La Diputació de València ha assistit a l'assemblea de constitució oficial del Consorci Europeu d'Innovació Digital (EDIC) CitiVerse. Es tracta del naixement d'esta iniciativa recent de la Comissió Europea, creada per a impulsar el desenvolupament de ciutats intel·ligents mitjançant l'ús d'intel·ligència artificial (IA) avançada. L'àrea d'Administració Electrònica de la Diputació, dirigida per Juan Ramón Adsuara, en la seua línia d'aposta per la innovació i la digitalització de la província, està gestionant la seua incorporació a este ambiciós projecte.

L'objectiu principal de l'EDIC CitiVerse és desenvolupar i millorar els anomenats bessons digitals locals per a les ciutats intel·ligents. Estos bessons digitals són representacions virtuals dels actius físics, processos i sistemes d'una ciutat, utilitzant dades i anàlisis en temps real per a crear models de simulació. Això permetrà a les ciutats millorar la planificació urbana i gestionar millor aspectes com el trànsit, l'energia i l'aigua, entre molts altres.

Per a fer això possible, es generarà el que es coneix com LDT Toolbox, que és una Caixa de Ferramentes de Bessons Digitals Locals, és a dir, una plataforma avançada que permetrà optimitzar la gestió de recursos, millorar la planificació urbana i fomentar la participació ciutadana.

A més, l'EDIC CitiVerse desenvoluparà tecnologies immersives basades en mons virtuals, permetent als ciutadans realitzar visites virtuals a les millores planificades a les seues ciutats. Esta iniciativa compta amb una inversió de més de 80 milions d'euros del programa Europa Digital i dona suport als objectius de la Dècada Digital de la UE.

Una vegada la Diputació de València formalitze la seua condició de soci del Consorci Europeu d'Innovació Digital (EDIC), els municipis de la província podran beneficiar-se enormement de totes les ferramentes que oferix, i així millorar la planificació urbana, la participació ciutadana, la innovació i desenvolupament tecnològic, etc. I cosa que és més important, permetrà a tota la província tindre millor accés a fons europeus, ja que ser part de l'EDIC facilitarà l'accés a fons i subvencions de la Unió Europea, la qual cosa permetrà finançar projectes de transformació digital i sostenibilitat.

Agenda urbana

En línia amb esta aposta de la Diputació pel desenvolupament sostenible i innovador de tota la província, especialment dels municipis de menor grandària, el diputat Juan Ramón Adsuara ha afirmat que “estem a punt d'anunciar el repartiment de la partida perquè els municipis elaboren els seus Plans d'Acció d'Agenda Urbana, que és el document estratègic per a un desenvolupament urbà sostenible. En esta primera convocatòria destinarem prop d'un milió d'euros a localitats de menys de 20.000 habitants i mancomunitats”, a més de recordar que “la Diputació, complint el seu deure de donar exemple, ja té llista la seua pròpia agenda urbana, la qual presentem davant el Comité de les Regions de la Unió Europea a Brussel·les”.

La Diputació de València, a través de la Delegació de Memòria Democràtica que dirigix Natàlia Enguix, subvenciona per primera vegada les Missions de la Memòria, que han arribat a 13.000 alumnes a través de 172 activitats majoritàriament d’ESO i Batxillerat.

Així s'ha reconegut en la Trobada Intercentres organitzada per la Coordinadora d’Associacions i celebrada este dimecres en el Teatre El Musical del Cabanyal, amb la presència de la vicepresidenta primera, Natalia Enguix. A l’acte han participat més de 700 alumnes, a més de nombrosos representants públics i de col·lectius memorialistes.

En paraules d'Enguix, "estes Missions són un projecte molt interessant per a aprofundir en eixa concepció didàctica que tenim de la memòria, incentivant que es coneguen tots els detalls i punts de vista d'una història que s'ens ha comptat incompleta".

Missions de la Memòria

Les Missions de la Memòria Democràtica pretenen portar el coneixement de la història democràtica recent a tots els centres educatius i ciutadania en general. Suposa una campanya de conscienciació per impulsar els valors democràtics, al mateix temps, de promoure la justícia i reparació per a tots els repressaliats del franquisme.

Segons va expressar la vicepresidenta primera de la Diputació, “La difusió de la memòria democràtica busca reivindicar l’Estat de dret i benestar mitjançant el coneixement passat per comprendre la complexa construcció de la democràcia que hui tenim. Des de la Diputació de València compartim este fi a través dels Premis La Memòria a l’Escola. Estos projectes busquen eixa reivindicació davant la violació de drets humans que es van produir al segle passat al nostre territori, al mateix temps que fomenten la defensa de valors com la llibertat, la igualtat i la pau, entre d’altres”.

