La Diputació de València i la Universitat Politècnica (UPV) firmen un protocol general de col·laboració per als pròxims dos anys, amb l'objectiu de fomentar i intercanviar experiències en els camps de la docència, la investigació, l'emprenedoria i la gestió del patrimoni històric, tant artístic com documental. Així ho han rubricat este divendres en seu provincial el president de la Diputació, Vicent Mompó, i el rector de la UPV, José Esteban Capilla.

En paraules de Mompó, "la firma d'este conveni marc és un pas important per a enfortir la col·laboració entre dos institucions que són clau per al desenvolupament de la nostra província. És el reflex de la voluntat de la UPV i la Diputació de València per a fer front als reptes que ens planteja la societat actual”. Mompó agraïx a la Politècnica i al seu rector la predisposició per a treballar conjuntament en projectes que poden incloure des de la transferència de tecnologia a la promoció econòmica i el desenvolupament local, activitats de caràcter cultural i cursos de formació.

“Des de la Diputació sabem que el talent i la capacitat que posseïx la UPV són grans actius per a dissenyar solucions que transformen positivament els nostres municipis, ja siga en l'àmbit de la tecnologia, la sostenibilitat o la recuperació del nostre patrimoni”, continua Mompó, qui confia en “esta aliança que ens permet abordar desafiaments de manera més eficaç i eficient i que prompte donarà els seus fruits en forma de beneficis per a tota la ciutadania. Queda molta faena per davant, però els projectes que vindran impactaran de manera directa en la qualitat de vida de les valencianes i els valencians".

Per part seua, el rector de la UPV, José Esteban Capilla, ha assegurat que el conveni marc “té un potencial enorme que traduirem en iniciatives i projectes per a la ciutadania des de l'àmbit cultural, on tenim un departament de restauració de béns culturals i la millor facultat de Belles Arts d'Espanya, fins als àmbits propis d'una universitat tecnològica, com pot ser la promoció de la ciència i la tecnologia a través de la Diputació per a arribar al territori i, per descomptat, les pràctiques en empreses que ja han funcionat anteriorment molt bé en este tipus de convenis”.

La Diputació de València ha actualitzat el reglament de la seua Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere per a adaptar-la a la nova normativa europea, nacional i autonòmica que ha entrat en vigor des de l'última revisió en 2022. D'esta manera, l'àrea d'Igualtat que dirigix la vicepresidenta primera, Natàlia Enguix, amplia i modernitza la composició d'una estructura de treball en xarxa de la qual podran formar part els consorcis i les mancomunitats.

La mateixa Natàlia Enguix explica que amb esta adaptació a la normativa actual, “afavorim la implementació de programes i activitats en altres àmbits d'actuació, no sols els ajuntaments, que ens permetran arribar a un major nombre de persones destinatàries”. La responsable d'Igualtat avança que en la pròxima assemblea general ordinària de la Xarxa “s'adheriran les primeres mancomunitats, que ja ho han sol·licitat”.

Els requisits per a formar part d'esta plataforma de treball conjunt per a fer front a la violència exercida contra les dones no varien. En els estatuts d'estos organismes que ara podran adherir-se haurà de figurar la promoció de la igualtat d'oportunitats entre dones i homes, la inclusió de les dones en tots els àmbits socials, l'erradicació de la violència de gènere i, com a novetat, dur a terme programes de millora de l'ocupabilitat de la dona.

A més, segons detalla Natàlia Enguix, “hem millorat la redacció i revisat els requisits d'adhesió i permanència en la Xarxa tant als 12 com als 24 mesos; s'ha adaptat la redacció del text al llenguatge inclusiu i no sexista i s'ha modificat la denominació i composició de la Comissió Experta, fruit d'un procés participatiu i de consulta tant als ajuntaments que formen part de la Xarxa com a la pròpia comissió”. Actualment, està en marxa el procés de renovació de les persones que integren la Comissió Experta.

237 membres i un 20% més d'ajudes

La Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere va ser creada en 2018 en temps de Jorge Rodríguez com a president, amb Isabel García com a diputada d'Igualtat, i compta en l'actualitat amb 237 ajuntaments adherits. Enguany, els consistoris que formen part de la Xarxa disposen de 900.000 euros, un 20% més que en l'anterior exercici, per a finançar els seus projectes i activitats en matèria d'Igualtat.

