Amparo Mora: «Cal ser solidaris al Nadal i tot l’any»

La diputada de Benestar Social de la Diputació de València, Amparo Mora, ha mantingut una sèrie de reunions amb representants d’associacions sense ànim de lucre, que li han presentat les seues propostes per a enguany.

 

La diputada de Benestar Social ha explicat que «igual que fins ara, continuarem recolzant tantes iniciatives com podem de les associacions que treballen per la gent més desfavorida, ja siga per malalties o situacions socials que conduïxen a l’exclusió social».

 

«En Nadal hem vist moltes campanyes de mobilització per a ajudar les persones que ho necessiten, i que en estos temps són moltes, però nosaltres som conscients que és un treball que hem de fer tot l’any per a arribar a quantes més persones millor», ha indicat Amparo Mora.

La diputada de Benestar Social de la Diputació de València, Amparo Mora, ha mantingut una sèrie de reunions amb representants d’associacions sense ànim de lucre, que li han presentat les seues propostes per a enguany.

 

La diputada de Benestar Social ha explicat que «igual que fins ara, continuarem recolzant tantes iniciatives com podem de les associacions que treballen per la gent més desfavorida, ja siga per malalties o situacions socials que conduïxen a l’exclusió social».

 

«En Nadal hem vist moltes campanyes de mobilització per a ajudar les persones que ho necessiten, i que en estos temps són moltes, però nosaltres som conscients que és un treball que hem de fer tot l’any per a arribar a quantes més persones millor», ha indicat Amparo Mora.

 

Així mateix, la diputada ha asseverat que «a través dels ajuntaments és la millor manera que la Diputació canalitze les seues ajudes per als ciutadans de la província. Els servicis socials, els convenis per a donar aliments, els programes contra la drogodependència, les conferències als majors i a les dones i un llarg nombre d’actuacions es duran a terme durant tot el 2013, gràcies a la partida pressupostària que el president Rus ha destinat per a Benestar Social».

 

Ajudes a associacions i centres dependents

 

Amparo Mora ha manifestat que «moltes associacions no han pogut tindre el suport i l’ajuda que sol·liciten als ajuntaments perquè els consistoris locals no tenen mitjans, més encara els més menuts, i nosaltres no podíem deixar-los de costat perquè fan molta falta, perquè s’ocupen de les persones més desfavorides, acosten la realitat de cada col·lectiu als polítics i ens mantenen prop d’estos i de les seues necessitats».

 

La diputada provincial ha conclòs fent una reflexió sobre el fet que en estes dates cal recordar que les institucions i tota la societat han de ser solidàries durant tot l’any.

«Prehistòria i cinema» supera els 6.500 visitants en l'últim trimestre de 2012

L’Exposició temporal «Prehistòria i Cinema» del Museu de Prehistòria de la Diputació de València, inaugurada a final de setembre passat, ha rebut en els seus tres primers mesos 6.500 visitants.

 

L’Exposició temporal «Prehistòria i Cinema» del Museu de Prehistòria de la Diputació de València, inaugurada a final de setembre passat, ha rebut en els seus tres primers mesos 6.500 visitants.

 

Esta exposició, pensada per a tots els públics, presenta les idees que ha anat construint el cine sobre la Prehistòria i analitza com estes han influït en la nostra visió del passat. Per a això fa un recorregut a través de produccions audiovisuals del cine de ficció de temàtica prehistòrica com ara Les tres edats (1923), El món perdut (1925, 1960, 1991), Fa un milió d’anys (1940, 1966), The Neanderthal Man (1953), Cavernícola (1981),La guerra del foc (1981) o El clan de l’ós cavernós (1986). La pel·lícula Sa Majestat Minor (2007) servix d’exemple de la relació més actual entre Prehistòria i Cine i ens introduïx en la realització d’este tipus de cine.

 

L’exhibició és a més l’aposta expositiva del Museu per al primer semestre de l’any 2013, entorn de la qual s’ha programat un conjunt d’activitats paral·leles que seran presentades pròximament.

Els ajuntaments més menuts tenen el suport de la Diputació

L'Àrea d'Assessorament Municipal manté els pressupostos de l'any 2012 per a continuar oferint als ajuntaments el mateix nivell de prestació i assessorament en el pròxim exercici.

 

El pressupost de l'Àrea d'Assessorament Municipal per al 2013 ascendix a 5.080.633 euros que es distribuïxen en diferents partides destinades a ajudar els ajuntaments de menor capacitat econòmica i de gestió.