A més, Enguix va agregar que "des de la Delegació de Memòria Democràtica vam posar en marxa una línia de subvencions per a associacions i grups memorialistes amb 150.000 euros. El projecte de les Missions ha sigut subvencionat per la Diputació de València al 100% amb un cost de 36.800 euros en el marc d'estes ajudes”.

Les Missions de la Memòria prenen forma de xarrades en centres educatius, conferències d'experts, recitals de poesia, entrevistes o visites guiades. Busquen ajudar a construir una ciutadania lliure que encarne el millor dels valors democràtics en el futur.

La Diputació de Vaència ha licitat durant este mes de desembre un total de 8 obres per a la millora de la xarxa provincial de Carreteres valorades en 18.113.973 euros, a les quals se sumaran durant les pròximes setmanes altres cinc obres per valor global de 5.606.169 euros per a la millora de camins municipals d'interés territorial.

La diputada de Carreteres i vicepresidenta segona de la institució provincial, Reme Mazzolari, destaca que “es tracta d'intervencions que res tenen a veure amb les destrosses ocasionades per la dana, i que continuaran amb la programació prevista, igual que la resta d'actuacions que conformen el full de ruta de millora de la xarxa de carreteres dependent de la Diputació”.

En este aspecte, Mazzolari incidix en què “cap municipi veurà retrasats els projectes que tenim en marxa al llarg de tota la província, i continuarem posant en marxa noves actuacions d'acord amb l'estratègia de gestió marcada a l'inici de legislatura per a millorar la seguretat de les nostres carreteres, apostant també per la construcció vies ciclopeatonals i condicionant aquells camins rurals de domini públic que tenen una especial rellevància per a les comunicacions dels municipis”.

Obres ja licitades

Entre les actuacions ja licitades, es troba l'ampliació de la plataforma, així com altres millores, en la carretera CV-470, en el tram Les Cuevas-Loberuela, a la comarca de la Plana de Utiel Requena. Per a esta intervenció, d'uns 6 quilòmetres de longitud, la Diputació de València ha destinat més de 4,8 milions d'euros.

També són d'especial rellevància, per la xifra de pressupost, l'ampliació de la plataforma i millora del drenatge de la carretera CV-641 entre Albaida a Aielo de Malferit, en la qual s'invertiran 3,6 milions; i el condicionament de la carretera CV‐611, en el tram CV‐610 a Benigànim (CV‐612), el qual compta amb una assignació de 2,8 milions d'euros.

D'altra banda, es construirà un itinerari ciclopeatonals en la CV ‐375, entre La Pobla de Vallbona i L'Eliana, amb una glorieta en la intersecció amb el camí de l’Assagador; i es reforçarà el ferm amb millores de traçat en la carretera CV -396, de Bugarra a Ventas de Villar. En cadascun dels dos casos, s'invertirà una xifra superior als 2 milions d'euros.

Altres obres ja licitades són: millores funcionals i de seguretat viària en la carretera CV-675, en els termes de Barx i Simat de la Valldigna (1,1 milions), l'ampliació del pont sobre el riu Sellent en la CV-560, en el terme de Càrcer (966.000 €) i una glorieta en la intersecció de les carreteres CV-310 i CV-328 a Serra (627.000 €).

Actuacions a punt de licitació

En les pròximes setmanes, l'àrea provincial de Carreteres promourà a cinc licitacions més, per un valor global de 5,6 milions d'euros, en este cas destinades a la millora de camins d'interés territorial.

Així, i fruit del conveni subscrit entre la Diputació de València i l'ajuntament de Gandia, la institució provincial invertirà 3.164.850,66 € per a l'actuació “Prolongació de la CV-605. Natzaret-Oliva: carretera d'accés al vaig moldre de Santa Maria”.

També es licitaran de manera imminent quatre obres de millores en altres tants Camins d'Interés Territorial amb actuacions ja aprovades per la Junta de Govern de la Diputació: el Camino de Negrón a N-330 (509.000 €), camí Reial d'Ontinyent a Gandia en els termes d'Ontinyent i Agullent (396.000 €), el Camí de Faura a Sagunt (591.000 €) i el camí vell de Sagunt a Lliria que unix de Bétera i Nàquera (944.000 €).

