El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha manifestat la seua convicció en treballar pel desenvolupament sostenible de les ciutats, però ha advertit que aquest propòsit no serà efectiu si s’obvia a la ciutadania. Josep Bort s’ha expressat d’aquesta forma durant la seua intervenció a l’acte inaugural de la IV Jornada sobre Ciutats segures, sostenibles i intel·ligents organitzada per la Universitat Politècnica de València en un fòrum d’intercanvi d’informació i experiències amb especialistes de l’Administració, les empreses i associacions, per a professionals del sector.

«El desenvolupament sostenible és i ha de ser el nostre vertader objectiu, però no podem perdre de vista els riscos que assumim si oblidem a les persones. Hem de ser capaços de treballar des de lògiques col·laboratives i inclusives, on la participació ciutadana siga clau dintre dels processos de canvi», ha insistit Bort en aquest fòrum orientat a analitzar l’Estat de l’Art de la tecnologia al servei de les persones, revisant l’evolució de les smart cities i aspectes com la mobilitat, l’eficiència energètica o la gestió integral de les ciutats, entre d’altres.

El diputat de Medi Ambient ha apuntat que és de l’opinió que «els reptes globals constitueixen vertaderes oportunitats per al desenvolupament local» i possibilita el fet de «pensar globalment i actuar localment». En aquest sentit ha assegurat que «si treballem per una millor gestió dels recursos i per una millora de la qualitat dels nostres entorns socials, polítics i econòmics, podem canviar l'actual model productiu i generar el valor local que fixe la població i faça sostenible el nostre model de desenvolupament. I en això, les Ciutats Segures, Sostenibles i Intel·ligents, són clau», ha subratllat. Per a aconseguir-ho «la descarbonització de l'economia i la descentralització i democratització de l'energia són el camí. Aquestes dues tendències imparables ho canviaran tot», ha remarcat Bort.

El responsable de l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València ha introduït el concepte d’escala per a afirmar que «els tres valors clau que defineixen la Smart City» són «més seguretat, més eficiència i més sostenibilitat, que es pot concretar en programes encaminats, sobretot, a reduir la despesa energètica, reduir el consum d'aigua, millorar la gestió de residus i facilitar millores en la mobilitat urbana». No obstant, ha insistit en que «la mala planificació de les ciutats emergents està portant al fet que el ritme accelerat de la població genere una major dispersió urbana, un dèficit molt acusat en quantitat i qualitat de les infraestructures verdes i els espais públics, una considerable segregació socio-espacial, exclusió social, així com un augment de la vulnerabilitat davant el canvi climàtic i una menor resiliència».

Aparentment són molts els beneficis que es poden obtenir amb els plantejaments de les Smart Cities, «però no podem perdre de vista a les persones. No podem oblidar a la ciutadania, hem de fer-la conscient i partícip del procés perquè altrament correm el perill d'augmentar un consumisme irresponsable i una major dependència de les institucions cap a les empreses proveïdores», ha reivindicat el diputat.

Josep Bort ha advocat en última instància per «estar oberts a formes de fer més empàtiques amb les necessitats de la societat. Hui, les tecnologies ens permeten avançar molt en els processos més participatius i democràtics. Podem fer que les ciutats intel·ligents parteixen de la intel·ligència compartida dels seus habitants», ha conclòs.

Al llarg d’aquesta jornada s’han abordat aspectes concrets com els sistemes integrals de gestió de les ciutats, la mobilitats a les ciutats intel·ligents, les solucions tecnològiques del servei del ciutadà, o la gestió intel·ligent de l’energia. En la mateixa ha intervingut Rosa María García, presidenta de Siemens, així com representants d’Orange, Everis, Grupo Etra, Global Omnium Aguas de Valencia, Typsa, Indra, Gas Natural, Sice, Repsol, Viesgo, Ampere Energy, Fermax, Alert Seguridad, IBM i Banc Sabadell, entre d’altres.

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.
 

Sis músics-actors sota la batuta artística i desbaratada del clown Guillem Albà conformen La Marabunta, que arriba per primera vegada a València aquest diumenge 26 per a pujar a l'escenari del teatre El Musical i perdre's pel pati de butaques amb els espectadors en una gran festa escènica.

