La Diputació de València estudiarà com ajudar als municipis que no han sigut beneficiats pel fons de 100 milions de la Fundació Amancio Ortega. És la principal conclusió de la reunió que este matí han mantingut el president de la corporació provincial, Vicent Mompó, i la vicepresidenta segona, Reme Mazzolari, amb l'alcaldessa de Quart de Poblet, Cristina Mora; l'alcaldessa de Loriguilla, Montserrat Cervera; l'alcalde de Riba-roja, Robert Raga; l'alcalde de Vilamarxant, Héctor Troyano i el tinent alcalde d’este municipi de Camp de Túria, Xavier Jorge.

Estos quatre municipis, que s'han quedat fora de les ajudes del Patronat de la Fundació, havien sol·licitat una reunió amb la Diputació ja que la corporació provincial va col·laborar amb la Fundació per a poder agilitzar l’entrega del fons. En tot cas, ha explicat Mompó, “s'atendrà també la resta d'ajuntaments que han expressat el seu malestar”.

A més, ha concretat el president, “buscarem fórmules per a ajudar als municipis que estan dins dels criteris establits”. La Fundació establix tres nivells d'ajuda per persona, en funció de la gravetat de la situació, de 3.000, 6.000 i 10.000 euros, i tres línies: les ajudes per danys en la vivenda habitual, mobiliari, estris i/o electrodomèstics, per danys en vehicles necessaris per al treball, i la tercera línia es tracta d'ajudes per la pèrdua de la font d'ingressos. Cada ajuntament és qui tramita estes ajudes directes als damnificats per la catàstrofe.

La Diputació va facilitar a la Fundació un primer llistat de municipis més afectats que s'havia elaborat en el CECOPI i a través del satèl·lit Copernicus. Un llistat, després ampliat, que en el moment que es va enviar no arreplegava a estos i altres municipis, que després sí que van ser inclosos. Per esta raó, en previsió que això poguera ocórrer, la pròpia corporació provincial va recomanar a la Fundació que es guardaren 10 milions d'euros per si calia respondre a les necessitats d'altres municipis. No obstant això, ha sigut la Fundació qui ha establit un repartiment amb els seus propis criteris.

A part de la col·laboració amb la Fundació Amancio Ortega, la Diputació i COSITAL València (Col·legi de Secretaris, Interventors i Tresorers de l'Administració Local) han oferit als ajuntaments dels municipis afectats per la dana un model de bases reguladores perquè puguen adaptar-lo a les seues necessitats a l'hora de gestionar el repartiment d'ajudes destinades per esta fundació.

El secretari autonòmic de Turisme, José Manuel Camarero, i el diputat de Turisme de la Diputació de València, Pedro Cuesta, han mantingut este dimecres una reunió amb els alcaldes, regidors i tècnics de turisme de la província de València, on ha presentat les ferramentes amb les quals comptaran els municipis en Fitur 2025 per a poder promocionar els seus destins.

Un encontre que s'emmarca en la ronda de reunions que està establint Turisme Comunitat Valenciana i València Turisme per a coordinar la participació municipal en la pròxima edició d'este certamen que acollirà Madrid del 22 al 26 de gener.

Durant la presentació, celebrada en la Diputació de València, i que ha comptat també amb la presència del director general de Turisme, Israel Martínez, i del cap del servici de Turisme de la Diputació, Xavier Pasucal, s'han detallat totes les possibilitats previstes perquè els municipis puguen promocionar els seus destins durant les jornades professionals de la fira.

El secretari autonòmic de Turisme, José Manuel Camarero, ha volgut posar en valor la imatge homogènia de l'estand de la Comunitat Valenciana per a esta edició de Fitur 2025, “ens presentem com un destí obert, cohesionat i mediterrani que acull amb els braços oberts a qui ens visita”.

Camarero ha incidit en què “el nou disseny de l'estand perseguix unificar el territori i reforçar el concepte de Comunitat basat en la nostra manera de viure, i la nostra Actitud Mediterrània”.