La Diputació de València ha acollit este dimecres la presentació de la tercera edició de la Feria de la Trufa Valenciana de Chelva, que se celebra el dissabte 21 de desembre en la plaça Major de la localitat serrana. Una edició amb múltiples novetats i en ple creixement en la qual els visitants podran disfrutar de degustacions i tastos de vi en el tradicional mercat de la trufa, actuacions musicals, i demostracions de gossos truferos, entre moltes altres activitats per a tota la família.

Des de l'àrea de Turisme de la Diputació, que col·labora en l'organització de la fira, el diputat Pedro Cuesta destaca la importància que té a nivell turístic la celebració d'un esdeveniment com este en un municipi que ha patit danys significatius a causa de la dana. “Cal posar en valor esta Feria de la Trufa perquè pot servir per a reactivar i dinamitzar el turisme i l'economia de la zona en un moment tan difícil com este”, ha subratllat Pedro Cuesta.

Este suport s'afig a la recent visita realitzada pel diputat de Turisme, Pedro Cuesta, a Chelva amb la finalitat d'avaluar els danys en les infraestructures turístiques, que en el cas del municipi s'han patit especialment en paratges naturals com la ruta de l'aigua i la playeta. Gràcies a esta visita s'estan podent revisar l'estat de les instal·lacions amb els responsables locals i així iniciar la seua recuperació quan més prompte millor.

Per part seua, l'alcalde de Chelva, David Cañigueral, ha destacat “el creixement que esta fira està experimentant any rere any, tant en nombre de llocs en el mercat, que ja aconseguixen els 25, com en organització d'activitats, la qual cosa assegura el futur de la fira”. L'alcalde ha explicat les principals novetats de la tercera edició de la Feria de la Trufa, “com per exemple la nova ruta de la tapa en els diferents locals associats, que oferiran una tapa trufada; o també per primera vegada es vendran productes baix la marca ‘Reserva de la Biosfera del Alto Turia’, com és el cas dels vins, la mel o l'oli de la zona”.

Programa d'activitats

La Feria de la Trufa de Chelva s'inicia el dissabte a les 10 hores amb la inauguració del mercat, que compta amb 25 casetes en els quals s'oferirà tota classe de trufa valenciana i altres productes tradicionals de la Serranía. Al llarg del matí tindran lloc varis showcookings, maridatge de vins i tastos de trufa.

Una de les activitats que més expectació alça entre els visitants és la de les demostracions de perros truferos, en les quals estos animals demostren la seua destresa a l'hora de trobar trufa gràcies al seu olfacte.

Els xicotets podran divertir-se gràcies als tallers infantils i tota la fira es veurà amanida amb les actuacions musicals. Un menjar popular posarà el colofó a la jornada matinal, en la qual també hi haurà cabuda per a realitzar una visita guiada al refugi de la Guerra Civil i la Dula. A la vesprada, a més de la entrega de premis i una nova demostració amb perros truferos, es farà una xarrada sobre la Reserva de la Biosfera del Alto Turia.

El Museu de Prehistòria de València alberga des de hui una mostra que recorre la història valenciana en un viatge de 2.300 anys narrat a través de les seues monedes. Una selecció de 145 peces i alguns objectes personals de Vidal Valle Ortí i de la seua col·lecció numismàtica composta per 1.070 monedes, coneguda com a ‘Regne de València’, la més important del seu gènere, donen forma a esta mostra que podrà visitar-se fins a març de 2025.

Així, la sala d'exposicions temporals del museu de la Diputació situat en el Centre Cultural La Beneficència es convertix en l'escenari d'una mostra única titulada ‘Moneda valenciana. Col·lecció Vidal Valle Ortí’ que oferix als amants de la història i la numismàtica la possibilitat de descobrir com es fabricaven les monedes, quins dissenys es representaven i com van evolucionar al llarg dels segles. També aborda aspectes com l'economia, la política i la societat de cada època que es troben reflectits en les peces exposades.

A més, l'exposició compta amb un joc interactiu per a totes les edats amb preguntes sobre la moneda valenciana. Així mateix, una línia del temps recorre les parets de la sala repassant alguns de les fites més rellevants al llarg de tota la història de la producció monetària valenciana.

“Vidal Valle Ortí va ser un apassionat col·leccionista que va aconseguir reunir una col·lecció de monedes que destaca per la seua singularitat i incalculable valor; la gran majoria d'elles presenten un grau de conservació excel·lent”, ha apuntat el diputat de Cultura, Paco Teruel.