A l'abril va tindre lloc l'última assemblea de la Xarxa, l'onzena, en la qual es van adherir 26 nous membres a una plataforma que treballa conjuntament per a donar resposta a la violència exercida contra les dones, amb una cobertura que arriba al 90% de la província.

La Ribera Alta amb 33 i la Vall d'Albaida amb 32 són les comarques que més municipis tenen adherits, seguides per la Safor amb 29 ajuntaments membres; la llista la completen l'Horta Nord (22); l'Horta Sud (19); el Camp de Túria (16); la Costera i la Serranía (15); la Ribera Baixa (11); la Plana Utiel-Requena i el Camp de Morvedre (9); la Canal de Navarrés i l’Hoya de Buñol-Chiva (8); el Valle de Ayora-Cofrentes (6); i el Rincón de Ademuz (4).

Les ajudes econòmiques es concedixen en règim de concurrència competitiva per als consistoris que integren la Xarxa provincial. Entre els projectes subvencionables destaquen els relacionats amb la prevenció, detecció i lluita contra la violència de gènere; la coeducació dirigida a la comunitat educativa i agents socials dels municipis; l'atenció integral per a dones en el sistema prostitucional i víctimes d'explotació sexual; la formació especialitzada per al personal tècnic, polític i de servicis socials dels ajuntaments; i els protocols de protecció coordinats amb les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat.

Altres propostes que poden rebre finançament de la Diputació que presidix Vicent Mompó són les contemplades en els plans d'Igualtat locals i les incloses en el Pla Estratègic de la Dona en el Sistema Rural Valencià. A més, els ajuntaments que integren la Xarxa poden sol·licitar ajuda per a la posada en marxa de campanyes de sensibilització en mitjans i suports publicitaris, així com de prevenció del consum de prostitució.

Els requisits bàsics per a accedir a la Xarxa són disposar d'una Regidoria i un Pla d'Igualtat o contra la violència de gènere propis, estar adherits al Servici Telefònic ATENPRO d'atenció i protecció a les víctimes (en el cas dels municipis de menys de 20.000 habitants l'adhesió a ATENPRO s'ha de realitzar a través de la Diputació) i comptar amb una Unitat d'Igualtat (els de més de 20.000 habitants) o garantir-se esta per les persones de l'àrea de Servicis Socials en els de menys de 20.000 habitants.

La Diputació de València ha reunit este matí en el Centre Cultural La Beneficència a alcaldes i alcaldesses de la província per a explicar-los els detalls d'un programa de seguretat viària escolar que es durà a terme durant els pròxims mesos d'octubre i novembre en el Circuit Ricardo Tormo de Cheste.

Esta iniciativa conjunta entre les àrees de Carreteres i d'Esports, en col·laboració amb el circuit, tracta de conscienciar als escolars sobre la importància de la seguretat viària. L'alumnat de 6é de primària i 1r d'ESO podrà participar, gratuïtament, a l'Escola de Seguretat Viària que es desenrotlla en les emblemàtiques instal·lacions esportives que acullen el mundial de motociclisme, entre moltes altres proves esportives.

La Diputació de València ha reunido esta mañana en el Centre Cultural La Beneficència a alcaldes y alcaldesas de la provincia para explicarles los detalles de un programa de seguridad vial escolar que se llevará a cabo durante los próximos meses de octubre y noviembre en el Circuito Ricardo Tormo de Cheste.

Esta iniciativa conjunta entre las áreas de Carreteras y de Deportes, en colaboración con el circuito, trata de concienciar a los escolares sobre la importancia de la seguridad vial. El alumnado de 6º de primaria y 1º de ESO podrá participar, gratuitamente, en la Escuela de Seguridad Vial que se desarrolla en las emblemáticas instalaciones deportivas que acogen el mundial de motociclismo, entre otras muchas pruebas deportivas.