Programat dins del cicle Escena Diversa del Teatre Escalante, dependent de la Diputació de València, La Marabunta presenta un joc de diversió sense prejudicis per a tota la família (majors de 8 anys) en un espectacle en el qual conflueixen diversos registres. Un xou teatral de clown amb música en directe, cançons, gags absurds, cabaret i cap ordre establert en el qual res té sentit i tot és possible.

Dins d'una estructura teatral molt sòlida en la qual la improvisació constitueix un factor clau, Guillem Albà es proposa en aquest muntatge contagiar el seu desig de felicitat i fer que el públic desconnecte de tot deixant-se portar per una marabunta de divertides ocurrències i disbarats: “Venim a divertir-nos passe el que passe, i qui sap el que passarà avui o demà. Açò és la selva. Voleu riure? Esteu convidats”.

Encara que el guió de cada representació de La Marabunta sempre és el mateix, Albà reconeix que "cada funció és diferent perquè la improvisació i la participació del públic influeixen en el resultat final”. L'objectiu, no obstant açò, mai varia: fer que els espectadors isquen del teatre “més feliços del que van entrar".

El Col·legi de Metges de València, en col·laboració amb la Diputació, ha guardonat al doctor Francisco Valls a la Millor Trajectòria Professional de Metge Rural. El premi, que celebra la seua segona convocatòria, de caràcter anual, va nàixer per a posar en valor la bona labor d'aquest col·lectiu mèdic, que atén als veïns i veïnes de més de 200 municipis valencians amb una població menor de 10.000 habitants.

La diputada de Benestar Social i Educació, Mercedes Berenguer, ha presidit l'acte acompanyada per la presidenta de la Fundació de l'Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de València (ICOMV), Mercedes Hurtado, i el secretari de la Fundació del Col·legi de Metges, Francisco Fornés. “És necessari trobar espais i moments per a parlar dels metges rurals i fer-los presents”, va remarcar la diputada des de la seua visió personal com a infermera.

Francisco Valls va començar la seua labor en una localitat pirinenca d'Espot, on va conèixer a la seua dona Mercè i va poder gaudir de la seua afició per l'esquí i el muntanyisme, i més tard es va traslladar a l'atenció primària en diversos pobles de la Comunitat Valenciana. Valls ha participat en nombrosos cursos i tallers sobre patologies de riscos cardiovasculars, a més de formar part de nombrosos congressos i ponències i ser coautor d'obres sobre la hipertensió i malaltia renal crònica. Així mateix, és una figura molt activa en xarxes socials, especialment Twitter, on publica recomanacions de salut i estils de vida saludable.

Valls ha reivindicat que la sanitat ha de ser pública, universal i de qualitat, a més de recordar que “s'està tractant amb la salut de les persones i hi ha companys que per raons geogràfiques encara tenen dificultats”. “La medicina rural té un caràcter únic en tractar a un pacient, ajudant a ell i els seus familiars, i això és el vertader premi”, ha afegit.

El premiat, que no té antecedents de metge en la família, és president de la Societat Valenciana d'Hipertensió Arterial i Risc Vascular i ha sigut membre de la càtedra Semergen-Esteve de cronicitat de la Universitat Catòlica de València i de la Càtedra Semergen de cronicitat en la Universitat Europea de Madrid i València.

“El metge rural és un ofici encara imprescindible i poc reconegut”, ha remarcat Francisco Fornés. Gràcies a les noves tecnologies, les carreteres i els mitjans de comunicació el metge rural ha deixat de ser una figura aïllada, però encara té una falta endèmica de recursos. Per la seua banda, Mercedes Hurtado va recordar que el premi compleix la seua segona edició gràcies al suport de la Diputació de València, a més de cedir l'entorn del Saló Alfons el Magnànim del Centre Cultural la Beneficència.

