Gandia ha renovat el disseny del segell del Camino del Cid. La localitat, que ja segellava la credencial de la ruta, oferix ara al viatger un nou encuny que al·ludix directament a la Batalla de Bairén, que es va lliurar entre les hosts de Rodrigo Díaz, el Campeador, en coalició amb les de Pedro I de Aragón, contra els almoràvits de Muhammad ibn Texufin.

Al gener de 1097 el Cid, Pedro I de Aragón, i el seu germà, el futur Alfonso el Batallador, tornaven de proveir el castell de Peña Cadiella, en la serra del Benicadell - hui en els termes municipals de Beniatjar i Otos - quan van decidir pernoctar prop de la fortalesa de Bairén. Un poderós exèrcit almoràvit provinent de Xàtiva, que els havia seguit, els va tancar el pas en eixe punt, on la franja de terra s'estreny per la proximitat entre la mar i la muntanya. La situació era bastant desesperada, ja que l'exèrcit almoràvit era molt poderós, i al fet que alguns navilis els assetjaven des de la mar amb llances i fletxes. En tan crítica situació, el Cid i els seus aliats aragonesos es van veure obligats a enfrontar-se als almoràvits: la batalla es va decantar del costat del Cid gràcies a una potent càrrega frontal. Precisament, eixa càrrega frontal aparix ara representada en el nou segell de la localitat, dissenyat, com la resta de la col·lecció, per Julián de Velasco.

El Salconduit del Camino del Cid és el document que porten els viatgers que recorren la ruta i que van segellant per aquelles localitats que travessen. En l'actualitat el viatger que recórrega el Camino del Cid al seu pas per la província de València pot segellar el seu salconduit en 31 localitats. Són les següents: Benavites, Oliva, Corbera, Torres Torres, Albalat dels Tarongers, Sagunt, Beniatjar, La Pobla de Farnals, Alzira, Otos, Alfarrasí, Silla, Benissuera, La Pobla Llarga, Gandia, Algímia d'Alfara, Olocau, Cullera, València, Bufali, Bellús, Algar de Palància, Montaverner, Bocairent, Ontinyent, El Puig, Xàtiva, Alfara de la Baronia, Serra, Benavites i Algemesí. Cadascuna d'estes localitats té el seu segell propi i cadascun d'ells fa referència a un fet històric o llegendari, o un element patrimonial relacionat amb la localitat a la qual representa.

Aquells viatgers interessats a segellar el seu salconduit a Gandia poden fer-ho en les dos oficines de turisme de la localitat (centre i platja), així com en el càmping L´Alqueria. Per a més informació: 962 877 788 / gandia@touristinfo.net

El Consorcio Camino del Cid és una entitat pública sense ànim de lucre integrada per les diputacions provincials de València, Burgos, Soria, Guadalajara, Zaragoza, Teruel, Castellón y Alicante.Té per objecte la definició, la dinamització, la divulgació cultural i la promoció turística del Camino del Cid.

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, i la vicepresidenta primera i diputada d'Igualtat, Natalia Enguix, han donat este dijous la benvinguda als 23 nous membres de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació, i ho han fet en l'acte celebrat a les Sales Rex d'Alzira davant més de 200 responsables locals de les comarques valencianes, que han conegut les línies estratègiques de la corporació en matèria d'Igualtat. Natàlia Enguix ha anunciat que les ajudes s'incrementaran en 200.000 euros i que pertànyer a la xarxa puntuarà en el repartiment dels fons del pròxim Pla d'Inversions de la Diputació.

El president Mompó ha lamentat les 51 dones mortes a les mans de les seues parelles o ex parelles a España en el que portem d'any, així com les 3.109 víctimes de violència de gènere registrades a la província en el segon trimestre de 2023, “dades molt preocupants que demostren que esta xacra social és una qüestió que no entén d'ideologies i que mereixen la resposta més contundent per part de les institucions”. En el cas de la Diputació de València, ha continuat Mompó, “seguim avant amb valentia i determinació, fomentant el treball en xarxa dels nostres ajuntaments i fent un esforç educatiu per a acabar amb els maltractadors”.

