El Butlletí Oficial de la Província (BOP) ha publicat este dilluns el llistat d'ajudes a associacions sense ànim de lucre per a la realització de projectes i iniciatives relacionades amb la promoció i difusió de la memòria històrica i democràtica. Les subvencions, amb una dotació global de 145.142 euros, es van aprovar en la junta de govern de juny i es repartiran entre una vintena de col·lectius amb seu provincial. Els expedients han sigut validats, en un procediment per concurrència competitiva, per la delegació de Memòria Democràtica que dirigix Natàlia Enguix.

La vicepresidenta Enguix ha destacat que l'import de les ajudes “s'anticiparà al cent per cent perquè els col·lectius que han presentat els seus projectes puguen executar-los sense haver de renunciar a fer-ho per falta de liquiditat”. En este sentit, Enguix ha reiterat la importància de mantindre i incrementar les subvencions, però també de “preocupar-nos pels problemes que moltes vegades es troben tant ajuntaments com associacions per a portar avant les iniciatives que presenten a esta i altres institucions”. “No volem que ni els municipis ni el teixit social haja de renunciar a ajudes concedides per la Diputació”, ha remarcat la responsable de Cooperació i Memòria Democràtica.

La partida per a associacions se suma als 702.000 euros distribuïts entre 28 ajuntaments valencians per a la realització d'una trentena de projectes de recuperació de la memòria democràtica, entre els quals destaquen l'adequació de refugis, la recuperació de trinxeres, la instal·lació de tòtems i memorials i la museïtzació d'espais de la memòria en municipis d'11 comarques. La Serranía i el Rincón de Ademuz se situen al capdavant d'intervencions finançades, amb projectes a Torrebaja, Castielfabib, Titaguas, Chelva, Casas bajas, Casas Altas, Higueruelas, Andilla, Aras de los Olmos i Pedralba.

En opinió de Natália Enguix, “les ajudes econòmiques són sempre importants perquè confirmen la voluntat de reparació i dignificació de les víctimes del conflicte, però no és menys important la tasca divulgativa perquè les noves generacions coneguen una història que se'ns ha contat incompleta i que mai ha de tornar a repetir-se”.

Llibres, jornades, homenatges

Entre les activitats finançades a les associacions memorialistes trobem la publicació de llibres com ‘La generación del silencio’, impulsat per l'Associació de Recuperació de la Memòria Històrica de Riba-roja; programes educatius per a alumnat com el de la Federació d’Associacions d’*Estudiants FADES; jornades com les d'Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme; mapes de rutes de la memòria obrera valenciana, impulsats per la Fundació d’Estudis i Iniciatives Sociolaborals; i projectes consagrats als quals es dona continuïtat com les Missions de la Memòria de la Coordinadora d’Associacions de Memòria Democràtica.

En l'apartat d'homenatges, la Taula per la Memòria d’Alcàsser ha presentat el projecte ‘Mai oblidats’, i tampoc falten els audiovisuals, cas del subvencionat a la Plataforma d'Associacions de Familiars de les Víctimes del Franquisme Fosses de Paterna. Quant a iniciatives menys comunes, l'Associació Cultural Ciudad de Cuentos disposarà d'una mica més de 9.000 euros per a difondre la memòria històrica a través de la novel·la gràfica.

En total, una vintena de projectes presentats per altres tantes associacions, que van des dels 950 euros que rebrà Riba-roja per a les terceres jornades per la Memòria fins als prop de 37.000 euros que li corresponen a la Coordinadora d’Associacions de Memòria Democràtica per a les seues missions de la Memòria, un programa vertebrador que arriba als alumnes d'ESO i Batxillerat de centres educatius valencians amb la implicació i formació específica del personal docent.

El BOP núm. 125, de 1 de juliol de 2024, publica l'Acord de concessió de les ajudes sol·licitades dins la convocatòria de subvencions València és Música - agrupacions musicals 2024.

El termini de justificació comença el 2 de juliol i finalitza el 21 d'octubre de 2024.

Publicada en BOP núm. 125, de 1 de juliol de 2024 (vore anunci)

El Pla Obert de la Diputació de València funciona ja a ple rendiment, amb més de tres anys per davant perquè els municipis i mancomunitats transformen en millores reals per a les comarques els 350 milions d'euros del pla. El president, Vicent Mompó, i la vicepresidenta primera, Natàlia Enguix, han fet este dimarts balanç dels primers projectes aprovats en el marc del major programa inversor de la història de la corporació provincial.

