El turisme de creuers que fa escala en el Port de València és una oportunitat per a diversificar, a través d'experiències i excursions úniques, el turisme dels municipis d'interior de la província. L'Autoritat Portuària de València (APV), la Diputació de València i Visit València estan col·laborant per a acostar a estes localitats les possibilitats que oferix la indústria crucerística per a dinamitzar la seua activitat. Una acció que la Diputació de València i Valenciaport han posat en valor en la Feria Internacional de Turismo FITUR que s'està celebrant estos dies a Madrid.

El director del Servei de Turisme de la corporació provincial, Xavi Pascual, ha explicat que “este tipus d'accions són fonamentals per a configurar una oferta turística que puga arribar a la indústria de creuers, proporcionant als agents i tècnics les eines necessàries per a aconseguir este objectiu”. Per a Xavi Pascual, “l'estratègia traçada entre Diputació, APV i Visit València, pretén incrementar l'oferta turística que tenen els creuers que fan escala a la ciutat de València i, amb això, derivar flux de visitants a altres zones i enclavaments de la província”.

Per a això ja estan treballant en una tercera sessió d'este fòrum formatiu per a primavera, en el qual participaran nous actors per a ampliar l'accés de nous municipis i empreses a l'oferta turística per als creueristes que realitzen escala en el Port de València. En estes dos sessions ja han participat 50 persones, entre les quals es trobaven tècnics municipals i agents de localitats com Gandia, Riba-Roja, Manises, Calles o Buñol, entre altres.

El resultat d'estes dos sessions està començant a donar els seus fruits tant per part de les empreses turístiques com dels municipis i mancomunitats. De fet, en alguns casos ja s'han configurat experiències i excursions noves, que estan sent assessorades per Diputació i Valenciaport, perquè es puguen incorporar a l'oferta del sector de creuers.

L'objectiu amb esta acció és ampliar l'oferta turística que oferix el destí València per al creuerista amb experiències sostenibles en municipis de la província, més enllà de la ciutat de València, i per a treballar per desestacionalizar el turisme de creuers que realitza escala en el Port de València.

El Port de València s'ha consolidat com a destí de navilieres especialitzades, tant en públic familiar que arriba en grans creuers, com aquelles dirigides a un visitant premium que atraca en els seus molls en xicotetes embarcacions de luxe. Per això, s'està ampliant l'oferta d'excursions, afegint alternatives per als amants de l'aire lliure, l'esport i el senderisme a l'àmplia gamma de visites a la ciutat. Experiències úniques, sostenibles, segures, allunyades dels llocs massificats i dissenyades perquè els creueristes les visquen intensament i queden en la seua memòria perquè tornen a visitar una destinació turística que està de moda a nivell mundial.

La Diputació de València ha donat llum verda este divendres a la transferència als ajuntaments de la província dels primers 40 milions d'euros que la corporació aporta enguany al Fons de Cooperació Municipal, el programa per a inversió i despesa corrent en el qual participa al costat de la Generalitat. El ple de gener ha aprovat, dos mesos abans que en l'anterior exercici, la primera entrega d'esta aportació econòmica que arribarà als 266 municipis i les tres entitats locals menors de la província.

El diputat d'Hisenda, Vicent Mascarell, ha justificat la presentació de la moció d'urgència perquè els recursos “arriben com més prompte millor als ajuntaments”, al mateix temps que ha avançat una segona entrega de 20 milions d'euros que té la intenció de portar al ple de febrer. En paraules del president de la institució, Toni Gaspar, “el fet d'haver aprovat el pressupost al novembre ens permet agilitzar els tràmits i dotar als municipis de la liquiditat que necessiten”.

Tots els grups representats en la Diputació han votat a favor de la moció que impulsa el primer pagament de l'aportació provincial al Fons de Cooperació, que completarà el mes vinent l’ingrés als ajuntaments dels 60 milions pressupostats amb una segona entrega de 20 milions d'euros. “La voluntat és que els ajuntaments disposen de tots els recursos que destina la Diputació al Fons abans de finalitzar el primer trimestre de l'any, que va ser el moment en què van començar a arribar els primers pagaments l'any passat”, ha explicat Mascarell, qui no descarta destinar romanents i incrementar la dotació del programa, com va succeir en 2022 amb una històrica aportació de 80 milions d'euros que quadruplicava l'assignació del Consell a la província.

