Un centenar de veïns i veïnes de les localitats de Riba-roja de Túria i Rafelcofer han visitat aquest dijous els edificis de la Diputació de València, acompanyats per la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, com a part del programa cultural Açò és la Dipu.

Al costat de l'alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, el regidor de Benestar Social, Rafa Gómez, i el president de la Llar de jubilats, Patricio Rodríguez, la diputada de Benestar Social ha recordat que la Diputació representa a tots els ciutadans. “Els qui ens asseiem en aquestes cadires, tant en les files del govern com els qui ocupen la bancada de l'oposició, som tots representants dels nostres pobles i les nostres comarques i des d'ací debatem les polítiques sempre des del respecte”.

“És molt important que els nostres veïns coneguen les polítiques de la Diputació i un patrimoni que és de tots”, ha recordat l'alcalde re Riba-roja de Túria. Els visitants han ocupat els escons dels diputats per a escoltar les explicacions sobre el funcionament de la institució que la pròpia diputada els ha presentat. De la mateixa manera, Mercedes Berenguer ha ressaltat l'important patrimoni de la Diputació de València, que està “obert a tots”, i que en les seues paraules, “val la pena conéixer, ja que en ocasions estem més familiaritzats amb municipis d'altres països i no coneixem la nostra terra”.

La diputada de Benestar Social ha assenyalat que, com a regidors de poblacions amb menys de 20.000 habitants, “estem en contacte directe amb els veïns i veïnes, que ens paren pel carrer per a ajudar-nos a l'hora de prendre decisions polítiques”.

Una ruta històrica i institucional

El component cultural del programa Açò és la Dipu és el factor dominant en aquestes visites, que arranquen en el carrer Navellos i tenen com a parades els palaus de Batlia i l'Escala, l'antic Hospital General de València, el Museu Valencià de la Il-lustració i la Modernitat (MUVIM) i l'Institut Valencià d’Audiofonologia (IVAF).

Així, els participants tenen l'oportunitat de conéixer la història i el funcionament de la Diputació com a institució, les característiques arquitectòniques dels edificis que componen la seu principal, situada en la plaça Manises, i descobrir alguns aspectes de la història de València i el seu centre històric, des del segle XV fins ara.

Amb aquesta iniciativa, des de l'Àrea del Benestar Social de la Diputació “volíem que la gent coneguera l'entorn històric dels edificis que componen la Diputació, explicant quan es van fer, en quin context i amb quina finalitat, i després, lògicament, que conegueren el seu interior”, ha explicat Mercedes Berenguer. Les visites continuaran tots els dilluns, dimarts i dijous fins al pròxim mes de novembre.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, visita aquest divendres, 7 d’abril, el municipi de Foios per a conèixer de primera mà les inversions realitzades a través del Pla Provincial d’Obres i Serveis (PPOS), el Pla d’Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) i altres col·laboracions amb la corporació provincial.

La vicepresidenta estarà acompanyada durant la visita per l’alcalde de Foios, Sergi Ruiz, i la resta de membres de la corporació municipal. A les 10:00 hores està prevista la recepció a l’Ajuntament i signatura de Maria Josep Amigó al Llibre d’Honor del municipi. Posteriorment s’efectuarà una visita a diversos punts de la Ronda de Circumval·lació de la localitat, a més d’altres espais on s’hi han invertit fons de la Diputació de València.  

NOTA ALS MITJANS

Dia: Divendres, 7 d’abril de 2017.

Hora: Atenció a mitjans a les11:00 hores.

Lloc: Ajuntament de Foios. Pl. del Poble, núm. 1. Foios.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, participa aquest divendres en la inauguració de la cinquena edició de la Fira Comercial i Gastronòmica de la localitat de Benigànim, una cita en la que es promociona el comerç i els serveis de proximitat.

La finalitat de la celebració d'aquest esdeveniment no és altre que donar a conèixer els productes i serveis dels comerços locals per promocionar-los, afavorir la seua venda i, al mateix temps, motivar els visitants perquè s’apropen als establiments amb què compta aquesta localitat de la comarca de la Vall d’Albaida.

