El saló de plens de la Diputació de València ha acollit una reunió de treball presencial entre el president de la institució, Vicent Mompó i un nombrós grup d'alcaldes, alcaldesses i regidors dels municipis afectats per la DANA a la comarca de l'Horta; a més de la vicepresidenta segona de la institució provincial, Reme Mazzolari, i el president del Consorci de Bombers, Avelino Mascarell. També ha participat de manera telemàtica el conseller d'Emergències i Interior, Juan Carlos Valderrama.

El mateix Mompó ha assenyalat que “el motiu que esta reunió haja sigut en persona i no en línia, com es realitza habitualment, és fer lliurament als representants de les corporacions municipals de les fitxes d'avaluació de danys que ha dut a terme la Diputació d'acord amb el Ministeri de Política Territorial”, i ha aclarit que “es tracta de documents de treball vius, ja que facilitarem el contacte entre els tècnics de les dos parts -Diputació i Ajuntaments- perquè els puguen revisar de manera conjunta en funció de la realitat de cada municipi”.

Per part seua, la vicepresidenta segona de la institució provincial ha anunciat que “la Diputació distribuirà en les pròximes setmanes 43 vehicles a 22 ajuntaments que han vist afectades les seues flotes municipals” i ha explicat que “els consistoris aportaran la baixa administrativa de tants vehicles com tinguen assignats, i seran substituïts per altres nous en funció de les necessitats de cada població”.

Reforç de l'extracció de fang

Un altre dels anuncis realitzats per la Diputació, en este cas a través del cap de servici d'Aigua i Residus de la Diputació, Juanjo Mayans, és que “es reforçaran els treballs que està portant per a l'extracció de fang, especialment en els garatges de Paiporta, Aldaia i Massanassa, que és on creiem que hi ha més marge de millora”; i ha recordat que “este cap de setmana s'han realitzat diàriament treballs simultanis en 50 espais, amb al voltant de 200 treballadors i 60 màquines per a retirar el fang en els soterranis i garatges”. “Esta setmana comencem ja treballant amb la velocitat que volíem portar, intentant millorar l'eficiència i modificant el procés i agilitzant l'operatiu en la mesura que siga possible”, ha conclòs.

En este sentit, el president Vicent Mompó ha lamentat “la falta de maquinària disponible” i ha incidit en què “la Diputació configurarà els equips de treball que faça falta, sempre que puga arribar eixa maquinària, per a incrementar la velocitat de les labors d'extracció”.

Així mateix, Mompó ha recordat que “es tracta d'una tasca que no li correspon a la Diputació, però en moments d'emergència com este hem de deixar de costat les competències i col·laborar en el que siga possible, per la qual cosa ens hem sumat a l'operatiu reforçant a les tasques que venen desenrotllant els bombers i l'UME”.

Figura d'intermediació entre Cecopi i alcaldes

Durant la trobada, diversos alcaldes i alcaldesses han coincidit en la necessitat que cada ajuntament porte un seguiment dels treballs que es duen a terme en cada municipi, en funció de la maquinària assignada.

En resposta a esta demanda, el president Mompó s'ha compromés amb els responsables municipals a traslladar al Cecopi eixa urgència, “amb la finalitat d'aconseguir una comunicació més fluida entre totes les parts”, i ha proposat “que existisca una figura intermediària entre el centre de coordinació i cada població perquè les corporacions locals sàpien a qui dirigir-se per a conéixer els recursos assignats”.

En esta mateixa línia s'ha referit el conseller d'Emergències i Interior, Juan Carlos Valderrama, que s'ha unit a la reunió de manera telemàtica, i ha proposat assignar un interlocutor per a cada ajuntament “tal com s'està realitzant amb les tasques sobre el clavegueram”, ha apuntat.

Col·laboració amb Tragsa

Els alcaldes i alcaldesses que han participat en la jornada de treball han rebut una anàlisi individualitzada de danys sobre estructures viàries i no viàries dels seus respectius municipis, elaborat pel personal tècnic de les àrees provincials de Carreteres i d'Assessorament Municipal.

En este sentit, cal recordar que, d'acord amb el que s'establix en el grup de treball d'Infraestructures, en el qual participen Diputació, Generalitat i Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, la institució provincial es va fer càrrec de l'anàlisi de danys a les comarques d'Utiel-Requena, la Foia de Buñol, la Regió muntanyenca i el Camp de Túria.

