La diputada d'Igualtat, Joventut i Esports, Isabel García, presentarà aquest dimecres el primer congrés d'àmbit nacional sobre dones i esport, organitzat per la Diputació de València en col·laboració amb el Màster de Gestió Esportiva de la Universitat Politècnica de València (UPV), l'organització Nosaltres Esportistes i la gestora Emtesport.

La pròpia Isabel García, el director del màster, César Iribarren, i la directora tècnica del congrés, Maravillas Aparicio, explicaran als assistents el programa i la composició que tindrà l'esdeveniment, que tindrà lloc el 31 de març i 1 d'abril en el saló d'actes de l'edifici Nexus (6G) de la Politècnica, i que ja compta amb 330 inscripcions. “Afortunadament s'ha avançat i cada vegada es visibiliza més el paper de la dona, però és cert que quant a la situació entre l'esport masculí i el femení, les dones estem actualment en una situació com podrien estar els homes en els anys 70”, ha remarcat la diputada d'Esports.

El congrés comptarà amb una ponència marc impartida per la psicòloga i consultora esportiva Ainhoa Azurmendi, i el programa es desenvoluparà a través de cinc taules redones centrades en l'àmbit d'actuació en matèria d'esport per part de les institucions públiques, els mitjans de comunicació, les entitats esportives, les universitats i les pròpies esportistes. Així mateix, les entitats esportives i institucions explicaran què estan fent en les seues respectives comunitats quant a l'esport femení.

A més, el congrés comptarà amb la presència d'esportistes de renom com la judoka Ana Carrascosa, la jugadora de waterpolo Jennifer Pareja i l'atleta Ana Montañana, que narraran les experiències més destacades de la seua trajectòria. “El sentit del congrés és corregir aquestes diferències i posar sobre la taula quina és la situació actual”, ha afirmat la diputada.

CONVOCATÒRIA ALS MITJANS

Dia:Dimecres, 29 de març de 2017

Lloc:Sala de Premsa, Diputació de València. Plaza de Manises, 4.

Hora:12.00 hores

Un centenar de veïns i veïnes de les localitats de Quart de les Valls i Venta del Moro han visitat aquest dimarts els edificis de la Diputació de València, acompanyats per la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, com a part del programa cultural Açò és la Dipu.

Al costat de l'alcalde de Venta del Moro, Luis Francisco López, la diputada de Benestar Social ha recordat que la Diputació representa a tots els ciutadans. “Els qui ens asseiem en aquestes cadires, tant en les files del govern com els qui ocupen la bancada de l'oposició, som tots representants dels nostres pobles i les nostres comarques i des d'ací debatem les polítiques sempre des del respecte”.

Els visitants han ocupat els escons dels diputats per a escoltar les explicacions sobre el funcionament de la institució que la pròpia diputada els ha presentat. Berenguer ha recordat el valuós patrimoni de la Diputació de València, que està “obert a tots”, i que en les seues paraules, “val la pena conèixer, ja que en ocasions estem més familiaritzats amb municipis d'altres països i no coneixem la nostra terra”.

Així mateix, la diputada ha ressaltat la importància que el ple estiga constituït per regidors i alcaldes que treballen dia a dia en els seus municipis. “La gent se'ns acosta pel carrer per a fer-nos les peticions que creuen necessàries”, ha afegit.

Una ruta històrica i institucional

El component cultural del programa Açò és la Dipu és el factor dominant en aquestes visites, que arranquen en el carrer Navellos i tenen com a parades els palaus de Batlia i l'Escala, l'antic Hospital General de València, el Museu Valencià de la Il-lustració i la Modernitat (MUVIM) i l'Institut Valencià d’Audiofonologia (IVAF).

Així, els participants tenen l'oportunitat de conéixer la història i el funcionament de la Diputació com a institució, les característiques arquitectòniques dels edificis que componen la seu principal, situada en la plaça Manises, i descobrir alguns aspectes de la història de València i el seu centre històric, des del segle XV fins ara.

