El Servici d'Investigació Prehistòrica del Museu de Prehistòria de València ha presentat el llibre Subsistencia neandertal en los valles de Alcoi: análisis de los conjuntos faunísticos del yacimiento de El Salt (Alicante) de Leopoldo J. Pérez Luis. Es tracta d'una nova publicació de la col·lecció periòdica ‘Serie de trabajos varios’ que tracta la dieta càrnia dels últims neandertals en la fase final de la seua existència en el territori.

Fruit del treball de la seua tesi doctoral, l'autor dona a conéixer en este treball els principals resultats obtinguts de la investigació sobre les dinàmiques de subsistència i la relació amb la fauna prehistòrica de l'entorn dels últims grups neandertals que van habitar l'interior de l'actual província d'Alacant.

Així, des d'una aproximació arqueozoològica i tafonòmica, la publicació exposa l'elenc d'animals herbívors i carnívors amb els quals van interactuar estes poblacions per a cobrir les seues necessitats dietètiques i puntualment tecnològiques. El conjunt d'animals, associat a un paisatge molt diferent del de l'actualitat, estava format per grans carnívors (llop, pantera, linx, ‘cuón’…) i també uros i rinoceronts, entre altres. Són poblacions amb un elevat coneixement ecològic davant l'antiga idea que els neandertals eren carronyers, i es registra una intensa explotació de cabres, cérvols i cavalls.

Subsistencia neandertal en los valles de Alcoi proporciona també dades sobre l'entorn ecològic, que registrava unes condicions paleoambientals i paleoclimàtiques més severes que les actuals. Es tracta de poblacions mòbils de caça i recol·lectors, però amb un àmbit d'acció que abasta el curs mig-alt del riu Serpis, com a via bàsica de mobilitat.

Les noves vies d'investigació que s'obrin a partir d'este treball, així com les tasques de difusió i publicació d'articles científics sobre el tema serviran de complement per a valorar l'estudi de la fauna en contextos prehistòrics del territori valencià.

La Diputació de València ha obert al trànsit este dilluns el condicionament del tram de la carretera CV- 580 comprés entre les carreteres CV-585 i CV-590, acurtant així els terminis previstos en més d'un mes sobre la planificació inicial.

La diputada de Carreteres, Reme Mazzolari, explica que “d'esta manera s'incrementa la seguretat de l'accés a Anna, ampliant la secció transversal de la via i millorant els marges”.

“Esta actuació -continua la també vicepresidenta segona de la Diputació de València- s'emmarca en una intervenció molt ambiciosa sobre esta carretera, sobre la qual ja s'ha licitat la redacció del projecte constructiu per a condicionar i millorar altres tres trams de la carretera que recorre la totalitat de la comarca de la Canal de Navarrés”.

Amb un pressupost de més d'1,4 milions d’euros i un termini inicial d’execució de 8 mesos que s'ha aconseguit reduir a poc menys de 7 mesos, esta actuació tindrà un impacte immediat en la millora de la seguretat viària d'esta carretera, en la qual s'ha dut a terme, mantenint el traçat actual, el condicionament de la secció transversal consistent en l’ampliació de la plataforma per a afegir vorals d'un metre d'amplària i bermes laterals de 0,50 m.

Una altra de les estratègies fonamentals integrades en les obres és l’adequació de l'actual sistema de drenatge de la carretera, portant-se a cap una revisió de les xarxes de drenatge tant longitudinal com transversal amb una doble finalitat: d'una banda, millorar les condicions de seguretat dels marges, i per una altra, adequar els elements a les noves demandes hidrològiques.

Respecte al drenatge, en l'aspecte longitudinal les obres comprenen l’adequació de 640 m de cunetes en terres a cunetes de seguretat pavimentades; mentres que en el transversal es duu a terme l’adeqüación integral de les cinc actuals ‘tajeas’ que disposa la carretera en este tram, en noves canalitzacions adaptades a les demandes hidràuliques calculades, bé amb canalitzacions de sección circular o amb marcs prefabricats de formigó.

L'obra contempla l’adequació de la senyalització horitzontal i vertical, l'abalisament i la instal·lació de sistemes de contenció en el qual s'integren la protección per a motociclistes.

La vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natàlia Enguix, ha destacat “l'increment de les sol·licituds d'ajudes que estem rebent per part de les associacions en matèria d'Igualtat, en una convocatòria que enguany ha duplicat la seua aportació, passant de 80.000 a 180.000 euros per a fomentar les activitats proposades per les entitats sense ànim de lucre”. Estes ajudes complementen els 900.000 euros destinats als 236 ajuntaments que integren la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la corporació provincial, 200.000 euros més que l'any anterior.