Una vegada finalitzats estos treballs, i fruit de l'acord amb el Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica, la Diputació va cedir els informes d'estes quatre comarques a Tragsa, i va quedar encarregada de fer extensius els estudis a prop d'una vintena de municipis de l'Horta, que són els que hui s'han entregat als respectius alcaldes i alcaldesses.

La vicepresidenta primera i responsable d'Igualtat de la Diputació de València, Natàlia Enguix, ha inaugurat el VII Feminari amb estes paraules de Giselle Pelicot: “Vull que totes les dones que han sigut violades no se senten avergonyides per més temps; no ens correspon a nosaltres sentir vergonya, sinó a ells... Ja és moment que canvie la societat masclista i patriarcal on es trivialitza la violació”. Enguix ha rescatat les paraules de Pelicot, violada per més de 50 homes que va reclutar el seu propi marit, per a obrir un congrés feminista que revisa els 20 anys de Llei contra la Violència de Gènere a Espanya.

Enguix ha lamentat “l'estupefacció, l'horror, la tristesa, la impotència i la ràbia” que provoquen en la societat fets horribles com el de Pelicot, o com l'impacte que va causar a Espanya el cruel assassinat d'Ana Orantes a les mans del seu ex marit en 1997. Esta dona granadina, homenatjada al Feminari, va denunciar al seu agressor en un plató de televisió i dies després va ser brutalment assassinada pel mateix. “Giselle i Ana són exemples de valentia i fortalesa, dos dones que van posar nom i cara als seus agressors i botxins, com tantes altres”, ha assenyalat la vicepresidenta de la Diputació, qui insta a “canviar el relat i repensar com avançar en la fi de totes les violències contra les dones”.

Acompanyada per la vicepresidenta segona, Reme Mazzolari, i la diputada de Benestar Social, Imma González, la responsable provincial d'Igualtat ha presentat un congrés que commemora els 20 anys de la llei estatal contra la violència masclista, al qual s'ha sumat el president Vicent Mompó, qui ha assistit a la primera de les taules sobre els orígens del “millor marc legislatiu possible per a erradicar la violència de gènere”. “El text aprovat al desembre de 2004 va ser un pas fonamental en la protecció dels drets de les dones, però la violència masclista continua sent una intolerable realitat que afecta milers de dones a Espanya i el món i ens obliga a continuar lluitant fins que cap dona la patisca”, apunta Enguix.

Sobre els orígens de la llei orgànica contra la Violència de Gènere han debatut Susana Camarero, vicepresidenta del Consell i integrant de la comissió mixta que va elaborar la llei; i la psicòloga forense María Escudero. Les dos han coincidit amb la vicepresidenta Enguix en els avanços provocats pel document, que va reconéixer la xacra com una qüestió pública, i també en la necessitat de “noves propostes per a combatre els feminicidis i totes les formes de violència contra les dones, que semblen adaptar-se al pas del temps”.

Orígens i reptes de la llei

En la mateixa línia ha pronunciat la conferència inaugural del Feminari la jurista María Durán, ex directora de l'Institut de la Dona del govern balear. Durán destaca els avanços aconseguits tant en els drets de les dones com en la seua protecció davant la xacra de la violència masclista, però advertix dels reptes que van apareixent amb el pas del temps, cas de “les custòdies compartides imposades i els règims de visites a maltractadors amb els quals hem d'acabar; la formació especialitzada per a tots els operadors judicials; l'adaptació de la normativa a les noves violències digitals; i l'abolició de la prostitució”.

María Durán ha agraït la seua invitació al Feminari, “un espai de diàleg en el qual podem caminar juntes, escoltant i compartint idees per a donar resposta a eixos nous reptes del feminisme, perquè és evident que queda camí per recórrer quan continua existint negacionisme i hi ha dones que tenen por de denunciar, senten vergonya o temen no ser cregudes”.

Enfront d'unes xifres que deixen 42 dones assassinades i 32 menors orfes i òrfenes en el que va d'any, Natàlia Enguix assegura que “no podem permetre la idea que els assassinats masclistes són un fet inevitable que forma part de l'ordre natural de les coses; ni que es denuncie un cas de violació cada dos hores o que el 70% de les víctimes de violència digital siguen dones i xiquetes”. “Ens ha de continuar escandalitzant”, ha conclòs Enguix.

