El president de la Diputació, Vicent Mompó, ha expressat el seu desig que els espectacles pirotècnics que es dispararan en 14 municipis de set comarques la nit del diumenge, amb motiu del 9 d’Octubre, “il·luminen el futur de totes les valencianes i valencians”. L'esdeveniment està organitzat per Piroval i subvencionat per la corporació provincial, en el marc d'unes ajudes als sectors tradicionals que van sorgir en temps de pandèmia i que, segons avança Mompó, “actualitzarem per a adaptar-les a les necessitats que tenen hui estos gremis, amb els quals continuarem col·laborant”.

Els castells i ‘mascletaes’ nocturnes es dispararan en la mitjanit del diumenge al dilluns a Alaquàs, Manises i Quart de Poblet (l'Horta Sud); Albuixech i Meliana (l'Horta Nord); L'Alcúdia de Crespins i Llanera de Ranes (la Costera); Castelló i Montserrat (la Ribera Alta); Benigànim, Bocairent i Alfarrasí (la Vall d'Albaida); Potries (la Safor); i L'Eliana (Camp de Túria). La presidenta de Piroval, María José Lora, ha agraït la col·laboració de la Diputació en este projecte que “porta la cultura i l'art de la pirotècnia a tots els racons de la província”, i ha explicat que “cada municipi participant ha triat el tipus d'espectacle que ha considerat més oportú”.

El president Mompó ha destacat que els valencians “no entenem la festa sense la pólvora i sense eixe soroll que està en el nostre ADN”, i ha posat en valor el treball del sector pirotècnic, “un testimoniatge més de la creativitat d'esta terra”. La Diputació ha concedit un any més 300.000 euros a Piroval per a l'organització del ‘Torna la llum’, una iniciativa que va sorgir en temps de pandèmia, “igual que altres projectes en els quals ens impliquem junt amb el Gremi d'Artistes Fallers, l'Associació Nacional de Floristes i el Gremi Artesà de Sastres i Modistes, entre altres”.

El màxim responsable provincial ha garantit que la Diputació “col·labora i continuarà col·laborant amb estos sectors tradicionals que tant fan per la nostra cultura i identitat, com no pot ser d'una altra manera”, i ha explicat que estes col·laboracions “s'actualitzaran a les necessitats que tinguen hui cadascun dels gremis o col·lectius, una vegada superades les limitacions amb les quals vam haver de conviure en el context de la pandèmia”.

Gremis i entitats valencianes

En les jornades prèvies al Dia de la Comunitat, Vicent Mompó ha rebut a diferents col·lectius i entitats valencianes que han exposat al president els seus projectes i possibles vies de col·laboració amb la corporació provincial. El dimecres, el Gremi de Pastissers i Forners de València va obsequiar al president amb la tradicional ‘Mocaorà’. Un dia després van visitar la Diputació Lo Rat Penat, la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), L’Associació de Juristes Valencians, i el Gremi de Mestres Confiters de València, el més antic d'Europa.

Este divendres han sigut els representants del Gremi Artesà de Floristes de la Comunitat els que s'han reunit amb Vicent Mompó, mentre que a partir del cap de setmana, els artistes fallers plantaran els seus monuments en més d'una vintena de pobles valencians, fruit del conveni entre la Diputació i el Gremi.

El Passacarrer dels Comarques torna a la ciutat de València de la mà de la Diputació amb motiu de la festivitat del 9 d’Octubre. Este diumenge, 8 d'octubre, a partir de les 18.30 hores, el carrer Serrans del centre de la capital acollirà la tercera edició de l'esdeveniment, en el qual una representació de col·lectius musicals i grups de balls tradicionals de la província amenitzarà la vespra del dia gran de la Comunitat amb un recorregut entre les Torres de Serrans i la Plaça Manises, seu central de la corporació provincial. Serà l'acte amb el qual la corporació provincial culminarà una jornada repleta d'activitats que es desenvoluparan des d'al matí en la seu i els seus voltants.

Després de l'èxit de les anteriors edicions, la Diputació de València, a través de la seua marca València Turisme, ha tornat a apostar per una iniciativa que pretén acostar al centre de la capital de la província les diferents manifestacions culturals i tradicions que existixen a les comarques i que són patrimoni de la societat valenciana. Es tracta, en definitiva, d'atorgar el protagonisme als municipis valencians dins dels festejos pel 9 d’Octubre.

