La vicepresidenta primera i responsable d'Igualtat de la Diputació de València, Natalia Enguix, ha assegurat este dimecres que la corporació “reforçarà, al costat de la Generalitat, l'atenció a dones en cases d'acolliment de la mà de les entitats socials”. Enguix s'ha expressat així després de la reunió mantinguda en el complex 9 d’Octubre de la capital amb la vicepresidenta del Consell i titular de Serveis Socials i Igualtat a nivell autonòmic, Susana Camarero, amb qui continuarà mantenint diferents trobades amb la finalitat de “coordinar l'acció de les dos administracions en matèria d'Igualtat i lluita contra la violència de gènere”.

La principal conclusió extreta de la reunió és la voluntat de les dos institucions de sumar esforços per a donar la millor resposta possible davant situacions de violència exercida contra les dones. En este sentit, Natalia Enguix coincidix amb la vicepresidenta del Consell, Susana Camarero, en “la importància de les cases d'acolliment i que siguen entitats socials les que les gestionen, generant una xarxa comarcal que aporte major proximitat i eficàcia, amb el suport institucional que continuarem prestant des de la Diputació i la Generalitat”.

La intenció de les dos institucions és, en primer lloc, coordinar l'acció en matèria d'Igualtat, optimitzant els recursos disponibles i incrementant-los en funció de les necessitats dels col·lectius i persones implicades. En paraules de Natalia Enguix, “la Diputació pot aportar la seua proximitat amb els municipis i les comarques valencianes i la Conselleria la seua vinculació amb les cases d'acolliment i les entitats socials per a teixir una potent xarxa d'atenció a les dones víctimes de violència de gènere”.

El model Ontinyent

Durant la trobada, en el qual ha participat l'alcalde d'Ontinyent, Jorge Rodríguez, la diputada d'Igualtat, Natalia Enguix, ha posat com a exemple el model implantat pel consistori de la capital de la Vall d'Albaida respecte a les cases d'acolliment. Un model mixt en el qual el propi ajuntament s'encarrega de les instal·lacions i les posa al servei d'entitats socials que gestionen l'activitat d'estos centres d'atenció a les dones, fonamentals en la lluita contra la violència de gènere.

Natalia Enguix i Susana Camarero s'han emplaçat a futures trobades amb la finalitat de reforçar la col·laboració institucional en matèria d'Igualtat, concretant algunes de les reunions que la vicepresidenta de la Diputació mantindrà pròximament amb responsables de l'Executiu autonòmic en matèria de diversitat i lluita contra la violència de gènere, dos de les àrees que Enguix dirigix en la corporació provincial.

Els municipis en risc de despoblació de la província de València poden des d'este divendres sol·licitar les ajudes que concedix la Diputació de València per a l'impuls del turisme en zones despoblades. La corporació provincial ha publicat en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) la convocatòria de subvencions 2023 del Centre de Turisme de la corporació destinades a municipis amb el risc de despoblació alt o molt alt i elevada ruralitat de la província, que compta amb un pressupost total de 352.902 euros.

Les ajudes perseguixen garantir que tots els municipis d'esta naturalesa puguen dur a terme accions vinculades amb el turisme d'interés i àmbit local, tal com va anunciar al setembre el president Vicent Mompó en la I Trobada de Municipis i Empreses del programa Fem Poble que va tindre lloc a Ayora. Concretament, estan dirigides a la creació i generació de productes turístics, així com al manteniment d'infraestructures i equipaments en este àmbit.

Podran optar a estes subvencions els municipis rurals de la província amb el risc de despoblació alt o molt alt; els municipis d'elevada ruralitat; i els municipis adherits al programa ‘Fem Poble, turisme contra la despoblació’ que impulsen conjuntament el Centre de Turisme, encapçalat pel diputat Pedro Cuesta, i l'Àrea de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la despoblació, dirigida pel diputat Avelino Mascarell.

A més, en qualsevol dels casos els sol·licitants hauran de complir els requisits establits en l'Ordenança General de Subvencions de la Diputació de València.

Les ajudes es concediran per concurrència competitiva i la quantia individual dependrà de la puntuació obtinguda en aplicar els criteris de concessió que figuren en la convocatòria i els seus annexos, que es poden consultar en la pàgina web del Centre de Turisme de la Diputació, en l'enllaç https://turisme.dival.es/area-profesional-y-tramites/ayudas-y-subvenciones/

El termini de presentació de sol·licituds, que hauran de tramitar-se exclusivament a través de la Seu Electrònica de la Diputació de València, conclou el pròxim 10 de novembre.

