La Fundació de l'Il·lustre Col·legi de Metges de València (ICOMV) i la Diputació de València han reconegut el treball i la dedicació de la doctora Pilar March amb el IX Premi a la Millor Trajectòria Professional de Metge Rural, que li va ser entregat ahir per la vesprada en el Centre Cultural la Beneficència. L'acte va comptar amb la presència del president de la Diputació de València, Vicent Mompó; el secretari autonòmic de Sanitat, Francisco Ponce; la diputada de Benestar Social, Imma González; la presidenta de la Fundació de l'Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de València, Mercedes Hurtado; i el secretari de la Fundació, Francisco Fornés.

La Diputació de València i l'Il·lustre Col·legi de Metges de València convoquen anualment este guardó, dirigit a professionals que han desenvolupat la seua activitat professional fonamentalment en Atenció Primària en municipis de la província de València de menys de 15.000 habitants, durant un període mínim de 10 anys. Esta novena edició s'ha volgut reconéixer la trajectòria de Pilar March com a metgessa rural des de 1978 fins a l'actualitat, ha exercit tant en poblacions xicotetes, sent metge únic en la localitat, com en una població dotada de centre d'atenció primària.

El president provincial, Vicent Mompó, va apuntar que este premi “reconeix, agraïx i celebra la dedicació, la professionalitat i la contribució dels nostres metges rurals; la implicació del Col·legi sempre ha estat i ha d'estar amb els metges que estan en la Fe participant en grans assajos científics i també amb els que estan en el consultori de Benavites o Cortes de Pallás”.

“Des de la Diputació de València creiem en eixe missatge -contínua Mompó- i com a mostra, l'organització d'esta novena edició, una edició que passarà a la història perquè hui este premi l'arreplegarà per primera vegada una dona”.

En este sentit, el president provincial s'ha referit a Pilar March com “una dona valenta, exemplar, que ha dedicat més de 40 anys de la seua vida a garantir que l'atenció mèdica de qualitat arribe a tots els veïns de la província de València, independentment d'on visquen”.

Finalment, ha agraït la seua labor: “Gràcies per fomentar el sentit de seguretat i benestar als nostres pobles, per ser una figura tranquil·litzadora en la vida dels teus pacients, per ser més que una metgessa, moltes vegades amiga i confident i per dignificar la medicina rural, que és pròxima, humana i essencial en els nostres municipis. Només espere que el teu exemple inspire a les futures generacions de metges a seguir els teus passos”.

Per part seua, la diputada de Benestar i Inclusió Social, Imma González, ha volgut destacar la col·laboració de la Diputació amb este premi, i ha apuntat que la corporació provincial “és la casa gran de tots els pobles de la província de València, i què millor que siga esta institució la que done suport al reconeixement als metges rurals per tot el treball que han fet i heu realitzat als pobles valencians, ajudant a la seua gent”.

Mª Pilar March Leuba es va llicenciar en Medicina a València en 1978. Durant els primers nou anys de la seua carrera professional Pilar va exercir com a metgessa rural a Albalat de la Ribera, Quart de les Valls, Tous i Toga (Castelló). Ha treballat durant 42 anys com a metgessa en poblacions xicotetes i residix des de fa 36 anys en el mateix municipi on ha exercit la seua professió, a Benifaió, on també va ser metge titular de l'ajuntament.

La Diputació de València, a través de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià de Estudis i d’Investigació, ha donat a conéixer este dimarts el nom dels escriptors guanyadors dels Premis València i València Nova, després de la deliberació duta a terme pel jurat dels guardons literaris més antics de tots els que es lliuren a la ciutat de València.

Així, dins dels Premis València, Ismael Sempere ha sigut nomenat guanyador del Premi de Poesia en Valencià; sent Alberto Torres el guardonat en llengua castellana. Quant a la categoria de narrativa, el premi a la millor obra en valencià ha sigut per a Vicent Borràs. Finalment, en la secció d'assaig el guardó ha recaigut en l'escriptora Bàrbara Martínez.