Maria Josep Amigó participarà en una celebració que aquest any ha incrementat l’aposta comercial fins els 60 expositors, i que es complementa amb una ampla i variada oferta gastronòmica i d’espectacles d’oci que li atorguen una representativitat exclusiva en aquestes dates.

La inauguració tindrà lloc a les 19:30 hores de la vesprada, amb l’assistència de diferents autoritats locals i estarà presidida per l’alcaldessa de Benigànim, Amparo Canals. La jornada inaugural comptarà amb les actuacions de The Honey Jazz Band a la Plaça Major i, posteriorment, tindrà lloc la Nit de Jazz al Parc de la Beata Inés per part d’aquest mateix grup i Black Bottom.

Al llarg del cap de setmana també tindrà lloc l’actuació de l’Orquestra Euforia i nombrosos tallers, demostracions i espectacles de carrer per a tots els públics que completaran l’oferta de les empreses expositores.

La Institució Alfons el Magnànim–Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, recuperarà la històrica Revista Valenciana de Filologia (1951-1981) i ha nomenat Vicent Josep Escartí com a director de la nova etapa. Rafael Roca assumirà les funcions de secretariat i un destacat nombre de filòlegs, estudiosos i professionals de diverses universitats valencianes i europees conformaran el consell de redacció i el comité científic de la revista.

Escartí és llicenciat en història i doctor en filologia per la Universitat de València, on és professor del Departament de Filologia Catalana. Ha publicat nombrosos estudis i ha tingut cura d’edicions de textos valencians, literaris i historiogràfics, alguns d’ells publicats pel Magnànim, com ara les obres d’Ausiàs March, el Llibre dels fets de Jaume I o la Vita Christi d’Isabel de Villena. Ha estat guardonat amb el Premi Enric de Larratea de l’Institut d’Estudis Catalans pel seu estudi sobre Joaquim Aierdi (1996) i amb el Premi de la crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2001). Ha publicat les novel·les Dies d’ira (Premi Ciutat d’Alzira, 1991); Els cabells d’Absalom (Premi Ciutat d’Elx, 1994); Espècies perdudes (Premi Andròmina, 1996); Nomdedéu (Premi Ciutat de Gandia, 2001); Naumàquia (2004) i L’abellerol mort (Premi Ciutat de Xàtiva, 2008). A més, col·labora habitualment amb mitjans de comunicació com Levante-EMV i Saó i va ser fundador i director de la revista Scripta i actualment dirigeix Caplletra. Des del 2005 és membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i, des del 2015, de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Una nova etapa per a la Revista Valenciana de Filologia

La Revista Valenciana de Filologia pretén oferir una sèrie d’estudis rigorosos sobre llengua, literatura i cultura valencianes des de l’òptica de la filologia i de la història de la literatura, amb atenció, al mateix temps, a la producció literària actual i a reflexions sobre la llengua en l’actualitat. Cada número de la revista comptarà amb un espai monogràfic, que en el primer se’n dedicarà a Ausiàs March. A més, la publicació estarà estructurada en diferents seccions, entre les que s’inclouen literatura contemporània, història de la llengua i dialectologia, sociolingüística i traducció. També comptarà amb una entrevista i un espai de recensions.

La Revista Valenciana de Filologia nasqué en 1951, baix la direcció d’Arturo Zabala i com a publicació de l’Institut de Literatura i Estudis Filològics de la Institució Alfons el Magnànim i deixà de publicar-se en 1981. En ella escrigueren personalitats tan destacades com ara Martí de Riquer, Manuel Sanchis Guarner, Joan Fuster, Antoni Badia Margarit, Germà Colón, Francesc Almela i Vives, Josep Maria de Cascuberta, Dámaso Alonso, Josep Romeu i Figueras, Fermí Cortés, Rosalia Guilleumas, Joan Amades, Pere Bohigas, Miquel Dolç, Joseph Gulsoy, Lluís Guarner, Mateu Rodrigo Lizondo o Antoni Ferrando. Ara Escartí ha declarat que «l’objectiu és fer una revista del segle XXI alhora que recuperar el prestigi de la revista històrica».

