El MuVIM inaugura este dijous 15 de desembre dos noves propostes expositives amb les quals el museu de la Diputació de València ens convida a la reflexió i el debat: ‘Una subversiva temptació’ de l'artista Cuqui Guillén i ‘Placer/displacer’ amb una selecció dels participants en el tercer Premi Internacional de Cartells Makma.

Per tercer any consecutiu, el museu acull una selecció d'estos treballs, “una fructífera relació que permet al MuVIM continuar en l'avantguarda dels museus valencians, generant reflexió i debat, al mateix temps que servix de suport al talent i la producció artística contemporània”, indica Gloria Tello, diputada responsable del MuVIM.

Més de 700 propostes de tot el món es van presentar al concurs en esta edició, de la qual ha resultat guanyadora Irma Arribas amb la seua obra ‘Konsumo Kapitalista (KK)’, aconseguint el primer premi, dotat amb 5.000 euros. “‘Konsumo Kapitalista (KK)’ planteja la brutícia i la maldat de com el plaer contemporani capitalista, relacionat amb l'acció de consum infinit i sense límits, encobrix un displaer vinculat al consum d'un mateix, ja que esta acció afavorix l'egoisme, el vici i l'ànsia insaciable, així com un desgast mediambiental profund”, explica l'artista guanyadora.

Alfredo León i el duo conformat per Mar Vicens i David Gaspar s'han fet amb els dos accèssits, de 1.000 euros cadascun, pels seus treballs ‘Aaa-hy’ i ‘Plaer’, respectivament. “És un cartell resolt exclusivament amb tipografia per a construir dos paraules que funcionen com a frases independents amb significat complet. En este cas, les paraules són interjeccions pròpies o primàries, que expressen, d'una banda, la reacció de plaer (ah) i, per un altre, el sentiment del displaer (ai)”, assenyala León.

Vicens, per part seua, afirma que la seua obra conjunta, en la qual es veu l'esquena d'una dona amb els senyals que deixa el sostenidor una vegada llevat, ha de veure amb “el plaer de passar la mà per la pell i notar les marques del que estrenyia. Estirar-se, respirar, obrir el pit i ocupar la teua pell a gust”.

El jurat, compost pel dissenyador i arquitecte Pepe Cruz (de l'estudi Cruz más Cruz), la comissària Marisa Giménez Soler (directora de la Galeria MOA d'Alarcón), el dissenyador i editor de còmic MacDiego, Amador Griñó, cap d'exposicions del MuVIM, i Merche Medina, de l'equip de direcció de MAKMA, revista d'arts visuals i cultura contemporània, va ser l'encarregat de la selecció de les obres guanyadores i de les finalistes.

Les 50 obres finalistes, entre les quals es troben les tres premiades, formen part de l'exposició que, des d'este dijous, acull la Sala Alta del MuVIM, desplegades en set àrees temàtiques: ‘Impúdicos’, ‘Dicciones’, ‘Epidérmicos’, ‘Bálanos’, ‘Colindantes’, ‘Visajes’ y ‘Erógenos’. Obres, totes elles, que giren al voltant, principalment, a un cert consum exacerbat, el sentiment contradictori que genera l'ús dels mòbils i les referències a la sexualitat, a través de cartells molt diferents on tan prompte preval el gràfic com el tipografia i, fins i tot, la imatge fotogràfica.

Una subversiva temptació

Cuqui Guillén, una de les artistes més rellevants del pop valencià dels anys 90’, mostrarà els seus més recents treballs per a esta exposició en el MuVIM. La mostra ens donarà l'oportunitat d'endinsar-nos a través d'un recorregut nou a l'univers acolorit, explosiu, enigmàtic i ideològic de l'autora, suggerint-nos un compromís creatiu que perviu fins a l'actualitat. “Una exposició de gran riquesa visual en la qual la imatge no és innòcua. Hem de buscar el missatge que es troba després d'eixa imatge”, destaca Amador Griñó, cap d'exposicions del museu de la Diputació.