Repartiment comarcal

Per comarques, l'Horta Sud rebrà una mica més de sis milions d'euros; l'Horta Nord i la Ribera Alta superaran els cinc milions a repartir entre els seus municipis; i la Safor disposarà de quatre milions d'euros per a les seues localitats, des de la capital, Gandia, fins al més xicotet dels seus pobles, Castellonet de la Conquesta.

A més, la Vall d'Albaida i el Camp de Túria superen els tres milions d'euros en la primera entrega del Fons de Cooperació per part de la Diputació, mentre que els municipis de la Costera es repartiran 2,1 milions d'euros i els de la Ribera Baixa i el Camp de Morvedre una quantitat pròxima als dos milions. Completen el repartiment comarcal la Serranía, amb 1,4 milions d'euros; la Hoya de Buñol-Chiva, amb 1,2 milions; Requena-Utiel, amb una mica més d'un milió d'euros; la Canal de Navarrés amb 785.000 euros; el Valle de Ayora-Cofrentes amb prop de 600.000 euros; i el Rincón de Ademuz amb 420.000.

Violència de gènere

La sessió plenària de gener en la Diputació va arrancar, com és costum, amb el recordatori del president Gaspar a les víctimes de violència de gènere, un total de 48 durant l'any passat i quatre en les poques setmanes que portem de 2023. Gaspar va arremetre contra la covardia dels assassins d'estes dones i va reflexionar sobre una dada alarmant: quasi la mitat de les víctimes havia denunciat.

La violència masclista també ha protagonitzat les primeres mocions sobre les quals s'ha debatut en el ple, presentades per Compromís i el Grup Popular. En la primera d'elles, aprovada per unanimitat, la diputada Dolors Gimeno ha demanat “més finançament i formació del personal dels jutjats” per a fer front a la xacra de la violència masclista i atendre les dones víctimes. Gimeno s'ha mostrat contrària a allunyar els recursos judicials a estes dones i ha defensat que l'especialització que promou la Generalitat “no ha d'estar renyida amb els recursos i la proximitat”.

Per part seua, el diputat Ximo Segarra ha defensat la proposta del PP en contra de la distribució territorial dels jutjats especialitzats en violència de gènere plantejada per la Conselleria, considerant que “no hi ha inversió més important i que estiga més justificada que destinar tots els recursos necessaris a mantindre estos òrgans en els municipis i acostar-los a les víctimes”. La portaveu de Ciudadanos, Rocío Gil, ha recolzat les dos iniciatives, encara que la del Grup Popular no ha tirat finalment avant.

La diputada d'Igualtat, Eli García, ha assegurat en la seua intervenció que “l'agrupació de partits judicials no comporta la supressió de jutjats de violència de gènere, sinó la creació de jutjats especialitzats que permeten abordar estos casos de manera exclusiva i no en òrgans mixtos on es dirimixen tot tipus de casos”. En opinió de la responsable provincial d'Igualtat, “les víctimes poden presentar les seues denúncies en les comissàries i dependències habilitades en els seus municipis, però no podem renunciar a l'especialització per evitar desplaçaments d'uns pocs quilòmetres quan es tracta de donar la millor resposta davant la xacra masclista”.

Sessió extraordinària

Després del ple de gener, que va començar amb el comiat del diputat Joan Sanchis, qui va agrair a les diputades i diputats el tracte rebut i va desitjar sort a la seua successora per la Vall ens Uneix, Natalia Enguix, ha tingut lloc una sessió extraordinària, convocada a petició del Grup Popular, en la qual s'ha abordat la creació d'una Comissió Informativa No Permanent per a l'estudi dels contractes realitzats amb tercers per l'extingida Divalterra, referent a assessorament jurídic, prevenció de riscos penals i transparència.