Amb aquesta iniciativa, des de l'Àrea del Benestar Social de la Diputació “volíem que la gent coneguera l'entorn històric dels edificis que componen la Diputació, explicant quan es van fer, en quin context i amb quina finalitat, i després, lògicament, que conegueren el seu interior”, ha explicat Mercedes Berenguer. Les visites continuaran tots els dilluns, dimarts i dijous fins al pròxim mes de novembre.

El dilluns 27 de març va morir a València, a l'edat de 76 anys i després de no haver superat una difícil malaltia, Inocencio Sarrión Montañana, tècnic-funcionari jubilat del Museu de Prehistòria de la Diputació de València.

Com a membre d'aquest museu, de 1987 a 2010, Inocencio Sarrión va exercir primerament de restaurador de les col·leccions arqueològiques, destacant el seu gran treball en la reconstrucció de l'espectacular conjunt de gots neolítics de la Cova de l'Or (Beniarrés) i en l'elaboració de motlles de peces singulars del museu per rèpliques expositives i didàctiques. L'any 2000 va fer donació al Museu de Prehistòria de la seua col·lecció paleontològica, amb la qual es va crear el Gabinet de Fauna Quaternària, a càrrec del qual va estar fins a la seua jubilació en 2010.

Amant del seu treball, de l'Arqueologia i la Paleontologia, a les quals va dedicar gran part de la seua vida, va compaginar les seues tasques de restaurador i conservador amb l'estudi de la fauna plistocena, camp en el qual va estar un veritable pioner.

Entre les seues aportacions importants figura la classificació de les restes faunístiques del jaciment de la Muntanyeta dels Sants (Sueca), corresponents al Plistocè inferior, i l'atribució d'una resta antiga d'aquest mateix jaciment, un fragment de fèmur hui desaparegut, al gènere Homo, un dels vestigis més antics de la presència humana en terres valencianes, d'entre 1 i 1,3 milions d'anys d'antiguitat.

A més d'aquest, altres estudis rellevants varen tenir per objecte les col·leccions igualment de fauna de l'avenc del Pla de les Llomes (Serra), d'entre 1,3 i 1,6 milions d'anys; o de la Cova del Llentiscle (Vilamarxant), d'entre 0,7 i 0,8 milions d'anys, amb restes humanes també ací possiblement de la mateixa cronologia i, per tant, en l'òrbita de l'Homo antecessor d'Atapuerca.

A Inocencio Sarrión es deu la primícia sobre un parietal de neandertal arcaic procedent de la Cova del Bolomor, d'entre 120 mil i 130 mil anys. I, així mateix, la determinació de trets morfològics específics per diferenciar cabres domèstiques (Capra hircus) de cabres salvatges (Capra pyrenaica), molt útil per a la classificació de la primera fauna neolítica.

Tots aquests treballs varen ser publicats en el seu moment a la revista del Museu de Prehistòria de València, Archivo de Prehistoria Levantina, el seu òrgan periòdic de divulgació científica, en la qual també va publicar nombroses contribucions sobre diferents períodes de la Prehistòria i de la cultura ibèrica.

La mort d'Inocencio Sarrión Montañana ha suposat una forta commoció per al Museu de Prehistòria de València i, molt especialment, per a tots els membres del mateix que el varen tenir de company.

Després de l'èxit de l'exposició La Modernitat Republicana a València. Innovacions i pervivències en l’art figuratiu (1928-1942) que el Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) va dedicar l'any passat a l'efervescència artística valenciana de l'època republicana —i l'impacte que les seues aportacions estètiques rupturistes varen tenir en el camp de l'art i el disseny—, el museu de la Diputació de València ha preparat ara una versió itinerant de la mostra que s'inaugurarà, aquest dijous, a les 19:30 hores, al Centre Sociocultural de l'Eliana, iniciant així el seu periple pels municipis de les comarques de València. A l'acte d'inauguració participarà el director del MuVIM, Rafael Company, i el comissari de la mostra, entre d'altres.