El diputat d'Administració Electrònica i Modernització, Juan Ramón Adsuara, ha donat a conéixer l'estratègia smartcity de la Diputació de València en la taula institucional de l'III Congrés de la Xarxa Espanyola de Ciutats Intel·ligents, que ha començat este matí en Las Rozas (Madrid).

Adsuara ha explicat que “el propòsit del president Vicent Mompó és que la tecnologia smartcity no siga terreny delimitat a les grans ciutats, sinó que arribe a tots els racons de la província”, i ha anunciat que “hui dia, el cent per cent dels municipis valencians ja compten amb sensors que els permeten recopilar dades per a millorar la gestió de diferents aspectes del seu dia a dia”.

En este sentit, el diputat ha explicat que “la Diputació posa a la disposició dels municipis plataforma Smart gratuïta a mode Cloud amb codi obert, a la qual cada entitat pot accedir de forma totalment individualitzada i personalitzada, la qual és clau per a poder establir estratègies de gestió tant per als ajuntaments com per a la pròpia Diputació, permetent també estudiar l'eficiència d'un mateix servei en diferents zones”.

“El paper de la Diputació -continua Adsuara- és capital també per a facilitar als ajuntaments l'accés a fons europeus, perquè la majoria dels xicotets consistoris no poden permetre's tindre tècnics especialitzats en este sector”, i ha recordat que “200 dels 266 municipis valencians tenen menys de 5.000 habitants”.

Destins DTI i subvencions directes

La Diputació de València oferix suport als municipis valencians per a convertir-se en destins intel·ligents a través, principalment de dues vies.

D'una banda, amb una línia específica per a adquirir tecnologia que permet la recollida i l'anàlisi de dades. Este programa d'ajudes destina este any 2,5 milions d'euros a la implantació de 155 programes presentats per ajuntaments, mancomunitats i entitats locals menors, que han tingut plena autonomia per a decidir el destí de les actuacions en funció de les seues necessitats.

I d’altra banda, orientat a l'experiència turística a través del programa ‘Connecta València: territori turístic, intel·ligent i sostenible’, la institució provincial dota a les poblacions de la infraestructura necessària per a analitzar el flux de turistes en el seu territori i el seu impacte en el medi ambient, mitjançant la instal·lació de dispositius que mesuraran la mobilitat i la qualitat mediambiental.

El suport de la Diputació als municipis en esta matèria es materialitza també en l'assessorament perquè els propis ajuntaments puguen accedir a les diferents línies de finançament europeu de projectes smartcity, permetent així enriquir la plataforma cloud provincial. “És una altra manera de completar el cercle, perquè quants més dades es recullen a la província, més dades tindran els ajuntaments i la pròpia Diputació per a establir l'estratègia, que és capital per al propi accés a fons europeus", conclou Juan Ramón Adsuara.

La Diputació de València ha iniciat ja les obres de condicionament de la carretera CV-383 que unix l'autovia A-3 amb el circuit Ricardo Tormo de Cheste, una actuació que se centrarà en la reparació del ferm i la millora del drenatge amb l'objectiu que estiga finalitzada abans de la celebració del Gran Premi de la Comunitat Valenciana l'últim cap de setmana de novembre.

La diputada de Carreteres, Reme Mazzolari, indica que “es tracta d'una via que tenia una situació administrativa complexa, que s'ha resolt de manera coordinada amb la Generalitat i els ajuntaments perquè siga la Diputació qui s'encarregue del seu manteniment”.

Mazzolari ha explicat que “esta carretera absorbix molt de trànsit els dies que hi ha algun esdeveniment en el circuit, cosa que passa molts caps de setmana a l'any, entre campionats nacionals i internacionals; però sens dubte la carrera del mundial de motociclisme és el que més moviment de vehicles genera”.

El procés s'ha realitzat de manera coordinada entre els ajuntaments de Cheste i de Chiva, la Direcció General d'Esports de la Generalitat Valenciana, la Dirección General de Tráfico (DGT) i la pròpia Diputació de València. “La col·laboració institucional és la millor via per a resoldre els problemes de la ciutadania, i només coordinant les actuacions es pot donar resposta a les necessitats de totes les parts”, conclou la també vicepresidenta segona de la Diputació.

Reforç del ferm i millora de drenatge

Els treballs de condicionament de la nova carretera CV-383 han començat ja amb el segat i poda de la vegetació existent en tots dos marges i la neteja de tota la superfície de la calçada per a l'eliminació de restes existents.

