La Diputació de València ha concedit una subvenció directa de 166.000 euros a l'Arquebisbat per a consolidar i restaurar l'església parroquial de San Miguel Arcángel d'El Collado, aldea d'Alpuente. L'ajuda s'emmarca en el programa de recuperació de patrimoni eclesiàstic de l'àrea de Cooperació Municipal que dirigix la vicepresidenta Natàlia Enguix, que té previst invertir més de mig milió d'euros anuals en este tipus d'actuacions en monuments de gran valor arquitectònic i cultural.

Enguix explica que esta línia de subvencions “es gestiona directament a través de l'Arquebisbat de València, ja que els edificis són de titularitat eclesiàstica i les reparacions no les pot realitzar qualsevol entitat ni aplicar-se per concurrència competitiva”. La vicepresidenta primera i responsable de Cooperació Municipal afig que l'objectiu de les inversions és “protegir monuments de gran valor històric i cultural, que són al mateix temps espais d'encontre social en els nostres municipis i comarques, cas d'esta església que és un punt de trobada clau en una aldea amb poc més de 40 habitants”.

En este sentit, l'alcaldessa d'Alpuente, Itziar Méndez, agraïx “l'esforç per part de la Diputació i de l'Arquebisbat per a conservar i cuidar el nostre patrimoni local, fonamental per a la reactivació de la vida social i cultural del nostre poble i les seues aldees”. “Una vegada més, la Diputació demostra que està ací per a atendre les necessitats dels municipis xicotets i que és una institució imprescindible per a les comarques d'interior”, afig Méndez.

El temple de San Miguel Arcángel d'El Collado va ser construït en 1796 i en l'actualitat presenta una deterioració significativa. L'actuació finançada per la Diputació pretén, en una primera fase, detindre la deterioració, consolidar l'estructura i retornar l'estètica original a la façana principal i el campanar. “La restauració de monuments històrics té un impacte positiu no sols en termes de conservació patrimonial, sinó també en la millora de l'entorn urbà i rural”, assenyala la vicepresidenta Enguix.

L'antic rellotge i el retaule gòtic

Els treballs subvencionats en esta església considerada Bé de Rellevància Local inclouen el sanejament, neteja i reparació de les superfícies, forats i elements decoratius; la col·locació de malles per a evitar l'accés de coloms que embruten i deterioren l'edifici; l'aplicació de pintura i un tractament hidrofugant; i la restauració de l'antic rellotge de la façana, canviant el sistema intern per un elèctric.

La primera fase de la intervenció ha de realitzar-se amb urgència a causa de l'avançada deterioració tant de la façana com del campanar, que posa en risc la seguretat de l'edifici. També s'actuarà en els béns mobles que alberga el temple, cas del retaule gòtic de l'altar, un conjunt atribuït a l'artista valencià Miguel Alcanyis datat a principis del segle XV. Encara que el retaule va ser salvat de la destrucció durant la Guerra Civil i presenta una disposició no original, continua sent una peça d'enorme valor històric i artístic.

En resum, l'objectiu del finançament provincial és garantir la seguretat estructural, conservar un edifici amb segles d'història i preservar les condicions adequades per al culte religiós en l'aldea d'Alpuente, a la comarca de la Serranía. En este sentit, la vicepresidenta Enguix apunta que l'església d'El Collado “no sols té una funció religiosa, sinó que actua com a espai de reunió de la comunitat, amb la celebració d'esdeveniments socials, religiosos i culturals”.

L'actuació que l'Arquebisbat durà a terme a l'Església de San Miguel d'El Collado forma part del programa de recuperació del patrimoni eclesiàstic de la Diputació, que enguany finançarà treballs en els temples de Silla, Massalavés, Benavites, Llíria, La Punta i Oliva. La Diputació que presidix Vicent Mompó també ha portat de tornada esta legislatura les ajudes per a recuperació de patrimoni civil, amb una dotació de huit milions d'euros que gestiona igualment l'àrea de Cooperació de Natàlia Enguix.

