El Consorci de Bombers de València ha assumit de manera efectiva el traspàs del personal de les brigades de la Diputació. Des de hui la plantilla subrogada, que ascendix a 432 places, forma part del Consorci de Bombers, "que amb un total de 1.200 treballadors i treballadores reforçaran la prevenció i l'extinció d'incendis de la interfície urbanoforestal", ha subratllat la presidenta del Consorci i vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó.

Amigó també ha explicat que "es tracta d'una gran innovació, un model a seguir que proposem en centralitzar la prevenció i l'extinció". El Consorci de Bombers de València es convertix d'esta manera en pioner en sumar la prevenció i l'extinció amb personal especialitzat en la seua plantilla, convertint-se –a més– en un dels més grans d’España.

La important tasca de reforç que suposarà l'increment de personal en matèria de prevenció per part de les brigades "comportarà també un acoblament de manera ordenada, amb una reorganització a mitjan termini per optimitzar els recursos, augmentar la capacitat del servei                    i enfortir els procediments", ha incidit Maria Josep Amigó.

Cal recordar que les competències dels bombers i les bomberes estan establertes per llei i l'accés a la categoria de bomber també està reglat mitjançant una oposició, per tant, la inclusió de les brigades al Consorci deu respectar escrupolosament el que marca la legislació vigent.

"Tenim un full de ruta clar per a redimensionar el Consorci de Bombers, que comença per una planificació organitzativa i administrativa que implique el millor futur i servei a la ciutadania", ha assegurat la presidenta del Consorci i vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó.

Este traspàs de treballadors de l'antiga Divalterra suposa l'últim pas previ al tancament definitiu de l'empresa pública iniciat l'any passat. A l’efecte, s’ha treballat per a realitzar un traspàs ordenat de personal i competències amb un doble objectiu: que els serveis de les Brigades continuen oferint-se des de la Diputació i el Consorci de Bombers, i que treballadors i treballadors mantinguen els seus llocs de treball en les mateixes condicions després de la subrogació dels seus contractes.

En este sentit i després de la celebració de la convocatòria de la taula de negociació en el Consorci de Bombers, la majoria de la plantilla de les brigades s'integra dins del Consorci, excepte vora un centenar de persones que van decidir acollir-se a baixes de manera voluntària.

L'àrea de Cultura de la Diputació de València continua apostant per la revalorització i difusió de la música valenciana amb el programa Música en construcció. El nou concert del cicle tindrà lloc dissabte, 5 de febrer, a les 18 h., a la Sala Alfons el Magnànim del Centre Museístic La Beneficència.

“Amb la interpretació i divulgació de peces singulars de compositors valencians per joves intèrprets, revitalitzem el patrimoni musical valencià i tractem d’apropar-lo al gran públic”, ha tingut ocasió de comentar el diputat de Cultura i promotor del programa, Xavier Rius. 

Per la seua banda, Jerahy Garcia, el programador i coordinador artístic de Música en construcció, afirma que “malgrat que la música és un dels elements més rics del nostre patrimoni, encara necessita d'accions com les que presentem que la connecten amb l'actualitat. Està a les nostres mans reviure la memòria de la nostra herència musical incloent-la als circuits del repertori clàssic”.

El concert anirà a càrrec de l'Orquestra de les Saturnals, una agrupació de recent creació integrada per joves músics titulats valencians. La seua missió, segons el seu director Mario Torres Mas, és la “d’oferir al públic la interpretació de les grans obres del repertori al llarg de la història de la música, amb el màxim nivell d'exigència”, sense oblidar “tot aquell repertori musical, especialment valencià, que durant els segles XX i XXI no ha gaudit de la interpretació que es mereix”.

En concret, el recital portarà per títol Música d’entreguerres i podran escoltar-se, entre altres obres, els Quatre preludis per a orquestra de cambra de Manuel Palau (1932) i el Nocturn per a orquestra de corda de Luis Sánchez (1933), totes dues impulsades durant els anys de la II República i on convergixen els corrents compositius i estètics de l'Europa del moment amb els trets musicals valencians. El concert s'intercalarà amb explicacions divulgatives de les obres, els seus compositors i el context en què es van compondre per part dels mateixos músics.