La desfilada comptarà amb societats musicals, grups de danses i balls tradicionals i altres col·lectius festius de nou municipis pertanyents a set comarques diferents. En concret, tots aquells que vulguen disfrutar del Passacarrer dels Comarques tindran l'oportunitat de presenciar les actuacions del Tio de la Porra de Gandia; el Grup de Bastonetes d'Algemesí; el Grup de Danses i Rondalla Repicó de Manises; la Tradición i Fiesta Tierra Bobal, de la qual formen part les localitats Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Chera, Fuenterrobles, Requena, Sinarcas, Utiel, Venta del Moro i Villargordo del Cabriel; el Pasacalle del Pan Bendito de Requena; la Asociación Héroes del Tollo de Utiel; las asociaciones Aires Serranos y Rey don Jaime I de Alcublas; els Balladors i Balladores de Quatretonda amb músics del mateix municipi; la Associació de Gegants i Cabets Ball de la Tartuga d'Ontinyent al costat del grup de percussió i dolçaina la Colla; i la Unió Musical de Llíria.

Activitats en la plaça i portes obertes de la Diputació

El programa d'actes de la Diputació amb motiu del 9 d’Octubre arrancarà el diumenge 8 d'octubre a les 10.00 hores en la Plaça Manises, on xanquers, músics i soldats del rei donaran la benvinguda al públic, que podrà disfrutar amb una exhibició de combats medievals. Al llarg del matí se succeiran espectacles de dansa, balls, esgrima, il·lusions i prestidigitació, entre performance amb éssers mitològics, joglars, dames, cavallers i una xicoteta xarrada sobre el maneig de les armes en l'edat mitjana. Ja a la vesprada, els visitants podran descobrir l'art de la falconeria, la tradicional Mocaorà, els jocs dels bufons per als més xicotets i un espectacle de màgia i mentalisme a càrrec de l'embruixador i els seus sequaços.

Al mateix temps, les portes de la Diputació en la plaça romandran obertes fins a les 18.00 hores per a conéixer millor els palaus de la corporació provincial, que acolliran a la Sala de Respecte una exposició amb rèpliques d'indumentària vinculada a Jaume I i els seus cavallers. A més els visitants tindran l'oportunitat de veure la Real Senyera i la Cadira d'Honor de Lo Rat Penat, així com la senyera de Blasco Ibáñez.

El diputat provincial de Cultura, Paco Teruel, juntament amb el director del Consorci de Museus i el Centre del Carme, José Luis Pérez Pont, ha presentat l'exposició ‘De lo abyecto’, resultat del projecte de Patricia Gómez i María Jesús González, guanyador del Premi Alfons Roig d'arts visuals de l'àrea de Cultura de la Diputació de València.

El diputat de Cultura, Paco Teruel, ha informat que el Premi d’Arts Visuals Alfons Roig al Projecte Artístic “es configura com un reconeixement institucional a aquelles persones en actiu dins del camp de les arts plàstiques i visuals, que comencen o estan en procés de consolidació de la seua trajectòria professional en l'àmbit de les arts valencianes i presenten un projecte artístic d'especial interés”.

La mostra, que pot visitar-se fins al 10 de desembre, trasllada a la sala Zero del CCCC fragments de les parets de pavellons en desús de l'Hospital Psiquiàtric de Bétera, extrets mitjançant arrancada mural i allotjats sobre un nou suport de llenç, convertint-se en una sèrie de paisatges fets de color, matèria, temps i memòria.

L'exposició constituïx un arxiu mural de 20 metres de longitud que establix una relació simbòlica amb la distància que separa el centre hospitalari del centre urbà de València i oferix la possibilitat a qualsevol persona que ho visite, de trobar-se envoltat per unes parets que resulten ser testimonis d'una realitat allunyada de la quotidianitat de la nostra societat contemporània.

El diputat Paco Teruel ha assenyalat que “pròximament, l'àrea de Cultura de la Diputació de València editarà el catàleg recopilatori del projecte artístic i de l'exposició, que mostra un treball que pretén incidir en la memòria dels més desfavorits, amb una solució plàstica impactant i coherent”.