 

El diputat d'Assessorament i Assistència Municipal, Francisco Lledó, ha manifestat que «la majoria de les partides es mantenen, és a dir, que no ha hagut retall, per la qual cosa en l'Assistència Tècnica a ajuntaments disposarem de més de 700.000 euros per a continuar cobrint les seues sol·licituds».

 

L'Àrea d'Assessorament Municipal manté els pressupostos de l'any 2012 per a continuar oferint als ajuntaments el mateix nivell de prestació i assessorament en el pròxim exercici.

 

El pressupost de l'Àrea d'Assessorament Municipal per al 2013 ascendix a 5.080.633 euros que es distribuïxen en diferents partides destinades a ajudar els ajuntaments de menor capacitat econòmica i de gestió.

 

El diputat d'Assessorament i Assistència Municipal, Francisco Lledó, ha manifestat que «la majoria de les partides es mantenen, és a dir, que no ha hagut retall, per la qual cosa en l'Assistència Tècnica a ajuntaments disposarem de més de 700.000 euros per a continuar cobrint les seues sol·licituds».

 

El diputat provincial ha subratllat que «amb eixa quantitat respondrem perfectament totes les demandes que tenim en estos moments i les que possiblement es presenten durant tot l'any».

 

El pressupost aprovat possibilita que es mantinguen tots els recursos en assistència tècnica, assessorament i defensa en juí d'ajuntaments que habitualment es realitza des de l'àrea de Presidència. A més, cal tindre en compte que «en Defensa en juí no ens fa falta una aportació extraordinària perquè estem utilitzant els servicis jurídics que té l'Àrea d'Assessorament en la Diputació», ha manifestat el responsable provincial.

 

La Diputaciótambé manté una línia de convenis amb 14 col·leges professionals que assessoren i realitzen treballs, majoritàriament relacionats amb urbanisme, en els municipis amb menors recursos per als quals la institució provincial destina 1.160.000 euros.

 

Francisco Lledó ha explicat, respecte a un altre tipus de servici que presta la Diputació, que «en estos temps no s'estan fent Plans Generals en els municipis, sí que hi ha projectes xicotets de remodelació que poden disposar de la mediació tècnica o de l’elaboració directa del projecte mateix per banda dels tècnics del nostre departament».

 

Ajudes per a desnonaments

 

En l'últim ple de la corporació provincial el president de la institució, Alfonso Rus, va dir que tal com havia anunciat, la Diputació havia d'actuar per a ajudar els ciutadans que estan sent desnonats per no poder fer front al pagament dels seus préstecs bancaris.

 

En esta línia, el diputat responsable de l'assistència a municipis ha assenyalat que «hem firmat la col·laboració amb el Col·legi d'Advocats per a oferir ajuda als ajuntaments els ciutadans dels quals tinguen problemes de mediació amb els bancs per no poder pagar els seus préstecs», ha afegit el diputat.

 

Finalment, Francisco Lledó ha manifestat que «la voluntat de l'Àrea que dirigix és de continuar donant suport a tots els municipis a través d'Assessorament i Assistència Tècnica perquè tinguen la possibilitat d’efectuar diferents projectes, que ells a soles no podrien materialitzar».

 

«La Diputació, com a Ajuntament d'Ajuntaments, té com un dels seus principals objectius donar suport als ajuntaments i eixa és la voluntat i el principal objectiu de la corporació que presidix Alfonso Rus», ha asseverat Francisco Lledó.

presupuestoslledoweb.mp4
presupuestoslledo.mp3

Arxius Gestions Formació externa d'Alumnes

Cartografia i SIG en la Agenda 21 Local

 

 

 

 

- Cartografia d'auditories ambientals Dins del programa d'Agendes 21 locals dut a terme per este departament durant 10 anys, la cartografia ha constituït un suport integrador de la informació referenciada al medi físic. Per a cada municipi hi ha realitzats una sèrie de mapes ambientals a diferents escales. A continuació es detalla la relació dels més importants: -         litologia -         recursos hídrics -         unitats paisatgístiques -         usos de sòl -         sistemes naturals -         riscos (inundació, lliscament, erosió i despreniment) -         factors ambientals -         planejament municipal -         elements d'interés i dotacions en el nucli urbà -         estacions i mesuraments acústics en nucli urbà -         mobilitat   Exemple de mapes elaborats  en les auditories ambientals  

Ontinyent estalviarà 70.000 euros a l'any en la seua factura de la llum gràcies a la Diputació

La Diputació de València finançarà amb 145.182 euros una nova mesura per a estalviar energia que posarà en marxa l'Ajuntament d'Ontinyent a través del Pla d'Eficiència Energètica per a enllumenat públic de la corporació provincial.

