Anar a una representació teatral, aprendre a cuinar saboroses receptes, fer experiments en un laboratori o assistir a tallers de lectura són només algunes de les activitats que han dut a terme enguany més de 232.000 valencians que han participat en el programa del Servici d’Assistència i Recursos Culturals (SARC) de l’àrea de Cultura de la Diputació de València.

Este projecte cultural, que ha suposat una inversió de la corporació provincial de 2.095.115 euros, «ha servit per a reforçar l’ajuda a 253 municipis i mancomunitats valencianes amb 2.279 tallers i activitats lúdiques, festives i d’aprenentatge», ha informat la diputada de Cultura, Maria Jesús Puchalt. «El principal objectiu d’esta posada en marxa ha sigut impulsar les programacions culturals municipals», ha afegit la responsable d’esta àrea.

Els municipis més xicotets, els que compten amb menys de de 20.000 habitants i les mancomunitats amb competència en matèria de cultura, han tingut la seua pròpia convocatòria on han pogut triar entre diverses modalitats. Per a això ha sigut molt efectiva l’ajuda del Catàleg d’Activitats 2012, que arreplegava una àmplia varietat de continguts oferits pels professionals del sector cultural valencià. S’han acollit 238 municipis xicotets (de menys de 20.000 habitants) a esta convocatòria.

Com a novetat, enguany les poblacions de més de 20.000 habitants han tingut la possibilitat de ser beneficiàries d’ajudes per part del SARC amb la fórmula de subvencions a projectes culturals a fi de completar les seues programacions.

253 municipis i mancomunitats

La campanya s’ha desenrotllat en 253 localitats i mancomunitats valencianes on s’han organitzat tallers i conferències, cursos de gastronomia, jornades d’animació lectora, contacontes, representacions teatrals per a xiquets, teatre d’adults, espectacles de música tradicional valenciana, disc mòbil, jocs i balls, cursos d’artesania, circ, representacions de sainet valencià i exposicions artístiques.

La Diputació Provincial de València i Consum mantenen un conveni de col·laboració per a dur a terme programes i accions d’emergència social dirigits a les famílies amb recursos econòmics escassos i a les persones més desfavorides, de barris marginals, immigrants i sense sostre. La vicepresidenta i diputada de Benestar Social i Sanitat, Amparo Mora, ha manifestat la seua satisfacció per «continuar la línia de col·laboració amb Consum, que ajuda tantes famílies que estan patint la crisi».

«Amb la mediació de la Diputació, els ajuntaments, i a través d’estos les ONG, estan organitzant l’arreplegada dels aliments en els supermercats i la seua distribució als municipis, amb la qual cosa es garantix que el repartiment es faça on s’ha de fer i per a qui més ho necessite», ha afegit la diputada Amparo Mora.

Distribució oficial

El conveni firmat per la Diputació de València i Consum reflectix la situació actual de la societat altament desenvolupada en la qual es produïxen i oferixen —fruit d’este desenvolupament— més aliments dels quals, en una situació normal, són necessaris; no obstant això, la crisi econòmica actual i l’increment de la desocupació ha fet que aflore un nombre de persones important, fins i tot famílies senceres, que no tenen mitjans per a obtindre una alimentació suficient.

Per això, ambdues parts consideren necessari recuperar, per a evitar la seua destrucció, tots aquells aliments que tot i haver perdut la condició de comercialització són aptes, a tots els efectes, per al consum humà.

La Diputació de València ha acabat el repartiment de materials als ajuntaments de València que han sol·licitat enguany l'assistència tècnica dins del programa de promoció del valencià, que inclou materials de campanyes de foment de la llengua pròpia, assistència, traducció i correcció de textos i assessorament en llenguatge administratiu i jurídic per a la formació en valencià i que, en estes dates, introduïx dos campanyes de Nadal per a promoure el vocabulari nadalenc en la nostra llengua.

Les dues campanyes consistixen en una col·lecció de targetes de Nadal per a poder felicitar per correu postal les festes, un videoclip amb la terminologia navideña, a més de les tradicionals cartes als Reis Mags per als més menuts.

A més d'estes novetats, els ajuntamento que han sol·licitat l'assistència a la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València, rebran cartells en valencià, des tinats al comerç local, de les fruites i les verdures, del peix i el mariscs, de rebaixes i etiquetes de preus, d'aliments dolços i salats i un lot de rètols per als comerços.