El mateix Mompó ha posat com a exemple estes actuacions en matèria de patrimoni a l'hora d'assegurar que la Diputació “continuarà treballant al costat dels ajuntaments per a garantir la resposta immediata i l'ajuda als municipis afectats per la dana, sense oblidar els projectes de present i de futur de la resta de municipis de la província, que tenen esta institució a la seua disposició per a tot el que necessiten”.

La Diputació de València ha tancat 2024 amb més de 32 milions d'euros assignats als municipis de la província en el marc del Pla Obert, el principal programa inversor de la corporació provincial. En el primer any d'execució del pla, l'àrea de Cooperació Municipal que dirigix la vicepresidenta primera, Natàlia Enguix, ha donat llum verda a 215 projectes presentats per ajuntaments de totes les comarques, la gran majoria -prop del 90%- finançats al cent per cent i la resta al 75%.

El Pla Obert d’Inversions és un programa quadriennal amb una dotació global de 340 milions d'euros per a municipis i 10 milions per a mancomunitats. Fins a la data, la Diputació ha aprovat huit decrets amb una inversió de 32,1 milions, des que a la fi d'abril del passat any s'obrira el termini per a presentar sol·licituds. De cara al present exercici, la vicepresidenta Enguix recorda que “hi ha pressupostats 105 milions d'euros per a continuar avançant en l'execució dels projectes que ens plantegen els municipis”.

En l'últim trimestre de 2024 s'han aprovat tres decrets amb 80 propostes dels consistoris, l'últim el mes de desembre amb un total de 28 projectes i 5.209.000 euros d'inversió. “Una de les grans novetats és que els municipis afectats per la dana podran invertir els diners del pla en projectes vinculats a la reconstrucció, sense necessitat de respectar els percentatges establits quant a actuacions del cicle de l'aigua, zones verdes i instal·lacions esportives”, recorda Natàlia Enguix.

Resposta immediata

Una de les principals fortaleses del pla, el més ambiciós en la història de la Diputació, és la seua flexibilitat. No hi ha terminis tancats per a la presentació de sol·licituds, que es van aprovant segons arriben a l'àrea de Cooperació que dirigix la mateixa Enguix. “Precisament la concepció d'un pla a quatre anys està facilitant als ajuntaments afectats l'adaptació dels projectes per a enfocar-los a la reconstrucció, reforçant la resposta immediata que la institució ha donat a eixos municipis, sense oblidar-nos de la proximitat amb la resta perquè puguen desenvolupar els seus projectes de legislatura”.

En la mateixa línia, el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, posa en valor “el treball dels alcaldes i alcaldesses, tant els que estan patint les conseqüències de la dana i centren els seus esforços en restablir els servicis i infraestructures danyades, com els que dediquen la seua atenció a la posada en marxa de projectes de futur per als seus habitants”.

“És un moment complicat, de contrastos entre els que tracten de tornar a la normalitat com més prompte millor i els que donen forma als pobles amb els quals han somiat per als seus veïns, i en la Diputació ens hem marcat el repte d'acompanyar a tots els ajuntaments en el camí que els toca recórrer”, assenyala el president, que destaca l'ajuda directa de 150 milions d'euros que la corporació ha destinat per a fer front a les conseqüències de la dana.

Projectes finançats

Entre les sol·licituds aprovades en el nou decret del Pla Obert, que anirà subvencionant noves actuacions i ajudant els consistoris i les mancomunitats a desenvolupar les seues iniciatives, destaquen els prop de dos milions d'euros per a la nova xarxa de sanejament a Benetússer; els 480.000 euros que Tavernes de la Valldigna destinarà a l'adquisició d'un magatzem per a la seua brigada municipal; els 400.000 euros per a la substitució de la gespa artificial dels camps de futbol de poliesportius d'Alzira; i els 350.000 euros destinats a la reforma de les escoles velles d'Almoines.

Estes actuacions se sumen a altres d'urbanisme, millora de zones verdes i instal·lacions esportives, renovació del cicle integral de l'aigua i edificis municipals o adquisició d'immobles, vehicles i materials que ja han sigut aprovades en el Pla Obert 2024-27. Entre els projectes presentats des de l'obertura del Pla Obert, més d'un centenar són d'obra, seguits pels de subministrament i en menor mesura els d'adquisició de béns immobles per a ús públic. “El més important és que els ajuntaments treballen bé eixos projectes i tinguen clar què és el que necessiten en cada moment, perquè l'única intenció de la Diputació és que els 350 milions destinats al pla es queden íntegrament als pobles en forma de millores per a la ciutadania”, conclou Enguix.