D'esta manera, el concert materialitza molts dels objectius de Música en construcció, perquè a més de vetlar per la salvaguarda del repertori valencià i el seu accés universal, s'ha comptat per a la seua recuperació i interpretació amb joves promeses que tracten d'obrir-se camí en el sector musical.

L'entrada al concert és gratuïta fins a completar aforament. La recollida d'entrades serà a partir del dimarts anterior al concert al vestíbul de La Beneficència (de 10 a 20 hores), o a través de la web: http://www.labeneficencia.es/

La Diputació de València, a través de la seua marca València Turisme, va presentar ahir en la Feria Internacional del Turismo FITUR 2022 el programa ‘Fem poble’, una iniciativa turística que es durà a terme en 50 municipis i 4 mancomunitats de territoris en risc extrem de despoblació.

L'objectiu d'este pla és la creació de productes turístics que dinamitzen les economies d'estos municipis, així com la col·laboració i suport tècnic perquè els propis ajuntaments puguen dissenyar de manera autònoma les seues iniciatives amb el suport de la Diputació.

Així ho va anunciar el president Toni Gaspar durant la celebració del dia de la província de València en FITUR 2022, on va incidir en que “el treball coordinat que s'ha fet durant el temps de pandèmia permet afrontar el període de recuperació amb fortalesa i garanties, gràcies a la col·laboració amb altres institucions i empreses del sector privat”.

En eixe sentit, el diputat de Turisme, Jordi Mayor, va incidir en el concepte de “vacuna emocional” que suposa la recuperació gradual del turisme després de l'esclat de la crisi sanitària, i va vaticinar que “este any 2022 pot ser el definitiu per a recuperar les xifres de visitants que teníem abans de l'aparició de la COVID, una cosa que als grans municipis turístics ja va estar a punt d'ocórrer en 2021, quan encara hi havia moltes restriccions; el que dona una idea del potencial turístic de la província de València”.

Toni Gaspar i Jordi Mayor van coincidir a afirmar que la fira internacional és “una magnífica oportunitat, no sols per a mostrar els atractius turístics del nostre territori, sinó també com escenari ideal per a mantindre reunions de treball amb els municipis, que servixen per a afermar els projectes existents i dissenyar noves vies d'acció conjuntes, com el programa Fem poble”.

Art urbà junt amb la Fundación Valencia CF

Toni Gaspar va presentar també, amb el director general de la Fundación Valencia CF, Teo Swe Wei, la Ruta d'art urbà València CF, que contempla la “creació d'un museu viu i a l'aire lliure” exhibint grans murals artístics dels jugadors del València CF als pobles on van nàixer, van créixer o els van veure fer els seus primers passos en el món de la pilota”.

L'elaboració d'estos murals de gran format serà a càrrec d'artistes especialitzats en “street art”, i estaran dedicats als rostres dels jugadors més importants de la història del club de Mestalla.

Reunions amb representants municipals

Durant la primera jornada de la Fira, el president de la Diputació i el diputat de Turisme van mantindre diferents reunions de treball amb alcaldes, alcaldesses, regidors i tècnics de turisme dels municipis representats sota el paraigua de València Turisme, la marca de la institució provincial.

Durant estes trobades, a més d'analitzar les claus de la campanya turística per a enguany, es van analitzar possibles vies de col·laboració conjuntes, especialment a través del Fons de Cooperació per a municipis turístics: un pla que distribuirà vora dos milions d'euros entre els 101 municipis valencians catalogats com a turístics, en el marc del Fons de Cooperació Municipal en el qual participa la Generalitat junt amb les diputacions de València i Castelló.

Així, president i diputat es van reunir amb representants de Gandia, Cullera, Sagunt, Canet d'en Berenguer, Oliva, Tavernes de la Valldigna, Bunyol i Riba-roja de Túria.

Col·laboració amb Visit València i Spain Oficina de congressos

L'estratègia turística de la Diputació passa també per la col·laboració amb altres administracions com l'Ajuntament de València. En eixe sentit, Toni Gaspar i Jordi Mayor van mantindre una trobada amb el regidor Emiliano García, i el director i el Cap de Promoció de la fundació Visit València.