La primera taula de debat del Feminari de la Diputació de València, centrat en la seua setena edició en els orígens i reptes de la Llei contra la Violència de Gènere que complix 20 anys, ha tingut com a protagonistes a Susana Camarero, vicepresidenta del Consell i integrant de la comissió mixta que va elaborar la llei, i la psicòloga forense María Escudero, diputada nacional en la setena legislatura. “Només des de la unitat política i social podrà erradicar-se la violència de gènere”, ha insistit durant la seua intervenció Susana Camarero.

La vicepresidenta de la Generalitat i responsable de Servicis Socials i Igualtat va començar la seua intervenció lamentant “el retrocés entre els nostres joves, la qual cosa ens planteja la necessitat de reforçar la sensibilització, educació i formació en la Igualtat per a frenar les relacions tòxiques i el mal ús de les xarxes socials”. En opinió de Susana Camarero, “hem de recórrer a l'esperit de 2004 i 2007 per a fer front als negacionistes, sumant tots els esforços polítics al costat del treball dels col·lectius feministes”. “Cada víctima que ha demanat ajuda i acaba assassinada és un fracàs de totes les administracions”, afirma la vicepresidenta.

També ha fet autocrítica durant la seua intervenció en el debat sobre els orígens de la llei la psicòloga forense i ex diputada nacional María Escudero. “Ens varem equivocar amb el nom que li vam posar. No deguérem renunciar al fet que es batejara com a Llei contra la Violència Masclista, ja que la denominació oficial porta a confondre el gènere amb el sexe”. Escudero, diputada en el Congrés durant la setena legislatura, ha lamentat igualment “la falta de desenvolupament de la Llei d'Igualtat” i té molt clar que el problema de la violència exercida contra la dona “és estructural, i si no ho entenem així mai acabarem amb ella”.

Susana Camarero i María Escudero destaquen igualment els avanços que ha suposat el marc normatiu aprovat entre 2004 i 2007. “Són evidents els progressos d'unes lleis que han millorat la vida a moltes dones amb discapacitat, joves o que habiten el medi rural, així com la protecció d'aquelles que patixen diferents tipus de violències només pel fet de ser dones”, apunta la vicepresidenta del Consell.

Per part seua, María Escudero recorda “la situació de la qual veníem, amb més de cent dones assassinades cada any i una forta oposició a donar una resposta normativa en clau judicial. Va ser probablement la llei més recorreguda de la història del país amb 200 recursos davant el Tribunal Constitucional”, recorda l'ex diputada, qui ha acabat posant en valor el treball i la fermesa del col·lectiu feminista: “nosaltres teníem el convenciment”.

El Feminari culminarà este dimarts amb una segona jornada que s'obrirà amb l'homenatge a Ana Orantes, la dona que va denunciar en un plató de televisió al seu ex marit i va perdre la vida a les seues mans dies després. El cruel assassinat es va produir en 1997 i va marcar un abans i un després en la concepció de la violència contra les dones com una qüestió pública i no domèstica, un problema de tota la societat. L'experta en polítiques d'Igualtat Soledad Murillo parlarà dels reptes d'una llei que, després de dos dècades, necessita un nou impuls.

La segona jornada del Feminari ha arrancat amb el moment més emotiu viscut en les set edicions del congrés feminista de la Diputació de València. Sobre l'escenari del teatre La Rambleta Raquel Orantes, filla d'Ana Orantes, la dona que va denunciar al seu ex marit en la televisió pública andalusa després de 40 anys d'agressions. El pare dels 11 fills que va tindre Ana -tres d'ells van morir- la va assassinar de la forma més cruel dies després que ella s'atrevira a denunciar-lo en el programa ‘De tarde en tarde’ de Canal Sur. “Des que ell la va matar fa 27 anys, la nostra comesa en la vida ha sigut fer-la eterna i honrar la memòria de les dones que ja no tenen veu”, confessa Raquel.

La vicepresidenta primera de la Diputació i responsable d'Igualtat, Natàlia Enguix, ha lamentat que “en aquells anys havien moltes Anas Orantes, dones a les quals els donava l'esquena la justícia, les forces de seguretat, la societat i fins a les seues pròpies famílies”. “Per això va ser tan important l'atreviment d'Ana, que es va rebel·lar contra un sistema patriarcal i masclista, i l'impacte que va causar en la societat el seu cas, convertint la violència de gènere en un problema públic i no sols de l'àmbit domèstic”, ha explicat Enguix.

