La Diputació de València portarà el cinema a 19 platges de la província este estiu amb el programa ‘Cinema a les Platges’, en col·laboració amb els ajuntaments participants, reprenent així el popular programa estival de la corporació per a la temporada turística alta i ampliant-lo en obrir-lo a destins d'interior.

Així ho ha anunciat el diputat de Turisme de la institució provincial, Pedro Cuesta, que ha destacat que ‘Cinema a les Platges’ permetrà als espectadors en general “disfrutar de les platges tant de dia com de nit”, perquè suposarà una oferta d'oci atractiu i gratuït per a residents i visitants dels municipis en què es realitzen les projeccions de pel·lícules a la nit.

“En definitiva, amb estes accions volem oferir experiències singulars que complementen l'oferta turística local existent i on el visitant interactue, participe de l'esdeveniment i consumisca així els productes turístics, gastronòmics i artesanals dels municipis valencians, coneixent de primera mà la diversitat d'opcions que oferix la província i donant-los un valor afegit”, ha explicat.

Cuesta també ha volgut destacar que el nou disseny del programa provincial cerca “potenciar l'interior de la província en incloure ja platges continentals o destins d'interior, alhora que incrementar la sensibilització mediambiental de la població valenciana”, aspecte que es treballarà en col·laboració amb el Servei de Platges de la Diputació de València.

“L'interior de la nostra província és clau a l'hora d'oferir al visitant una completa i variada, alhora que desestacionalitzada, oferta turística, i este programa també complementa altres accions que des de la Diputació duem a terme per a revitalitzar l'interior de la província i el seu desenvolupament, donant-lo a conéixer i lluitant alhora contra la seua despoblació, com és el programa Fem Poble de Turisme contra la Despoblació”, ha apuntat.

Platges i pel·lícules

El programa de ‘Cinema a les Platges’ 2024 contempla un total de 43 projeccions entre els mesos de juliol i agost, entre els quals figura per primera vegada la platja continental de Playamonte a Navarrés, municipi de l'interior de la província de València, certificada amb bandera blava.

Les cintes es podran veure, a més, a les platges de La Patacona (Alboraia), Tavernes de la Valldigna, Els Plans (El Puig de Santa María), Pau Pi (Oliva), Port de Sagunt (Sagunt), Meliana, Puçol, Mareny de Barraquetes, La Llastra (Sueca), Canet d'en Berenguer, Platja Nord (Gandia), Bellreguard, El Perelló, Daimús, Piles, Xeraco, Platja Sud (Pobla de Farnals), i Sant Antoni (Cullera).

La cartellera prevista inclou títols com Super Mario Bross, Robot Dreams, E.T., La Patrulla Canina, Barbie, Campeonex, Ocho apellidos marroquís o Vaya Vacaciones.

A més de la pel·lícula programada per a cada sessió de ‘Cinema a les Platges’, des de la pantalla també s'emetrà informació audiovisual sobre la cura del medi ambient i les platges.

En cadascuna de les sessions de cinema s'habilitarà per la nit (per a no molestar als usuaris de les platges) una pantalla inflable especial per a esta mena de projeccions en entorns naturals, que fa innecessària qualsevol estructura o base afegida sobre l'arena i evita qualsevol tipus de residu en desmuntar-la. Es retirarà la mateixa nit després de l'exhibició, deixant l'entorn igual que estava al principi, i els espectadors veuran la pel·lícula des de la mateixa arena.

Prop del lloc de projecció se situarà un punt d'informació turística amb personal d'atenció al públic i dos pantalles tàctils amb informació turística de tota la província, així com amb vídeos promocionals dels seus municipis, amb especial reforç dels destins d'interior. Estes accions tenen el doble objectiu d'oferir una oferta turística d'oci complementària a la de sol i platja, i crear sinergies costa i interior amb el públic assistent.

Més informació en www.turisme.dival.es.

