L'àrea de Desenvolupament Rural de la Diputació de València ha participat en la jornada tècnica ‘Acostant el pacte rural a la ciutadania’, que organitza la Comissió Europea “per a definir i prioritzar actuacions en matèria de promoció socioeconòmica dels territoris rurals”.

La jornada, desenvolupada baix el format de “Policy Lab” ha reunit un centenar de representants d'administracions regionals i locals, grups d'acció local i altres agents implicats en la millora dels territoris rurals de 26 estats membres, seleccionats a partir de les més de 250 peticions de participació registrades.

La Diputació de València ha sigut l'única entitat de la Comunitat Valenciana seleccionada per a participar en esta jornada, reforçant d'esta manera el seu paper de catalitzador de les accions de promoció socioeconòmica del món rural valencià a través del suport als ajuntaments dels municipis més xicotets, i a la col·laboració activa amb actors públics i privats del territori.

El diputat de Desenvolupament Rural, Avelino Mascarell, afirma que “la participació en estes conferències internacionals és una inversió de present i de futur” i continua: “gràcies a la presència en el fòrum del nostre cap de secció de desenvolupament rural, Fidel García, no sols continuem important i exportant millors pràctiques, sinó que comencem a construir els llaços amb operadors de tota Europa, creant sinèrgies per a comptar amb una bona estratègia quan se extingisquen els fons europeus i hàgem de revitalitzar l'entorn rural únicament amb mitjans propis dels territoris”.

Visió estratègica

L'aprovació del Pacte Rural Europeu per part de la Comissió Europea, així com el document estratègic de visió rural a llarg termini, ha suposat la creació d'un espai formal que servix de marc per a potenciar la cooperació entre administracions, societat civil, empreses, entitats del món acadèmic i ciutadans per a actuar de manera coordinada i aconseguir objectius comuns.

L'objectiu d'esta iniciativa és amplificar la veu rural, integrant-la en l’agenda política gràcies a una estructura de xarxa col·laborativa basada en els compromisos reeixits per les entitats participants de cara a la millora del món rural.

Així, durant la sessió s'han donat a conéixer les línies mestres de les polítiques europees en matèria d'impuls rural, entre les quals destaquen 24 accions temàtiques sobre qüestions com els pobles intel·ligents (Smart Villages), el treball en xarxa dels Grups d'Acció Local LEADER, l'agricultura sostenible, els programes Erasmus Rurals, la millora de la mobilitat rural, digitalització i connectivitat, l'energia i el medi ambient, la resiliència de la dona rural, l'emprenedoria i cooperativisme, comunitats de docents del món rural, el foment de les indicacions geogràfiques protegides o el treball en xarxa dels municipis forestals, així com una compilació de bones pràctiques de Grups d'Acció Local com els del Priorat, la Vall del Loira o Montes Apeninos.

El personal tècnic participants ha pogut també identificar els principals reptes a afrontar per a la implantació de polítiques efectives de suport al món rural, remarcant la necessitat de coordinació entre tots els agents implicats, potenciant el treball en xarxa, i la conveniència de reforçar el paper dels Grups d'Acció Local, dotant-los de majors mitjans que els permeten implicar-se encara més en la millora dels seus territoris, més enllà de la gestió dels fons europeus LEADER per a empreses i ajuntaments.

Les actuacions de la Diputació de València en matèria de desenvolupament rural, integrades en l'àrea de Medi Ambient encapçalada pel diputat Avelino Mascarell, estan plenament aliniades amb les temàtiques destacades per la Comissió Europea.

En este sentit, a més de la gestió del Fons de Cooperació Municipal contra la despoblació, a través del qual Diputació i Generalitat milloren el finançament dels 62 municipis valencians, el diputat ha destacat “la col·laboració amb els cinc Grups d'Acció Local de la província de València per al treball en xarxa i la promoció de productes agroalimentaris locals, les ajudes a les escoles rurals i a la millora de la mobilitat, l'impuls de l'emprenedoria als pobles més xicotets, entre altres assumptes, en col·laboració amb altres entitats i departaments de la Diputació centrats en el foment de la bioeconomia forestal, l'economia lligada a l'activitat cinegètica, o el turisme en municipis en risc de despoblació”.

La vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natàlia Enguix, s'ha reunit en seu provincial amb el president de la Confederació Empresarial de la Vall d'Albaida (COEVAL), Javier Cabedo, qui li ha plantejat un projecte pilot per a implicar la institució provincial en la formació i la digitalització d'empreses familiars de les comarques de l'interior.

Cabedo ha exposat a la vicepresidenta Enguix la problemàtica de “moltes empreses que no superen la renovació generacional i acaben venent-se a fons d'inversió en un mercat globalitzat”. En este sentit, proposa a la Diputació “col·laborar en l'assessorament a eixes segones i terceres generacions per a facilitar les eines amb les quals poder competir i tindre continuïtat, perquè la Diputació pot ser també molt útil en projectes de promoció econòmica, igual que ho és en l'ajuda directa als municipis”.

Per part seua, Natàlia Enguix considera que tant les ajudes per a formació de segones i terceres generacions d'empreses familiars com la digitalització de les mateixes “són projectes molt importants en els quals la Diputació ha d'implicar-se”. La vicepresidenta primera apunta que, a més de treballar amb els ajuntaments, “podem iniciar una nova línia de col·laboració dirigida a les empreses d'àmbit comarcal, moltes d'elles de xicoteta grandària, per a ajudar-les a seguir avant i equilibrar el territori”. En este sentit, “cal buscar les mateixes oportunitats per al teixit productiu de les comarques d'interior que per a les de la perifèria”, ha conclòs Enguix.

COEVAL es va crear a la fi de 1996 amb l'objectiu de sumar els esforços de les diferents organitzacions sectorials i empreses radicades a la Vall d'Albaida, la major part xicotetes i mitjanes empreses. En la Confederació s'integren sectors tan diversos com el tèxtil, la construcció i l'hostaleria, així com les arts gràfiques, comerç, serveis a les empreses, metall, manufactura de la cera, alimentació, transport, electricitat, artesania, vidre, plàstic i subministraments industrials, entre altres.

L'Escalante, projecte teatral de la Diputació de València, impulsa la dramatúrgia per a la infància i la joventut amb la desena convocatòria del seu Premi de Teatre Infantil i Juvenil. Això inclou tant la presentació d'obres inèdites de literatura dramàtica per a públic de fins a 16 anys com a adaptacions teatrals d'obres clàssiques o lliures de drets.

“El mes de novembre passat vam rebre la Medalla d'Or de l'Acadèmia de les Arts Escèniques d'España per la nostra trajectòria i impuls a la dansa, el teatre, el circ o les experiències performatives que es dirigixen tant a la primera infància com a l'adolescència”, recorda la diputada de Joventut i Teatres, Rocío Gil, qui té clara “la necessitat d'estimular la creació d'històries per a elles i ells, que són moltes menys que per al públic adult, per la qual cosa impulsem un any més este guardó”.

L'editorial Bromera publicarà el text guanyador, com fa des de la posada en marxa del premi en 2015. El seu editor, Marc Senabre, valora “no sols la publicació, sinó la possibilitat que s'obri de posar en escena l'obra. A més, ajuda a acostar el teatre i la literatura en general a la infància i la joventut des de les aules, ja que són textos que es treballen molt en classe”.

La convocatòria, que ja ha sigut publicada en el Butlletí Oficial de la Província, atorga un premi en metàl·lic de 5.000 euros, així com la publicació d'una primera edició per part de Bromera. El jurat, format per especialistes de les arts escèniques, triarà l'obra guanyadora tenint en compte la qualitat de l'escriptura dramàtica, la viabilitat de la seua possible posada en escena i el caràcter innovador del llenguatge i l'estructura dramàtica del text.

Per a participar, tan sols cal ser major de 18 anys i no haver guanyat les últimes dos edicions de la convocatòria. Els qui complisquen amb este requisit podran presentar el seu text en valencià en un termini de tres mesos comptats a partir de l'endemà de la publicació de la convocatòria en el BOP, és a dir, a partir del 23 de maig de 2024. Les bases de la convocatòria poden consultar-se a través de l’enllaç https://escalantecentreteatral.dival.es/ect_noticies/convocatoria-premio-escalante-infantil-y-juvenil-2024.