Para poder hacerlo, son los propios municipios los que han de promover la actividad en los centros educativos. Los ayuntamientos se encargarán de trasladar el programa a sus poblaciones de manera que los jóvenes puedan acudir mediante viajes organizados al circuito, y la Diputación sufragará el coste de la participación en las jornadas, con todas las actividades incluidas.

“Queremos concienciar desde la base porque la responsabilidad y el respecto a las normas son pilares esenciales para convivir en la vía pública”, ha destacado el presidente de la Diputació de València, Vicent Mompó, quien ha clausurado la jornada. Mompó ha esgrimido que “cuanto más pronto llegue el mensaje de la seguridad a nuestros jóvenes, antes podremos construir una sociedad más responsable y más consciente de los peligros y responsabilidades que existen en nuestras carreteras”.

En la misma línea, ha argumentado, “trabajamos para que nuestras carreteras sean más seguras, para que nuestros pueblos y ciudades sean espacios de bienestar y convivencia, y para que, con iniciativas como esta, todos tengamos un futuro más seguro”. En este sentido, ha agradecido al Área de Carreteras y a su responsable y vicepresidenta segunda, Reme Mazzolari,    su dedicación.

Por su parte, Mazzolari, ha subrayado que “la seguridad vial es prioritaria y por eso es el eje principal de todas las actuaciones que se llevan a cabo sobre la red de carreteras de la provincia”. Igualmente, ha recalcado, “con esta actividad pretendemos concienciar a los menores sobre la importancia de la seguridad vial, al tiempo que disfrutan de una excursión inolvidable”.

Del mismo modo, el director del Circuit Ricardo Tormo, Nicolás Collado, ha explicado que el objetivo de la escuela “es buscar víctimas 0 en la carretera”. “Vamos trabajando cada año y si conseguimos salvar una vida y concienciar a un niño para que le diga a su padre ‘ponte el cinturón’ o ‘no corras’ lo damos por bueno”, ha añadido.

Características de la actividad

Las jornadas lúdicas y educativas se desarrollarán durante los meses de octubre y noviembre de 2024 en las propias instalaciones del Circuito Ricardo Tormo de Cheste, en horario de 09:30 a 16:00 horas.

Para poder acceder a la actividad, deberán asistir un mínimo de 50 alumnos y un máximo de 100 por día, garantizando el Circuito la exclusividad del uso de las instalaciones donde se llevan a cabo las actividades programadas.

La jornada se dividirá en dos partes diferenciadas: una teórica que se impartirá en las aulas, otra práctica que tendrá lugar en el mini circuito de seguridad vial con el uso de vehículos aptos en función de cada edad. Asimismo, los participantes podrán conocer todas las instalaciones del circuito de velocidad gracias a una visita guiada programada con la que finalizará cada sesión.

Este programa se añade a la colaboración que ha puesto en marcha la Diputació de València, a través del área de Deportes que dirige el diputado Pedro Cuesta, con el Circuit Ricardo Tormo de Cheste, gracias a la cual la corporación provincial va a promocionar varias carreras de velocidad durante este 2024.

“No había mejor escenario para hacerlo que el Circuito Ricardo, que, por cierto, ayer celebró su 25 cumpleaños. Una instalación que es testigo de lo que significa combinar velocidad, emoción y, sobre todo, seguridad. En el ámbito de la competición, las reglas y la precaución son esenciales, no solo para ganar, sino para protegerse y proteger a los otros”, ha declarado el presidente de la Diputación.

El MuVIM inaugura este divendres la segona edició de ‘Temps i matèria’, una mostra emmarcada al ‘València Design Fest’ que posa l'accent en la creació artesanal contemporània i que enguany porta com a títol ‘Crafting connections: Exploring collaborations in contemporary crafts’.

L'exposició pot visitar-se fins al pròxim 13 d'octubre en el Vitrall del museu de la Diputació de València i en el Cub, i reunix una cuidada selecció de peces dissenyades per estudis i tallers nacionals i internacionals que busquen acostar l'artesania contemporània al públic general. Comissariada pels valencians Estudio Savage, pretén reflexionar sobre com, al costat del disseny, l'artesania té un camí vàlid de desenvolupament i, sobretot, de permanència de materials, tècniques i processos d'elaboració.