L'exposició es compon, en aquest format itinerant, d'un total de 47 rèpliques d'obres originals creades entre el 21 d'abril de 1931 i l'1 d'abril de 1939, és a dir, des de la proclamació de la República i fins a la fi de la Guerra Civil.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha incidit en que mitjançant aquestes itineràncies «aconseguim descentralitzar l’activitat cultural de la institució i portar-la fins els nostres municipis», alhora que també possibilita «projectar i posar en valor la tasca que desenvolupen els diferents museus i centres expositius de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València», ha apuntat.

A través d'una acurada selecció de cartells i obres d'artistes com Artur Ballester, Teodoro Andreu, Josep Renau o Luis Dubón, la retrospectiva planteja un recorregut que transita de forma paral·lela pels avatars de la història social i política dels anys 30 i, especialment, pels de la fecunda història dels llenguatges artístics i l'estètica del moment.

El projecte expositiu Estètica Republicana a València. Innovacions i pervivències (1931-1939) —nom que rep la mostra en la seua versió itinerant—posa una vegada més de manifest la voluntat i l'esforç de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València per apropar al públic el riquíssim patrimoni bibliogràfic, documental i artístic custodiat a la corporació provincial. No gratuïtament, gran part de les obres originals varen ser cedides en el seu moment per l'Arxiu General i Fotogràfic i el Servei de Patrimoni de la institució.

El MuVIM, amb aquesta versió itinerant de l'exposició ofereix de nou la possibilitat de conèixer millor una etapa crucial de la nostra història a través de la mirada artística, però també política i social. De fet, parlem d'una època especialment turbulenta en què l'art es va posar a disposició i va ser emprats per diferents idees i ideals polítics d'un o altre signe, com la mostra posa de manifest.

L'exposició, que es podrà visitar al Centre Sociocultural de l'Eliana fins el proper 23 d'abril, recorrerà altres centres culturals i espais expositius al llarg dels propers mesos. La propera parada serà Oliva en el mes de maig.

El diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, assisteix aquest dimecres a l’acte d’entrega de la Medalla d’Honor del Consell Valencià de Cultura (CVC) a la Fundació Rolser-Server i Pérez, en una cita que tindrà lloc a la seu de la mateixa institució cultural. Es tracta d'un reconeixement per la seua tasca de mecenatge a favor de la cultura, l'esport i la ciència.

El diputat Emili Altur mostrarà així el recolzament de la corporació a aquelles entitats que opten per destinar recursos en favor de les persones i de la societat, per tal de facilitar el seu accés als àmbits culturals, científics i esportius en igualtat de condicions.  

La Diputació de València ha aprovat per unanimitat, en la sessió plenària del mes de març, l'Ordenança General de Subvencions que regularà a partir de la seua entrada en vigor el procediment comú de totes les subvencions de la institució, convertint-se en “la columna vertebral del procés de concessió d'ajudes” a municipis i ens socials, segons ha manifestat el diputat d'Hisenda, Toni Gaspar.

A proposta del propi Gaspar, seguint la línia de gestió del president Jorge Rodríguez, que aposta per una major transparència i una simplificació del procés administratiu per agilitzar els tràmits en la concessió d'ajudes provincials, l'ordenança regularà les bases i convocatòries de cadascuna de les àrees i serveis en un únic document d'ús compartit.

En paraules de Toni Gaspar, amb aquesta ordenança “s'unifiquen els criteris a l'hora de tramitar els expedients, amb la finalitat d'eliminar burocràcia i fer més eficaç la gestió entre la Diputació i els ajuntaments, que a més són els principals beneficiaris”. Aquesta simplificació és “molt important per a reduir els temps d'engegada dels diferents programes i plans provincials”, segons el diputat.

D'aquesta forma, els ajuntaments podran tramitar tant les sol·licituds com les justificacions per a rebre els diners seguint un mateix procediment, siga el que siga l'àrea de la qual provinga la subvenció. El procés serà comú per a subvencions de Cultura, Esports, Benestar o qualsevol altra àrea de govern de la institució.