El consistori estalviarà 70.000 euros a l'any amb la substitució de 1.337 punts de llum del nucli urbà. Les obres suposaran un cost de 217.773 euros i la Diputació atorgarà una subvenció de 145.182 euros.

 

La Diputació de València finançarà amb 145.182 euros una nova mesura per a estalviar energia que posarà en marxa l'Ajuntament d'Ontinyent a través del Pla d'Eficiència Energètica per a enllumenat públic de la corporació provincial.

El consistori estalviarà 70.000 euros a l'any amb la substitució de 1.337 punts de llum del nucli urbà. Les obres suposaran un cost de 217.773 euros i la Diputació atorgarà una subvenció de 145.182 euros.

 

Concretament, l'actuació suposarà el canvi de les actuals peretes per 1.337 llums led de substitució directa que rebaixarà el cost de la factura elèctrica. «Estalviarem un total de 554.691 kilowatts hora a l'any», expliquen fonts municipals, els que també informen que els llums «passaran de 150 watts a 36 i també a 27, la qual cosa suposa deixar de produir 338 tones de CO2 anuals».

 

«Les 1.337 peretes led que s'instal·laran en la zona del Pilar i també en els parcs del centre històric seran de 2.800 graus kelvin de color càlid», comenten.

Un total de 211 municipis de la província s'ha acollit ja al Pla d'Eficiència Energètica per a l'Enllumenat Públic de la Diputació.

La Diputació enllumena els campanars de Gandia i el castell de Bairén

La Diputació de València hi ha enllumenat les esglésies de Beniopa, Benipeixcar i la del Raval de Gandia a través del programa d'il·luminació d'edificis singulars. Igualment, la corporació ha posat en marxa les llums del castell de Bairén, recuperant un dels emblemes històrics d'esta localitat de la Safor.

 

L'Ajuntament de Gandia, amb la col·laboració de l'entitat provincial, ha encés la il·luminació dels campanars del districte gandià de Benipeixcar, així com els temples de Sant Josep-Raval  i Santa Maria Magdalena (Beniopa).

 

L'actuació, amb un cost de 100.000 euros, ha sigut finançada per la Diputació de València.

 

La Diputació de València hi ha enllumenat les esglésies de Beniopa, Benipeixcar i la del Raval de Gandia a través del programa d'il·luminació d'edificis singulars. Igualment, la corporació ha posat en marxa les llums del castell de Bairén, recuperant un dels emblemes històrics d'esta localitat de la Safor.

 

L'Ajuntament de Gandia, amb la col·laboració de l'entitat provincial, ha encés la il·luminació dels campanars del districte gandià de Benipeixcar, així com els temples de Sant Josep-Raval  i Santa Maria Magdalena (Beniopa).

 

L'actuació, amb un cost de 100.000 euros, ha sigut finançada per la Diputació de València.

 

«Estos edificis són referents arquitectònics, patrimonials i simbòlics d'importants barris de Gandia», han asseverat des del consistori, alhora que han manifestat que «el municipi se sent molt orgullós i satisfet d'este projecte».

 

Castell de Bairén

 

El castell de Bairén de Gandia ja lluïx totalment il·luminat gràcies a la corporació provincial, que ha instal·lat un total de 18 projectors led de 20 watts cada un «a fi que la gent conega esta fortalesa i que la identifique amb el municipi, a més de recuperar la història d'un immoble que va donar nom a l'horta de Gandia», explica l'alcalde de la localitat, Arturo Torró.

 

«El castell il·luminat, que ja es pot admirar des de l'autopista o des de Tavernes Blanques, és un emblema i punt de referència de la població», ha finalitzat el primer edil.

La revista del Museu d'Etnologia elegida per a testar les publicacions científiques

La Revista Valenciana d'Etnologia editada pel Museu Valencià d'Etnologia ha sigut seleccionada pel Grup d'Investigació Consolidat de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (BiD) de la Universitat de Barcelona per a  participar en l'enquesta d'un estudi dut a terme per este grup d'investigadors.

La Revista Valenciana d'Etnologia editada pel Museu Valencià d'Etnologia ha sigut seleccionada pel Grup d'Investigació Consolidat de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació (BiD) de la Universitat de Barcelona per a  participar en l'enquesta d'un estudi dut a terme per este grup d'investigadors.