La Diputació de València eleva als 80 milions d'euros la seua aportació d'enguany al Fons de Cooperació Municipal en el qual participa al costat de la Generalitat. El president, Vicent Mompó, i la vicepresidenta Natàlia Enguix avancen un nou suplement de 20 milions d'euros, procedent del romanent, que igual que els dos últims anys servirà per a completar eixos 80 milions que rebran en 2024 els 266 municipis i les tres entitats locals menors de la província, tant per a inversió com per a despesa corrent.

El ple de juliol donarà llum verda al repartiment imminent d'altres 16 milions d'euros i també a l'última modificació del Fons, el repartiment del qual es resoldrà en el ple de setembre. Els ajuntaments acaben de rebre la primera entrega provincial del Fons de Cooperació, amb un total de 44 milions d'euros, dels quals 40 s'han repartit entre les poblacions de menys de 50.000 habitants i quatre entre les cinc grans ciutats valencianes. En els pròxims mesos es completarà el pagament d'este Fons amb el qual la Diputació “manté la seua aposta per una ferramenta que ha demostrat ser molt efectiva per als ajuntaments i amb els criteris que ja aplicava esta institució, beneficiant als municipis més xicotets”, apunta el president Mompó.

Vicent Mompó recorda que a l'inici de la legislatura “ja vam dir que, per part nostra, el Fons de Cooperació anava a continuar i amb la major dotació possible, però també volíem ser prudents i esperar que es resolgueren els recursos presentats a l'anterior programa per a no haver de donar passes arrere”. Ara, una vegada s'ha pronunciat la justícia, habilitant una ferramenta que no és obligatòria per a les diputacions, “este govern provincial ha demostrat que estem amb el Fons, aportant 80 milions d'euros enguany, que és el mateix que va aportar la institució en 2022 i 2023”.

El president insistix que el repartiment del Fons de Cooperació “respon a un dels eixos d'este equip de govern, que és prioritzar sempre als municipis xicotets i introduir fórmules de repartiment que garantisquen la liquiditat als que menys recursos tenen”. A més d'eixe suport econòmic, “hem introduït una altra clau que és la proximitat amb els alcaldes i alcaldesses, no sols xafant territori i acostant-nos a ells per a conéixer els seus problemes, sinó facilitant-los els processos i tramitacions perquè no hagen de renunciar a les ajudes que concedix la Diputació”.

Millora en els temps i en les formes

La vicepresidenta primera, Natàlia Enguix, ha coincidit amb Mompó a l'hora de destacar la “seguretat jurídica” amb la qual s'ha actuat en la posada en marxa del Fons de Cooperació en el primer exercici del nou executiu provincial, i ha posat en relleu igualment la millora en els temps i les formes dels plans d'inversió de la Diputació de València, tant el nou Pla Obert com este Fons incondicionat en el qual participa al costat del Consell i les diputacions. “Ens hem diferenciat de la Generalitat a l'hora de protegir en el repartiment als municipis més xicotets, i en només tres setmanes, una vegada resolts els recursos judicials, s'ha ingressat als ajuntaments més de la mitat de l'assignació total”, ha assenyalat Enguix.

La vicepresidenta i responsable de Cooperació assegura que el Fons “és un complement ideal per al Pla Obert d’Inversions, ja que pot destinar-se també a despesa corrent i en un procés àgil per als ajuntaments al no haver de justificar els projectes”. Quant al Pla Obert, Natàlia Enguix ha manifestat que “ho varem aprovar sis mesos abans que l'últim pla d'inversions de l'anterior govern, i abans d'estiu tindrem en marxa més d'un centenar de projectes enfront dels zero projectes del pla anterior”.

“La principal novetat és que es tracta d'un pla quadriennal que permet als ajuntaments presentar les seues sol·licituds en qualsevol moment, sense pressions”, continua Enguix, qui es mostra convençuda que al final de la legislatura “haurem quadruplicat el nivell d'execució, que és el veritablement important perquè suposarà que els diners s'han quedat en els municipis i s'han traduït en millores reals per als veïns i veïnes”.