Durant la desena Assemblea de la Xarxa impulsada per la Diputació, Natalia Enguix ha avançat que l'àrea que dirigix “incrementarà les línies pressupostàries en matèria d'Igualtat i les ajudes a la Xarxa de Municipis contra la Violència de Gènere, i també s'incentivarà l'adhesió dels ajuntaments a este xarxa de treball conjunt, ja que serà un dels criteris que tindrem en compte en el repartiment del Pla d'Inversions”. En la seua opinió, “esta assemblea en la qual participen alcaldes, alcaldesses, responsables d'Igualtat i tècnics locals és una demostració de la importància del municipalisme en la lluita contra la violència de gènere”. Enguix ha destacat que la Igualtat “és la política més transversal que es pot desenvolupar en les institucions públiques”, i ha reconegut el treball realitzat per la Xarxa i per les seues predecessores en el càrrec, Isabel García i Eli García, com a “punta de llança del moviment feminista i la lluita enfront de la violència exercida contra les dones”.

La vicepresidenta primera ha exposat els eixos principals de l'àrea d'Igualtat de cara a la present legislatura, entre ells “promoure la formació especialitzada en violència de gènere dirigida a les policies locals, en col·laboració amb l'IVASPE, i impulsar la creació d'una xarxa comarcal de cases d'acolliment en col·laboració amb la Generalitat i les entitats socials”. Els responsables locals que han participat en l'assemblea han sigut informats, a més, que disposaran d'una guia de recursos i serveis per als consistoris adherits a esta plataforma de treball conjunt enfront de la violència exercida contra les dones.

211 municipis treballen ja en Xarxa

La Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació de València compta ja amb 211 ajuntaments adherits, després de la incorporació de Bicorp, Chella i Quesa a la Canal de Navarrés; Gavarda, Sant Joanet, Càrcer, Cotes i Castelló a la Ribera Alta; Benicolet i Sempere a la Vall d'Albaida; Llocnou de Sant Jeroni, Almiserà, Palma de Gandia i Benifairó de la Valldigna a la Safor; Sollana i Benicull del Xúquer a la Ribera Baixa; Rotglà i Corbera a la Costera; Villargordo del Cabriel a la Plana d'Utiel-Requena; Aras de los Olmos en la Serranía; Jalance en el Valle de Ayora-Cofrentes; Massalfassar a l'Horta Nord, Casas Altas en el Rincón de Ademuz; i la ciutat de València.

Amb les noves adhesions, la Vall d'Albaida continua sent la comarca amb més consistoris en la xarxa provincial contra la violència de gènere, amb 29 dels seus 34 municipis, seguida de prop per la Ribera Alta, amb 28 ajuntaments adherits i la Safor amb 26. La llista la completen l'Horta Nord (21); l'Horta Sud (19); el Camp de Túria (16); la Costera (15); la Ribera Baixa (11); la Serranía (10); la Plana Utiel-Requena (9); la Canal de Navarrés (8); la Hoya de Buñol (7); el Valle de Ayora-Cofrentes (5); el Camp de Morvedre (4); i el Rincón de Ademuz (2).

A tots ells ha instat la responsable provincial d'Igualtat, Natalia Enguix, a “crear un front comú contra la violència de gènere”. Enguix, que ha escoltat les propostes dels responsables locals, ha insistit que “vos necessitem a tots y totes per a mantindre'ns fermes en la lluita per erradicar la violència exercida contra les dones i oferir la millor resposta institucional enfront d'esta xacra social”.

En una assemblea que ha tingut com a principal novetat la invitació a tots els ajuntaments de les comarques valencianes, pertanguen o no a la Xarxa contra la Violència de Gènere, la titular d'Igualtat ha repassat les novetats i incentius que es treballaran des de l'àrea, inclòs el foment de les actuacions urbanístiques i infraestructures amb visió de gènere i dels projectes basats en les bones pràctiques.

Bones pràctiques

En este sentit, l'assemblea ha inclòs un apartat d'exposició de projectes i iniciatives que promouen les bones pràctiques, amb la participació dels ajuntaments d'Alzira, Oliva, Olocau, Albal i Torrent. L'agent d'Igualtat d'Alzira, Raquel José Chàfer, ha obert el torn expositiu amb el desenvolupament del programa de prevenció de les agressions sexuals en àmbits festius.

A continuació, la responsable en la Prefectura de Família, Menors i Dona de l'Ajuntament d'Oliva, Carmen Teresa Girbés, ha explicat el programa de prevenció del consum de prostitució que s'està implementant des del consistori. Per l'Ajuntament d'Olocau, la regidora d'Igualtat, Olga Brinquez, ha presentat el projecte desenvolupat amb Mabe Lozano que aprofundix en la relació entre les noves tecnologies, la pornografia i l'explotació sexual.