El diputat d'Hisenda coincideix amb el president a l'hora de destacar un acord unànime sobre un assumpte que “portava anys intentant resoldre aquesta institució sense haver aconseguit mai el consens necessari”. Aquesta Ordenança, inclosa en el punt 37 de l'ordre del dia del ple d'aquest dimarts, suposa un altre pas al capdavant en eixe full de ruta de minimitzar els convenis singulars d'anteriors etapes de govern i incrementar l'autonomia dels alcaldes i alcaldesses amb una major dotació en els plans provincials. Amb l'inici de la nova legislatura, eixos convenis es van reduir de 18 a 2 milions d'euros.

Liquidació del pressupost

D'altra banda, el ple de març ha aprovat també la liquidació pressupostària del passat any, amb l'índex d'execució més elevat dels últims anys, superior al 70%, i un superàvit de 34 milions d'euros que es destinarà en la seua major part a completar les partides de dues àrees troncals de la Diputació, com a Cooperació i Carreteres.

En eixa liquidació també es reflecteix una reducció del deute, que se situa en un 42,58%, molt lluny del límit del 110% que fixa Hisenda.

Declaracions institucionals

En la sessió plenària de la Diputació s'han llegit dues declaracions institucionals reclamant a l'Estat una reforma del finançament autonòmic i l'execució prioritària del Corredor Mediterrani, com a resultat de sengles proposicions presentades de forma conjunta pels portaveus dels quatre grups que formen l'executiu.

La Junta de Govern de la Diputació de València ha decidit hui aprovar l'expedient de contractació per als serveis de conservació i manteniment de la xarxa de carreteres de titularitat provincial el pressupost de la qual s'ha incrementat fins als 11,5 milions d'euros a l'any, enfront dels 8,3 milions anuals de l'anterior període. Un augment del 39% que, tal com ha destacat el president Jorge Rodríguez, “permetrà intensificar les actuacions destinades a la reparació i manteniment de les carreteres valencianes, amb la consegüent millora de la seguretat vial i la reducció de la sinistralitat”.

El contracte, que es licitarà mitjançant un procediment obert subjecte a regulació harmonitzada per un període de 36 mesos, eixirà a concurs per un import global de 34.607.745,83 euros, a raó de 11.535.915,27 euros a l'any, la qual cosa per a una xarxa d'1.800 quilòmetres de vies i que suposa més del 50% de l'extensió de les carreteres en la província, ix a una mitjana de més de 6.300 euros per quilòmetre, amb la qual cosa ho converteix en “una de les majors inversions en conservació realitzada per una administració pública”, ha afirmat el president.

Per al responsable de l'àrea de Carreteres i Infraestructures de la Diputació de València, el diputat Pablo Seguí, aquest elevat import reflecteix la prioritat que des de la Diputació es dóna a “un servei que és en última instància el que ens permet assegurar que les carreteres puguen utilitzar-se en condicions de normalitat en tot tipus de situacions, fins i tot en situacions climatològiques adverses, com els recents temporals de pluja i neu que hem viscut en les comarques valencianes”.

Entre les tasques més freqüents en matèria de conservació s'inclouen les actuacions de senyalització en la xarxa viària provincial, la neteja de cunetes, el reforç dels ferms que presenten un mal estat i la substitució i renovació d'elements de contenció en mal estat o que puguen resultar perillosos per als usuaris de les carreteres, en aquest cas molt especialment per a aquells que circulen amb moto.

Pablo Seguí ha recordat que “no és tan important fer noves carreteres com consolidar i conservar la xarxa existent, seguint les directrius que ens marca la Unió Europea en matèria de xarxes d'infraestructures”.

A més de l'augment de l'import destinat al servei, el plec aprovat aquest dimarts en la Junta de Govern inclou altres modificacions destacables, com el fet que per primera vegada es presente com un contracte de serveis i no d'obra, a fi d'ajustar-ho legalment a la veritable finalitat de la prestació. Així mateix, s'introdueix l'excepció que un mateix licitador no podrà resultar adjudicatari de més d'un lot, corresponent aquests lots a cadascuna de les demarcacions.

Es consolida el canvi en el model de gestió

Amb l'aprovació d'aquest nou contracte, la Diputació de València consolida el canvi de model en la gestió de l'àrea de Carreteres, iniciat fa un any i mig i centrat “a prioritzar aquelles xicotetes obres que milloren la qualitat de vida dels ciutadans, així com la seua seguretat, abans que grans obres faraòniques”, ha recordat el president.