També es procedirà al condicionament i millora del sistema de drenatge longitudinal i transversal de la carretera, el sanejament de les deformacions i la reposició de la capa de ferm.

En última instància, es procedirà a renovar tota la senyalització horitzontal i vertical, així com elements d'abalisament i condicionament dels sistemes de contenció.

El pressupost total estimat per a esta actuació és de 313.348,16 € (IVA inclòs).

La vicepresidenta primera de la Diputació de València, Natalia Enguix, ha posat la delegació provincial de Memòria Històrica que dirigix a la disposició de l'Associació de Víctimes del Franquisme i l'Ajuntament de Gandia, amb la finalitat d'ajudar els familiars a identificar les restes dels 23 cossos trobats en fosses comunes en el cementeri de la capital de la Safor.

Acompanyada per la regidora de Patrimoni i Memòria Democràtica, Alicia Izquierdo, i la presidenta de l'associació de víctimes, Nuria Martín, la vicepresidenta ha avançat que la Diputació “està en disposició d'assumir el cost de l'estudi antropològic per a identificar a estes persones que van ser represaliades durant la Guerra Civil, sempre en col·laboració amb l'ajuntament i la Generalitat, que va realitzar estes excavacions”.

Enguix ha tranquil·litzat als familiars de les víctimes en assegurar que la Diputació “continuarà estant al costat de les associacions i dels ajuntaments que impulsen estos treballs d'exhumació i posterior identificació de les restes amb proves d'ADN, com ha fet des que en 2015 es creara la primera delegació de Memòria Històrica amb la presidència de Jorge Rodríguez”.

La vicepresidenta primera ha posat en valor el treball realitzat estos anys per la que fora diputada provincial i consellera de Qualitat Democràtica Rosa Pérez-Garijo, i ha emfatitzat la tasca didàctica en la qual insistirà durant els pròxims anys, ja que, en paral·lel a les excavacions i la posterior identificació, en les quals la Diputació porta invertits més de tres milions d'euros des de 2016, “és fonamental contar este episodi fosc de la nostra història en col·legis i instituts, perquè les noves generacions coneguen el que ha passat i no es torne a repetir”.

Procés judicialitzat

En la mateixa línia s'ha expressat la regidora de Patrimoni i Memòria Democràtica de Gandia, Alicia Izquierdo, qui ha assegurat que a l'ajuntament “no treballem des del conflicte, sinó amb la visió pedagògica d'una educació on no hi ha lloc per a l'odi ni la venjança, només per a la pau”. Izquierdo ha explicat que el consistori de Gandia “assumix el procés, que es troba judicialitzat des de l’aparició de les primeres restes, i la necessitat d'arribar fins al final per a exhumar els 63 cossos que els familiars esperen recuperar, amb total respecte no sols per estes persones i els seus afins sinó també per les que estan sepultades sobre les fosses comunes”.

Des de l'Ajuntament de Gandia assumixen que es tracta d'un procés complex, ja que els 40 cossos de persones represaliades que encara no s'han trobat jauen sota un bloc de nínxols construït recentment en el qual descansen les restes d'altres 300 persones. L'equip de govern local es planteja la possibilitat d'un futur trasllat dels fèretres a la zona nova del cementeri, per a poder completar les excavacions i convertir l'actual bloc de nínxols en una espècie de mausoleu en homenatge als represaliats de la Guerra Civil. No obstant això, “sabem que és un procés lent, que requerix de l'autorització judicial i que s'ha d'escometre amb un absolut respecte i màxima sensibilitat amb totes les famílies, tant les de les víctimes del franquisme com les de les persones enterrades en els ninxols que hi ha sobre les fosses”, explica la regidora.

L'actuació més immediata serà retirar les restes òssies que encara estan en les fosses i cobrir temporalment les dos excavacions realitzades. D'esta manera, “els familiars que acudixen a visitar als seus éssers estimats podran transitar sense problemes per estos corredors, especialment quan s'aveïna el dia de Tots els Sants”, indica la responsable local de Memòria Democràtica, qui destaca “la sensibilitat de l'Associació de Víctimes del Franquisme, que ha sigut la primera que ens ha instat a cobrir les fosses fins que es pronuncie el jutge”.