Per part seua, els Premis València Nova han reconegut el treball d'Andreu Blai en la categoria de Poesia en Valencià, mentre Giuseppe Turiello ha guanyat el de Poesia en Castellà. Isidre Palmada ha sigut proclamat vencedor del Premi de Narrativa en Valencià; i, finalment, el Nova d'Assaig ha anat a parar a les mans de Guillermo López Juan.

L'anunci dels guanyadors ha sigut a càrrec del diputat de Cultura de la Diputació, Paco Teruel; del director del Magnànim, Enric Estrela; i del cap de servicis administratius de promoció cultural, Josep Vidal, que ha actuat com a secretari.

Premi València de Poesia en Valencià

‘Venien i se m’enduien’, d'Ismael Sempere, és l'obra guanyadora del premi València de Poesia en Valencià. Els membres del jurat, Marc Senabre, Anna Gas, Raquel Casas i Pere Ciscar, han destacat el ritme àgil i treballat que s'acosta a la tradició oral. Tracta temes com la memòria i la naturalesa. Amb unes imatges molt visuals i sorprenents és capaç de crear una imaginària literatura personal i única.

Ismael J. Sempere (Alfafar, 1995) és poeta, actor i activista cultural. És graduat en Filologia Catalana per la Universitat de València i en Estudis Superiors d'Art Dramàtic en l'Institut del Teatre de Barcelona.

Premi València de Poesia en Castellà

El guanyador del premi València de Poesia en Castellà és Alberto Torres, per l'obra ‘Batman ha dejado de quererte’. El jurat, format per Manuel García, Anacleto Ferrer, Maria Dolores Andrés i Inmaculada Lergo, ha valorat l'originalitat d'este llibre i la sorpresa que produix la seua lectura. L'obra funciona com un conjunt de cartes “antimorals” escrites des d'una notable erudició, però des de la irrellevància, tant temàtica com formal, amb un alt contingut de crítica social, fregant la paròdia i el sarcasme. Baix l'aparença de llenguatge directe i clar, s'amaga una important base filosòfica i cultural.

Alberto Torres coordina el col·lectiu literari Hotel postmodern, amb els qui ha publicat les novel·les ‘Hotel postmodern’ (2008), ‘De l'Havana un vaixell’ (2010) i ‘Mark Zuckerberg. Una biografia no autoritzada’ (2019) a més de realitzar xous literaris com el Letring Catch.

Premi València de Narrativa en Valencià

‘Anatomia patològica’, de Vicent Borràs, ha sigut l'obra guardonada pel jurat format per Vicent Usó, Elvira Cambrils, Carolina Borràs i Urbà Lozano en la categoria de Narrativa en Valencià del Premi València. Es tracta del dietari d'un autor que es presenta dividit en dues parts: el tractament del càncer que li detecten i l'estada a Alacant els últims mesos abans de jubilar-se. Incorpora materials diversos, amb poemes i textos per a actes públics i suposa el tancament d'un cercle vital. Resulta intimista, honest i penetrant. Amb esta decisió el jurat reivindica el valor literari del dietari, no sempre molt considerat

Vicent Borràs, va nàixer en 1962 a Algemesí, on actualment residix. Es va llicenciar en Filologia Catalana per la Universitat de València (1986). Ha treballat de professor de Valencià, Llengua i Literatura en diferents instituts de secundària i batxillerat. Actualment està jubilat. És autor de diverses novel·les i llibres de relats, publicats en diferents editorials. Algunes d'estes obres han sigut guardonades amb diferents premis literaris (per exemple, Joanot Martorell, el Ciutat de València ‘Constantí Llombart’, el premi de Novel·la Ciutat d'Alzira o el premi Altea de Literatura Infantil i Juvenil, entre altres). A més de les obres de ficció, és autor de diferents materials didàctics i d'investigació en el camp de la llengua i la literatura, des de llibres de text, antologies, estudis introductoris, pròlegs, ressenyes crítiques, articles divulgatius i columnes d'opinió.