Raquel Orantes, visiblement emocionada després de la projecció del documental que immortalitza la història de la seua mare, ha fet referència al context d'aquells anys 90 on “les dones tenien por de denunciar les agressions i, quan s'atrevien, no els feien molt de cas en comissaria. Era part d'un terrorisme familiar normalitzat del qual no es feien ressò ni els magistrats ni els polítics, en el marc d'una societat en la qual moltes dones vivien amb pànic a eixos homes que les maltractaven, que les volien només per a ells”. Era una Espanya en la qual a la dona que s'atrevia a escapar de l'infern l'acusaven d'abandonar la llar; on els còmics de major prestigi feien xistes amb el maltractament a la dona, on les televisions animaven a les víctimes a denunciar a través de la pantalla, amb el reclam té a casa un masclista?

El context dels anys 90

En aquella Espanya de finals del segle XX es va començar a gestar el germen de la lluita social contra la violència de gènere. Als carrers es clamava ‘No més morts per masclisme’, i en moltes famílies va començar a canviar el pensament patriarcal que portava a moltes mares a dir-li a les seues filles maltractades... 'és el que t'ha tocat’. El principi del canvi va ser el terrible assassinat d'Ana Orantes, una dona valenta i intel·ligent que es va decidir a alliberar-se del sotmetiment del seu agressor i iniciar una nova vida, i va acabar trobant la mort.

“El meu pare ho cremava tot, la roba, les fotos, els records... Ho destruïa tot perquè no existira memòria”, lamenta la filla d'Ana Orantes. El testimoniatge dels veïns no és menys aterridor: “ell no mostrava el que era, només llàgrimes i bones paraules. Sabíem la vida que li donava, però mai imaginem el que va acabar fent...” I el que va acabar fent va ser el mateix que feia amb els records d'Ana i la seua pròpia família. Un trist final que es repetia en aquells anys 90 i que per desgràcia es continua repetint en ple segle XXI, encara que amb un marc legislatiu i una resposta social molt distinta.

La filla d'Ana Orantes continua amb el relat: “no vam tindre cap tipus d'ajuda, ni psicològica ni econòmica; ens varem reconstruïr nosaltres mateixos, i amb el pas del temps trobarem motius per a l'esperança que alguna cosa estiguera canviant per a altres dones, amb eixa llei aprovada en el Congrés que d'alguna manera porta el cognom de la nostra mare”. En este punt, Natàlia Enguix celebra “els avanços que ha permés la Llei contra la Violència de Gènere i un marc legislatiu que és el millor que tenim, però queda molt per fer, començant per desenvolupar eixa llei i donar resposta als nous reptes que se'ns presenten, sobretot el de la formació específica en tots els àmbits de la justícia”.

L'homenatge de la Diputació a Ana Orantes ha conclòs amb l'entrega d'un simbòlic obsequi a Raquel per part de la diputada provincial d'Igualtat. Una làmina creada per Ame Soler, impulsora del projecte Tres Voltes Rebel, amb una finestra a l'esperança que val més que el ressò de discursos hermètics que queden en res. Una sonora ovació ha acomiadat a Raquel abans de prosseguir amb el debat en clau feminista.

El diputat de Turisme de la Diputació de València, Pedro Cuesta, ha visitat este dimarts els municipis de Pedralba, Bugarra i Gestalgar per a avaluar, juntament amb els alcaldes i tècnics locals, els danys provocats per la DANA del passat 29 d'octubre en les seues infraestructures turístiques, amb la finalitat d'iniciar la seua recuperació com més prompte millor.

La jornada ha començat a Pedralba, on Cuesta ha visitat el paratge del Pontón amb l'alcalde del municipi, Andoni León, per a conéixer els danys ocasionats pel temporal en esta zona. Després, els representants de la corporació provincial s'han desplaçat a la platja fluvial de Bugarra amb l'alcaldessa de la localitat, Teresa Cervera. El recorregut ha conclòs en la població de Gestalgar, on el diputat de Turisme, els tècnics i l'alcalde, Raúl Pardos, han visitat l'àrea recreativa de Peña María.

Les trobades s'emmarquen en la ronda de visites a zones afectades per la DANA que el responsable provincial va començar la setmana passada a la comarca de la Serranía. Allí va recórrer les àrees afectades amb els responsables locals i també es va reunir amb alcaldes i regidors de l'Alt Túria.

Amb estes visites es perseguix conéixer de primera mà l'afectació que han patit infraestructures turístiques locals, com és el cas de rutes i itineraris turístics, àrees recreatives i altres espais turístics, en tots els municipis afectats per la DANA, amb l'objectiu de poder escometre posteriorment la seua reconstrucció.