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha defensat l’aposta de la Diputació de València pels Paratges Naturals Municipals com a «elements idiosincràtics del nostre medi natural, cultural i amb un elevat potencial turístic». Així s’ha expressat durant la seua intervenció a l’acte inaugural de la I Jornada de +Paratges Naturals Municipals, celebrada a la Casa de la Cultura d'Alzira i organitzada per la Diputació de València, la Xarxa de Municipis Valencians Cap a la Sostenibilitat i el mateix Ajuntament d'Alzira.

Josep Bort ha incidit en que des de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València «estem fomentant la creació, el manteniment i la conservació dels Paratges Naturals Municipals». En aquesta línia, el diputat ha remarcat «la necessitat, a través de la Xarxa de Municipis Valencians Cap a la Sostenibilitat, d’establir un consens que permeta articular actuacions de millora de forma conjunta», donat que els Paratges Naturals Municipals «no només conformen el nostre entorn natural, sinó que formen part de la nostra cultura, la nostra idiosincràsia i  del nostre potencial turístic», ha indicat.

L’acte d’inauguració d’aquestes jornades també ha comptat amb la presència de l’alcalde d’Alzira, Diego Gómez i del director general del Medi Natural i Avaluació Ambiental, Antoni Marzo.

Diego Gómez, ha considerat «necessari» efectuar una reflexió al voltant del present i el futur dels Paratges Naturals Municipals, ja que «actualment ens debatem entre una visió molt ecològica i proteccionista i una perspectiva orientada a l’obertura d’aquests entorns, que està acompanyada de la contrapartida de desprotegir els paratges», ha explicat Gómez. L’alcalde de la capital de la Ribera Alta ha coincidit en que els Paratges Naturals Municipals «determinen la nostra idiosincràsia com a poble i la de les persones que viuen al seu voltant», alhora que ha recalcat el compromís de la ciutadania d’Alzira en protegir el seu entorn natural. Gómez ha destacat que el fet de «vincular els paratges naturals amb els municipis constitueix una visió de futur», pel que resulta «molt important recuperar el sentit dels paratges naturals, donar a conèixer la seua vitalitat i projectar una visió de canvi, sostenible i d’acord a la realitat del segle XXI».

En última instància, Antoni Marzo ha explicat que correspon als Consistoris «proposar els diferents espais, d’acord amb els valors naturals i culturals dels mateixos, per a que el Consell procedisca a la seua declaració com a Paratges Naturals Municipals». L’alt càrrec del Consell ha defensat que aquests entorns naturals, en el seu conjunt, «formen part de la Xarxa Valenciana d’Espais Naturals Protegits, la qual ha sofert un procés de reversió que estem tractant de pal·liar». Marzo ha agraït la iniciativa de la Diputació de València alhora de convocar aquesta jornada i el suport que està prestant als Paratges Naturals Municipals «en el marc d’una conjuntura on resulta més necessària que mai la col·laboració i coordinació entre administracions per a la recomposició de la Xarxa Valenciana de Paratges Naturals Municipals», ha recalcat.

Ruta teatralitzada per La Murta

Durant el transcurs d’aquesta jornada ha tingut lloc la presentació del treball Els Paratges Naturals Municipals, participació i conservació i oportunitats per a un desenvolupament sostenible, realitzat pel professor de Gestió de la Conservació del Medi Natural en l’EPA La Malvesia, Federico Llorca, i de l'Institut Imedes.

Una part del programa s'ha enfocat a detallar quin tipus d'experiències dinamitzadores s'estan portant a terme als Paratges Naturals Municipals. I entre aquestes, destaca la realització d’una ruta trealitzada al paratge de La Murta i La Casella, presentada pel regidor de Medi Ambient al consistori d'Alzira, Pep Carreres.

El simposi s’ha completat amb una ponència sobre Accessibilitat del Paratge Natural Municipal dels Rodanes, a càrrec del tècnic de Medi Ambient de Vilamarxant, Salvador Villalba, a més d’abordar les Infraestructures d'ús públic en el Paratge Natural Municipal Els Calderons, per part del tècnic de Medi Ambient de Chulilla, José Luis Rodrigo.