Per part seua, el director del Consorci de Museus i el Centre del Carme, José Luis Pérez Pont., ha assenyalat que “Patricia Gómez i María Jesús González han aconseguit desenvolupar un llenguatge artístic propi, com podem apreciar en l'exposició”. En este sentit, apunta que “es tracta del resultat del projecte reconegut amb este premi bianual que dona suport al desenvolupament d'obres d'especial interés; un treball que ens acosta de forma singular a un lloc i una realitat que és a penes coneguda o mostrada, convidant a una reflexió sobre la salut mental”.

Les artistes, Patricia Gómez i María Jesús González, han explicat que han realitzat “una intervenció d'arrancada mural que permeta rescatar i, posteriorment, traslladar, les parets d'este lloc a altres espais de circulació pública, tractant de situar, de nou, el centre en la col·lectivitat de la qual sorgeix i forma part”.

La Diputació de València i el Gremi d'Artistes Fallers plantaran una trentena de monuments en altres tants municipis de la província sense tradició o amb escassa activitat fallera, en el marc de les ajudes que la corporació que presidix Vicent Mompó ve concedint a diferents sectors tradicionals vinculats a les festes. En este cas concret, la subvenció arriba als 300.000 euros i es traduïx en la iniciativa del Gremi de plantar falles en pobles d'11 comarques valencianes, la major part durant el pont del 9 d’Octubre.

El president Mompó ha destacat “el suport que ha prestat la Diputació a estos sectors tradicionals, especialment arran de la pandèmia, quan l'activitat es va veure molt condicionada per l'alerta sanitària i els professionals d'estos col·lectius pitjor el van passar”. En este sentit, el màxim responsable provincial ha avançat la seua intenció de “continuar col·laborant amb les associacions que representen als oficis artesans, però actualitzant en cada cas les seues necessitats i adaptant la col·laboració que la Diputació té amb ells”.

La major part dels monuments es plantaran a l'octubre, coincidint amb el pont del Dia de la Comunitat, encara que en casos concrets, com Miramar, Benigànim i Estubeny, esperaran a novembre; i altres com Camporrobles, Chera, Higueruelas i Millares plantaran la seua falla al desembre.

30 pobles d'11 comarques

La quarta col·laboració consecutiva entre el Gremi i la Diputació es plasma en la creació de 30 monuments que es plantaran a Albaida, L'Olleria i Benigànim (la Vall d'Albaida); L'Alqueria de la Comtessa, Almoines, Ròtova, Palma de Gandia, Vilallonga, Benifairó de la Valldigna, Barx i Miramar (la Safor); El Collado d'Alpuente i Higueruelas (la Serranía); Llanera de Ranes, Cerdà, L'Alcúdia de Crespins i Estubeny (la Costera); Camporrobles, Villargordo del Cabriel, Chera, Venta del Moro i Las Cuevas d'Utiel (Requena-Utiel); Sellent, Cotes i Manuel (Ribera Alta); Benicull de Xúquer (Ribera Baixa); Benifairó de les Valls (Camp de Morvedre); Marines (Camp de Túria); Jalance (Valle de Ayora); i Millares (Canal de Navarrés).

Una trentena d'artistes, molts d'ells joves que fan els seus primers passos en l'univers creatiu de les falles, han participat en esta nova col·laboració de la Diputació i el Gremi que es traduirà en la plantà de monuments als carrers de pobles poc acostumats a disfrutar de l'art faller.

Milers de famílies valencianes han omplit este diumenge el centre de València per a disfrutar de les nombroses activitats organitzades per la Diputació amb motiu del 9 d’Octubre, en una jornada en la qual les portes de la corporació s'han obert perquè tots els ciutadans pugueren visitar per dins els palaus de l'entitat. Unes celebracions que han finalitzat, ben entrada la vesprada, amb el ja cèlebre Passacarrer de les Comarques, que ha fet les delícies dels assistents.

El president de la Diputació de València, Vicent Mompó, que ha presenciat la desfilada acompanyat per diputades i diputats de la corporació, ha destacat “l'extraordinària riquesa de les manifestacions culturals i les tradicions de les comarques valencianes, reunides en este acte festiu que enguany ha comptat amb novetats, cas de l’exposició d’indumentària de temps de Jaume I”. Mompó ha agraït a totes les persones que han participat en el passacarrer la seua implicació i les ha posades com a exemple de “la tremenda capacitat que tenim en esta terra per a donar vida i color als nostres carrers a través d'una festa que està repleta de sentiment i significat”. El president s’ha mostrat molt satisfet amb l’acollida que han tingut els actes programats per la Diputació, amb una gran afluencia de públic familiar durant tota la jornada.