L'exposició ‘Una temptació subversiva’ pretén ser entesa com una relectura inèdita de l'obra de Cuqui Guillén. És a dir, la mostra no és una retrospectiva, sinó una exhibició perspectivista la direcció de la qual apunta a les formes subversives que, des del suggeriment, el gaudi, la memòria i el fetitxisme, es poden crear després del pop. De fet, podria dir-se que el fil conductor és la joie de vivre conjurada amb les mitologies de la postmodernitat, les seues controvèrsies i incoherències en un món globalitzat on la temptació s'articula sota el feminisme i la pràctica artística.

Si atenem el que semblara un recorregut cronològic, hem elaborat un itinerari per tres de les sèries més importants de l'artista en la seua carrera individual, posant un major èmfasi en les obres que ve desenvolupant en estos últims sis anys. D'esta última sèrie es mostraran algunes peces que veuran per primera vegada la llum més enllà de l'estudi de l'artista amb motiu de la seua mostra en el MuVIM. Així, l'exposició compta amb 25 obres entre les quals es troben pintures de gran format, mig format i dibuixos de les sèries ‘Esperando en hoteles’ (2017-2022), ‘Give me more’ (2013-2015) y ‘El Pop de Mami’ (2008-2012).

El Museu de Prehistòria de València ha presentat el nou habitant instal·lat a les sales permanents de societats caçadores-recol·lectores del museu. Es tracta d’un esquelet de neandertal "que ratifica tant la importància investigadora com l'acurada presentació d'una troballa extraordinària. La peça, de gran interés paleoantropològic i arqueològic, situa el Museu de Prehistòria de València entre els capdavanters en materials propis d'esta espècie extinta del gènere Homo", ha destacat el diputat de Cultura, Xavier Rius.

En la presentació pública d'esta peça singular ja instal·lada de manera permanent al museu de la Diputació de València, s'ha informat que l'esquelet de neandertal de la Cova Foradada d'Oliva fou recuperat per J. Aparicio Pérez durant l'excavació de l'any 2010. Ara, l’equip de conservadors del museu, encapçalats per la seua directora, Maria Jesús de Pedro, i l’especialista Alfred Sanchis, han pogut preparar una vitrina especial per a la troballa. Tot apunta que esdevindrà ràpidament una de les peces icòniques del museu.

L'esquelet formava part d'un bloc bretxificat junt amb fragments d'ossos de fauna i peces lítiques de la cultura mosteriana. Per esta raó va ser traslladat a l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social de Tarragona (IPHES), per a la seua restauració i investigació científica. Una vegada finalitzats els treballs corresponents, i d'acord amb la resolució de la Direcció General de Patrimoni Cultural, l'esquelet torna a València l'octubre del 2021 per al seu dipòsit definitiu al Museu de Prehistòria de la Diputació de València. A partir de hui ja estarà de manera permanent en exposició.

100.000 anys

De l'esquelet es conserva el crani, la mandíbula, el tòrax i el braç esquerre, que es va trobar en connexió anatòmica i podria correspondre a un enterrament practicat a l'interior de la cova fa aproximadament uns 100.000 anys.

Presumiblement, el cos del finat es va col·locar en posició decúbit lateral esquerre. Les primeres dades facilitades per l'equip investigador el relacionen amb un home d'uns 30 a 40 anys d'edat en el moment de la seua mort. Les característiques morfològiques el vinculen a Homo neanderthalensis, el grup humà present al nostre territori abans de l'arribada de l'espècie actual Homo sapiens.

Les restes es mostren per primera vegada al públic en una vitrina construïda específicament per a la seua presentació que ocuparà un lloc destacat a la nova sala d'exposició permanent, i va acompanyada per material interactiu, amb informació sobre l'anatomia neandertal i sobre el jaciment on aparegueren les restes, la Cova Foradada d'Oliva.

A l'espera que l'equip d'investigadors implicats publique els resultats definitius del seu estudi, el Museu de Prehistòria de València s’ha compromés amb el públic i la ciutadania, i ha elaborat una acurada presentació museogràfica del neandertal de Cova Foradada.