De la mateixa manera, ha avançat que “la innovació i la sostenibilitat són les principals premisses d'esta edició”, afegint que “per primera vegada l'estand de la Comunitat Valenciana reflexa en el seu disseny la fortalesa, competitivitat i professionalització d'este sector”.

Un sector que, segons ha recordat el Secretari Autonòmic, “és el 16% del nostre PIB, dona ocupació a més de 300.000 persones, genera uns ingressos de més de 20.000 milions d'euros i aporta més de 4 mil milions d'euros en impostos”.

El diputat provincial de Turisme, Pedro Cuesta, ha destacat, per part seua, que “la Diputació de València està treballant en coordinació amb la Generalitat i de la mà dels municipis”. València Turisme comptarà en el certamen internacional amb un espai global de treball de 142 metres quadrats “dedicats a la promoció turística de tots els municipis de la província mitjançant el taulell de la seua marca turística, València Turisme, i un extens programa compost per nombroses presentacions de productes turístics locals, demostracions gastronòmiques i altres accions professionals diàries dels 33 municipis i 7 mancomunitats que acudixen a Fitur amb la Diputació”.

També ha destacat la “aposta de la corporació provincial per la presència en els espais tematizados de Fitur 2025, Fitur Screen, Fitur LGTB+ i enguany, per primera vegada, en Fitur Sports”.

Reforç de les ferramentes de l'estand

Respecte a les ferramentes amb les quals podran comptar els municipis per a promocionar els seus destins en l'estand de la Comunitat Valenciana de Fitur 2025, José Manuel Camarero ha explicat que “podran comptar amb taules de reunions que puguen tindre el seu tòtem identificatiu, perquè puguen mantindre reunions professionals”. “Mai els municipis havien tingut tants recursos a la seua disposició per a desplegar la seua agenda professional durant la fira”, ha explicat.

Igualment, els municipis de la Comunitat Valenciana que assistisquen a Fitur 2025, podran utilitzar les sales de presentacions per a promocionar els seus recursos turístics i, a més, promocionar els seus destins mediate catàlegs virtuals on els assistents podran accedir amb codis QR, apostant per incrementar la sostenibilitat eliminant el paper.

Un altre dels espais que podran fer ús els municipis és en la zona de showcooking, on podran mostrar la seua oferta gastronòmica amb la preparació i presentació d'elaboracions culinàries.

En l'estand de la Comunitat Valenciana de Fitur 2025 les set marques turístiques de la Comunitat Valenciana comptaran amb espai propi, que donaran recer a totes les localitats, per la qual cosa podran usar les pantalles que tindrà cada marca i en comptes de posar fullets en un taulell, posar-los en digital.

A més, els dies de fira destinada al públic general, durant el cap de setmana, els municipis podran utilitzar tot l'espai professional per a promocionar-se a través de concursos, activitats d'oci, tallers i exposicions, entre altres.

La Comunitat Valenciana participarà en la pròxima edició de Fitur 2025, que tindrà lloc a Madrid del 22 al 26 de gener amb un estand que se situarà, com en edicions anteriors, en la capçalera del pavelló 7 del recinte de Fira de Madrid-IFEMA.

L'estand de la Comunitat Valenciana de Fitur 2025 destinarà un espai propi a les set marques turístiques Castelló, València Turisme, Costa Blanca, València, Alacant, Elx i Benidorm, a més de destinar zones de treball per a empreses i productes turístics.

La vicepresidenta primera de la Diputació de València i diputada d’Igualtat i Cooperació Municipal, Natàlia Enguix, assistirà este diumenge a l’Auditori d’Aielo de Malferit per a disfrutar de l’espectacle de Pep Gimeno Botifarra ‘Les veus secretes’. La iniciativa, que ha estat impulsada per l’àrea d’Igualtat que dirigix Enguix, té com objectiu destacar el paper determinant que juguen les dones en la conservació de la música tradicional i la cultura valencianes.