L'objectiu de l'estudi és realitzar un diagnòstic el més complet possible sobre l'estatactual de l'edició de revistes de producció científica a Espanya. Esta investigació està emmarcada en un projecte més ampli finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació que porta per títol L'accés obert (‘open' access) a la producció científica a Espanya: anàlisi de la situació actual i presentació de polítiques i estratègies per a promoure el seu desenvolupament.  

La selecció dels destinataris d'este qüestionari s'ha realitzat a partir de la informació continguda en la base de dades de revistes espanyoles Dulcinea (www.accesoabierto.net/dulcinea), desenvolupada també en el marc del projecte abans descrit.

Esta revista pretén divulgar estudis i investigacions sobre l'etnologia i antropologia valencianes i s'organitza amb unes seccions definides: un dossier sobre un tema específic i una miscel·lània sobre temàtica variada. Cada número es completa amb un aportació sobre autors clàssics de l'antropologia i una crítica i divulgació del fons bibliogràfic del museu.

La revista té publicats set números i forma part del selecte grup de revistes especialitzades d'Espanya.

La Diputació de València es reafirma com a mecenes de la pilota

Des que el 1994 la Diputació de València va començar amb el seu vincle amb l’esport de la pilota valenciana, esta relació s’ha vist incrementada fins al punt de convertir la institució provincial en un dels mecenes principals de l’esport autòcton.

 

L’any 2012 la Diputació de València ha patrocinat i donat nom a tres de les competicions senyeres de la pilota a mà les quals es duen a terme en altres tantes modalitats. El campionat de més notorietat és el disputat en la disciplina d’escala i corda i denominat Copa President de la Diputació de València. Esta és l’altra gran competició de la temporada en la disciplina per dalt corda al costat de la lliga professional, més coneguda com el Circuit Bancaixa.

 

 

Des que el 1994 la Diputació de València va començar amb el seu vincle amb l’esport de la pilota valenciana, esta relació s’ha vist incrementada fins al punt de convertir la institució provincial en un dels mecenes principals de l’esport autòcton.

 

L’any 2012 la Diputació de València ha patrocinat i donat nom a tres de les competicions senyeres de la pilota a mà les quals es duen a terme en altres tantes modalitats. El campionat de més notorietat és el disputat en la disciplina d’escala i corda i denominat Copa President de la Diputació de València. Esta és l’altra gran competició de la temporada en la disciplina per dalt corda al costat de la lliga professional, més coneguda com el Circuit Bancaixa.

 

 

Copa President de la Diputació

 

En el passat exercici la Copa President de la Diputació de València va oferir dues novetats significatives: el sistema de competició va ser variat i va adoptar la fórmula de rondes eliminatòries utilitzada en el Circuit Bancaixa i a més es va permetre l’ús de les galeries, per la qual cosa els pilotaris disposaren de moltes més opcions de joc en les partides. També va ser destacable en la passada edició, la cinquena, que el campionat va obrir seues portes a joves pilotaris que busquen consagrar-se entre les primeres figures, com ara Puchol II, Santi II o Fageca, entre altres.

 

Un altre aspecte significatiu de la Copa és que de manera paral·lela al campionat professional se’n disputen altres dos orientats a l’àmbit de la promoció. Es tracta de la Copa 2, on participen els joves que estan a un pas del professionalisme o que ja alternen amb les figures consagrades, i la Copa Promeses, destinada als pilotaris de la categoria juvenil. Molts d’ells són els integrants de les diferents escoles de tecnificació, una d’elles també patrocinada per la Diputació de València i dirigida pel mític Paco Cabanes El Genovés.

 

La creació de la Copa President de la Diputació de València, l’any 2008, va ser conseqüència del conveni de col·laboració signat per la Diputació de València i Val Net, empresa que aglutina quasi la totalitat dels pilotaris professionals de la modalitat d’escala i corda. Una vegada plasmat l’acord, el president Alfonso Rus assenyalava: «L’àmbit professional és la màxima expressió de qualsevol esport; també en la pilota valenciana. Ens cansem de parlar del nostre esport autòcton, de la nostra cultura i les arrels, però el pilotari professional sempre ha hagut de treballar i jugar per a subsistir. Des de l’aparició de Val Net la situació ha canviat i la nostra actuació se centra a dignificar la situació d’este col·lectiu. Els pilotaris han de guanyar diners perquè els xavals vegen que la pilota valenciana pot tenir eixida. En cas contrari, els joves voldran ser futbolistes o pilots de Fórmula 1».

