La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha assegurat que «resulta necessari conèixer en profunditat els aspectes clau de les Falles per a que les administracions públiques puguem orientar els nostres esforços i inversions i, a la seua vegada, els diferents sectors econòmics puguen dinamitzar les seues actuacions en favor d'un millor aprofitament de les oportunitats que proporciona aquesta manifestació festiva dels valencians i les valencianes». Unes dades que recollirà l’estudi tècnic en el qual estan treballant de forma conjunta la corporació provincial, la Generalitat Valenciana a través de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural i l’Ajuntament de València mitjançant un ampli projecte marc que pretén estimar l’impacte real de la festa en els àmbits econòmic, social, turístic i mediambiental a la ciutat de València i els municipis de les comarques de València.

El projecte compta amb la participació d’un equip tècnic de la Facultat d’Economia de la Universitat de València, a través de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE), i de l’Oficina PATECO-Comerç i Territori, pertanyent al Consell de Cambres Oficials de Comerç, Indústria, Serveis i Navegació de la Comunitat Valenciana. Posteriorment, el Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) emetrà una diagnosi envers les emissions de l’acte de la ‘cremà’ dels monuments i la seua afecció a la qualitat de l’atmosfera, així com l’elaboració d’una guia sostenible orientada als casals fallers que promourà el Centre d’Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEACV).

Maria Josep Amigó ha explicat que «aquest ambiciós projecte» s’insereix   «dintre de la importància que representen les Falles, les quals  transcendeixen de l’àmbit purament festiu, per abastar importants repercussions en l’esfera cultural, social i econòmica. Es pot parlar fins i tot d'una indústria fallera pròpia, ja que d'aquesta activitat depenen nombrosos sectors productius», ha subratllat. La vicepresidenta ha insistit en que «aquesta magnitud fa necessari disposar d’un diagnòstic general, a partir del qual determinar mesures, actuacions i processos de millora que beneficien la festa en el seu conjunt, tenint en compte a tots els col·lectius que hi participen», ha remarcat.

Per la seu part, el regidor de Cultura Festiva a l’Ajuntament de València, Pere Fuset, ha ressaltat que les Falles de València «són l'expressió viva i popular d'un poble», a més de constituir «la més important celebració de caràcter festiu que es realitza a la ciutat». En aquest sentit, Fuset ha assegurat que la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat «constitueix una oportunitat immillorable per a obtenir el màxim potencial de la festa». Per això, ha advocat per impulsar «un conjunt d’estudis que dimensionen i avaluen el seu impacte, confiant la seua realització a entitats i organitzacions de reconegut prestigi en l'àmbit tècnic i acadèmic, que ens permetrà conèixer les dades més representatives i ens ajudarà a millorar tots els aspectes dintre de la setmana fallera, com també durant la resta del cicle faller». Un projecte que s’emmarca dintre del pla estratègic de les Falles impulsat pel mateix Pere Fuset.

Mig centenar de sectors implicats

Un primer estudi, en execució, analitzarà les Falles des de les tres vessants –econòmica, social i ambiental–, tant a nivell tècnic com qualitatiu. El mateix permetrà disposar dedades objectives, però també percebre la sensibilitat de la gent al respecte, del col·lectiu faller i d’altres sectors que interactuen o participen de la festa, com el gremi d’artesans, els serveis assistencials, els diferents sectors dinamitzadors de l’economia i el turisme, o els visitants i turistes que atrauen les Falles, entre d’altres.

Aquest estudi es complementarà amb activitats de sensibilització dirigides tant a la població en general, per tal de fomentar comportaments i hàbits socials més sostenibles; com també al col·lectiu faller, per promoure una gestió sostenible dels casals. A més, també s’està treballant en la possibilitat de propiciar accions de voluntariat ambiental faller.

Per a l’obtenció dels resultats, la proposta metodològica està considerant la celebració de les Falles 2017, quantificant la despesa econòmica associada a l'activitat fallera –i per tant el seu impacte econòmic– generat en l'exercici faller 2016-2017.