La vicepresidenta Enguix explica que “és un orgull veure l’espectacle que està recorreguent el territori valencià. El diumenge estarem a la comarca de la Vall d’Albaida, a Aielo de Malferit, on convidem a totes i tots els veïns del poble, però també de poblacions veïnes perquè disfruten d’una vesprada molt bonica de música en directe”.

L’espectacle ‘Les veus secretes’ està dividit en quatre actes que, en paraules de Pep Gimeno Botifarra durant la presentació de la gira, “poden ser les estacions però també el pas del temps”. Botifarra exposava també que “l'acompanyament audiovisual ha sigut una gran faena de Barret Films, amb les veus de les dones, la seua presència i testimoniatges de persones joves, hereues d'eixa tradició”.

El projecte, que va encetar la seua gira el passat 14 de desembre a l’Auditori d’Olocau, ha visitat ja Bicorp; Massalfassar i Turís. Després de l’actuació del diumenge a Aielo de Malferit, l’espectacle visitarà el diumenge 26 la Casa de Cultura de La Font d’en Carròs.

Al febrer tenim tres cites amb ‘Les veus secretes’. La primera en el centre cultural Mario Monreal de Sagunt, el dissabte 8; la segona a l'Auditori Monterrey de La Pobla Llarga, el divendres 14; i la tercera en el centre cultural Papa Calixto III de Canals, el divendres 28. La ruta musical de Pep Gimeno i la Diputació continuarà el dissabte 1 de març a la Casa de la Cultura d'Albalat de la Ribera; el diumenge 9 de març en el Cinema Teatre Ricardo Cebolla de Corbera; el divendres 21 de març a la casa de cultura Alcalde José Blay Espí del Real de Gandia; i el divendres 28 de març en el Centre Cívic de Barxeta.

La Diputació de València ha aconseguit una nova fita en la seua política formativa per als treballadors de totes les entitats locals de la província, després de superar les 5.700 hores de formació al llarg de 2024, la qual cosa suposa un increment de quasi 1.000 hores respecte a l'any anterior.

Així ho arreplega el balanç de l'any 2024 de l'àrea de Formació que dirigix el diputat Ricardo Gabaldón, qui afirma que “esta millora en les hores de formació dels empleats públics revertix directament en benefici de la ciutadania dels nostres municipis. Cal tindre en compte que una formació contínua dels nostres professionals deriva en una millora directa dels servicis públics”.

En el total de l'any, el servici de Formació de la corporació provincial va dur a terme 256 accions formatives que han rebut 5.313 alumnes entre els treballadors dels ajuntaments i mancomunitats de la província i la plantilla de la pròpia Diputació.

Entre les accions formatives més sol·licitades en 2024 destaquen les relacionades amb l'ús de la intel·ligència artificial en l'administració pública, una matèria que sens dubte marcarà els pròxims anys en el sector. Uns altres dels cursos més demandats han sigut els relacionats amb la gestió i el procediment administratiu; la responsabilitat de l'empleat públic; o l'ofimàtica.

Quant al professorat, durant l'any passat van participar 415 docents, tant de la Diputació com dels propis ajuntaments i altres administracions com la Generalitat; així com universitats públiques i altres entitats valencianes. Esta xifra significa un notable increment respecte als professors que van impartir accions formatives en 2023.

Modalitats formatives

Del total d'accions formatives, un 37% d'elles han sigut cursos presencials o semipresencials. No obstant això, quasi un terç dels cursos s'han impartit de manera en línia, consolidant-se així l'aposta per una modalitat que facilita l'accés de molts treballadors a les classes. La resta de modalitats es repartixen entre les jornades i sessions formatives, els vídeo cursos i les píndoles formatives.

