Amb l'objectiu de facilitar als ajuntaments el compliment de la normativa vigent sobre benestar animal, el diputat provincial de Medi Ambient, Avelino Mascarell, i la Directora General d'Igualtat i Polítiques Locals de la FEMP, Cristina Montalvá, han mantingut una reunió de treball a Madrid per a coordinar possibles accions formatives dirigides a tècnics municipals.

Durant la trobada, el diputat Mascarell va traslladar a Cristina Montalvá, “la necessitat d'oferir als ajuntaments una solució formativa, homogènia i amb enfocament pràctic, la qual permeta als pobles adaptar-se a les exigències normatives com més prompte millor, almenys quant a protocols d'actuació, directrius de calendarització d'actuacions i formalització de convenis”.

Durant la trobada, es van abordar les claus dels textos normatius vigents -la llei nacional 7/2023 i l'autonòmica 2/2023-, les quals van fixar per als consistoris noves obligacions en relació a la protecció dels animals, atorgant un termini de dos anys per a l'adaptació a la norma.

Així, Mascarell explica que “mentres des de la Conselleria es treballa per a regular la corresponent formació obligatòria reglada, existix una enorme quantitat d'obligacions que han d'implementar-se per cada ajuntament, amb un cost d'execució i de recursos humans propis i externs enorme, que està dificultant el compliment”.

“Això fa -continua el diputat- que els alcaldes contacten amb la Diputació perquè no saben per on començar, ja que queden uns mesos perquè es complisquen els dos anys de l'entrada en vigor de la normativa. Necessiten models de documents que portar als seus plens, adaptant-los a les especificitats de cada municipi. Necessiten que els seus tècnics tinguen un full de ruta i, per descomptat, cuidar als animals dels seus municipis degudament”.

Coordinació d'accions formatives

Cristina Montalvá, qui a més de Directora General d'Igualtat i Polítiques Locals és també responsable de Medi Ambient de la FEMP, va expressar a Mascarell el seu “compromís amb els pobles valencians i l'empatia de la Federació amb la situació” i va traslladar a Mascarell les claus dels processos d'elaboració de cursos que la FEMP ja havia iniciat en coordinació amb el Ministeri i les convocatòries del qual previsiblement eixiran en els pròxims mesos: “intentarem ser àgils i pràctics per a fer simple el complex, i eficient el confús; perquè som conscients del nerviosisme dels alcaldes, ja que ens ho traslladen en les reunions”. 

Esta oferta formativa se sumarà, tal com explica el propi diputat, als cursos que la Diputació de València oferirà als ajuntaments a través de la seua àrea de Formació, dirigida pel diputat Ricardo Gabaldón.

Així mateix, el diputat de Medi Ambient va sol·licitar que “la FEMP trasllade al Ministeri competent la necessitat de posar en marxa una línia d'atenció dirigida tant a regidors com a tècnics municipals”.

“Del que es tracta -conclou Mascarell- és d'atendre les necessitats reals dels ajuntaments, perquè la partida pressupostària auxiliar que va dedicar el Govern del Botànic per a 2023 només permetia atendre inversions per part dels pobles, però no cobria servicis d'assistència legal, ni d'assistència veterinària, ni formació; cosa que va provocar que no s'executara”; i lamenta que “s'haja regulat sense control, sense l'altura tècnica i la previsió financera degudes, ni tan sols el vistiplau de la comunitat veterinària”.

La Diputació de València inicia el curs amb la jornada de treball i convivència ‘La Diputació en Marxa’, que finalitza este dimarts a Cofrentes. En una de les comarques de l'interior de la província com és el Valle de Ayora, l'equip de govern encapçalat pel president, Vicent Mompó, i les vicepresidentes primera i segona, Natàlia Enguix i Reme Mazzolari, ha repassat al costat de la resta de diputades i diputats els programes que la corporació té en marxa i els projectes que espera desenvolupar en els pròxims mesos i al llarg de la legislatura.