Quant a l'àmbit territorial, s’està analitzant la ciutat de València, en ser aquesta la que concentra la major activitat fallera, així com un conjunt de ciutats de la resta de les comarques valencianes amb presència de Falles –Alzira, Gandia, Sagunt, Sueca, Torrent i Xàtiva– representatives de l'activitat fallera, per a les que s’oferirà informació particularitzada.

La dimensió de l'estudi suposa un repte metodològic de certa magnitud, que exigirà el desenvolupament d'una investigació que combine tant un enfocament quantitatiu com qualitatiu.

En concret, s'ha realitzat una primera identificació de 43 sectors econòmics directament involucrats en la festa, que inclouen a artistes fallers, bandes de música, indumentària, floristeria, pirotècnia i hostaleria, entre molts altres.

La finalització de l’estudi permetrà disposar de dades fefaents en relació a la despesa efectuada per part de les comissions falleres, pels mateixos fallers i falleres, els mitjans de comunicació, les administracions públiques i disposar de la distribució d’aquestes despeses d’acord amb els diferents conceptes o partides. Tot amb un denominador comú: caminar cap a unes Falles més sostenibles entre tots els àmbits que interactuen en la festa.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, i el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, han volgut en la jornada de hui compartir la festa de les Falles amb els fallers i falleres d’Alzira, la segona ciutat més important, després de València, quant a l’organització d’aquesta celebració amb un total de 35 comissions i més d’un segle de tradició. Durant la seua visita a diferents comissions falleres de la capital de la Ribera Alta, la vicepresidenta i Josep Bort han estat acompanyats per l’alcalde de la ciutat, Diego Gómez, resta de membres de la corporació municipal, així com diferents representants del Consell, com el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, la secretària autonòmica d’Hisenda, Clara Ferrando, i el secretari autonòmic de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Ferran Puchades.

Maria Josep Amigó ha destacat que tots els municipis que celebren Falles «han de ser conscients que han contribuït activament a la recent declaració de la festa com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO». La vicepresidenta ha incidit en que les valencianes i els valencians «hem d’estar molt contents i orgullosos del que representa i aconsegueix el moviment faller a les nostres comarques». És per això, per disposar «de dades fefaents que ens permeten dinamitzar i aprofitar millor les oportunitats que ens brinda aquesta manifestació festiva», Maria Josep Amigó ha recordat l’estudi tècnic d’impacte econòmic, social, turístic i mediambiental que des de la corporació provincial, en col·laboració amb la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València, «s’està executant atenent no solament a la ciutat de València, sinó també a la resta de les comarques valencianes amb presència de Falles –Alzira, Gandia, Sagunt, Sueca, Torrent i Xàtiva– i que ens permetrà conèixer el seu impacte real sobre l’economia valenciana al llarg de tot el cicle faller», ha destacat.

Josep Bort, diputat de Medi Ambient, ha remarcat que «són moltes les localitzacions que celebren Falles a les comarques de València i per això la Diputació ha de mostrar el seu suport i recolzament a totes les comissions falleres i a tots  els fallers i falleres, sense distinció, que han dedicat tot el seu esforç i treball per a obtenir el reconeixement internacional de la festa», ha reivindicat.

Per la seua part, l’alcalde d’Alzira, Diego Gómez, ha incidit en que «Alzira constitueix la segona potència fallera després de València», pel que després de que la celebració haja aconseguit el distintiu de Patrimoni Immaterial de la Humanitat «és la nostra obligació projectar la imatge de la festa cap a la modernitat, a través de la tradició, la cultura i la idiosincràsia pròpia de les Falles». Diego Gómez també ha advocat per fer de les Falles «una festa compatible amb el respecte i la convivència entre veïns i veïnes, fallers i visitants». En última instància, l’alcalde de la ciutat ha agraït la presència tant de la vicepresidenta com del diputat Josep Bort, «ja que la seua visita contribueix a realçar i potenciar les Falles d’Alzira, la festa més important de la localitat», ha subratllat.

Maria Josep Amigó, Josep Bort i la resta de la comitiva han iniciat, des de la Plaça Major, un itinerari per algunes de les comissions falleres de la ciutat. Posteriorment, s’han desplaçat fins l’Avinguda dels Sants Patrons per a presenciar en directe la tercera ‘mascletà’ del concurs de Falles, que ha corregut a càrrec de la pirotècnia Fuegos Artificiales Mediterráneo de València. Finalment, la visita ha conclòs amb un dinar ‘popular’ a la Falla de la Plaça de la Malva d’Alzira, guanyadora al millor llibret de Falla per cinquena vegada consecutiva.