Des de les 10 hores, la Plaça de Manises ha adquirit un ambient medieval amb diferents activitats dirigides a un públic infantil. Els bufons de la cort han donat la benvinguda als xicotets amb les seues gegantesques xanques, acompanyats dels seus músics i els soldats del Rei, per a donar pas a l'exhibició de combats medievals. La jornada matutina ha continuat amb espectacles de ball, màgia i circ, a més de l'aparició d'éssers mitològics al ritme dels músics. Finalment, el Rei, la Reina i el gran Sultà han nomenat dames i cavallers a tots els xiquets i xiquetes que s'han acostat.

Ja a la vesprada, la música i els balls medievals han seguit mentre els bufons reals han tornat a la plaça per a traure el riure de xicotets i no tan xicotets, que també han pogut contemplar combats cos a cos entre especialistes. La tradicional ‘Mocaorà’ ha tingut el seu protagonisme gràcies als venedors de seda que han desfilat sobre les seues grans xanques.

Portes obertes i Passacarrer de les comarques

En paral·lel, i també des de les 10 hores, les portes de la Diputació situades en la mateixa Plaça Manises han estat obertes per a tota la ciutadania. Gràcies a això, han sigut molts els valencians que han entrat en els palaus dels Scala i la Batlia. Allí han pogut visitar una exposició amb rèpliques d'indumentària vinculada a Jaume I i els seus cavallers, instal·lada a la Sala de Respecte. A més han pogut contemplar les Senyeras de Lo Rat Penat, facsímil de la de 1596 que custodia l'Ajuntament de València, i la de Blasco Ibáñez, la rèplica fabricada pel taller d'Eduardo Sanchís Romero, que va cobrir el fèretre del cèlebre escriptor, periodista i polític valencià en el seu trasllat a la ciutat des de terres franceses.

El moment més esperat del dia ha sigut el Passacarrer de les Comarques, consolidat ja com l'esdeveniment central de la vespra del 9 d’Octubre. Un abarrotat carrer Serrans ha sigut l'escenari d'una desfilada en la qual societats musicals, grups de danses i balls tradicionals de diverses comarques de la província han mostrat als assistents part de les tradicions i manifestacions culturals que hi ha en diverses zones del nostre territori. El Tío de la Porra de Gandia, els Gegants i Cabuts d’Ontinyent o els Bastonets d'Algemesí, entre altres, han omplit d'animació i ambient festiu el centre de la ciutat la vespra del gran dia de tots els valencians.

La vicepresidenta primera i responsable d'Igualtat de la Diputació de València, Natalia Enguix, ha anunciat este dimarts que les ajudes per a les associacions de dones de les comarques valencianes passaran de 80.000 a 180.000 euros en la convocatòria de 2024, amb el pagament del 75% de l'ajuda en el moment de la concessió. Acompanyada pel president de la corporació, Vicent Mompó, la diputada d'Igualtat ha avançat esta i altres novetats incloses en el full de ruta de l'àrea que dirigix per a la present legislatura, durant la trobada celebrada a la Sala de Respecte de la Diputació amb desenes de col·lectius de la província.

L'increment de les ajudes ha sigut una de les novetats exposades en una jornada tècnica que, a més d'avançar el pla de treball en matèria d'Igualtat, ha servit per a escoltar les propostes de les associacions de dones valencianes. “Hem de posar en valor el treball que realitzen estes dones i la professionalitat de les associacions, així com els seus projectes seriosos i útils que dinamitzen la vida als nostres pobles i ciutats i permeten a moltes dones eixir de situacions difícils generant un espai segur”. Així s'ha expressat Natalia Enguix, qui ha dirigit la trobada al costat del cap de servei d'Igualtat, Carlos Santos.