La identificació, prioritària

Les estimacions dels familiars i els estudis de Vicente Gabarda indiquen que 63 persones van poder ser enterrades en fosses comunes en el cementeri de Gandia. La major part d'estos represaliats durant el conflicte armat, càrrecs locals i activistes polítics i sindicals, van ser empresonats en les seues pròpies localitats i traslladats posteriorment a les Escoles Pias de Gandia, que exercia de presó comarcal. Les víctimes eren naturals de municipis de la Safor com Gandia, Oliva, Simat, L'Alqueria de la Comtessa, Tavernes, Xeraco o Xeresa, encara que també n'hi ha d'Anna, Ontinyent i la localitat alacantina de Beneixama.

La presidenta de l'Associació de Víctimes del Franquisme de Gandia, Núria Martín, demana que es reconeguen estos crims com de lesa humanitat i agraïx, tant a l'ajuntament com a la Diputació, la seua implicació en un procés que ha d'acabar “amb l'exhumació i identificació de les restes de les 63 persones que van ser enterrades en fosses comunes en el cementeri de Gandia”. En opinió de la vicepresidenta de la Diputació, Natalia Enguix, “estos crims no sols van segar les vides de 63 innocents, també van condicionar l'existència de les seues famílies, que continuen lluitant contra el silenci i buscant la necessària reparació moral”.

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha visitat este divendres el municipi d'Enguera, a la comarca de La Canal de Navarrés, on ha estat acompanyat per l'alcaldessa Matilde Marín. Durant la trobada, tots dos han abordat les prioritats d'inversió que té l'ajuntament per als pròxims anys, a més de l'estat d'execució en el qual es troben les diferents obres finançades per la corporació provincial.

Després del recorregut per l'ajuntament i la signatura en el llibre d'honor, el president Vicente Mompó ha destacat que “continuem visitant pobles, coneixent la realitat de les nostres comarques i, sobretot, parlant amb les alcaldesses i alcaldes per a saber què és el que necessiten. És ací on ha d'estar la Diputació i per això estem recorrent la província de punta a punta”. Per part seua, l'alcaldessa Matilde Marín ha manifestat que “amb esta visita el president demostra la seua proximitat amb els pobles i ens fa sentir que som importants i se'ns escolta des d'una institució de la rellevància de la Diputació”.

Un dels assumptes que s'han tractat al llarg de la visita és el projecte d'actuació en el solar de la fàbrica de Piqueras per a equipar este espai, el qual inclou la construcció d'un nou aparcament. “Tenim previst crear un espai multiusos-auditori, a més d'espais amb finalitats festius”, ha concretat Matilde Marín. La inversió total per a escometre esta obra ascendix a 466.000 euros.

Altres qüestions que s'han tractat en la reunió han sigut la Feria del Aceite o el Festival Internacional de Órgano Pepe Cabezas, esdeveniments que Mompó ha assegurat que comptaran amb la col·laboració de l'ens provincial.

Altres inversions

L'Ajuntament d'Enguera ha rebut de la Diputació una mica més de 1,3 milions d'euros en el marc del Pla d'Inversions en els últims quatre anys, al que cal sumar una quantitat similar corresponent al Fons de Cooperació Municipal. Gràcies a estes ajudes, el municipi ha pogut dur a terme diferents millores com el canvi i renovació de la gespa del camp de futbol municipal, que ha suposat una inversió superior als 200.000 euros, o la millora de les instal·lacions d'enllumenat públic, així com el nou accés a la residència San Rafael, totes dos actuacions finançades per una quantitat superior als 100.000 euros.

A més, el consistori ha finalitzat, amb l'ajuda de la institució provincial, altres projectes com la renovació del sanejament d'aigües pluvials i del depòsit d'aigua potable del camp de futbol, així com nombroses actuacions en el nucli urbà de Navalón.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, entitat cultural dependent de la Diputació de València, ha presentat este matí en el Centre Cultural La Beneficència la gala i les obres guanyadores, ja editades, dels premis literaris València i València Nova 2023, uns premis amb trajectòria consolidada i de referència indispensable en el calendari literari i cultural, amb reconeixements en les modalitats d'assaig, narrativa, poesia i novel·la gràfica tant en valencià com en castellà.

En l’acte han participat el diputat de Cultura, Paco Teruel, el director de la institució, Vicent Flor, i els autors i autores guardonats, els quals han presentat els llibres ja editats. El diputat de Cultura ha posat en valor estos premis, “el certamen literari més antic de València, amb 70 anys d'història i, a més, enguany també se celebren els 75 anys de la fundació de la Institució Alfons el Magnànim”.

Així mateix, el responsable de Cultura de la Diputació ha ressaltat que la gala dels premis València i València Nova, que se celebrarà esta vesprada a la Sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència, “és una de les principals gales de literatura de la cultura valenciana”.