“La consolidació del servici de formació que oferim a tots els ajuntaments de la província va en línia amb la raó de ser de la Diputació, que no és una altra que ajudar i fer costat als nostres municipis, especialment als més xicotets, en totes aquelles matèries que per si sols no poden cobrir”, ha manifestat Ricardo Gabaldón.

Cursos reprogramats a conseqüència de la DANA

Des de l'àrea que dirigix Ricardo Gabaldón es va prendre la decisió de suspendre temporalment prop d'una trentena de cursos que estaven programats per a realitzar-se després del 29 d'octubre de 2024. Totes estes accions formatives es realitzaran al llarg d'este primer trimestre de 2025.

"Un percentatge molt alt dels nostres alumnes i alumnes residien o treballaven en pobles afectats directament per la DANA, per la qual cosa des de la institució provincial es va prendre la decisió de suspendre'ls. D'una banda vam voler llançar un missatge d'ànim i de comprensió perquè pogueren centrar les seues prioritats, i per un altre, evitar desplaçaments que posaren en perill la seua integritat, en tractar-se, molts d'ells, de cursos presencials", ha indicat Ricardo Gabaldón.

La Diputació de València ha fixat una inversió de més de 16 milions d'euros per a la millora de carreteres i camins de la Vall d'Albaida. Esta és la dada principal del balanç d'actuacions de millora en infraestructures de la comarca que este dijous han realitzat a Ontinyent la vicepresidenta primera, Natàlia Enguix, i la responsable de Carreteres i vicepresidenta segona, Reme Mazzolari, acompanyades per l'alcalde de la capital de la Vall d'Albaida i amfitrió de l'encontre, Jorge Rodríguez.

En l'acte, que ha tingut lloc al Museu del Tèxtil de la Comunitat Valenciana, han participat alcaldes i alcaldesses de la comarca que han pogut resoldre els seus dubtes sobre els processos en marxa de la Diputació que presidix Vicent Mompó. La titular d'Infraestructures, Reme Mazzolari, ha destacat “la millora de la seguretat com a eix estratègic sobre el qual giren totes les actuacions en carreteres i camins”, per la qual cosa la majoria de les actuacions “incidixen en aspectes com l'ample de plataforma, el disseny del traçat o la millora del drenatge per a l'evacuació d'aigua; a més d'altres detalls com la senyalització”.

Així mateix, Mazzolari ha volgut recordar que “l'àrea de Carreteres té un full de ruta que no es veurà alterat per les actuacions de reparació i reconstrucció a conseqüència del pas de la dana per la província de València, ja que estes s'estan executant mitjançant procediments d'emergència amb les seues pròpies assignacions pressupostàries”; pel que “cap zona quedarà arrere en el propòsit de millora contínua de les carreteres provincials que va assumir este equip de govern”.

Per part seua, la vicepresidenta primera Natàlia Enguix ha coincidit amb Mazzolari en la importància de la seguretat com a eix de la gestió provincial en Infraestructures, i ha afegit que el treball desenvolupat per la Diputació en la xarxa provincial de carreteres “permet que tinguem comarques més atractives per a viure i també per al flux comercial i la instal·lació d'empreses que desenvolupen l'economia dels nostres pobles i combaten el problema de la despoblació”. “És el cas de la Vall d'Albaida, on estem millorant de manera considerable tant les comunicacions entre els nostres municipis com els servicis que presten els ajuntaments i que milloren la vida de les veïnes i veïns”, ha afegit Enguix.

Actuacions finalitzades i en curs

Acompanyades per l'equip tècnic de l'àrea provincial de Carreteres, una de les actuacions que han abordat Enguix i Mazzolari és la millora del drenatge i la seguretat viària en les carreteres CV-651, CV-655 i CV-668 en els termes de Moixent, Fontanars del Alforins i Ontinyent. L'actuació ha comptat amb una inversió pròxima als 2,5 milions d'euros i les obres ja s'han executat.