La Diputació de València, a través de València Turisme, participa des d'este divendres i fins diumenge que ve en el Saló Aragonés del Turisme ARATUR 2024, que se celebra en el Palau de Congressos de Zaragoza, amb els municipis de Gandia, Cullera, Sagunt, Meliana, Oliva, Tavernes de la Valldigna i El Puig de Santa Maria com a coexpositors i dins de l'estand de Turisme Comunitat Valenciana.

El certamen anual, destinat al públic general, congrega a comunitats autònomes, empreses turístiques, entitats promotores del enoturisme, turisme actiu, turisme esportiu i tecnològic, allotjaments, balnearis, paradors de turisme, estacions d'esquí, agències de viatge i centrals de reserva, entre altres sectors.

El diputat de Turisme de la Diputació de València, Pedro Cuesta, ha assistit a l'obertura d’ARATUR 2024 i ha destacat que la corporació presentarà en este saló “la potència de la seua variada i completa oferta turística en general, però especialment la dels seus destins costaners, ja que el mercat aragonés s’interessa principalment pel sol i la platja, la qual cosa oferixen directament ací els municipis que ens acompanyen”.

El aragonés és el sisé mercat turístic nacional en importància per a la Comunitat Valenciana. En les seues visites, els turistes aragonesos permaneixen una mitjana de 5,3 dies en el nostre territori i realitzen una despesa mitja diària de 60,6 euros, allotjant-se majoritàriament en habitatges de familiars o amics (31,8%) i establiments hotelers (27,3%). Solen viatjar sense paquet turístic i busquen principalment l'oci en municipis costaners.

El Consorci Provincial de Bombers ha posat en marxa el projecte per a ampliar i traslladar la seua base de Bétera a una parcel·la situada en les instal·lacions de l'Hospital Provincial de Salut Mental de la Diputació de València.

El president del Consorci, Avelino Mascarell, ha explicat que “la base de Brigades Forestals de Bétera és d’interés estratègic segons el pla de reorganització en el qual portem treballant des de fa mesos, convertint-se així en la principal de la de la zona”.

En este sentit, Mascarell indica que “les noves instal·lacions albergaran com a mínim diverses autobombes i un personal aproximat de 40 operaris; i disposarà a més d'una superfície addicional per a activitats de formación teòrica i pràctica”.

“Esta decisió s'emmarca en el procés de millora de l'estat i de l'equipament de les Brigades Forestals, un col·lectiu que és fonamental tant en les labors de prevenció com de suport en l'extinció d'incendis forestals”, ha conclòs.

La setmana passada, Avelino Mascarell va visitar les instal·lacions de l'Hospital Provincial de Salut Mental junt a l'alcaldessa de Bétera, Elia Verdevío, qui va incidir en “la ideoneïtat de la ubicació de la base, als peus del paratge natural de la Serra Calderona, i els bons accessos d'esta zona amb l'AP-7 i la Ronda Nord, ideals per a l'estratègia de mobilitat del Consorci”. Així mateix, l'alcaldessa va destacar “la proximitat física amb la Base Jaime I de la Unitat Militar d'Emergències (UME)”.

Edifici principal i zones de pràctiques

La nova base de les brigades forestals del Consorci té una superfície aproximada de 6.000 m², i comptarà amb un edifici amb hangar per a vehicles amb capacitat per a quatre autobombes, un magatzem, taquilles i vestuaris, sala de reunions-office i despatx.

Les instal·lacions inclouran una zona destinada a la realització d'activitats i pràctiques formatives destinades al Cos de Bombers. En concret, es pretén dotar a la mateixa d'un sector de pràctiques d'intervencions en zona urbana sense foc mitjançant l'ús de contenidors metàl·lics de transport marítim i terrestre per a simular condicions d'inaccessibilitat que no poden ser simulades en altres infraestructures i un espai de realització de pràctiques de rescat en accidents de trànsit per a l'extracció de personal atrapat a l'interior d'un automòbil.

Així mateix, el projecte inclou una zona destinada a les pràctiques d'aspiració d'aigua en bassa i al taponament de fugides emprant aigua amb colorant innocus a través d'una cisterna.