El diputat de Turisme de la Diputació de València, Jordi Mayor, ha destacat hui que “la província de València està d'enhorabona després de rebre finançament europeu per a un total de set projectes de sostenibilitat turística en el seu territori, els quals contribuiran enormement a millorar, diversificar i desestacionalitzar la seua oferta turística i competitivitat, així com les economies locals sobre les quals repercutix”.

El responsable provincial s'ha manifestat d'esta manera després de l'aprovació ahir del finançament d'un total de 196 projectes de sostenibilitat turística a España amb prop de 720 milions d'euros, en la Conferència Sectorial de Turisme del Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme, dels quals 21 corresponen a la Comunitat Valenciana amb un finançament de 59,77 milions d'euros.

Acció provincial (ACD)

Els plans seleccionats es distribuïxen entre les accions de cohesió –Actuacions de Cohesió entre Destins o ACD- que desenvolupen les comunitats autònomes- i els gestionats per entitats locals o supramunicipals -Plans de Sostenibilitat Turística en Destins o PSTD-.

En el cas de la província de València, els fons europeus finançaran l'Actuació de Cohesió entre Destins o ACD a través de Turisme de la Generalitat Valenciana i es desenvoluparà i executarà a través de Turisme de la Diputació de València.

Esta ACD de València té com a objectiu millorar l'adaptació del destí “província” al canvi climàtic, mitjançant la utilització de les energies renovables, la implantació de sistemes de gestió de la petjada de carboni i la digitalització, entre altres actuacions.

Les accions es duran a terme tant en la franja litoral com en les zones de bany interior amb l'aigua com a eix turístic vertebrador de la província, ja que connecta tant el litoral i les platges com els destins d'interior amb zones de banys continentals, rius, marjals, aiguamolls i fins i tot zones amb patrimoni hidràulic vinculat a l'agricultura local.

Tot això busca la redistribució de fluxos turístics del litoral cap a l'interior de la província, la qual cosa incrementarà l'equilibri, la connexió i la complementarietat turística entre els dos àmbits.

Accions locals (PSTD)

D'altra banda, els fons europeus també permetran el desenvolupament dels PSTD dels ajuntaments de Riba-roja de Túria, Cofrentes, Gandia, Oliva i la Mancomunitat de la Vall d'Albaida. En conjunt, preveuen desenvolupar plans destinats a la millora d'itineraris ciclopeatonals, prevenció d'incendis, millora paisatgística i de l'eficiència energètica, i la dinamització i promoció turístiques, entre altres objectius.

Cullera també emmarca la seua estratègia en el Pla Nacional de Turisme Enograstronòmic 2022, ja que a més de tindre com a objectiu convertir-se en Destinació Turística Intel·ligent i sostenible, posa en valor la gastronomia del municipi com a producte turístic protagonista de tot el programa d'accions.

Requena ha estat guanyadora de la primera convocatòria d'ajudes a la renovació dels museus locals del Museu d'Etnologia de València, L'ETNO, propietat de la Diputació de València, i que ha comptat amb la concurrència de cinc projectes a concurs.

El premi, amb una dotació de 40.000 euros, aportats per l'área de Cultura de la corporació provincial, amb un complement de 10.000 euros per part de l'Ajuntament de Requena, ha permés la revisió i actualització museística de les noves sales del Museo Municipal de Requena dedicades al tèxtil i a la vestimenta tradicional, així com a la nova sala del Museo del Vino, on s'expliquen els processos productius i de les particularitats d'un conreu com la vinya, tan assenyalat per a la comarca.

L'acte d'obertura de les sales ha comptat amb la presència del diputat de Cultura, Xavier Rius, l'alcalde de Requena, Mario Sánchez, i la regidora de Cultura, María José Martín, així com directors i conservadors dels respectius museus de Requena i de l'ETNO. També estava present la diputada d'Igualtat i de l'escola d'Enologia, Eli García.