“Cada moneda conta una història -continua Teruel- i en el cas de la Col·lecció Vidal Valle Ortí, es tracta d'una història molt àmplia, des dels primers encunys ibèrics fins a l'època contemporània”. Les 1.070 peces que componen la col·lecció “permeten construir el relat complet de l'evolució monetària valenciana; de fet, cap museu valencià compte entre els seus fons amb una representació similar”, afig.

El responsable de Cultura apunta subratlla que estes peces “són com una finestra al passat i compten informació valuosa sobre les societats que les van encunyar, des d'aspectes econòmics i polítics fins a culturals i artístics, ens permeten apreciar la nostra evolució cultural i artística sent un clar reflex de la diversitat i riquesa del patrimoni cultural valencià”.

Afició per la història valenciana

Per part seua, Vidal Valle Pechuán, fill de Vidal Valle Ortí, ha recordat que el seu pare va col·leccionar monedes i segells durant tota la seua vida: “Era una persona amb molta afició per la nostra història, i d'això tracta l'exposició, de posar en valor la nostra història; la mostra comença des del primer moment en el qual es van encunyar les primeres monedes valencianes, les primeres dracmes i les primeres monedes gregues”.

En este sentit, Vidal Valle apunta que es tracta d'una col·lecció “única”, i “que es trobe en mans de la Diputació, oferint a tothom l'oportunitat de veure-la, complix amb la voluntat del meu pare”, afig.

La directora del Museu de Prehistòria, María Jesús de Pedro, ha mostrat també la seua satisfacció per acollir la col·lecció privada ‘Moneda valenciana. Col·lecció Vidal Valle Ortí’ que està depositada en el museu a través d'un comodat, i ha avançat que el museu preveu traslladar una part de la mostra a l'exposició permanent dedicada a la història dels diners.

“Es tracta d'una col·lecció extraordinària de moneda valenciana de tots els temps, i el gabinet de numismàtica del Museu de Prehistòria és una col·lecció de referència internacional que arreplega tot tipus de moneda, no sols ibèrica, també moneda valenciana en general, romana, de totes les èpoques i tot tipus de diners, tal com es pot veure en l'exposició sobre la Història dels diners; per això, el millor lloc per a custodiar la col·lecció de Vidal Valle, per a estudiar-la i per a donar-la a conéixer era ací, en el Museu de Prehistòria”, finalitza de Pedro.

La Diputació de València reconstruirà infraestructures hídriques destruïdes per la dana en els municipis afectats. Els tècnics d’Egevasa, empresa dependent de la corporació provincial, avaluen els danys en els 2.000 quilòmetres de xarxa d'aigua potable i els 760 quilòmetres de clavegueram que gestiona per a procedir a la renovació de les conduccions afectades, tant d'aigua com de sanejament, els col·lectors danyats i altres elements com a pous, depòsits i estacions de bombament. Així ho han exposat en el Consell d'Administració d’Egevasa celebrat en seu provincial.

Al final de la reunió del Consell d’Egevasa, la vicepresidenta Natàlia Enguix, responsable de l'empresa amb majoria de capital públic, ha destacat “la importància que ha tingut Egevasa en els treballs d'urgència per a garantir el proveïment d'aigua a la població i el restabliment d'un servici bàsic que es va veure greument afectat per la dana”. “La labor que han exercit els tècnics i operaris de l'empresa, en coordinació amb efectius d'altres autonomies, demostren que este equip de govern no s'ha equivocat en posar en valor el paper d’Egevasa i dotar-la amb els recursos necessaris perquè puga exercir el seu treball”, ha afegit Enguix.

El diputat del Cicle Integral de l'Aigua i president del Consell d’Egevasa, Paco Comes, ha coincidit amb la vicepresidenta en “la transcendència d'uns treballs que van formar part de la resposta immediata de la Diputació davant la crisi i que ara, una vegada recuperada una certa normalitat en el servici, s'enfoquen a una reconstrucció en la qual resulten claus les infraestructures hídriques, tant la renovació de les existents com les noves que siguen necessàries i es vagen a executar, tant en aigua potable com en depuració”.

Del balanç s'ha encarregat el gerent d’Egevasa, Juan Ángel Conca, qui ha repassat les principals actuacions tant en el subministrament d'aigua potable, amb més de 100 servicis de camions-cisterna en poblacions com Catarroja, Chiva i Cheste, entre altres; els 750.000 litres d'aigua dispensats per a garantir el proveïment mentre es procedia a localitzar i reparar les fugides, buscant nous punts de proveïment allí on no era possible reparar amb promptitud; la resposta immediata al costat de l’EPSAR per a reparar 75 depuradores amb una inversió de 32 milions d'euros; la revisió amb drons d'una vintena d'infraestructures bàsiques; i les 1.500 analítiques d'aigües i fangs que continuen en marxa en col·laboració amb Salut Pública de la Generalitat.

