Un centenar de veïns i veïnes de les localitats d’Olocau i Favara han visitat aquest dimarts els edificis de la Diputació de València, acompanyats per la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, com a part del programa cultural Açò és la Dipu, que ha tornat a la marxa després de la seua aturada hivernal.

Al costat de l'alcalde d'Olocau, Antonio Ropero, i la regidora de Favara, María José Malonda, la diputada de Benestar Social ha recordat que la Diputació representa a tots els ciutadans. “Els qui ens asseiem en aquestes cadires, tant en les files del govern com els qui ocupen la bancada de l'oposició, som tots representants dels nostres pobles i les nostres comarques i des d'ací debatem les polítiques sempre des del respecte”.

“Que s'òbriguen les portes de les institucions és una bona iniciativa per a conèixer la nostra història, i també per a conèixer com es treballa a nivell polític”, ha manifestat l'alcalde d'Olocau. Els visitants han ocupat els escons dels diputats per a escoltar les explicacions sobre el funcionament de la institució que la pròpia diputada els ha presentat.

Mercedes Berenguer ha ressaltat l'important patrimoni de la Diputació de València, que està “obert a tots”, i que en les seues paraules, “val la pena conéixer, ja que en ocasions estem més familiaritzats amb municipis d'altres països i no coneixem la nostra terra”.

Una ruta històrica i institucional

El component cultural del programa Açò és la Dipu és el factor dominant en aquestes visites, que arranquen en el carrer Navellos i tenen com a parades els palaus de Batlia i l'Escala, l'antic Hospital General de València, el Museu Valencià de la Il-lustració i la Modernitat (MUVIM) i l'Institut Valencià d’Audiofonologia (IVAF).

“La Diputació de València té més de 200 anys d'història i un enorme patrimoni d'edificis, pintures, escultures, llibres… Que són dels valencians i valencianes”, ha explicat la diputada enfront d'un ple abarrotat dels visitants d'Olocau i Favara.

Així, els participants tenen l'oportunitat de conéixer la història i el funcionament de la Diputació com a institució, les característiques arquitectòniques dels edificis que componen la seu principal, situada en la plaça Manises, i descobrir alguns aspectes de la història de València i el seu centre històric, des del segle XV fins ara.

Amb aquesta iniciativa, des de l'Àrea del Benestar Social de la Diputació “volíem que la gent coneguera l'entorn històric dels edificis que componen la Diputació, explicant quan es van fer, en quin context i amb quina finalitat, i després, lògicament, que conegueren el seu interior”, ha explicat Mercedes Berenguer. Les visites continuaran tots els dilluns, dimarts i dijous fins al pròxim mes de novembre.

*Disponibles imatges de video en FTP Diputació de València*

L'Àrea de Modernització i Administració Electrònica de la Diputació de Valènciai la Mancomunitat de Municipis de la Ribera Alta han establert un marc de col·laboració per a la realització d’un taller formatiu d’ocupació vinculat a la gestió de la plataforma Portals municipals, que impulsa la mateixa corporació provincial. Així s’ha acordat durant la reunió de treball mantinguda pel diputat de Modernització, Ivan Martí, amb el president de la Mancomunitat, Txema Peláez, i el gerent d’aquesta mateixa entitat.

En concret, la Diputació de València sufragarà un professor encarregat d’aportar als participants nocions en la gestió de la plataforma de Portals municipals, i que comptarà amb el suport de l’oficina del projecte durant el període de duració del curs. El taller s’impartirà al voltant de sis sessions, que es desenvoluparan entre finals del mes d’abril i principis de maig. Amb aquesta proposta es pretén capacitar els participants en el taller en l’àmbit de la gestió i l’administració dels portals webs municipals adherits al projecte impulsat per la mateixa Diputació de València.

El diputat de Modernització, Ivan Martí, ha destacat que aquesta «constitueix la primera col·laboració de caràcter formatiu que establim amb les Mancomunitats de Municipis adreçat a la familiarització i ús de la plataforma Portals municipals», encara que ha avançat «la nostra absoluta disposició a poder ampliar en el curt i mitjà termini aquest treball formatiu conjunt amb la resta de municipis i comarques de la demarcació de València», ha indicat.

