La Diputació de València ha donat principi a les obres que durà a terme en un total de tres carreteres pertanyents a les comarques de Camp de Túria, L'Horta i La Serranía. En concret, l'àrea de Carreteres que dirigix el diputat Rafa García, realitzarà actuacions en la CV-310 entre Nàquera i Serra, la CV-413 (Carretera del Pla de Quart) entre Torrent i Aldaia, i la CV-339 que va de Llíria a Alcublas.

L'objectiu de la corporació provincial amb estos tres projectes és millorar la seguretat del trànsit en estas carreteres mitjançant el reforç del ferm, la instal·lació de noves barreres de seguretat, i una major senyalització vertical i horitzontal. El pressupost total supera els dos milions d'euros i el termini d'execució estimat és de cinc mesos.

D'esta manera, en la CV-310 les obres es desenvoluparan entre la ronda de Nàquera i el final de la travessia de Serra. Es preveu la reparació de les zones més deteriorades i la posterior pavimentació de tot el tram. A més, es procedirà a la reposició de passos per als vianants sobreelevados i reductors de velocitat. La inversió en esta actuació ascendix als 430.000 euros.

Quant als treballs en la Carretera del Pla de Quart (CV-413), consistiran així mateix en la reparació i reforçament del ferm i la seua consegüent pavimentació. L'actuació també contempla la millora del ferm en el tram de la connexió entre la carretera CV-413 amb la CV-36, a causa de la deterioració patida per esta via pel pas de vehicles pesants, així com la renovació del sistema de contenció en l'estructura sobre el Barranc dels Cavalls. El desemborsament en este cas és de 890.000 euros.

Finalment, el projecte de millora de la CV-339, que va de Llíria a Alcublas, se centra igualment en la reparació i repavimentació de la calçada, per a això hi ha previst un pressupost de 710.000 euros.

Cal destacar que en les tres actuacions s'empraran asfalts no convencionals, de grossària reduïda i altes prestacions, amb l'objectiu d'optimitzar els processos de fabricació i posada en obra, reduint les emissions de CO₂i les necessitats de transport, augmentant al seu torn la vida útil del ferm de les carreteres.

L'ETNO, Museu Valencià d'Etnologia amb la col·laboració del Llevant UD ha presentat els llibres "113 icones de la Història del Levante UD", d'Emílio Nadal, amb la col·laboració d'Eric Martin, il·lustrat per Ralf Wandschneider Herr Ralf, i "Històries d'un conqueridor. Levante UD. 1909-2023" de Felip Bens, il·lustrat per Antoni Ortiz Ortifus, a la sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència.

Els llibres complementen l'exposició "De granotes gats i palmeres. Els orígens del Levante UD" una mostra sobre el naixement i l'evolució de l'equip de futbol degà de la ciutat i que "amb activitats al voltant de la mostra demostren la qualitat del museu i expliquen la seua candidatura al millor museu europeu 2022 als EMYA (European Museum of the Year Award)" va descatar en la presentació el diputat de Cultura, Xavier Rius, qui també comentà la gènesi dels llibres editats per la Diputació de València.

L'acte de presentació, conduït per la periodista Yolanda Damià, es va fer gala de la passió llevantinista per part de tot l'auditori, amb entrades exhaurides, que van rebre els dos exemplars dels llibres, que ja estan a la venda a la botiga del Centre Cultural La Beneficència.

El llibre "113 icones de la Història del Levante UD", d'Emílio Nadal, amb la col·laboració d'Eric Martin, il·lustrat per Ralf Wandschneider Herr Ralf, fa referència als anys de trajectòria des de la creació del club "amb una difícil tasca d'elecció dels jugadors que representen la història centenària del Llevant UD, amb espai per als pioners i per als grans estendards en la doble faceta de jugadors i entrenadors del futbol masculí i femení" explicà l'autor Emilio Nadal, qui també va demanar clemència als exclosos del llistat.

"Històries d'un conqueridor. Levante UD. 1909-2023" de Felip Bens, il·lustrat per Antoni Ortiz Ortifus, “és una obra senzilla, però carregada de simbolisme i significat, que amb trenta-cinc bocins mostren la panoràmica de la trajectòria vital de cent catorze anys, amb llums i ombres, segons la singular i irrepetible mirada d'Ortifus, a voltes àcida, a voltes amable, però que sempre sostrau un somriure" comentà Felip Bens, autor del text.