Actuacions previstes

El Consell d’Egevasa no s'ha centrat només en les actuacions realitzades en els municipis als quals presta servici l'empresa provincial, i altres als que s’ha donat atenció en resposta a l’emergència. Una vegada repassats els treballs, entre els quals destaquen la reconstrucció de xarxes i reparació de fugides duts a terme a Catarroja, Alginet, Benifaió, Cheste, Chiva o Pedralba, així com treballs específics per a buscar nous punts de proveïment, cas de Villar del Arzobispo, Conca ha avançat noves actuacions en els municipis i sistemes en alta gestionats per la Diputació que presidix Vicent Mompó.

Entre elles, la renovació de xarxes de sanejament i col·lectors afectats serà comú per a Alginet, Bugarra, Catarroja, Cheste i Pedralba. Alguns dels col·lectors en els quals està previst actuar són els del carrer Rincón de Bugarra, el de pluvials del barranc de la Silleta de Cheste o els de la zona urbana i industrial de Catarroja. A més, a Cheste es reconstruirà la xarxa d'aigua potable i la canonada de subministrament de la urbanització Aguas Perdidas; i es reposaran pous, depòsits, bombaments i l'equip electromecànic danyat. A Pedralba s'intervindrà en la canalització de la canonada d'impulsió del pou Serratilla al nucli urbà. I en el sistema en alta de l'Alcúdia-Guadassuar es renovaran les canonades en l'encreuament amb el barranc Prada.

En l'actualitat, Egevasa gestiona les xarxes d'aigua potable de 46 municipis de la província i huit sistemes en alta, amb prop de 2.000 quilòmetres de xarxa i servici per a 365.000 habitants. A això cal afegir els 38 municipis en els quals s'encarrega del clavegueram, amb 760 quilòmetres de xarxa que afecten una població de 144.000 habitants. “L'impuls que hem volgut donar a l'empresa s'ha vist reflectit en la dana, una situació límit en la qual vam posar els recursos d’Egevasa i la Diputació a la disposició de tots els ajuntaments afectats, tingueren o no contractat el servici. Al final és una empresa pública i ha d'estar prop de tots els municipis i les persones que els habiten”, conclou Natàlia Enguix.

Des del Servici de Formació de la Diputació de València vos desitgem a totes i a tots unes Bones Festes i un Feliç Any 2025! 

La Diputació de València ha aprovat entre octubre i novembre el sisé i el seté decret del Pla Obert en el que va d'any. L'àrea de Cooperació Municipal que dirigix la vicepresidenta primera, Natàlia Enguix, dona llum verda a 50 nous projectes presentats per 33 ajuntaments de 13 comarques, dels quals 44, un 88%, seran subvencionats íntegrament i només sis al 75%. La partida total de les noves entregues ascendix a 5.383.609 euros, que sumats a les inversions dels decrets anteriors arriben als 26,9 milions d'euros per a un total de 187 projectes aprovats des que a la fi d'abril s'obrira el termini per a presentar sol·licituds.

La vicepresidenta Enguix destaca que el principal programa inversor de la Diputació “no s'ha detingut en cap moment, tenint en compte la resposta immediata que la corporació ha hagut de donar als municipis afectats per la dana. El que farem és ajudar a eixos ajuntaments amb les seues necessitats sobrevingudes i, en paral·lel, mantindre la proximitat amb la resta perquè puguen desenvolupar els seus projectes de legislatura”.

El full de ruta expressat per la titular de Cooperació es traduïx en “una dotació extraordinària de 150 milions d'euros en ajudes directes enfocades a la reconstrucció, que ixen principalment del romanent d'enguany i del crèdit al qual hem recorregut per a ampliar el pressupost del pròxim any; i en una mica més de 100 milions d'euros destinats als projectes del Pla Obert que presenten els municipis durant 2025, tant els afectats com els no afectats per la riuada”.