També finalitzada està la intervenció de millora de l'accés nord a Beniatjar, a través de la CV-615. En este cas, ja s'han dut a terme les obres en el tram que connecta amb el nucli urbà del municipi, entre els punts quilomètrics 3+200 i 4+500. L'actuació tindrà continuïtat amb els altres tres quilòmetres que porten fins a la connexió amb la CV-60, la licitació del qual està prevista per al primer trimestre de 2025. La inversió total sobre la carretera d'accés Nord al municipi, que quedarà renovada en tota la seua extensió, és de 3.130.000 euros.

En execució es troba la construcció d'una glorieta en el quilòmetre 2,3 de la carretera CV-651, així com millores puntuals entre la rotonda i l'A-7, entre els punts quilomètrics 20+070 i 20+810, en el terme municipal d'Aielo de Malferit. Esta intervenció compta amb un pressupost de 1,4 milions d'euros. També es troba adjudicada ja l'obra de condicionament i millora de la seguretat viària de la travessia d'Otos en la carretera CV-616, en la qual la Diputació ha invertit prop d'un milió d'euros. L'inici dels treballs serà imminent.

Altres obres ja licitades són l'ampliació de plataforma i millora del drenatge en la CV-641, per valor de 3,6 milions d'euros; i el condicionament de la CV-611, en el tram que discorre entre la CV-610 i la CV-612 en el terme de Benigànim, en la qual s'invertiran 2,8 milions d'euros.

Projectes constructius en redacció

L'àrea de Carreteres de la Diputació de València treballa també en la redacció de diferents projectes constructius de millora de les carreteres de la Vall d'Albaida. Cal destacar el de ‘Ampliació de plataforma i itinerari ciclopedestre en la carretera CV-614. Tram del pk 0+930 al pk 3+500. Termes municipals de Castelló de Rugat i Salem’, que ja ha sigut finalitzat i sotmés a informació pública i que suposarà una inversió de més de 4 milions d'euros.

Altres projectes en redacció són el de ‘Ampliació de plataforma i itinerari ciclopedestre en la carretera CV-613, des de la CV-620 a Guadasséquies. Tram del Pk 0+000 al Pk 2+730’ en els municipis de Guadassequies, Sempere i Benissuera; el projecte de ‘Itinerari per als vianants en la carretera CV-639, accés a Bufali. Tram del Pk 1+600 al Pk 2+240’ i el de ‘Rehabilitació de ferm i millores funcionals en la carretera CV-640, accés a l'Olleria pel cementeri’.

Així mateix, al llarg de 2025 s'iniciarà la redacció dels projectes de ‘Actualització del projecte de condicionament de la CV-691, d'accés a Rugat’ i de ‘Millora de la carretera CV-642 entre l'Olleria i l'accés a l'antic port d'Olleria’, i es realitzarà la contractació dels servicis per a la redacció dels projectes de ‘Condicionament de la carretera CV-621 entre Benigànim i Quatretonda’ i de ‘Millora de la Seguretat Viària, reforç de ferm i itinerari ciclopedestre en la CV-608, de Llutxent a Pinet’.

Camins i mobilitat sostenible

La compareixença de Natàlia Enguix i Reme Mazzolari ha servit també per a informar de les actuacions desenvolupades a través de l'àrea de Carreteres pertanyents al Pla Provincial de Camins, articulades mitjançant subvencions als ajuntaments afectats. Així, l'Ajuntament d'Albaida podrà rehabilitar el pont sobre el riu en la carretera de Xàtiva gràcies a una subvenció de 426.000 euros amb càrrec al pla provincial de 2024.

D'altra banda, està previst iniciar la tramitació d'altres dos subvencions, en estos casos integrades en el Pla de 2025. Es tracta d'una ajuda de 300.000 euros a Albaida per a actuar sobre l'antiga carretera nacional N-340 i construir un itinerari ciclopedestre de connexió amb El Palomar; i una altra ajuda directa a l'Ajuntament d'Ontinyent per a millorar la connexió del Camí de l’Ombria amb el nucli urbà. Les responsables provincials han visitat al costat de l'alcalde, Jorge Rodríguez, el tram del Camí de l’Ombria en el qual està previst actuar.

