La 2 de televisió espanyola acull demà de 8.00 a 8.45 hores el XXXVI Certamen Provincial de Bandes de Música del 2012 que es va celebrar el passat mes d’octubre.

L’última de les edicions que du a terme anualment la Diputació de València presenta les societats musicals guanyadores de cada una de les seccions en què es dividix el certamen.

Els participants del concurs van presentar els seus treballs durant els dies 19 i 20 de maig, en els quals un jurat professional va seleccionar les huit millors bandes del 2012 dividides entre les quatre seccions que el formen.

Resultat del XXXVI Certamen

D’esta manera, la societat musical La Primitiva de Rafelbunyol i la Cultural Instructiva Unión Musical Santa Cecilia de Chelva van ser les entitats guanyadores del primer premi, mentre la Cultural Instructiva Unió Musical Genovense de Genovés es va portar el segon premi de la primera secció del certamen.

Per la seua banda, la segona secció va estar marcada per l’agrupació musical L’Artística de Carlet, el Centre Instructiu Musical de Massanassa, l’Agrupació Musical d’Ontinyent, la Unió Artisticomusical San Francisco de Borja de Gandia i l’Agrupació Musical d’Agullent.

La Societat MusicalSanta Cecília de Fortaleny, la Societat Artisticomusical d’Alcàntera de Xúquer, l’Associació Cultural Allegro de València i la Societat Musical de Tous també van ser premiades com les millors entitats de la tercera secció.

Finalment, la Unión Musical d’Higueruelas es va portar junt amb la Societat Musical de Massalfassar el primer premi en la quarta secció del certamen de bandes.

Un total de set municipis de la Plana d’Utiel reurbanitzaran carrers, asfaltaran vies i dotaran d’equipament diverses instaŀlacions municipals, entre altres actuacions, amb una ajuda global de la Diputació de 26.330 euros corresponents a les subvencions que la corporació provincial distribuirà en la província a través del pla complementari al Pla Provincial d'Obres i Servicis (PPOS) de 2011.

Els municipis que rebran el finançament són Camporrobles, Chera, Fuenterrobles, Requena, Sinarcas, Utiel i Villargordo del Cabriel.

La Diputacióde València ha aprovat distribuir un total de 672.646 euros en ajudes complementàries a un total de 212 ajuntaments i 16 mancomunitats per a emprendre actuacions relacionades amb les obres contractades a través del PPOS 2011, tot i que en alguns casos també podran utilitzar les subvencions per a fer obra nova si ho soŀliciten.

Els municipis duen a terme tot tipus d'obres amb les ajudes del PPOS: remodelació d'edificis públics, obres de depuració i canalització d'aigües, actuacions en cementeris, finalització d'instaŀlacions esportives o embelliment de vies públiques.

«El pla provincial és el programa d'inversió més important de la Diputació i arreplega la voluntat de l'ajuntament, des de la seua autonomia local, d'executar les obres que considere més necessàries per al desenvolupament del municipi, però en tot cas es prioritzen els servicis bàsics que necessiten les poblacions» —ha explicat el vicepresident provincial, Juan José Medina.

Les subvencions concedides en la comarca són:

El diputat de Turisme, Ernesto Sanjuán, ha assistit este matí a la presentació del nou disseny de l’estand de la Comunitat Valenciana en Fitur 2013.

En l’acte, presidit pel conseller de Turisme, Máximo Buch, s’ha mostrat el nou estand dedicat a la Comunitat Valenciana i a les seues marques turístiques València, Terra i Mar, Castelló Mediterrani, Costa Blanca, Turisme València i Benidorm.

Máximo Buch ha destacat que «Fitur és una gran oportunitat per a presentar la Comunitat Valenciana d’una manera diferent, per línies de productes. L’espai és menor que altres anys però l’efectivitat serà major a l’apostar per la venda directa dels productes de les marques turístiques davall un mateix paraigua, la Comunitat Valenciana».

Enguany, totes les marques de la Comunitat Valenciana compartiran un espai comú de 1.643 metres quadrats, en el pavelló 7 del recinte firal, davall una nova filosofia de la promoció del turisme.

L’estand es dividix en quatre mòduls que alberguen les marques turístiques de la Comunitat de València i zones comunes com la plaça central per a realitzar activitats, zona gastronòmica, zona de premsa i zona de negocis.

Benifaió s'ha sumat al Pla d'Eficiència Energètica per a Enllumenat Públic impulsat per la Diputació de València i preveu estalviar el 2013 vora 12.000 euros en la factura de l'electricitat mitjançant la instaŀlació de llums LED en els sistemes d'iŀluminació viària.