El mateix Mompó ha deixat clar en la seua intervenció, que ha tancat la jornada, que el treball de la Diputació “ha d'encaminar-se a garantir servicis bàsics com la millora del cicle de l'aigua o la gestió dels residus en els municipis de menys de 20.000 habitants, la qual cosa no significa que la institució ajude també a municipis de major grandària en els seus projectes, ja que la intenció d'este executiu és teixir la província de nord a sud i d'est a oest”. El motor que ens mou ha de ser “l'orgull de ser útils”, ha transmés Mompó al seu equip.

En el full de ruta del nou curs destaca la consolidació del projecte d'oficines comarcals, que porta implícit el reforç de l'assistència tècnica als ajuntaments, especialment els de menor grandària. Sobre la base de les oficines de Gestió Tributària que actualment té la corporació en huit municipis, la nova xarxa d'oficines comarcals tindrà seus a Sagunt, Llíria, Utiel, Chiva, Xàtiva, Gandia i Ontinyent. En estudi queden altres possibles seus a Alzira, Sueca, Ademuz i Villar del Arzobispo.

En paraules del president Mompó, esta xarxa comarcal “és la resposta a una de les principals reivindicacions dels municipis, sobretot els xicotets, que necessiten l'assessorament de la Diputació i tindre-la el més a prop possible per a fer més fàcil el seu dia a dia”. En els mateixos termes s'expressa la vicepresidenta Enguix, coordinadora del programa, qui destaca la importància de “dotar de personal estos punts d'atenció que oferiran en un mateix espai el servici de gestió tributària, l'assistència d'arquitectes, enginyers tècnics i informàtics, l'assessorament jurídic i la gestió de subvencions i fons europeus”.

Infraestructures i Pla Obert

La jornada de Cofrentes ha servit per a repassar la posada en funcionament del principal programa inversor de la Diputació, el Pla Obert. El programa quadriennal que “flexibilitza els terminis i facilita l'execució de les obres als ajuntaments”, segons apunta Natàlia Enguix, ha donat llum verda ja als 80 primers projectes presentats pels municipis, amb una inversió de més de 14 milions d'euros en actuacions tan diverses com millores en el cicle integral de l'aigua, urbanisme, espais verds i instal·lacions esportives, rehabilitació d'espais públics i compra d'immobles i vehicles.

El Pla Obert, amb una partida global que passa de 280 a 350 milions d'euros, “és molt més que una pluja de milions, ja que la prioritat és ajudar els alcaldes i alcaldesses a executar eixes millores que necessiten els seus municipis perquè no es quede ni un sol euro sense invertir”, assenyala Vicent Mompó, mentre la vicepresidenta Enguix, diputada de Cooperació Municipal, recorda que el pla “estarà obert durant tota la legislatura perquè els ajuntaments presenten les seues sol·licituds en qualsevol moment, amb el personal de la Diputació al seu servici, sense terminis que puguen complicar els procediments”.

Per part seua, la vicepresidenta segona, Reme Mazzolari, ha avançat algunes de les infraestructures en les quals treballen les àrees de Carreteres i Projectes Tècnics que ella mateixa dirigix. Una de les prioritats és desbloquejar la solució definitiva per a descongestionar el trànsit a Pedralba respectant l'entorn natural del municipi de la Serranía. Per a això, la Diputació treballa en una Ronda Mediambiental del Túria en la qual s'invertiran més de sis milions d'euros. No és este l'únic projecte ambiciós en matèria de Carreteres, on també cal incloure el desdoblament de la via que part de l'aeroport i unix Manises i Riba-roja.

A més, el servici de Projectes Tècnics continua avançant en dos de les grans actuacions de la legislatura, com són la nova ciutat administrativa que la Diputació tindrà en la capital, en el complex de Jesús, i la seu fixa per al Teatre Escalante que se situarà en les instal·lacions de l'IVAF, al costat del col·legi públic Luis Fortich, que també és propietat de la corporació provincial.