En la línia de millora de la mobilitat sostenible a la comarca, la Diputació de València ha redactat ja el projecte de reconversió en un itinerari ciclopedestre de l'antiga carretera CV-611, entre Benigànim i la Pobla del Duc, les obres del qual es licitaran en 2025.

Camins d'interés territorial

En el primer trimestre d'enguany també veurà la llum la licitació de les obres en el Camí Reial d'Ontinyent a Gandia, que connecta diferents municipis de les comarques de la Vall d'Albaida i la Safor, i que suposarà una inversió de 396.344 euros. L'actuació s'emmarca en el programa per a la Millora dels Camins d'Interés Territorial, impulsat per l'àrea provincial de Carreteres, i, segons ha explicat Natàlia Enguix, “donarà continuïtat a les obres que havia executat l'Ajuntament d'Ontinyent entre el km 0 i el 0,32 per a arribar completar l'actuació fins a la connexió amb Agullent”.

Així mateix, l'àrea de Carreteres que dirigix Reme Mazzolari continuarà inventariant els camins d'interés territorial de la comarca -traçats secundaris que són molt transitats i que en alguns casos constituïxen vies de connexió importants entre municipis- a fi de poder executar les obres per al seu condicionament i millora.

Atés    que    el    termini    establit    per    a    l'execució    de    les    inversions subvencionades finalitza el pròxim el 31 de desembre de 2024, i el de justificació 11de abril de 2025.

S'acorda ampliar el termini d'execució i de justificació  de  la  convocatòria  de subvencions  amb  destinació  a  actuacions  de  Smart  City  2024,  fins  al  30  de  juny  de 2025 i el 11 d'octubre de 2025, respectivament.

Publicat en BOP Núm. 6 del 10 de gener de 2025 (vore anunci)

Més de 7.000 persones s'han il·lusionat, entre el 12 de desembre i el 4 de gener, amb l'estrena d'‘Un Nadal de Circ amb Escalante’. L'espectacle nadalenc de l’Escalante, el teatre de la Diputació de València, ha sigut tot un èxit entre la comunitat educativa i les famílies de la mà de la companyia castellonenca LA FAM, que ha transformat el Teatre Principal en un gran magatzem de circ al llarg d'estes festes i ha penjat el cartell de complet en la majoria de passes.

“El Escalante s'ha convertit en un imprescindible en l'agenda cultural i d'oci familiar de València cada Nadal. És un referent del teatre infantil i juvenil en tota España i així ho demostra amb les seues propostes al llarg de la temporada, i especialment en èpoques com esta, on les famílies han pogut disfrutar d'un espectacle que deixa sense paraules i a preus populars”, ha assenyalat Rocío Gil, diputada provincial de Joventut i Teatres.

La directora i coordinadora artística, Marylène Albentosa, ha detallat que les 18 funcions d'‘Un Nadal de Circ amb Escalante’ han reunit al pati de butaques del Teatre Principal a 7.033 persones, de les quals 4.882 corresponen als passes per a famílies. “Vull donar l'enhorabona a l'equip artístic de LA FAM per esta obra que ens ha fet il·lusionar-nos amb el món circense tant als més xicotets com als majors”, ha apuntat.

Un circ multidisciplinari amb vint intèrprets en escena

‘Un Nadal de Circ’ és un espectacle creat per LA FAM Produccions i dirigit per Sergi Heredia destinat a públic a partir de tres anys. A més, compta amb visió externa d'Adrian Schvarzstein, vestuari de Pascual Peris, escenografia de César Marín, il·luminació de Juanjo Llorens i música composta per Juanjo Ballester i interpretada en directe per diversos músics. Sobre l'escenari, una vintena d'intèrprets ha captat totes les mirades: Víctor Segarra, Gustavo Arruda “Guga”, Laura Barba, Miguel Molinero, David Tornadijo “Torna”, Paco Caravaca, Dídac Cano, Amanda Wilson, Cira Cabases, Edu Martínez, Javier Garrido, Elena Vives, Diego García, Mariona Moya, Mario Herrero i Rubén Traver.