Així mateix, Ivan Martí ha incidit en que des del departament que dirigeix «és una de les nostres prioritats invertir en la modernització dels ajuntaments, i per aconseguir-ho no solament resulta imprescindible disposar dels recursos tècnics i dels equips necessaris, sinó també d’un capital humà qualificat i coneixedor de les possibilitats que atorguen les eines informàtiques per poder emprar-les d’una forma més eficaç i millorar la qualitat dels serveis que es presten a la ciutadania», ha apuntat. 

El diputat també ha assenyalat que mitjançant aquest tipus d’iniciatives formatives «aconseguim donar un pas més en el procés de modernització que estem portant a terme des de la Diputació, i que té per objectiu respondre a les necessitats de la societat actual», ha conclòs. 

El Valencia Club de Judo, que compta amb el suport de la Diputació de València, continua acumulant victòries dins i fora d'Espanya. Recentment, ha aconseguit medalles en el Campionat d'Espanya Junior, en l'Internacional Junior de Coïmbra i en la Copa del Món de Casablanca Sènior, a més de guanyar totes les trobades en la segona jornada de la lliga de clubs, tant en la categoria femenina com en la masculina.

El dia 11 de març es va celebrar en la ciutat madrilenya de Pinto el Campionat d'Espanya en la seua categoria junior, en el qual el València Club de Judo va aconseguir tres campions amb Nina Esteseo en la categoria de -52Kg femenina, Roberto Florentino en la categoria de -100Kg masculina, i Jose Nova en la categoria de +100Kg masculina.

La medalla de plata en la categoria de -44Kg femenina la va aconseguir Carla Montañez, disputant la final amb la seua companya de federació, l'alacantina Mireia Rodríguez. Per la seua banda, Alberto Varela no va poder disputar el bronze per lesió i es va classificar en cinquè lloc en la categoria de -73kg masculina.

European Cap Junior Portugal

Els dies 18 i 19 de març es va celebrar a la localitat portuguesa de Coïmbra la Copa Europea junior masculina, en la qual Roberto Florentino, en la categoria de -100Kg, i Jose Nova en la categoria de +100Kg, van aconseguir sengles medalles de bronze.

En la categoria de -44Kg femenina, Carla Montañez es va alçar amb la medalla de plata, cedint en la final davant la representant Russa.

African Open del Marroc

Mentre els junior competien a Portugal, l'equip sènior es va traslladar a Casablanca intentant aconseguir la classificació per a participar en el campionat Europeu Sènior.

Alfonso Urquiza, en la categoria de -81Kg, i David Fernández, en la categoria de +100Kg, van disputar bronze, aconseguint finalment classificar-se en cinquè lloc. Per la seua banda, Gar Uriarte arribaria a la final, aconseguint la medalla de plata i la classificació per al Campionat d'Europa que se celebrarà el pròxim mes d'abril a Varsòvia.

2º Jornada de la Lliga Nacional de Clubs

El dia 25 de març es va celebrar en Villaviciosa de Odon, en la província de Madrid, la segona jornada de la Lliga Nacional de Clubs, en la qual enguany el València Club de Judo participa amb un equip masculí i un altre femení, els dos en la primera divisió.

L'equip masculí va disputar 4 partits que va guanyar, davant el Fontenebro de Madrid i el Judo Club Lanzarote per 5 a 0; i davant el Stabia d'Extremadura i el Brunete de Madrid per 2 a 1 i dos nuls.

En la categoria femenina, el València Club de Judo va disputar tres trobades, guanyant tots ells enfront del Sotillos de Madrid, per 3 victòries a 0 i 2 nuls; el Judokan de València, per 4 a 1; i el Fontenebro de Madrid, per 4 a 1.

Amb aquests resultats i a falta d’una jornada, els dos equips conserven totes les possibilitats de renovar el títol de campions que van aconseguir en la temporada passada. 

Al voltant de les seues imponents parets s'ha alçat la vida de tot un municipi. Una xicoteta localitat situada en un entorn privilegiat, en plena vall d'Albaida. El Castell Palau dels Bellvís és la joia que Benisuera amaga entre els seus carrers, un edifici del segle XVI declarat Bé d'Interès Cultural, d'estil gòtic i de caràcter defensiu. Tot un símbol que gràcies a l'ajuda de la Diputació de València podrà recuperar tota la seua esplendor.