Enguix ha assegurat que les associacions de dones “arriben on no alcança l'administració pública”, i és per això que la Diputació duplicarà el pressupost per a impulsar les iniciatives d'estos col·lectius, amb un objectiu paral·lel que és “destruir barreres burocràtiques i facilitar les tramitacions, començant per avançar el pagament d'un percentatge elevat de les subvencions en el moment de la concessió, per a evitar que condisca el descoratjament o que algunes de les iniciatives ni tan sols es presenten davant els obstacles del procediment administratiu”.

Per part seua, el president Mompó ha donat la benvinguda al centenar de dones que han participat en la jornada organitzada per l'àrea d'Igualtat i ha destacat “la importància de l'associacionisme, que té moltíssim pes, com a eix vertebrador del territori a través del teixit social”. Vicent Mompó ha insistit en la intenció que té la Diputació “d’escoltar a tots els ajuntaments i col·lectius de les nostres comarques i pobles per a conéixer quins són els seus problemes i poder actuar en conseqüència, ajudant-los a resoldre'ls”.

En este sentit, la vicepresidenta primera, Natalia Enguix, ha deixat clar que “la lluita per la Igualtat i contra la violència de gènere són prioritàries en esta institució, i per a això comptem amb la confiança del president i també amb la vicepresidenta del Consell, Susana Camarero, que parlen el nostre mateix idioma en matèria d'igualtat i saben molt bé el que és la violència contra les dones”. “Tenim molt clar que la prioritat és executar el pressupost del qual disposem, cosa que no s'ha fet en els últims anys; agilitzar el pagament de les ajudes i posar en valor el treball que fan estes entitats, moltes de les quals gestionen cases d'acolliment”, ha conclòs Enguix.

En la jornada, on s'han avançat les qüestions tècniques de la nova convocatòria d'ajudes, han participat desenes d'associacions, entre altres la Coordinadora Feminsta, l'Associació d'Empresàries i Professionals, la Federació de Dones Progressistes, Por ti Mujer, Nosotras Deportistas, València Acull, l'Associació per la Coeducació, Alanna i la Federació d'Associacions de Dones Rurals (FADEMUR).

L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia recupera un any més l'imaginari de la por valenciana amb motiu de la celebració de Tots els Sants. El museu de la Diputació presenta la campanya ‘Espanta la por’ 2023, un projecte iniciat en 2016 per a reflexionar sobre les pors de xiquets i adults i que en esta ocasió presenta la novetat d'endinsar-se en l'univers podcast. Més de mig centenar de responsables de biblioteques i museus de municipis valencians han assistit a la presentació d'esta huitena edició.

La principal novetat d'enguany porta per títol ‘Els noms de la por’, “el nou podcast de L’ETNO per a reflexionar sobre les pors de les persones adultes”. Ho explica Joan Seguí, director del museu d’*Etnologia de la Diputació, qui afig que el programa “viatjarà pel territori valencià amb guió d'Almudena Francés, coordinació d'Amparo Pons, disseny de so d’Edu Comelles i la col·laboració especial de Carles Cano, al costat de moltes altres veus com les de l'equip de L’ETNO, que recopilarà els diferents episodis en el seu web i el canal Spotify”.

L’ETNO ha convidat a huit programes de podcast valencians, i en valencià, a formar part de la programació d’Espanta la por entre el 23 d'octubre i el 17 de novembre. Entre altres, es podran escoltar episodis de Baix la Lluna, Casella d’Eixida, Gent Ràndom, Kalebarraka i Deparkineo. El primer dels capítols es publicarà el 26 d'octubre i es realitzarà una escolta col·lectiva a les 20.00 hores en L’ETNO, amb el títol ‘A què tenim por els valencians i valencianes?’

El diputat de Cultura, Paco Teruel, ha destacat que ‘Espanta la por’ “és una campanya oberta a la ciutadania, en la qual participen les biblioteques i els museus etnològics dels municipis, amb l'objectiu de reviure el nostre imaginari i demostrar que els valencians també tenim monstres que es reivindiquen davant la popularitat del Halloween”. Teruel ha destacat la novetat del podcast, però sobretot “el material didàctic que arriba als col·legis i les activitats programades tant dins com fora del propi museu, en la seu de la Beneficència”.