Premi València d'Assaig

En la modalitat d'assaig és Bàrbara Martínez qui ha obtingut el guardó, amb l'obra ‘Pràctiques artístiques col·laboratives i protesta ciutadana. València 1991-2015’. El jurat, conformat per Anna Isabel Esteve, Teresa Gomis, María Pilar Almenar i Robert Martínez, ha destacat que es tracta d'un estudi que contextualitza moviments efímers que han compost un paisatge ciutadà i els exposa com a mostra de construcció de l'espai públic. Forma una memòria de l'activisme a la ciutat de València en un moment històric determinat.

Bàrbara Martínez Biot va nàixer el 25 de juny de 1981 a Burjassot (València). Doctora en Belles arts per la Universitat Politècnica de València amb la tesis Pràctiques artístiques col·laboratives i protesta ciutadana (València 1991-2009) amb la qualificació excel·lent cum laude (2022). És funcionària de carrera des del 2008 d'ensenyament secundari i Batxillerat artístic. Actualment desenvolupa este treball en l'IES Honore Garcia (Vall d’Uixò).

Premi València Nova de Poesia en Valencià

El jurat ha reconegut el poemari ‘Nimfeu’, d'Andreu Blai, amb el premi València Nova de Poesia en Valencià. Ha ressaltat la gran faena lingüística i formal amb especial atenció a la forma i al poema com a unitat. ‘Nimfeu’ ha aconseguit combinar la tradició amb una veu pròpia.

Andreu Blai (Sueca, 1998) és graduat en Sociologia i Ciències Polítiques i també ha cursat el màster en Pensament Filosòfic Contemporani a la Universitat de València. Recentment ha sigut un dels finalistes del VI Certamen Salvador Iborra de Poesia. Ha col·laborat en diferents revistes i diaris com La Veu dels Llibres, Gargots o Laoconte. Revista d'Estètica i Teoria de les Arts. L'any 2022 va fundar Caldesa, una revista de literatura en català, i és un dels editors.

Premi València Nova de Poesia en Castellà

L'obra guanyadora del premi València Nova de Poesia en Castellà ha sigut ‘Salón de rechazados’, de Giuseppe Turiello. Es tracta d'un llibre programàtic, perfectament estructurat, basat en la història de l'art. Combina el domini absolut de l'estrofa clàssica amb la modernitat, tant per la temàtica com per l'ús del llenguatge. Mescla magistralment el poema en prosa amb el poema en vers, amb ressons de Baudelaire, així com de l'època dels “salons de rebutjats”. El llibre avança de menys a més, de manera conscient, amb un tancament rotund.

Giuseppe Turiello (Sevilla) ha crescut a mig camí entre Espanya i Itàlia. Graduat en Història de l'Art en 2021, màster en Humanitats Digitals. Apassionat de la música barroca, clàssica i romàntica i altres formes artístiques com la pintura, el ballet, l'arquitectura i la seua recreació virtual en 3D.

Premi València Nova de Narrativa en Valencià

El jurat del premi València Nova de Narrativa en Valencià ha decidit atorgar el guardó a l'obra ‘Morgata’, d'Isidre Palmada. Es tracta de tres narracions en primera persona dels tres elements d'un triangle amorós que es complica amb la presència d'un embaràs. Una de les dones és estèril, està obsessionada amb tindre fills i convenç (sense saber que és l'amant del marit) a l'altra dona per a adoptar el fill. Novel·la amb un lèxic desbordant i rica en imatges, dona entendre la presència d'un talent emergent.

Isidre Palmada (Camós, Girona) ha escrit diverses novel·les i s'ha presentat a diferents premis, encara que no té cap novel·la publicada.

Premi València Nova d'Assaig

El jurat ha declarat guanyadora l'obra  ‘Los conversos de València y la religión antes de la Inquisición (1391-1450)’, de Guillermo López Juan, en la categoria València Nova d'assaig. El llibre és un estudi complet i acurat sobre una part de la història de València, sòlid i molt documentat.