Paco Teruel ha destacat també que els premis han registrat enguany un augment de participació respecte a la passada edició: “En l'edició de 2023 dels Premis València i València Nova s'han presentat 422 obres, 134 més que en 2022”.

Guardons

La concessió dels guardons comporta la publicació de l'obra, un quadre original de l'artista Manuel Boix i un premi en metàl·lic de 13.000 euros en les modalitats de narrativa i assaig; de 9.000 euros en les de poesia; i de 12.000 euros en la de novel·la gràfica. Pel que fa a la categoria de València Nova, els premis, a més de la publicació del llibre i l'obra de Boix, són de 7.000 euros en narrativa i assaig; i 5.000 euros en poesia. Enguany ha sigut una edició marcada per la paritat, amb un 50% de les obres escrites per autores.

Dues-centes personalitats del món de la cultura, les universitats i el periodisme han confirmat la seua assistència a la gala que se celebrarà a la Sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència. L’acte estarà presentat per Máximo Huerta amb l’actuació del Cuarteto de Cuerda València i els rapsodes Lola Camps i Vicent Camps.

Els autors i autores i les seues obres

Si tenim vida i salut, de Josep Franco Martínez, ha sigut l’obra guardonada del Premi València de narrativa en valencià, per ser un retrat vívid del món cultural i literari valencià de les últimes dècades. Tot plegat, constitueix una lúcida representació costumista de la societat valenciana de postguerra fins als nostres dies. Bromera (Alzira) ha sigut l'editorial encarregada de publicar l’obra.

Josep Franco Martínez (Sueca, 1955) és escriptor, traductor i educador d’adults, ha estudiat Magisteri, Filologia anglesa i Pedagogia a la Universitat de València i un curs de guionista a la UI Menéndez Pelayo. La seua obra, iniciada als anys 80, ha estat recollida, fins el 1996, en Bibliografia de Josep Franco, per Antoni Carrasquer, i posteriorment, fins al 2005, en Bibliografia suecana.

Carlos Catena Cózar ha sigut guardonat amb el Premi València de narrativa en castellà amb Tan tonta editat per La Caja Books (Picassent). El jurat ha valorat la interessant construcció de la veu de la narradora, que va teixint una capa de sospites i incertesa a tot el que narra. Es demostra ofici a l'hora de crear la tensió i donar la informació.

Catena va nàixer en Torres de Albanchez (Jaén) en 1995 i es va graduar en Traducció i en Interpretació de Conferències per la Universitat de Granada. Ha escrit un gran nombre de poemes que han sigut inclosos en diverses antologies, com en Algo se ha movido (Esdrújula Ediciones, 2017) o Cuando dejó de llover (Sloper, 2015), i han sigut traduïts parcialment a romanés, àrab, italià, polonés i anglés.

El Premi València de poesia en valencià va atorgar-se a Raquel Casas Agustí (Vilanova i la Geltrú, 1974) per Contracció on el jurat va destacar l’atreviment de crear imatges poderoses que combinen dolor i bellesa i que mantenen un perfecte equilibri. I ho fa usant el ritme com a instrument per donar coherència al propòsit que es planteja. L’obra està publicada per l'editorial Bromera (València). Casas és Llicenciada en Filologia Hispànica i Doctorada en Literatura Espanyola del s. XX i ha publicat diverses obres.

El Premi València de poesia en castellà De lo que fue no siendo, és obra del escriptor Francisco Miguel López Serrano (Épila, 1960), editat per Hiperión (Madrid). L'autor planteja una meditació sobre la nostra condició efímera i el carácter fugaç d'una consciència atenta que pensa amb desconcert en el seu pas pel món. Poesia fiolosòfica, escrita amb força i concreció.

Francisco López Serrano (Épila, Saragossa, 1960) ha publicat les novel·les El país de la lluvia (2004), Retrato del asesino en prácticas (2005), El prado de los milagros (2008), El tiempo imaginario (2014), Los Misterios (2015), Diario de un asesino melancólico (2017), Sacrificio, diario de un matarife (2019), En la cuneta (2019) i M de Venecia (2021).

L’assaig guanyador del Premi València ha sigut Desinformación y poder, de Raúl Rodríguez-Ferrándiz, un estudi de les noves formes de comunicació política en l’era de la globalització,  dirigit a un públic no especialitzat. L’obra ha sigut publicada dins de la col·lecció ‘Estudis’ Universitaris del Magnànim. Rodríguez-Ferrándiz és Catedràtic de Semiòtica de la Comunicació de Masses en la Universitat d'Alacant. Doctor en Filologia Espanyola i Premi Extraordinari de Doctorat (1998).