El consistori considera que la substitució de les peretes actuals per les LED de substitució directa «rebaixarà notablement el gasto en enllumenat públic del casc urbà». Concretament, es canviaran un total de 286 peretes que passaran de 150 watts a 45.

Les actuacions, valorades en 54.504 €, les sufragarà la Diputació provincial.

Un total de 211 municipis de la província s’han acollit ja al Pla d’Eficiència Energètica per a l’Enllumenat Públic de la Diputació.

El Museu Valencià de la Iŀlustració i la Modernitat (MuVIM) acull demà i el dimecres de 16:30 a 18:00 h una activitat per a conéixer les claus més importants en la creació dels contes infantils.

«Crea el teu propi conte» és un taller dirigit a discapacitats psíquics que té com a principal objectiu la participació, mitjançant una combinació de metodologia coŀlectiva, que permeta dur a terme l'elaboració original d’ històries noves i creatives.

Amb un aforament limitat de 25 persones per sessió, Somnis, la companyia que du a terme el taller, ensenyarà els aspectes més rellevants que conté qualsevol narració, alhora que estimulen la creativitat dels seus participants i els converteixen en els autors de cadascuna de les seues obres.

El diputat de Medi Ambient, Salvador Enguix, visitarà este dimecres la planta de reciclatge de televisors de Beniparrell, impulsada per la corporació provincial i capaç de descontaminar i adequar els monitors per al seu posterior ús en el sector de la ceràmica.

L’empresa Recytech, finançada amb fons europeus que la Diputació ha obtingut en el marc del projecte Ecovitrum i amb una capacitat de tractament de 5.000 aparells elèctrics al mes, donarà eixida als vidres dels monitors de tota la província que arriben en mal estat.

 A continuació, el responsable provincial de Medi Ambient s’acostarà fins a Vila-real per a conéixer el treball que fa l’empresa Esmalglass, multinacional fabricant d’esmalts ceràmics que enforna els vidres per a la fabricació de frites, component principal dels taulellets.

Ecovitrum

Ecovitrum és una iniciativa liderada per la Diputació de València i finançada per la Unió Europea, que ha permés convertir 50.000 televisors en matèries primeres per a la indústria del gres.

A més del desenvolupament d’una planta pilot per a la reutilització dels televisors, Ecovitrum ha evitat el consum de 1.250 tones de matèries primeres d’origen natural per mitjà del reciclatge d’estos aparells elèctrics. Igualment, ha aconseguit la millora dels sistemes de seguretat i emmagatzematge de rebuigs en els ecoparcs de la província amb la implantació de contenidors pilot, perquè els residus arriben a les plantes de tractament en bon estat per a la seu reutilització posterior.

Conscienciació ambiental

Finalment, la Diputació de València ha ensenyat 6.500 escolars a reciclar aparells electrònics per mitjà d’una campanya de conscienciació ambiental que s’ha desenvolupat en dèneu centres de la província.

Les societats de la nostra època són comunitats festives. I en elles caben, atés el seu pluralisme intrínsec, tota classe de festivitats: religioses i laiques, polítiques i cíviques, cerimonials i carnavalesques; de carrer i de ciutat, regionals i nacionals. D’altres traspassen fronteres i s'escampen cavalcant sobre les ones de la globalització.

Algunes tenen arrels antiguíssimes i d’altres són molt recents, inventades —com ho són totes— per a celebrar identitats emergents. El fet cert és que les celebracions, els actes i les festivitats, lluny de desaparéixer calcigades pel progrés tècnic i les transformacions estructurals del nostre temps, han experimentat una revitalització extraordinària. D’estos processos —amb la mirada posada sobre la societat valenciana— tracta La festa mare. Les festes en una era postcristiana, volum setè de la sèrie «Temes d’Etnografia Valenciana», obra d'Antoni Ariño Villarroya i Sergi Gómez Soler, que ha editat el Museu Valencià d’Etnologia.

Este llibre veu la llum amb la pretensió de registrar els canvis que s'han produït en les últimes dècades i constitueix una forma de reprendre una tasca començada fa trenta anys i que va quedar plasmada en l’obraFestes, rituals i creences, publicat el 1988 com a volum quart de l’esmentada coŀlecció «Temes d’Etnografia Valenciana».