Enguix ha obert este dilluns la jornada Tyrius per la Igualtat organitzada per l'Associació d’Ames de casa i Consumidors amb la col·laboració de l'àrea d'Igualtat de la Diputació que ella mateixa dirigix. “Continuarem sent eixe pilar fonamental en la vertebració del teixit associatiu, que és el motor transformador per la Igualtat en els municipis valencians i la millor eina per a construir ponts entre els diferents col·lectius”, ha assenyalat la vicepresidenta durant la seua intervenció en l'acte celebrat a l'auditori Salvador Seguí de Massanassa.

La vicepresidenta Enguix ha posat en valor “la qualitat de les ponències, com la de la psicòloga Celia Ortega, que fora directora general de la Dona, o la taula redona amb l'advocada Beatriz Rodríguez, l'especialista en matèria d'habitatges tutelats Montse Pons, i l'agent d'Igualtat Silvia Escribá, que a més forma part del comité d'expertes de la nostra Xarxa contra la violència de gènere”.

Natàlia Enguix ha estat acompanyada en l'obertura de la jornada per l'alcalde de Massanassa i diputat provincial, Paco Comes, i la presidenta de Tyrius, Eugenia Garrigues, qui ha agraït a la Diputació la seua implicació en matèria d'Igualtat i la col·laboració que presta als col·lectius per a dur a terme activitats formatives i de sensibilització.

La Diputació de València, a través del seu Servei de Formació, continua amb la programació d'activitats emmarcades dins del cicle DIVALDirectia Temàtica, un programa de conferències dirigides a càrrecs electes i personal empleat públic de les Entitats Locals de la província, amb la següent Jornada:

'PREVENCIÓ D'ADDICCIONS EN LA JOVENTUT: CLAUS PER A L'ÀMBIT MUNICIPAL'.

Data: dijous, 20 de juny de 2024.

Horari: 09.15 h. (Obertura Jornada).

Lloc: ADEIT (Aula 1.1-1.2). Plaça Verge de la Pau, 3. València.

Per a poder assistir serà necessària la matriculació prèvia a través del portal de Teletramitació i haver rebut la notificació d'admissió per part del Servei de Formació de la Diputació de València. (Data límit per a presentar la sol·licitud: divendres, 14 de juny de 2024, inclusivament).

Consulta el programa de la Jornada en el document PDF adjunt:

El projecte teatral europeu Escena Erasmus de la Universitat de València, en el qual col·labora la Diputació de València, ha presentat este dilluns el seu últim espectacle, ‘Qui soc jo quan ningún em mira’, una reflexió sobre la identitat personal i col·lectiva que girarà per 10 municipis valencians després de la seua estrena al Centre Cultural La Nau esta setmana.

Es tracta del quinzé espectacle del projecte teatral universitari, escrit per Anna Marí i Daniel Tormo, amb direcció de Josep Valero, el qual aborda la qüestió de la identitat personal i col·lectiva de cadascú: “Perquè què és allò que ens definix? Què és el que fa que ens sentim part d’un poble, d’un país, d’un equip de futbol, d’una ideologia, d’una comunitat de persones, d’algun lloc?”, diu la sinopsi.

“A partir dels testimonis i reflexions de les actrius i actors provinents de cinc països diferents, ‘Qui soc jo quan ningú em mira’ medita sobre qui som i per què en un món convuls, de nou amenaçat per l’horror de la guerra, la mentida i l’absolutisme, però també per l’individualisme, l’autocensura i la projecció distorsionada del jo al món virtual”, afegix el seu director.

Les primeres representacions de l’obra seran del 29 al 31 de maig, a la Sala Matilde Salvador del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València (19 hores), i tot seguit l’espectacle girarà per altres 10 municipis valencians: Gandia (6 de juny), El Genovés (8 de juny), Turís (16 de juny), Ontinyent (27 de juny), Xirivella (29 de juny), Carcaixent (5 de juliol), El Palomar (6 de juliol), Navarrés (12 de juliol), Gestalgar (13 de juliol) i Carrícola (14 de juliol).

La Gira 2024 d’Escena Erasmus compta un any més amb la producció de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, en representació de la qual hi ha assistit a la presentació el diputat Francisco Teruel; i de la Universitat de València a través del Vicerectorat de Cultura, amb Ester Alba al front, i del Vicerectorat d’Internacionalització, encapçalat per Carles Padilla. Enguany se suma a la posada en marxa del projecte la Fundació General UV i, per primera vegada, hi ha la participació de la Direcció General de Cultura de la Generalitat Valenciana.

