En aquesta nota informativa des de STAS-IV, sintetitzarem el succeït en la negociació del Conveni-Acord des d'últims d'octubre fins a mitjan gener, és a dir, explicarem el que no conten:

    1. A principis de novembre, al cap d'un any de dures negociacions, el Conveni-Acord està llest perquè l'Equip de Govern l'aprove. L'objectiu era que s'aprovara en el Ple del mes de Desembre, amb una vigència des de 2019 a 2022. Per primera vegada abastarà una legislatura completa, és a dir, el nou Govern que vinga de les eleccions de Maig es trobarà el tema de personal lligat i ben lligat.

   2. Una part de l'Equip de Govern va estudiar el text i el va comparar amb uns altres d'altres Administracions. Es van adonar que aquest Conveni-Acord tenía un gran intervencionisme polític, perquè molts articles són una intromissió en les competències de Personal que té per llei atribuïda el Ple de la Diputació, a qui amb subterfugis pretén condicionar l'endogàmia i la part sindical (com a exemple els art. 5, 38, 48, 50, 54, etc.) Cal preparar les diferències d'interpretació del conveni-acord(negociació) de cara al nou equip de govern, perquè si no hi ha acords seran els Tribunals de Justícia els qui decidisquen

 

     3. Al desembre alguns grups de l'Equip de Govern van proposar esmenes al Conveni-Acord:regulació de        la promoció interna, carrera professional sense diners, etc. El que mana en Personal i els “compi-yoguis” es                van posar nerviosos, i van decidir:

              • Camuflar més textos del segrest de les competències del Ple, i fer-lo públic per internet juntament        amb una campanya per a vendre el producte als treballadors, parlant de les seues bondats.

                  Objectiu: pressió a la part política.

               • Com per al mes de desembre no es podia aprovar pel Ple, els mateixos van arribar a l'acord d'aconseguir-   lo per al Ple de Gener, abans de les eleccions sindicals.

      4. Aquest nadal,el que mana en Personal va utilitzar l'arma secreta que porta utilitzant tota la legislatura, la “Modificació de la RPT” (hem perdut el compte de les que en portem ja). Però aquesta té un doble objectiu:

         • D'una banda, al final de la legislatura sempre hi ha necessitats d'arranjaments. Si voleu “mama”, el Conveni-Acord i les modificacions de RPT han d'anar juntes al Ple.

          • Estan convertint el Conveni-Acord en un xantatge tipus de la màfia siciliana 1921 o en un guió de Mariano Ozores? O les dues coses, o res.

     5. Què conté aquesta proposta urgent de modificació de la RPT? D'entrada poc diners. Equilibri entre amortitzacions i creacions. Exemples: l'ajust de la plaça del qual mana en Personal; algun amic; la creació d'una plaça de cap d'unitat que fa olor de compra de vot polític de cara al Ple; a un grup de treballadors/es de grup C2 els pugen el nivell del 14 al 16, més de trenta (900 € a l'any); al parc mòbil l'ajust de dedicacions del col·lectiu de conductors; la creació de quatre places de caps; etc. S'amortitzen quatre caps de secció i places de reserva, per a quadrar els quatre duros de la modificació.

Aquesta situació de mercadeig fins al final de la legislatura, demostra el total desconeixement de la part política de la Diputació de la gestió de Personal que s'està fent durant tota la legislatura, encara no s'han adonat alguns polítics de l'Equip de Govern que no estan en l'oposició i que han de manar i no deixar que els manifassegen. Com no hi ha exercici del poder polític en la gestió de Personal de la Diputació, no és d'estranyar que aquesta estiga col·lapsada des de fa mesos, situació que no s'ha vist abans en aquesta santa casa. Situació que afecta a tota l'administració de la Diputació. I els diners sense gastar, a pagar deute.

Podem dir després de més de tres anys de legislatura d'aquest Equip de Govern, que manen més els criats que els amos. Així els va.