Creences i vivències

Dues problemàtiques transversals constituïen l'estructura d'aquell llibre: d'una banda, la descripció del que estava succeint amb els sistemes de pràctiques i creences que es manifestaven en festes i rituals en el procés de transició, des d'una societat agrària a una societat moderna, urbana i terciària; d’altra, la descripció de les diferències entre el punt de vista eclesiàstic (centrat en la salvació, la defensa de l'ortodòxia doctrinal i l'exercici del control social) i el punt de vista popular (orientat a la salut i la collita, on s'entremesclen amb normalitat absoluta pràctiques i creences procedents d'estrats culturals històrics diferents).

Estes maneres diferents d'interpretar l'existència i els diferents règims d'acció i compromís amb el món que d'ells es deriven, convivien en general sense massa tensions explícites. L’acomodament pragmàtic i la resignació eren estratègies habituals. Els ritus que pautaven les transicions biogràfiques eren religiosos i se celebraven dins del marc eclesiàstic; els rituals que estructuraven el temps social i públic s'assentaven també sobre pràctiques religioses en les quals el sacerdot tenia un protagonisme fonamental. El llenguatge amb què s'interpretava el món, les relacions amb les persones i amb un mateix era religiós i catòlic.

Hui este escenari ha canviat radicalment i la societat valenciana és una societat secularitzada. L'evolució dels rituals de transició biogràfica en resulta molt significativa. El que succeeix amb estos rituals (que la societat celebra en el marge del marc eclesiàstic), reflecteix el grau de desafecció cap a la religió catòlica.

Però paradoxalment, les festes no han entrat en una fase de decadència, sinó ben bé al contrari: s'han revitalitzat i transformat, de manera que bé es pot dir que són el fenomen més vigorós de la societat civil. Més de cinc mil associacions s'encarreguen d'organitzar els diferents tipus de festes. Es tracta d'organitzacions autònomes que desenvolupen les seues activitats amb independència de qualsevol tipus de control eclesiàstic. Ara bé, aquesta vitalitat de les festes no comporta cap recuperació de pràctiques, de rituals i creences merament ajustats a un nou context, sinó una transformació d'acord amb lògiques i valors propis de la societat contemporània.

El CB Picken Claret, de Benimaclet, complí el passat mes de setembre 25 anys divulgant el bàsquet en totes les categories i, en l’actualitat, compta amb 30 equips i 2 escoles, entre els quals es distribuïxen 380 esportistes. Sens dubte, estem davant d’una de les entitats de bàsquet més important de la Comunitat Valenciana.

«En este moment l’estructura esportiva del club compta amb un coordinador, un director tècnic, 28 entrenadors quasi tots titulats i quatre amb el títol d’entrenadors nacionals, una “fisio” i un preparador físic de planter, la qual cosa parla clarament de la preocupació del club per la qualitat dels seus formadors», va manifestar Salvador Puchades, coordinador del club de Benimaclet.

«Els entrenadors del club són la peça més important de l’organigrama del club, ja que sense ells seria impossible moure tal quantitat d’equips. Com sempre la gran base són jugadors del club mateix, altres que han sigut entrenadors tota la vida i, finalment, entrenadors que han arribat per primera vegada al nostre club», va dir Salvador Puchades.

El Picken Claret s’ha convertit, amb el temps, en una referència per als jóvens del barri de Benimaclet que desitgen fer esport, però el manteniment de 30 equips suposa un gran esforç de qualsevol tipus, tant econòmic com social i humà. «Amb gran il·lusió volem continuar creixent, fins a comprendre el màxim possible d’equips i jóvens de l’entorn del barri», va explicar Puchades.

El club naix en el Col·legi Claret, però a causa de la gran quantitat d’equips i dels diferents nivells de competició «fem ús de tres instal·lacions més, el pavelló de la Universitat de València i els pavellons de Benimaclet i Benicalap», va dir el coordinador del club de Benimaclet.

«Ací es mesuren molt les despeses perquè els pressupostos arriben i que tots els nostres jugadors i jugadores disposen de tot el que és necessari per a poder entrenar i jugar en igualtat de condicions amb equips de major potencial econòmic», va afegir Puchades.

Activitats alternatives per a millorar la formació

Este club, junt amb les activitats pròpies del bàsquet, té altres per a tractar de millorar la formació personal dels seus esportistes i que s’han creat expressament per a ells. Tornejos, jocs, excursions, entre altres, componen una oferta que permet mantindre contents els components d’esta gran plantilla.

L’activitat femenina en el club

Hui en dia que es parla tant de la integració de la dona en totes les facetes de la societat, manifestava amb orgull Salvador Puchades que «el Club Bàsquet Picken Claret és una referència en tota la Comunitat Valenciana en la pràctica del bàsquet femení ja que disposem d’equips femenins en totes les edats de formació i a més juguen en categoria autonòmica».