L'Ajuntament de Gilet ha llançat una proposta d'oci de cap de setmana en la zona de Sant Esperit, porta al parc Natural de la Serra Calderona.

Grans pinades en els seus paratges permeten gaudir en esta zona de la naturalesa en estat pur des de fa ja molts anys a milers de famílies, especialment en Sant Esperit on està ubicat el monestir franciscà del segle XV que ha donat nom a este zona.

L'Ajuntament de Gilet ha impulsat ara una nova iniciativa per a gestionar la zona recreativa de Sant Esperit i altres zones veïnes.

El Centre d'Oci Natura Porta Calderona naix amb la perspectiva de generar activitat econòmica i ocupació en este municipi i en tota la comarca.

Porta Calderona es concep perquè siga visitat tots els caps de setmana de l'any i desenvolupar múltiples activitats, principalment relacionades, amb el medi ambient, esport, cultura, comerç i artesania.

Més de 100 parades de mercat, parades de menjar, estands de productes ecològics i naturals, productes i sistemes d'estalvi energètic, i atraccions infantils, animacions, exhibicions d'animals, activitats multiaventura dirigides per monitors especialitzats, excursions a cavall i moltes altres activitats s'han programant i aniran anunciant cada setmana.

L'ajuntament ha cedit la gestió d'este parc a la Fundació Vicente Blasco Ibáñez, que destina els beneficis d'estos treballs a projectes socials, amb la qual cosa segons l'alcalde, Juan Carlos Vera, s'aconseguix un doble objectiu de turisme i solidaritat.

Els municipis de la província de València celebren este cap de setmana amb motiu del Dia de Reis nombrosos actes festius amb què conclouran les seues propostes nadalenques.

El Patronat Provincial de Turisme ofereix, a través del portal www.valenciaterraimar.org, diverses opcions turístiques per a estos dies de festa a la província de València.

A Albaida es troba el famós Museu de Betlems i Diorames que es va inaugurar al desembre del 2002. El museu alberga una gran col·lecció de passatges bíblics, així com representacions dels llocs més emblemàtics de la ciutat. Es tracta d'una exposició realitzada per l'Associació de Belenistes d'Albaida.  A Albaida també són famosos els seus dolços nadalencs: nous i gemes fondant

A Ontinyent i Gandia a la Nit de Nadal cobra un protagonisme especial el Cant de la Sibil·la, drama litúrgic gregorià que s'interpreta de forma tradicional en la missa del Gall.

A Casinos es poden trobar els productes més dolços per al nadal: confits i torrons, elaborats en fàbriques familiars de Casinos, amb receptes antigues i artesanes.

A Xàtiva cada any es munta un espectacular Betlem vivent, en l'albereda de Jaume I. Este tradicional betlem, que ocupa una superfície de 1.300 metres quadrats, és un dels més grans de la Comunitat Valenciana. Cada any nombroses figures i animals vius formen part d'esta representació nadalenca.

A València paga la pena visitar el Betlem nadalenc, obra de l'artista valencià Pedro Ródenas Fuentes, exposat en la sala Lametro de l'estació de Colom de Metrovalencia. Les escenes més representatives i que formen la configuració són la Fusteria de Sant Josep, l'Anunciació de María, l'Empadronament, la Caravana dels Reis Mags, l'Anunciació dels pastors,  Demanant posada, la fugida a Egipte i el Naixement.

L’Escola de Viticultura de Requena és el centre on des de fa més de cinquanta anys s’han format els enòlegs que hui en dia encapçalen els treballs dels cellers amb més prestigi d’Espanya.

El Nadal és quan més cava es consumix i quan més es parla d’estos caldos valencians i per als alumnes de l’Escola Félix Jiménez de Requena és un al·licient veure que els noms amb més èxit en la producció de les marques amb més reputació han eixit de les aules on ara estudien ells.

El director de l’escola, Pedro Navarro, comenta que «no cal dir cap celler en concret, per qualsevol que em pregunteu puc dir-te el nom d’un exalumne de l’escola que està treballant allí».

La primera explicació del cava

La primera cosa que expliquen els alumnes quan es parla de cava és que normalment la gent l’anomena cava encara que esta paraula es reserva només per a la denominació d’origen en determinades zones d’Espanya. En el cas de Requena, per tradició quan va eixir la llei de regulació de les DO es va conservar la qualificació privilegiada de cava per als seus espumosos.