“És molt important traure a la llum els béns dels nostres municipis. La gent de fora ha de conéixer el nostre patrimoni i que puga ser visitat pels seus veïns. Per a açò els estem ajudant”, ha assenyalat la diputada d'Assessorament Municipal de la Corporació provincial, Conxa Garcia, en la seua visita a Benisuera amb motiu de l'assistència que la institució va a realitzar al municipi per a l'elaboració del seu Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU).

Fins ara, la normativa existent en el municipi datava de 1984, quedant amb els anys completament desfasada. Amb aquest nou document mestre es posarà en ordre la situació de la localitat en matèria urbanística, de manera que es podrà dotar d'una protecció especial al casc històric, incloent un catàleg de béns i espais protegits, la qual cosa permetrà preservar el sabor i l'essència del nucli de la localitat. De la mateixa forma, a través d'un Pla Director en el qual la Diputació té previst col·laborar, es recuperarà el Castell Palau, “la guinda del poble”, en paraules del seu alcalde, Antoni Soler; una construcció al voltant de la qual s'ha desenvolupat la vida del municipi.

A més, a través del Pla General Benisuera regularitzarà l'estat de tots els habitatges de la localitat, concedint cèdules d'habitabilitat. Fins ara aquesta acció no estava permesa i existien domicilis fora de la legalitat, de manera que encara que hi havia cases en les quals vivien famílies, segons la normativa vigent no existien. “Hi ha un carrer per exemple que està fora d'ordenació i el que anem a fer és consolidar tot el que hi ha en el poble”, ha indicat l'alcalde de Benisuera.

Un Pla General per a sis municipis de la província

Sis ajuntaments de la província s'han acollit en el que va d'any a l'ajuda de la Diputació de València per a l'elaboració del seu Pla General, una eina que arreplega tota la normativa urbanística d'una localitat i del seu terme municipal i que permet saber què es pot fer i què no està permès en matèria d'urbanisme. Un procés en el qual la Corporació provincial ha decidit prioritzar a aquells municipis amb una major situació d'urgència.

Benisuera, Llombai, Benicull de Xúquer, Alpuente, Alcublas i Gestalgar són les localitats escollides, encara que la institució provincial estudia possibilitats de col·laboració amb altres deu municipis en aquest àmbit. “Els pobles més xicotets necessiten aquest suport per a poder ordenar el seu territori, una exigència del dia a dia del municipi, per a una millor convivència i una millor qualitat de vida de tots els veïns”, ha assegurat la diputada Conxa Garcia.

Mitjançant un Pla General es classifica el sòl, es determina el règim aplicable a cada tipus i es defineixen els elements fonamentals del sistema d'equipaments de cada municipi. En els casos assenyalats hi ha ajuntaments que compten només amb normes subsidiàries i obsoletes, uns altres amb situacions d'irregularitat, i fins i tot per a un d'ells serà la primera vegada que compte amb un document d'aquestes característiques. La Llei d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (LOTUP) és la que estableix els passos relatius a l'elaboració d'un Pla General en l'àmbit de la Comunitat Valenciana.

Els barquers del Saler rebran formació turística amb ajuda del Patronat de Turisme de València i la seua marca València Turisme, segons ha transcendit avui després de la visita que la responsable de Turisme de la Diputació, Pilar Moncho, ha realitzat al Saler i el Perellonet.

“Hem visitat la zona i ens hem reunit amb els alcaldes pedanis per a conèixer els recursos turístics que estan transformant en productes, en la línia del treball conjunt que realitzem amb l'Ajuntament de València, entre els quals destaca l'Albufera, el gran recurs natural d'aquesta zona que entre tots hem de posar en valor”, ha destacat la diputada Pilar Moncho.

“Els barquers són persones amb molts anys d'experiència, que treballen directament amb els nostres visitants, per açò han de participar de l'aposta per la professionalització de tots els agents del sector turístic que està realitzant la xarxa  #ValènciaTurisme, perquè puguen comptar amb els recursos adequats a l'hora de tractar directament amb els nostres turistes, mitjançant la formació adequada”, ha explicat.

L'alcaldessa del Saler, Ana Batlle, ha mostrat la seua satisfacció per l'anunci de l'oferta formativa del Patronat de Turisme perquè “suposa un suport turístic important als nostres projectes a l'hora de transmetre els valors mediambientals als visitants del parc natural de l'Albufera i, a més, respon a una de les demandes actuals dels propis barquers”.