‘Temps i matèria’ quedarà inaugurada esta vesprada, coincidint amb l'obertura del ‘València Design Fest’, organitzat per la Fundació del Disseny de la Comunitat Valenciana, i l'acte d’obertura tindrà lloc també esta mateixa vesprada a la terrassa Muvimas i voltants.

La mostra comptarà amb una sèrie d'activitats paral·leles comissariades així mateix per Estudio Savage; durant el mes de setembre i en el marc de ‘València Design Fest’, el MuVIM acollirà diversos tallers, trobades i xarrades.

El Monestir del Corpus Christi de Llutxent va acollir este dissabte l’entrega dels Premis d'Arts Visuals de la Diputació de València Alfons Roig 2024, en les modalitats de Projecte Artístic i Trajectòria Artística. Els guardons reconeixen enguany el treball de la benlloquina Laura Palau, fotògrafa i artista multidisciplinar, guanyadora del Premi al Millor Projecte Artístic; i la carrera professional de la pintora valenciana Isabel Oliver, qui ha sigut guardonada amb el premi a la Trajectòria Artística.

L'acte va comptar amb la presència del diputat de Cultura, Paco Teruel; el director general de Cultura, Miquel Nadal; l'alcaldessa de Llutxent, Xaro Boscà; la vicerectora de Cultura i Societat de la Universitat de València, Ester Alba; i les premiades, Laura Palau i Isabel Oliver.

El diputat Paco Teruel va apuntar que, des d'enguany, “els premis compten amb un guardó realitzat expressament per l'artista Joan Enric Garcia”, i va recordar que els Alfons Roig de les Arts Visuals se celebren cada dos anys: “el primer, la Diputació de València convoca el concurs i s'atorguen els premis, i en el següent desenvolupem el projecte artístic guanyador amb una exposició de la persona o persones guanyadores; en el cas del Premi a la Trajectòria Artística, el segon any elaborem un catàleg amb l'obra de l'artista reconegut”.

“Els Premis Alfons Roig són molt importants en l'àmbit de les arts plàstiques i visuals, no sols per la seua història, per la dotació econòmica que tenen o pel seu prestigi, sinó perquè són uns premis que permeten a joves artistes fer realitat projectes molt interessants”, va concloure Teruel.

Guardons

El premi al Projecte Artístic tracta de reconéixer a aquelles persones, artistes plàstiques i visuals, que comencen la seua trajectòria professional i presenten un projecte d'interés especial. D'altra banda, el premi a la Trajectòria Artística reconeix a aquelles persones en actiu dins del camp de les arts visuals que hagen consolidat una trajectòria professional indiscutible en l'àmbit de les arts valencianes. La concessió dels premis Alfons Roig comporta una dotació econòmica de 20.000 euros en la modalitat de Projecte artístic, i de 25.000 euros per a la de Trajectòria artística.

Estos premis, uns dels més significatius de les arts plàstiques a nivell estatal, s'entreguen cada dos anys amb la finalitat de reconéixer la creativitat i dedicació dels artistes en les diferents disciplines proposades. La present edició ha destacat pel gran nivell de les propostes enviades, fonamentant l'elevat estàndard de qualitat creativa i visual dels guardons.

Premiades

La fotògrafa i artista interdisciplinar castellonenca Laura Palau ha sigut premiada per la seua obra ‘Segunda Mordida’, una reflexió sobre el territori, les relacions de pertinença i el sentiment de comunitat. Així mateix, la Diputació de València ha reconegut a Isabel Oliver la seua trajectòria artística, primer centrada en el Pop Art Feminista valencià i, a partir dels anys 70, per la seua vinculació amb una pintura compromesa que dura fins al dia de hui.

El jurat, integrat pels artistes Rafael Armengol, Ana Navarrete i Jesús Palomino, la guanyadora de l'anterior edició a la Trajectòria Artística Teresa Lanceta, i la catedràtica de Belles Arts Isabel Tejeda, ha avaluat els 26 projectes que han participat en esta edició i ha proposat les candidatures per al Premi a la Trajectòria Artística.