La comissió informativa sol·licitada pel PP per a “buscar la veritat sobre les contractacions de José Luis Vera en el marc d'una possible trama corrupta” ha sigut desestimada pel ple provincial. En este sentit, el president Gaspar ha recordat que la Diputació ha entregat la relació de contractes del període en què Vera va ser responsable dels serveis jurídics de Divalterra, tant als diputats i diputades provincials com, sobretot, a Antifrau, que és qui determina qualsevol actuació delictiva.

En este sentit, Gaspar ha puntualitzat que d'un total de quasi un centenar de contractes entre 2015 i l'extinció de Divalterra, “Vera va realitzar l'informe de necessitat en 18 d'eixos contractes i només va participar en tres taules de contractació; en la resta de contractes no va intervindre. Tota esta informació la tenen tant Antifrau com la UCO, que es va emportar els ordinadors”.

“Esta Diputació recull tot el que diu Antifrau. No m'agrada la política espectacle, que és el que busca esta comissió. Sí a l'Estat de Dret, sí a la presumpció d'innocència i sí al fet que el responsable d'un delicte pague per això. Rotundament no a la política espectacle”, ha conclòs el màxim responsable provincial.

Expt:12/21/CSI

La Central de Compres de la Diputació de València posa a la disposició dels organismes adherits la possibilitat de contractació del servei de telefonia fixa, telefonia mòbil, accés a internet de banda ampla i transmissió de dades, serveis de tecnologies de la informació per a la Diputació de València i entitats locals adherides a la Central de Compres.

Aquest acord marc consta de 2 lots.

Lot 1: Comunicacions mòbils i de veu.

Lot 2: Servei d'accés a Internet.

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), pertanyent a l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, ha sigut un dels museu més visitat de la ciutat de València durant el 2022. Amb 469.865 usuaris totals que el MuVIM va tindre l'any passat no només li permeten recuperar el ceptre dels museus de la ciutat, sinó superar els seus anteriors registres anuals de visitants, a pesar que es partia d'una situació anòmala i difícil. “El 2020 va ser un any complicat, amb el tancament del museu a causa del confinament general i unes restriccions de visitants que es van mantindre pràcticament durant tot el 2021”, afirma Rafael Company, director del museu.

Tot i això, les xifres del 2021 (152.289 visitants) van ser “molt bones, malgrat les fortes restriccions marcades pel context pandèmic; restriccions que afectaven el nombre de visitants que podien accedir a les exposicions”, matisa Company. Aqueixes restriccions van afectar fins i tot els primers mesos del 2022, encara que de manera més laxa, la qual cosa encara posa més en valor les xifres aconseguides al llarg de l’any.

El centre de la Diputació de València ha crescut, en un sol any, més del 200% en nombre de visitants. Per a Glòria Tello, diputada del MuVIM, aqueixes xifres són significatives per dos raons. “En primer lloc, perquè no sabíem fins a quin punt la pandèmia i els seus efectes havien canviat els hàbits culturals dels valencians i valencianes. I, en segon lloc, perquè el MuVIM va optar este 2022 per realitzar exposicions temporals audaces i atrevides, com les que giraven al voltant del franquisme. En tots dos casos, el museu ha eixit reforçat, la qual cosa demostra que, després de la pandèmia, continua existint una clara sintonia entre el museu i la societat a la qual servix. I això és, sens dubte, fruit del treball que s'ha fet durant estos últims anys pels professionals del centre, amb l'empara i el suport de l'àrea de Cultura de la Diputació de València”.

Unes apostes arriscades que han donat els seus fruits

“El que més ens satisfà”, continua dient el director del centre, “és que les xifres de visitants venen a recolzar les apostes expositives que el MuVIM va fer l’any passat, que eren com a mínim arriscades”. Perquè les exposicions més visitades han sigut les que el centre va dedicar a revisitar i reflexionar sobre el passat franquista del país, “una part del nostre passat que se sol passar per alt fins i tot en els programes docents dels estudis de secundària. I els números demostren que la ciutadania tenia un viu interés per conéixer millor aquella època particularment infausta de la nostra historia”, conclou Company.