El director de L'ETNO, Francesc Tamarit es va congratular de l'encontre i va assenyalar que era el seu últim acte públic ja que, després de molts anys en actiu, passava de manera immediata a la seua jubilació.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, va voler felicitar Francesc Tamarit, per la feina feta en els darres anys com a director, i per la recent declaració de L'ETNO per part de l'ENYA com "candidat a millor museu europeu de 2022". El diputat va incidir en "la gran tasca de projecció cultural i museística de la Diputació amb tots els municipis i comarques de la seua provincia, amb una especial atenció al cas de Requena". Rius va recordar que Requena "va ser també el primer municipi a comptar amb un documental propi dins del cicle ‘València és música’, gravat amb la Sociedad Musical Santa Cecilia de Requena".

Amb este premi s'inicia una línia de col•laboracions molt més estreta i productiva entre L'ETNO i aquells museus d'etnologia local, que aspiren a actualitzar els continguts de les col•leccions locals per a la seua renovació.

L'acte de visita a les col·leccions de Requena va servir també per a presentar el segon volum d'un llibre catàleg que actualitza les peces més singulars de les col·leccions municipals de Requena, promogut també des de L'ETNO, i on han col·laborat de manera molt estreta els conservadors i tècnics del patrimoni local de Requena.

En l'acte també va participar l'estudiós del folklore i el patrimoni valencià, Fermín Pardo, que va tindre ocasió de guiar i comentar amb el públic assistent tant les sales reformades com la importància de la publicació presentada.

La Institució Alfons el Magnànim – Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació ha celebrat una trobada artística amb Anna Lluch i Joaquim Bosch, dins del cicle de “Els Debats del Magnànim”. L’acte ha estat conduït per l’artista i escriptora Anna Moner, coordinadora de l’Institut d’Humanitats de la Institució Alfons el Magnànim dependent de la Diputació de València, i ha comptat amb l’assistència de la vicepresidenta de la corporació provincial i presidenta de la IAM, Maria Josep Amigó.

La trobada artística, primera que celebra el Magnànim, va comptar amb l’oncòloga, catedràtica en Medicina i investigadora principal de l’INCLIVA, Anna Lluch, i el magistrat i portaveu territorial de Jutges per la Democràcia, Joaquim Bosch, que van explicar les seues tres obres d’art preferides. Una ocasió idònia per conéixer d’una manera més propera a persones que han rebut nombrosos reconeixements per la seua trajectòria professional i descobrir els seus gustos artístics. L’acte es va celebrar a la Sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural de la Beneficència.

La història d'amor i odi de la ciutat de València amb els seus artistes arriba al Teatre Principal en un espectacle pluridisciplinari únic: 'Cantata de València'. Després del gran acolliment del disc homònim, el seu creador, Rafa Xambó, i la directora i dramaturga Patrícia Pardo repassaran la història de la capital del Túria des de l'abraçada i la provocació en la seua estrena i funció única el pròxim 22 de desembre.

Es tracta d'una coproducció de Teatres de la Diputació i Terra a la vista que farà un viatge emocional intens per la història cultural de la ciutat i del país des dels anys 50 fins a l'actualitat amb sis parades: la repressió, l'eufòria, l'amistat i la memòria, els amors impossibles, la degradació i l'esperança.

“Per a Teatres de la Diputació és tot un luxe comptar amb este espectacle, una proposta en la qual Rafa Xambó i Patrícia Pardo han combinat les arts escèniques per a posar en escena el disc de la ‘Cantata de València’ amb un resultat de gran qualitat”, ha assenyalat Glòria Tello, responsable de l'àrea de Teatres de la Diputació de València.

L'obra fusionarà els poemes i cançons del disc amb el teatre, la dansa, projeccions audiovisuals, noves composicions musicals, pintura, muntatge de llums i fins i tot acrobàcies per a crear tota una performance immersiva que podrà gaudir-se en la seua estrena el 22 de desembre a les 20.00 hores.