El repte de la suficiència financera

Per part seua, la diputada d'Hisenda, Laura Sáez, ha lamentat les “argumentacions interessades de l'oposició en estos mesos d'especulacions i falsos vaticinis, especialment per part del portaveu socialista Fernández Bielsa i les seues contínues tergiversacions”. La responsable d'Hisenda també ha repassat els temps: “el 18 de juny, una vegada s'havien pronunciat el Tribunal Constitucional i el TSJ respecte al Fons de Cooperació, vam aprovar una aportació inicial de 44 milions d'euros que ja han cobrat els ajuntaments, i en menys d'un mes hem incrementat eixa dotació fins als 80 milions que es van aportar els dos últims anys”.

Sáez ha posat l'accent en “el compliment de la paraula donada pel president en les seues primeres intervencions, enmig del soroll generat per l'oposició, que ara es traduïx en esta aposta decidida pel Fons de Cooperació i en l'increment de les ajudes i línies d'inversió, un compromís absolut amb el municipalisme i la suficiència financera dels nostres municipis, especialment amb els que menys recursos tenen”.

En este sentit, “l'acció de la Diputació en l'exercici de les seues competències en assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica als municipis es plasma en nombroses actuacions i programes que van més enllà dels dos grans plans d'inversió, en àmbits que van des de carreteres fins a patrimoni històric, les millores en el cicle de l'aigua o els servicis socials”, explica la titular d'Hisenda, qui aprofita per a sumar-se a la reivindicació municipalista de “reformar un sistema de finançament local que ha de ser més equitatiu i estable, aprofundint en l'autonomia i la responsabilitat fiscal dels ajuntaments”.

La fórmula de repartiment que ha aplicat la Diputació de València en la primera entrega del Fons de Cooperació, ja abonada als municipis, establix un fix que oscil·la entre els 50.000 euros per a ajuntaments de fins a 500 habitants i els 103.000 euros per a consistoris d'entre 20.001 i 50.000. La clau està en el coeficient poblacional aplicat per la corporació provincial a l'hora d'establir la quantitat variable, que és de quatre punts en municipis de fins a 500 habitants, tres punts en els de 500 a 1.000 habitants i així successivament fins al 0,75 que correspon als consistoris d'entre 20.000 i 50.000 habitants.

S'ha constituït el Comité Organitzador dels Gay Games que tindran lloc a València en 2026, esdeveniment esportiu que compta amb la col·laboració de la Diputació de València per a la seua organització. Així, este grup de treball, aprovat per acord de Junta de Govern Local el mes de març passat, serà l'òrgan responsable del seguiment, impuls i control de l'organització i celebració del l'esdeveniment.

A la trobada van assistir com a representants de la Diputació de València la vicepresidenta primera i responsable d’Igualtat i Diversitat, Natàlia Enguix, i el diputat de Cultura, Paco Teruel, els dos membres del comité. Entre els assumptes tractats en esta sessió constitutiva, ha destacat la ratificació per unanimitat del contingut i propostes del Bid Book (llibre de candidatura), posant èmfasi en tots aquells punts que van resultar determinants en l'elecció de la ciutat com a seu dels jocs en 2026. A més, esta reunió ha servit com a primera presa de contacte per a delimitar les àrees de treball, així com les funcions de cadascuna de les parts integrants de cara als pròxims jocs.

El comité està compost per la presidència i vicepresidència, que corresponen a l'Ajuntament i representants de la Generalitat, la Diputació de València, la Fundació Esportiva Municipal i Visit València.

L’encontre, al qual van assistir representants de federacions autonòmiques i clubs esportius de la ciutat, va ser conduït per membres de la Federació Internacional de Gay Games, la Fundació Esportiva Municipal i Visit València.