Sobre la taula, assumptes com la col·laboració de la Diputació en esdeveniments com la gala dels Goya, els Gay games o el congrés Aviadev; després de l'èxit d'altres cites en les quals s'ha treballat de manera conjunta, com la recent celebració de la gal·la Michelín.

Turisme de negocis

La Feria Internacional de Turismo també ha sigut escenari per a avançar en la integració de la Diputació de València i l'Ajuntament de Cullera en Spain Convention Bureau (SCB), una xarxa d'entitats locals que oferix espais i serveis per a la celebració de congressos, reunions i trobades professionals; el que es coneix com a turisme MICE.

Durant esta trobada, el president Gaspar i el diputat de Turisme es van reunir en l'estand de València Turisme amb Augusto Hidalgo, president del SCB i alcalde de Las Palmas de Gran Canaria; Marta Morán, tècnic SCB; Debora Marí, regidora de Turisme de Cullera; i Camille Poret, gerent de Turisme Cullera.

El Consell Jurídic Consultiu de la Comunitat Valenciana ha emés un dictamen en el qual conclou que, en cas que les previsions recollides al nou Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Túria (PORN) que va entrar en vigor el mes d'agost passat resultaren incompatibles amb l'execució de la Variant Sud de Pedralba, la Diputació de València haurà de desistir del projecte. I és que, segons determina l'òrgan consultiu, malgrat que l'obra compta amb una Declaració d'Impacte Ambiental (DIA) favorable i vigent fins octubre de 2022, esta es va resoldre atenent a una legalitat ambiental que no és l'actual, i per tant no seria vàlida. D'esta manera, s’aclarix el dubte sobre si allò previst al PORN afectava o no a la carretera de Pedralba.

No obstant això, el CJCCV deixa la responsabilitat de la decisió en la Conselleria d'Agricultura i Transició Ecològica, que serà qui haja de confirmar de manera definitiva si el projecte és conforme o no amb el contingut del citat PORN.

En este sentit, el president de la Diputació, Toni Gaspar, ja va sol·licitar el mes d'octubre passat un informe al departament dirigit per la consellera Mireia Mollà aclarint esta qüestió. No obstant això, a hores d’ara la corporació no ha rebut cap resposta, la qual cosa crida l'atenció del propi òrgan consultiu de la Generalitat, que reclama l'emissió d'este informe. Prèviament a eixa sol·licitud, la Diputació ha requerit fins a tres ocasions informes per a saber si podia seguir avant o no amb l'execució de la variant, totes elles sense resposta.

La institució provincial, que sempre ha tingut voluntat de dur a terme el projecte per a resoldre un problema de seguretat a Pedralba, ha volgut en tot moment assegurar-se que l'actuació complia amb la legalitat vigent, i per això ha mantingut la cautela davant l'absència de l'informe favorable reclamat insistentment a la Conselleria, després del dictamen del CJCCV d'abril de 2021, que va confirmar la legalitat de l'obra i va instar a esperar a l'aprovació del nou PORN per a aclarir uns termes que no deixa clars el document.

La falta de concreció sobre este tema es derivava que l'actual PORN no disposa de cap disposició transitòria ni fa cap referència en el seu articulat a la situació que es produix amb les Declaracions d'Impacte Ambiental emeses amb anterioritat a la seua entrada en vigor, com era el cas de la DIA corresponent a la Variant Sud de Pedralba. Amb la nova resolució del CJCCV, que lamenta l'absència d'un règim transitori en el document elaborat per la Conselleria, queda clar que caldrà tindre en compte la nova legislació mediambiental.

Antecedents

El projecte de la nova carretera de Pedralba, que té l'objectiu de desviar els 3.000 vehicles diaris que travessen el municipi i donar resposta a una reivindicació històrica de les veïnes i veïns de la localitat, es va aprovar en el ple provincial al novembre de 2014. En 2016 es va haver de suspendre cautelarment durant tres anys en espera del nou PORN del Túria.