"La Diputació de València està al costat dels ajuntaments per a aconseguir que les infraestructures i els equipaments turístics afectats estiguen de nou a la disposició de turistes i visitants dels municipis com més prompte millor", ha manifestat el diputat, que continuarà la seua visita a la resta de zones afectades pel temporal en els pròxims dies.

"El turisme és una activitat molt important per a les economies de molts municipis, especialment els de l'interior de la província, a més d'una via per a evitar la seua despoblació, d'aquí ve que les institucions estiguem treballant de manera coordinada per a reactivar-la com més prompte millor, com una de les claus de la recuperació d'estes poblacions", ha afegit.

Treball coordinat i reorientació de fons

Després de les trobades amb els responsables locals, els tècnics de l'àrea de Turisme de la Diputació remetran als ajuntaments afectats uns formularis per a establir un primer inventari d'infraestructures turístiques danyades pel temporal. Això servirà per a elaborar un estudi tècnic més detallat amb el qual fixar costos, urgència de les necessitats, terminis per a la rehabilitació de les infraestructures, etc.

Al mateix temps, el Centre de Turisme de la corporació provincial està treballant en col·laboració amb Turisme Comunitat Valenciana (Generalitat Valenciana) per a destinar els fons dels programes ACD (Accions de Cohesió en Destins), finançats amb fons Next Generation, a la reparació d'estos danys, a més de reorientar l'aportació de fons propis si fora necessari.

 La Diputació de València i l'Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus (EMTRE) col·laboren per a reconstruir les instal·lacions de gestió de residus afectades per les inundacions del passat 29 d'octubre. “Com en tot el que té a vore amb la reconstrucció dels efectes d'esta catàstrofe, la de les plantes de residus també requerix unió i col·laboració”, ha destacat el president de la Diputació, Vicent Mompó.

El president de la corporació provincial, juntament amb el president de l’EMTRE, Emilio Belencoso, ha visitat este matí la Planta de Hornillos per a conéixer de primera mà l'operatiu especial de residus de la DANA. Concretament, esta instal·lació de Quart de Poblet té capacitat per a tractar 400.000 tones anuals.

La visita ha servit també per a plantejar les labors de reconstrucció de les diferents plantes que han resultat danyades per la riuada. “És fonamental que les plantes de tractament de residus puguen funcionar a ple rendiment per a donar eixida a tots els residus procedents dels pobles devastats”, ha esgrimit Mompó, al mateix temps que ha defensat que “el pla de reconstrucció ideat per la Diputació inclou estes plantes perquè l'esforç que ara ha de fer l’EMTRE no recaiga en les butxaques de la ciutadania”.

A més, posa en valor l'obertura en temps rècord del pont de la carreta CV-425 a Buñol. “Per este pont accedixen els camions per a traslladar residus a l'abocador de Dos Aguas”, ha explicat Mompó, qui ha subratllat que “és, per tant, una infraestructura clau en estos moments”. “També ací la col·laboració va ser imprescindible, en este cas entra la Diputació i l'UME”, ha assenyalat.

Per part seua, Belencoso ha agraït a Mompó que haja estat “al peu del canó des del minut zero” i que haja anat a conéixer “el major dispositiu de residus de la història recent del nostre país”. “Després de la fase de recollida de voluminosos, mobles i restes vegetals, en la qual destaca la col·laboració, arriba la de la reconstrucció per a continuar donant resposta a la ciutadania i en la qual també tractem de treballar junts”, ha conclòs.

La vicepresidenta Natàlia Enguix ha clausurat este dimarts el VII Feminari de la Diputació de València amb un missatge alt i clar al Govern d'Espanya: “tenim una de les millors legislacions europees per a fer front a la violència de gènere, però urgix desenvolupar-la per a donar resposta als nous reptes i reforçar la protecció de les víctimes”. Esta és la principal conclusió del Feminari, en la qual han coincidit ponents de la talla de la jurista María Durán, ex directora de l’Institut balear de la Dona, l'experta en polítiques d'Igualtat Soledad Murillo i Rosa M. Guiralt, fiscal delegada de Violència sobre la Dona.

També s'ha sumat a la reivindicació Raquel Orantes, filla de la dona granadina que es va atrevir a denunciar al seu ex marit en un plató de televisió i va ser assassinada per este dies després. La filla d'Ana Orantes reclama “l'enfortiment del Pacte d'Estat que garantisca els recursos necessaris per a protegir les víctimes”, en la línia que van mantindre algunes de les promotores de la Llei contra la Violència de Gènere en la jornada inaugural, cas de la vicepresidenta del Consell Susana Camarero i la seua aposta per la unitat política per a erradicar la violència masclista.