Públic familiar i adult

La Diputació reunix un any més a l’Home del Sac, Queixalets, el Caro, la Quarantamaula, el Gegant i la Bruixa, entre altres personatges, per a convertir-los en protagonistes d'una variada programació per a tots els públics que té el seu epicentre en el museu d’Etnologia de la corporació provincial. Dins de L’ETNO tenim un taller sobre l’Home del Sac que podran disfrutar les famílies tots els diumenges entre el 15 d'octubre i el 5 de novembre, i les escoles de dimarts a divendres, entre el 17 d'octubre i el 3 de novembre.

Tres espectacles teatrals completen l'oferta per al públic infantil: ‘Lletjot’ de Xana Teatre, que arribarà a la Beneficència el 22 d'octubre en passades a les 11.00 i les 12.45 hores; ‘Contes de por’ de l'Associació NANO, el 29 d'octubre amb el mateix horari; i ‘De por i altres coses’, amb Dani Miquel com a protagonista i funcions el 30 d'octubre a les 11.00 i 12,45 hores. El públic adult podrà disfrutar, a més del podcast i l'enregistrament d'un nou episodi de Kalebarraka el 4 de novembre (12.00 h) en L’ETNO, del concert del quartet musical ‘Terra Màgica’ (28 d'octubre, 18.00 h).

Quant a les activitats que tindran lloc fora de L’ETNO, la Biblioteca del museu de la Diputació participarà en la Plaça del Llibre que tindrà lloc en el Centre Cultural La Nau entre el 28 d'octubre i l'1 de novembre, on es presentaran publicacions de L’ETNO com ‘Faltar o morir’, ‘Un recorregut sobre l’absència’ i la ‘Guia inacabada de la fantasia valenciana’.

D'altra banda, el Museu de l'Horta Sud de Torrent acollirà el 25 d'octubre (18.00 h) la presentació del sisé conte de la col·lecció ‘Espanta la por’, escrit per Almudena Francés i il·lustrat per Marc Bou, amb L’Home del Sac’ com a protagonista. Les escoles, per part seua, continuen rebent les actualitzacions de la proposta didàctica per a Infantil i Primària que el museu de la Diputació els va remetre en 2020 sobre l'imaginari del terror valencià i les relacions amb la festa d'Halloween. El professorat compta amb una guia amb les competències i objectius segons el curs, amb unitats protagonitzades pels diferents monstres i una reflexió col·lectiva que tracta d'allunyar el terror dels xiquets i xiquetes.

El Teatre Escalante de la Diputació de València rebrà la Medalla d'Or de l'Acadèmia de les Arts Escèniques, un reconeixement que engrandix una trajectòria repleta d'èxits, en la qual també figura la medalla de plata del Ministeri de Cultura. Així ho va anunciar ahir la presidenta de l'Acadèmia, Cayetana Guillén Cuervo, qui va assenyalar el 27 de novembre com la data de la gala en la qual el projecte teatral infantil i juvenil de la Diputació serà protagonista, al costat de grans referents culturals a nivell nacional com el Liceu de Barcelona, el Teatre Arriaga de Bilbao, el Sant Pol de Madrid o el Festival de Música i Dansa de Granada, entre altres.

Sobre este assumpte, el president de la Diputació de València, Vicent Mompó, ha celebrat que l'Acadèmia de les Arts Escèniques premie amb la Medalla d'Or la “trajectòria i singularitat” del projecte cultural Escalante. “Cada any, 15.000 escolars visiten l'Escalante i la intenció és que la nostra proposta teatral cada dia arribe a més xiquets i joves de la província de València”. Mompó va agrair a l'Acadèmia “eixa descentralització que es traduïx en distincions a projectes culturals de tots els racons del país”, i va celebrar “l'extraordinari treball que realitza l'àrea de Cultura que dirigix Paco Teruel”, i que continua aportant “grans notícies com esta Medalla d'Or o la designació de L’ETNO com a millor museu europeu de l'any”.

Per part seua, la diputada responsable de Teatres en la corporació provincial, Rocío Gil, ha mostrat la seua tremenda satisfacció per un reconeixement que fa extensible “a tot el sector teatral valencià, al públic en general i molt especialment a eixos xicotets espectadors que cada dia se senten amb nosaltres”. Gil afig que la Diputació “sempre ha cregut en esta iniciativa que està a punt de complir 40 anys, un Teatre Escalante que forma part de la vida de milers de famílies valencianes i que ara té el seu propi ‘Goya’ de les Arts Escèniques”.