La Diputació de València ha donat llum verda al projecte presentat per l'Ajuntament de Benetússer per a la renovació integral del cicle de l'aigua, l'ampliació de les voreres i la millora de l'accessibilitat en l'avinguda Camí Nou, la principal via del municipi de l'Horta Sud. L'actuació, amb un pressupost d'1.900.000 euros, inclourà la substitució del mobiliari urbà i l'enllumenat danyat per la dana que va afectar greument a Benetússer i a tota la comarca.

El projecte forma part de l'últim decret aprovat del Pla Obert, el principal programa inversor de la corporació provincial amb 350 milions d'euros per a municipis i mancomunitats. “El temps ha demostrat que va ser un encert desenvolupar este pla a quatre anys per a llevar la pressió dels terminis, eliminar burocràcia i permetre als ajuntaments fer front a necessitats sobrevingudes, com desgraciadament s'ha posat de manifest amb la dana”, assenyala la vicepresidenta primera i responsable de Cooperació, Natàlia Enguix.

En el cas de Benetússer, el consistori té assignats 2.028.000 euros en el Pla Obert, 356.000 euros més que en els plans d'inversions de l'anterior legislatura. L'alcaldessa, Eva Sanz, explica que la intervenció en el Camí Nou “estava prevista des d'abans d'arribar la dana, però és cert que executar l'obra ens permetrà a més substituir el mobiliari urbà i l'enllumenat que ha resultat danyat en la principal via del nostre municipi”.

El projecte que finançarà la Diputació a través del Pla Obert consistirà en la renovació tant de les conduccions d'aigua potable com del clavegueram, aprofitant els treballs en el subsol per a escometre en superfície millores en l'accessibilitat, principalment amb l'ampliació de les voreres. “Destinarem al Camí Nou la pràctica totalitat dels diners que ens toquen en el Pla Obert; la resta pot cobrir desperfectes ocasionats per la dana o s'invertirà en la millora dels parcs”, apunta l'alcaldessa i diputada provincial.

Agilitat i proximitat

El primer projecte presentat per Benetússer en el marc del Pla Obert 2024-27 és un dels dos aprovats a municipis de l'Horta Sud en l'últim decret de l'any recentment acabat, junt amb la rehabilitació energètica d'un habitatge municipal de Picanya. La vicepresidenta Enguix destaca “l'agilitat amb la qual els ajuntaments estan presentant les seues sol·licituds i l'eficiència amb la qual la Diputació aprova els projectes i acompanya als municipis en el procés, perquè fins a l'últim euro del pla es traduïsca en millores reals per als nostres pobles i ciutats”.

En 2024, any en què es va posar en marxa el pla, la corporació que presidix Vicent Mompó ha aprovat 215 projectes de municipis de totes les comarques, amb una inversió superior als 32 milions d'euros. El pressupost de 2025 contempla altres 105 milions perquè els 264 consistoris i les mancomunitats, beneficiaris del programa, puguen continuar presentant les seues sol·licituds fins a completar l'assignació que els correspon en el Pla Obert. “Concedirem totes les facilitats als afectats per la dana per a ajudar-los en la reconstrucció, sense oblidar-nos de la resta de municipis”, conclou Enguix.

Per part seua, el president provincial, Vicent Mompó, reforça eixa implicació a la qual apunta Natália Enguix. “Els ajuntaments afectats per la riuada saben que la Diputació estarà ací per a ajudar-los en tot el que puga, fins i tot en àmbits en els quals no tenim competències però busquem la manera d'ajudar, com és el cas de la neteja del fang en els garatges. És important que la resta d'alcaldes i alcaldesses tinguen clar també que no deixarem a ningú arrere i que estarem prop d'ells per a impulsar eixos projectes de present i de futur que somien per als seus municipis”.