L’Àrea de Cultura de la Diputació de València i l’Ajuntament d’Ademús treballen de forma conjunta perquè el jaciment de La Celadilla puga integrar-se dintre de la Ruta dels Ibers. Així s’ha acordat durant la reunió que han mantingut el diputat de Cultura, Xavier Rius, amb l’alcalde d’Ademús, Ángel Andrés, i responsables de l’assentament per a abordar les qüestions tècniques d’un projecte orientat a la consolidació, posada en valor i difusió dels jaciments arqueològics visitables d'època ibèrica a les comarques de València. Actualment, ja en formen part la Bastida de les Alcusses de Moixent, el Tossal de Sant Miquel i el Castellet de Bernabé de Llíria, el Puntal dels Llops d'Olocau, Kelin de Caudete de las Fuentes, la Seña de Villar del Arzobispo, el Castellar de Meca d'Aiora, el Molón de Camporrobles i el Tos Pelat de Moncada.

Xavier Rius ha incidit en l’interès que representa el jaciment de La Celadilla per a la Diputació, ressenyant que es tracta «d’un valuós assentament, per ser l’únic del nostre territori que conserva restes humanes d’època ibera». D’aquesta manera, amb els treballs en curs, Ademús podria integrar-se en breu al seguit de jaciments ibers que reben recolzament de l’Àrea de Cultura i del Museu de Prehistòria de València. També ha destacat «l’enorme projecció cultural que es desprèn de la Ruta dels Ibers, amb activitats didàctiques obertes al públic bona part de l’any», ha indicat.

Per la seua part, l’alcalde de la localitat d’Ademús, Ángel Andrés, ha destacat «el treball de conscienciació que estem portant a terme des del Consistori per a difondre i posar en valor la riquesa cultural i arqueològica que representa aquest jaciment, tant per al nostre municipi com també per a conèixer i apropar-nos a les formes de vida dels nostres avantpassats», ha subratllat.

Restes humanes a conseqüència d’un incendi

El poblat ibèric de La Celadilla es localitza en Ademús, sobre un turó fora del nucli urbà. La seua ubicació permet un control visual destacat sobre la confluència dels rius Bohilgues i Túria al seu pas per aquesta zona. El jaciment s'excava des de l’any 2009, sota la direcció dels arqueòlegs Daniel Giner i Laia Creus, amb suport financer de l'Ajuntament d'Ademús i la Fundació Pere Compte de la Comunitat Valenciana. La iniciativa es fonamenta en el desenvolupament d'infraestructures culturals locals com a dinamitzadores del desenvolupament social, econòmic i cultural de la comarca.

El jaciment va estar ocupat entre els segles V i IV a.C. i té una extensió de mitja hectàrea. A la zona en excavació s'ha documentat una potent muralla i una torre, així com diverses habitacions amb estructures d'emmagatzematge i transformació de productes agraris al costat d'un carrer. L'estat de conservació de les restes és òptim.

L'interès d'aquest jaciment és especial pel que fa als objectes, complets majoritàriament, i a l'arquitectura de terra amb la qual es varen fer alçats o equipaments domèstics, que es conserven en gran part in situ. Atès que el poblat va estar abandonat després d'un incendi es conserven, en bon estat, restes carbonitzades de les estructures de fusta del poblat.

L'interès científic del jaciment és indubtable. No només aporta informació arqueològica sobre el període ibèric a la comarca del Racó d'Ademús, sinó que ofereix dades extraordinàries a causa del bon estat de conservació de les restes i la troballa de restes humanes de diversos individus. Aquestes restes humanes són de persones adultes que varen morir durant l'incendi i abandonament final del poblat. Aquest fet és totalment inusual, i fa que La Celadilla siga un jaciment excepcional per a l'arqueologia del període ibèric i, en general, de l'Edat del Ferro.