València i la seua tradició històric-mèdica

L'acte ha conclòs amb la presentació del llibre biogràfic del doctor Faustino Barberà, per part del seu autor Jose Luis Fresquet. Barberà va exercir un paper fonamental en el camp de medicina valenciana en el segle XIX, en un moment en què Espanya està “endarrerida des del punt de vista científic i ha d'europeïtzar-se”.

El Patronat de Turisme de València participa amb la seua marca “València Turisme” en la primera edició de MEDSEA 2017, el primer Saló Internacional d'Activitats Nàutiques organitzat per la Institució Firal Alacantina (IFA) amb el suport de l'Agència Valenciana del Turisme.

Pilar Moncho, vicepresidenta del Patronat i diputada de Turisme de la Diputació de València, ha assistit avui, 25 de març, a la inauguració de la fira al costat de la directora general de Turisme, Raquel Huete i el diputat de Turisme de la Diputació d'Alacant, Eduardo Dolón.

València Turisme acudeix a MEDSEA amb stand propi acompanyada per la Marina de València, el Club Náutic Gandia, el Club Nàutic Cullera i 14 empreses nàutiques d'Oliva i Cullera: Oliva Surf, Fone Posshopcenter, Kite Oliva, Escola Surf València Posidònia, Aquafun, Centre de Busseig Dofí, Club Cullera Garbí-Escola, Radical Winsurf School, Ona lloguer motos aquàtiques, Seasurf Patrol i Aquaextrem Flyboard Cullera.

Del snorkel al kite surf

En el primer Saló Internacional d'Activitats Nàutiques participaran fabricants i venedors de materials de busseig, apnea, snorkel, pesca submarina, surf, kite surf, kayak mar, paddle surf, wind surf, etc, a més de centres de busseig i apnea, escoles de surf, fabricants de compressors, agències d'assegurances, tallers de reparacions, agències de viatges, oficines de turisme, agències certificadores i federacions esportives.

MEDSEA 2017 està dirigida al públic professional i també al consumidor final. Segons dades de l'Observatori turístic de l'Agència Valenciana del Turisme, les activitats nàutiques es van practicar per un 5% dels turistes estrangers que van visitar la Comunitat en 2010, uns 252.109 turistes i, segons el sector, és una xifra que va en augment.

La diputada de Benestar Social, Salut i Educació de la Diputació de València, Mercedes Berenguer, ha participat en les jornades de treball del Servei Telefònic d'Atenció i Protecció per a víctimes de la violència de gènere (ATENPRO), organitzades en el municipi d'Ontinyent. Es tracta d'una iniciativa del Govern d'Espanya i Creu Roja, en la qual col·labora la institució provincial i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.

“L'important és que estem presents les tres administracions, que estem determinades a anar totes de la mà per acabar amb aquesta xacra”, ha assenyalat la diputada. L'objectiu és que treballadors de Serveis Socials, Oficines d'Atenció a Víctimes del Delicte, Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, Policia Local o professionals del Centre de Dona 24 Hores adquirisquen els coneixements necessaris per a la correcta gestió d'aquest servei, així com la seua utilitat pràctica en la protecció de les víctimes de violència de gènere.

“Es tracta de posar al dia tots els protocols per evitar al màxim la incidència d'aquest problema”, ha indicat Mercedes Berenguer. El servei es basa en la utilització de la telefonia mòbil i de la telelocalització perquè les persones afectades puguen entrar en contacte en qualsevol moment amb un centre atès per personal específicament preparat per a donar una resposta adequada a les seues necessitats.

Davant situacions d'emergència, el personal del servei està preparat per a donar una resposta adequada a la crisi plantejada, bé la pròpia plantilla o a través d'altres recursos humans i materials. Per a la seua gestió, el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, subscriu amb caràcter anual un conveni de col·laboració amb la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.

D'aquesta manera, són les oficines d'atenció a víctimes de violència de gènere repartides pels diferents municipis els qui valoren i sol·liciten el servei ATENPRO per a les usuàries que estimen necessari. En la província de València actualment hi ha al voltant de 300 dones utilitzant aquest dispositiu, que es renova anualment. Les jornades de treball ja s'han realitzat a València i s'organitzaran al llarg dels mesos d'abril i maig a Requena, Alzira, Gandia i Llíria.