Els últims en exposar les seues iniciatives han sigut l'Ajuntament d'Albal, on la tècnica d'Igualtat i Joventut, Laura Hervás, ha explicat el programa d'intervenció i prevenció Empodera-TE, dirigit a dones de serveis socials víctimes de la violència de gènere; i l'Ajuntament de Torrent, amb la intervenció de la cap de la Unitat Tècnica d'Igualtat, Ana Roca Marugán, sobre el programa d'intervenció implementat a través de tallers d'autoestima dirigits a dones.

Cal recordar que els requisits bàsics per a accedir a la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació de València, que inclou ja a 211 dels 266 municipis de la província, són disposar d'una Regidoria i un Pla d'Igualtat o contra la violència de gènere propis, i estar adherits al Servei Telefònic ATENPRO d'atenció i protecció a les víctimes, en el cas dels municipis de menys de 20.000 habitants.

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha afirmat en l'acte d'obertura de València Digital Summit, que “esta trobada representa una ocasió única per a potenciar sinergies, aprendre i compartir estratègies que contribuïsquen a la creació d'un ecosistema empresarial innovador en el territori valencià”.

En este sentit, el president Mompó ha matisat que “no és només una oportunitat, sinó també responsabilitat cap a les generacions que heretaran el món que estem creant hui”, i ha destacat que “la col·laboració públic-privada és la clau per a impulsar el canvi i l'evolució que desitgem veure”.

“En este sentit estem treballant -ha continuat Vicent Mompó- tant des de la presidència com des de les diferents àrees de gestió de la institució, perquè es tracta d’un tema transversal” i ha posat com a exemples de línies d'acció “l'aposta per la creació de destinacions turístiques intel·ligents per a combatre la despoblació i el foment per a la digitalització dels ajuntaments per a facilitar els tràmits de la ciutadania”.

“L'objectiu és portar la innovació, la tecnologia i la connectivitat als 266 municipis i les 3 entitats locals menors, perquè qualsevol empresa o emprenedor puga tindre plenes garanties per a desenvolupar el seu treball amb eficiència i eficàcia en qualsevol comarca”, ha explicat.

El president de la Diputació ha animat també a les empreses emergents presents a València Digital Summit a “establir relacions amb altres professionals, donar a conéixer les seues activitats, en definitiva, posar en valor l'immens talent que hi ha a la nostra província, que és bressol d'emprenedors”, ha conclòs.

En l'acte d'obertura institucional, han participat el president de la Generalitat, Carlos Mazón, l'alcaldessa de València, María José Catalá, i Juan Luis Hortelano, president de Startup València.

La importància de la gestió de dades

Prèviament a l'acte d'obertura institucional, el diputat de Fons Europeus, Administració Electrònica i Innovació Juan Ramón Adsuara, ha exposat l'activitat de la Diputació per a digitalitzar la província de València en la taula de debat ‘Reptes de les entitats públic-privades en les estratègies territorials d'innovació’, en la qual han participat també el Secretari Autonòmic d'Innovació, Jerónimo Mora; la regidora de Turisme, Innovació, Ocupació i Emprenedoria de l'Ajuntament de València, Paula Llobet i el CEO de Startup València, Nacho Mas.

Adsuara ha destacat que “hui dia, el cent per cent dels municipis valencians ja compten amb sensors que els permeten recopilar dades de diferents aspectes del seu dia a dia”, i ha vaticinat que “en dos o tres anys, els gestors polítics podran prendre decisions molt rellevants secundant-se en eixe coneixement que els aporta la tecnologia Smart”.

Espai de la Diputació en VDS

La Diputació de València compta amb un espai propi a València Digital Summit el qual ha posat a la disposició d'ajuntaments i mancomunitats perquè puguen exposar les accions que s'estan treballant des de la província en matèria d'innovació.

D'esta manera, entre altres entitats locals, les mancomunitats de l'Horta Sud i de Camp del Túria, així com l'ajuntament d'Alzira, han desplaçat a personal tècnic i representants polítics amb l'objectiu de crear sinergies amb altres entitats públiques o privades per a incrementar l'impacte de les polítiques públiques que s'estan duent a terme en el sector.

La Central de Compres de la Diputació de València ha formalitzat l'Acord marc de serveis postals de carta certificada i ordinària, enviaments publicitaris i paquets postals per a les entitats locals adherides a la Central de Compres, la Diputació de València, si és el cas, i el Consorci Provincial de Bombers.