Fons de Cooperació, aigua i digitalització

La diputada d'Hisenda, Laura Sáez, ha exposat la gestió d'una àrea que coordina l'aportació provincial al Fons de Cooperació de la Generalitat, que enguany iguala els 80 milions d'euros dels dos anteriors exercicis i quadruplica l'aportació autonòmica als municipis de la província. A més, la delegació d'Hisenda presta servici actualment a 316 entitats, d'elles 239 municipis, i compta amb un chatbot que en el primer semestre de l'any va atendre més de 9.500 consultes relacionades amb gestió tributària. Entre les novetats, un programa pilot d'intel·ligència artificial generativa en relació amb els recursos contra la taxa de residus.

Precisament la modernització electrònica és un dels eixos sobre els quals posa l'accent el president Mompó, que va confiar al diputat Juan Ramón Adsuara el repte de convertir la província en “referent en innovació i digitalització”. El propi Adsuara ha repassat amb xifres el treball d'una àrea que està batent rècords. Com a mostra, els 365 projectes d’smarts cities aprovats, un 33% més que l'any passat. Altres fites importants són els acords amb Telefónica i les universitats per a mesurar el nivell de seguretat web dels ajuntaments i treballar en el núvol més segur del país, que protegirà les dades dels municipis que ho desitgen.

El diputat del Cicle Integral de l'Aigua, Paco Comes, ha evidenciat “l'encert de crear una àrea específica per a un servici prioritari que atén incidències quasi diàries dels ajuntaments”. Comes ha destacat la importància d'incentivar este tipus d'actuacions des de l'àrea i des del Pla Obert, i ha avançat que la Diputació està en contacte amb diferents consistoris per a assumir o renovar la gestió del servici a través d’Egevasa.

En Assessorament Tècnic i Jurídic, la diputada Paz Carceller ha informat que en el primer any de la legislatura s'han resolt 445 consultes tècniques de més de mig centenar de municipis, especialment els de menor grandària. En la línia de resoldre el problema de falta de personal en estos ajuntaments amb menys recursos, l'àrea d'Assistència Tècnica avança en la regularització del teletreball, perquè enginyers i arquitectes puguen atendre les peticions dels pobles de forma més àgil i des de qualsevol punt, sense necessitat de desplaçar-se.

En Transparència i protecció de dades, l'objectiu és que en 2027, al final de la legislatura, tots els ajuntaments tinguen un portal de transparència “clar, senzill i accessible”, segons apunta la diputada Amparo Folgado.

Emergències i Benestar

En el capítol de les Emergències, el diputat responsable del Consorci Provincial de Bombers, Avelino Mascarell, ha posat sobre la taula dos noves infraestructures fonamentals per al Consorci. D'una banda, els 6.000 metres quadrats que la Diputació destinarà en Beniparrell a la part administrativa, la centraleta i les aules de formació, entre altres servicis. I per una altra, el nou parc de bombers de Burjassot per a “assegurar que el temps de resposta davant una emergència siga el menor possible”.

Per part seua, la diputada de Benestar Social, Imma González, ha destacat “la posada en marxa d'un pla provincial de conductes addictives, l'adjudicació de tres milions d'euros a les associacions que vertebren la província i el programa de millora de l'Hospital de Salut Mental de Bétera”. Com a novetat, “està previst impulsar un programa d'envelliment actiu per a pobles de menys de 5.000 habitants”.

Igualtat i Memòria Democràtica

En les àrees que gestiona la vicepresidenta Enguix, Igualtat ha incrementat les subvencions tant per a la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere, de 700.000 a 900.000 euros i prepagables al 100%, com per a les entitats sense ànim de lucre, de 80.000 a 180.000 euros. Estes últimes ajudes són prepagables en un 75%, amb una mitjana de 3.500 euros per entitat.

Respecte a la xarxa provincial per a donar la millor resposta enfront de la violència exercida contra les dones, són ja 237 els municipis adherits, 49 en la present legislatura. Destaca la modificació del reglament de la Xarxa per a incloure als consorcis i mancomunitats. A més, l'àrea d'Igualtat té en redacció una guia per a integrar la perspectiva de gènere en les actuacions urbanes del Pla Obert, i en organització tant el Feminari com els premis Celia Amorós.