En l'actualitat s'estan duent a terme anàlisis d'alimentació en aquestes restes humanes i hi ha un projecte d'investigació per emprendre l’anàlisi de l'ADN antic.

Diverses fases

El projecte d'intervenció arqueològica i posada en valor social del jaciment contempla diverses fases, algunes ja executades, amb actuacions encaminades a la protecció, excavació, estudi, consolidació, museïtzació i difusió d’aquest assentament iber.

Així, des de l’any 2009 s’ha procedit a la protecció del jaciment i excavació d’una extensió propera als 500 metres quadrats, a més del posterior estudi i investigació de les troballes. Des de 2011 se celebren, amb caràcter anual, unes jornades de portes obertes durant la campanya d'excavació per a afavorir la difusió dels treballs entre el públic general, incloent col·loquis divulgatius i tallers didàctics.

A més, durant el passat exercici 2016 es varen exposar, per primera vegada, un total de 18 peces originals restaurades en el marc d'una mostra temporal sobre el jaciment de La Celadilla que comptà amb la col·laboració del Museu de Prehistòria de València, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació.

La Fundació d'Investigació de l'Hospital General Universitari de València (FIHGUV) celebra el lliurament dels seus premis a la investigació en els quals poden participar tots els professionals de l'Hospital General de València i dels seus 25 centres de salut i centres d'especialitats.

Prop de 100.000 euros és la inversió que realitzarà la FIHGUV en els 8 projectes guanyadors que es desenvoluparan durant aquest any al Departament de Salut-València Hospital General. L'obesitat infantil, la repercussió de l'exercici físic en pacients crònics, el diagnòstic i tractament del càncer de mama, del melanoma metastàsic, del limfoma, el bacteri estafilococ auri als pòlips nasals i la caracterització de l'artèria pulmonar mitjançant imatge són els temes principals dels projectes guanyadors.

Julio Álvarez, Alejandra de Andrés, Alejandro Bernalte, Roberto Macía, Raquel Rodríguez, Eva Rumiz i Miriam Torrecillas són els investigadors principals dels sis projectes que han guanyat els premis de Fundació d'Investigació HGV 2016. D'altra banda, Pilar Ortiz i Carolina Mir són les dues investigadores guardonades pels premis Dr. López-Trigo que també finança anualment la Fundació d'Investigació de l'Hospital General Universitari de València.

Aquest any s'han presentat un total de 24 projectes de recerca que han estat valorats de manera anònima pel comitè avaluador dels premis conformat per professionals de diferents àrees i especialitats. Així mateix, els treballs són avaluats per la Comissió d'Investigació Clínica i el Comitè Ètic d'Investigació Clínica del Consorci Hospital General de València.

La diputada de Benestar Social i presidenta del patronat de la Fundació, Mercedes Berenguer, ha insistit en la importància d'aquests premis "ja que la investigació en fàrmacs, en mètodes de diagnòstic, en tractaments i en malalties és una inversió que reverteix en el benefici de la qualitat de vida de les persones i la societat en general".

"L'objectiu d'aquestes ajudes és promoure la recerca entre els professionals del nostre departament de Salut i especialment impulsar els investigadors incipients ja que en les bases dels premis valorem com a mèrit preferencial que als equips d'investigació s'incloga a residents que puguen emprar aquests projectes d'investigació com a inici de la seua tesi doctoral", explica Raquel Gálvez, gerent de la Fundació.

Els premis han estat lliurats per la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, el director gerent de l'Hospital General, Enrique Ortega, el director d'investigació i docència de l'hospital, José Vicente Bagán i la gerent de la Fundació d'Investigació de l'hospital, Raquel Gálvez.

Premis Dr. López-Blat 2016

• Pilar Ortega García: "Biomarcadors de resposta i seguretat de rituximab en el limfoma no Hodgkin: paper del sistema del complement i de la cinètica de rituximab".

• Carolina Mir Sánchez: "Projecte Activa: Avaluació de la repercussió de l'exercici físic sobre el control de les patologies cròniques, la qualitat de vida i la despesa sanitària".

Premis Fundació d'Investigació 2016

• Julio Álvarez Pitti: "Innovant en el tractament de l'obesitat infantil: desenvolupament d'una plataforma i la seua implantació a la clínica".