“De granotes gats i palmeres. Els orígens del Levante UD”

L'exposició és una producció de L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia amb la col·laboració del Llevant UD Està comissariada per José Vicente Aguilar i Asunción García, conservadors de L’ETNO i per Emilio Nadal i Borja Arce, tots dos membres de l’Àrea de Patrimoni del Llevant UD La mostra està dissenyada per Suso Pérez (Estudio Gimeno Gràfic).

L'exposició enfocada des d'un punt de vista divulgatiu pretén donar a conèixer les fites que han jalonat la història del club. La mostra ens permet conéixer als fundadors dels equips, els camps on van jugar, les antigues samarretes, els títols, les conseqüències de la Guerra Civil, la fusió, les relacions entre els jugadors i el club…, fins al primer ascens a Primera Divisió en la temporada 1962-63, quan finalment el gat va pujar a la palmera. Aquest vell equip és hui un club modern, pioner del futbol femení i estendard en la consideració de l'esport com a eina d'inclusió social.

A la ciutat de València, els dos equips pioners van ser el Levante F.C. i el Gimnástico F.C., fundats en 1909 en barris diferents i amb masses socials oposades ideològicament. Rivals durant trenta anys, la història acabaria unint-los, donant pas en 1939 a la Unió Esportiva Levante-Gimnástico i, dos anys després, a l'actual Levante UD El nom el posava el Levante, els colors i l'apel·latiu de granota provenien del Gimnástico, com es coneixia a la seua afició quan jugava en el Estadium Valenciano, situat en el llit del Túria. Aquesta curiosa història li ha donat una identitat peculiar i complexa.

L’ETNO, en col·laboració amb el club, desenvolupa un programa d'activitats culturals relacionades amb l'exposició: visites guiades, conferències, presentacions de llibres, conferències, programes de ràdio i tertúlies amb figures actuals dels equips femenins i masculins.

Des del Servici de Formació de la Diputació de València et convidem a la conferència 'La gobernanza multinivel en la transformación digital: La brújula europea 2030 en la esfera local', a càrrec de Fernando de Pablo Martín, director general de l'Oficina Digital de l'Ajuntament de Madrid, amb motiu de la inauguració del Mòdul 2 de #DIVALDirectia: Lideratge, Direcció i Millora de la Gestió de les Administracions Locals.

Inscripció (acció dirigida al personal empleat públic de la província). Fes clic en TELETRAMITACIÓ i completa el procés de sol·licitud. El termini finalitza el dia 11 de gener (inclusivament). Recorda que és necessari tindre totes les teues dades personals actualitzades en la plataforma.

Quan i on? Dilluns, 16 de gener de 9 a 10:00 hores a ADEIT (València).

Places limitades. Uns dies abans de la celebració de la conferència rebràs una notificació en cas d'haver sigut admés/esa.
 

La Junta de Govern de la Diputació de València ha aprovat la concessió de les subvencions per a la construcció de nous centres socials per a majors dependents i persones amb diversitat funcional en diferents municipis de la província de València. Estes ajudes estan incloses en l'acord de col·laboració signat el mes de novembre passat pel president de la Diputació, Toni Gaspar, i per la vicepresidenta de la Generalitat i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Aitana Mas, pel qual s'ampliava el Pla Convivint 2021-2025 d'infraestructures de serveis socials.

En concret, la corporació provincial, la qual transferirà directament l'ajuda als consistoris, realitzarà una aportació extraordinària de 17,5 milions d'euros per a finançar els nous centres de dia i diversitat funcional de Gandia, Torrent i l'Eliana i els centres de majors que es preveu construir en Albalat dels Sorells, Corbera, La Llosa de Ranes i Castelló de Rugat. Quant al centre de majors de Real, es finançarà la continuació de les obres. Les noves actuacions se sumen a les 93 aprovades en municipis de la província en el marc d'este pla autonòmic dotat amb 561 milions d'euros, amb el suport inversor de les diputacions.

Amb el model mixt del Pla Convivint, els ajuntaments s'encarreguen de cedir els terrenys, les diputacions financen la construcció dels centres i la Conselleria els dota tant de mobiliari com de personal per al seu posterior funcionament.

Els nous projectes

Quant al repartiment de les ajudes entre els diferents projectes, Torrent, a L'Horta Sud, disposarà de tres milions d'euros i Gandia, a La Safor, de quatre milions, per a alçar els seus nous centres de dia i diversitat funcional, amb la possibilitat de cofinançament municipal. A més, Castelló de Rugat a La Vall d'Albaida; La Llosa de Ranes a La Costera; Corbera a la Ribera Baixa; Albalat dels Sorells a L'Horta Nord; i l'Eliana al Camp de Túria tenen assignats dos milions d'euros de la corporació provincial per a portar avant els seus projectes.