Els Alfons Roig de la Diputació de València van ser constituïts per primera vegada en 1984 i han servit per a la promoció i reconeixement de figures emblemàtiques de l'art valencià com Josep Renau, Eusebi Sempere, Andreu Alfaro, Miquel Navarro, Soledad Sevilla, Artur Heras, Carmen Calvo o Ángela García Codoñer, entre molts altres.

11.9.2024

L'Àrea de Carreteres de la Diputació de València, inicia aquestes obres de que tenen un pressupost de 3.729.317,42€ i un termini d'execució de 5 mesos.

Les carreteres incloses en el present projecte són, per una banda, la CV-441, Jarafuel–CV 440, i la CV-465, Caudete de las Fuentes–Venta del Moro, ambdues enquadrades dins la demarcació d'Utiel-Requena; i per altra banda, la CV-584, Énguera–Benali, i la CV-600, Xàtiva–Simat de la Valldigna, aquestes dues incardinades en la demarcació de L'Alcúdia de Crespins.

A la CV-441, el tram objecte de l'actuació, entre el PK 3+000 i el PK 12+000, discorre íntegrament pel terme municipal de Jarafuel, sent aquesta carretera el nexe d'unió entre la localitat i la CV-440. En la segona actuació, a la CV-465, el tram entre el PK 1+133 i el PK 2+350 es troba en el terme municipal de Caudete de las Fuentes, i es tracta d'una carretera convencional, que enllaça l'A-3 amb la CV-475.

Quant a les carreteres que pertanyen a la demarcació de L'Alcúdia de Crespins, la CV-584 es tracta d'una carretera convencional de muntanya, situada en el terme municipal d'Énguera, que uneix aquesta localitat amb la de Benali, i l’obra se situa en els trams entre el PK 2+000 i el PK 16+600, i del PK 17+600 al PK 18+800. Per altra banda, la carretera CV-600 uneix la localitat de Xàtiva amb la CV-50, i en concret, el tram contemplat en l'actuació, del PK 7+100 al PK 8+800, és el del seu pas per la població de Barxeta.

Les actuacions esmentades s'orienten, principalment, al reforç del ferm existent i la millora de la seguretat viària mitjançant la renovació de la senyalització vertical i horitzontal juntament amb l'abalisament i els sistemes de contenció.

Aquestes carreteres tenen, en general, una gran afluència de vehicles. A més, la demanda en quasi totes aquestes carreteres ha anat augmentant al llarg dels últims anys, per la qual cosa s'espera que seguisca amb aquesta tendència de cara al futur.

L'àrea de Desenvolupament Rural de la Diputació de València promourà la creació en Aras de los Olmos d'un Centre d'Innovació Territorial (CIT) integrat en la xarxa coordinada pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, per a impulsar accions orientades al desenvolupament dels municipis rurals de la província de València.

Amb eixe objectiu, el diputat de Desenvolupament Rural, Avelino Mascarell, i l'alcalde d'Aras de los Olmos, Rafael Giménez, han mantingut una reunió de treball amb Francesc Boya, secretari general del Repte Demogràfic, en la qual s'han abordat les claus d'estos centres, així com els criteris del Ministeri per a la seua distribució territorial.

Una de les conclusions de l’encontre ha sigut la voluntat de les dos parts, Ministeri i Diputació, d'establir un marc de col·laboració per a avançar en la possibilitat d'instal·lar en este municipi de la Serranía el que seria primer CIT situat en la Comunitat Valenciana. Això es traduiria, tal com explica Avelino Mascarell, “en un conveni de cofinançament entre el Ministeri i la Diputació, que es complementaria amb un altre entre la institució provincial i l'ajuntament d’Aras, amb l'objectiu de poder subscriure'l en el pròxim exercici”.

El diputat explica que “els centres d'innovació territorial estan totalment alineats amb les àrees d'acció en les quals treballa la Diputació en matèria de desenvolupament rural” i especifica que “la participació de la Diputació en el CIT permetrà una major projecció en el temps, i que les iniciatives que es desenvolupen allí es puguen beneficiar d'altres projectes que ja estan en funcionament com la mentoria rural, l'atracció de famílies europees a través del programa Rural Life o les iniciatives autonòmiques de col·locació professional.”