La diputada ha visitat prèviament la pedania del Perellonet, que ha recorregut juntament amb la seua alcaldessa, Laura Felip, per a interessar-se per les necessitats i projectes actuals de la població per a incrementar el seu potencial turístic.

Activitats de 'birdwatching'

La visita s'ha completat amb una visita a l'observatori d'aus del Centre d'Interpretació Racó de l’Olla de l'Albufera. En aquest hàbitat són albirades al llarg de tot l'any més de 300 espècies en els seus quatre vessants: migrants, invernants, residents i reproductores, un segment de la demanda turística en auge, inclòs en els productes turístics recolzats per València Turisme.

El turista ornitològic es caracteritza pel seu gran interès per la naturalesa i per la seua alta despesa diària com a visitant.

L'Escola de Capatassos Agrícoles de Catarroja (ECA), dependent de la Diputació de València, organitza aquest divendres 31 de març una jornada amb xarrades sobre agroecologia, la projecció del documental ‘Nugant Cordes’ i la presentació del Pla Valencià de Producció Ecològica.

Aquestes xarrades formen part del conveni de l'escola amb la Societat Espanyola d'Agroecologia (SEAE) i es convoquen de forma trimestral per a sensibilitzar als seus alumnes sobre temes de medi ambient, agricultura, jardineria i paisatgisme, entre uns altres.

En aquesta ocasió, Raúl Avinyó explicarà als alumnes el projecte L’Hort de Carmen. L'exalumna Mayte Fornés, que va estudiar Tècnic Mitjà d'Agroecologia, presentarà el documental ‘Nugant Cordes’, un treball sobre iniciatives en el sector agroecològic.

Per la seua banda, el tècnic de la Conselleria d'Agricultura, Alfons Domínguez, tancarà l'acte explicant a alumnes el Pla Valencià de Producció Ecològica i les actuacions que es promouen des de la Generalitat Valenciana.

Viatge a Tenerife

D'altra banda, el passat 13 de març, els alumnes de l'Escola de Capatassos de Catarroja van viatjar un any més a Tenerife amb l'objectiu d'assajar allò estudiat en el centre i de forma prèvia a les pràctiques formatives que realitzen durant el segon semestre.

Aquesta experiència en les Illes Canàries es realitza des de fa 12 anys, i comprèn els cursos de 2º Tècnic Superior de Forestal i Medi Natural, 2º Tècnic Superior de Paisatgisme i Medi Rural i 2º Tècnic Mitjà de Jardineria i Viverisme.

Els estudiants van visitar el Botànic de Port de Cruz, un dels més complets d'Europa, i el Parc Nacional del Teide, entre nombroses activitats. Així mateix, la corporació municipal i l'alcalde d’Icod de los Vinos, Francis González, van rebre a l'escola en la seua visita al Jardí del famós ‘Drago Mil·lenari’. “Tot açò denota la importància que donen en la nostra escola formativa agrària de la Diputació de València”, ha remarcat Francesc Herrero, cap d'estudis de l'escola.

Més de 120 tècnics, gestors culturals, professionals i estudiants d’arreu de la Comunitat Valenciana han abordat en la Casa de la Cultura dePotries (la Safor) el paper adquirit pel patrimoni cultural al llarg dels darrers anys com a element fonamental en el desenvolupament territorial. Un fòrum que ha tingut lloc en el marc de les VI Jornades de Museus Locals. Patrimoni i desenvolupament local: els museus en l’activació territorial, impulsades pel Museu Valencià d’Etnologia, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València.

La cita ha comptat amb la participació del diputat de Cultura, Xavier Rius, qui ha incidit en que aquestes jornades «van més enllà d’una simple coordinació i han esdevingut un anàlisi i reflexió envers les problemàtiques a les que s’enfronten els museus locals per poder millorar el seu funcionament i potenciar les activitats que desenvolupen». Així mateix, Rius ha qualificat la iniciativa de «gran èxit» ja que s’ha aconseguit «duplicar la presència de gestors culturals de la demarcació de València respecte la passada edició», pel que ha augurat que atesos aquesta «gran resposta, treballarem per potenciar l’activitat al llarg de les successives edicions», ha remarcat.