El president Mompó ha destacat l'aprovació de les 30 primeres sol·licituds presentades pels ajuntaments, que a més d'obra nova inclouen l'adquisició de béns immobles, subministraments i maquinària, i ha avançat que l'àrea de Cooperació “preveu tindre aprovats més d'un centenar de projectes abans de les vacances, la qual cosa demostra que hem avançat els temps de presentació i que els municipis tindran totes les facilitats per a definir els seus problemes i donar-los resposta amb ajuda de la Diputació”.

En este sentit, Mompó considera que els alcaldes i alcaldesses “estan satisfets amb un nou model que acosta la institució al territori, als municipis i als seus problemes, però també amb una gestió que més enllà dels grans programes, com el Pla Obert o el Fons de Cooperació, ha apostat per les ajudes al patrimoni històric i ha obert altres línies per a la millora de les infraestructures hídriques, la rehabilitació de casernes de la Guàrdia Civil i la recuperació de trinquets als nostres pobles, entre altres ajudes”.

Respecte a l'essència del Pla Obert, “els ajuntaments són els que trien, en això no hem canviat res”, apunta Vicent Mompó, qui insistix que “la diferència és que ara no tenen la pressió de presentar els projectes en un termini determinat, ja que poden fer-ho en qualsevol moment de l'any, i la Diputació estarà ací no sols per a finançar-los sinó per a acompanyar-los en el procés i que no hagen de renunciar a les ajudes”.

Més de cent projectes en marxa

La vicepresidenta Enguix, responsable de Cooperació Municipal i de la posada en marxa del nou Pla Obert d’Inversions, ha detallat les sol·licituds presentades pels ajuntaments fins a la data i la temàtica dels projectes. En xifres, “hem rebut 149 sol·licituds, de les quals 92 corresponen a obres, 45 a subministraments i 12 a adquisició de béns immobles per part dels consistoris. De totes elles, 30 han sigut ja aprovades, 93 estan en fase de concessió i s'espera que es concreten durant este mes, i 26 estan sent revisades”, ha explicat Enguix, qui avança que abans d'agost “tindrem aprovats uns 120 projectes enfront dels zero projectes aprovats a hores d'ara en el pla anterior”.

Els projectes aprovats “pertanyen a 24 ajuntaments de 10 comarques, i destaquen les actuacions proposades en matèria de millora del cicle de l'aigua i les instal·lacions esportives, així com la recuperació d'edificis per a ús social, obres d'urbanisme i eficiència energètica i adequació d'espais com a piscines o camps de futbol”. “Cal que les iniciatives presentades siguen prioritàries per als ajuntaments i que tinguen molt clar que donaran resposta a estes necessitats, que s'acabaran executant en els pròxims mesos al costat d'altres projectes que ens plantejaran estos i altres municipis en el marc del Pla Obert”, afig la vicepresidenta.

Natàlia Enguix insistix que el més important “és que cada municipi presente els seus projectes quan estiguen madurs, quan estiguen segurs que els executaran. Per a això hem avançat la posada en marxa del pla i hem obert un termini ininterromput de presentació per a facilitar-los el procediment”. A partir d'ací, “l'equip de Cooperació que dirigix Pedro Domingo està a la seua disposició per a resoldre qualsevol dubte, com han fet fins al moment en les diferents jornades que hem organitzat del Pla Obert en la Diputació i a les comarques, amb gran resposta dels responsables i tècnics locals”.

Aigua, esport i usos socials

Entre les sol·licituds aprovades trobem projectes de major quantia, com els 560.000 euros que destinarà Montserrat a comprar un solar per a ús municipal en l'Avinguda Jaume I, els 500.000 euros pressupostats per Canals per a renovar íntegrament el camp de futbol, o els 390.000 euros amb els quals Carcaixent habilitarà un edifici del carrer Sant Anna per a centre de serveis socials.

Però també hi ha demandes com el robot neteja piscines del Palomar (5.000 euros); la instal·lació de la tanca del poliesportiu de Tous (15.000 euros); o l'adequació a la normativa actual de la piscina d'Alfauir (15.000 euros). “No importen només els diners, sinó la necessitat que a cada moment tinga el municipi i la resposta ràpida, sense la pressió dels terminis, que li donem des de la Diputació perquè els projectes de millora es convertisquen en realitat i l'equipament i els subministraments arriben als nostres pobles”, assenyala Enguix.