S'ha tramitat la concessió administrativa de la parcel·la i en estos moments està en fase de redacció el Projecte d'execució de les instal·lacions.

La vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natàlia Enguix, s'ha reunit amb el secretari general de La Unió Llauradora i Ramadera, Carles Peris, per a conéixer les necessitats del sector agrícola i estudiar possibles vies de col·laboració entre les dos entitats. En este sentit, Peris ha traslladat a la vicepresidenta Enguix les seues propostes per a reduir els robatoris en els camps i netejar els terrenys abandonats, especialment en zones de l'interior.

Natàlia Enguix ha valorat “una reunió molt fructífera en la qual ens han plantejat la inquietud dels agricultors pels robatoris en el camp i la necessitat de fer les tasques de neteja de cultius abandonats, que constituïxen un polvorí que pot provocar incendis”. Enguix proposarà “recuperar una ajuda que rebia La Unió en el seu moment per a tasques formatives i que ara podria destinar-se a un sistema de senyalítica perquè els propietaris dels camps tinguen facilitats a l'hora de denunciar eixos robatoris”.

En una trobada en el qual també han participat el director de La Unió, Paco Català, i el secretari tècnic, Joanma Mesado, el secretari general de l'organització agrària ha traslladat a la vicepresidenta Enguix “les nostres idees en temes que poden ser competència de la Diputació en l'àmbit rural, com tindre major seguretat en el camp o gestionar al costat dels ajuntaments la neteja de terrenys que poden resultar perillosos en estar abandonats”. Carles Peris concreta eixes propostes en “una campanya d'informació i senyalització dels contactes dels cossos i forces de seguretat als quals han de dirigir-se els agricultors per a denunciar els robatoris, i en la neteja preventiva dels camps no cultivats”.

Peris aposta per “continuar treballant conjuntament amb la Diputació en zones d'interior que estan en risc de despoblació, amb un reforç de l'activitat agrícola i ramadera que, en molts casos, pot sostindre l'economia d'estos municipis”.

TALLERS OCUPACIONALS

Taller CreArt

Les persones usuàries del taller CreArt elaboren diferents articles personalitzats, utilitzant una variada selecció de materials, com ara, paper vaig cardar, paper cel·lofana, paper reciclat (que s'elabora en el mateix taller), pintures, plàstics, coles, folis, cartolines... Així mateix, els qui assistixen a este taller manegen les ferramentes necessàries per a elaborar llibretes, separadors de llibres, targetes, bols i quadres.

L'objectiu del taller se centra en millorar la psicomotricitat fina i la coordinació òcul manual de les persones usuàries, a més de conscienciar sobre la importància de preservar i cuidar el medi ambient i la sensibilitat cap a la naturalesa.

De manera transversal fomentem la seua autonomia i reforcem les seues habilitats socials.

Taller Pacacking

En este taller dissenyem i elaborem caixes i altres objectes afins per al seu embalat i ordenació com a contenidors i com a elements decoratius mitjançant tècniques tradicionals i manuals. Per a això, utilitzem programes informàtics i maquinària específica, amb procediments i materials senzills.

Taller Serigrafia i Ceràmica

En el taller de serigrafia produïm treballs utilitzant la serigrafia manual sobre diferents suports (paper, cartó, fusta, tela, ceràmica, uns altres).
En el de ceràmica, elaborem productes artesanals utilitzant l'argila com a material principal. A més, es dissenyen articles amb diferents tècniques (*transfer, telers, catifes, costura, mosaics i paper *maché).

Taller d'Hort i Autonomia personal

Es tracta d'una activitat formativa en la qual creem diferents contextos en els quals treballar competències socioprofessionals. D'altra banda, fem costat a les persones usuàries perquè puguen aconseguir el màxim nivell de desenvolupament i autonomia personal extrapolant els aprenentatges a la seua vida quotidiana.

Al juny, cada any, es realitza una exposició de final de curs en la qual es mostra una selecció de productes elaborats en els tallers.

Un grup de professors de l'escola forestal de Södra Viken, Suècia, ha visitat l'Escola de Viticultura i Enologia Félix Jiménez de Requena per a conéixer de primera mà el treball que es realitza des del departament Forestal del centre educatiu dependent de la Diputació de València.