La Diputació de València ha concedit una ajuda directa de 30.000 euros a l'Ajuntament de Cullera per a la reparació de la coberta de la caserna de la Guàrdia Civil. La subvenció està inclosa en el pressupost de 2024 i forma part del programa que coordina l'àrea de Cooperació que dirigix la vicepresidenta primera, Natàlia Enguix, en el marc del conveni firmat el mes de juliol passat entre la Diputació, la Delegació del Govern i els municipis beneficiaris per a la reforma i conservació de 21 casernes a la província.

Els treballs a realitzar en la caserna del municipi de la Ribera Baixa estan destinats a solucionar els problemes d'humitats detectats i millorar tant la impermeabilització com la durabilitat estructural de l'edifici. Entrant en els detalls, l'obra consistirà en la retirada de l'excedent de grava i la làmina perimetral per a, a continuació, instal·lar una solució monocapa no adherida i un revestiment de grava. En matèria d'acabats, s'aplicarà pintura plàstica en superfícies interiors i exteriors, en estes últimes amb cobertures resistents a la intempèrie.

La vicepresidenta Enguix ha destacat tant la col·laboració entre administracions d'àmbit provincial i estatal com el paper que exercixen els ajuntaments, que són els beneficiaris directes d'unes ajudes que han arribat als 600.000 euros en el pressupost de la Diputació de 2024. “Volem que l'acord s'allargue en els anys i que només siga el començament d'una fructífera col·laboració amb l'administració estatal i els nostres ajuntaments per a renovar i adequar en els pròxims anys totes les casernes de les comarques valencianes”, ha assenyalat la mateixa Enguix.

Per part seua, el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, posa en valor el paper de la institució provincial en iniciatives que superen l'àmbit de les seues competències. “Continuarem fent tot el possible per a millorar els nostres pobles i els seus servicis i per a vertebrar la província”, ha assegurat, abans de ressaltar la importància d'un conveni a tres bandes que permet “lluitar contra la despoblació, millorar la seguretat i afavorir unes condicions de treball dignes per als guàrdies civils”.

El conveni firmat el mes de juliol passat pel mateix Mompó, la delegada del Govern en la Comunitat, Pilar Bernabé, i els alcaldes i alcaldesses dels municipis beneficiaris, permetrà la reforma i conservació de les casernes de la Guàrdia Civil en Ademuz, Albaida, Aldaia, Canals, Castelló de Rugat, Cortes de Pallás, Chiva, Énguera, Gandia, Xeresa, Llíria, Massamagrell, Oliva, l'Olleria, Paiporta, Puçol, Sagunt, Sueca, Utiel, Vilallonga i Cullera.

La Diputació de València ha concedit una subvenció directa de 30.000 euros a l'Arquebisbat per a la conservació de l'interior de l'església parroquial Nuestra Señora de los Ángeles de Benavites, a la comarca del Camp de Morvedre. L'ajuda s'emmarca en el programa de recuperació de patrimoni eclesiàstic de l'àrea de Cooperació Municipal que dirigix la vicepresidenta Natàlia Enguix, que té previst invertir més de mig milió d'euros anuals en este tipus d'actuacions en monuments de gran valor arquitectònic i cultural.

Enguix explica que esta línia de subvencions “es gestiona directament a través de l'Arquebisbat de València, ja que els edificis són de titularitat eclesiàstica i les reparacions no les pot realitzar qualsevol entitat ni aplicar-se per concurrència competitiva”. La vicepresidenta primera i responsable de Cooperació Municipal afig que l'objectiu de les inversions és “protegir monuments de gran valor històric i cultural, que són al seu torn espais d'encontre social en els nostres municipis i comarques, cas d'esta església que és un símbol d'identitat per als habitants de Benavites”.

L'església de Nuestra Señora de los Ángeles està situada en el cor de Benavites i va ser construïda en el segle XVIII, amb una arquitectura senzilla però elegant, típica de les parròquies rurals de la Comunitat Valenciana. “La restauració de monuments històrics té un impacte positiu no sols en termes de conservació patrimonial, sinó també en la revaloració de l'entorn urbà i rural”, assenyala la vicepresidenta Enguix.