Per últim, Anna-Lina Mattar (Colònia, 1990) guanya el Premi València de novel·la gràfica amb L’anell de la serp, que publicarà Andana (Picassent). L’obra reflectix el joc de la memòria familiar i personal, el recorregut des de l’Alemanya nazi fins a la Mallorca actual, en una recerca de la identitat pròpia. Les composicions de pàgina arriscades amb ús de la profunditat del negre i de la llum doten d’una atmosfera narrativa molt personal i original.

Anna-Lina Mattar (Colònia, 1990) és alemano-mallorquina. Llicenciada en Sociologia per la Universitat de Barcelona, va estudiar Il·lustració a l'Escola Massana. Actualment combina el treball en el seu propi taller de gravat i il·lustració (Espai Brut) amb altres labors.

Pel que fa als guardonats dels premis València Nova, dirigits a autors novells sense obres publicades amb l’objectiu de fomentar la creativitat literària i les noves veus, Esther Climent Gosp (Oliva, 1995) ha guanyat el premi València Nova de la modalitat de poesia en valencià per Getabako, editat per Bromera. Es tracta d’un poemari amb capacitat de captar amb gran subtilesa la quotidianitat, l’essencialitat de la poesia d’arrels orientals i la musicalitat que desprèn tota l’obra.

Esther Climent Gosp va nàixer a Oliva el 1995. Graduada en Odontologia per la Universitat de València, compagina la seua professió amb la seua dedicació a l'escriptura. Ha participat com a col·laboradora habitual en Gargots Revista Literària, i actualment forma part del seu consell editorial.

En poesia en castellà el guardonat ha sigut Demetrio Fernández Muñoz, per Carrera de relevos, publicada en Hiperión. És una obra que evoca el cercle de la vida. El text, en un llenguatge original, indaga explícitament en el lèxic del castellà, qüestiona l'arrel i aprofundix en les possibilitats del sentit germinal del llenguatge.

Demetrio Fernández Muñoz és llicenciat en Filologia Hispànica i Màster en estudis literaris i en educació per al professorat de secundària per la Universitat d'Alacant. Treballa com a professor de secundària de Llengua Castellana i Literatura en l'IES Vicent Castell de Castelló de la Plana i en la Universitat Jaume I com a professor associat del departament de Filologia i Cultures Europees. Ha participat en certàmens literaris, obtenint diversos premis.

El premi València Nova de narrativa en valencià ha sigut per a Irene Klein Fariza i la seua obra Les Absències. Destaca l’originalitat d’una obra escrita amb una veu pròpia i inspirada. Estos relats interconnectats configuren un mosaic que narra un període de la joventut valenciana amb capacitat alhora de trascender la pròpia realitat. El conjunt és una obra divertida, tendra i molt ben escrita.

Irene Klein Fariza (València, 1991) es va graduar en Filologia Catalana i Interpretació: Piano. Màster en Assessorament Lingüístic i Cultura Literària: Aplicacions al Context Valencià. Després de ser lectora de català a les universitats de Mannheim, Heidelberg i Frankfurt, actualment és professora de Valencià a l'Escola Oficial d'Idiomes de València. Irene Klein Fariza escriu, toca el piano i s’enfila per roques des de la infantesa, i encara hui dia està buscant qui és.

Finalment, Teresa Ciges Barberán és la guanyadora de la modalitat d’assaig dels Premis València Nova amb Dels faristols als podscats, que el Magnànim acull dins de la col·lecció Estudis Universitaris. És un llibre que resalta pel seu caràcter innovador amb temàtica d’actualitat i dirigida a un públic ample.

Teresa Ciges Barberán (València, 1992) és periodista especialitzada en comunicació política i estratègia digital. Va estudiar Periodisme a la Universitat de València i un Màster en Comunicació Científica,  així com un Postgrau en Comunicació Política i Institucional i un Màster en Màrqueting Polític.

El jurat ha acordat per unanimitat deixar desert la modalitat de narrativa en castellà València Nova.

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha visitat este divendres el municipi de Bellús, a la comarca de La Vall d'Albaida, per a interessar-se per l'estat de les diferents actuacions que l'ajuntament està duent a terme gràcies a l'ajuda de la corporació provincial. Mompó, que ha estat acompanyat durant la visita per l'alcaldessa de la localitat, Susana Navarro, ha pogut així mateix escoltar quines són les prioritats del consistori per als pròxims anys.