En la mateixa línia, el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, posa en valor “el treball dels alcaldes i alcaldesses, tant els que estan patint les conseqüències de la dana i centren els seus esforços a restablir els servicis i infraestructures danyades, com els que dediquen la seua atenció a la posada en marxa de projectes de futur per als seus habitants”. “És un moment complicat, de contrastos entre els que tracten de tornar a la normalitat com més prompte millor i els que donen forma als pobles amb els quals han somiat per als seus veïns, i en la Diputació ens hem marcat el repte d'acompanyar a tots els ajuntaments en el camí que els toca recórrer”, assenyala el president.

Nous projectes finançats

Entre les 50 sol·licituds aprovades en els nous decrets del Pla Obert, que anirà subvencionant noves actuacions i ajudant els consistoris i les mancomunitats a desenvolupar les seues iniciatives, destaquen els 620.000 euros que El Genovés destinarà a l'execució d'espais per a la Pilota; els 550.000 euros amb els quals Massamagrell adquirirà una nau al carrer Josep Renau; els 250.000 euros per a la rehabilitació i millora de pistes en el poliesportiu de Losa del Obispo; i els 140.000 euros amb els quals Agullent habilitarà un immoble del barri antic com a seu de les associacions culturals, esportives i socials; els 270.000 euros que costarà l'ampliació del poliesportiu del Mareny; i la renovació de la xarxa d'aigua potable a Vilallonga, amb una dotació de 120.000 euros.

“Esta és l'essència del Pla Obert, un programa amb actuacions diverses que decidixen els alcaldes i alcaldesses per a donar resposta a les necessitats dels seus municipis”, apunta Natàlia Enguix, qui insistix en “l'encert de concebre el pla a quatre anys per a no pressionar amb terminis als ajuntaments, permetre'ls que maduren les iniciatives que necessiten ser finançades i disposen de temps suficient per a executar-les o canviar el concepte inicial en resposta a necessitats sobrevingudes, cas de la dana”.

Entre els projectes presentats des de l'obertura del Pla Obert, més d'un centenar són d'obra, seguits pels de subministrament i en menor mesura els d'adquisició de béns immobles per a ús públic. “El més important és que els ajuntaments treballen bé eixos projectes i tinguen clar què és el que necessiten en cada moment, perquè l'única intenció de la Diputació és que els 350 milions destinats al pla es queden íntegrament als pobles en forma de millores per a la ciutadania”, conclou Enguix.

Els últims decrets del Pla Obert aprovats per la corporació provincial inclouen projectes de Benicull de Xúquer, Llaurí i El Mareny de Barraquetes (Ribera Baixa); Sumacàrcer, L'Énova, Tous, La Pobla Llarga, Castelló i Carcaixent (Ribera Alta); Agullent, Benicolet i Bèlgida (Vall d’Albaida); Rafelbunyol i Massamagrell (Horta Nord); Albal i Picanya (Horta Sud); Quesa i Chella (la Canal); Algar de Palància (Camp de Morvedre); Barx, Piles, Rafelcofer, Alfauir i Vilallonga (la Safor); Losa del Obispo, Alpuente i Domeño (la Serranía); Dos Aguas (Hoya de Buñol); El Genovés, Barxeta i Rotglà i Corberà (la Costera); Vilamarxant (Camp de Túria) i Zarra (Valle de Ayora).

El MuVIM obri al públic dos noves exposicions. A partir d'este dijous i fins al 30 de març de 2025, el museu de la Diputació de València suma al seu catàleg de mostres ‘Les quatre estacions’ de Vinz i ‘Jardins de retalls, fragments de vida’ d'Ana Karina. Les dos propostes oferixen al públic “una reflexió sobre la vida, les diferents etapes de l'ésser humà i totes les vivències i experiències que ens conformen com a persones”, assenyala el director del MuVIM, Rafa Company.

Per part seua, el diputat de Cultura, Paco Teruel, destaca “l'extraordinària oferta d'un museu que combina amb destresa les diferents disciplines artístiques i els estils dels artistes que exposen a les seues sales. El MuVIM torna a demostrar la capacitat per a reflexionar sobre el que ens envolta, combinant l'empíric, l'espiritual i per descomptat les arts plàstiques que són la matèria primera del museu”. Les dos noves exposicions “són un exemple d'eixes reflexions existencials i animen als visitants a participar del debat i aportar les seues respostes”, comenta el responsable provincial de Cultura.

‘Les quatre estacions’ de Vinz arriben a la Sala Parpalló, convidant al públic assistent a reflexionar sobre eixes preguntes que ens acompanyen des de l'inici de la humanitat: Per què som ací? D'on venim? A on anem? Sabem que les nostres cèl·lules es regeneren, però també que amb el temps comencen a degenerar; eixa és potser l'única certesa empírica en una mar d'elucubracions, teories, reflexions i divagacions pel qual sempre resulta interessant navegar.