L'obra inclou números de gran complexitat, com la bàscula coreana, funambulisme, verticals en bastons d'equilibri, el diàbolo, suspensió capil·lar, cintes aèries o equilibrisme sobre botelles, així com coreografies grupals i algunes sorpreses que han aconseguit emocionar el públic i mantindre'l en suspens al pati de butaques. Un veritable viatge al cor d'esta disciplina artística que ha sigut possible gràcies a divertits i entranyables personatges que, amb la seua interacció amb els espectadors i espectadores i la música en directe, han creat una atmosfera molt especial.

El centre d'arts escèniques de la Diputació de València ha completat l'experiència amb sessions de mediació per a la comunitat educativa a càrrec de les mediadores Anna Albaladejo i Maribel Baiona, amb les quals l'alumnat ha pogut plantejar preguntes o curiositats al costat de membres de l'equip o del mateix director de l'obra.

La temporada 24-25 del Escalante continua fins al proper mes de maig amb multitud de propostes destinades a públic de primera infància, Primària i Secundària. Les entrades de tots els espectacles poden adquirir-se en la web www.escalantecentreteatral.dival.es i en taquilla abans de cada representació.

Activitats culturals en La Beneficència

L'altre focus cultural d'activitats nadalenques organitzades per la Diputació de València ha sigut el Centre Cultural La Beneficència, al qual han acudit un total de 6.560 persones per a disfrutar de la variada oferta d'actes programats per l'àrea de Cultura que dirigix el diputat Paco Teruel.

Entre el 13 de desembre i el 5 de gener la Sala Alfons el Magnànim ha acollit un total de quatre concerts musicals. A això cal afegir el taller de Nadal ‘La fàbrica de joguets’ que ha tingut lloc en el Museu Valèncià d’Etnologia, i els tallers, les visites guiades a exposicions i la ‘Biblioteca de Nadal’ organitzats pel Museu de Prehistòria de València.

“Tant el concert de la l’Escolania de Nostra Sra dels Desemparats, com els concerts de música clàssica i piano han tingut una gran acceptació per part del públic. També els tallers infantils organitzats pel Museu de Prehistòria i per l’Etno han tornat a estar, per segon any consecutiu, plens de públic infantil. Este bon acolliment ens anima a treballar cada dia més en la programació d'activitats en este magnífic centre cultural de la Diputació de València i també en itinerància per tota la província”, ha expressat Paco Teruel.

La Diputació de València ha aprovat este divendres, sense vots en contra, la renovació de l'acord de cooperació entre la corporació provincial i l'EPSAR, ens de la Generalitat que s'encarrega de la gestió de l'aigua, per a construir huit noves depuradores i realitzar millores en les estacions d'altres 70 municipis valencians. El nou conveni, pendent ara d'aprovació per part del Consell, destinarà 51,5 milions d'euros a obres de depuració en el període 2025-2028, i se suma als 32,5 milions que els dos ens van destinar a actuacions d'urgència en altres 75 depuradores afectades per la dana, que es troben ja en marxa.

La vicepresidenta primera i presidenta del Consell d'Egevasa, Natàlia Enguix, i el diputat del Cicle Integral de l'Aigua, Paco Comes, han coincidit en la importància d'un acord recolzat per tots els grups amb representació en la cambra provincial, a excepció de Compromís que s'ha abstingut en el ple extraordinari convocat per a validar l'acord. El nou conveni contempla la construcció de noves estacions a Andilla, Requena, Alpuente, Albaida, Gavarda, Sot de Chera, la Puebla de San Miguel i Almiserà-Llocnou de Sant Jeroni, així com millores substancials en estacions d'altres 70 localitats de menys de 10.000 habitants.