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

La Trobada de Folklore 2017 que promou l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, es presenta en una segona edició després de la iniciativa que va començar el passat any, en el qual conjuntament van consensuar la institució provincial i una significativa representació del món de la dansa i la música tradicional, el nou model de trobada del folklore valencià.

Totes aquestes jornades intercomarcals de folklore pretenen visibilitzar les diferents manifestacions del repertori de música i balls populars, amb corals, orquestres de “pols i plectre”, grups de tabal i dolçaina i de danses amb rondalles, i així garantir el foment i la difusió del folklore valencià en totes les seues varietats.

D'igual manera, els assistents podran participar en jocs tradicionals, tallers i presentacions literàries al voltant del folklore.

Com va dir el diputat de Cultura, Xavier Rius, en començar aquesta iniciativa el passat any, «l'objectiu era oblidar el caràcter competitiu que caracteritzava al festival anual de folklore, i promoure un acte més vistós i variat en el qual tingueren cabuda diferents expressions artístiques i activitats culturals paral·leles».

Rius afirma que «enguany es consolida el projecte i les aportacions de tots els col·lectius participants, que estaran presents també en la roda de premsa que convocaré per a mitjans d'abril, en la qual donarem a conèixer el nom dels grups participants, activitats paral·leles, hores i escenaris concrets de cada acte».

Les federacions de folklore, col·laboradores de la trobada

La II Trobada de Folklore aposta per la descentralització més enllà de la ciutat de València, a més de continuar la modalitat d'exhibició en lloc de la de l'antic concurs. S'ha optat, per tant, per incrementar el nombre de formacions participants, respecte al format anterior del concurs, i facilitar l'assistència a moltes més persones i en més localitats de les comarques valencianes.

Vallés, Bétera, Tavernes de la Valldigna, Corbera i València seran els epicentres de les actuacions en les comarques de la Costanera, el Camp de Turia, la Ribera Baixa, la Safor i València.

Entre les formacions participants destaca la presència de corals, orquestres de pols i plectre, grups de tabal i dolçaina i de danses amb rondalles.

Tant per al disseny de les jornades com per a la realització de la Trobada, han participat les federacions valencianes de música i balls tradicionals, com són la Federació de dolçainers i tabaleters, la Federació de pols i plectre, la Federació Valenciana de Folklore, la Federació de Folklore Novella o el FECOCOVA, entre uns altres.

Reserva d'entrades

Per la diversitat d'activitats i per a garantir l'assistència dels interessats als actes, s'ha previst una línia de reserves de places per als tallers de danses mitjançant el correu electrònic labatliarespon@dival.es o el telèfon d'atenció a la ciutadania de la Diputació, el 963882525.

De la mateixa manera, per als tallers i presentacions literàries que tindran lloc en els barris valencians d'Algirós i Patraix, els centres culturals d'aquests districtes tramitaran les reserves de les activitats que celebraran en els seus espais.

Per a les representacions de teatre infantil es podrà reservar les entrades en el vestíbul del Centre Cultural La Beneficència, de dimarts a diumenge entre les 10:00 i les 20 hores, o a través de la pàgina www.360valenciacultural.es

El diputat de l’Àrea de Cultura, Xavier Rius, ha visitat el diputat de Cultura de la Diputació de Castelló, Vicent Sales Mateu, a la seu de la Corporació castellonenca per tal d’intercanviar punts de vista i experiències al voltant de les polítiques culturals de totes dues diputacions.

Ambdós diputats han manifestat la seua satisfacció per poder realitzar aquesta trobada i debatre les qüestions culturals que afecten llurs competències i les orientacions als diferents programes de suport que aborda cadascuna de les dues diputacions. Rius s’ha mostrat predisposat a poder intercanviar experiències i conèixer les polítiques culturals implementades a Castelló, amb la intenció d’estudiar possibles vies de col·laboració en el curt i mitjà termini, ja que el potencial cultural de les dues diputacions troba punts de confluència en alguns programes.