'Cantata de València' està dirigida a públic adult i està capitanejada per l'escriptor i músic Rafa Xambó i per la directora i dramaturga Patrícia Pardo. La resta de l'equip el componen dos actrius i dos ballarines –Natalia D'Annunzio, Marina Mulet, Paula Romero i Begoña Tena-, un muntatge de llums de Manuel Conde de RadianteLab i Cèsar Amiguet, Artur Heras i Manuela Ballester en les projeccions, Francesc Jarque com a fotògraf, Isabel Manyes amb la música d'escena i Enric Sòria en les lletres de les cançons al costat de Xambó.

Provocació i denúncia, però també amor i esperança

Rafa Xambó, creador de 'Cantata de València', ha explicat que, després de la publicació del llibre i el disc homònims, esta producció de Terra a la vista i Teatres de la Diputació permetrà fer un pas més en l'objectiu de la creació: "provocar reflexió sobre la relació de la cultura i la societat amb la ciutat de València". "Hem treballat durant molt de temps en ella, des de la investigació i selecció de poemes fins a plasmar-ho en un llibre, en cançons i, ara, en un espectacle multidisciplinari amb Patrícia Pardo al capdavant. Estem molt contents amb el resultat perquè crec que hem sabut trobar l'equilibri", ha apuntat Xambó.

Per part seua, Patrícia Pardo ha explicat que "la performance dimensiona eixe cant a València, perquè incloem més poemes i altres expressions artístiques que ens parlen de la relació amb la ciutat, tant per a bé com per a mal. A més, en la creació literària tenen un gran pes les dones, perquè al final és un reflex de la realitat del món de la creació escènica. 'Cantata de València' és un huracà de versos, d'emocions i d'imatges que tenim com a artistes i habitants de la ciutat i del país".

"El que més m'ha agradat d'este procés ha sigut treballar amb Xambó perquè ha sigut tot un aprenentatge, així com comptar amb quatre intèrprets valencianes de primer nivell com són Natalia D'Annunzio, Marina Mulet, Paula Romero i Begoña Tena. També agraïsc especialment el treball d'Eva Zapico com a ajudant de direcció. Crec que estem enfront d'una càpsula escènica que transportarà a l'espectador i espectadora a una emoció d'orgull del que és la creació i cultura valenciana".

Els poemes i narracions que conformen la 'Cantata de València' són de Vicent Andrés Estellés, Maria Beneyto, Fina Cardona, Maria Josep Escrivà, Maria Fullana, Joan Fuster, Isabel García Canet, Marc Granell, Àngels Gregori, Salvador Jàfer, Txema Martínez, Anna Montero, Jaume Pérez Montaner, Josep Piera, Begonya Pozo, Isabel Robles, Carmelina Sánchez-Cutillas, Encarna Sant-Celoni Verger, Enric Sòria, Francesc Viadel, Rafa Xambó i Júlia Zavala.

Així, el dijous 22 de desembre a les 20.00 hores, el Teatre Principal de València estrenarà l'obra, per a la qual ja poden comprar-se les entrades en taquilla i al lloc web, a través de l'adreça https://escalantecentreteatral.servientradas.com/espectaculo/50/cantata-de-valencia.html

El 80% dels residents en municipis de comarques d'interior afectades per la despoblació mostra el seu descontent amb el servei de transport públic que oferixen les diferents administracions. És la principal conclusió de l'estudi sobre hàbits de mobilitat realitzat per la Universitat de València i finançat per la Diputació a la Canal de Navarrés, la Serranía, el Valle de Ayora i el Rincón de Ademuz, que recull al seu torn les propostes dels usuaris per a millorar el servei.

Les enquestes, realitzades a persones de diferents edats que residixen habitualment en estos municipis, almenys 10 mesos a l'any, a través d'entrevistes personals entre novembre i desembre de 2020 i el mateix període de 2021, conclouen que l'ús del vehicle privat, com a conductor o acompanyant, és l'opció preferida en un percentatge altíssim, davant la falta d'opcions de transport públic que suposa un problema greu per als qui necessiten desplaçar-se i no tenen carnet.

Estos usuaris per obligació es queixen principalment de les freqüències dels autocars que arriben als seus municipis, i en menor mesura del preu dels bitllets i la falta d'alternatives. Si l'espectre s'amplia a aquells que usarien el transport públic amb millores en el servei, la demanda principal, al costat de l'increment de freqüències, és la posada en marxa de línies de microbusos que connecten els municipis amb centres de salut, hospitals i zones comercials o d'oci.