En l'àmbit de la memòria, la Diputació manté la inversió de més d'un milió d'euros anual, que en l'últim exercici han servit per a finançar una trentena de projectes de rehabilitació d'espais de la memòria presentats per 28 ajuntaments; altres 20 projectes de sensibilització de 14 entitats memorialistes; i cinc projectes de localització, excavació, exhumació i identificació de restes de les víctimes en cinc municipis. A estes actuacions cal sumar la creació de dos nous webs, la inversió de 25.000 euros en llibres de memòria que es distribuïxen entre les 130 biblioteques municipals adherides, l'edició del llibre ‘Mi Odisea’ i l’entrega dels premis ‘La Memòria a l’*Escola’.

Cultura, Turisme i Esports

La jornada provincial celebrada a Cofrentes ha servit també per a avançar alguns dels projectes en els quals treballen l'àrea de Cultura que dirigix Paco Teruel, i les de Turisme i Esports que encapçala Pedro Cuesta. En l'àmbit cultural, la Diputació manté la fortalesa del SARC, el programa de promoció cultural al qual s'han adherit tots els ajuntaments, i la intenció és “posar en valor i portar a les comarques de manera itinerant obres i continguts culturals que formen part del patrimoni de la Diputació”, explica Paco Teruel, qui ha destacat igualment que el MuVIM està a punt de superar el mig milió de visites enguany.

Per part seua, Pedro Cuesta ha destacat les “iniciatives per a desestacionalitzar el turisme i proporcionar alternatives complementàries al tradicional sol i platja”. Apunta igualment a la promoció de les tradicions i senyes d'identitat i avança “noves marques tant gastronòmica com esportiva per a impulsar tant la restauració com als joves esportistes de la província i portar el nom de la Diputació per tot el món”. Cuesta ha anunciat igualment un catàleg d'oci, similar al del SARC, que es treballa al costat de FOTUR per a oferir activitats als municipis de menys de 20.000 habitants.

Model de certificat de realització del concert "Concert a dos bandes" fent constar el dia, hora i lloc de celebració d'acord amb el programa.

La Diputació de València ha posat en marxa, dins del seu programa anual de formació, el curs ‘Gestió de residus sòlids urbans en municipis de menys de 20.000 habitants’. Es tracta d'una iniciativa conjunta posada en marxa pel servici de Formació que dirigix el diputat Ricardo Gabaldón, i el servici d'Aigua, Residus i Empreses Públiques que encapçala el diputat Paco Comes.

Igual que va ocórrer amb el curs de ‘Gestió del cicle integral de l'aigua’, que es va celebrar entre els mesos de maig i juliol del present any, és la primera vegada que la corporació provincial dissenya un curs d'estes característiques i específic sobre la gestió de residus municipals dirigit als tècnics d'ajuntaments que treballen en esta matèria.

“L'equip de govern de la Diputació demostra una vegada més el seu compromís amb els ajuntaments de la província i els seus treballadors, apostant decididament per la formació basada en la tècnica i l'experiència i per la busca de l'excel·lència en la prestació de servicis, perquè els municipis puguen exercir les seues competències de la forma més eficaç i eficient possible”, ha declarat Ricardo Gabaldón.

Formació teòrica i pràctica

En el curs ‘Gestió de residus sòlids urbans en municipis de menys de 20.000 habitants’, els alumnes assistents adquiriran coneixements específics sobre la problemàtica associada a la producció i gestió de residus, les competències i la planificació de residus domèstics, la gestió de fluxos específics i els sistemes de responsabilitat ampliada del productor.

A més s'abordaran aspectes sobre la redacció d'ordenances municipals per a la gestió de residus domèstics, així com la determinació i el càlcul de les taxes municipals de recollida i de tractament. Un aspecte a destacar és que el curs inclou aspectes purament pràctics, com la visita a una planta de tractament de residus i ecoparc.

L'equip docent del curs està format per tècnics de la Generalitat Valenciana i de la pròpia Diputació, els quals compten amb una dilatada experiència i trajectòria en el camp de la gestió dels residus sòlids urbans municipals.