El proper dimecres 29 de març, a les 19:00 hores, la Biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia acollirà una nova sessió del cicle de presentacions #EnVeuAlta a la Biblioteca. En aquesta ocasió el protagonista serà Hassan J. López, qui presentarà el seu llibre, Zoos humanos, ethnic freaks y exhibiciones etnológicas: una aproximación desde la antropología, la estética y la creación artística contemporánea.  Un treball que analitza el fenomen que alguns autors descriuen com "zoològics humans", el significat d'aquestes exhibicions humanes en el seu context i els discursos que ha generat en la contemporaneïtat, així com la voluntat de resposta crítica col·lectiva sobre la influència d'aquestes exposicions als nostres esquemes de percepció de les societats extraeuropees i els estereotips culturals en general.

Aquest títol obri la nova col·lecció Concreta textos que l'Editorial Concreta dedica a la publicació de treballs d'investigació de caràcter interdisciplinari. Les editores, Nuria Enguita i Laura Vallès, acompanyaran a l'autor en la presentació, així com també ho farà Beatriz Santamarina, professora titular d'Antropologia de la Universitat de València, qui exercirà com a presentadora del volum.

Amb motiu d'aquest acte, la Biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia ha preparat, juntament amb Hassan G. López i dos alumnes del Màster en Fotografia, Art i Tècnica de la Universitat Politècnica de València, Ali Atrees i Julia Castelló, una mostra documental i bibliogràfica a la sala Espai Obert de la Biblioteca. En la mateixa es podran visitar una bona representació de fotografies, postals, gravats i publicacions sobre les exhibicions humanes de finals del segle XIX i principis del XX.

Així mateix, el públic assistent tindrà accés a lectures sobre aquest tema que formen part dels fons de la Biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia. L'horari de visita entre setmana coincideix amb l'obertura de la Biblioteca, de dilluns a dijous de 8:30 a 14:30 hores, dimarts i dijous fins les 18:00 hores i els divendres fins les 14:00 hores. Els caps de setmana en el mateix horari que la resta del museu, de 10:00 a 20:00 hores.

Hasan G. López és doctor en Filosofia i llicenciat en Filosofia i Antropologia Social i Cultural, i professor associat de la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de la Universitat de València i del Màster en Fotografia, Art i Tècnica de la Universitat Politècnica de València.

El Centre Cultural La Beneficència ha acollit la presentació del cicle de concerts ‘A tres bandes’, un acte que ha comptat amb la participació del diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, el president de les Corts Valencianes, Enric Morera, representants de les sis agrupacions musicals i els alcaldes de les tres localitats, així com altres càrrecs autonòmics i municipals.

Un esdeveniment que va tenir aquest dijous la seua avantsala en la seu de la Diputació de València, en la qual el president de la institució provincial, Jorge Rodríguez, va rebre als alcaldes de Llíria, Manuel Civera, Bunyol, Rafael Pérez, i el seu homòleg a Cullera, Jordi Mayor. “Totes les iniciatives relacionades amb el món de la música són benvingudes en aquesta institució que valora eixe patrimoni que ens defineix com a poble als valencians”, va assenyalar Rodríguez.

‘A tres bandes’ és un cicle de concerts, l’objectiu fonamental del qual és potenciar les activitats i la difusió de les societats musicals valencianes, un fet històric, tal com ha destacat el president de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, Pedro Rodríguez: “L'èxit no és una opció; quan és assolible es converteix en una obligació. Ho anem a aconseguir i serà un triomf històric”, ha assenyalat.

Així mateix, el projecte naix amb vocació d'anar creixent i d'impulsar la música de banda al més alt nivell, no solament nacional, sinó també internacional, tal com ha indicat Josep Pedrola, president de la Unió Musical de Llíria: “Ens falta posar-nos en valor. Tenim el producte, els músics, les infraestructures i la il·lusió”. Per la seua banda, Óscar Fernández, president del Centre Instructiu Musical ‘La Armónica’ de Buñol ha ressaltat la importància de superar la tradicional rivalitat entre les formacions “per a seguir creixent”.

