El pròxim dissabte 12 de juny a les 18:30h -centenari del naixement de Berlanga- l’escriptor i periodista Manuel Vicent visitarà el MuVIM per a parlar del director valencià i presentar la pel·lícula El verdugo (1963), que es projectarà a continuació. L’entrada és gratuïta i es podrà arreplegar des de les 17:30h en el vestíbul del museu.

 

En l’última obra de Manuel Vicent, 'Ava en la noche' (Alfaguara, 2020), Luis García-Berlanga és un dels tants personatges que es creuen en la vida del jove protagonista, David, sòsia de l’autor, que emigra de València a Madrid per convertir-se en director de cine. Al llibre, Manuel Vicent recull la història real que, segons sembla, va inspirar Berlanga i Azcona el guió de El verdugo: el cas de Pilar Prades, àlies «L’Envenenadora de València». Condemnava a garrot, les circumstàncies que envoltaren el seu ajusticiament foren molt semblants a les que aparixen al final de la pel·lícula de Berlanga.

 

Va ser, de fet, l’última dona ajusticiada pel règim franquista. Per això, pel simple fet de ser dona, va esperar fins l’últim moment un indult del mateix Franco que mai no va arribar. Li deien Pilar Prades i va enverinar la senyora a la que feia de criada amb el verí que s’usava per a matar formigues. El cas va adquirir una gran notorietat mediàtica en aquella Espanya de finals dels anys 50. Fou sentenciada a mort el 9 de novembre del 1957. El Tribunal Suprem corroborà la sentència i el Consell de Ministres es donà per assabentat. En no arribar cap mesura de gràcia, tot semblava definitivament resolt.

 

El botxí sense atributs

 

Els problemes, però, arribaren dos anys després, a l’hora d’aplicar-li el garrot, «con el ataque de epilepsia del director de la cárcel un momento antes de la ejecución, el auxilio que le prestó la condenada a muerte y el rumor que después se extendió por la ciudad de que el verdugo sin agallas para ejecutar la pena capital tuvo que ser asistido y animado por aquella mujer agarrotada». Així ho conta Manuel Vicent en Ava en la noche, l’última de les seus obres. O, més ben dit, això diu que va escriure el protagonista del llibre en un exercici escrit per a entrar a l’Escuela Oficial de Cinematografía de Madrid. Curiosament, Vicent situa com a president del tribunal examinador al mateix Berlanga. És la manera que té l’autor de posar en contacte la realitat (de Pilar Prades) amb la ficció (que construirien després Berlanga i Azcona).

 

El director emmascarat

 

Berlanga «es va divertir molt més emmascarant-se que fent pel·lícules», assegura Manuel Vicent: «va tirar la suficient tinta de calamar al voltant de la seua figura perquè ningú, a l'hora de definir-ho, estiguera segur de si es tractava d'un tipus gandul o treballador, cast o erotòman, despert o despistat, actiu o abúlic, esnob o faller».

 

Per a Vicent, el cinema de Berlanga entronca directament en els sainets del valencià Eduard Escalante: «muntava en cada rodatge un xicotet circ envoltat d'amics de confiança, a la manera d'un caprici de señorito, cosa que al final va donar com a resultat un món propi, intel·ligent, fresc i intuïtiu, entre la sàtira riallera i el sarcasme negre, sobretot quan es va produir el contacte explosiu amb el genial guionista Rafael Azcona».

 

Convertir el caos en inspiració

 

Manuel Vicent ho té clar: «el talent de Berlanga radicava en el caos. Ser lliure enmig la confusió i donar l'aparença d'excés quan en realitat s'està lligat a una fèrria disciplina: eixa ha sigut la seua obra d'art. Amb la llibertat, el caos, el talent i el sarcasme, Berlanga va construir un joguet intel·ligent amb marca de fàbrica, amb el qual ha passat a la història», assegura Vicent abans de desvetlar el secret de la «fòrmula» Berlanga: «convertir el caos en inspiració: això és exactament la Mediterrània».

 

Acompanyat per Joan Carles Martí —comissari de la mostra «Visca Berlanga! Una història de cine», que es pot visitar al museu fins el 19 de setembre—, Manuel Vicent parlarà en el MuVIM d’estes i moltes altres coses que envolten la vida i l’obra de Berlanga. Serà el pròxim dissabte 12 de juny, just el dia exacte en què, cent anys enrere, va nàixer al carrer Sorní de la ciutat de València el director valencià.

 

I serà a les 18:30 h, abans de la projecció de El verdugo. L’entrada és lliure i gratuïta, però les places limitades, ateses les restriccions encara vigents per la pandèmia. Les entrades estaran a disposició del públic des d’una hora abans de l’inici de l’acte, a les 17:30h. Es recomana arreplegar-les amb antel·lació per a no quedar-se’n sense elles.