El Feminari ha commemorat els 20 anys de l'aprovació d'una llei pionera que, no obstant això, necessita una revisió i sobretot acció política per a desenvolupar-la. “Després d'escoltar a totes les ponents, coincidim que tenim el millor marc legislatiu possible, que ha permés situar les violències contra la dona com un problema social, de tots, i no de l'àmbit privat”, ha continuat Enguix, qui ha destacat, entre els reptes pendents, “consolidar el concepte de violència masclista per a no confondre-la amb la domèstica, i desenvolupar capítols com el de la prevenció i educació entre la joventut i l'adolescència”.

El problema “no és la llei”

En opinió de Soledad Murillo, experta en polítiques d'Igualtat, “el que falla no és la llei sinó la seua aplicació. Tenim 1.800 víctimes anuals per accidents de trànsit i ningú qüestiona la llei, per això cal saber diferenciar. La pregunta clau és per què a vegades no s'aplica la Llei contra la Violència de Gènere i qui són els responsables que no s'aplique”. Per a la exdiputada nacional, “hi ha massa sobreseïments, la qual cosa demostra que no s'acaba de creure a les víctimes”.

Murillo i Enguix coincidixen, això sí, en els avanços que ha permés la llei: “este país ara reacciona davant les humiliacions a les dones, en això hem canviat molt, però continuen havent-hi assignatures pendents que han d'abordar-se amb el desenvolupament de la llei”. Una llei que, segons expressa la psicòloga forense María Escudero, “degué dir-se contra la Violència Masclista, alguna cosa que no vam poder aconseguir en un context complicat amb més de 200 recursos contra el document davant el Tribunal Constitucional”.

La solució l'aporta la fiscal delegada en Violència sobre la Dona Rosa M. Guiralt, i coincidixen la resta de ponents i la mateixa Natàlia Enguix. “És importantíssim que les persones que treballen en la Fiscalia en matèria de violència de gènere tinguen eixa única especialització”, proposa Guiralt. La fiscal considera que “no ens podem quedar només en les declaracions de les denunciants, hem d'investigar bé cada entorn de possible cas d'agressió i per a això és fonamental la formació específica en tots els sectors implicats directament a donar resposta a les víctimes”.

La compositora i cantant espanyola Conchita ha posat la nota musical a este sèptim Feminari, que finalment s'ha celebrat tres setmanes després del que es preveu, a causa de la dana, perquè “hi ha determinades lluites que no poden detindre's, i que en situacions de crisis són més necessàries que mai per a ajudar a les víctimes”, ha conclòs Natàlia Enguix.

La Diputació de València i l'Exèrcit de Terra han obert este dimecres el pont provisional sobre el Túria que unix el nucli urbà de Riba-roja de Túria amb les urbanitzacions.

Els treballs d'adequació dels accessos i la pròpia instal·lació del pont s'han executat en deu dies, “un temps rècord”, assenyala el president de la Diputació, Vicent Mompó, que ha subratllat que “quan les institucions treballem de la mà podem fer grans coses”.

Mompó explica que “este accés donava servici a una mitjana diària de 15.000 vehicles, que des del pas de la dana han hagut de fer recorreguts d'una hora, i que gràcies al pont es podrà fer en 15 minuts”.

En la mateixa línia s'ha manifestat l'alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, que ha incidit en què “és un dia molt important per al municipi perquè hi ha 3.600 persones que necessiten passar per este accés cada dia per a anar al col·legi o al centre de salut”.

A més, ha assenyalat que “el pont també connecta la localitat amb els termes de Benaguasil, la Pobla de Vallbona, L'Eliana i San Antonio de Benagéber, que utilitzen este pont per a accedir a l'àrea industrial”.

Per la seua part Reme Mazzolari, ha explicat que “són ja quatre els ponts que s'han instal·lat gràcies amb l'ajuda de la UME i l'Exèrcit”, i ha aclarit que “els treballs s'han fet per prioritat i per possibilitat, seguint els estudis previs dels tècnics”. En referència al pont de Riba-Roja, ha fixat “un termini d'un any aproximadament, que farem el possible per a intentar que siga un poc menys, per a obrir el pont definitiu”.