La carta informativa de la diputada delegada de la Central de Compres i les instruccions per a adjudicar el contracte basat en l'Acord marc es troben penjades en la Plataforma de Compres en Línia de la Central. https://compras.dival.es/inicio.do

La sol·licitud d'informació per a la contractació basada en aquest acord marc l'hauran de descarregar des de la Seu Electrònica :

https://www.sede.dival.es/opencms/opencms/portal/index.jsp?opcion=lista…

Per a qualsevol dubte o aclariment remeteu un correu-e a: central@dival.es

La Plaça de Bous de València, propietat de la Diputació, posa el colofó a la temporada amb la celebració d'una classe pràctica extraordinària dels alumnes de l'Escola Taurina de la Diputació de València, que tindrà lloc este dissabte a les 17 hores i l'entrada de les quals és gratuïta. El festeig s'organitza amb motiu del 40 aniversari del centre, creat en 1983.

Durant l'esdeveniment, al qual acudirà el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, diferents alumnes de l'escola bregaran sis caps de bestiar de la ramaderia de Santiago Domecq en modalitat de classe pràctica. A més el paseíllo previ estarà protagonitzat pel mig centenar d'alumnes que formen part d'este centre de formació. L'acte també comptarà amb la presència de ex alumnes i professors de l'escola, considerada com un referent en el sector a nivell mundial.

Cartell commemoratiu

Des del centre d'Assumptes Taurins de la corporació provincial s'ha volgut realitzar un cartell molt especial per a commemorar els 40 anys de l'escola. Així, el cartell del festeig d'este dissabte recrea la il·lustració del cartell que es va encarregar per a la inauguració de l'Escola Taurina de la Diputació de València en 1983. L'autor de l'obra va ser el fotògraf i pintor Enrique Moratalla.

Quaranta anys després del seu naixement, l'Escola Taurina de València s'ha consolidat no sols com un dels millors centres de formació de futures figures del toreig, sinó també com una escola de valors per als joves que formen part d'ella.

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha visitat este divendres el municipi de Bétera, a la comarca de Camp de Túria, per a interessar-se per l'estat de les diferents actuacions que l'ajuntament està duent a terme gràcies a l'ajuda de la corporació provincial. Mompó, que ha estat acompanyat durant la visita per l'alcaldessa de la localitat, Elia Verdevío, ha pogut així mateix escoltar quines són les prioritats del consistori per als pròxims anys.

Després de la signatura en el llibre d'Honor de l'ajuntament i la reunió mantinguda amb l’alcaldessa, Mompó ha visitat al castell de Bétera acompanyat per la mateixa Elia Verdevío. Entre els assumptes abordats durant la trobada, els dos han parlat sobre la rehabilitació del castell, la millora de les instal·lacions del trinquet o la posada en marxa de la residència pública municipal.

El president Vicent Mompó ha destacat que “continuem acostant la Diputació als pobles i gràcies a això hui he pogut escoltar de l'alcaldessa les principals reivindicacions que té actualment Bétera, i també hem parlat de projectes que ja s'han posat en marxa, com el Parc dels Alfàbegues, que es convertirà en un punt de trobada per als veïns del municipi”.

Per part seua, l'alcaldessa Elia Verdevío ha destacat la proximitat del president i ha explicat al màxim responsable provincial “què és el que necessita Bétera, a través d'un projecte de legislatura que estem convençuts que donarà els seus fruits de la mà de la Diputació”. “Segur que dins de quatre anys podrem comprovar que el treball de l'ajuntament i el de la Diputació permeten a Bétera tindre un altre color, amb millores significatives que disfrutaran les veïnes i veïns”, ha afegit l'alcaldessa.

L'obra més important de la localitat finançada per la Diputació és la construcció del nou 'Parc de les Alfàbegues', un projecte que compta amb un pressupost de més de 820.000 euros, que actualment es troba en fase de licitació. El futur parc, amb una extensió de 10.000 m², comptarà amb una àrea de jocs infantils, el motiu principal dels quals seran les pròpies alfàbegues, el símbol del municipi. L'espai també estarà dotat amb una instal·lació de skate park i un pump track, opcions molt demandades pels joves de Bétera.

Una altra actuació rellevant, ja finalitzada, és la renovació de les infraestructures per a l'evacuació d'aigües pluvials als carrers Falconet i Astor de la urbanització Torre en Conill, que ha suposat una inversió que supera els 200.000 euros provinents de l'ens provincial.