Cullera, primera cita musical al juliol

La gira musical ‘A tres bandes’ començarà al juliol a Cullera, continuarà amb un segon macroconcert a Llíria en el mes d'octubre, i completarà la seua primera ronda a Buñol ja en 2018, en un programa que preveu perllongar-se almenys durant els pròxims tres anys i que inclourà la presència d'una banda de cada municipi en cadascun dels concerts.

Els alcaldes de Llíria, Buñol i Cullera han coincidit a assenyalar la rellevància del projecte, un intercanvi “entre tres municipis molt grans en el món de la música”, com ha indicat Manuel Civera, qui ha ressaltat que aquestes i altres bandes “vertebren tota la Comunitat Valenciana”. Així mateix, els tres representants municipals esperen que ‘A tres bandes’ supose un impuls definitiu a la cultura musical.

El Centre Instructiu Musical ‘La Armónica’ i la Societat Musical ‘La Artística’ de Bunyol, l'Ateneu Musical i la Societat Musical Instructiva Santa Cecilia de Cullera i la Unió Musical i l'Ateneu Musical i d'Ensenyament Banda Primitiva de Llíria estan reconegudes entre les millors orquestres de vent del món, “la capella sixtina de la música moderna”, en paraules del director del programa ‘Les nostres bandes de música’, Octavio Hernández, qui ha conduït l'acte de presentació.

*Disponibles imatges de vídeo en FTP Diputació de València

Els municipis de la comarca de la Ribera Baixa  disposaran de 2 milions d’euros del nou Fons de Cooperació Municipal, un mecanisme impulsat de forma conjunta per part de la Generalitat Valenciana i la Diputació de València amb el propòsit de potenciar l’autonomia local dels consistoris en matèria d’inversions i despesa corrent.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha incidit en que «davant l’infrafinançament crònic per part de l’Estat, les administracions valencianes hem apostat per unir esforços i dotar de recursos als nostres Ajuntaments». En aquesta mateixa línia, ha destacat que mitjançant l’activació d’aquest mecanisme «des de les administracions treballem per fomentar la inversió i reduir la despesa corrent dels consistoris, dos objectius que ens permeten avançar cap a l’autonomia municipal en compliment dels principis recollits al Pacte del Botànic», ha indicat.

Precisament, una de les principals reivindicacions dels Ajuntaments radica en comptar amb ajuda no solament per a inversions sinó també per a despesa corrent, «ja que en moltes ocasions la qualitat dels serveis depenen d'aquest tipus de despesa, i sense un finançament adient resulta complicat poder oferir aquestes prestacions bàsiques a la ciutadania», ha explicat Maria Josep Amigó. En aquest sentit, els ajuntaments podran determinar a què destinen els recursos del Fons de Cooperació, donat que les aportacions del qual són incondicionades, per a inversió, per a despesa corrent o per a ambdues.

La distribució dels fons s’ha efectuat atenent al criteri poblacional, ponderat de manera que prevalen els municipis de menor població. Així, segons aquest repartiment, a les 14 localitats que conformen la comarca de la Ribera Baixa els corresponen un total de 1.993.560,14euros.

Entre els consistoris que majors quantitats percebran figuren Sueca i Cullera, ambdós amb un cens superior als 20.000 habitants, que rebran 424.884,73 euros i398.167,48 euros respectivament. Per sota del miler d'habitants només figuren Benicull de Xúquer i Mareny de Barraquetes, que rebran per aquest ordre 49.761,45 i 43.006,66 euros. En la resta de casos, les assignacions del Fons de Cooperació Local varien entre els 50.000 i els 290.000 euros.

El Fons de Cooperació Local compta amb una dotació total de 40,1 milions d'euros per als municipis de la província de València, gràcies a l'aportació a parts iguals realitzada per la Generalitat Valenciana i la Diputació de València. D'aquesta manera, la institució provincial continua amb l'aposta iniciada al juliol de 2015 de reforçar l'autonomia local i impulsar les polítiques municipalistes, i que ha suposat entre els anys 2015 i 2016 una injecció de més de 150 milions d'euros que els municipis valencians han pogut destinar a inversions.