La responsable de Cooperació Municipal aposta per “fer didàctica per a explicar uns canvis que tracten de millorar l'eficàcia del pla i incrementar el nivell d'execució de les propostes presentades”, i recorda que des de l'àrea de Cooperació que dirigix “es premiaran els projectes trencadors que contribuïsquen a transformar els nostres pobles i ciutats, cas de l'urbanisme amb perspectiva de gènere que estem promovent, i que acostarem al personal tècnic a través de jornades específiques amb exemples concrets de com podem millorar la qualitat de vida en els municipis”.

El Consorci Provincial de Bombers (CPBV) de la Diputació de València ha renovat la flota de vehicles per a les seues brigades forestals, en la qual ha invertit 3 milions d'euros per a l'adquisició de 41 vehicles tot terreny específicament dissenyats per a les labors encomanades als brigadistes.

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha destacat que esta nova flota “és la resposta del nou equip de govern a les necessitats dels nostres municipis i les nostres muntanyes”. A més, junt al president del Consorci i diputat de Medi Ambient, Avelino Mascarell, en el Mirador del Majo d'Enguera, ha assegurat que els nous vehicles “estaran plenament operatius de cara a la campanya de prevenció i extinció d'incendis dels mesos d'estiu”. L'acte ha comptat també amb la presència de l'alcaldessa d'Enguera, Matilde Marín, i l'inspector cap del Consorci, José Miguel Basset.

En esta línia, el president de la Diputació ha remarcat “la professionalitat dels brigadistes forestals, els quals treballen durant tot l'any en la silvicultura preventiva, que és un element clau per a lluitar contra els incendis forestals”.

A més, Mompó ha aprofitat per a “llançar un missatge de conscienciació a la ciutadania de cara a una campanya que afrontem amb un notable estrés hídric per les escasses pluges dels últims mesos i la previsió d'altes temperatures, baixa humitat i vent”.

Nova reorganització de brigades i millora en el Consorci

El diputat Avelino Mascarell ha anunciat “un pla de reorganització i millora en el Consorci, d'acord amb una anàlisi d'orografia, isòcrones i inventari de nuclis urbans i disseminats” i ha avançat que “esta Diputació ha descartat el pla dels anteriors dirigents que passava per reduir gradualment el nombre de brigadistes”.

“Protegir els nostres ciutadans i muntanyes no pot tindre un sostre ni dependre de decisions polítiques. És una qüestió tècnica, que ha d'abordar-se amb els equips tècnics de Conselleria i Diputació”, ha explicat el també president del CPBV.

En este sentit, Mascarell, qui també dirigix l'àrea de Desenvolupament Rural de la Diputació, ha subratllat que “és hora de retornar a les brigades la dignitat, tractar-les amb la consideració deguda cap al seu treball, que és essencial per al manteniment de la seguretat”, i ha incidit en “l'impacte social i econòmic que té la ubicació de les brigades en els municipis d'interior en risc de despoblació, un altre dels eixos vertebradors de les nostres actuacions”.

Vehicles amb més potència i capacitat de càrrega

Els nous vehicles de les brigades forestals milloraran l'operativitat d'estos efectius, ja que disposen de més potència, amb 170 CV, elements addicionals d'ajuda a la conducció, i un increment d'uns 500 kg més de capacitat de càrrega, arribant als 900 kg.

Avelino Mascarell, explica que “les seues característiques s'han personalitzat expressament per al treball de les brigades, en un procés obert i col·laboratiu de disseny a través dels delegats de prevenció del Consorci”.

Així, hi ha fins a quatre compartiments separats per a transport de ferramentes com motoserres o desbrossadores, combustible i oli, avituallament i equips de protecció individual, una separació que també dota de major seguretat al transport.

Dispositiu especial en nivell 3 de preemergència

La jornada a Enguera ha servit també per a repassar el dispositiu de mitjans amb el qual el Consorci de Bombers compta enguany per a la lluita contra incendis en esta campanya forestal.

En les situacions en què la Generalitat Valenciana declara la preemergència nivell 3 per risc d'incendis forestals, que és el nivell de perillositat més alt de Previfoc, el Consorci activarà el seu Dispositiu Especial de Reforç Forestal, compost per uns 350 efectius del Consorci llestos per a actuar en cas que es declare un incendi forestal.