Per la seua part, Francesc Tamarit, director del Museu Valencià d’Etnologia, ha destacat que «l’elevada participació registrada en aquestes jornades posa de manifest que des del museu estem realitzant un important treball al territori valencià». Tamarit ha subratllat que «la nostra tasca fonamental està en ajudar aquells Ajuntaments que compten amb museus etnològics, però no disposen dels recursos suficients per al seu manteniment i dinamització». El director del centre expositiu s’ha confessat «molt content de la qualitat dels ponents participants en la present edició de les jornades sobre museologia local», alhora que s’ha mostrat convençut de «poder obtenir unes conclusions satisfactòries acord a les necessitats i inquietuds acreditades per cadascun dels centres expositius».

L’alcaldessa de Potries, Assumpta Domínguez, ha considerat que el fet que l’Àrea de Cultura «haja fixat la seua mirada en el nostre municipi i en els projectes en els quals portem treballant durant molts anys –la ruta de l’aigua, la trama urbana, l’ermita o el Museu-Cassoleria d’Àngel Domínguez– ens ompli de goig i satisfacció, perquè ens permet posar a l’abast de tothom els resultats de tots aquests esforços realitzats». L’alcaldessa d’aquesta localitat de la Safor ha ressaltat que a nivell municipal «resulta fonamental que tècnics i gestors culturals ens ajuden a projectar el treball de recuperació del patrimoni», molt especialment «si considerem la cultura com un element dinamitzador amb capacitat de generar riquesa i retorn econòmic», ha indicat.

Durant la celebració d’aquestes jornades s’ha abordat el paper del patrimoni cultural com a element fonamental en el desenvolupament territorial. Aquest patrimoni, a més de contribuir a la millora de la imatge del territori i de propiciar atractius amb què singularitzar els municipis, també ha propiciat abastar consensos ciutadans que permeten cohesionar les societats en què s'ubiquen.

La jornada, organitzada de forma conjunta pel Museu Valencià d'Etnologia, el Servei de Formació de la Diputació de València i l’Ajuntament de Potries, ha analitzat els aspectes teòrics i els casos pràctics de la relació entre el patrimoni i el desenvolupament, així com el paper que els museus juguen en aquesta relació.

Unes reflexions articulades al voltant de quatre sessions. La primera relativa a Els museus locals i els reptes de la crisi econòmica. La situació a Catalunya i a l’Occitània francesa, queha estat impartida per Fabien Van Geert, professor associat del departament d’antropologia social de la Universitat de Barcelona i del UFR Arts & Média de la Université Paris 3-Sorbonne Nouvelle, a més de membre del grup d’investigació “El Patrimonio Cultural y Natural en Tiempos de Crisis. Retos, Adaptaciones y Estrategias en Contextos Locales" del Ministeri d’Economia i Competitivitat.

Posteriorment ha tingut lloc una conferència al voltant deLa doble dimensió del patrimoni cultural en l’impulso de processos de desenvolupament territoriala càrrec d’Elías Zamora Acosta, professor d'antropologia social de la Universidad de Sevilla i membre del grup d'investigació Cultura, Ecología y Desarrollo de Pequeños Territorios, del mateix centre universitari sevillà.

També s’ha abordat El patrimoni viu de Potries com a dinamitzador socioeconòmic, en una conferència que ha comptat amb la participació de Damià Oliver Peiró, llicenciat en Economia Regional i Urbana i regidor de Planificació Territorial i Urbana de l'Ajuntament de Potries.

I les jornades han conclòs amb la Presentació del Museu-Cassoleria d’Ángel Domínguez, efectuada a càrrec d’Albert Vázquez Blanco, professor d'història de l'art i disseny de l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Alcoi i corredactor del Projecte Museogràfic de Potries.

Aquestes jornades constitueixen la sisena edició d’un projecte formatiu encetat l’any 2012, que forma part de les accions recollides en el marc de la Xarxa de Museus Etnològics i coordinada pel mateix Museu Valencià d’Etnologia.

Una iniciativa formativa que persegueix el tractament de temàtiques que milloren la gestió dels museus locals mitjançant l’aportació d’especialistes; així com propiciar un marc de comunicació i relació entre els professionals dels museus locals.

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

Un total de 27 actuacions realitzades i vora 1,5 milions d’euros invertits és el balanç  del primer Pla d'Inversions Financerament Sostenibles (PIFS), el programa d'ajudes als municipis que el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, va crear  al accedir al càrrec amb els 70 milions d'euros de romanent no gestionats per part de l'anterior equip de govern provincial perquè, en lloc d'acabar en els bancs, s'invertira directament en el benestar dels valencians i les valencianes.