Els estudiants aprenen que el cava és una segona fermentació del vi. Al setembre s’elabora el vi després de la verema, s’embotella amb tap de corona i es deixa 9 mesos aproximadament, perquè segons la legislació, es respecte el temps d’elaboració de l’espumós.

La dada de distinció entre el cava i el champagne és que este últim faria falta deixar-ho 14 o 15 mesos, encara que en les regions franceses on s’elabora el preat vi es deixa entre 2 i 3 anys abans de llançar-lo a la venda.

Fases d’elaboració

El professor Nicolás Sánchez, de l’escola de la Diputació, explica als alumnes que després de tindre el vi 9 mesos en rima, en horitzontal, es passa a la fase de pupitre on les botelles es deixen una setmana per a anar donant-los 1/8 de volta i anar alçant-les cada vegada en una posició més vertical perquè vagen abaixant els solatges.

Quan es procedix a la degolla, es lleva el tap de corona per a eliminar els solatges per mètode de congelació. Els alumnes ja mostren en este pas la destresa que han aprés durant el curs.

Ací intervenen els professors per a ajudar a decidir si s’elaborarà un brut nature —una vegada llevat el tap es posa el de suro directament—, o si s’afegirà un licor d’expedició per a elaborar un brut, sec, semi-sec o dolç —seguint la reglamentació existent respecte d’això que és prou exigent, segons comenten els professors.

Una vegada posat el tap d’expedició, que és el que el consumidor té normalment el plaer de destapar, s’etiqueta la botella i convé deixar-la un temps fins que el vi acaba d’estabilitzar-se.

El Museu Valencià d’Etnologia ha rebut més de 2.000 visitants des del passat dia 22 de novembre quan el president Rus i la diputada de Cultura, Ma Jesús Puchalt, van donar el tret d’eixida a un final d’any marcat pel suport a les societats musicals.

L’entrega d’instruments en totes les comarques valencianes i l’exposició  «Arriben bandes. Les societats musicals valencianes» són un exemple del suport a la cultura musical de la Diputació de València amb les bandes dels pobles de la província.

La mostra que romandrà oberta al públic fins al pròxim mes de juny està tenint una bona afluència d’assistents que poden veure com es presenta en diferents espais la vida dels músics dins de les bandes, els instruments, el paper de les bandes en la societat, etc.

Este treball expositiu proposa una lectura que supera el vessant estrictament històric i festiu, i presenta des d’una visió antropològica el paper de les bandes com a marcs de trobada, socialització i convivència col·lectives.

Els escassos estudis acadèmics existents sobre esta temàtica han tractat de desentranyar les raons per les quals les bandes de música ha tingut un arrelament tan profund en el poble valencià, i tots han coincidit a assenyalar que es tracta d’un moviment complex, en el qual la interacció amb l’àmbit de la festa (en realitat, la seua expressió pública) és només un dels molts factors que ajuden a entendre l’homogènia i fecunda expansió del teixit associatiu musical en la nostra geografia.

La veritat, no obstant això, és que constituïxen una de les expressions socials més puixants del territori valencià, la significació de la qual supera amb molt el marc merament musical, convertint-se en un dels eixos articuladors de la cultura en molts punts de la nostra terra. 

El factor econòmic mereix també un capítol a banda. La rellevància econòmica de les bandes està fora de tot dubte, per dos qüestions fonamentals. Una, per la quantitat d’ocupacions que genera, en activitats relacionades amb la formació i l’administració de les pròpies societats, i dos, pel pressupost global que maneja el sector, que va ser de 50 milions d’euros l’any 2008.

L’exposició

L’exposició, comissariada pels conservadors del Museu Valencià d’Etnologia Raquel Ferrero i José María Candela, presenta les bandes des d’una mirada diferent, que pretén superar la visió habitual d’estes entitats relacionada amb el seu paper públic, festiu o processual, i aportar una visió en què es mostra la seua faceta més privada.

Entitats participants

La mostra està produïda pel Museu Valencià d’Etnologia, en col·laboració amb l’Institut Valencià de la Música, la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, Unió Musical Espanyola, Consolat de Mar, Honsuy, FIDES i Reparación de instrumentos musicales Martínez. En la producció han participat, així mateix, nombroses societats musicals de la Comunitat Valenciana i persones i entitats relacionades amb el món de les bandes de música.

Després de trenta anys ininterromputs de celebració del Torneig Internacional Sub-20, els membres de l’organització preparen este trenta aniversari amb tota la il·lusió i amb prou novetats respecte a d’altres edicions.