En paraules de Francisco Teruel, el projecte teatral Escena Erasmus “és una proposta única i la Diputació de València estarà al seu costat perquè la cultura és un punt de trobada per a totes i per a tots”, i ha subratllat la capacitat d’aquesta iniciativa universitària d’unir sinergies entre el món acadèmic i les institucions públiques, que ha mobilitzat a més de 200.000 espectadors al llarg dels seus 15 anys de vida. “La Diputació sempre donarà el seu suport a la cultura i a una proposta que, com a europeus, té l’àmplia capacitat d’unir els pobles a través de les Arts Escèniques”.

En més de 300 espais diferents

Els espectacles d’Escena Erasmus, protagonitzats per estudiantat Erasmus que també participa dels textos, s’han representat en més de 300 ciutats, pobles i centres penitenciaris, en festivals de teatre com els d’Almagro, Olite, Olmedo, Elx, Internacional de Santander, Alcalá, o en la Comissió Europea a Brussel·les.

L’elenc del 2024 el formen els italians Alice Vaccaro, Fabiana Quattrone, Giulia Sbraccia, Luca Tinaro i Marta Toso, les franceses Doucia Lopez-Pueyo i Julie Mendez, l’alemanya Leonie Ronja, els valencians Carlos Baixauli, Sara Olivas i Sandra Pombo, i la basca June Otxoantesana; i també s’afegeix com a novetat la participació de l’IES Patacona d’Alboraia en l’obra a càrrec de la caracterització de les actrius i els actors.

El projecte, que es nodrix d’estudiants europeus d’intercanvi, Erasmus i de la Universitat de València, té com a objectiu aprofitar tot el seu potencial creatiu fent-los partícips de la vida cultural de la ciutat. Com a resultat de qualitat i èxit, Escena Erasmus ha estat reconegut en diverses ocasions des de l’any 2011 en què va rebre el Premi Carlemany de la Joventut del Parlament Europeu; el 2018, va guanyar la Menció d’Honor del Premi ‘Spotlight on Heritage in Culture and the Arts’ de la Lliga Europea d’Empreses d’Arts Escèniques a Brussel·les; el Premi AVETID 2019 al millor projecte teatral valencià; el 2021, la Distinció “Lluís Vives”-Premi 9 d’Octubre del Consell de la Generalitat per l’aportació valenciana a la construcció europea; i el 2023, el Premi d’Honor de les Arts Escèniques Valencianes de l’Institut Valencià de Cultura-GVA.

Entrades per a l’espectacle a València en https://events.fundacio.es/o/5

La vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natàlia Enguix, ha coincidit a Beniatjar amb les llegendes del València CF que participen en la tercera Ruta d'Art Urbà VCF, que ha iniciat el seu recorregut a la Vall d'Albaida amb un mural col·laboratiu de Moreno i Yeko; Sink i Xemayo; i Mawe i Pauceda. Enguix ha destacat el “potencial vertebrador que té als nostres pobles i comarques” esta ruta organitzada per la Fundació VCF i València Turisme, marca turística de la Diputació.

Acompanyada per ex jugadors com Ricardo Arias, Vicente Guillot, Fernando Giner o José Manuel Sempere, la vicepresidenta Enguix ha fet referència “a l'arrelament que el València CF té als nostres pobles i ciutats, així com la seua importància com a ambaixador nacional i internacional de la nostra terra”. La responsable de Cooperació Municipal ha posat en valor “el treball de l'àrea de Turisme de la Diputació, que al costat de la Fundació VCF han portat avant esta iniciativa que afig un plus als reclams turístics de les nostres comarques”.

“Per a la Diputació este és un projecte molt interessant que permet fomentar rutes turístiques pels nostres municipis, potenciant el nostre atractiu”, continua Enguix, qui no amaga la seua satisfacció “quan faig referència a la nostra terreta, a una comarca com la Vall d'Albaida plena de tresors que volem que la gent vinga a conéixer, i iniciatives com esta són claus per a poder-lo fer”.

Per part seua, l'alcalde de Beniatjar, Jaime Ferrer, ha agraït a la Diputació i la Fundació VCF “haver pensat en nosaltres per a deixar ací un llegat artístic del qual ens sentim molt orgullosos, i que combina les tradicions i la identitat del nostre poble amb el sentiment pel principal club esportiu de la Comunitat Valenciana”. La Societat Musical Beniatjarense va amenitzar un acte que va comptar amb l'exhibició de ball urbà del grup d'Ivan Oliver.