• Alejandra d'Andrés Gómez: "Implicacions del mammi-pet en el diagnòstic i tractament del càncer de mama. Comparació amb altres proves d'imatge i amb els resultats anatomopatològics ".

• Roberto Macía Echevarria i Alejandro Bernalte Sesé: "Determinació de l'expressió de proteïnes reparadores d'ADN, com a marcador predictiu de la resposta al tractament amb anti-CTLA4 i anti-PD1 en melanoma metastàsic".

• Raquel Rodríguez López: "Integració de les tècniques òmiques per a la identificació de perfils poligènics de susceptibilitat a obesitat"

• Eva Rumiz González: "Caracterització de l'artèria pulmonar mitjançant tomografia de coherència òptica. Estudi traslacional".

• Miriam Torrecillas Muelas: "Estudi de la resposta immunitària innata de l'epiteli sinusal enfront de Staphylococcus aureus en les poliposi nasals".

La Diputació de València ha aprovat el projecte de condicionament del traçat i reordenació d'accessos de la CV-317 que uneix Sagunt i Canet d'en Berenguer, en la comarca del Camp de Morvedre. Segons informes de l'àrea de Carreteres de la Diputació, es tracta d'un tram de concentració d'accidents, que és considerat per la DGT un ‘punt negre’. “Per a nosaltres aquest projecte ha sigut des del primer dia una prioritat”, assegura el diputat de Carreteres, Pablo Seguí.

La via forma part de la Xarxa Provincial de la Diputació de València, enllaça les carreteres N-340 i CV-320 de forma paral·lela al riu Palancia i és d'ús predominantment agrícola. No intersecta amb altres vies, però té accessos sense molta visibilitat i alguna corba que ha ocasionat més d'un problema.

Amb el projecte del nou traçat de la carretera i la reordenació dels accessos principals i secundaris, “es pretén acabar amb aquest punt negre i millorar la seguretat vial dels usuaris”, segons paraules de Seguí.

El pressupost total de l'obra que es va a realitzar és de 3.075.216,71 euros, i segons els terminis de licitació i d'execució dels treballs, la carretera estarà finalitzada al llarg de l'any 2018.

El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, ha visitat les Falles de Xàtiva, on ha reivindicat el paper de les comissions falleres de les comarques valencianes en el manteniment d'aquesta tradició festiva centenària que, en el cas de la capital de la Costera, va ser la primera localitat fora de València que va plantar un monument faller, l'any 1865.

Per a Rodríguez, “el mèrit d'haver aconseguit el reconeixement de la UNESCO com a festa universal és tant de les Falles de València com de les comissions de totes les comarques que, com en el cas de Xàtiva i la Costera, formen part d'aquesta tradició de tots els valencians, que es converteix en un dels nostres grans esdeveniments de cara al món”.

Acompanyat per l'alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, i les falleres majors de la Junta Local, Carla Sanchís i Teresa Aparicio, el president de la Diputació s'ha desplaçat fins al Museu Faller de Xàtiva, seu de la Junta Local Fallera del municipi. Allí, al costat de l'alcalde i les falleres majors, ha descobert una placa commemorativa de la declaració de la festa com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Amb aquesta placa, el consistori setabense ha volgut destacar la importància d'aquest reconeixement no solament per al col·lectiu faller sinó també per a aquells municipis, com Xàtiva, en els quals les Falles són part de la seua història com a poble. En paraules de Roger Cerdà, “les Falles de Xàtiva suposen un fort impuls econòmic i un treball de tot l'any que serveix per a vertebrar la ciutat”.

La ruta fallera del president de la Diputació a Xàtiva s'ha iniciat en l'Ajuntament, on Rodríguez ha assegurat davant els membres de la Corporació local que la Diputació va a continuar ajudant als municipis com ho ha estat fent des de l'inici de la legislatura, amb un important increment de les transferències directes als ajuntaments i el reforç de l'autonomia d'alcaldes i alcaldesses. Per la seua banda, l'alcalde, Roger Cerdà, ha destacat que “el suport de la Diputació a Xàtiva ha sigut constant des del primer moment amb aquest equip de govern provincial”.