 

 

Raspall

 

En la modalitat de raspall, la Diputació de València sí que pot presumir d’afavorir el que sens dubte és el campionat més rellevant del panorama professional, la Lliga de Raspall-Trofeu Diputació de València.

 

Esta és la competició amb què va sorgir la relació de mecenatge entre la institució provincial i la pilota valenciana, fet que va donar un recolzament important a la modalitat en un moment en el qual el raspall patia l’absència de figures noves.

 

L’edició del 2012 d’este campionat, la dinovena des de la seua creació, ha estat, amb diferència, la més innovadora de les últimes temporades pel que fa a noms de participants.

 

Una altra dada a destacar en la passada Llíga de Raspall-Trofeu Diputació de València apunta a la mitjana d’edat dels participants, que en la passada edició va baixar considerablement. De fet, de disset pilotaris participants, set d’ells no superaven els vint-i-cinc anys. I naturalment no hi han faltat els grans clàssics de la modalitat, com Waldo, que es va proclamar campió de l’edició, Alberto, subcampió del torneig anterior, i Coeter II, el considerat nombre u en la posició de punter. En el capítol de veterans també va destacar la tornada de Moro, un dels il·lustres en actiu del raspall, després de quatre anys d’absència en la Lliga.

 

Frontó

 

En la disciplina de les tres parets, la Diputació de València també atorga nom al campionat de més rellevància, el Trofeu Frontó Diputació de València. La importància d’este torneig ve donada per la participació dels millors professionals de l’escala i corda, que per un temps abandonen el seu hàbitat natural, el trinquet, per a suplir-lo per les tres parets del frontó.

 

La passada edició va tornar a resultar un èxit esportiu i de convocatòria, tot i que va tindre un colofó accidentat ja que un dels protagonistes de la final, Álvaro, va haver d’abandonar la partida una vegada començada per una lesió en el turmell dret. Ara bé, per a satisfer els incondicionals de les tres parets que van embotir la pista del Puig el dia de la final, la partida es va repetir a manera de desafiament diversos mesos després. I el frontó va tornar a registrar un ple absolut.

 

A més d’estes competicions el vincle de la Diputació de València amb l’esport autòcton s’amplia a altres actuacions com ara el patrocini de la Selecció Valenciana de Pilota a Mà, que representa Espanya en les competicions internacionals, o el programa SARC, que du l’esport de la pilota a mà als carrers de nombrosos pobles de la província de València.

El regne màgic d'Oz arriba a l'Escalante

 

El Centre Teatral Escalante acull a partir del 13 de gener el primer dels cinc espectacles que s'inclouen en el Cicle de Companyies Valencianes 2013.

A partir de les 18 h, el teatre de la institució provincial obrirà les portes per a acollir l'espectacle El mago de Oz, en què la menuda Dorothy recorrerà el món màgic amb l'Home de Llanda, l'Espantall i el Lleó Covard.

La companyia de dansa valenciana Ananda Dansa presenta esta peça musical contemporània dirigida a un públic major de cinc anys. Es tracta d’una producció pròpia del Centre Teatral Escalante, que adapta el clàssic conte de L. Frank Baum i el convertix en una peça visual sense deixar de banda la trama de la història tantes vegades versionada en teatres i peŀlícules.

 

El Centre Teatral Escalante acull a partir del 13 de gener el primer dels cinc espectacles que s'inclouen en el Cicle de Companyies Valencianes 2013.

A partir de les 18 h, el teatre de la institució provincial obrirà les portes per a acollir l'espectacle El mago de Oz, en què la menuda Dorothy recorrerà el món màgic amb l'Home de Llanda, l'Espantall i el Lleó Covard.

La companyia de dansa valenciana Ananda Dansa presenta esta peça musical contemporània dirigida a un públic major de cinc anys. Es tracta d’una producció pròpia del Centre Teatral Escalante, que adapta el clàssic conte de L. Frank Baum i el convertix en una peça visual sense deixar de banda la trama de la història tantes vegades versionada en teatres i peŀlícules.

L'espectacle, que es va crear el 1999, ha aconseguit nombrosos reconeixements en el món de la dansa, a més de diversos premis per la seua composició musical i interpretació teatral.

Després d'esta primera sessió, El mago de Oz tornarà a exhibir-se en l'Escalante el pròxim 20 de gener, així com altres espectacles infantils que es programaran durant els caps de setmana en el teatre fins al mes de març.