“La lluita contra la despoblació és una carrera de llarga distància -afig Avelino Mascarell-. Totes les administracions hem de ser conscients que els reptes de l'Espanya buidada han d'abordar-se de manera transversal i confrontar-se amb estratègies a mitjà i llarg termini. No es tracta de subvencionar a fons perdut, sinó de reaccionar a la necessitat immediata de pobles i persones però descobrint, facilitant i treballant en projectes viables i sostenibles, capaços d'autofinançar-se en un període raonable.”

RuralTEC com a punt de partida

L'ajuntament d'Aras de los Olmos forma part, junt amb la ‘Fundación El Olmo’, del Consorci RuralTEC, concebut per a la posada en marxa d'un espai d'innovació rural que impulse el seu entorn, amb atenció a les concretes infraestructures, productes, servicis, i altres recursos i medis naturals, humans i logístics de què disposen.

“El projecte RuralTEC -indica Avelino Mascarell- compta ja amb un equip tècnic que coneix a fons les diferents línies d'acció que podrien partir del CIT, la qual cosa suposa un actiu més per a la candidatura perquè permetria potenciar les seues activitats centrant-se en l'entorn rural de tota la província”.

Centres CIT per tota Espanya

Els Centres d'Innovació Territorial (CIT) es plantegen com a motors per a la dinamització, innovació i emprenedoria en clau rural, fomentant el desenvolupament socioeconòmic local i la col·laboració entre actors públics i privats.

Estes infraestructures se situen en zones rurals que afronten els reptes de despoblació, no sols propiciant arrelament a través dels emprenedors que desenvolupen allí els seus projectes, sinó també generant atracció perquè eixes idees cristal·litzen en el propi entorn, dinamitzant tot l'àrea d'influència del CIT.

La seua estratègia s'incardina en tres grans eixos: potenciar les oportunitats de desenvolupament, incentivar la intel·ligència col·lectiva i facilitar la cooperació en les comunitats locals. Este ecosistema de co-creació aspira a convertir-se en l'impuls de projectes ambiciosos, capaços de reforçar la cohesió social i territorial atesa l'especial idiosincràsia del territori.

Actualment formen part de la Xarxa CIT 10 centres a Astúries, Badajoz, Càceres, Conca, Guadalajara, Jaén, Lleó, Lleida, Sòria i Terol, coordinats des del node principal situat en Cubillos de Sil (Lleó) i amb la participació de diputacions provincials i altres entitats de promoció del desenvolupament rural.

La Diputació de València consolida la seua aposta per ajudar a les xicotetes i mitjanes empreses de la província avançar en els seus processos de digitalització perquè puguen adaptar-se tan bé com siga possible al nou ecosistema empresarial dominat per la tecnologia. Per a això, la corporació provincial ha arribat a diferents acords amb la Cámara de Comercio de Valencia, la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV) i la Asociación de Trabajadores Autónomos (ATA), pels quals destinarà 450.000 euros a la realització d'activitats per a impulsar la innovació en este tipus de companyies.

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, afirma que “el que perseguim amb estos acords és que cap empresa del nostre territori es quede arrere en el necessari procés de digitalització que totes han de dur a terme per a sobreviure en l'entorn actual. Considerem que és fonamental que les pimes puguen aprofitar tots els avantatges que els aporta la tecnologia”.

Mompó considera a més que “estes iniciatives redunden en favor dels municipis de la nostra província. Parlem especialment de la millora que suposa per als territoris afectats per la despoblació, millorant les infraestructures digitals, atenuant la bretxa digital i financera i dotant d'altres servicis que facen atractiu viure, treballar i emprendre en estos territoris”.

Per part seua, el diputat d'Innovació, Juan Ramón Adsuara, explica que “fent que la Diputació siga partner d'estes tres associacions, el que aconseguim és secundar tots els fòrums d'innovació tecnològica i crear espais en els quals es produïsca networking. D'esta manera ja hem aconseguit quasi 4.000 entrevistes entre persones desocupades i empreses tecnològiques, potenciant les relacions entre les noves start ups i empreses ja consolidades”. Adsuara ha afegit que “estem apostant per l'intercanvi de coneixement entre les empreses i retindre el talent a la província de València”.