Guillermo López Juan (València, 1994) és graduat i màster en Història per la Universitat de València. En l'actualitat, cursa estudis de doctorat en Història Medieval en les universitats de València i Picardie Jules Verne, finançats pel programa de Formació del Professorat Universitari del Ministeri de Ciència i Innovació. La seua línia d'investigació principal són els conversos de València abans de l'establiment de la Inquisició espanyola, si bé també ha publicat treballs sobre la violència quotidiana i la funció de l'insult en la societat medieval.

Quant a les categories de narrativa en castellà (tant València com València Nova) i novel·la gràfica, el jurat ha considerat que cap obra es correspon amb les bases del Magnànim.

Publicada la llista de les obres admeses a la convocatòria en BOP Núm. 103 del 29 de maig de 2024 (vore anunci)   

Concessió de subvencions a societats musicals.

Publicada en BOP Núm. 103 del 29 de maig de 2024 (vore anunci)

La vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natàlia Enguix, s'ha reunit amb l'alcalde de Xàtiva i diputat provincial, Roger Cerdà, i el president d’Amics de la Costera, Vicent Torregrosa, els qui han demanat ajuda a la corporació provincial per a completar la rehabilitació de l'Ermita del Puig. El moviment associatiu de la capital de la Costera va iniciar fa tres dècades la reivindicació de recuperar esta joia del gòtic, les obres de la qual es venen executant en els últims anys amb fons de la Diputació.

Vicent Torregrosa ha valorat molt positivament la trobada amb la vicepresidenta Enguix, ja que “ens ha plantejat les coses amb molta concreció, explicant-nos què és el que hem de fer per a sol·licitar l'ajuda, amb perspectives de poder culminar la rehabilitació. Ens anem molt agraïts”. Torregrosa ha explicat que el procés “es va iniciar en els anys huitanta amb la reivindicació de la propietat de l'ermita per part de l'ajuntament, i ha tingut aturades fins que varem constituïr una coordinadora per a impulsar el projecte i la Diputació va començar a concedir-nos subvencions anuals que han servit per a consolidar la construcció i millorar el camí d'accés”.

L'alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, coincidix amb el president d’Amics de la Costera que la reunió ha sigut “molt positiva”. “Veníem amb la proposta de seguir amb eixe procés de rehabilitació de l'ermita, històricament finançada per la Diputació, una reivindicació secundada per diversos col·lectius de la ciutat. Estem convençuts que amb el suport de la Diputació, a través de la vicepresidència, culminarem eixa rehabilitació en la present legislatura. Els càlculs que tenim són d'uns 350.000 euros l'última fase i la redacció del projecte, que són uns 25.000 euros”, apunta l'alcalde.

Per part seua, Natàlia Enguix ha avançat que la Diputació “continuarà ajudant a Xàtiva a recuperar una ermita tan emblemàtica per a la ciutat i la comarca, que ha rebut ajudes d'esta institució des de 2017”. En este cas, “la culminació del projecte de rehabilitació té un pressupost estimat de 375.000 euros, i els hem traslladat com han de presentar la sol·licitud per a rebre fons de la línia de subvencions per a actuacions de patrimoni històric, que hem recuperat sis anys després”, assenyala Enguix.

L'Ermita del Puig, que conserva els escuts del Regne i de Xàtiva, és una joia arquitectònica del segle XIV, “referència importantíssima per al barri del Mercat i per a tota la ciutat”, segons el mateix Vicent Torregrosa, qui recorda que cada any “fem una romeria cívica per a reivindicar la finalització de les obres, que és el que ara estem a punt d'aconseguir”.