Una vegada alçada la suspensió, en 2019 la Diputació va reprendre el procés després d'informar la Conselleria, que va estendre la vigència de la DIA del projecte fins a octubre de 2022.

El mes d'octubre passat, després del dictamen del CJCCV d'abril de 2021 i l'aprovació definitiva del PORN a l'agost, el president Toni Gaspar va sol·licitar a la Consellera de Medi Ambient que confirmara si la Declaració d'Impacte Ambiental de la Variant Sud de Pedralba continua vigent després de l'aprovació del nou PORN del Túria, una petició sense resposta a hores d'ara.

El BOP núm 14, de 21 de gener, publica l'aprovació de les justificaciones de la convocatòria de subvencionis València és Música-Agrupacions Musicals 2021, destinades a les activitats i adquisició d'instruments de les agrupacions musicals.

La Diputació de València ha decidit prorrogar fins al 27 de febrer l'exposició Arqueologia d'una icona. El Guerrer de Moixent en el temps, que commemora els 90 anys de la troballa d'esta peça, que data del segle IV a. de C., en la Bastida de les Alcusses de Moixent.

El Guerrer de Moixent tornava així el mes d'octubre passat a la Diputació de València, que va ser la seua casa durant més de 30 anys abans d'instal·lar-se en la Beneficència, actual seu del Museu de Prehistòria de la corporació provincial.

Des d’aleshores, més de 5.000 persones han visitat la mostra, que s'exhibix a la Sala de Respecte del Palau dels Scala, en la plaça de Manises de València, els caps de setmana i festius, de 10 a 14 i de 16 a 19 hores.

A més, desenes de col·legis de tota la província han concertat visites a la mostra, de manera que el professorat ha pogut explicar als escolars la rellevància històrica i cultural de la troballa, aprofitant un disseny museogràfic modern basat en la interacció i els elements audiovisuals.

Arqueologia d'una icona. El Guerrer de Moixent en el temps està organitzada pel Museu de Prehistòria i l'Oficina Tècnica de Restauració del Patrimoni (OFITEC) de la institució provincial; i segons el president de la Diputació, Toni Gaspar, “mostra la transcendència de la troballa d'este guerrer a cavall, xicotet en grandària però enorme en valor històric i simbolisme, com demostra l'ús que de la imatge han fet i continuen fent institucions públiques i privades de qualsevol àmbit”.

El Guerrer de Moixent va ser desenterrat per Vicente Espí durant les excavacions que s'estaven duent a terme en 1931 per personal del Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació de València.

Quatre mòduls interactius

El comissari de la mostra i director del projecte arqueològic de la Bastida, Jaime Vives-Ferrándiz, explica que el viatge en el temps al costat del Guerrer de Moixent conté quatre mòduls interactius pensats per a alumnes de Primària, ESO i Batxillerat i públic familiar, que ajuden a entendre la rellevància del personatge en les elits d'una cultura contemporània de grecs, etruscos, púnics i romans, però amb una organització social, ritus, creences i manifestacions artístiques pròpies que s'evidencien en les troballes de la Bastida de les Alcusses.

El primer dels mòduls presenta la Bastida de les Alcusses de Moixent com la nova Pompeia. Una maqueta de l'antiga ciutat ibèrica situa als visitants sobre la superfície del poblat, on hauran d’assenyalar el punt exacte en el qual es van trobar diferents objectes arqueològics seguint les pistes que ajuden a descobrir la informació sobre els habitants i la seua forma de vida. El Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació porta quasi cent anys treballant en les excavacions del jaciment, que des de finals de segle es va convertir en un espai visitable hui en procés d'ampliació per a millorar l'experiència històrica i divulgativa.

El segon mòdul explica els elements emprats per a convertir el guerrer a cavall en una representació icònica, i ho fa a través d'un puzle imantat que han de muntar els assistents. El protagonisme del Guerrer es manté en el següent mòdul interactiu, que proposa calcar en un banc retro- il·luminat les diferents armes utilitzades pels guerrers ibèrics en cada període. El recorregut finalitza amb una última interacció que planteja al públic reflexionar sobre el que ha vist i depositar en una bústia la seua percepció sobre el Guerrer.