Acord amb la Cámara de Valencia

Un d'estos acords, el subscrit amb la Cámara de Comercio (a la qual s'atorga un total de 331.000 euros), té com a eix principal la implementació dels Programes Pime Digital i Pime Cibersegura, enfocats en la incorporació de tecnologies de la informació i comunicació (TIC) i en la millora de la ciberseguretat de xicotetes i mitjanes empreses (pimes), autònoms i indústries. Tots dos programes estan dissenyats en dos fases: un diagnòstic assistit per a determinar el nivell de maduresa digital de les empreses i una fase d'implantació de les solucions recomanades.

El conveni també inclou el desenvolupament d'altres projectes clau, com les Jornades Territori (Tour Territori Digital), que portaran les últimes tendències tecnològiques als municipis, i l'Informe de Tendències Tecnològiques, que es publicarà dos vegades a l'any. A més, es posarà en marxa un servici d'informació i assessorament en digitalització en ajuntaments, així com en l'obtenció d'ajudes i subvencions.

Dins dels acords amb la Cámara de Comercio, destaca la celebració de l'esdeveniment Go Digital el pròxim 3 d'octubre, que reunix personal directiu i innovador del sector empresarial (micropimes, pimes, autònoms i persones emprenedores) per a analitzar la millora de les competències i habilitats en matèria d'emprenedoria digital, tendències, noves ferramentes tecnològiques i estratègies digitals.

Accions amb CEV i ATA

Per part seua, la col·laboració entre la Diputació i la CEV (25.000 euros de pressupost) servirà per a realitzar activitats formatives i informatives dirigides a estes empreses, amb el propòsit de conscienciar als xicotets negocis sobre la importància de la digitalització en l'entorn empresarial actual, així com brindar suport i recursos a les pimes per a facilitar el seu creixement i consolidació, aprofitant els beneficis i oportunitats que oferix la digitalització en termes d'eficiència operativa, abast de mercat i competitivitat.

Una d'estes activitats està centrada en l'ús de la intel·ligència artificial en les xicotetes empreses com una ferramenta per a facilitar el seu dia a dia. Amb estes accions es pretén incentivar la utilització de noves ferramentes digitals i conéixer les tendències en l'ús de tecnologies clau com la Intel·ligència Artificial, big data, e -commerce i tecnologies per a la Indústria 4.0, a més de conscienciar sobre la rellevància de la ciberseguretat

Finalment, la subvenció de 50.000 euros destinada a ATA s'emprarà en accions de foment del treball autònom i l'emprenedoria a través de la realització d'activitats d'informació, formació, digitalització i difusió de l'activitat per compte propi a la província de València. En estes activitats es posa l'accent en la rellevància de la formació contínua i la digitalització com a element necessari per a la millora de la competitivitat dels negocis, amb la finalitat de dotar-los de competències que faciliten l'acompliment de les seues activitats diàries.

En definitiva, les accions posades en marxa a través d'estos convenis contribuïxen, en última instància, a dinamitzar l'economia i l'ecosistema emprenedor i innovador valencià. “El nostre objectiu últim és la generació d'activitat emprenedora i innovadora que pose en valor el talent valencià i la creació d'ocupació d'alt valor afegit contribuint a la transformació social i econòmica de la província i adaptant-la a les necessitats del segle XXI”, subratlla Juan Ramón Adsuara.

L'Àrea de Carreteres de la Diputació de València inicia les obres de reforç i millora del camí de La Font de la Figuera a Navalón, amb un pressupost d'1.461.578,75€ i un termini d'execució de 6 mesos.

Les obres que es defineixen estan situades en el camí que dona accés a Navalón de Dalt des de la via de servei d'eixida 14 de la A-35, que connecta a més amb un dels accessos a La Font de la Figuera. Aquest camí s'utilitza com a accés al Regajo, Casas de Requena, Casas de Blay o Fuente de las Arenas.