D'altra banda, Real ha oferit un immoble per al seu centre de majors, la primera fase dels quals ha sigut finançada amb fons de la pròpia Diputació. En este cas, el consistori de La Ribera Alta rebrà 500.000 euros per a continuar l'obra.

El termini d'execució de les obres de construcció dels diferents centres oscil·la entre els 36 i els 42 mesos de duració.

L’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València ha subvencionat el 97,5% de l’obra executada en la muralla sud i oest del castell de Castielfabib, amb la finalitat d’assegurar els carrers adjacents en el vessant de la muntanya i eliminar el perill de despreniments en el municipi del Rincón de Ademuz.

El nucli urbà de Castielfabib està situat sobre un talús sobre el qual s’assenta el seu castell i, a causa de l’estat dels murs de la fortalesa i del promontori sobre el qual està situat, “es produïen continus despreniments de pedres, principalment als carrers d’Enrique Fornás i de la Reixa, així com en un magatzem i un mirador municipal, amb el consegüent perill per a les persones i les vivendes. Per això, des de la Diputació hem actuat per a solucionar este problema i eliminar este risc”, explica la vicepresidenta de la Diputació i responsable de Medi Ambient, Maria Josep Amigó.

Els treballs realitzats, adjudicats per un import de 48.037 euros, han consistit en el desbrossament i la neteja dels mampostos solts, la retirada de materials caiguts, la consolidació dels remats amb morter i el repàs dels punts afectats en el mur.

A més, s’ha col·locat una malla impermeable per a evitar la filtració de l’aigua en el mur i s’ha instal·lat una malla de xarxa de cable i de triple torsió bulonada al terreny per a assegurar la zona.

Amb ‘El silenci de les flors’, un concert per a veu soprano i piano que tindrà lloc el proper 14 de gener a La Beneficència a les 18h, s’inicia la tercera edició del programa ‘Música en Construcció’. El duet format per Blanca Vázquez, veu, i Jorge Giménez al piano presentarà una mostra liederista del segle XX de compositors valencians com Palau, Rodrigo, Asencio i Matilde Salvador.

L’Àrea de Cultura de la Diputació de València vol amb esta III edició consolidar el projecte ‘Música en Construcció’, que al llarg del 2023 oferirà diferents concerts amb els quals es pretén unir joventut, patrimoni i divulgació. El cicle està dirigit principalment a la promoció del talent i les joves promeses de la música valenciana. I amb este objectiu, ja en són moltes les actuacions que han passat tant pel Saló Alfons el Magnànim de la Beneficència, com pel Monestir de Corpus Christi de Llutxent, dos espais singulars de la Diputació de València.

Com explica el diputat de Cultura, Xavier Rius, “pensem que referenciar i vincular la música valenciana jove amb espais tan valuosos com els que tenim, és una manera activa de contribuir a la difusió del patrimoni cultural”.

A més, la recuperació i difusió del repertori valencià s’articula com altra de les finalitats del projecte, ja que s’inclouen en bona part concerts de composicions valencianes inèdites que, després d’anys en l’oblit, poden tornar a escoltar-se. El programa també inclou l’estrena absoluta d’obres de compositores i compositors novells. En este sentit, la programació col·labora amb els conservatoris de les comarques valencianes, en concret, amb l’Institut Superior d’Ensenyances Artístiques de la Comunitat Valenciana - ISEACV.

Al web labeneficencia.es es poden escoltar alguns dels pòdcast creats específicament per a arreplegar el sentiment i la vivència dels músics abans i durant cada concert.

La col·laboració institucional s’estén també a dos dels museus de la Diputació: el Museu de Prehistòria de València i L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia. En cada edició, es programen activitats musicals que serveixen per a referenciar les col·leccions museogràfiques i dinamitzar així la seua relació amb els visitants.

Per a Jerahy Garcia, coordinador del programa, el projecte de ‘Música en Construcció’ continuarà al llarg de 2023 promocionant els joves intèrprets i la música d’autoria valenciana, amb experiències divulgatives vinculades al patrimoni cultural”.