Aquesta decisió va suposar per als 9 municipis que integren la comarca la possibilitat de dur a terme aquelles obres que consideraven necessàries per a millorar la qualitat dels serveis i infraestructures del municipi, però que inicialment s'havien quedat fora dels seus pressupostos per manca de disponibilitat econòmica, malgrat tractar-se en molts casos de reivindicacions històriques. Inversió que, al temps, possibilitava la generació o, si escau, la conservació de fins a 50 llocs de treball directe en la zona, aconseguint d'aquesta manera un notable impacte social.

Els ajuntaments van tenir un primer termini de poc més de dos mesos, entre octubre i desembre de 2015, per a presentar els projectes i, una vegada adjudicades les obres, disposaven de temps fins al 31 de desembre de 2016 per a executar-les, amb un termini addicional de 10 dies per a justificar que s'havien realitzat i pagat. Tot un repte per a la Diputació i per als consistoris que, malgrat l'ajustat, s'ha saldat amb un 100% d'execució. En paraules de Rodríguez, “aquest nivell d'execució, similar en totes les comarques valencianes, demostra el potencial del municipalisme i que la maquinària institucional pot donar una resposta ràpida a projectes que mereixen la pena”.

Resoldre “problemes reals”

Els 1.490.080,27 euros que finalment s'han invertit a través del PIFS en els municipis de Requena-Utiel han servit per a dur a terme un total de 27 actuacions, el 33% de les quals corresponien a direccions i projectes d'obra i la resta, 18, a inversions directes en béns i serveis municipals. D'aquestes, 9 (47%) han anat destinades a la rehabilitació o ampliació de l'equipament, tant esportiu, com cultural, social i administratiu. La reurbanització, asfaltat o pavimentació de carrers i la millora de carreteres i camins ha sigut l’objecte d’unes altres 5 actuacions (28%), a les quals s’uneixen 3 intervencions en zones verdes i 1 destinada a millorar l'enllumenat públic.

En resum, “actuacions que escapen del concepte d'obres faraòniques d'una altra època i se centren a resoldre problemes reals dels ciutadans, en molts casos reivindicacions dels ajuntaments que portaven anys sense atendre's, bé per manca de recursos o simplement per desinterès”, explica el president de la Diputació, Jorge Rodríguez. “El més destacat del PIFS és que, més enllà de les bones intencions, hem aconseguit passar de les paraules als fets i, a més de concedir als alcaldes i alcaldesses l'autonomia per a decidir les inversions, s'ha aconseguit que eixes inversions s'executen i hui siguen realitats que poden gaudir els veïns dels municipis valencians”. 

Un total de 1.529 persones majors que viuen soles o estan en situació de dependència compten amb atenció sanitària ‘a un botó de distància’ en els municipis de La Safor gràcies al servei de Teleassistència de la Diputació de València, que permet mantenir l'autosuficiència en la llar a les persones de més edat i en molts casos amb mobilitat reduïda. “Cada etapa de la nostra vida té une necessitats diferents i, quan arribem a certa edat, les limitacions físiques i la inseguretat d'estar sols a casa ens preocupa i també a les nostres famílies i aquest servei es revela com una de les millors opcions per a garantir una major seguretat, així com major independència i tranquil·litat”, assenyala la diputada de Salut, Benestar Social i Educació, Mercedes Berenguer. 

Els dispositius del servei de Teleassistència, que la Diputació ofereix als municipis a través d’Atenzia, són uns terminals senzills que s'instal·len en el domicili de les persones sol·licitants, de manera que un transmissor acoblat a la línia telefònica els connecta amb la central. “D'aquesta manera, solament prement un botó, es mobilitzen els recursos sanitaris, socials i/o familiars necessaris per a superar qualsevol obstacle que se'ns plantege en la vida diària”, ressalta Berenguer, per a qui l'objectiu és “que les persones majors se senten independents i, al mateix temps, puguen aconseguir ajuda en qualsevol moment”.

Solament en 2016, l'ens provincial va donar d'alta 2.236 dispositius nous, elevant a 15.592 la xifra global d'usuaris en les comarques valencianes, exceptuant València ciutat. En termes econòmics, la Diputació de València va destinar l'any passat 2,1 milions a aquest servei, que s'acobla a la línia telefònica per a connectar als seus usuaris a una central receptora d'alarmes amb tan sol prémer un botó. D'aquesta manera, els veïns de més de 65 anys que viuen sols o estan convalescents tenen garantida atenció sanitària professional davant qualsevol emergència les 24 hores del dia i els 365 dies de l'any, la qual cosa contribueix a la seua tranquil·litat i una major independència a l'hora de viure en el seu domicili. 