Perquè, efectivament, l'exposició més vista en 2022 ha sigut precisament ‘XXV Anys de Pau? El llavat d’imatge del franquisme en 1964’, amb un total de 77.615 visitants. Una exposició de gran format que es va complementar amb la dedicada a glossar la labor realitzada en l'exili per l'editorial Rode Ibèric, una mostra —‘Ruedo Ibérico. Un exili intel·lectual en temps del franquisme’— organitzada conjuntament amb la Fundació Antonio Pérez de la Diputació de Conca.

Per la seua banda, l'exposició complementària ‘Elena Francis. Franquisme i subordinació de la dona’, que es va poder visitar des del mes de juliol a la fi de novembre, ha sigut vista per 46.414 persones. La mostra ‘Disseny i Salut’, emmarcada dins del programa d'activitats de València Capital del Disseny 2022, ha sigut visitada ja per 12.515 persones durant 2022, a pesar que es va inaugurar a principis de novembre i encara es pot visitar.

Les exposicions permanents

També les visites a les exposicions permanents del museu (L’Aventura del Pensament, la maqueta de la València del XVIII realitzada en 3D segons el plànol del Pare Tosca i la Torre Medieval), han batut els anteriors rècords del museu, sumant 123.130 visitants als 332.409 que van veure les 24 exposicions temporals que el museu va enllestir tot al llarg del passat any. Xifres que es complementen amb el nombre d'assistents a les diferents activitats realitzades en el centre, des de visites guiades a les exposicions fins a concerts, passant per conferències, tallers didàctics i altres activitats especials.

L'Horta rebrà 11.156.095 euros de la Diputació de València en la primera entrega del Fons de Cooperació Municipal que la institució provincial realitzarà als ajuntaments en el marc d'este pla conjunt amb la Generalitat. La partida forma part dels 60 milions d'euros pressupostats inicialment en els comptes de 2023 per a un fons que pot destinar-se a inversió o despesa corrent, dels quals es transferiran ara 40 i altres 20 el mes vinent.

El primer lliurament del fons provincial concedix a l'Horta Nord 5.054.173 euros dels 40 milions que es repartixen els 266 municipis de la província i les tres entitats locals menors. En funció de la població i amb criteris correctors en favor dels ajuntaments amb menys recursos, el repartiment a la comarca deixarà 601.789 euros a Paterna, que supera els 71.000 habitants; 412.784 a Burjassot, amb un cens de prop de 39.000 persones; i més de 300.000 a Alboraia, Montcada i Puçol. Entre els menys poblats, Emperador i els seus 700 habitants rebran 73.000 euros.

L'Horta Sud compta amb una assignació global de 6.101.922 euros, dels quals 650.000 arribaran a Torrent i els seus 84.000 habitants, i 442.000 a Mislata, el cens del qual supera les 44.000 persones. Quant als menys poblats, Llocnou de la Corona, amb 124 habitants, comptarà amb 53.166 euros. A més, fins a nou municipis de la comarca, Alaquàs, Aldaia, Catarroja, Xirivella, Paiporta, Manises, Picassent, Quart de Poblet i Alfafar, superen els 300.000 euros.

La Diputació de València va donar llum verda en el ple de gener a la transferència als ajuntaments de la província dels primers 40 milions d'euros que la corporació aporta enguany al Fons de Cooperació Municipal, avançant dos mesos el pagament d'estes ajudes que els consistoris van començar a rebre a la fi de març en l'anterior exercici. Amb 60 milions pressupostats en els seus comptes de 2023, la Diputació triplica l'aportació que realitzarà el Consell a la província en el Fons de Cooperació Municipal.

Agilitzar els tràmits

El diputat d'Hisenda, Vicent Mascarell, ha explicat que la intenció de la corporació és que els recursos “arriben com més prompte millor als ajuntaments”, al mateix temps que ha avançat un segon lliurament de 20 milions d'euros que té la intenció de portar al ple de febrer. En paraules del president de la institució, Toni Gaspar, “el fet d'haver aprovat el pressupost al novembre ens permet agilitzar els tràmits i dotar als municipis de la liquiditat que necessiten”.