Recuperar els acabats originals

Els treballs subvencionats en el temple dedicat a la Verge dels Àngels, patrona del poble, inclouen la retirada de la pintura plàstica en mal estat que actualment cobrix els murs, amb l'objectiu de recuperar l'esplendor dels acabats originals de l'església i millorar el seu aspecte estètic, al mateix temps que es reforça la conservació amb actuacions per a garantir la transpiració d'eixos murs i evitar l'aparició d'humitats. La intervenció, que afecta especialment el tram del cor, es realitzarà tractant de no interferir en les activitats litúrgiques.

L'església de Benavites és un lloc central per a les festivitats locals, com les Festes Patronals i altres celebracions litúrgiques. Al llarg dels anys, l'edifici ha sigut restaurat en diverses ocasions per a preservar la seua estructura i mantindre la seua rellevància com a lloc d'encontre per a la comunitat. La intervenció que ara es planteja i que finança la Diputació pretén preservar els elements artístics originals del temple.

L'actuació que l'Arquebisbat durà a terme en Nuestra Señora de los Ángeles forma part del programa de recuperació del patrimoni eclesiàstic de la Diputació, que enguany finançarà treballs en els temples de Silla, Massalavés, Llíria, La Punta, Oliva i El Collado, aldea d'Alpuente. La Diputació que presidix Vicent Mompó també ha portat de tornada esta legislatura les ajudes per a recuperació de patrimoni civil, amb una dotació de huit milions d'euros que gestiona igualment l'àrea de Cooperació de Natàlia Enguix.

El mateix Mompó ha posat com a exemple estes actuacions en matèria de patrimoni a l'hora d'assegurar que la Diputació “continuarà treballant al costat dels ajuntaments per a garantir la resposta immediata i l'ajuda als municipis afectats per la dana, sense oblidar els projectes de present i de futur de la resta de municipis de la província, que tenen esta institució a la seua disposició per a tot el que necessiten”.

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, s'ha reunit este matí amb l'alcaldessa de Catarroja, Lorena Silvent, per conéixer de primera mà l'avanç dels treballs de retirada de fang que coordina la institució provincial, i anunciar “la incorporació de nous efectius d'emergència per a accelerar el ritme de neteja, els quals provenen d'altres zones on els treballs estan més avançats”.

En este sentit, Mompó que “la labor de la Diputació, com a coordinadora del dispositiu d'emergència, és precisament la d'analitzar en temps real l'avanç de les intervencions per a anar distribuint els recursos, de manera que complim l'objectiu que el 31 de gener hagen culminat els treballs en els soterranis i garatges tots els municipis afectats”.

Després de l’encontre de treball, en el qual ha participat també personal tècnic, el president Mompó ha recordat que “el desplegament d'efectius de neteja i desinfecció inclou, a més de les empreses contractades per la Diputació, bombers del Consorci Provincial i membres de la UME”, als qui ha agraït “el seu incansable treball durant estes intenses setmanes”.

Així, en el cas de Catarroja, el personal tècnic del dispositiu d'emergència ha dividit el municipi en tres zones d'actuació, per a abordar la neteja dels 33 baixos afectats. D'esta xifra, ja s'han iniciat o finalitzat els treballs en la mitat de soterranis i garatges, i en els pròxims dies s'abordaran els que resten.

En la reunió, el president de la Diputació i l'alcaldessa de Catarroja han acordat també “fer un front comú per a instar les empreses de manteniment que assignen més personal tècnic per a reparar els ascensors, ja que es tracta d'un assumpte de vital importància, especialment la població de més edat o amb problemes de mobilitat”.

Avanços a Picanya i Alfafar

Picanya i Alfafar, dos dels municipis amb més baixos afectats en la coneguda com a ‘zona zero’ de la dana, ja han finalitzat o tenen en execució les labors en tots els soterranis i garatges inclosos en el pla de treball d'extracció de fang; mentres que s'ha finalitzat ja a Llocnou de la Corona.

En total, entre les dos poblacions sumen 49 actuacions programades, de les quals han finalitzat 26; i les 23 restants es troben ja en execució, per la qual cosa s'espera que en les pròximes setmanes vagen completant-se gradualment fins a finalitzar la totalitat de baixos.