Rodríguez i Cerdà, al costat de la resta de la comitiva fallera, han posat fi al recorregut amb la assistència a la mascletà, que com és tradició en la capital de la Costera, s'ha disparat des del Jardí de la Pau. De camí a l'espectacle pirotècnic, l'alcalde de Xàtiva ha explicat al president de la Diputació que enguany s'ha fet “un esforç per a incrementar els premis a les falles”, ja que “el nivell dels monuments suposa un estímul turístic per a les poblacions veïnes”.

Més de 3.500 falleres i fallers

La capital de La Costera compta amb una arrelada tradició fallera que es remunta a 1865, any en què es va plantar en la Plaça de la Trinitat el primer monument faller del municipi. Aquest fet va convertir a Xàtiva en la primera ciutat després de València en la qual es plantaven falles i hui, 152 anys després, la seua Junta Local representa a un total de 19 comissions que aglutinen un cens de 3.500 falleres i fallers.

El faller és “el col·lectiu més important de la ciutat, quant a participació i a implicació, i no solament en les Falles, sinó durant tot l'any, doncs col·laboren activament en quantes activitats se celebren a Xàtiva”, ha destacat l'alcalde, qui ha aprofitat per a agrair a Jorge Rodríguez la seua visita a la localitat. 

Hi ha material audiovisual disponible al FTP de Dival

Els efectius del Consorci Provincial de Bombers de València han començat en la jornada de hui la supervisió de més de 520 monuments fallers per a planificar el dispositiu de la Nit de la Cremà.

Els caps de parc són els encarregats de la supervisió, després d'haver revisat les 521 fitxes d'avaluació de risc de cada monument que hi han sol·licitat les comissions falleres dels 80 municipis de les comarques de València.

El president del Consorci Provincial de Bombers, Josep Bort, ha afirmat que la d’enguany «serà una ‘cremà’ molt segura, en la que des del cos de bombers es treballa per a garantir la seguretat de tota la ciutadania que participa en la festa», ha indicat Bort. El també diputat de Medi Ambient ha explicat que el Consorci Provincial de Bombers «es troba bolcat en el preparatiu dels actes de la programació fallera que comporten un major risc, no només la nit de la cremà».

Josep Bort ha assenyalat que per articular aquest dispositiu «s’ha mobilitzat al 90% dels efectius de bombers i s’han sol·licitat mitjans addicionals als consorcis provincials d’Alacant i Castelló, la implicació de les brigades d’emergència, els Bombers Forestals de la Generalitat i, fins i tot, dotacions de l’Exèrcit». No obstant, Bort ha animat a les falleres i fallers «a gaudir de les seues festes en un entorn de precaució», ha apuntat.

La fitxa d'avaluació de risc especifica les condicions de l'entorn del monument, materials, grandària, la distància respecte a les façanes i la proximitat d'hidrants. Informació amb la qual els caps de parc i els responsables del dispositiu especial han classificat el risc dels monuments en cinc nivells: molt baix, baix, mitjà, alt i molt alt.

Des del passat any, el format digital de les citades fitxes s'ompli des de la Secció de Prevenció del Consorci, en col·laboració amb els Ajuntaments en tasques preventives i culturals. Això ha permès elaborar una base de dades amb la qual s'han agilitzat els procediments per poder prevenir amb antelació el dispositiu.

Les falles de risc baix o molt baix no requeriran l'assistència dels bombers. Seran efectius de protecció civil i membres de les comissions falleres els encarregats de supervisar el procés de la ‘cremà’.

De fet, els mateixos bombers han portat a terme diferents cursos formatius per a tots dos col·lectius, amb xerrades teòriques i pràctiques de com actuar durant el procés de l'encesa de les falles i supervisar el mobiliari urbà, com façanes, fanals o altres.

El Consorci Provincial de Bombers de València (CPBV) preveu mobilitzar un dispositiu especial de 138 vehicles i 440 efectius per donar cobertura als municipis de les comarques de València que compten amb monuments fallers. A més, tindrà el suport dels Bombers Forestals de la Generalitat Valenciana de les tres províncies, Unitats de les Brigades Forestals de Divalterra i del SEPEI d’Albacete.