Aquesta aposta queda reflectida en la distribució actual del pressupost de Carreteres que, dotat amb prop de 30 milions d'euros, destina ara mateix més d'un 35% a actuacions de conservació i destina la resta a executar inversions de millora de la seguretat vial, com a eliminació de punts negres, millora d'accessos i renovació de la senyalització, així com actuacions que potencien altres tipus de mobilitat, més sostenibles. En aquest segon apartat s'emmarca el Pla de Mobilitat per a Vianants i Ciclistes, una ambiciosa aposta iniciada en 2016 mitjançant la qual l'àrea de Carreteres vol desenvolupar una xarxa de rutes per a vianants i ciclistes al llarg de totes les comarques valencianes.

En 2017, està previst engegar a més un Pla d'adequació de travessies urbanes, amb l'objectiu de donar un major protagonisme a la mobilitat per als vianants, al que se sumarà un programa d'inversions en els punts de connexió amb el transport col·lectiu a fi de fomentar la intermodalitat en els desplaçaments.

Pressupost de Conservació per Demarcacions (anual)

Demarcació de Villar del Arzobispo...................................... 1.826.917,00 €

Demarcació de Bétera-Serra................................................ 1.975.652,85 €

Demarcació d’Utiel-Requena............................................... 1.877.480,38 €

Demarcació de Buñol.......................................................... 2.011.416,80 €

Demarcació d’Alzira............................................................ 1.829.277,49 €

Demarcació de L’Alcúdia de Crespins.................................. 2.015.170,15 €

TOTAL.............................................................................. 11.535.915,27 €

El Plenari de la Diputació de València ha llegit una declaració institucional en la que exigeix al Govern Central que els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) de 2017 contemplen inversions en infraestructures equiparables al pes poblacional de la Comunitat i que compensen la insuficiència inversora dels darrers anys.

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, encarregada de donar lectura de la declaració, ha agraït «la veu unànime de tots els grups polítics amb representació envers aquesta qüestió», però alhora els ha convidat a «actuar amb coherència al Congrés dels Diputats i el Senat per a que es manifesten en el mateix sentit en aquelles cambres on veritablement es poden fer realitat les inversions per al nostre territori», ha remarcat.

El text de la declaració insta al Congrés dels Diputats i el Senat a promulgar la tramitació aprovada pel Plenari de les Corts Valencianes el passat 6 d’octubre de 2015, en la que es commina “a la reforma immediata” del sistema de finançament autonòmic i “l’execució per part de l’Estat d’unes inversions en infraestructures, com a mínim, iguals al pes poblacional de la Comunitat Valenciana, i compensant en tot cas la insuficiència inversora dels últims anys”. Així mateix, s’exigeix que aquestes demandes queden reflectides als PGE de 2017.

També es proposa al Govern Central la posada en marxa d’un Pla de Xoc d’Inversions per part del Ministeri de Foment per destinar, almenys, 1.200 milions anuals entre 2017 i 2020 en inversions al territori valencià i la posada en marxa d’una Comissió mixta de seguiment d’aquestes inversions per supervisar que els projectes pressupostats són efectivament realitzats en el termini corresponent.

Defensa del Corredor Mediterrani

Així mateix, la corporació provincial també ha donat compte d’una segona declaració institucional en favor del Corredor Mediterrani. En concret, i d’acord amb la inclusió d’aquesta infraestructura a la xarxa ferroviària transeuropea TENT-T per part de la mateixa Unió Europea,  s’insta al Ministeri de Foment a que done publicitat de l’estratègia indicativa del desenvolupament, manteniment i renovació de les infraestructures ferroviàries del Corredor Mediterrani, així com elaborar una valoració pressupostària de les actuacions i incloure-la als PGE de 2017 i a les previsions dels dos exercicis posteriors.

Segons recull la declaració, la manca d’aquesta infraestructura ferroviària “suposa deixar desconnectats a quasi el 50% de la població estatal, el 51% de les exportacions, el 45% del PIB i el 47% del teixit productiu, així com el 63% del trànsit de mercaderies portuàries”, s’indica.