200 funcions en 2023

La directora de l'Escalante, Marylene Albentosa, posa en valor “la importància que una institució amb més de 800 acadèmics reconega el treball que fa un projecte teatral humil, pròxim i sense límits quan toca il·lusionar-se amb noves metes; un projecte que en 2023 es traduïx en més de 200 funcions, amb la mitat de les exhibicions a càrrec de companyies valencianes”

Albentosa repassa una trajectòria que s'aproxima a les quatre dècades i que acumula més de mig centenar de produccions pròpies, totes elles valencianes, al costat d'espectacles d'altres destins, també internacionals. “En tot este temps ha sigut decisiu l'impuls que ha donat la Diputació i la intenció, en tot moment, de mantindre i fer créixer una iniciativa tan especial com és dirigir-se a un públic infantil i juvenil”, afirma la directora de l'Escalante, qui defensa la transcendència de la itinerància “com a element que ens permet funcionar en tota mena d'espais i acostar-nos a les comarques valencianes”.

Gala a Madrid

La gala d’entrega de les medalles d'or i distincions de l'Acadèmia de les Arts Escèniques tindrà lloc el 27 de novembre a Madrid. La presidenta de la institució, Cayetana Guillén Cuervo, ha incidit en la manera de prestar "atenció, respecte i dignitat" al conjunt.de les arts escèniques, “tenint en compte a totes les comunitats autònomes".

D'altra banda, l'humorista castellonenc Carlos Latre, l'actriu i cantant Ana Belén, l'actor José María Pou, el ballarí i coreògraf Chevi Muraday, l'actriu Emma Vilarasau i l'ex ministre de Cultura de Colòmbia Ramiro Osorio han sigut designats acadèmics d'honor per la junta directiva de l'Acadèmia de les Arts Escèniques.

La Diputació de València participa entre el 9 i el 12 d'octubre en les activitats de la Setmana Europea de les Regions i les Ciutats, organitzat a Brussel·les pel Comité Europeu de les Regions.

La representació de la Diputació és a càrrec, per delegació del president Vicent Mompó, de la vicepresidenta segona i diputada de Carreteres, Reme Mazzolari, i el diputat de Modernització i Projectes Europeus, Juan Ramón Adsuara.

Una de les activitats més rellevants ha tingut lloc en el marc de la xarxa europea Paternalia, una associació internacional europea amb seu a Brussel·les, en la qual estan representades les administracions locals intermèdies per a promoure iniciatives innovadores.

En este sentit, la delegació valenciana ha fet balanç de les accions de la Diputació, la qual compta amb una delegació específica per a Projectes Europeus, dirigida per Juan Ramon Adsuara, que promou, entre altres activitats, la celebració de trobades internacionals com els recents València Digital Summit o Weird Market.

La celebració d'estos esdeveniments en territori valencià suposen, en paraules d’Adsuara, “una oportunitat per a promoure el talent que hi ha en el nostre territori, al qual se suma el valor de poder participar en trobades que marquen les tendències de la societat i, per tant, són molt rellevants per a millorar la presa de decisions en la gestió de la Diputació”.

Mazzolari: “Que els fons arriben a la ciutadania”

La vicepresidenta segona de la Diputació, Reme Mazzolari, ha destacat el paper de Paternalia, “perquè permet que les Autoritats Locals Intermèdies Europees ens puguem adaptar ràpidament a les noves realitats de la UE, donant-nos una major capacitat de reacció i de seguiment dels assumptes d'europeus relacionats amb les polítiques locals”.

“L'objectiu d’este equip de govern -continua Mazzolari- és reforçar el paper de la Diputació per tal que les múltiples iniciatives que emanen de la Unió Europea no es queden ofegades per la burocràcia i arriben on han d'arribar: als ciutadans i ciutadanes, independentment de si viuen en una gran ciutat o en un xicotet municipi”.

La vicepresidenta segona, també diputada de Carreteres, ha incidit també en “el paper de les infraestructures locals com a elements de vertebració territorial” i ha demanat “majors recursos per a poder millorar el que hem anomenat ‘camins d'interés territorial’ que són vies de poc trànsit pertanyents a la xarxa de camins de domini públic, les quals són d'especial interés per als municipis, ja siga perquè acurten trajectes o perquè permeten comunicar punts d'interés”.