Jorge Rodríguez, president de la Diputació de València, inicia aquest dilluns una gira de dos dies que li portarà a visitar poblacions de cinc comarques de l'interior: Los Serranos, Requena-Utiel, Rincón de Ademuz, Hoya de Buñol-Chiva i la Ribera Alta. El president de la Diputació comença hui el recorregut amb una visita a Chera i Sot de Chera, i continuarà a la vesprada a Titaguas, on Rodríguez té previst pernoctar per a seguir a la jornada següent amb una visita al Rincón de Ademuz, en concret, a la població de Casas Bajas.

És la segona vegada que el president de la Diputació visita la comarca més allunyada del ‘cap i casal’ des de l'inici de la legislatura. La primera va ser res més accedir al càrrec a la fi de l'estiu de 2015, en el que va ser la primera visita oficial d'un president de la Diputació.

La jornada del dimarts, que arranca a Casas Bajas, es completarà amb una trobada a última hora del matí amb l'alcaldessa d'Alborache, i una visita a la vesprada a les localitats de Carlet i de l'Alcúdia, on Jorge Rodríguez posarà punt final a dues jornades completes dedicades íntegrament a recórrer el territori i conéixer de primer mà les actuacions que es vénen executant mitjançant els nous fons per a inversions sostenibles, els plans d'obres i serveis o de camins rurals, entre uns altres, que han permès duplicar en dos anys la inversió directa i incondicionada de la Diputació de València en els municipis valencians, deixant de costat els plans teledirigits que impedien als alcaldes i les alcaldesses triar les inversions que necessitaven els seus municipis.

La carretera CV-460 d'Utiel a Las Muelas, en el tram CV-455 a N-322, romandrà tallada fins al pròxim 27 de març. El motiu del seu tancament al trànsit són els treballs d'adaptació de les marques vials de la carretera, la millora de les característiques superficials del traçat i la pavimentació de la zona per a dotar a la capa de rodadura d'un coeficient de rodolament transversal (CRT) adequat, que és l'indicador d'adherència del pneumàtic a l'asfalt.

L'inici d'aquestes obres té com a principal objectiu augmentar la comoditat en la circulació dels vehicles agrícoles, que són els principals usuaris de la via.

A més, el dimarts 21 de març es tallarà també per obres la carretera CV-345 que uneix Casinos i Titaguas per Villar del Arzobispo, en el tram de la Travessia d'Alpuente. L'accés principal a aquest municipi de los Serranos romandrà tancat al trànsit fins al pròxim 7 d'abril.

Els treballs que es van a dur a terme consistiran en la pavimentació de la travessia des del punt quilomètric 45.200 fins al 48.400 per a dotar-la de millors característiques estructurals i superficials. D'aquesta manera, es pretenen reparar els flondalls existents i pavimentar l'ample total, així com rebaixar la via sobre el punt 46.900 en un tram de 50 metres per a millorar el drenatge de la zona. Així mateix, s'aplicarà la senyalització horitzontal corresponent, pintant zones d'aparcaments entre els punts quilomètrics 46.800 i 47.100.

L'Àrea de Modernització i Administració Electrònica de la Diputació de València inicia aquest dimarts el lliurament a ajuntaments, entitats locals i mancomunitats valencianes un total de 1.002 unitats centrals de processament (CPU). Un programa que compta amb una dotació pressupostària de 500.000 euros i orientat a contribuir a les demandes formulades pels municipis en matèria d'actualització de l’equipament informàtic. Els terminals es distribuiran de manera proporcional atenent a criteris poblacionals i tenen com a objectiu millorar l’assistència i ampliar els serveis prestats per part de les administracions públiques a la ciutadania, així com afavorir, d’una forma més efectiva, la implementació de l’administració electrònica.

El diputat de Modernització i Administració Electrònica, Ivan Martí, ha assenyalat que «una de les nostres prioritats és invertir en la modernització dels ajuntaments, i amb aquest programa anem a cobrir una demanda habitual de les localitats, ja que els terminals informàtics constitueixen una eina imprescindible de la gestió municipal diària», ha apuntat. Ivan Martí també ha incidit en que «es tracta d'un pas més en el procés de modernització que estem portant a terme des de la Diputació, i que té per objectiu respondre a les necessitats de la societat actual». 