Tots els grups representats en la Diputació van votar a favor de la moció que impulsa el primer pagament de l'aportació provincial al Fons de Cooperació. “La voluntat és que els ajuntaments disposen de tots els recursos que destina la Diputació al Fons abans de finalitzar el primer trimestre de l'any, que va ser el moment en què van començar a arribar els primers pagaments l'any passat”, ha explicat Mascarell, qui no descarta destinar romanents i incrementar la dotació del programa, com va succeir en 2022 amb una històrica aportació de 80 milions d'euros que quadruplicava l'assignació del Consell a la província.

La Diputació de València, a través de València Turisme, participa un any més en Madrid Fusión 2023, que se celebra entre el 23 i el 25 de gener en el pavelló 14 d’Ifema (Madrid). El diputat de Turisme, Jordi Mayor, i el director de València Turisme, Xavi Pascual, han visitat este dilluns el certamen, que se celebra just després de Fitur.

La Diputació compta amb un espai expositiu en l'estand de Turisme Comunitat Valenciana - l'Exquisit Mediterrani -, en el qual promocionarà les experiències de turisme gastronòmic de la província i la nova guia ‘Enoturisme a València’, presentada la setmana passada en Fitur 2023, durant tot el certamen.

A més, en l'espai de demostracions gastronòmiques l'Exquisit Mediterrani s'han programat diferents accions gastronòmiques amb destinacions i empreses de la província com Gandia, Cullera (arrossos amb el Club de Producte Artesans de l'Arròs), Delicious València (Visit València), Buñol (tast de vins) i Sueca (Concurs Internacional de Paella).

Les marques Visit Cullera i Visit València compten també amb un espai expositiu i programació pròpia en l'estand de Saborea España.

La comarca de la Safor rebrà 4.014.164 euros de la Diputació de València en la primera entrega del Fons de Cooperació Municipal que la institució provincial realitzarà als ajuntaments en el marc d'este pla conjunt amb la Generalitat. La partida forma part dels 60 milions d'euros pressupostats inicialment en els comptes de 2023 per a un fons que pot destinar-se a inversió o despesa corrent, dels quals es transferiran ara 40 i altres 20 el mes vinent.

El primer lliurament del fons provincial concedix a la Safor el 10% dels 40 milions pressupostats per als 266 municipis de la província i les tres entitats locals menors. En funció de la població i amb criteris correctors en favor dels ajuntaments amb menys recursos, el repartiment a la comarca deixarà 616.000 euros a Gandia, que frega els 76.000 habitants, i 340.000 a Oliva, amb un cens d'una mica més de 25.000 persones, enfront dels 54.000 de Castellonet de la Conquesta, que segons l'INE comptava en 2021 amb 139 habitants.

Tavernes de la Valldigna és el tercer municipi amb una major dotació –una mica més de 270.000 euros– mentre que Xeraco, Vilallonga, Bellreguard, La Font d'en Carròs, Simat de la Valldigna, Daimús, Miramar, Piles, El Real de Gandia, Almoines i Xeresa superen els 100.000 euros. La resta, fins als 31 pobles de la comarca, compten amb una assignació entre els 54.000 euros de Castellonet de la Conquesta i els 98.000 de Beniarjó.

La Diputació de València va donar llum verda en el ple de gener a la transferència als ajuntaments de la província dels primers 40 milions d'euros que la corporació aporta enguany al Fons de Cooperació Municipal, avançant dos mesos el pagament d'estes ajudes que els consistoris van començar a rebre a la fi de març en l'anterior exercici. Amb 60 milions pressupostats en els seus comptes de 2023, la Diputació triplica l'aportació que realitzarà el Consell a la província en el Fons de Cooperació Municipal.