Després de la reunió mantinguda entre tots dos, el president Vicente Mompó ha assegurat que “després d'escoltar de boca de l'alcaldessa la problemàtica que té el municipi amb la despoblació, des de la Diputació impulsarem projectes per a ajudar a combatre-la. També hem parlat sobre el potencial turístic que té Bellús i les possibles línies de cooperació perquè es puguen adherir a programa com Fem Poble i, d'eixe mode, posar en valor tot el que pot oferir la localitat”.

Per part seua, l'alcaldessa Susana Navarro ha agraït “que estiga sent la Diputació la que s'estiga acostant als pobles més xicotets. És un detall del president que els alcaldes tenim molt en compte. Per a nosaltres és fonamental l'ajuda de la corporació provincial per a poder mantindre els serveis i el territori”. La primera edil ha aprofitat la trobada per a expressar les necessitats de la població, entre les quals es troba una continuïtat en la millora de la xarxa d'aigües per a atraure inversions d'empreses agrícoles o la rehabilitació d'un edifici per a destinar-lo a lloguer per a joves.

Una de les obres més rellevants que es posarà en marxa a Bellús és la conversió del solar situat al carrer Heliodoro Madrona en una nova plaça pública enjardinada. Uns treballs que han compten amb un total de 250.000 euros procedents del Pla d'Inversió de la Diputació de València, i que, a l'espera de l'informe favorable de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat, s'iniciaran al llarg dels pròxims mesos. El projecte consta de dos fases ja que, prèviament al condicionament del solar com a plaça enjardinada, s'ha dut a terme la demolició de l'edifici situat en este.

Una altra actuació rellevant planificada és l'enjardinament i construcció d'un mur de pedra en el barranc d'accés Bellús des de l'entrada del camí ral fins al camí de l'Olleria. Una obra finançada per la corporació provincial amb un pressupost de més de 150.000 euros.

Altres inversions

L'Ajuntament de Bellús ha rebut de la Diputació poc més de 620.000 euros en el marc del Pla d'Inversions en els últims quatre anys, al que cal sumar una quantitat similar corresponent al Fons de Cooperació Municipal. Gràcies a estes ajudes, el municipi ha pogut dur a terme diferents millores com ha sigut la reforma integral del Parc de l'Ermita, que ha inclòs la renovació del parc infantil, la instal·lació de jocs saludables i l'enjardinament d'este, per a això s'han destinat un total de 80.000 euros. A més, s'ha completat l'ampliació i millora de la xarxa de proveïment d'aigua potable, amb una inversió de 90.000 euros.

El consistori també ha conclòs, gràcies al finançament de la corporació provincial, el condicionament de les voreres i escocells del carrer José Couso o la millora de l'accés al cementeri.

La vicepresidenta primera i titular de Memòria Històrica de la Diputació de València, Natalia Enguix, ha avançat que es reunirà amb els responsables de la Generalitat en l'àmbit de la Memòria Democrática per a parlar de tots els projectes en marxa i assumir aquells als quals es puga donar continuïtat des de la Diputació. Entre ells, les missions de la memòria posades en marxa per la Coordinadora d’*Associacions per la Memòria Democrática del País Valencià, en les quals participen diferents plataformes i associacions de familiars de les víctimes de la Guerra Civil.

Enguix s'ha expressat així després de la reunió mantinguda amb representants de diferents plataformes memorialistes, que agrupen desenes d'associacions de familiars de víctimes del franquisme a les comarques valencianes. La trobada va ser organitzada per la delegació provincial de Memòria Històrica que dirigix Natalia Enguix, amb el propòsit d'escoltar les necessitats dels col·lectius, que agraïxen a la Diputació la seua predisposició a mantindre les ajudes i coincidixen en la importància de la visió pedagògica, imprescindible per a “explicar a les noves generacions un episodi important de la nostra història que se'ns ha contat de manera incompleta”.

La vicepresidenta ha pres nota de les propostes dels diferents col·lectius, entre elles la de divulgar la doble exposició que, sota el títol ‘Les fosses del franquisme’, acullen el Museu de Prehistòria i el d'Etnologia de la Diputació. Natalia Enguix s'ha compromés a facilitar als instituts el transport per a acostar-se a la Beneficència i visitar estes mostres, al mateix temps que es plantejarà la posibilitat d'iniciar un projecte expositiu itinerant que acoste l'essència de ‘Les fosses del franquisme’ a les comarques valencianes.