La Sala Parpalló del MuVIM oferix des d'este dimecres i fins a l'1 de desembre ‘Manolo Millares. Circa els cinquanta (Buscant la dimensió perduda)’, una mostra que, comissariada per Alfonso de la Torre, arreplega un conjunt de 26 pintures pràcticament inèdites de Manolo Millares, junt amb una cuidada selecció de les seues obres primerenques dels cinquanta. “L'exposició ha sigut possible gràcies a la col·laboració i generositat de la família Millares”, destaca el diputat de Cultura, Paco Teruel.

El responsable provincial de Cultura ha participat en l'acte al costat del director del MuVIM, Rafael Company; el cap d'exposicions del museu, Amador Griñó; el comissari de la mostra, Alfonso de la Torre; i el director de la Fundació Antonio Pérez de la Diputació de Conca, Jesús Carrascosa, qui ha manifestat que el museu de la Diputació de València “ja forma part de la família de la Fundació Antonio Pérez. El llistó estava molt alt, però en esta ocasió hem portat al MuVIM el bo i millor; els visitants es queden amb la boca oberta”.

Pintures, murs, pictografies, les seues primeres arpilleres i també les més conegudes conformen l’exposició, fruit de la col·laboració entre la Fundació Antonio Pérez de la Diputació de Conca i el museu de la Diputació de València. “L'exposició que presentem és el quart projecte compartit amb la fundació de Conca; després de ‘Ruedo Ibérico’, ‘Eros Clandestí’ i ‘El objeto encontrado’, ens visita Manolo Millares, “eixe temps desmesurat”, ha apuntat Teruel.

L'artista canari, reconegut en el panorama creatiu contemporani espanyol com un dels principals renovadors del llenguatge plàstic, arriba al MuVIM gràcies al treball conjunt de dos diputacions que treballen per a “estendre el valor de la cultura més enllà de límits territorials”. En este sentit, Paco Teruel apunta que l'exposició, fruit de la col·laboració entre institucions, “demostra una vegada més que la cooperació és sempre una acció valuosa en l'exercici de la responsabilitat de les polítiques públiques”.

Una retrospectiva de l'artista

‘Manolo Millares. Circa els cinquanta (Buscant la dimensió perduda)’. Amb este títol, el MuVIM exposa un conjunt de 26 pintures pràcticament inèdites de l'artista, des del seu mític autoretrat Fou Mad (1950) passant per una cuidada selecció de les seues obres primerenques dels cinquanta: murs, pictografies i primeres arpilleres, fins a arribar a les seues arpilleres més conegudes, en bona part custodiades per la Fundació Antonio Pérez a Conca. Al costat d'estes obres també s'arrepleguen algunes peces fílmiques i musicals vinculades a Millares.

El comissari, Alfonso de la Torre, ha apuntat que el títol de l'exposició “parla del viatge de Millares des dels seus primers encontres amb les pintures de Van Gogh, impressionistes, cap a la modernitat”. Esta mostra ha sigut possible gràcies a la família de Millares i a la implicació d'estes dos institucions amigues, en eixa espècie de sinergia que és tan poc freqüent i tan fructífera”.

L'artista va estar vinculat a València i va promoure l'exposició en l'Ateneu Mercantil-Institut Iberoamericà de València ‘Art Abstracte Espanyol. I Saló Nacional d'Art No Figuratiu (1956)’, que va impulsar un dels més significatius actes previs a ‘El Paso’. Eixa vinculació amb la ciutat va incloure també una amistat amb Manolo Gil i el grup Parpalló i, especialment, Vicent Aguilera i Cerni.

La indagació sígnica que Millares aborda a mitjan dels cinquanta en les anomenades pictografies se sintetitza posteriorment, adquirint la seua obra característiques d'un collage de matèries diverses, principalment xicotetes fustes, teixits i elements d'origen mineral (tessel·les, restes ceràmiques i pigments d'aspecte arenós).

Artista teixidor, Millares utilitzava el fil com una forma d'escriptura. Buscar, indagar i anar més enllà era el signe dels temps, això que Millares va dir “buscar la dimensió perduda” i “eixos clots infinits de misteri”, en una actitud inquieta, desitjosa d'investigar en altres àmbits més enllà de la mera pintura.