L'operatiu de guàrdia diari està format per 100 bombers professionals, als quals sumen 30 efectius més entre bombers i personal de comandament, comunicació i coordinació del Consorci. Així mateix, disposa de 7 parcs de bombers voluntaris per tota la província, que fan guàrdies presencials amb 35 bombers més. El dispositiu es completa amb prop de 200 brigadistes forestals distribuïts en 37 unitats de brigades BRIFO que passen de fer tasques silvícoles a labors de vigilància.

Així mateix, el Consorci compta amb l'helicòpter V-990, amb base en Alzira, amb capacitat per a treballar en els incendis forestals, així com els mitjans que la Generalitat Valenciana té assignats l'entitat provincial: 6 mitjans aeris i les 28 d'unitats de bombers forestals, 2 d'elles helitransportades.

A la plantilla del Consorci s'uniran en les pròximes setmanes 50 nous bombers professionals “els quals s'incorporaran a través d'una bossa extraordinària, una vegada completat un mòdul de formació que va començar a principis del mes de juny”, tal com ha recordat el president.

L'alcalde de Massalfassar, Higinio Yuste, ha demanat ajuda a la Diputació per a acabar el carril bici que comunica el municipi amb la platja, en el marc del projecte ‘Camins a la mar’ de l'ajuntament de l'Horta Nord. Yuste s'ha reunit amb la vicepresidenta primera i responsable de Cooperació de la Diputació de València, Natàlia Enguix, a qui ha traslladat les necessitats més urgents de Massalfassar, com és descongestionar el trànsit en el centre del poble a través d'actuacions en la circumval·lació, facilitant la connexió amb la mar.

En paraules de Natàlia Enguix, “la reunió amb l'alcalde de Massalfassar forma part del contacte permanent que tant el president com la resta de l'equip de govern tenim de manera periòdica amb els responsables locals per a conéixer els seus problemes i ajudar-los a trobar solucions, a través d'assessorament i ajudes econòmiques”. “Massalfassar vol millorar la seguretat viària en el nucli urbà i culminar el seu carril bici, projectes en els quals la Diputació pot col·laborar”, ha afegit Enguix.

L'alcalde ha explicat que “el tram que ens falta per a completar la connexió ciclopedestre amb la mar és el del polígon, que enllaça amb la passarel·la que ja està en marxa”. *Higinio Yuste agraïx “l'extraordinària recepció per part de la vicepresidenta i el tracte que ens dispensa la Diputació”, a la qual també ha presentat el projecte per a “desdoblegar el carrer Sequia Garrofera i millorar la circumval·lació, amb el que aconseguirem reforçar la seguretat viària i guanyar places d'aparcament en la zona de l'escola, que és una altra de les demandes dels veïns”.

Massalfassar, amb una població de 2.600 habitants, disposa d'una assignació d'1.150.000 euros en el Pla Obert d’Inversions de la Diputació, el pla coordinat per l'àrea de Cooperació que dirigix Natàlia Enguix i amb el qual podran executar diferents projectes presentats al llarg de la legislatura. Esta quantitat suposa un increment del 28%, amb 250.000 euros més del que el municipi va rebre en els plans d'inversió de la passada legislatura.

A més, la localitat de l'Horta Nord rebrà de manera immediata per part de la Diputació altres 125.000 euros de la primera entrega del Fons de Cooperació Municipal, que es completarà en els pròxims mesos amb una segona aportació per part de la institució provincial, que podrà destinar-se tant a inversió com a despesa corrent.

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha firmat el decret d'adjudicació de les obres de regeneració ambiental en els municipis afectats pel conegut com a ‘incendi de Montitxelvo’, després de la declaració d'emergència que permet la “immediata execució de les actuacions” en la zona.

Serà l'àrea de Medi Ambient de la institució provincial, dirigida pel diputat Avelino Mascarell, la que coordine els treballs que duran a terme nou empreses del sector mediambiental, en la seua majoria valencianes.

Mascarell, qui també encapçala l'àrea de Desenvolupament Rural, incidix en “l'impacte d'este succés en uns municipis que ja venien abordant el repte de la lluita contra la despoblació, i ara se'ls ha sumat el de la recuperació ambiental, després d'arrasar el foc gran part del seu entorn natural”.