De manera paral·lela, els efectius del dispositiu coordinat per la Diputació, treballen a Aldaia, Paiporta, Benetússer, Sedaví, Massanassa, Albal, Catarroja, Algemesí, Alaquàs, i la pedania valenciana de La Torre.

El protocol d'actuació dissenyat pels tècnics conté dos fases. En la primera, es procedix a la retirada de fang, cotxes i objectes personals dels baixos; mentres que en la segona es neteja i desinfecta cada zona.

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha rebut este dimarts a Rafael Garrote, president de la Germandat de Sant Antoni Abat de València, en vespres dels actes de celebració de la festivitat del sant, que començaran ja el 9 de gener amb el mercat i la foguera, i que culminaran el dia 17 de gener amb la tradicional benedicció dels animals. Des de la germandat han volgut mostrar el seu agraïment a la Diputació per la seua col·laboració amb esta festa. “Per a la Diputació de València és una prioritat secundar i cuidar les nostres tradicions, i la festivitat de Sant Antoni Abat és una de les més arrelades en nombrosos municipis de la província, per això continuem col·laborant amb la seua celebració”, ha manifestat Mompó.

Durant l’encontre, Vicent Mompó ha entregat a Rafael Garrote un trencadís de la senyera realitzat per la Fundació Espurna, el qual serà entregat el dia de la benedicció dels animals a la composició de carruatges i cavalls que reunisca els mèrits suficients. Per part seua, el president de la germandat ha obsequiat al president de la Diputació amb un estoig personalitzat i dos llibres sobre les festes de Sant Antoni Abat.

La Diputació de València i l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) firmen un acord marc de col·laboració per a la realització conjunta d’activitats de formació, capacitació, desenvolupament i millora en la producció agroalimentària, així com també en aquelles àrees que incidisquen en la generació d'una millora de la rendibilitat econòmica d'esta activitat.

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha assenyalat que la firma d'este acord “suposa un pas més en la coordinació d'esforços entre la corporació provincial i l'associació valenciana per a afavorir l'elaboració i execució conjunta de projectes en matèries d'interés comú i impulsar la cooperació i l'assessorament mutu”.

“Estes accions -continua Mompó- van en la línia del full de ruta de la Diputació de València, que té com a eix fonamental l'impuls al sector agrícola i el camp, i són un pas més per a continuar construint una província líder en matèria agrícola”.

Així, este acord, que promourà la participació de les dos entitats en projectes i programes de cooperació, formació i investigació bilaterals o multilaterals amb altres institucions, servirà també per a impulsar l'organització conjunta de cursos, seminaris o conferències destinats a millorar la formació acadèmica i la capacitació professional dels qui desenvolupen la seua activitat en este àmbit.

Per a això, la Diputació de València cedirà les seues instal·lacions de l'Escola de Capatassos de Catarroja i de la Escuela de Viticultura y Enología Félix Jiménez de Requena; els estudiants d'estos centres de formació professional podran accedir a estes activitats formatives que realitze AVA-ASAJA en estos centres així com en altres instal·lacions, igual que els professors, investigadors i resta de personal de la Diputació. “Enfortirem la vinculació en l'àmbit formatiu entre l'Associació Valenciana d'Agricultors i la corporació provincial, i això suposarà un salt qualitatiu en la nostra aposta per oferir als estudiants de les nostres escoles una formació pràctica de qualitat basada en la tècnica i la investigació”, subratlla Mompó.

Per part seua, el president d’AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, ha valorat de forma molt positiva este acord, i assenyala que el que es pretén amb esta nova acció és “potenciar molt més la millora professional dels agricultors i ramaders valencians de tots els pobles, perquè puguen tindre una millor capacitat competitiva, una millora en la formació i accessos a avanços teconològics a través d'investigacions i experimentacions tant en la Finca Sinyent de l'Associació Valenciana d'Agricultors, com a l'Escola de Capatassos de Catarroja i la Escola de Viticultura y Enología de Requena de la Diputació”.

En este sentit, apunta que la posada en marxa d'este acord “és una manera de potenciar la capacitat productiva, la millora professional i la qualitat de vida, i per descomptat millorar en general la vida quotidiana de les persones que realitzen treballs agraris a la província de València”.