca figuren inscrits 2.557 veïns i veïnes com a demandants, la qual cosa representa l’1,72% de l'atur acumulat a les comarques valencianes, exceptuant València ciutat. Tenint en compte la població total dels municipis de la zona, Requena-Utiel presenta un dels percentatges més baixos de desocupació per nombre d’habitants, un 6,63%.

 
Els fons posats a disposició dels ajuntaments per part de la Diputació de València persegueixen garantir que tots els municipis puguen engegar plans d'ocupació locals en un moment d'especial dificultat en el mercat laboral, una vegada concloses les campanyes de Nadal i de Rebaixes. En línia amb aquest objectiu, les contractacions, que es podien realitzar fins el passat 15 de febrer, havien de ser per un període d'almenys 3 mesos i amb una jornada de 30 hores setmanals. Tenint en compte els fons assignats, açò suposa en els municipis de Requena-Utiel la possibilitat de realitzar al voltant de vint  contractes.


La diputada d'Assessorament Municipal,  Conxa Garcia, ha declarat que l'execució d'obres i serveis d'interès general i social haurà de ser el criteri que predomine en les contractacions, “de manera que aquest pla servisca no solament per ajudar a l’empleabilitat d'aquestes persones sinó que d'alguna manera aquest benefici repercutisca també en la resta dels veïns i veïnes de la població”, ha declarat.

 

 

Utilitat col·lectiva


Així, les actuacions o serveis d'interès general o social que han d'inspirar les contractacions es divideixen en tres grups: serveis d'utilitat col·lectiva, serveis d'oci i culturals i serveis personalitzats de caràcter quotidià. Entre els considerats d'utilitat col·lectiva, es troben la millora i manteniment d'immobles, la revaloració d'espais públics degradats, el transport col·lectiu, i activitats que tinguen relació amb la gestió de residus o d'aigües, la protecció i manteniment de zones naturals i el control de l'energia.


En els serveis d'oci i culturals s'emmarcarien actuacions de promoció turística, desenvolupament cultural local o de promoció de l'esport, i aquelles incardinades en el sector audiovisual o en el manteniment del patrimoni cultural. Finalment, quant als serveis personalitzats de caràcter quotidià, l'ordre inclou entre ells els de cura de xiquets, la prestació de serveis a domicili a persones incapacitades o majors i l'ajuda a joves en dificultat i amb desarrelament social.


Per a la selecció dels treballadors, les entitats podran sol·licitar oferta d'ocupació al centre Servef que els corresponga o bé contractar a treballadors de les borses de treball que pogueren tenir constituïdes amb anterioritat a la publicació de les bases, sempre que es tracte de persones aturades, inscrites com a demandants d'ocupació en algun centre Servef de la Comunitat Valenciana i que mantinguen aquesta condició en el moment de la contractació.

La Diputació mitjançarà amb la Generalitat per a trobar una solució a la carretera d'accés a Almiserà

L'alcalde d'Almiserà, Josep Juan Mascarell, s'ha reunit amb el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, per a cercar la seua implicació en la consecució d'una solució a l'antiga CV-320, que dóna accés al municipi des de la CV-60 i que es troba molt deteriorada ja que, des que fóra cedida a l'ajuntament fa ara 25 anys, no s'ha realitzat en ella cap tipus de manteniment. L'alcalde ha reconegut que la conservació de la carretera correspon a l'ajuntament, no obstant ha assegurat no comptar amb els mitjans necessaris per a fer-li front, la qual cosa ha provocat que l’estat actual de la via presente moltes deficiències.

L'alcalde d'Almiserà, Josep Juan Mascarell, s'ha reunit amb el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, per a cercar la seua implicació en la consecució d'una solució a l'antiga CV-320, que dóna accés al municipi des de la CV-60 i que es troba molt deteriorada ja que, des que fóra cedida a l'ajuntament fa ara 25 anys, no s'ha realitzat en ella cap tipus de manteniment. L'alcalde ha reconegut que la conservació de la carretera correspon a l'ajuntament, no obstant ha assegurat no comptar amb els mitjans necessaris per a fer-li front, la qual cosa ha provocat que l’estat actual de la via presente moltes deficiències.


“Són 25 anys sense asfaltar, sense pintar, sense renovar la senyalització i sense il·luminació”, ha explicat Mascarell, qui ha afegit que en els últims anys la seguretat en la carretera s'ha vist més compromesa per l'existència d'un gran nombre de senglars en la zona, “que ja han provocat diversos accidents”, ha afirmat.


Atès que l'original propietària de la via és la Generalitat Valenciana, Pablo Seguí ha instat a l'alcalde a posar-se en contacte amb la Conselleria d'Infraestructures per a valorar la possibilitat que puguen realitzar una actuació que permeta millorar la seua transitabilitat. En aquest sentit, el diputat de Carreteres s’ha compromès a fer d'intermediari amb els responsables autonòmics per a traslladar-los en primera instància el problema.


I és que, tal com ha declarat Seguí, “malgrat no es tracta d'una carretera de la Diputació, i per tant, no tenim competència directa per a actuar, sí que es tracta d'una intervenció necessària per a garantir la seguretat i el benestar dels veïns i veïnes d'Almiserà, i per açò des de la Diputació farem les gestions oportunes amb la Conselleria”.

La Diputació celebra el 60 aniversari de l’Escola de Capatassos Agrícoles de Catarroja

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i els diputats Mercedes Berenguer, Pepe Ruiz i Pablo Seguí, participen aquest dimarts 4 d'abril en l'acte de celebració del 60 aniversari de l'Escola de Capatassos Agrícoles de Catarroja.

 

En l'acte estarà present el director de l'Escola, Vital García-España, qui explicarà els detalls, funcionament i oferta formativa d'aquest centre depenent de la Corporació provincial.

 

 

NOTA ALS MITJANS

 

Dia: Dimarts, 4 d’abril de 2017

Lloc: Escola de Capatassos Agrícoles de Catarroja. Camino del Puerto s/n, Catarroja

Hora: 12.00 hores