Altres propostes amb menor demanda són els taxis rurals a preu raonable i els cotxes de lloguer compartits. En general, les reivindicacions es produïxen en el context de pobles amb una estructura demogràfica envellida, un nivell baix d'equipament públic amb absència de residències per a majors i centres de dia, problemes de connectivitat digital i necessitat de desplaçament per a aquelles persones en edat de treballar o estudiar.

Realitat comarcal

La realitat d'estes comarques d'interior, afectades pel fantasma de la despoblació, és que el vehicle privat s'erigix com el mitjà predominant de transport en més d'un 90% dels casos, en un 76% sent el propi viatger el que conduïx i en el 16% com a acompanyant. El perfil de viatjant és majoritàriament el d’un home d'entre 26 i 50 anys que estudia o treballa, mentre que les que menys es desplacen des d'estos municipis d'interior són les dones majors de 65 anys.

Entre l'escàs percentatge de població que recorre al transport públic al no disposar d'una altra opció per a desplaçar-se, destaquen percentatges com el 93% d'usuaris que no disposa de permís de conduir, el 64% de dones, el 43% de menors de 25 anys i el 43% d'estudiants. Amb estes xifres s'esbossa el perfil de l'usuari de les línies d'autobús que arriben a estos pobles, generalment amb escasses freqüències i utilitzades per a anar a treballar, estudiar, al metge o a realitzar visites.

El recorregut comarcal l'iniciem en la Serranía, on el diputat de Desenvolupament Rural, Ramiro Rivera, va presentar les conclusions dels estudis realitzats en col·laboració amb la Universitat. En una comarca en la qual predomina el sector serveis, com en la resta de zones d'interior amb un pes significatiu del 60% en el mapa d'activitats, l'ús del transport públic és residual, com l'activitat agrícola i industrial que ha anat perdent protagonisme en les últimes dècades.

La Chelvana, la històrica línia d'autocars que ix de València i connecta els pobles serrans, té un 16,3% d'usuaris a la comarca, però només un 5,5% la utilitza amb una certa freqüència. Els principals destins són la capital, Llíria, el nucli urbà, sanitari i de serveis més important en el trajecte cap a la gran ciutat, i el centre comercial El Osito, ubicat a l’Eliana.

En el Rincón de Ademuz, el 99% dels viatgers utilitza el transport privat, mentre que menys del 2% dels enquestats usa l'autocar com a mitjà per a desplaçar-se en el dia a dia. València i Teruel són els principals destins de les veïnes i veïns del Rincón, que també contemplen El Osito com a zona comercial i d'oci.

La Canal de Navarrés presenta alguna alternativa en transport públic, cas de la línia ferroviària, però presenta percentatges molt similars a la Serranía i el Rincón, amb un 90% d'usuaris del transport privat enfront d'un ús residual de l'autocar i la línia de Rodalia de Renfe, entorn del 5% cada servei. Els principals destins són Xàtiva, capital de la veïna comarca de la Costera, i València.

Tampoc canvia molt el panorama al Valle de Ayora-Cofrentes, on el transport privat en vehicle propi o d'algun conegut és clarament majoritari, molt per damunt del 11,4% d'usuaris que usa l'autocar i el 4,3% que opta per Renfe Rodalia. En este cas, Almansa és el destí principal i, en concret, l'hospital d'esta localitat manxega, seguida de València i Requena.

Competències i paper de la Diputació

Els estudis impulsats per la delegació de Polítiques contra la Despoblació de la Diputació i executats per la Universitat parlen de zones on el principal problema no és la desocupació, amb xifres d'atur fins a quatre punts per davall de la mitjana autonòmica, en el cas de la Serranía. Sí en canvi la falta de determinats serveis bàsics que obliguen els residents a desplaçar-se diàriament, i a fer-ho per compte propi davant les escasses alternatives de transport públic.