“La Diputació -continua el diputat- dona així resposta a les necessitats que es van extraure de l'avaluació tècnica realitzada pels tècnics, els quals després del sinistre van començar a treballar en cooperació amb els ajuntaments dels municipis afectats, que no disposaven de mitjans materials ni personals per a escometre de manera autònoma estes actuacions”, i aclarix que “tot el procés s'ha dut a terme d'acord amb la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, com a Administració forestal”.

Així, les actuacions programades partixen del ‘Informe sobre l'Impacte de l'Incendi Forestal de Montitxelvo’, emés per la Fundació CEAM dependent de la Generalitat Valenciana, i que realitza una profunda anàlisi de l'impacte del foc en els municipis afectats per l'incendi, amb una superfície cremada de més de 2.300 hectàrees.

Actuacions en huit municipis

Les labors de restauració ambiental postincendi s'iniciaran de manera immediata en els termes municipals d'Ador, Aielo de Rugat, Alfauir, Castellonet de la Conquesta, Llocnou de Sant Jeroni, Montitxelvo, Terrateig i Vilallonga.

Per a això, s'ha destinat una partida extraordinària de 1,5 milions d'euros, per a l'adjudicació de 9 contractes corresponents a altres tants lots en els quals s'han dividit els treballs.

En tots els casos, l'objectiu final és la recuperació de la coberta vegetal i del valor paisatgístic de la zona afectada. Per a això, s'incidix en la “prevenció dels fenòmens erosius a fi de mantindre el sòl que serà el suport de la pròxima coberta vegetal; el foment de la recuperació de la fauna silvestre i de la flora autòctona; la disminució del flux superficial d'aigües a fi d'evitar danys en zones exteriors a la muntanya; i la defensa de les masses forestals de les plagues i malalties”.

Per a això, es millorarà la transitabilitat dels camins forestals, baixaran els arbres cremats fomentant el seu aprofitament per a la construcció de barreres antierosió en els vessants i es construiran dics restaurant la maçoneria de bancals quan existisca risc d'erosió o enfonsament.

Així mateix, les actuacions preveuen el tractament o extracció de peus que suposen un risc fitosanitari i la construcció d'infraestructures per al foment de la fauna silvestre.

De manera paral·lela, els ajuntaments s'encarreguen de les autoritzacions de la propietat de les parcel·les forestals i de la Generalitat, com a administració competent en matèria de planificació i gestió forestals; amb el suport dels servicis tècnics de la Diputació per a la identificació de titulars dels terrenys, redacció i enviament de comunicacions, publicacions d'edictes i preparació de la documentació necessària.

La Diputació de València reforça el seu compromís amb la gestió dels residus municipals amb dos línies de subvenció en règim de concurrència competitiva: una dirigida a entitats locals per a ajudar els municipis a superar les dificultats que suposa la gestió diària dels seus residus, i una altra destinada als Consorcis de Residus de la província i a l'Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus (EMTRE), amb la finalitat de col·laborar en la millora de les infraestructures i processos de les plantes de tractament de residus. Així mateix, la corporació provincial posarà a la disposició dels ajuntaments una guia metodològica per a ajudar-los a fer front a l'obligat compliment normatiu que resulta de l'aplicació de les noves lleis estatal i autonòmica en matèria de residus.

La principal novetat és que la línia destinada als municipis s'ha adaptat a les obligacions de les noves lleis de residus, incloent els criteris de recollida separada del tèxtil i de digitalització de la gestió de residus. Quant a les ajudes destinades als consorcis que fins ara es concedien de manera nominativa, s'obtindran per una convocatòria en règim de concurrència competitiva.

“A la província de València, amb 2,5 milions d'habitants, es generen una mitjana de 530 kg de residus sòlids urbans per habitant i any. Això suposa més de 1,3 milions de tones”, ha apuntat el president de la Diputació de València, Vicent Mompó. En este sentit, ha assenyalat que des de la corporació provincial “volem estar al costat dels municipis i els consorcis per a facilitar-los el compliment d'estes responsabilitats, som conscients de l'enorme responsabilitat que tenen quant a la gestió de residus, així com els seus compromisos derivats de les noves lleis”.

Estos residus són arreplegats i transportats pels municipis fins a les plantes de tractament mecànic biològic dels Consorcis de Residus i l'Entitat Metropolitana per al Tractament de Residus (EMTRE), on es convertixen en subproductes reutilitzables i en una fracció coneguda com a ‘rechazo’, que actualment es deposita en abocadors.