El president del Consorci Provincial de Bombers de València (CPBV), i diputat provincial de Medi Ambient, Avelino Mascarell, ha anunciat la “adquisició d'una infraestructura en unes condicions avantatjoses per a la Diputació, que servirà de base única per a tot el personal del Consorci que ara es troba disseminat en diferents seus, amb l'impacte que això suposa en l'operativitat, especialment en els processos interdepartamentals”.

Les noves instal·lacions del Consorci es fixaran així en el polígon industrial Vereda Sud de Beniparrell, “un enclavament estratègic perfectament connectat tant amb l'A-7, la qual recorre la província de nord a sud, com amb l'A-3, la qual ho fa d'est a oest”, afirma Mascarell, qui incidix que “la ubicació és un element clau per a una entitat que mesura gran part de la seua efectivitat en la minimització dels temps de resposta, no sols davant les emergències, sinó també en l'operativitat interna en la gestió d'actuacions, informes tècnics, reparacions, etc”.

D'esta manera, la Diputació de València redefinix el projecte original que, en opinió del president del Consorci, “és un dels assumptes de l'anterior corporació que ens trobàrem en arribar, i suposava una inversió difícilment justificable, tant en temps perquè siga una realitat, com en muntant econòmic global”, i xifra l'estalvi que suposa l'operació en “més de 20 milions d'euros, els quals no hauran de deduir-se d'altres inversions apressants del consorci en flota, parcs, bases de brigades o equipaments; així com continuar amb el dimensionament de la plantilla de l'entitat per a millorar encara més el servici que oferix a la ciutadania”.

La infraestructura, amb una superfície total de 6.150,35 m², i y adquirida a Sareb (Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria), se situarà en un edifici terciari en el polígon industrial Vereda Sud de Beniparrell, i comptarà també amb pàrquing per a facilitar el trànsit de vehicles del Consorci per raons operatives.

El muntant global de l'operació, entre el preu de compra i el de reforma i adequació, s'estima al voltant dels 5 milions d'euros, “que contrasten de manera radical amb els prop de 30 milions que necessitàvem per a posar en marxa l'edifici d'oficines de Burjassot”, afirma Avelino Mascarell; qui aclarix que “en eixe emplaçament sí que es construirà el parc de bombers projectat originalment, per respondre a una necessitat operativa del Consorci i estar en la línia de l'estratègia de gestió actual”.

“A això cal sumar-li -continua el president del CPBV- que en poc més d'un any l'edifici pot estar plenament operatiu, enfront dels cinc anys que es necessitava per a alçar el projecte anterior, segons l'anàlisi d'una consultora independent que ha analitzat la viabilitat de les solucions proposades”.

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha rebut este dijous la brusa d'honor del Tribunal de les Aigües, durant la sessió setmanal d'este òrgan declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

Després de la imposició de la brusa a Mompó, que ha estat acompanyat pel diputat del Cicle Integral de l'Aigua, Paco Comes, el president de la Diputació ha segut com a síndic d'honor en la sessió del Tribunal i ha firmat en el Llibre d'Honor. La imposició de la Medalla del Mil·lenari ha completat el protocol del tribunal més antic d'Europa.

Els membres del Tribunal de les Aigües s'han reunit com cada dijous enfront de la Porta dels Apòstols de la Catedral de València per a dirimir els conflictes en els camps regats per les séquies del Túria. En esta ocasió, el públic present, majoritàriament visitants, ha sigut testimoni de la tradició oral valenciana i ha tingut com a al·licient la participació del president provincial. El tribunal es remunta a temps d'Al-Ándalus i destaca per la rapidesa i l'eficàcia en la resolució de litigis.

La Diputació de València manté la seua col·laboració amb l'ONG Amanecer Solidario (ASOL), delegació valenciana de l'Associació Nuevo Amanecer d'El Salvador (ANADES), en actuacions de cooperació al desenvolupament i sensibilització enfocats als drets de la infància i la joventut. Actualment està en marxa el projecte de salut mental en comunitats educatives, una estratègia per a la convivència enfocada en els drets fonamentals, que ha sigut subvencionada per la Diputació amb 48.000 euros.