Agilitzar els tràmits

El diputat d'Hisenda, Vicent Mascarell, ha explicat que la intenció de la corporació és que els recursos “arriben com més prompte millor als ajuntaments”, al mateix temps que ha avançat un segon lliurament de 20 milions d'euros que té la intenció de portar al ple de febrer. En paraules del president de la institució, Toni Gaspar, “el fet d'haver aprovat el pressupost al novembre ens permet agilitzar els tràmits i dotar als municipis de la liquiditat que necessiten”.

Tots els grups representats en la Diputació van votar a favor de la moció que impulsa el primer pagament de l'aportació provincial al Fons de Cooperació. “La voluntat és que els ajuntaments disposen de tots els recursos que destina la Diputació al Fons abans de finalitzar el primer trimestre de l'any, que va ser el moment en què van començar a arribar els primers pagaments l'any passat”, ha explicat Mascarell, qui no descarta destinar romanents i incrementar la dotació del programa, com va succeir en 2022 amb una històrica aportació de 80 milions d'euros que quadruplicava l'assignació del Consell a la província.

La comarca del Camp de Morvedre rebrà 2.001.997 euros de la Diputació de València en la primera entrega del Fons de Cooperació Municipal que la institució provincial realitzarà als ajuntaments en el marc d'este pla conjunt amb la Generalitat. La partida forma part dels 60 milions d'euros pressupostats inicialment en els comptes de 2023 per a un fons que pot destinar-se a inversió o despesa corrent, dels quals es transferiran ara 40 i altres 20 el mes vinent.

En funció de la població i amb criteris correctors en favor dels ajuntaments amb menys recursos, el repartiment a la comarca deixarà 588.000 euros a Sagunt, que supera els 67.000 habitants, i més de 100.000 en localitats com Canet d'en Berenguer (172.000), Faura (130.000), Gilet (132.000) i Benifairó de les Valls (110.000).

El municipi menys poblat del Camp de Morvedre és Segart, que té assignats 55.000 euros, mentre que la resta dels ajuntaments de la comarca disposaran de quantitats que oscil·len entre els 64.000 euros d'Algar de Palància, amb 500 habitants, i els 96.000 de Quartell, amb un cens que supera les 1.600 persones.

La Diputació de València va donar llum verda en el ple de gener a la transferència als ajuntaments de la província dels primers 40 milions d'euros que la corporació aporta enguany al Fons de Cooperació Municipal, avançant dos mesos el pagament d'estes ajudes que els consistoris van començar a rebre a la fi de març en l'anterior exercici. Amb 60 milions pressupostats en els seus comptes de 2023, la Diputació triplica l'aportació que realitzarà el Consell a la província en el Fons de Cooperació Municipal.

Agilitzar els tràmits

El diputat d'Hisenda, Vicent Mascarell, ha explicat que la intenció de la corporació és que els recursos “arriben com més prompte millor als ajuntaments”, al mateix temps que ha avançat un segon lliurament de 20 milions d'euros que té la intenció de portar al ple de febrer. En paraules del president de la institució, Toni Gaspar, “el fet d'haver aprovat el pressupost al novembre ens permet agilitzar els tràmits i dotar als municipis de la liquiditat que necessiten”.

Tots els grups representats en la Diputació van votar a favor de la moció que impulsa el primer pagament de l'aportació provincial al Fons de Cooperació. “La voluntat és que els ajuntaments disposen de tots els recursos que destina la Diputació al Fons abans de finalitzar el primer trimestre de l'any, que va ser el moment en què van començar a arribar els primers pagaments l'any passat”, ha explicat Mascarell, qui no descarta destinar romanents i incrementar la dotació del programa, com va succeir en 2022 amb una històrica aportació de 80 milions d'euros que quadruplicava l'assignació del Consell a la província.

El BOP núm. 13, de 19 de gener de 2023, publica el decret d'aprovació de les justificacions de la subvenció de L'ETNO-Museu Valebcià d'Etnologia a museus i col·leccions etnogràfiques 2022: Activitats.

El BOP núm. 13, de 19 de gerner de 2023, publica el decret d'aprovació de les justificacions de la subvenció de L'ETNO-Museu Valencià d'Etnologia a entitats locals per a museus i col·leccions etnogràfiques 2022: Activitats.