Per això, s’opta per realitzar una gestió coordinada amb la resta de territoris implicats amb aquesta infraestructura –Catalunya, Illes Balears, Múrcia i Andalusia–; incloure la planificació, les integracions i circumval·lacions ferroviàries escaients i la implantació completa de via en ample estàndard a tot el seu recorregut i duplicació de la plataforma allà on hi haja problemes de capacitat; iniciar els estudis per a la construcció de la doble plataforma als trams que no en tenen; redactar una estratègia d’impuls de noves activitats logístiques tenint en compte l’Estratègia Logística Europea i l’espanyola, elaborada aquesta darrera per part del Ministeri de Foment; així com el manteniment del servei de trajectes ja en explotació.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, acompanyat per l'alcaldessa de Quart, Carmen Martínez, el diputat de Projectes Europeus i regidor de l'Ajuntament, Bartolomé Nofuentes, i la diputada d'Esports, Joventut i Igualtat, Isabel García, ha visitat el nou Parc Recreatiu-Esportiu del municipi, una instal·lació inaugurada el passat 11 de març a la qual la Corporació provincial ha destinat una subvenció de 784.000 euros del Pla d'Inversions Sostenibles.

En paraules de Jorge Rodríguez, “aquest tipus d'actuacions que milloren la qualitat de vida de les persones i ofereixen als ciutadans la possibilitat de practicar esport o gaudir de l'oci en família demostren que no ens equivoquem en confiar en els municipis”. “Els alcaldes i alcaldesses són els que millor coneixen les necessitats dels seus veïns i els que estan decidint en què invertir les ajudes de la Diputació”, ha afegit Rodríguez.

El president ha destacat la responsabilitat que l'Ajuntament de Quart ha evidenciat a través de les actuacions empreses amb els diferents plans provincials. Actuacions que s'han centrat en matèria d'esports i zones recreatives, cas del parc visitat pel president de la Diputació o el canvi de jocs infantils en el parc se Sant Onofre, on també s'ha condicionat un espai verd i s'han instal·lat dos pistes esportives; però també en altres obres urbanes i serveis socials, com la reducció dels forats i la senyalització als carrers del municipi i l'adquisició de mobiliari per a la residència de majors.

Durant la visita, l'alcaldessa de Quart de Poblet, Carmen Martínez, ha mostrat els detalls d'aquesta nova instal·lació, subvencionada amb ajudes de la institució provincial, una construcció situada entre l'avinguda del Mediterrani i Roll dels Eres, amb la qual s'aconsegueix la vintena d'instal·lacions esportives municipals en la localitat.

La inversió en el Parc Recreatiu-Esportiu, que Carmen Martínez ha posat en valor amb la intenció que Quart “siga un referent a nivell esportiu en tota la comarca”, és la més quantiosa, amb prop de 800.000 euros, encara que les ajudes de la Diputació a Quart apleguen a 1.800.000 euros en els primers 18 mesos de legislatura.

A més dels 895.000 euros del Pla d'Inversions Sostenibles, que Quart de Poblet ha destinat principalment al nou Parc Esportiu de Roll dels Eres, el municipi de l'Horta Sud ha rebut 208.000 euros del Pla d'Obres i Serveis (PPOS), 140.000 euros per al mobiliari de la residència de majors, 75.000 euros del Pla de Camins i Vials, 45.000 euros del Pla d'Ocupació i 25.000 euros per a eliminar barreres arquitectòniques en un camí ciclopeatonal.

Totes estes inversions es completen amb el Fons de Cooperació Municipal, mitjançant el qual Quart de Poblet rebrà 423.000 euros, a parts iguals entre la Generalitat i la Diputació. “Amb aquest Fons quadrem el cercle del finançament local i permetem als ajuntaments destinar els diners a inversió o a despesa corrent”, ha explicat Jorge Rodríguez, que ha destacat l'engegada d'un projecte anunciat fa molts anys i que “aquest Consell i aquest govern de la Diputació han fet realitat”.