El responsable de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València ha aprofitat l’ocasió per a presentar els programes que s’estan duent a terme des del seu departament, tant els orientats a entitats locals –Ajuntaments, mancomunitats i entitats locals menors– com els orientats a entitats i organismes culturals sense finalitat lucrativa i a societats musicals.

Per a Xavier Rius, «trobades de treball com la de hui serveixen per a establir una comunicació més fluida entre administracions anàlogues, i estudiar les possibles vies de col·laboració de cara al futur». El diputat també ha desitjat que «aquestes reunions es puguen produir amb major freqüència, ja que ens trobem en un moment procliu al diàleg, l’obertura i la col·laboració amb el conjunt de les administracions», ha indicat.

Rius també s’ha congratulat per l’arribada d’aquest període d’obertura més enllà de la demarcació de València, «ja que és voluntat de la Diputació mantenir ponts de cooperació amb qualsevol administració competent en matèria de Cultura», ha conclòs.

El diputat de Carreteres, Pablo Seguí, ha visitat aquest dijous les obres que la Diputació de València està duent a terme en la carretera d'accés a Gavarda des de la A-7 a fi de millorar la seguretat en una via que transiten diàriament més de 2.800 vehicles. Acompanyat de l'alcalde de Gavarda, Vicent Mompó, Seguí ha supervisat l'avanç dels treballs en els quals la institució provincial va a invertir un total d'1.218.202,18 euros i que tal com ha explicat, tenen per objecte “ampliar la plataforma, dotant a la calçada de vorals i cunetes de seguretat, a més de millorar les interseccions per a dotar de major seguretat els dos accessos al municipi”.

La carretera CV-557, inclosa en la xarxa de carreteres de la Diputació de València, constitueix la via de comunicació entre els municipis de Gavarda (antic i nou) i Antella amb l'A-7. El tram objecte de l'obra, d'aproximadament un quilòmetre de longitud, presenta en l'actualitat un ample de plataforma insuficient, sense vorals, la qual cosa ho fa inadequat per a l'important tràfic que suporta. Aquesta circunstància, unida al gran nombre d'accessos existents al llarg de tota la via, fan que la funcionalitat i la seguretat de la carretera no siguen les adequades.

Davant aquesta situació, l'objectiu principal de l'obra, tal com ha explicat el diputat de Carreteres, és el de” millorar la funcionalitat i seguretat de la carretera mantenint una adequada accessibilitat al territori”. Per a açò s'ha projectat la millora en planta i alçat del traçat de la carretera i una ampliació de la plataforma de la mateixa fins a aconseguir una amplària de 10 metres, la qual cosa permetrà dotar a la via de dos carrils de 3,10 metres, una mitjana central de 0,8 metres i dos vorals laterals d'un metre i mitjà cadascun. “L'àrea de Carreteres té com a funció principal vertebrar el territori en tota la província de València i fer-ho d'una forma segura i aquest és un exemple d'açò”, ha afegit Pablo Seguí.

L'actuació, que s'espera que estiga acabada abans de l'estiu, comença en la miniglorieta existent en l'enllaç amb l'A-7 i finalitza en l'accés al nou poble de Gavarda, on s'està substituint l'actual glorieta partida per una nova rotonda. També es millora la intersecció en “T” d'accés al municipi, situada a meitat del tram, ampliant la seua amplària de forma per a incorporar nous carrils d'espera i acceleració.

Vicente Mompó ha destacat que amb aquesta actuació es dóna resposta a una antiga reivindicació dels veïns i veïnes de Gavarda: “Portàvem molts anys treballant perquè la Diputació solucionara la intersecció d'accés al poble, que en els temps en els quals estem no tenia ja sentit seguir mantenint-la com estava”, ha assegurat. “L'actuació – ha afegit– no solament va a millorar aquest accés i a ampliar la calçada, permetent una circulació més fluïda, sinó que a més permetrà també que es puga girar cap a l'autovia des de la primera entrada”, alguna cosa que ara no està permès, però que molts vehicles realitzen cada dia amb el consegüent perill que açò comporta.