Beniatjar ha estrenat al maig la tercera Ruta d'Art Urbà VCF amb una obra que centra el protagonisme en l'actual capità valencianista, José Luis Gayá. Mawe i Pauceda retraten al capità en el centre d'un tríptic de grans dimensions sobre la paret exterior del frontó municipal. Moreno i Yeko i Sink i Xemayo completen el mural col·laboratiu amb escenes d'arrelament local que convertixen el conjunt en part del patrimoni cultural del poble del Benicadell.

La tercera ruta d'art urbà valencianista continuarà en altres pobles i comarques, cas de Gavarda i Montroi, a la Ribera Alta, i Tavernes de la Valldigna, a la Safor. En les dos primeres edicions, la Fundació VCF i València Turisme van promoure set murals vinculats al sentiment blanc-i-negre en altres tantes localitats de la província: Cullera i Sueca a la Ribera Baixa; Gandia i Oliva a la Safor; Alfafar a l'Horta Sud; Riba-roja al Camp de Túria; i Atzeneta d'Albaida en la Vall.

Identificador BDNS: 762550.

Podran  beneficiar-se  d'esta  subvenció  els  ajuntaments  de  la  província  deValència amb població inferior a 100.000 habitants.Les  mancomunitats  de  municipis  de  la  província  de  València  únicamentpodran  sol·licitar  la  subvenció  de  l'epígraf  A  de  Festivals,  mostres  o  certàmensculturals.

L'Escalante, projecte teatral de la Diputació de València, ha esgotat les entrades per a l'estrena de la quarta producció de la seua 38a temporada, ‘Princeses, cavallers i dracs - El dia que deixàrem de ser xiquets’. Una creació de la companyia valenciana Bramant que es podrà disfrutar del 29 de maig a l'1 de juny en el Teatre Principal de València.

“No hi ha millor manera d'acomiadar la temporada que amb esta proposta en la qual parlem del moment en el qual deixem de ser xiquets i ens endinsem en l'edat adulta”, assenyala la diputada de Joventut i Teatres, Rocío Gil, qui situa eixe instant que marca per sempre com a base d'esta obra generacional que posa en escena “el món, les inquietuds i els prejudicis de la mal anomenada ‘generació de cristall’, més fort i transparent que mai”.

Jerónimo Cornelles i Guadalupe Sáez firmen una obra on cinc estudiants de Secundària han de respondre davant si mateixos i a la investigació de la seua directora d'institut quan un refresc impacta contra una obra d'art durant la visita a un museu. Ha sigut un acte d'activisme ecològic, un crit d'atenció o una gamberrada? Ho veurem en esta nova producció de l'Escalante on els seus coautors han conformat un puzle de confidències, records, monòlegs i converses.

Un thriller generacional ple de realisme

‘Princeses, cavallers i dracs -El dia que deixàrem de ser xiquets’ és una proposta multimèdia on el drama i la comèdia es relleven. Es dirigix al públic entre 14 i 17 anys, però també atrapa als adults amb els qui es relacionen. “Sense entrar en reflexions profundes, tractem les relacions familiars, el despertar de la sexualitat, la pressió social o les perspectives de futur, fruit d'una investigació amb l'IES Sant Vicent Ferrer i el CIPFP Faitanar que només podem permetre'ns quan comptem amb el suport d'una administració pública com l'Escalante”, explica Guadalupe Sáez.

També han aportat la seua visió María Guerra, Sergio Martín, Emma Linares, Gabriel Benavent i Lula Heredia, el jove elenc seleccionat d'un càsting de més de 100 persones i que són un exemple d'una talentosa pedrera d'actors i actrius emergents. Interpreten a joves que es mengen el món per a ocultar la seua soledat, a les víctimes de l'excés de responsabilitat, als qui reivindiquen la seua diferència o als quals necessiten pertànyer a un grup per a sentir-se acceptats. “Hem fugit d'estereotips, però volem que el públic puga sentir-se identificat o comprendre a l'adolescent amb el qual conviu, perquè una de les coses més boniques del teatre és que funciona com un entrenament per a la vida”, apunta Jerónimo Cornelles.

Els acompanya la veterana Victoria Salvador, qui encarna a una directora d'institut a punt de jubilar-se i que es qüestiona si alguna vegada ha sigut capaç de comprendre al seu alumnat i si el sistema permet l'atenció que requerix una etapa tan complexa. La direcció musical de Victor Lucas, l'escenografia de Los Reyes del Mambo, el disseny d'il·luminació de Pablo Fernández, els audiovisuals d'Amador Artiga i el vestuari de María Poquet contribuïxen a la veracitat de l'espectacle, que utilitza el llenguatge i les expressions típiques de l'edat.