En total, la delegació de Cooperació Internacional que dirigix Natàlia Enguix ha destinat prop de 300.000 euros, des de 2018, a diferents projectes desenvolupats per Amanecer Solidario a El Salvador, basats en l'educació de la infància i l'adolescència, els drets i l'equitat de gènere, la cultura de pau i la salut mental, en la qual es treballa des de 2021 amb ajudes de la Diputació que superen els 140.000 euros.

La vicepresidenta primera de la Diputació, Natàlia Enguix, ha agraït “el treball que ASOL i ANADES fan amb la infància i l'adolescència a El Salvador, tant en cooperació al desenvolupament sobre el terreny com en matèria de sensibilització, una línia que han iniciat este passat any amb el projecte Intercanvi de sabers que han dut a terme a la nostra província”. Per a Enguix, “els resultats obtinguts per Amanecer Solidario són molt positius tant en l'educació dels xiquets com en la de les seues famílies, la qual cosa convida a continuar col·laborant amb ells en un país que necessita de la nostra ajuda com és El Salvador”.

Per part seua, el president d’ASOL, Luis Martínez, ha explicat que la comunitat salvadorenca “és un poble que encara necessita molta ajuda perquè algun dia puga caminar per si sola amb llibertat i prosperitat”. Per això valora la col·laboració que ve prestant la Diputació de València en els últims anys i espera mantindre-la en pròximes convocatòries.

En la reunió van participar també Said Rovira, secretari tècnic d’Asol, Isabel Figueroa, de la junta directiva d’ANADES, i Marilina Henríquez, directora del programa d'Infantesa i Adolescència de Nuevo Amanecer, qui va destacar que el programa de salut mental “posa l'èmfasi en la primera infància i l'adolescència, una experiència de treball molt gratificant que busca que les xiquetes i els xiquets tinguen els seus drets i estos siguen respectats”.

ASOL treballa des de fa més de dos dècades en la promoció de projectes autosostenibles de desenvolupament, salut i educació integral per a contribuir a la millora de les comunitats més desfavorides d'El Salvador. L'objectiu principal és millorar les condicions de vida dels xiquets, xiquetes, dones i famílies més necessitades del país d'Amèrica Central.

La Diputació de València redobla la seua aposta per convertir a la província de València i els seus municipis en territoris intel·ligents. El diputat d'Innovació i Fons Europeus, Juan Ramón Adsuara, ha explicat este divendres els projectes que s'estan duent a terme en matèria d’Smart Cities, i que han situat a la institució provincial com una de les entitats referents a nivell nacional i europeu en la gestió de territoris intel·ligents.

“Una de les prioritats d'este equip de govern és la d'aprofitar les oportunitats que ens oferixen la tecnologia i la innovació, per a, en última instància, millorar la qualitat de vida dels nostres ciutadans, posant a la disposició dels ajuntaments les plataformes que estem desenvolupant”, ha remarcat Juan Ramón Adsuara, que ha afegit que “estem posicionant a la Diputació com a líder en digitalització, i això el poden aprofitar tots els municipis per a prendre les millors decisions possibles en el seu dia a dia”.

I és que gràcies al projecte Connecta València de la Diputació, enguany es completarà el desplegament de quasi 4.000 sensors intel·ligents en tots i cadascun dels 266 municipis de la província. Estos dispositius, que estan connectats a través d'una xarxa pròpia sense fil, recullen dades meteorològiques, mediambientals, de soroll, de mobilitat, així com tòtems amb informació turística, la qual cosa, portat a la pràctica, millora la gestió municipal en nombroses àrees com a medi ambient, mobilitat, aigua, aforaments, seguretat ciutadana o turisme. “Al final el més important és veure com es traduïx en la pràctica l'esforç que estem realitzant amb este projecte, és a dir, comprovar quins beneficis té no sols convertir-se en territori intel·ligent, sinó saber gestionar-ho. I per a això els ajuntaments compten amb l'ajuda de la nostra institució”, ha insistit el diputat.