Ana Karina i els seus ‘Jardins de retalls, fragments de vida’ ocuparan El Vitrall del MuVIM. L'artista argentina, establida a València, recrea amb les seues combinacions de teles, fils i colors una manifestació de la vida, un tot que es construïx a partir de fragments formats per tot el que hem experimentat, conservat i, fins i tot, perdut. Un recordatori que tot el que es trenca o que sembla incomplet, pot adquirir valor formant part d'una cosa molt més gran.

Les quatre estacions i Vinz

L'artista valencià Vinz proposa en ‘Les quatre estacions’ un viatge que comença sense un clar inici i el final del qual és incert, fins i tot en els millors dels casos. Mentres busquem respostes, l'energia que ens definix com a éssers orgànics se'ns escapa. El planeta Terra, que ja existia abans que arribàrem, seguix el mateix cicle vital. La Primavera representa el despertar, el renàixer, l'inici de l’evolució. L'Estiu és l'apogeu, el clímax de la vitalitat. La Tardor marca la disminució d'eixa abundància, portant amb si la melancolia i la serenitat. I quan arriba l'Hivern, sabem que és la fi, però arriba de nou la Primavera.

Vinz (València 1979) va començar el projecte 'Feel Free' als carrers i galeries d'Europa i els Estats Units. Amb la seua obra afirma que la nuesa humana és un símbol de naturalitat i llibertat personal, que expressa a través de collages fotogràfics per als cossos, combinats amb pintura de cap i detalls, la qual cosa suggerix mons reals entrellaçats i mons de somni. En els moments més significatius de la nostra vida -quan naixem, quan estimem, quan morim- estem nus, conclou l'artista.

‘Les quatre estacions’ servixen com una al·legoria de les edats de l'ésser humà, de la dona i l'home. El creador valencià ha exposat en centres culturals com el Centro de Arte Contemporáneo Walter Benjamin a Perpiñán, el Instituto Francés de Valencia, l'Ajuntament de València, en el Museu de Belles Arts de Murcia, el MUVIM, el Palau de la Generalitat o el Centre del Carme de Cultura Contemporània CCCC.

Els jardins de retalls d'Ana Karina

Cada vida, cada jardí, ja siguen naturals o de retalls, s'expressa d'una forma única. Cada retall de tela, cada peça que s'unix a la següent, té una història que contar. Tots estos retalls, arreplegats de peces velles i moments passats, evoquen records i nostàlgia. L'art de transformar-los els atorga noves funcions i significats, convertint estos retalls en el reflex de les nostres pròpies vides, formades per fragments i experiències disperses i inconnexes, però que, en ser reunides, formen una imatge coherent, plena de matisos.

En un jardí, plantes, flors, arbres o arbustos creixen, es desenvolupen i es transformen seguint les lleis de la naturalesa, la genètica i el temps. La vida seguix un cicle clar. Cada llavor plantada és un acte d'esperança, un compromís amb la continuïtat del cicle de la vida, un testimoniatge de la interconnexió de tot allò que està viu, seguint una pauta orgànica, predictible i ordenada, però sempre moltes vegades imprevisible. Este cicle natural és similar en l'evolució constant de la nostra pròpia existència. Els jardins d'Ana Karina ens conviden a reflexionar sobre el valor del que es conserva, del que es deixa anar i del que es transforma.

Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Salamanca (1992), l'artista nascuda a Buenos Aires en 1969 realitza entre els anys 1995-1998 el Mestratge en Arts Visuals a la Escuela de San Carlos de la UNAM, de México D. F., desenvolupant durant eixos anys la seua labor pictòrica i d'investigació. En 2003 obté el Diploma d'Estudis Avançats per la Universitat Politècnica de València, ciutat en la qual actualment residix i treballa. Ha realitzat nombroses exposicions tant nacionals com internacionals (Madrid, Barcelona, València, Lima, San Juan de Puerto Rico, México, San Diego, Perpiñán, Bolonia i Oporto, entre altres) i la seua obra es troba en col·leccions de diferents museus i institucions.

La Diputació de València ha resultat beneficiària d'una subvenció per import de 2,7 milions d'euros per al desenvolupament del projecte ‘Connecta València’, que té com a objectiu principal redirigir els fluxos turístics cap a zones de menor saturació, promovent un turisme més equilibrat i sostenible en tota la província.