“La prioritat -contínua Mompó- és garantir la prestació integral i adequada dels servicis de gestió de residus sòlids urbans en tota la província amb especial atenció als municipis de menys de 20.000 habitants”. D'esta manera, “continuem amb el nostre full de ruta per a acostar la Diputació als pobles, posar-nos a la seua disposició com una corporació més pròxima i més accessible, que posa tots els seus recursos al seu abast”, ha incidit.

Vicent Mompó s'ha referit a les convocatòries d'ajudes dirigides a entitats locals i consorcis de residus: “Estes dos convocatòries suposen una inversió de 2,5 milions d'euros per a ajudar als municipis i els consorcis en la gestió diària dels seus residus; d'una banda, es pretén ajudar els municipis a superar les dificultats que suposa esta feina, com per exemple la recollida dels voluminosos i enseres, la implantació de sistemes de pagament per generació o la recollida separada de la fracció orgànica. D'altra banda, amb les ajudes destinades als Consorcis de Residus, es pretén col·laborar en la millora de les infraestructures i processos de les plantes de tractament de residus, posant l'accent principalment en la introducció de sistemes de valorització energètica o biogàs que permeten reduir la ‘fracció rechazo’ i en última instància obtindre una energia que contribuïsca a reduir els costos de tractament de residus”.

Per part seua, el diputat Paco Comes, qui dirigix el servici d'Aigua, Residus i Empreses Públiques, ha apuntat que les línies de subvenció publicades “s'alineen amb les directrius europees en matèria de residus i reforcen el compromís de la Diputació amb totes les entitats locals de la província en la gestió diària d'este complex servici de competència municipal i en el compliment de les obligacions que establix la nova normativa de residus”.

Així mateix, ha explicat que al marge d'estes línies de subvenció, “la Diputació de València facilitarà als ajuntaments una guia per a ajudar-los amb el compliment normatiu i que posarà l'accent principalment en matèria fiscal i de càlcul i aplicació de la nova taxa de recollida de residus que hauran d'aplicar els municipis”.

162 accions concretes

Des de l'any 2020, la Diputació de València ha facilitat l'elaboració de 142 plans locals de gestió de residus. A més, s'han atés 209 sol·licituds per a la seua implementació, amb una inversió total de 4,24 milions d'euros, amb una mitjana de 25.000 euros per projecte. Això ha permés executar 162 accions concretes per a millorar la gestió de residus que duen a terme els municipis i les mancomunitats.

D'altra banda, s'han posat en mans dels Consorcis de Residus de la província i de la EMTRE, 4,1 milions d'euros per a les inversions en les instal·lacions i els processos de les plantes de tractament de residus, això ha permés als Consorcis i la EMTRE invertir en la renovació i millora dels seus equipaments.

La Diputació de València, a través de la seua delegació de Desenvolupament Rural, ha publicat ja les bases d'una línia d'ajudes per a donar suport a projectes de dinamització socioeconòmica en territoris rurals o en risc de despoblació de la província de València, impulsats per entitats sense ànim de lucre.

Els projectes han d'abordar temàtiques com la modernització de sectors productius, la formació, conscienciació o sensibilització, activitats científiques o divulgatives, o altres projectes d'impacte positiu per al desenvolupament de municipis rurals o en risc de despoblació.

El diputat de Desenvolupament Rural, Avelino Mascarell, ha incidit en “el valor del contacte diari amb la realitat amb el qual compten les associacions i la seua especialització en els sectors en què actuen, són clau per a canalitzar en l'administració iniciatives interessants per a la millora dels nostres pobles”.

“Amb este tipus d'iniciatives busquem un doble impacte sobre la realitat socioeconòmica dels municipis rurals: a més del benefici final que arriba a la ciutadania a través de les activitats subvencionades, també hi ha reivindicar el suport al teixit associatiu, que és clau per al desenvolupament a futur d'iniciatives ancorades a la realitat de la província”, conclou Mascarell.

Característiques de la convocatòria

Per a seleccionar les propostes es consideraran, segons les bases de la convocatòria, aspectes com la població dels municipis objecte d'actuació i el suport d'altres entitats del territori on es desenvolupa l'activitat, com a Ajuntaments o Grups d'Acció Local.