El problema de la mobilitat rural emergix com una de les principals mesures per a combatre la despoblació i comença a ser tinguda en compte per les administracions. Estos estudis situen la realitat de quatre comarques valencianes d'interior i conviden als responsables estatals, autonòmics i provincials a reflexionar sobre com fer front al problema i que la mobilitat no acabe sent un obstacle insalvable a l'hora de decantar-se per viure en el medi rural.

Malgrat que les competències en transport públic les té la Generalitat, la Diputació de València està disposada a destinar recursos que milloren les freqüències del transport intercomarcal “a través de la col·laboració institucional i les eines oportunes que ens permeten participar en programes autonòmics de diferents àmbits”, explica el diputat de Desenvolupament Rural, Ramiro Rivera.

L'estudi advertix de les “al·lusions difuses” al transport rural en la llei estatal de mobilitat sostenible, on el servei es considera obligatori en municipis de més de 20.000 habitants i s'aposta per la coordinació entre les autonomies per a millorar el transport en l'àmbit rural. En este sentit, la Generalitat Valenciana té en marxa un programa per a optimitzar rutes i estimular el transport a demanda.

La Diputació, per part seua, concedix una línia d'ajudes directes als ajuntaments de municipis en risc de despoblació, que poden utilitzar-se per a inversió o despesa corrent, i finança el transport escolar entre les escoles rurals de diferents municipis. Dins de les competències en matèria d'infraestructures, la institució provincial ha realitzat una forta inversió en les carreteres de la seua xarxa per a millorar la seguretat en els desplaçaments comarcals i intercomarcals.

L'anàlisi sobre la mobilitat rural dut a terme per la Universitat amb el suport de la Diputació proposa als ens públics fixar les prioritats donant resposta a preguntes bàsiques com a qui va dirigit el servei, qui el posa en marxa, qui el finança i com es garantix la seua viabilitat. És el punt de partida perquè l'acció de les administracions públiques contribuïsca a millorar la comunicació dels pobles d'interior i al fet que les dificultats per a desplaçar-se no es convertisquen en un problema per a habitar estes zones.

BDNS Identificador 661416

BOP dimecres, 07 de Decembre de 2022 - Nº 234 (vore anunci)

BOP dimecres, 07 de Desembre de 2022 - BOP 234 (vore anunci)

La Diputació de València ha iniciat les obres per a renovar i millorar el ferm d'un total de tres carreteres pertanyents a les comarques de l’Hoya de Buñol, la Serranía i la Ribera. Es tracta de la CV-425 al seu pas pels termes municipals de Macastre, Yátova i Dos Aguas (Hoya de Buñol); la CV-381 que recorre els municipis de Chiva, Cheste (Hoya de Buñol) i Gestalgar (la Serranía); i la CV-541, en la localitat de Tous (la Ribera Alta).

Els treballs projectats per l’àrea d’Infraestructures que dirigix Rafa García se centren en millorar i reforçar el ferm, dur a terme la neteja de les cunetes i en la instal·lació de noves barreres de seguretat i senyals tant verticals com horitzontals. El que es pretén amb este projecte és incrementar la seguretat del trànsit en les diferents vies objecte d'actuació. El pressupost total de les obres ascendix als 2,1 milions d'euros, i compten amb un termini estimat d'execució de sis mesos.

Per a reforçar els ferms s'emprarà asfalt no convencional i de poca grossària amb l'objectiu de millorar els processos de fabricació i posada en obra, reduint emissions de CO₂i transport, i augmentant al seu torn la seua vida útil.

A més d'esta renovació, en la CV-425 es millorarà l'accés a la urbanització de la font del Mico en Alborache. Per a això, es procedirà a la substitució de l'actual intersecció per una altra semi-giratòria tancada, amb carril central d'espera en sentit Buñol, amb la finalitat de facilitar el gir a l'esquerra per a incorporar-se a la urbanització per qualsevol dels dos camins que donen accés. Així mateix, en sentit Alborache, s'ha disposat un carril d'eixida a la dreta per a resoldre la incorporació a la urbanització des de la carretera.