Altres inversions

L'Ajuntament de Bétera ha rebut de la Diputació una mica més d'1.750.000 euros en el marc del Pla d'Inversions en els últims quatre anys, al que cal sumar una quantitat similar corresponent al Fons de Cooperació Municipal. Gràcies a estes ajudes, el municipi ha pogut dur a terme diferents millores, com és el cas de la instal·lació de noves cobertes tant en el poliesportiu municipal com en la pista multiusos del carrer Serra Mariola. Per a la realització dels dos treballs s'han destinat un total de 425.000 euros.

El consistori també ha conclòs, gràcies al finançament de la corporació provincial, la construcció d'un carril per a ciclistes i vianants que enllaça el nucli urbà amb la urbanització Lloma del Mas i la renovació de dos parcs infantils del municipi.

L'Hospital Psiquiàtric de Bétera passarà a denorminarse Hospital de Salut Mental de Bétera, tal com ha informat el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, en la seua visita al centre, dependent de la institución provincial, remarcant el seu compromís amb reforçar el treball de la corporació en matèria de salut mental.

“El canvi de nom és només el principi del camí que la Diputació recorrerà treballant en matèria de salut mental”, ha afirmat Mompó, qui ha puntualitzat que “el nom de psiquiàtric, i fins i tot altres denominacions que s'utilitzaven fa moltíssims anys, contribuixen a l'estigmatització, cosa que volem frenar el més prompte possible”.

El responsable de la corporació, qui ha realitzat un recorregut per les instal·lacions del centre amb la diputada de Benestar i Inclusió Social, Imma González, i el director gerent de l'hospital, Alfredo Ribelles, ha aprofitat per a traslladar el seu agraïment al personal del centre, per la seua “gran labor i dedicació”. A més, ha recordat que des de l'Hospital de Bétera es promouen nombroses col·laboracions i accions de visibilització.

En este sentit, ha remarcat la “prioritat” que suposa per a la Diputació de València la millora de l'atenció a la salut mental. “Una prioritat que es veurà reflectida en els pressupostos de 2024”, ha assegurat.

Conscienciació i compromís

Així, la corporació provincial que dirigix Vicent Mompó està elaborant un full de ruta per a fer front al repte de la salut mental, responent a les elevades necessitats de la societat, la qual sol·licita una major conscienciació i compromís polític.

L'Hospital de Bétera, amb una capacitat per a acollir a 30 pacients, compta en l'actualitat amb 22 usuaris. L'objectiu del centre, tal com està recollit en el propòsit, visió i valors de l'hospital, és reintegrar a les persones que requerixen assistència en salut mental en la societat amb la millor i major de les autonomies en aspectes socials, laborals i culturals, de manera que els permeta desenvolupar una vida digna i amb les mínimes limitacions.

“Crec que a hores d'ara, a tots ens queda clar que qualsevol pot patir una malaltia mental en un moment de la seua vida. La malaltia mental és un assumpte que s'ha de tractar obertament i hem de fomentar el respecte i l'empatia cap als qui la patixen i les seues famílies”, ha conclòs Mompó.

L’ETNO Museu Valencià d’Etnologia entrega el premi Bernat Capó de Cultura Popular 2023 a Joan-Lluís Monjo Mascaró, pel treball ‘El seculòrum i la seculera. Contes i acudits llicenciosos valencians de tradició oral’. L'acte d’entrega va tindre lloc en la vesprada del divendres al Castell d’Alaquàs, seu de la Federació d'Associacions d'Estudis Locals de la Comunitat Valenciana, i lloc que acull l'esdeveniment des que la Diputació entrara a formar part de l'organització del certamen.

En esta XXIV edició del Bernat Capó, l'obra premiada és un treball dedicat al folklore narratiu valencià que està vinculat a l'expressió del sexe. Té com a objectiu principal la posada en valor d'un subgènere que no havia sigut, fins ara, recopilat i estudiat de manera monogràfica. En opinió del diputat de Cultura, Paco Teruel, “este reconeixement enllaça amb l'ADN de L’ETNO, el museu de la Diputació, que entre les seues línies mestres té la investigació de la cultura popular valenciana des d'un punt de vista rigorós i acadèmic”.

El text premiat suposa una aportació a la rondallística valenciana, amb una antologia de més d'un centenar de contes i acudits recopilats de la tradició oral i és el resultat d'un treball de camp dut a terme en diverses poblacions tant de l'àrea lingüística valenciana com castellana. De manera introductòria, el treball oferix un estudi per a entendre aspectes relacionats amb els relats transcrits, com els recursos humorístics en què es basen o les fonts i els àmbits que es van difondre. En este sentit, el responsable de Cultura de la Diputació de València, Paco Teruel, posa en valor “el meritori treball que realitzen estos investigadors, molts d'ells docents, que en el seu temps lliure duen a terme estos estudis de gran qualitat i valor intel·lectual sobre la cultura local i popular valenciana”.