La del Puig és una obra gòtica tan important com l'Ermita de Santa Ana, amb la qual compartix una curiosa llegenda, que conta que les dos ermites estaven en una mateixa muntanya i que les disputes entre les ermitanes espantaven als habitants de la comarca, que imploraven a Déu que resolguera les seues diferències per a poder pujar a les ermites, fins que este es va fer ressò de les súpliques i va separar els penyals. Per damunt de llegendes, el president d’Amics de la Costera, Vicent Torregrosa, definix el projecte de l'Ermita del Puig com “una iniciativa col·lectiva molt interessant en l'àmbit de la recuperació del patrimoni històric”.

Participants  en concepte d'ajuda a la participació i els premis proposats pel jurat del 47 Certamen de Bandes de Música.

Publicada en BOP Núm. 103 del 29 de maig de 2024 (vore anunci)

La Diputació de València ha acollit este dimecres una trobada entre el diputat de Fons Europeus, Juan Ramón Adsuara, l'alcalde de Silla, Vicente Zaragozá, i representants municipals de l'ajuntament de Borgomanero, localitat italiana que coordina una agrupació de 32 municipis de Piemont, amb la finalitat de promoure l'intercanvi d'experiències de gestió en matèria de mobilitat sostenible.

La reunió s'emmarca dins del programa europeu City to city Exchange, que forma part de la línia European Urban Iniciative cofinançat per la Unió Europea, en el qual l'Ajuntament de Silla participa juntament amb el municipi de Borgomanero. A través d'este projecte és promou l'enfortiment de capacitats per als ciutats per a desenvolupar polítiques, estratègies i pràctiques de Desenvolupament Urbà Sostenible d'una manera col·laborativa i inclusiva.

Juan Ramón Adsuara ha destacat la importància de “una trobada entre entitats locals de diferent nivell i d'àmbit europeu, que tenen moltes similituds entre si, per a establir aliances i intercanviar experiències. Han pogut parlar de com estan gestionant la mobilitat sostenible per a enllaçar els seus nuclis urbans amb els seus parcs naturals”.

En efecte, totes dos localitats, amb un nom similar d'habitants, compten en el seu entorn amb una zona natural i un llac al voltant, per la qual cosa, gràcies a esta iniciativa, tant Silla com Borgomanero podran implementar estratègies que ja estiguen tenint èxit en algun d'estos territoris.

És tracta, en definitiva, de compartir coneixement sobre la regeneració urbana, la digitalització i la mobilitat sostenible com a impuls per al desenvolupament del territori i, a més, promoure una xarxa d'empleats públics especialitzats en projectes europeus entre la Diputació de València, il Commune di Borgomanero i l'Ajuntament de Silla.

Arribar a ser una ciutat ideal i per a tots

El municipi de Borgomanero és el coordinador d'una agregació de 32 municipis, que pretén definir una estratègia global d'àrea urbana (UAS). L'estratègia perseguix aprofitar la forta vocació turística dels territoris que graviten entorn dels parcs naturals de la regió (Llac Magiore, Llac de Orta), els vies fluvials que travessen el territori i la interconnexió dels llocs amb camins "lents". Borgomanero cerca inspiració en altres territoris, com és el cas de Silla.

Els dos entitats municipals han abordat qüestions com la manera d'incloure en l'estratègia de valorització turística, la mobilitat sostenible, no sols de turistes, sinó també per als ciutadans. Així mateix, han analitzat conjuntament l'estratègia d'implementació de l'Agenda 2030 per a aconseguir una ciutat ideal en el sentit de la Declaració de l'ONU de Quito 2016, una ciutat per a tots, que busca promoure la inclusió i garantir que tots els habitants, tant els generacions presents com futures, puguen crear ciutats justes, segures, saludables, accessibles, assequibles, resilients i sostenibles, amb la finalitat de promoure la prosperitat i la qualitat de vida per a tots.

Publicada en BOP Núm. 103 del 29 de maig de 2024 (vore anunci)

La Diputació de València enfortix els vincles democràtics d'Espanya amb França. Ho fa a través d'unes jornades culturals en les quals tindran lloc xarrades, projeccions de cinema i homenatges. A través de la delegació de Memòria Democràtica que dirigix la vicepresidenta primera, Natàlia Enguix, es busca posar en valor la lluita per la democràcia, sobretot després de la guerra i en contra del nazisme.