Així, en el marc del programa europeu Erasmus+, la Félix Jiménez i el centre de Södra Viken han intercanviat impressions sobre metodologies d'aprenentatge utilitzades tant a Suècia com a l'escola de Requena. Durant la seua estada, el professorat suec ha realitzat una visita al camp de pràctiques i experiències forestals ‘El Almendro’ situat a El Rebollar, per a aprofundir en els diferents projectes i pràctiques que l'alumnat desenvolupa durant el curs.

Així mateix, es va realitzar una visita a la base aèria de Siete Aguas de la mà d'un grup de tècnics d'extinció d'incendis de la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Servicis d'Emergències, SGISE, i la brigada helitrasportada de Siete Aguas, per a conéixer de primera mà com es gestiona l'extinció d'incendis forestals. El professorat de l'escola de Södra Viken va apuntar durant la seua estada que els incendis forestals comencen a ser freqüents a Suècia, i conéixer la gestió que es realitza en la Comunitat Valenciana pot ser de gran utilitat.

L'escola de Viticultura i Enologia de Requena participa en diversos projectes i programes relacionats amb els sectors formatius que impartix. Així, a través d'este mateix programa europeu, alumnat del centre Georgikon School de Sátoraljaújhely (Hongria) ha dut a terme pràctiques en el cicle de viticultura durant tres setmanes en cellers de Requena. Així mateix, també emmarcat en el projecte Erasmus+, l'escola de Requena ha sol·licitat un projecte per a desplaçar a alumnes i professors dels cicles d'enologia i de forestals a este centre formatiu i també a l'escola forestal de Södra Viken (Suècia).

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, continua amb el seu recorregut per la província per a conéixer de primera mà els projectes planejats pels municipis amb l'ajuda de la corporació provincial, a més de poder escoltar les necessitats dels alcaldes de les diferents localitats.

Este divendres el cap del govern provincial ha recorregut Macastre, acompanyat per l'alcalde del municipi, Vicente Montó. Després de la recepció a l'ajuntament i la signatura en el Llibre d'Honor, Mompó ha abordat amb l'equip de govern del consistori els diversos assumptes d'interés del poble, així com les inversions que es pretenen dur a terme durant els pròxims anys a través del Pla Obert d’Inversions de la Diputació. A Macastre li corresponen un total d'1.006.061 euros del pla provincial.

El president de la corporació provincial ha destacat “la importància de conéixer in situ on s'invertix els diners dels programes de la Diputació”. A més, ha explicat, “és indispensable anar als pobles i conéixer de mà dels alcaldes i regidors els problemes per a poder col·laborar i donar solució des de la Diputació”. “També volem donar a conéixer el nostre patrimoni, solem anar lluny per a veure coses que moltes vegades tenim molt a prop i no coneixem”, ha esgrimit Mompó.

Una de les actuacions més rellevants que té previst dur a terme l'Ajuntament de Macastre, amb el Pla Obert d'Inversions de la Diputació, és l'adequació dels terrenys per a futures instal·lacions educatives, just al costat del camp de futbol. El cost total del projecte ascendix als 325.000 euros. A més, també amb este pla, es condicionarà el futur gimnàs municipal i millorarà les instal·lacions esportives. L'alcalde del municipi ha subratllat que “és necessari que la Diputació ens done suport perquè és el manteniment dels pobles xicotet, que no podríem dur a terme estos projectes d'envergadura sense la seua ajuda”. Unes actuacions que, ha recalcat Montó, “pretenen millorar la qualitat de vida dels veïns de Macastre”.

Altres actuacions amb finançament provincial

El president de la corporació provincial també ha visitat l'edifici Polivalent de Macastre, en el qual es troba la biblioteca, la llar del jubilat, l'oficina de turisme, el local de les mestresses de casa i la sala de conferències, i les obres de renovació de les quals i finalització s'han dut a terme gràcies als 250.000 euros aportats per la Diputació. Els treballs a més s'han estés a la conversió en zona de vianants del carrer en la qual se situen estes instal·lacions i la construcció del mur de contenció del mirador, amb un cost total de 150.000 euros.

Les inversions escomeses amb l'ajuda de la institució provincial es completen amb l'asfaltat de 10 carrers del municipi.