Este desviament provisional, paral·lel al pont de la CV-336 sobre el riu Túria, inclou el muntatge d'un pont militar provisional tipus Mabey d'uns 50 metres. Sobre els treballs tècnics, la Diputació ha construït el mur d'escullera per a ampliar el radi de la carretera i facilitar el pas d'autobusos, vials d'accés, terraplens i asfaltat, i ha instal·lat la senyalització i la semàfors per a habitar el pas alternatiu dels dos sentits.

Esta és una de les actuacions que la corporació provincial va aprovar d'urgència a penes 48 hores després del pas de la dana per a la reparació i la reconstrucció de la xarxa provincial de carreteres. L'Àrea de Carreteres de la Diputació calcula que el total dels contractes d'emergència activats té un valor estimat de 53,5 milions d'euros.

L'Escala Imperial de la Diputació de València ha acollit este dimecres la presentació del projecte musical en clau feminista ‘Les veus secretes’. Acompanyada per Pep Gimeno ‘Botifarra’, el protagonista de l'espectacle itinerant que arribarà a València i 14 municipis de nou comarques, la vicepresidenta Natàlia Enguix ha destacat “el paper determinant que juguen eixes mares, iaies i ties en la conservació de la música tradicional i la cultura valencianes. Elles són les grans protagonistes de la nostra cultura popular”.

Eixa és l'essència del “projecte de vida” que recorrerà els auditoris i teatres de 15 localitats des d'este mateix dissabte, 14 de desembre, a Olocau, fins al 4 d'abril en el Teatre Echegaray d'Ontinyent. “Just ahir vam clausurar un Feminari en el qual hem escoltat la veu de dones referents que lluiten per millorar una societat amb les arrels del patriarcat; hui iniciem el recorregut d'una iniciativa cultural que reivindica les veus de dones de diferents generacions en la supervivència de la nostra música i la nostra cultura en general”, assenyala Enguix.

Per part seua, Pep Gimeno ha mostrat la satisfacció de conduir el projecte que “homenatja eixes dones custòdies de veus arrelades, d'eixes veus secretes. La Tia Teresa de La Llosa de Ranes, la Tia María ‘la fornera’ de la Torre d’en Lloris de Xàtiva, la Tia Emilieta i la seua filla Meliues... Gràcies a estes dones que han conservat tan bé la cançó popular estic hui ací”, confessa Botifarra. ”El que veurem en l'escenari és un espectacle dividit en quatre actes, que poden ser les estacions però també el pas del temps. L'acompanyament audiovisual ha sigut una gran faena de Barret Films, amb les veus de les dones, la seua presència i testimoniatges de persones joves, hereues d'eixa tradició”, explica el cantaor valencià. El cartell de la gira és obra de Nuria Riaza.

Calendari de concerts

‘Les veus secretes’ iniciarà la gira musical el dissabte a l'Auditori d'Olocau; el 21 de desembre arribarà al local social Vicente Ruiz de Bicorp; el 28 de desembre, Pep Gimeno farà parada en la sala d'actes del Centre Cívic de Massalfassar; i un dia després, el diumenge 29, acomiadarà l'any en el Teatre Ideal de Turís. Al gener de 2025 hi ha programats dos concerts: el diumenge 12 a l'Auditori d'Aielo de Malferit; i el diumenge 26 a la Casa de Cultura de La Font d'en Carròs.

Al febrer tenim tres cites amb ‘Les veus secretes’. La primera en el centre cultural Mario Monreal de Sagunt, el dissabte 8; la segona a l'Auditori Monterrey de La Pobla Llarga, el divendres 14; i la tercera en el centre cultural Papa Calixto III de Canals, el divendres 28. La ruta musical de Pep Gimeno i la Diputació continuarà el dissabte 1 de març a la Casa de la Cultura d'Albalat de la Ribera; el diumenge 9 de març en el Cinema Teatre Ricardo Cebolla de Corbera; el divendres 21 de març a la casa de cultura Alcalde José Blay Espí del Real de Gandia; i el divendres 28 de març en el Centre Cívic de Barxeta.

Els dos últims espectacles els acollirà el Teatre Principal de València, el diumenge 30 de març; i el ja esmentat Teatre Echegaray d'Ontinyent, el divendres 4 d'abril. Sobre l'escenari es projectaran vídeos que explicaran les cançons interpretades per Botifarra, així com uns altres audiovisuals, efectes sonors i imatges d'arxiu que serviran per a transitar entre els diferents actes de cada entrega de ‘Les veus secretes’, una gira totalment gratuïta els concerts de la qual organitzarà cada municipi, amb la possibilitat que decidisquen habilitar una fila zero per als damnificats per la dana.