Segons explica Esperanza Vidal, directora territorial de l'empresa prestatària del servei,  Atenzia, el 80% dels usuaris són dones, i més de la meitat (60%) tenen edats compreses entre els 80 i els 90 anys. No en va, el perfil majoritari dels usuaris de la Teleassistència és el d'una dona d'entre 75 i 89 anys, generalment vídua, que viu sola i té certes dificultats de mobilitat. 

Del total d'1.529 persones que compten amb aquest servei a La Safor, més d'un terç resideixen a Gandia, on hi ha 367 usuaris, i a Tavernes de la Valldigna, amb 233. Els municipis que compten amb un menor nombre de dispositius instal·lats són Beniflà, Guardamar de la Safor, Almisserà, Castellonet de la Conquesta, Alfauir i Benirredrà, que compten amb menys de 10 usuaris cadascun.

Monitoratge complementari de la llar

En el Centre d'Atenció d’Atenzia a València, una vintena de professionals reben les cridades i també les realitzen, segons la situació dels usuaris. A més d'aquest servei bàsic de Teleassistència, l'Àrea de Benestar Social de la Diputació de València completa la seua oferta amb dispositius “perifèrics”, equips que s'instal·len en els domicilis dels usuaris a més del terminal habitual en funció de les circumstàncies especials de cada persona i que monitoritzen l'entorn per a garantir l'atenció en cas d'emergència.

Aquests dispositius han permès en molts casos evitar situacions de perill, ja que detecten tant l'acció –fum, foc, gas- com la inacció –mancada de moviment o inactivitat- i envien un senyal al terminal de Teleassistència, que entra en contacte amb el centre d'atenció.

“Eixe valor que comença a ser reconegut de la llar com a espai referent per a un bon envelliment és un element imprescindible perquè la societat aprenga a contemplar als majors com a persones capaces d'organitzar la seua vida mentre segueixen vivint en un entorn conegut i confortable, com és la seua casa”, conclou Mercedes Berenguer. 

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, participa aquest dissabte en l’acte de lliurament dels Premis Sambori 2017 a la comarca de l’Horta Nord, que tindrà lloc a l’Espai Cultural d’Albalat dels Sorells, a partir de les 18:00 hores. Aquesta mateixa localitat serà l’encarregada d’encetar diumenge el cicle de Trobades d’Escoles en Valencià a les demarcacions de València.

La vicepresidenta lliurarà un dels tres guardons que es concedeixen per cicle educatiu a l’alumnat d’Educació Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius, Formació de Persones Adultes, així com d’alumnes amb Necessitats Educatives Especials. En total, en la comarca de l’Horta Nord, s’han presentat 9.870 treballs de 57 centres educatius, que han comptat amb la participació de 287 professors i professores. L’acte conclourà amb l’actuació del grup Assaig Animat.

Els treballs guardonats de totes les comarques seran posteriorment publicats per la Fundació Sambori dintre de la col·lecció Arc de Sant Martí, des de la primària fins a la secundària i cicles formatius.

Com cada any, des de 1999, la Fundació Sambori ha convocat una nova edició dels Premis Sambori, la 19ena d’aquest concurs de literatura en valencià. Aquest certamen té per objectiupromoure i difondre l’ús literari del valencià dins de l’àmbit escolar; a més d’incentivar la creativitat artística i imaginativa dels valencians i les valencianes; obrir nous camins per a la normalització lingüística i l’ús social i cultural del valencià; defensar els drets lingüístics; i fomentar la promoció, l’agermanament i la col·laboració amb les llengües i cultures del món.

A més, al llarg dels darrers anys aquesta convocatòria s’ha anat ampliant també a altres col·lectius, com ara el III Premi Audiovisual Sambori-MiCE a les produccions escolars en valencià o el Concurs Universitari de Narrativa.

L’any 2012 el concurs arribà, mitjançant diferents convocatòries, a una gran part dels territoris de parla comuna, amb convocatòries a Catalunya, Franja de Ponent i Catalunya del Nord i també a Mallorca.