A més, es prevaldran aquelles iniciatives enfocades a col·lectius amb necessitats específiques en el món rural com és el cas de dones, joves, majors de 65 anys en llars unipersonals, persones amb diversitat funcional o en desocupació de llarga duració, entre altres.

Així mateix, a fi de promoure la dinamització socioeconòmica dels territoris objecte d'actuació, es valorarà l'impacte dels projectes sobre l'ocupació local, la viabilitat de les iniciatives, i la seua contribució a la sostenibilitat, transició ecològica, proveïment de proximitat i consecució dels objectius de les estratègies de desenvolupament territorial.

Les activitats proposades en el marc d'esta convocatòria, que compta amb un pressupost de 230.000 euros, tindran un pressupost mínim de 10.000 euros, podent aconseguir la subvenció d'entre el 90 i el 100% del cost subvencionable amb un límit de 27.000 euros per entitat.

Tal com arrepleguen les bases, el termini d'execució dels projectes seleccionats serà el comprés entre el 15 de setembre de 2024 i el 15 de juliol de 2025, mentres que el de presentació de sol·licituds finalitza el pròxim 11 de juliol.

El Museu de Prehistòria de València (MUPREVA), dependent de la Diputació de València, ha presentat el seu pla anual d'excavacions arqueològiques, que es durà a terme al llarg dels mesos de juliol, agost i setembre en un total de quatre jaciments de la província. Es tracta d'un programa d'actuacions que comprén un ampli marc cronològic, concretament des del Paleolític inferior fins a l'època dels ibers.

La realització d'excavacions arqueològiques per part del Servici d'Investigació Prehistòrica del Museu de Prehistòria de la Diputació de València és una de les activitats bàsiques que conformen la labor investigadora d'este centre des de la seua creació el 1927. L'excavació, conservació, protecció i difusió del patrimoni són els objectius que marquen este pla d'excavacions d'acord amb les línies d'investigació d'anys precedents.

Els jaciments

Una de les actuacions que realitzarà el Museu de Prehistòria de València serà en la Cova del Bolomor de Tavernes de la Valldigna, on el període d'excavació es desenvoluparà durant els mesos de juliol i agost. Es tracta d'un jaciment situat cronològicament en el Plistocé mitjà i Plistocé superior inicial. El seu depòsit sedimentari i les restes arqueològiques tenen una importància excepcional per al coneixement dels orígens i les característiques del poblament humà antic a l'Europa meridional; en particular, de les formes de vida dels preneandertals i altres homínids que van habitar este lloc fa entre 400.000 i 100.000 anys.

El museu de la Diputació també escometrà noves excavacions en la Cova Foradada d'Oliva al llarg del mes de juliol. L'interés d'este jaciment s'ha incrementat a causa del descobriment, fa uns anys, de restes humanes neandertals corresponents a diversos individus. Ara es tracta de reprendre les excavacions que van finalitzar en 2013 sense arribar a la base de l'estratigrafia, tenint present la revisió dels conjunts lítics i gose-us per a delimitar la seqüència del Paleolític mitjà i superior, així com l'adequació de la cavitat per al desenvolupament d'un nou projecte que s'ha començat recentment.

Un altre dels emplaçaments en els quals actuarà el museu, en este cas a l'agost, és el Pico de los Ajos de Yátova, un jaciment ibèric especialment conegut per la seua col·lecció de ploms escrits en llengua ibera. Els últims anys ha sigut objecte d'excavació per part del Servici d'Investigació Prehistòrica del MUPREVA, juntament amb la Universitat de València i l'Ayuntamiento de Yátova. A hores d'ara s'està treballant per a donar a conéixer les troballes constructives documentades en diferents sectors del poblat, amb la consolidació de les restes i la seua posada en valor.

Finalment, durant els mesos d'agost i setembre, tindran lloc excavacions en la Cueva del Sapo de Chiva. Es tracta d'una cova ritual ibèrica on s'ha documentat una gran varietat d'ofrenes. A més de ser un espai destinat a diversos rituals de l'època ibèrica, entre els quals es troba un soterrament del s. IV a. C., també ha sigut objecte de diversos usos des del Calcolític fins al segle XIX. Enguany, en el marc del programa d'actuacions del Museu de Prehistòria de València, es continuarà excavant per a aproximar-nos als diversos usos d'esta cova al llarg del temps.