El cicle a la Beneficència començarà el dissabte 14 de gener a les 18 hores, amb l’actuació de la soprano Blanca Vázquez i Jorge Giménez al piano. En una segunda sesión, el 15 de febrero, neønymus ofrecerá “Viaje a lo remoto”, utilizando una atrevida combinación de tecnología, instrumentos prehistóricos y su personalísima voz; este concierto se complementará con visitas alMuseu de Prehistòria. Seguirán Eolia Quintet i con ‘Silenciades’ el 4 de març, con repertorio de mujeres compositoras para quinteto de viento. El 2 de abril, el pianista Antonio Galera nos propone ‘D’arrel, espai i llum’, con música de Manuel de Falla y composiciones contemporáneas de autoras y autores valencianos.

El cicle continuarà el 6 de maig amb el duo Silento i el seu nou projecte De València i ultramar, amb una cuidada selecció de peces folklòriques, cançó d’autor, composicions pròpies i música tradicional; esta actuació es vincularà a L’ETNO amb l’organització de visites complementàries i a través del seu Festival ETNOMUSIC. La primera meitat del cicle finalitzarà així el 17 de juny amb l’alumnat de Grau i Màster del Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de València.

Al claustre del Monestir de Llutxent, els concerts es concentraran entre els mesos de maig i setembre. Dins del primer semestre, comptarem el 13 de maig amb l’Orquestra de Jazz del Conservatori Superior de Música “Joaquín Rodrigo” de València, que presentarà un concert dinàmic per a big band tradicional i contemporània. El 3 de juny, continuarà l’orquestra simfònica del Conservatori Professional de Música d’Oliva, amb ocasió del seu 25 aniversari i per tal de dinamitzar les comarques veïnes de la Vall d’Albaida i la Safor. Les activitats al Monestir compten amb l’estreta col·laboració de l’Ajuntament de Llutxent.

L’entrada a tots els espectacles és gratuïta, amb recollida d’entrades a partir del dimarts anterior a cada concert al vestíbul de la Beneficència o a través del web. Per a més informació: http://www.labeneficencia.es/

La Diputació de València ajuda a Buñol a reconstruir la zona danyada pel derrocament del passat 30 d'agost a l'entorn del castell, després d'una forta tempesta que va obligar a desallotjar a 12 famílies dels sis habitatges afectats. La corporació provincial cofinança, al costat d'altres administracions, l'actuació extraordinària contractada per l'ajuntament amb una aportació d'al voltant de mig milió d'euros, la mitat del cost total de la intervenció.

El president de la corporació provincial, Toni Gaspar, ha visitat este dimarts les obres acompanyat per l'alcaldessa de Buñol, Juncal Carrascosa, qui ha mostrat el seu agraïment per la implicació de la Diputació i la “ràpida resposta que ha permés fer front a una situació apressant per a garantir la seguretat en una zona habitada en el nucli urbà del municipi”.

Per part seua, Gaspar ha destacat la “diligència amb la qual ha actuat l'ajuntament davant una obra d'envergadura i en un entorn de difícil accés”, i ha recordat que després de la primera reunió amb l'alcaldessa, el mes de setembre passat, es va comprometre al fet que la Diputació “seria part de la solució a un problema imprevist i de caràcter extraordinari, una vegada els tècnics determinaren els treballs a realitzar i el seu cost”. “Una vegada completada eixa fase i definida l'actuació que havia d'executar-se, hem arribat on no podien arribar altres administracions, que és com actua la institució davant esta mena de problemes causats per fenòmens meteorològics”, ha afegit el president de la Diputació.

Les obres del carrer Moratín, en el barri del Castell de Buñol, són treballs especialitzats en enginyeria civil encaminats a construir un mur de sosteniment i reconstruir la part de la calçada afectada pel temporal, al mateix temps que es restablix l'accés principal als habitatges i el servei d'aigua potable i clavegueram.

En breu s'iniciarà la construcció del mur, per a poder urbanitzar a continuació la plaça inferior i reposar els serveis afectats en els habitatges. “Una obra de gran magnitud i de caràcter extraordinari” en la qual ja treballa Buñol, segons han apuntat els màxims responsables del consistori i la Diputació durant la seua visita a les obres, en la qual també ha participat el primer tinent d'alcalde, Rafael Pérez.

La Diputació de València, a través de la seua marca València Turisme, participa des de hui i fins al 15 de gener en la Fira Internacional de Turisme Vakantiebeurs d'Utrecht (Països Baixos), que obri el calendari de fires internacionals 2023 del sector.

El certamen dedica el seu primer dia al públic professional i la resta de jornades al públic general, en els quals València Turisme oferirà informació detallada de totes les experiències turístiques que oferix la província enguany, en holandés i anglés, i dins de l'espai de Comunitat Valenciana i Turespaña.