Al marge d’això, té dos equips sèniors femenins, un en autonòmic i un altre en nacional, açò vol dir que a hores d’ara és un dels clubs més importants de la Comunitat Valenciana. La temporada passada va participar per primera vegada en el Campionat d’Espanya de Clubs en categoria júnior femení.

La secció d’hòmens del Picken Claret

En els últims anys esta secció del club ha crescut de forma considerable. «Mostra d’això és que l’equip Senior competix en categoria nacional i el Senior B, en categoria autonòmica, les categories de màxim nivell de la Comunitat Valenciana.»

Patrocinadors

El C.B. Picken Claret esta patrocinat per l’empresa valenciana Gurmet, a través de la seua marca Picken, per la Diputació de València, a través de la seua marca turística València Terra i Mar, per l’Ajuntament de València i la seua Fundació Esportiva Municipal i per la Universitat de València.

El Patronat Provincial de Turisme València, Terra i Mar participarà en la Fira Internacional de Turisme Fitur 2013, que se celebrarà del 30 de gener al 3 de febrer a Madrid. En esta edició, l'estand de València, Terra i Mar promocionarà els productes turístics més importants de la província de València: sol i platja, interior i naturalesa, salut i benestar (balnearis), esportiu i aventura, cultural, i urbà i gastronòmic.

A més, l'estand del Patronat de Turisme comptarà amb la presència destacada dels municipis de Xàtiva, Gandia, Cullera, Oliva, Sagunt i Canet d'En Berenguer. El Patronat Provincial de Turisme València, Terra i Mar també oferirà un punt d'informació general.

Estand de València, Terra i Mar

Enguany, totes les marques de la Comunitat Valenciana compartiran un espai comú de 1.643 m² en el pavelló 7 del recinte firal amb una nova filosofia de la promoció del turisme de la Comunitat Valenciana i les seues marques València, Terra i Mar, Castelló Mediterrani, Costa Blanca, Turisme València i Benidorm.

L'estand conjunt de la Comunitat Valenciana estarà format per una estructura d'alumini de 14.000 m lineals amb 15.000 esferes serigrafiades amb les distintes marques turístiques de la Comunitat.

El mòdul de la marca turística València, Terra i Mar comptarà amb 180 m² per a donar a conéixer l'oferta turística de la província de València.

Segons el diputat de Turisme, Ernesto Sanjuán, «per primera vegada promocionarem el producte sense tindre en compte la territorialitat, ja que el turista no entén de fronteres ni de termes municipals, sinó d'experiències, expectatives i productes».

En este sentit, Sanjuán ha destacat que «en Fitur 2013 mantindrem la representació de tots els productes i destinacions turístiques de la província de València».

L'espai expositiu de la Comunitat Valenciana comptarà amb unes quantes zones comunes dedicades a informació general, catàleg d'ofertes, reunions de treball, demostracions gastronòmiques (show cooking), negocis i venda directa de productes turístics, presentacions professionals i actuacions folklòriques i de dinamització.

Entre les activitats que s'exerciran al llarg dels dies de duració del certamen, destaquen les presentacions de l'oferta turística dels distints municipis de la província de València, actuacions musicals i degustacions gastronòmiques.

L’Ajuntament de Pinet ha soŀlicitat l’ajuda de la Diputació de València per a millorar l’accés al municipi i el seu atractiu turístic «amb el fi d’atraure visitants a la població i generar un moviment econòmic més gran en la població, a més d’incrementar els servicis als seus ciutadans» —ha anunciat hui l’alcalde, Juan Ramón Chismol.

Chismol s’ha reunit hui en la seu de la corporació provincial amb el diputat de Cooperació Municipal, Juan José Medina, a qui ha exposat les necessitats actuals de Pinet i els projectes municipals més immediats. «Des de l’Ajuntament volem urbanitzar l’accés principal a Pinet i concloure i potenciar la millora de l’àrea recreativa de la Font de la Teula, un dels millors atractius turístics i motor econòmic del municipi», ha explicat. L’alcalde i Medina han estudiat les possibles ajudes provincials per a mamprendre ambdós projectes mitjançant la nova edició de plans d’inversió per a obres, servicis i camins rurals, principalment. «Pinet és un poble menut, però que aspira a tindre els mateixos servicis que un municipi gran, per a la qual cosa sempre ha sigut vital l’ajuda de la Diputació» —ha insistit Chismol.