La mostra està composta per 44 peces, incloent materials arqueològics, documents i objectes contemporanis particulars, i compta amb un reforç audiovisual per a un format interactiu. Entre el contingut, destaca la rèplica de Pinazo de la Dama d’Elx, en escaiola pintada, i el diari d'excavació de la Bastida amb la carta remesa pel responsable dels treballs en el moment de la troballa del Guerrer de Moixent que, armat amb falcata a la mà destra, escut redó en l'extremitat esquerra i protegit amb un casc coronat per un gran plomatge, és el principal reclam de l'exposició.

El llegat iber i la Diputació

Més enllà de la bellesa i el valor artístic de l'escultura, el Guerrer de Moixent ens acosta a la història dels assentaments ibers a la província, que actualment podem visitar en municipis com Moixent, Olocau, Llíria, Caudete de las Fuentes, Moncada, Gátova, Aras de los Olmos, Sagunt, Camporrobles i Villar del Arzobispo. La ruta dels ibers és fruit del treball de recuperació i conservació que realitza la Diputació, a través de l'àrea de Cultura i el Museu de Prehistòria, en col·laboració amb els ajuntaments d'estos municipis en l'organització de rutes senderistes, visites guiades i tallers didàctics, entre altres activitats que inclouen la gastronomia.

L'exposició aborda tots els detalls que envolten la figura del Guerrer, que va poder formar part de la coronació d'un símbol personal o familiar o potser va ser esculpit per a transmetre els valors de l'ús de les armes en la intimitat de la casa, en este cas de la Bastida de les Alcusses, un dels jaciments de la xarxa ibera que custòdia i conserva la Diputació de València.

La Bastida de les Alcusses va ser un important assentament fortificat del segle IV a. C. que controlava les comunicacions i els recursos econòmics en l'actual comarca de la Costera. Les excavacions dels tècnics del Servei d'Investigació Prehistòrica han proporcionat dades per a entendre com era la societat que habitava esta zona, amb la jerarquia dels seus habitants, el cultiu de la terra i el comerç amb recursos agraris, metalls i teixits, innovacions tecnològiques com la plantació d'arbres fruiters i el desenvolupament del treball del ferro, l'elevada consideració de les dones com a transmissores del poder familiar i l'ús de les armes, reservat a una minoria qualificada de la qual forma part el Guerrer. 

Les activitats nadalenques organitzades per la Diputació de València tant en la seua seu central com en la pròpia plaça de Manises durant el mes de desembre passat i la primera setmana de gener van tindre un gran acolliment per part de la ciutadania. Un total de 30.000 persones van poder gaudir de l'àmplia varietat d'atractius que abastaven des del pesebre compost per peces de ceràmica, fins a una Plaça de Nadal replet d'espectacles dirigits als xiquets, amb especial esment a l'Oficina Real que va servir per a depositar les cartes a Ses Majestats d'Orient.

La gran aposta de la Diputació per al passat nadal va ser l'obertura de la Plaça de Nadal del 22 de desembre al 5 de gener. Aproximadament 10.000 persones es van acostar al recinte obert per la corporació en la plaça de Manises, que es va convertir en un espai nadalenc concebut per a un públic familiar, en el qual els xiquets i xiquetes van ser els grans protagonistes.

Actuacions musicals, representacions teatrals, contacontes i tallers infantils van atraure a milers de persones, que també van aprofitar per a acudir als casetes de productes tradicionals valencians i per a fotografiar-se al costat de l'arbre de Nadal. Entre totes les activitats van sobreeixir els concerts i els espectacles de teatre, que van congregar a multitud de gent en el perímetre exterior, arribant en alguns casos a quintuplicar l'aforament del recinte.

També l'Oficina Real que es va instal·lar en un dels patis del Palau dels Scala de la corporació provincial, va suscitar un enorme interés entre el públic infantil. Fins a l'arribada dels Reis Mags la mateixa vesprada del 5 de gener, els emissaris reals van recollir i van segellar més de 2.300 cartes plenes de somnis i desitjos dels més xicotets.