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, s'ha reunit amb la presidenta de l'Ateneu Mercantil de València, Carmen de Rosa, per a estudiar diferents projectes de col·laboració que es podrien dur a terme per a afavorir la cultura, el turisme i l'entreteniment entre la societat valenciana.

Mompó, qui destaca la contribució de l'Ateneu en la cultura valenciana i la importància de la institució, qualifica esta trobada de “fructífera”. “Hem estat valorant diferents accions que l'Ateneu té previstes per a este i els següents anys”, ha concretat, al mateix temps que ha subratllat que “estan ben pensades i són oportunes”. “Continuarem treballant per a fer costat a una institució que cada any realitza 1.300 actes i és un motor cultural per a la ciutat i la província”, ha assegurat.

La Diputació de València inicia una col·laboració amb la Unió Nacional d'Entitats Festeres de Moros i Cristians (UNDEF) per a contribuir al reconeixement i la difusió d'una de les grans tradicions festives de la província. Amb la intenció d'equiparar la festa de Moros i Cristians a les Falles, com insistix la vicepresidenta primera, Natàlia Enguix, la corporació ha fet els primers passos per a contribuir a l'impuls d'una festa molt arrelada en els municipis valencians.

Després de la reunió mantinguda en seu provincial, la vicepresidenta Enguix i Pepa Prats, presidenta de la UNDEF, han anunciat la participació de la Diputació en el Congrés Internacional de Festes de Moros i Cristians que l'ens festiu, amb més de 50 municipis valencians associats, celebrarà el mes de juny. Esta col·laboració se suma a les ajudes concedides a les comparses de la província per a realitzar qualsevol tipus d'activitat relacionada amb la festa. “Farem el que estiga al nostre abast perquè la festa de Moros i Cristians siga cada dia més gran i tinga major difusió”, assegura Enguix.

Per part seua, Pepa Prats ha valorat molt positivament la reunió i ha agraït a la vicepresidenta les subvencions que per primera vegada arriben a les comparses de Moros i Cristians, ja que “tot el que s'invertix per a fer possible este gran espectacle ix de la butxaca dels festers”. Prats va instar la Diputació a “mantindre i consolidar les ajudes en els pròxims anys, perquè poden suposar un gran impuls per a la festa”.

Ontinyent, festa internacional

Natàlia Enguix i Pepa Prats han coincidit a l'hora de destacar el reconeixement als Moros i Cristians d'Ontinyent com a Festa d'Interés Internacional. “Estem d'enhorabona perquè és una gran notícia per a la comarca de la Vall d'Albaida i tota la província”, apunta Enguix, qui situa Ontinyent com l'exemple d'una celebració que “forma part de la nostra identitat i patrimoni cultural, al mateix temps que mostra el treball d'eixes comparses dels nostres pobles. No ens equivoquem quan decidim ajudar-les”.

Per part seua, la presidenta de la UNDEF es va mostrar orgullosa del reconeixement als Moros i Cristians d'Ontinyent, “unes festes ocurrents i meravelloses. Ja els tocava”. La menció es va anunciar este dimarts, i un dels primers a felicitar la capital de la Vall d'Albaida va ser el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, que des de la jornada de treball que la institució celebrava a Cofrentes va assenyalar que el reconeixement “posa en valor la història, la cultura i la dedicació de tots aquells que, amb esforç i passió, fan possible any rere any estes festes”.

Ajudes a les comparses

Les comparses i ‘filaes’ de moros i cristians de les comarques valencianes poden sol·licitar ja a la Diputació la subvenció de 500 euros que la institució provincial concedix per a equiparar la festa amb la de les Falles. Així ho va anunciar dimecres passat la vicepresidenta primera, Natàlia Enguix, qui per damunt de l'aportació econòmica valora “el reconeixement i la contribució de la Diputació per a difondre la festa a nivell nacional i internacional”.