La gran majoria d'aquests camins tenen un interés exclusivament circumscrit a l'àmbit del terme municipal en el qual es troben. No obstant això, alguns d'aquests camins presenten una funcionalitat complementària a la xarxa local de carreteres, cobrint dèficits d'aquesta, emmallant la xarxa, acurtant itineraris, donant accés a llocs d'interés que atrauen una important mobilitat de caràcter estacional o constituint l'única via d'accés a nuclis habitats de relativa importància. Aquests camins que tenen una importància que transcendeix al municipi o municipis en els quals es troben i posseeixen una important funció vertebradora del territori complementària a la xarxa local de carreteres, revesteixen, per tant, un particular interés territorial.

La Diputació de València posseeix com a competència pròpia la gestió de la xarxa local de carreteres definida pel Catàleg del Sistema Viari, però a més, com a administració supramunicipal i supletòria dels ajuntaments, ha de col·laborar amb els mateixos en el coneixement i millora dels camins d'interés territorial la funcionalitat del qual transcendeix a la dels propis municipis en els quals es troben.

Per tot això, l'Àrea de Carreteres de la Diputació de València ha posat en marxa un “Programa per a la millora dels camins d'interés territorial”, trobant-se aquest en un dels de principal prioritat.

El camí de la Font de la Figuera a Navalón té una longitud d'actuació de quasi 12 km que es complementa amb una actuació d'un ramal de 1,5 km.

Els objectius principals de la present actuació seran reforç de ferm, millora de la seguretat viària i millora del drenatge.

Es contempla l'ús de materials i components que suposen, d'una banda, una millora i augment de la resistència i durabilitat dels paviments, i per una altra, que aquestes millores s'aconseguisquen amb l'ús de tècniques de fabricació sostenibles i amb menors impactes mediambientals.

Una obra sostenible per a un paratge ric en fauna i flora.
 

La Institució Alfons el Magnànim de la Diputació de València s'ha bolcat enguany en la publicació de llibres sobre Vicent Andrés Estellés, del qual dimecres passat 4 de setembre es va celebrar el centenari del seu naixement. No obstant això, una de les últimes obres que ha vist la llum és especial. Especial perquè està escrit en l'idioma universal de la música.

Andreu Soler Soler (l'Eliana, 1987), llicenciat en Piano pel Conservatori Superior de Música Salvador Seguí de Castelló de la Plana, ha compost 12obres per a cor en les quals combina agrupacions femenines, mixtes i cors juvenils i infantils fins a oferir un repertori a l'abast de tot tipus d'agrupacions, amb els poemes més coneguts del “fill del Forner”. S'arreplega tot això en Estellés als cors, que posa música als poemes “Em posareu entre les mans la creu”, “Cançó de bressol”, “Pare”, “Res no m’agrada tant”, “Estava el mort”, “Recorde com et viu”, “Els amants”, “Ací em pariren”, “Cançó de la lluna”, “Cançó de la rosa de paper” i “Assumiràs la veu”.

En la presentació, prevista en la Beneficència l'1 d'octubre a les 19 hores, participaran l'autor, Andreu Soler; el poeta Marc Granell; el president de la Federació de Cors de la Comunitat Valenciana, José Ramón Calpe; i el president de la Federació de Folklore de la Comunitat Valenciana, José Ramón Peinado.

Així, al voltant de 500 cantors de 23 cors versionen les estrofes del poeta de Burjassot, amb la participació d'agrupacions corals de Borriana a Cocentaina, passant per Bonrepòs i Mirambell, l'Eliana, Picassent, la Pobla de Vallbona, Quart de Poblet, Riba-roja de Túria, San Antonio de Benagéber, València o Vinalesa.

A més, mitjançant la inserció dels corresponents codis QR, la persona interessada pot disfrutar de la música en directe gràcies a les gravacions de cadascuna de les peces. El projecte ha comptat amb la col·laboració de la Federació de Cors de la Comunitat Valenciana i completen l'edició una sèrie de gravats “estellesians” de l'artista de Benimodo Rafael Armengol, juntament amb fotografies dels cors que han participat. Estellés als cors és el volum número 15 de la col·lecció “Partitures” de la Institució Alfons el Magnànim.