La idea de les jornades ‘Espanya + França = democràcia’ és “retre homenatge a tots aquells espanyols que van haver d'emigrar, a les penúries que van haver de suportar i al seu exemple en la lluita per la llibertat que van mostrar en la seua participació en la resistència a l'exèrcit nazi invasor”, segons explica la vicepresidenta Enguix. Tot això s'ha organitzat juntament amb l’Institut Français i la Fundació SGAE.

Així, el primer dels actes serà este dijous 30 de maig amb la projecció de ‘Z’ de Costa-Gavras, amb guió de Jorge Semprún, el centenari del qual va passar quasi inadvertit i ara es reivindica. L'intel·lectual va sentir la necessitat de lluitar per la llibertat i com molts altres espanyols es va integrar en la Resistència francesa per a lluitar contra l'exèrcit nazi. Va consolidar una important carrera literària i com a guionista i, al seu retorn a Espanya, va ser ministre de Cultura amb el PSOE. La projecció tindrà lloc a la Sala SGAE Centre Cultural a les 18.00 hores.

També tindrà Semprún protagonisme en la segona de les activitats amb la projecció de ‘La confesión’ de Costa-Gavras i també guionitzada per ell. Serà el 6 de juny a les 18.00 hores. El 13 de juny, a les 10.00 hores, serà el moment de les conferències, amb una primera d'Olga Arcos sobre el camp de concentració d’Argelès-sud-Me i una segona sobre els espanyols que van alliberar París a càrrec d'Evelyn Mesquida, en el Saló de Reines de la Diputació de València. Finalment, el 20 de juny a les 18.00 hores hi haurà un concert de Cafésnostalgie titulat ‘C’est si bon’, amb música d’Yves Montand.

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha participat este dimecres en la presentació de la Fase de Grups de la Copa Davis que acollirà per tercer any consecutiu la ciutat de València, entre el 10 i el 15 de setembre a la Fonteta.

En un acte que ha tingut lloc en el Mercat de Colón, i en el qual també han participat l'alcaldessa de València, María José Catalá, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, el CEO de la Federació Internacional de Tenis, Kelly Fairweather, i el extenista i director del torneig per a les Finals de la Copa Davis 2024, Feliciano López, Mompó ha defensat València com “l'escenari perfecte per a acollir esdeveniments esportius de prestigi internacional. L'hospitalitat amb la qual els valencians acollim als esportistes i visitants de tot el món, unit a un clima i unes instal·lacions envejables, fan d'este lloc, un lloc únic en el món”.

Per al president de la corporació provincial “la celebració de la Copa Davis a València consolida a la província com a seu mundial de l'esport”, i ha afirmat que “la Diputació sempre col·laborarà i impulsarà esdeveniments com este”.

L'acte a més ha servit per a ratificar l'aspiració de València d'acollir en un futur pròxim les Fases Finals amb el Roig Arena com a escenari. D'esta manera, l'alcaldessa María José Catalá ha anunciat que “la ciutat es postularà per a ser seu de la final en 2025”, després que enguany torne a ser Málaga la ciutat que albergue la fase final pel títol.

El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha manifestat, per part seua, que “València torna a apostar per esport. No sols estem promocionant la ciutat, sinó fomentant la pedrera. Som la primera comunitat autònoma en la qual fer esport desgrava en la declaració de la Renda. Les despeses de l'esport federat han de ser promocionats. I a més de fomentar-ho necessitem referències extraordinàries, i la Copa Davis i l'actitud dels tennistes valencians ens la dona”.

Finalment, Kelly Fairweather, CEO de la Federació Internacional de Tenis, ha enaltit el valor de València per a “acollir un torneig d'este prestigi, en un any de rècord, amb 157 països que han comparegut en la Copa Davis”, va recordar les vegades que España va ser finalista i els seus títols i va agrair a les institucions per “acollir un torneig d'estes característiques”.