La faceta pedagògica serà un dels pilars de la present legislatura en la delegació que encapçala Enguix, en la línia de treball de les plataformes memorialistes, cas de les aules didàctiques o missions de la memòria en les quals les noves generacions coneixen la part de la història que no sol contar-se i que “hem de conéixer perquè no es torne a repetir”, explica la vicepresidenta, qui estaria “encantada de poder donar continuïtat a este projecte des de la Diputació”.

Natalia Enguix ha demanat als representants de les associacions que prioritzen, definisquen i quantifiquen els seus projectes per a presentar-los el més prompte possible a la Diputació, que així “podrà planificar millor l'assignació pressupostària de la delegació de cara al pròxim any”. Al mateix temps, Enguix va anunciar la seua intenció d'anticipar el pagament de les ajudes, “almenys una part important dels diners perquè els col·lectius puguen treballar”.

Memorial 2.238

Entre els projectes exposats per les plataformes destaquen el ‘Memorial 2.238’ de Paterna, el suport a la tasca de formació, reflexió i denúncia que impulsa la plataforma de la Querella Argentina, l'única causa oberta en el món que jutja els crims del franquisme com de lesa humanitat, i les pròpies missions de la memòria en centres educatius.

La presidenta de la Plataforma d'Associacions de Víctimes del Franquisme del Cementeri de Paterna, Amparo Belmonte, ha exposat la situació actual del ‘Memorial 2.238’, el mausoleu construït per la Conselleria en el cementeri per a recordar a totes les persones que van ser represaliades i enterrades en fosses comunes en la localitat de l'Horta Nord. Belmonte, acompanyada per Teresa Llopis i Pedro Luis Alonso, va mostrar la preocupació de la plataforma per dotar de contingut l'obra del memorial, així com per la continuïtat del projecte de banc d'ADN impulsat a nivell autonòmic.

En este sentit, la diputada de Memòria Històrica va oferir els recursos de la Diputació per a col·laborar en els continguts del ‘Memorial 2.238’, “sempre que estiga d'acord i en coordinació amb l'Ajuntament de Paterna”. “Estem per a coordinar-nos i col·laborar amb qualsevol administració”, va insistir Enguix, qui va tornar a remetre a les trobades que mantindrà pròximament amb responsables del Consell per a traçar el full de ruta de la corporació provincial en matèria de memòria democràtica.

També van intervindre en la trobada Lucía Aragó, en representació de la Plataforma de la Querella Argentina, i Luis Botello, professor i vicepresident de la Coordinadora d’Associacions per la Memòria Democrática, que engloba a 55 entitats memorialistes valencianes. Aragó, qui va destacar el treball coordinat de la seua plataforma amb l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València, va sol·licitar el suport institucional a l'hora d'investigar i denunciar casos de tortures i desaparicions en l’última etapa del franquisme, un treball complex que “comença a donar resultats i a remoure consciències enfront d'un mur que semblava indestructible”.

Per part seua, Luis Botello va posar en valor els resultats de les missions de la memòria impulsades pel seu col·lectiu, fins ara amb suport de la Conselleria, que han arribat a més de 13.000 alumnes. “Tenim una visió molt educativa de la memòria, tenint en compte dades preocupants com que un 68% dels docents de Secundària admet no abordar en profunditat el Franquisme i la Transició en la Història d'España; o que un 27% ni tan sols arribe a donar este tema en les seues classes”.

Durant la reunió a la sala 9 d’Octubre de la Diputació, la vicepresidenta primera, Natalia Enguix, va tranquil·litzar als responsables de les diferents plataformes, recordant que “l'aposta per la memòria històrica es va iniciar en esta institució amb Jorge Rodríguez com a president i Rosa Pérez-Garijo com a diputada, que després va continuar el treball des de la Conselleria, i tenim clar que som ací per a mantindre el suport a les associacions que durant estos anys heu anat creixent, gràcies en part a les ajudes d'esta delegació”.

Des de 2016, la delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València ha invertit més de tres milions d'euros en exhumacions i identificació de les restes trobades. Més de 40 projectes desenvolupats en una dotzena de municipis, amb 1.200 víctimes exhumades i més d'un centenar identificades després de l'anàlisi antropològica i les proves d'ADN. La major part de les excavacions s'han realitzat en el cementeri de Paterna, conegut popularment com el ‘Paredón de España’ en ser escenari de l'afusellament de més de 2.000 persones durant la repressió franquista. La Diputació subvenciona íntegrament cada projecte després de rebre les sol·licituds de les famílies de les víctimes o dels ajuntaments.