Precisament un dels pilars fonamentals de l'estratègia de la Diputació és el suport als municipis mitjançant la convocatòria de subvencions destinades a projectes de ciutats intel·ligents. Enguany s'ha aconseguit un rècord de 304 projectes presentats, molt per damunt de la dada de 2023. “Hem vist un augment exponencial en l'interés dels municipis per participar en esta convocatòria, amb projectes que versen sobre diferents àrees, sent la gestió de la mobilitat i el trànsit, la gestió de l'aigua o de l'energia les temàtiques més sol·licitades”, ha detallat Adsuara, que ha anunciat un increment significatiu de la quantia de les subvencions per al 2025 per a poder atendre el major nombre de projectes presentats.

Projecte Connecta València

El programa ‘Connecta València: territori turístic, intel·ligent i sostenible’, impulsat per la secció de Ciutats Intel·ligents de la institució provincial, ha desenvolupat el projecte Destinacions Turístiques Intel·ligents, implementat amb fons europeus amb un pressupost de cinc milions d'euros. La seua finalització està prevista per a enguany, i l'objectiu final és transformar les destinacions turístiques en espais intel·ligents i sostenibles.

El projecte inclou l'avaluació de tota la informació que recullen els quasi 4.000 sensors desplegats per tota la província, gràcies als panells de control que resumixen totes eixes dades. Per a garantir la correcta explotació d'estes ferramentes, es realitzarà una gira per les diverses comarques per a explicar detalladament l’esforç i maximitzar el seu rendiment. “Volem assegurar-nos que tots els nostres municipis, funcionaris i ciutadans comprenguen i aprofiten al màxim els avantatges que la iniciativa oferix a l'hora de prendre millors decisions basades en dades reals i no en sensacions”, ha manifestat Adsuara.

A més s'està incorporant l'ús d'Intel·ligència Artificial per a identificar patrons i poder realitzar prediccions amb el propòsit d'analitzar diferents escenaris que permeten als gestors prendre la millor decisió possible. El que s'aconseguix amb la IA és, en definitiva, prendre decisions basant-se en dades concretes.

Nous projectes

Entre les noves iniciatives planejades per la Diputació de València, destaca un projecte que té com a objectiu incidir en la redirecció de fluxos turístics, millorant així l'experiència tant dels turistes com dels habitants locals. Per a això s'han sol·licitat 2,7 milions d'euros de fons europeus a Segittur. Té com a objectiu arribar a influir en la presa de decisions dels turistes per a poder redirigir-los a través de recompenses a zones menys concorregudes i aconseguir així una descongestió de punts d'interés turístic, una promoció eficient a destins alternatius o d'interior, un foment de la mobilitat sostenible i, cosa que és més important, una millora en l'experiència del visitant i del ciutadà que els rep.

Un dels projectes de major interés per als municipis és el del conveni firmat amb AVAMET (Associació Valenciana de Meteorologia) per a oferir de manera gratuïta un servici meteorològic a tots els ajuntaments de la província, a més d'homologar totes les estacions meteorològiques propietat de la Diputació i integrar-les en la seua xarxa, la qual cosa permetrà obtindre dades meteorològiques de major qualitat i precisió.

Reconeixements i premis

La consolidació de la Diputació de València com a institució capdavantera en matèria de territoris intel·ligents ve contrastada per reconeixements com el de la Xarxa Espanyola de Ciutats Intel·ligents, que considera a la corporació una de les administracions territorials més disruptives i innovadores en matèria d’Smart Cities, o les nombroses peticions rebudes per a intervindre en fòrums especialitzats per tot el pais. A més la Diputació de València ha sigut seleccionada per Red.es com una de les entitats objecte d'un estudi de ciutats i territoris intel·ligents a nivell nacional.