El Butlletí Oficial de la Província (BOP) va publicar el dimarts 10 de setembre la convocatòria perquè les entitats constituïdes abans de gener de 2024, amb seu en qualsevol municipi valencià i l'activitat principal del qual siga la participació en les festes de Moros i Cristians puga presentar la seua sol·licitud a la Diputació que presidix Vicent Mompó. El termini de presentació és d'un mes a partir de la publicació en el BOP, el text complet de les bases pot consultar-se en https://www.infosubvenciones.es/bdnstrans/ge/es/convocatoria/783421 i la petició es realitzarà de manera telemàtica a través de la seu electrònica de la Diputació i la carpeta Tràmits-Presidència.

La convocatòria s'obri amb un pressupost inicial de 200.000 euros que pot ampliar-se a 300.000 euros en el present exercici en funció de la demanda. Enguix considera que el més important “és que finalment la Diputació concedirà el mateix tractament a les dos principals festes de la província, donant resposta a una reivindicació històrica i després de diversos intents polítics que han quedat en una declaració d'intencions”.

En la mateixa línia s'expressa el president Mompó, disposat a “reforçar les ajudes de la Diputació als col·lectius festers que treballen per a mantindre vives les nostres tradicions dins i fora de la província”. “Ja vam dir que defensaríem les nostres senyes d'identitat, i tant les Falles com els Moros i Cristians són part essencial de la cultura i les festes que ens definixen com a poble”.

La sala d’exposicions de l’Ajuntament del Ràfol de Salem mostra des de hui i fins al 6 de novembre la gran varietat d’usos que les societats del passat van donar als productes de mar amb una exposició del Museu de Prehistòria de València (Mupreva) on s’arrepleguen les últimes investigacions fetes al litoral mediterrani peninsular sobre l’aprofitament de recursos marins.

En esta mostra itinerant, el Mupreva exposa més d’un centenar de peces que són rèpliques de la gran quantitat d’exemplars trobats en jaciments valencians els originals dels quals es conserven en el museu de la Diputació, amb una cronologia que va dels 30.000 als 3.000 anys.

Aprofitament dels recursos marins

La informació sobre l’ús alimentari de productes marins durant el Paleolític superior és escassa, ja que els jaciments costaners es troben actualment davall l’aigua a causa de la inundació de les plataformes costaneres per la pujada del nivell de la mar al final del període glacial, per l’ús alimentari de productes marins durant el Paleolític superior. A partir del Mesolític –fa 10.000 anys–, es van consumir mol·luscos com les escopinyes, petxelines i caragols punxosos, i peixos com les orades, rajades, llisses i corbines. Estos productes de la mar van arribar a jaciments a més de 40 quilòmetres de la costa, això constata l’ús de sistemes de conservació, com l’assecat al sol o el fumatge.

Així mateix, les petxines s’aprofitaven per a la decoració ceràmica, com ara en recipients, o com a allisadors i raspadors; també es confeccionaven culleres, cullerots, agulles i instruments musicals (trompes). Els grans ossos de cetacis (costella i vèrtebres) es van utilitzar com a taules de treball o encluses. També es fabricaven adorns personals mitjançant tres processos complets de fabricació: perles discoidals, penjolls o botons arciformes i penjolls ovals.

Així, en el Neolític antic es fabricaven penjolls ovals, anells i braçalets; durant el Calcolític s’elaboraven botons i durant tota la prehistòria recent, perles discoidals; també s’aprofitaven les vèrtebres de peixos, com rajades i taurons. Molts d’estos adorns podien tindre un valor simbòlic, associat al món funerari, com les petxines no perforades ni manipulades documentades en coves d’enterrament, fa uns 5.000 anys.

També s’han descobert casos excepcionals, com la presència d’un dofí mular depositat en un enterrament de caràcter secundari situat en una fossa al costat de la desembocadura del Serpis. Este acte és considerat un fet únic i extraordinari, ja que mai s’havia trobat un cetaci en un context funerari.