El COTIF compta amb l’aval de vint-i-nou anys d’història, durant els quals s’ha convertit en el trampolí de moltes estrelles que han passat per l’esdeveniment i de tindre en el seu palmarés el pas dels millors clubs i seleccions del món. A més, el torneig té a favor seu el mèrit innegable d’aconseguir que durant deu dies en el mes d’agost més de cinquanta mil aficionats gaudisquen del millor futbol jove del moment, i d’haver aconseguit catapultar l’Alcúdia, a la comarca de la Ribera, i a la Comunitat Valenciana, a tots els racons del món.

En temps tan complicats com els que estem vivint, ¿què penseu fer en el XXX Aniversari del torneig?

Sens dubte, la present edició es va celebrar en una conjuntura complicada per la crisi econòmica internacional, però mai no va ser una bona idea el fet de plegar les veles davant de les dificultats, sinó al contrari; el suport a esdeveniments d’un potencial indubtable, d’un pes esportiu indubtable, social i cultural, suposen una injecció de fe en el futur i en les nostres capacitats per a superar els temps adversos.

En esta edició especial de l’any 2013, el COTIF pretén organitzar un torneig que es convertirà en un Mini-Mundial de la categoria sub-20 i que es destinarà només per a seleccions nacionals.

¿Hi ha alguna confirmació respecte d’això?

 Atés que les conversacions estan molt avançades, pretenem tancar la participació de les dues seleccions finalistes de l’edició del 2012: Espanya i Argentina, que tan bon sabor de boca ens van deixar.

Per a això, comptem amb la col·laboració de Vicente Muñoz, president de la FFCV, que és part fonamental en la negociació, i estem tramitant conjuntament amb RFEF la contractació de diferents seleccions de primer nivell de la resta del món.

El 2012 el futbol femení va començar el seu camí en el COTIF i vam veure amb especial alegria el primer torneig ¿hi haurà continuïtat en el 2013?

Sí. El futbol femení va ser un èxit esportiu i d’acceptació rotund. En açò coincidim tots, els organitzadors, els equips participants i el públic en general, i per això en este 2013 no sols continuarà sinó que volem augmentar el seu nivell i portar-lo a una participació de huit equips femenins (el doble que en l’edició anterior) i organitzar un torneig molt més competitiu, que dignificarà el futbol femení emergent.

És més, tenim la ferma pretensió de continuar avançant i arribar a convertir-lo en un clar referent, com ja s’ha aconseguit amb el sub-20 masculí.

I en el COTIF Promeses, amb els seus alegres seguidors omplint les grades annexes, ¿hi ha prevista alguna novetat?

En esta parcel·la també cal respondre amb un sí. El Promeses és una de les activitats més volgudes per part de l’organització i en les quals es farà un insistència molt especial per a confeccionar equips que ens oferisquen un nivell altament competitiu. En esta edició especial assegurem, per part de l’organització, que s’internacionalitzarà per primera vegada el torneig.

Respecte a la celebració del trenta aniversari, ¿quines altres novetats tenim a més de les ja ressenyades anteriorment?

A més d’organitzar un torneig només per a huit seleccions nacionals, com ja he dit, s’allargarà la competició un dia més (deu dies en total), per a poder atendre la petició que ens feien les federacions de deixar un dia de descans entre la semifinals i la gran final.

El dia de descans es dedicarà a disputar les finals del futbol femení i del Promeses.

També cal afegir que, en sintonia amb la regidoria de Cultura, s’està preparant un cultural paral·lel a la competició esportiva, que servirà per a complementar-la i que comptarà amb una cerimònia inaugural espectacular; un llibre especial commemoratiu dels trenta anys de torneig; la recuperació de l’himne del COTIF amb la seua música i lletra, exposicions i cicles de conferències en les quals està previst que participe el seleccionador nacional Vicente del Bosque.

En l’aspecte institucional, ¿podem comptar també amb novetats?

 El XXX Aniversari del COTIF estarà ple de novetats per a oferir més espectacle, però això sí, sense perdre l’esperit que el va veure nàixer i perdurar en el temps.

Comptem amb els suports de cada any de l’Ajuntament de l’Alcúdia, com a patrocinador, i de la Diputació Provincial de València; a més del reconeixement moral que rebem per part de les institucions autonòmiques, nacionals i federatives. En este sentit, el COTIF ha oferit la presidència d’honor del XXX Aniversari al president de la RFEF, el senyor Ángel María Villar Llona.