A més, es projecten vídeos familiars i personals dels intèrprets, al costat de testimoniatges en els quals estudiants de Secundària descriuen quan van sentir que estaven entrant en el món adult. L'Escalante tanca així la temporada amb un thriller que retrata un moment vital, però també a una part de la societat que molts miren amb condescendència o prejudicis.

Publicat en el BOE el curs inclòs dins del catàleg de l'INAP, que es realitza en col·laboració amb la Diputació de València: ‘Problemática actual en los tributos locales 2024'.

• Dates de realització: 15, 17, 22, 24 i 29 d'octubre de 2024.
• Horari: de 9.00 a 14.30 hores.
• Lloc de realització: ADEIT (Fundació Universitat Empresa) Pl. Verge de la Pau, 3 (al costat de Santa Catalina) – València.
• Termini d'inscripció obert fins al 7 de juny de 2024.

Per a més informació sobre el curs i la seua inscripció, faça clic ACÍ.

La Diputació de València oferix un recorregut sobre el passat històric, artístic i arquitectònic del Palau de la Generalitat des del segle XV fins als nostres dies, i ho fa amb una mostra fotogràfica que comença en 1442, quan es construïx l'edifici, fins a arribar a l'actualitat. L'exposició, organitzada per l'Arxiu General i Fotogràfic de la Diputació i l'Oficina Tècnica de Restauració, d'Investigació i de Difusió del Patrimoni, OFITEC, narra els principals esdeveniments que han marcat la història de l'edifici i dona a conéixer la presència de la corporació provincial al Palau, que va estar vinculada a ell durant 99 anys.

Així, una col·lecció de fotografies de l'època acompanyades per infografies de Pedro Jiménez ens acosta als inicis del Palau i ens trasllada a la seua adaptació com a Audiència, amb les obres que es van realitzar amb vista al seu ús com a institució judicial espanyola, així com la represa de la seua vinculació a l'administració pública ocupada dels assumptes valencians i com es va haver d'actuar per a recuperar l'espai.

L'edifici va albergar en època foral l'anomenada Casa de la Diputació de la Generalitat i amb la pèrdua dels furs en 1707 es va clausurar. En 1751 va passar a convertir-se en seu de la Real Audiència. Des d'eixe moment, l'immoble va quedar vinculat a l'administració del Regne de Castella i a tots els avatars que van seguir fins a constituir-se el Regne d'Espanya segons la Constitució de 1812.

La Diputació de València va ocupar l'edifici en 1923 convertint-lo en la seua seu central i així es va mantindre fins a 1982 quan amb el nou sistema autonòmic va passar a ser la seu del Govern de la Comunitat i la Diputació es va traslladar a la seua actual ubicació en 1987.

El diputat d’Administració General i Patrimoni, Ricardo Gabaldón, destaca la importància d'acostar el patrimoni a tots els municipis de la província, i ha manifestat que l'objectiu de la Diputació “és que tots els valencians, de la costa i de l'interior, tinguen l'oportunitat de conéixer la història, la cultura i el patrimoni de la corporació provincial. Arranquem amb la mostra del Palau de la Generalitat i la vinculació entre este edifici i la Diputació, un camí històric que pot ser un bon inici per a este recorregut per la província de València”. En este sentit, Gabaldón apunta que la mostra, situada en el saló de Reines de la Diputació de València “està oberta per a tots els valencians, i pretenem portar-la a les poblacions perquè la coneguen tots els habitants, ja que molts no tenen la possibilitat d'acostar-se a la capital”.

El llegat arquitectònic de la Diputació

La mostra ‘Palau de la Generalitat. El llegat arquitectònic de la Diputació de València’ dona a conéixer com l'edifici passa d'un estat de deterioració a un renàixer arquitectònic i per a ser seu central de la Diputació, encara que realitzara els seus plens en el Palau del Temple. Les instantànies i grafies mostren també quan l'edifici és declarat Monument Historicoartístic, al juliol de 1931, els seus projectes i intervencions des de 1934 a 1952, la seua modificació més espectacular, la Torre Nova i la visió sumària de la nova seu de la Diputació en els palaus veïns al de la Generalitat, ja convertida en seu de l'organisme autonòmic.

En 2023 es van complir cent anys de la presa de possessió per part de la Diputació de València del Palau de la Generalitat. L'estat actual de l'edifici és el resultat de la labor de conservació, restauració i ampliació de la construcció per part de la corporació provincial, que va ser la responsable del seu manteniment des de l'any 1888 fins a la seua cessió per a ser seu de la Generalitat Valenciana.