Un complex referent

L'espai esportiu visitat per Rodríguez engloba un àrea destinada a la pràctica de l'atletisme, amb una pista d'última generació de 200 metres de corda i quatre carrers, a més de zones de salt de longitud, triple salt, recta de velocitat, llançament de pes i salt d'altura; una àmplia zona de prada i arbrat, un parc de jocs infantils i un altre dotat amb jocs saludables.

Les prestacions del recinte s'ampliaran en una segona fase, que s'iniciarà en els pròxims mesos, amb la construcció d'un parc d'esports urbans, que comptarà amb una part adaptada per a la pràctica de la bicicleta acrobàtica i el skateboard, així com dos pistes de petanca. L'alcaldessa, Carmen Martínez, ha agraït l'ajuda de la Diputació per a completar aquestes instal·lacions i ha assenyalat que “el més important és que ens permet tenir un complex esportiu i d'oci referent en la zona que van a poder gaudir tots els ciutadans”.

Una de les característiques més destacades del projecte és que ha sigut consensuat amb diferents col·lectius ciutadans. L'obertura d'esta instal·lació dóna resposta a una demanda del Club d'Atletisme, així com a la proposta del Consell Municipal de la Infància sobre l'engegada d'un parc infantil i esports urbans en la zona, que s'ha consensuat també amb els skaters del municipi. La construcció se sumarà a la xarxa d'instal·lacions esportives municipals, englobades sota la marca Ciutat Esportiva del Consistori.

Hi ha material audiovisual disponible en el FTP de Dival   

L'existència de zoològics humans és un fenomen escassament conegut en el context espanyol. La fórmula general, segons el model introduït pel promotor Carl Hagenbeck en el Jardí d'Aclimatació de París durant la segona meitat del segle XIX, resulta aparentment senzill. Si agafem a un grup humà pertanyent a una societat exòtica, el portem a Europa –voluntàriament o per la força– i el col·loquem en un recinte tancat recreant l'entorn natural en el qual viu com es fa en els zoològics d'animals salvatges, podrem conèixer de primera mà el seu aspecte i costums sense allunyar-nos de la calor de la llar ni posar en perill les nostres vides. Com no sorprendre'ns davant aquest espectacle de la diferència que reprodueix una clara relació de poder i submissió de l'home per l'home?

Aquesta modalitat d'exhibició que podem qualificar de zooantropològica, però, no va estar l'única, sinó una més dintre de l'espectre de les exhibicions i formes de mostració de l’alteritat cultural que podem rastrejar al llarg de la història i als dos costats de l'Atlàntic.

Ara, la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia alberga una mostra que pretén oferir al públic una aproximació al fenomen de les exhibicions humanes en el seu context i en la contemporaneïtat, i plantejar la pregunta d'en quina mesura aquest tipus d'espectacles de la diferència han contribuït a forjar els nostres esquemes de percepció de les societats extraeuropees i els estereotips culturals en general.

Aquesta mostra s'ha organitzat amb motiu de la publicació i presentació del llibre de Hasan G. López, Zoos humanos, ethnic freaks y exhibiciones etnológicas: una aproximación desde la antropología, la estética y la creación artística contemporánea(Concreta textos, València, 2017).

Aquesta retrospectiva ha estat coordinada per la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia i el mateix Hasan G. López, amb la col·laboració d’Ali Atrees i Julia Castelló, dos alumnes del Màster en Fotografia, Art i Tècnica de la Universitat Politècnica de València. En la mateixa es podran visitar una bona representació de fotografies, postals, gravats i publicacions sobre les exhibicions humanes de finals del segle XIX i principis del XX.

Així mateix, el públic assistent tindrà accés a lectures sobre aquest tema que formen part dels fons de la Biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia. L'horari de visita entre setmana coincideix amb l'obertura de la Biblioteca, de dilluns a dijous de 8:30 a 14:30 hores, dimarts i dijous fins les 18:00 hores i els divendres fins les 14:00 hores. Els caps de setmana en idèntic horari que la resta del museu, de 10:00 a 20:00 hores.