En este sentit cal destacar així mateix el premi rebut en el congrés nacional Digital Tourist d'AMETIC el mes de juny passat com a reconeixement a l'ambiciosa iniciativa de redirecció de fluxos turístics cap a zones menys saturades. “Este èxit no hauria sigut possible sense la transversalitat de la nostra iniciativa i l'estreta col·laboració entre diverses àrees de la nostra administració. Informàtica i Innovació, Turisme, Medi Ambient i Desenvolupament Rural han treballat de la mà per a assegurar que els nostres projectes siguen integrals i beneficien a tots els sectors de la societat”, ha conclós Juan Ramón Adsuara.

La Diputació de València porta a la Casa de Cultura d'Ontinyent l'exposició ‘Hermano Lobo 1972-1976; un huevo duro para el Caudillo’, sobre la publicació satírica ‘Hermano Lobo’, crítica amb el franquisme i la censura. La mostra, produïda per la Universitat de València, i que es podrà visitar fins el mes de setembre, va ser presentada per la vicepresidenta primera de la corporació provincial, Natàlia Enguix, qui va estar acompanyada pel regidor de Cultura, Àlex Borrell, María Dolores Pitarch per part de la Universitat i el comissari de l'exposició, Francesc Martínez.

Natàlia Enguix va destacar “la valentia d’una publicació que va desenvolupar una labor àcida, crítica i irrespectuosa amb el poder en els últims anys del franquisme”. Des de la delegació de Memòria Democràtica “es vol posar en valor l'aposta per la democràcia i la lluita innegociable malgrat tots els perills associats. Esta és una exposició per a fer memòria però també justícia, i la Diputació està orgullosa de poder associar el seu nom a esta mena d'iniciatives i d'invertir els recursos per a permetre que arriben als nostres pobles, difonent espais de reflexió i creixement cultural”, va afegir Enguix.

Francesc Martínez, historiador i professor de Periodisme de la Universitat de València, va aportar nombrosos detalls sobre la revista, explicant aspectes com el del subtítol de l'exposició. En este sentit, contava que el primer nom triat per a la revista va ser ‘El huevo duro’, però com no es va acceptar per la censura, es va proposar ‘El huevo blando’, que tampoc va ser tolerat. Finalment es va quedar amb ‘Hermano Lobo’. “Evidentment, la censura i els mecanismes coactius del règim franquista cap a les publicacions humorístiques són part fonamental de l'exposició, com ho van ser en la vida de Hermano Lobo”, va apuntar el docent.

María Dolores Pitarch va tindre paraules d'agraïment “per a l'Ajuntament per acollir-nos, per a la Diputació per a ajudar-nos a desplaçar esta i altres exposicions, i per als dos comissaris, Paco Martínez i Toni Laguna, per desenvolupar un projecte, d'allò més interessant, que partix d'un concepte típic de la idiosincràsia valenciana com és la sàtira”.

Per part seua, Àlex Borrell va destacar que mostrar esta exposició a Ontinyent “ens fa il·lusió, perquè ens permet conéixer més sobre una publicació transgressora, que va aportar humor i crítica satírica al final de la transició. Una mostra amb molt de material per a reflexionar, amb continguts de grans escriptors i dibuixants de l'època que desafiaven a la censura”.

La Diputació de València, a través de la delegació de Bandes de Música, realitza un programa de concerts propis per mitjà de bandes de música federades de la província de València que puguen realitzar un concert d'acord amb criteris, obligacions i condicions previstos en les bases.

La fanalitat d'aquets concerts és la de secundar i potenciar el patrimoni cultural immaterial valencià de la música de banda, que forma part dels nostres senyals d'identitat en la societat valenciana.

El BOP núm. 116, de 17 de juny de 2024, publica les bases per a la contractació de les societats musicals que participaran en el programa "Concert a dos bandes" 2024 de la Diputació de València.

El termini de presentació de sol·licituds és del 18 de juny al 2 de juliol de 2024.