El Departament Forestal de l'Escola de Viticultura i Enologia de Requena, dependent de la Diputació de València, ha organitzat una nova edició del curs ‘Monitor d'Activitats Pedagògiques Forestals’. Els tallers impartits per María Ortega, monitora de l'Associació de Professional Forestals d'Espanya (PROFOR), tindran lloc en la pedania de El Rebollar.

L'objectiu principal del curs és integrar la pedagogia forestal en els continguts del mòdul d'Educació Ambiental, per la qual cosa està destinat, principalment, als alumnes del Cicle de Gestió Forestal i del Mitjà Natural. Així mateix, les vacants del curs passat van ser ocupades per estudiants universitaris i professionals del sector.

“És un cap de setmana carregat d'experiències, emocions, riures, sensacions, que permetran interioritzar als alumnes els valors dels nostres ecosistemes per a poder transmetre-ho posteriorment a diversos grups de població”, ha explicat el professor Jorge Montés. Els alumnes de l'Escola de Viticultura i Enologia aprendran la importància dels boscos i la seua gestió sostenible que, en paraules del professor, “és el primer pas per a protegir-los i defensar-los”.

Aquest curs pretén animar als seus estudiants a desenvolupar projectes de conscienciació i coneixement del nostre entorn, destinats a alumnes de centres escolars de Requena. “Aquestes activitats es vénen desenvolupant des de fa uns anys per la satisfacció que genera en els alumnes i professors dels centres implicats”, ha resaltat el professor.  

El diputat de Carreteres, Pablo Seguí, s'ha reunit amb els alcaldes de Manises, Jesús Borràs, i Riba-Roja de Túria, Robert Raga, per a traslladar-los els esforços que s'estan realitzant des de la Diputació de València a fi d'acabar amb el punt negre de la CV-370, via que comunica tots dos municipis i enllaça amb el bypass. Seguí ha recordat que “es tracta ara mateix de l'únic punt negre, qualificat com a tal, que queda en la xarxa de carreteres provincial, una vegada s'ha solucionat el de Gandia, i la seua eliminació és una prioritat per a aquesta Corporació”.

Si bé la Diputació de València havia proposat ja una solució per a aquest punt, el titular de Carreteres ha explicat que “les exigències tècniques plantejades al projecte, derivades de la necessitat de desviar la canonada que canalitza l'aigua del Túria a València i l'àrea metropolitana, han disparat el cost del projecte fins a xifres que resulten completament inassumibles per a la Diputació, la qual cosa ens obliga a replantejar la solució”.

Una nova proposta en la qual Pablo Seguí va assegurar als alcaldes de tots dos municipis que ja s'ha començat a treballar a fi de trobar una alternativa viable per a reordenar el trànsit en la intersecció. Un projecte que haurà d'esbiaixar els problemes tècnics de l'anterior i que haurà de ser a més consensuada amb el Ministeri de Foment, l'aprovació del qual resulta preceptiva. “Es tracta d'una actuació que no depèn només de la Diputació, sinó que implica també a altres administracions i estem mantenint reunions i contactes continus i esperem prompte poder tenir una resposta positiva”, va assegurar Seguí.

Tant l'alcalde de Riba-roja de Túria com per al de Manises, van reconéixer els esforços realitzats des de la Diputació de València i van instar a Seguí a no abandonar aquest projecte. “Demanem a la Diputació de València i al Ministeri, que és el propietari del bypass, que execute les actuacions que siguen necessàries per a fer més segura aquesta carretera tant per als qui transiten per ella com per a les persones que s'incorporen a ella des de les urbanitzacions properes i des del polígon industrial, que són moltes”, va declarar l'alcalde de Manises.

Per la seua banda, el primer edil de Riba-Roja va reconéixer que, malgrat no tractar-se del seu terme municipal, la implicació del seu municipi en aquest tema és total, ja que “els veïns i veïnes de Riba-Roja són els màxims usuaris d'aquesta carretera i estem realment preocupats, ja que es tracta d'una intersecció perillosa que provoca molts accidents en els quals sobretot hi ha danys personals, i que costen vides”, va afegir.