La Diputació de València ha posat en marxa, dins del seu programa anual de formació, el curs ‘Fons europeus com a instrument de finançament de projectes locals’, dirigit de manera específica als funcionaris habilitats de caràcter nacional d'entitats locals de la província. L'objectiu és que estos treballadors públics coneguen totes les especialitats que tenen els procediments administratius quan el seu ajuntament participa en un projecte amb fons europeus.

El curs, que ha finalitzat este dijous després de dos jornades de formació, s'ha dut a terme gràcies a la col·laboració entre l'àrea de Fons Europeus que dirigix el diputat Juan Ramón Adsuara, i l'àrea de Formació, encapçalada pel diputat Ricardo Gabaldón. “Es tracta d'aproximar als habilitats nacionals el funcionament dels programes de fons europeus, sobretot aquells que són més habituals en l'administració local. Al cap i a la fi, estos funcionaris tenen un rol determinant tant en la fase de sol·licitud de fons i establiment dels partners, com en la fase de gestió i justificació”, ha explicat Ricardo Gabaldón.

Especialitats en matèries com el control intern, la fiscalització, la contractació, la formació de consorcis o la firma d'acords per a participar com a soci en un projecte europeu, han format part del contingut del curs. “El que aconseguim amb este curs és que el personal dels ajuntaments es familiaritze amb les fases de la gestió de projectes europeus i les implicacions administratives que concernixen directament a secretaris i interventors per a, no sols oferir-los el coneixement sinó també les qüestions i detalls importants a tindre en compte, a més d'estimular-los a donar suport a la participació dels seus municipis i mancomunitats en projectes europeus”, subratlla Juan Ramón Adsuara.

El curs ha servit per a compartir experiències entre els habilitats nacionals de diferents ajuntaments, així com parlar d'exemples concrets de casos que han experimentat els propis funcionaris. “Al final, si tots els implicats tenen informació del funcionament dels programes europeus, s'incrementen les possibilitats d'atraure fons a la província”, ha destacat Adsuara.

La carretera CV-541, que connecta l'A-7 amb la Presa de Tous, veurà millorada la seua seguretat amb l'actuació projectada per la Diputació de València entre la intersecció amb la Vereda d'Alzira i l’embassament.

La diputada de Carreteres i vicepresidenta segona de la Diputació, Reme Mazzolari, explica que “esta intervenció, que ja està adjudicada i podria començar a la fi del mes d'octubre o principis de novembre, era una prioritat ya que es tracta d'una via molt transitada, especialment els caps de setmana, en els quals a més acull a multitud de ciclistes”.

Mazzolari indica que “amb esta inversió, la qual supera el mig milió d'euros, es dona continuïtat a l'actuació que es va dur a terme en 2023 en un altre tram de la mateixa carretera” i incidix en què “les pròpies característiques orogràfiques d'esta zona muntanyenca fan que el traçat siga molt sinuós, per la qual cosa és de vital importància que el ferm estiga en les millors condicions per a garantir la seguretat de la via”.

Concretament, l'actuació té una longitud aproximada de 9,5 quilòmetres, i comença des del punt quilomètric 9+135 de la carretera, per a finalitzar en el propi accés a l'embassament. Els treballs també preveuen actuar, si la cota d'ompliment de l'embassament ho permet, en el tram final de 360 metres des de la zona habilitada com a pàrquing fins a la presa que, per causa de les seues característiques inundables, presenta una reducció de la calçada perquè els laterals estan molt deteriorats.

En primer lloc, s'ha previst la regularització de totes les zones que presenten una deformació excessiva per a estendre a continuació una capa de rodadura amb la finalitat de millorar les condicions de la carretera, reposant també la senyalització horitzontal i vertical de tot el tram.

Tambés'intervindràsobre els marges, condicionant-los per a garantir una amplària lliure mínima, la qual cosa permetràtambémillorar les condicions de visibilitat en les corbes. Aixímateix, es milloraran les condicions d’evacuació d'aigua, i se substituiran tots els panells direccionals.

L'obra ha sigut adjudicada a l'empresa valenciana CIVINED SLU amb un pressupost total de licitació de 573.000 euros. Els treballs podrien començar entre 5 i 6 setmanes, amb un termini d'execució aproximat de dos mesos.