El documental sobre Les Mamàs Belgues, realitzat pel belga Sven Tuytens amb la col·laboració de l'àrea d'Igualtat de la Diputació de València, ha inspirat a un grup d'estudiants del Liceu Francés de Madrid, que ha preparat la seua pròpia producció adaptada per a participar en un concurs europeu.

La història de les voluntàries belgues que van treballar en l'Hospital Militar d'Ontinyent durant la Guerra Civil espanyola va ser projectada davant 320 alumnes del 3º curs d'Educació Secundària del Liceu Francés de Madrid el passat mes de novembre; una iniciativa que setmanes després es va repetir en el Liceu Francés de València pel seu caràcter pedagògic.

El documental guanyador del premi al curt del festival de curtmetratge Mon-Doc de Montaverner, seleccionat en diverses mostres internacionals i projectat en universitats i centres culturals de tot el món, ha servit a dos professors de Literatura i Història del Liceu Francés per a motivar als seus alumnes i animar-los a rodar la seua pròpia producció i crear “un projecte d'índole humanista”, segons han qualificat.

A partir de la reflexió sobre el compromís ciutadà i les migracions en temps de guerra, els alumnes han realitzat una recerca periodística sobre l'impacte de la Història europea del segle XX sobre la destinació de la gent del carrer i realitzat un documental, guiats pels seus professors i el propi Sven Tuytens. El títol: ‘Destins individuels: migrants d’hier et migrants d’aujourd’hui’ (Destinacions individuals: emigrants de hui i d'ahir).

Les Mamàs Belgues explica la història d'un grup de dones jueves que van arribar a Barcelona des de Bèlgica per a treballar com a infermeres en l'Hospital Militar Internacional d'Ontinyent durant els anys de la Guerra Civil. La història la va conéixer el periodista Sven Tuytens en trobar-se una fotografia en una caixa de sabates. Tant va cridar la instantània la seua curiositat que es va posar a investigar la història que hi havia darrere de la imatge.

D'aquesta manera, el realitzador belga ha recuperat la memòria d'aquestes 21 dones, per a Tuytens heroïnes desconegudes: “Quan es parla de les Brigades Internacionals sol parlar-se de la guerra i de la mort dels homes, però no de les dones”, va explicar el periodista el dia de l'estrena del documental.

Després de dos anys de recerques dirigides pel professor d'Ontinyent Joan Torró i el belga Sven Tuytens, el documental històric ha participat en el Szczecin European Film Festival (SEFF) de Polònia, el Human District Festival de Belgrad, el Ekurhuleni International Film Festival de Sud-àfrica, el XXVIII Certamen Nacional de Curtmetratges d’Alfàs del Pi i el Sose International Film Festival d'Armènia.

La Diputació de València obri el terme per a licitar les obres de connexió per a vianants i ciclistes entre Villanueva de Castelló i Senyera en la carretera CV-564. L'àrea de Carreteres “aposta una vegada més per incrementar aquestes unions verdes entre municipis propers, sempre de manera segura”, segons ha assenyalat el diputat, Pablo Seguí.

D'aquesta manera, es dóna començament al termini per a licitar les obres que tenen una previsió pressupostària de 234.517,39 euros i una vegada adjudicada i iniciats els treballs tindrà un termini d'execució de 4 mesos.

Aquesta actuació s'emmarca dins de el ‘Pla de Mobilitat per a Vies per a Vianants i Ciclistes ’ engegat per la Diputació de València amb l'objectiu de fomentar l'ús de la bicicleta com a manera de transport sostenible alternatiu a l'automòbil.

L'objecte de l'obra és la construcció d'una via per a vianants i ciclistes de 4 metres d'amplària, que permetrà unir Villanueva de Castellón amb Senyera, municipis separats per menys d'un quilòmetre. La via discorrerà separada de la carretera CV-564. En aquells punts en els quals la proximitat a la carretera ho faça aconsellable, el projecte ha previst l'execució d'una doble vorada tipus trief per a separar la nova via per a vianants i ciclistes de la carretera i millorar la seguretat dels seus usuaris.