El guanyador

Joan-Lluís Monjo i Mascaró és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València, llicenciat en Filologia Occitana en la Universitat Paul Valéry de Montpeller i doctor en filologia en la Universitat d'Alacant. Ha desenvolupat el seu treball investigador al voltant de la dialectologia, la història i la cultura popular, que s'han manifestat en diversos articles i llibres com els dedicats a la parla del sud d'Alacant o la influència mallorquina en la manera de parlar valencià a la comarca de la Marina, treballs pels quals ha rebut el premi Joan Lluís Vives a l'Edició Universitària 2022 en ciències socials, arts i humanitats.

El premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular ret homenatge a este intel·lectual nascut a Benissa, que va desenvolupar la seua tasca com a periodista en diferents mitjans de comunicació (Saò, El temps, Mediterráneo, Levante). Així mateix va posar en marxa projectes de comunicació amb clara vocació valenciana com a Diario de Valencia o Noticias al Día. La seua tasca com a escriptor va tractar diferents temes dels quals cal destacar el seu assaig Costumari valencià, 1992-94.

Edicions del Bullent i diferents institucions públiques com a L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia (Diputació de València), la Mancomunitat Cultural de la Maria Alta i l'Ajuntament de Dènia, van posar en marxa este premi literari el 1999, amb l'objectiu de fomentar la investigació i la divulgació de treballs vinculats a l'estudi de la cultura popular valenciana, tant material com immaterial.

El premi atorgat per L’ETNO està valorat en 6.000 euros, a més de la publicació del text per Edicions del Bullent i l’entrega d'una estàtua realitzada per l'artista valencià Artur Heras. Al llarg d'estos 22 anys s'han guardonat treballs que han abastat quasi tots els aspectes de la nostra cultura tradicional. Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu Costumari Botànic (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l'imaginari valencià de llegendes i contes, els jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, els habitatges rurals, l'emigració, el treball femení o el paper de l'alimentació en la persecució dels moriscos i jueus per la Inquisició a València (2022).

El jurat de l'edició de 2023 està format per Joan Seguí, director de L’ETNO, José María Candela, conservador del museu de la Diputació, Albert Toldrà, guanyador de la passada edició (2022), Alba Herrero, antropòloga i membre de l'Associació Valenciana d'Antropologia, i Nuria Sendra, editora d'Edicions del Bullent.

El jurat ha valorat positivament la qualitat en l'estructura, la redacció del text i la claredat en la presentació dels continguts. Igualment, s'ha valorat l'estudi d'un material escassament difós i la voluntat de l'autor d'incloure altres comarques, més enllà de la Marina, donant així un plantejament més transversal des del punt de vista territorial.

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha destacat que s'està treballant “per a tindre una província més cohesionada i més vertebrada”. “Volem que totes i cadascuna de les poblacions que conformen la província siguen competitives, pròximes, eficients i amb els mateixos serveis, independentment de si un valencià viu en una ciutat o en un poble”, ha explicat.

En este sentit i tenint en compte que, dels 266 municipis de la província de València, 200 tenen menys de 5.000 habitants, ha subratllat el compromís de la Diputació amb millorar la xarxa de carreteres, amb la connectivitat digital i amb l'eliminació de les traves burocràtiques que fan molt difícil que els ajuntaments amb menys recursos puguen executar els projectes. En este sentit, ha posat en valor la creació d'una xarxa d'oficines comarcals, així com “el manteniment” del Fons de Cooperació.

A més, el president de la Diputació ha esgrimit que “la institució provincial ha de guiar i fer costat als pobles en l'execució de les seues inversions”, encara que ha defensat la seua autonomia perquè són els que “saben com respondre a les necessitats dels seus veïns”. “Estic convençut que en quatre anys tindrem una província de València on els valencians i valencianes visquen millor”, ha conclòs.

Vicent Mompó ha fet estes declaracions en la huitena edició de les jornades d'administració local de l'Ajuntament de Benavites, en les quals enguany han participat més de 100 persones. L'alcalde d'este municipi del Camp de Morvedre, Carlos Gil, ha explicat que l'objectiu de les jornades és “la formació i la posada en comú de les diferents experiències”. Experts, secretaris, interventors i alcaldes han debatut sobre els nous reptes de l'administració local, els ajuntaments xicotets, el món rural o el paper de les mancomunitats, entre altres.