El diputat de Turisme, Jordi Mayor, ha assistit este matí a la fira i ha constatat l'interés que desperta el destí valencià entre els professionals del mercat holandés, un dels més importants, al seu torn, per a la província.

A més de mantindre reunions amb professionals en la fira i atendre el públic general en les successives jornades, València Turisme mantindrà una reunió amb l'Oficina Española de Turismo (OET) de la Haya i assistirà a la presentació del mercat holandés en l'Instituto Cervantes d'Utrecht, entre altres actes programats.

La recuperació dels turistes neerlandesos després de la crisi sanitària de la COVID-19 s'ha traduït en un creixement de les seues visites a España. L'emissor neerlandés en la Comunitat ha registrat un creixement fins a juliol de 2022, quan el nombre de turistes va créixer de manera destacable, per damunt dels nivells prepandèmia.

Segons les últimes dades, els turistes neerlandesos que han visitat la Comunitat ho han fet principalment per motius d'oci (84,2%), i la majoria entre els mesos d'agost i octubre. Han reduït notablement la seua estada mitjana un 47,3% respecte a 2021, però han augmentat la despesa per viatge un 4,9%, la qual cosa ha suposat un ascens de la despesa mig diària del 98,9%.

Benirredrà ha completat la millora del seu gimnàs amb una inversió pròxima als 100.000 euros inclosa en el Pla d'Inversions 2020-21 de la Diputació de València, l'assignació de la qual va servir igualment per a convertir en zona de vianants diferents carrers del nucli urbà de Beniarjó, municipi veí de la comarca de la Safor.

Estos són dos dels projectes executats pels ajuntaments de la comarca en el marc del Pla d'Inversions més ambiciós de la història de la Diputació, amb més de 140 milions distribuïts entre els municipis de la província entre 2020 i 2021 i un altre punt per al període 2022-23, amb noves actuacions aprovades per l'àrea de Cooperació, moltes d'elles en procés d'execució.

El diputat Vicent Mascarell ha visitat este dimecres Benirredrà i Beniarjó, on les alcaldesses dels dos municipis, Elena Blanco i Eva Llinares, han mostrat al responsable provincial algunes de les obres finalitzades als seus pobles finançades per la Diputació. En la present legislatura, Benirredrà ha rebut 825.000 euros del Pla d'Inversions i Beniarjó 875.000 euros, més altres 200.000 euros assignats per la Diputació a cada consistori a través del Fons de Cooperació Municipal.

Amb estes ajudes, Benirredrà ha decidit ampliar el seu magatzem municipal, rehabilitar l'ajuntament, renovar la xarxa de sanejament i ampliar els horts socials ecològics, entre altres actuacions. Per part seua, Beniarjó ha renovat xarxes de distribució d'aigua potable, instal·lat enllumenat led en el seu nucli urbà i millorat la seua agència de lectura, entre altres projectes.

L'Escola de Viticultura i Enologia de Requena ha sigut reconeguda per PEFC España com a nou membre de la Xarxa d'Entitats Responsables amb els Boscos. D'esta manera, el centre formatiu de la Diputació de València passa a formar part d'una plataforma que promou la gestió sostenible de l'entorn forestal, la certificació del qual és la més implantada en el món.

En paraules d'Eli García, diputada responsable de les escoles agrícoles de Requena i Catarroja, “este reconeixement fa justícia al primer centre públic que va incorporar la formació professional forestal a la Comunitat Valenciana fa més de trenta anys”. Un centre formatiu dependent de la Diputació de València que compta amb “les instal·lacions i materials necessaris per a oferir un ensenyament de qualitat tant en la branca de l'enologia com en l'àmbit forestal”, explica la responsable provincial.

El departament forestal de l'Escola de Viticultura de Requena va donar a conéixer el seu sistema formatiu en el marc del IV Congrés Forestal de la Comunitat, celebrat a Requena el mes de novembre passat. En eixe context, els representants de PEFC España van prendre bona nota del treball realitzat en la Finca de Pràctiques i Experiències Forestals de El Almendro, on el principal objectiu és garantir que els productes forestals que arriben al mercat s'han obtingut de boscos gestionats de manera responsable.

El Programa per al Reconeixement de Certificació Forestal (PEFC) és una organització internacional no governamental i sense ànim de lucre, dedicada a promoure la gestió sostenible dels boscos, i compta amb la confiança de silvicultors, gestors de grans i xicotetes extensions forestals, administracions, empreses productores i compradores i agents socials.