D'altra banda, Martí ha explicat que «s'ha optat per prioritzar les necessitats acreditades pels municipis amb un menor cens, donat que compten amb menys recursos». Des del Servei d'Informàtica han especificat que l'opció d'adquirir CPU està motivada perquè els complements perifèrics –hardware–, com el monitor o el teclat, no suposen un cost significatiu i poden ser assumits per les entitats beneficiàries. «Amb aquesta mesura s’aconsegueix orientar els recursos disponibles a l’adquisició i distribució d'un major nombre de terminals per part de la corporació provincial», ha indicat el mateix Ivan Martí.

En concret, la Diputació de València farà entrega d’un total de 1.002 ordinadors. D’aquests, 954 equips es destinaran als ajuntaments dels municipis de les comarques de València; altres 40 terminals a les distintes mancomunitats de municipis; i huit CPU a les entitats locals menors. La corporació provincial ofereix també als municipis i mancomunitats que així ho hagen sol·licitat, la instal·lació i engegada dels equips informàtics.

Aquests ordinadors de sobretaula, una vegada lliurats, quedaran en propietat de l'entitat beneficiària, ja siga ajuntament o entitat local menor, i hauran de destinar-se al fi per al qual han estat sol·licitats durant un període mínim de dos anys.

La Safor i la Vall d’Albaida les primeres

Per a la distribució i lliurament dels terminals informàtics s’ha traçat un calendari que s’iniciarà aquest mateix dimarts 21 de març. Els municipis de la comarca de La Safor seran els primers en disposar dels nous equips. Per al proper divendres està previst que les primeres CPU apleguen també a localitats circumscrites a la comarca de la Vall d’Albaida. I abans de que finalitze el present mes de març disposaran també dels equips informàtics els municipis de la comarca de la Ribera Alta. Posteriorment els seguiran la resta de demarcacions.

A aquest respecte, els municipis de la Safor disposaran d’un total de 107 ordinadors, més altres quatre terminals per a la Mancomunitat de Municipis i un addicional per a la Mancomunitat de la Valldigna. Les localitats i entitats locals de la Vall d’Albaida comptaran amb 99 CPU. Mentre que La Ribera Alta disposarà de 135 ordinadors per als Consistoris, més quatre nous terminals per a la Mancomunitat de la Ribera Alta i un equip per a la Mancomunitat Intermunicipal d'Alcàntera del Xúquer - Càrcer Costes i Sellent.

Distribució en la resta de comarques

Per comarques, la distribució dels equips informàtics serà la següent: 

• Requena – Utiel: 27 ordinadors, més un addicional per a la Mancomunitat del Teix. 

• El Camp de Morvedre: 48 terminals, més un altre per a la Mancomunitat de les Valls. 

• El Camp de Túria: 69 equips, més un ordinador per a la Mancomunitat de l'Alt Túria i altres tres per a la Mancomunitat del Camp de Túria. 

• Racó d’Ademús: 15 CPU, i una addicional per a la Mancomunitat de Municipis.

• La Vall d’Aiora: 18 ordinadors.

• L'Horta Nord: 108 terminals, més cinc equips per a la Mancomunitat i un altre per a la Mancomunitat del Carraixet. 

• L'Horta Oest: 48 ordinadors i cinc equips per a la Mancomunitat del Barri del Crist - Aldaia - Quart de Poblet. 

• L'Horta Sud: 61 equips, més cinc CPU per a la Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud. 

• La Canal de Navarrés: 28 ordinadors, i altres dos per a la Mancomunitat de la Canal de Navarrés. 

• La Costera: 59 terminals, més un addicional per a la Mancomunitat de la Costa-Canal. 

• La Foia de Bunyol – Chiva: 35 ordinadors, més un altre per a la Mancomunitat de Municipis.

• La Ribera Baixa: 54 equips, un més per a la Mancomunitat Albalat – Polinyà i un altre per a la Mancomunitat de la Ribera Baixa. 

• Els Serrans: quatre ordinadors, més un terminal per a la Mancomunitat de La Serrania.