En paraules de la vicepresidenta primera, Natàlia Enguix, “l'acord posa de manifest la voluntat d'este equip de govern de reforçar l'acció conjunta amb la Generalitat i impulsar, a nivell intern, l'empresa pública Egevasa com la potent ferramenta que és per a treballar de manera directa en un àmbit fonamental com és el Cicle Integral de l'Aigua”. “Tenim la capacitat de conveniar per a ajudar els ajuntaments a resoldre els problemes en depuració, que poden implicar conseqüències penals, i per a això hem creat un servici específic de l'aigua i potenciem acords com el de l'EPSAR, que ens ha permés posar en marxa actuacions d'emergència a conseqüència de la dana”, afig la vicepresidenta.

La responsable de la Junta General d'Egevasa ha insistit en la importància de “desbloquejar un acord que estava estancat durant anys i requeria voluntat política, cobertura legal i professionals qualificats per a fer front als treballs; eixos tècnics i operaris que tenim tant en l'EPSAR com en Egevasa, l'empresa dependent de la Diputació que s'encarregarà de la coordinació dels treballs en 78 municipis en els pròxims anys”.

Recursos econòmics, tècnics i humans

El nou acord entre la Diputació que presidix Vicent Mompó i l'Entitat Pública de Sanejament d'Aigües Residuals de la Comunitat Valenciana (EPSAR), que dona continuïtat al conveni firmat en 1999, destina més de 50 milions d'inversió, en el termini de quatre anys, per a millorar i construir depuradores en 78 municipis de menys de 10.000 habitants, a més de les actuacions d'emergència que puguen sorgir. Amb l'anterior conveni “s'han garantit els recursos tècnics, econòmics i humans en matèria de depuració, donant resposta immediata davant crisi com va ser la dana de 2019 a Ontinyent o la recent riuada que ha afectat a prop d'un centenar de municipis”, explica el diputat Paco Comes.

El responsable provincial del Cicle Integral de l'Aigua ha desglossat la inversió contemplada en el nou acord, amb “una aportació de 51,5 milions d'euros dels quals 45 corresponen a l'EPSAR, el finançament de la qual prové del cànon de sanejament, i 6,5 milions a la Diputació, que s'encarregarà a més de la coordinació i posada en marxa dels treballs”. El nou acord “s'estendrà durant els pròxims quatre anys, amb una partida de 5,6 milions per a 2025; 22,3 milions en 2026; 16,7 milions en 2027; i uns set milions d'euros l'últim any”, detalla Comes.

“Este és un exemple de la utilitat que pot tindre per a la ciutadania la col·laboració entre administracions”, insistix el diputat del Cicle Integral de l'Aigua, qui destaca “el marc jurídic, tècnic i administratiu que aporta seguretat a l'acord i permet intervindre de la forma més ràpida i eficaç davant emergències com la que ha causat la dana, i en matèria de depuració en general, un tema capital per al medi ambient i la salut humana”.

En este sentit, els tècnics de la Diputació celebren la consecució de l'acord per al finançament i execució d'infraestructures i actuacions en instal·lacions hidràuliques a la província, “tant en municipis que no compten amb estacions de tractament com en uns altres que sí que disposen d'estes instal·lacions però no complixen completament amb els paràmetres d'abocament”. El cap de servici d'Aigua i Residus de la Diputació, Juanjo Mayans, i el gerent d'Egevasa, Juan Ángel Conca, coincidixen en la importància de disposar d'un marc jurídic per a treballar en la xarxa pública d'infraestructures més extensa que existix, que és el cicle de l'aigua. En la seua opinió, “la depuració és la millor ferramenta contra la sequera, ja que ens permet reaprofitar l'aigua i retornar-la a la naturalesa en les millors condicions”.