La vicepresidenta Enguix ha recordat que entre 2015 i 2016 la Diputació ja va realitzar amb èxit una gira de Pep Gimeno per les comarques valencianes. “Ara repetim des de l'àrea d'Igualtat, amb esta iniciativa intergeneracional dedicada a les dones guardianes de les veus de la nostra terra, i no hi havia una altra opció millor per a encarnar eixa veu que la de Botifarra”. El mateix Pep Gimeno ha tancat la presentació interpretant una cançó de bressol molt valenciana. ‘Nana, naneta, nana...’

La diputada de Carreteres i vicepresidenta segona de la Diputació de València, Reme Mazzolari, ha fet balanç tant dels treballs de reparació de les carreteres danyades com de la construcció de ponts que van col·lapsar pel pas de la dana.

Mazzolari ha estimat en 53,5 milions d'euros el valor total dels 37 contractes d'emergència que s'han anat articulant des del mateix dia 31 d'octubre, quan el president Vicent Mompó va firmar els corresponents decrets que van permetre començar les obres el mateix dia 1 de novembre.

En este sentit, la diputada de Carreteres ha volgut “posar en valor l'alta qualificació i capacitat de resposta del sector de l'obra pública a Espanya”, cosa que “junt a la col·laboració entre institucions, ha sigut clau perquè puguem avançar al ritme que estem fent per a minimitzar l'impacte sobre la mobilitat dels veïns de les poblacions afectades”.

“Per a fer-nos una idea del nivell d'afecció de la dana -continua Mazzolari- només cal mirar el percentatge de carreteres danyades sobre la xarxa provincial, que ascendix a prop del 70%” i recorda que “les carreteres provincials suposen en moltes ocasions l'única alternativa per a l'accés a les diferents poblacions de la província, juntament amb la xarxa de camins de domini públic, que és majoritàriament de titularitat local”.

Reme Mazzolari ha posat com a exemple “el pont militar que s'ha obert al trànsit hui mateix en Riba-Roja, per a connectar el municipi amb les seues urbanitzacions, i que suposava per als 3.000 veïns afectats quadruplicar el temps de tardaven per a accedir als servicis municipals del nucli urbà”.

Així mateix, durant la compareixença es fet repàs d'algunes d'obres més rellevants, en ocasions en col·laboració amb l'UME o l'exèrcit de terra, “com el pont d'accés a Cheste de la A-3, el qual era prioritari per a evitar la incomunicació total del municipi per carretera; el de Buñol, que és clau per a l'accés dels camions a l'abocador de Dos Aguas; el de Carlet, per ser el de més longitud de la xarxa de carreteres; o el de Turís sobre el riu Magre, que s'ha hagut de fer més ampli ja que la força de l'aigua va provocar un eixamplament del llit”, ha conclòs la diputada.

També ha volgut remarcar Mazzolari unes altres actuacions ja finalitzades com la recuperació de la connexió entre Loriguilla i Riba-Roja, “per l'impacte que tenia sobre les àrees industrials de la zona” i el tram de la CV-416 que s'ha restablit per a tornar a enllaçar Montserrat amb Chiva, “que està operativa des d'abans del pont de desembre, en un temps rècord tenint en compte els danys que tenia”.

Prop de 40 contractes d'emergència

L'àrea de Carreteres de la Diputació ha establit dos grans línies d'actuació en resposta a la dana: d'una banda, els treballs de reparació de les carreteres, i de manera paral·lela, la reconstrucció de les grans infraestructures, com són els ponts i pontons.

Per a això, Mazzolari, ha explicat que “s'han articulat fins a 37 contractes d'emergència, dels quals 22 es referixen a la pròpia execució de les obres i 15 s'han destinat a treballs d'enginyeria i redacció de projectes constructius”, destacant la “resposta exemplar de les empreses contractades”.

El pressupost estimat per a la reparació de les carreteres danyades ascendix a 13 milions d'euros, mentres que les obres de reconstrucció de grans estructures, en la seua majoria ponts, que en alguns casos suposaven l'accés principal a nuclis de població.

La vicepresidenta segona ha volgut aclarir que “totes estes accions de reparació i reconstrucció no alteraran l'estratègia de gestió sobre la resta de la xarxa provincial de carreteres, les actuacions de les quals continuaran tal com estaven previstes, ja que la dotació econòmica per a la reconstrucció prové del romanent de tresoreria de la Diputació”.