El projecte subvencionat ha sigut liderat per l'àrea d'Administració Electrònica de la Diputació, que dirigix Juan Ramón Adsuara, a través de la Secció de Ciutats Intel·ligents. El seu desenvolupament també ha sigut possible gràcies a l'estreta col·laboració de les àrees de Turisme i de Desenvolupament Rural, encapçalades pels diputats Pedro Cuesta i Avelino Mascarell respectivament.

Esta subvenció, atorgada pel Ministeri d'Indústria i Turisme a través de la Societat Mercantil Estatal per a la Gestió de la Innovació i les Tecnologies Turístiques (SEGITTUR), permetrà a la Diputació fer un pas important en la seua estratègia de digitalització de la província, un dels eixos principals que ve implementant l'àrea de Juan Ramón Adsuara. “El projecte permetrà implementar una sèrie d'innovacions tecnològiques i digitals que beneficiaran tant als municipis de la província com als seus ciutadans i visitants”, ha subratllat Adsuara.

Per a aconseguir estos objectius, es durà a terme una evolució i remodelació de l'actual plataforma de província intel·ligent, la qual cosa es traduirà en millors servicis smart per a tots els municipis. A més, això facilitarà la integració de la plataforma provincial en la plataforma de país duta a terme per Segittur, la qual cosa permetrà integrar-se a tots els nivells funcionals i fer ús dels mòduls comuns d'este projecte de país.

Gràcies a esta iniciativa, es desenvoluparan i integraran solucions tecnològiques avançades en la Plataforma de Territoris Intel·ligents Connecta València. Es tracta d'una iniciativa que aglutinarà tant a entitats públiques com privades del sector turístic del territori.

“Volem insistir que tots els ajuntaments de municipis turístics sàpien que poden comptar amb la ferramenta que està desenvolupant la Diputació per a emprar-la de la forma més pràctica”, ha destacat Juan Ramón Adsuara.

Beneficis

El projecte reportarà múltiples beneficis tant per als municipis com per als turistes. En primer lloc, s'aconseguirà una redistribució dels fluxos turístics mitjançant la implementació de tecnologies de mesurament i anàlisi, que permetran redirigir als visitants cap a zones menys saturades, promovent el desenvolupament turístic en àrees rurals i menys conegudes. A més, es millorarà l'experiència turística a través del desenvolupament d'una aplicació mòbil i altres ferramentes digitals, que brindaran informació personalitzada i en temps real, facilitant l'estada dels visitants a la província.

D'altra banda, s'impulsarà la sostenibilitat i la cura del medi ambient mitjançant el monitoratge de dades relacionades amb la mobilitat i els recursos naturals, contribuint a una gestió més eficient i sostenible que reduirà l'impacte ambiental del turisme. El projecte també fomentarà la col·laboració entre municipis i entitats locals, generant sinergies mitjançant l'intercanvi de solucions i coneixements, i enriquirà l'oferta turística de tota la província. La integració en el node nacional desenvolupat per Segittur permetrà compartir algorismes d'intel·ligència artificial i solucions a nivell país, millorant la interacció amb ciutadans i visitants.

Finalment, esta iniciativa serà un motor d'innovació i competitivitat en integrar tecnologies avançades i digitalitzar la informació turística, posicionant a la província de València com una destinació turística intel·ligent i competitiu tant a nivell nacional com internacional.

Competència per a aconseguir la subvenció

Cal tindre en compte la gran faena realitzada des de la Diputació de València per a poder aconseguir una subvenció d'esta magnitud. En total s'han presentat 250 peticions per import de 344 milions, i d'elles tan sols han resultat beneficiaris 46 destins per un import de 96 milions d'euros. “Gràcies a la qualitat tècnica del projecte presentat, així com a l'experiència prèvia en projectes smart a nivell territori, hem aconseguit esta ajuda que marcarà un abans i un després en la transformació digital de la província”, ha manifestat Juan Ramón Adsuara.

La col·laboració entre les tres àrees de la Diputació participants ha sigut clau per a la consecució d'esta ajuda, una col·laboració que ja ha resultat exitosa en altres projectes com el de Destinacions Turístiques Intel·ligents, subvencionat per Red.es, o el Pla d'Accions de Cohesió (ACD). Entre tots ells ja s'han superat els 12 milions d'euros aconseguits en subvencions europees, la qual cosa posa de manifest que la transversalitat entre estes àrees de la Diputació de València és una realitat que està aportant un gran valor afegit als objectius de la corporació i de tots els ajuntaments de la província.