L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia, ha presentat el llibre ‘Vides minades, 25 anys’, de Gervasio Sánchez, amb fotografies que simbolitzen la tragèdia que afecta centenars de milers de víctimes d'explosions de mines antipersones a tot el món.
La publicació, que és el catàleg d'una exposició que el museu de la Diputació de València exhibirà en 2024, va ser presentada pel director de L’ETNO, Joan Seguí, i el fotògraf Gervasio Sánchez.

Gervasio Sánchez, fotògraf i periodista cordovés establit a Saragossa, ha exercit com a periodista independent per a diferents diaris i revistes, especialitzant-se en conflictes armats, i porta treballant des de 1995 amb víctimes de mines antipersones. En 1997 va començar el projecte ‘Vidas Minadas’, i durant estos anys ha mantingut un contacte molt estret amb les víctimes, i ha pogut conéixer i fotografiar la història vital d'unes persones a les quals una mina de manera aleatòria els va truncar la vida per sempre.

Les víctimes d'este projecte van ser triades a l'atzar en països africans com Angola i Moçambic, asiàtics com Cambodja, l'Afganistan i l'Iraq, llatinoamericans com El Salvador, Nicaragua i Colòmbia o europeus com Bòsnia i Hercegovina. Són imatges de persones en hospitals a les quals se'ls va amputar un membre a causa d'una mina; fotografies de centres ortopèdics on les víctimes intentaven tornar a caminar amb cames de plàstic, i fundacions o famílies que sobrevivien amb moltes dificultats. A més, el llibre mostra fotografies que mostren l'evolució que estes persones han viscut al llarg d'aquestes dos dècades, com han canviat les seues vides i la de les seues famílies durant este període, un temps en el qual han hagut de conviure amb la petjada d'una tragèdia patida fa un quart de segle.

En 1995 Gervasio Sánchez portava més d'una dècada fotografiant la violència més descarnada en diferents continents. Sabia el que era una mina perquè les havia evitades a El Salvador o Nicaragua mentre es desplaçava amb els combatents durant els enfrontaments, o en els conflictes balcànics quan revisava qualsevol edifici destruït abans d'entrar en ell per por de trobar una mina parany.

El que el fotògraf desconeixia és que les mines causen major dolor quan el conflicte ha finalitzat i els refugiats tornen als seus domicilis després d'anys d'absència. Els exèrcits governamentals o els grups irregulars com a guerrilles, paramilitars o mercenaris quasi sempre s'obliden de desactivar les mines que han sembrat en els mateixos camps que els llauradors han d'utilitzar per a collir. No queda un altre remei que assumir el risc: plantar per a menjar o morir de fam. Les mines sempre estan esperant a la seua següent víctima. Durant anys i dècades són mortíferament fèrtils.

Les víctimes protagonistes d'este projecte documental simbolitzen la tragèdia que afecta centenars de milers de víctimes d'explosions de mines antipersones a tot el món, totes amb una història que contar de lluita per la supervivència i la dignitat.

‘Vides minades, 25 anys’ és un crit contra una terrible injustícia i un drama diari. Mostra com afecten els protagonistes les ferides físiques que es mantenen en els cossos talats per sempre; també reflectix les ocasions que cal canviar de pròtesis, el cost de les múltiples operacions, els efectes psicològics que destruïxen tant o més que les mutilacions, el dolor per les dificultats existents per a millorar, i la felicitat pels xicotets reptes aconseguits.

Gervasio Sánchez (Còrdova 1959), és periodista llicenciat en la Universitat Autònoma de Barcelona i ha treballat com a periodista independent per a diferents diaris i revistes, especialitzant-se en conflictes armats. Des de 1984 fins a 1992 va cobrir la major part dels conflictes armats de Llatinoamèrica. Ha treballat com enviat especial del periòdic Herald d'Aragó, mitjà amb el qual manté estreta relació des de 1987, tant en la guerra del Golf de 1991 com en els diferents conflictes armats en l'antiga Iugoslàvia, Àfrica, Àsia i Llatinoamèrica. També col·labora amb la Cadena Ser des d'agost de 1994.

Més info:

https://letno.dival.es/es/actividad/conferencia-o-presentacion/vidas-minadas-25-anos