Belén de ceràmica

Un dels clàssics del Nadal en la Diputació de València és el pesebre que s'exposa al pati principal del Palau dels Scala. El d'enguany, obra de l'artesà ceramista Antonio Cordero i compost íntegrament per peces de ceràmica, ha generat una important expectació entre el públic valencià. D'esta manera, entorn de 18.000 persones van visitar un pesebre format per peces úniques, que l'artista va començar a elaborar a mitjan 2020 de manera artesanal, des del modelatge fins a la decoració. En algunes jornades l'exposició del pesebre va arribar a registrar l'extraordinària xifra de 1.000 persones al dia.

L'aposta decidida per la modernització i l'increment de l'autonomia municipal que ha desenvolupat la Diputació de València al llarg dels últims anys està tenint una resposta satisfactòria entre els ajuntaments del Camp de Morvedre. Així es reflectix en una enquesta en la qual han participat més de 200 alcaldes i alcaldesses de tota la província, on els consistoris d'esta comarca han expressat majoritàriament un elevat grau de satisfacció amb la gestió realitzada per la corporació en diversos aspectes.

En concret, la valoració que els responsables dels municipis del Camp de Morvedre donen al conjunt dels serveis prestats per la Diputació és de 7 sobre 10, amb més del 80% dels entrevistats qualificant entre notable i excel·lent.

Amb l'objectiu de conéixer de primera mà l'opinió dels alcaldes i alcaldesses valencians sobre les polítiques que està duent a terme la Diputació, i així poder treballar conjuntament per a planificar i recollir propostes de millora en els serveis que actualment presta este organisme, s'ha realitzat un qüestionari dirigit a tots els primers edils municipals de la província, que al cap i a la fi són els destinataris directes de la seua gestió.

Centrant-nos en les respostes aportades pels regidors del Camp de Morvedre, destaca per damunt de totes elles l'ampli consens existent entre els ajuntaments sobre la importància i utilitat del paper que juga la Diputació en la gestió dels seus municipis, amb una puntuació de 4,64 sobre 5. Més d'un 90% d'ells qualifica de molt important o bastant important la funció que desenvolupa l'ens provincial. Es tracta del major percentatge aconseguit respecte de qüestionaris anteriors.

També sobreïx la valoració que fan els alcaldes i alcaldesses del Camp de Morvedre respecte l'augment de l'autonomia que té cada municipi per a destinar els fons que reben de la Diputació. Així, nou de cada deu reconeixen l'aposta municipalista, impulsada durant esta legislatura, d'assignar més fons per a l'autonomia municipal, un dels senyals d'identitat de l'actual equip de govern que presidix Toni Gaspar. La puntuació aconseguida en este apartat és de 8,9 sobre 10.

Una altra de les categories millor valorades i que més ha millorat en comparació amb l'última enquesta és la percepció que tenen els ajuntaments del Camp de Morvedre respecte de l'objectivitat dels criteris emprats per la institució a l'hora de repartir els recursos econòmics. La valoració en eixe sentit és de 8,1 sobre 10, la qual cosa posa de manifest les millores realitzades a l’efecte en els últims anys.

Cal recordar que esta comarca ha rebut un total de 3,3 milions d'euros del Fons de Cooperació de 2021, als quals cal afegir els 6 milions d'euros del Pla d'Inversions 2020-2021.

Una de les novetats que ha inclòs el qüestionari ha sigut l'opinió sobre la capacitat de resposta que va tindre la Diputació durant la crisi provocada per la pandèmia de la Covid i, segons sembla en els resultats, una aclaparadora majoria (més del 80%) dels ajuntaments del Camp de Morvedre es va sentir secundada des del primer moment per la corporació provincial, llançant una nota de 8,27 punts, tres dècimes per damunt de la mitjana de la província. De fet, la Diputació va ser la primera institució que va fer arribar als municipis tant materials de protecció com recursos econòmics, en uns moments especialment complicats, sobretot per a les localitats més xicotetes.

Lideratge de Toni Gaspar

Per a finalitzar el qüestionari, s'ha volgut conéixer l'opinió dels màxims responsables municipals sobre el lideratge del president de la corporació. La figura del president Toni Gaspar ix reforçada com a impulsor de les principals polítiques que han desembocat en la millora de la percepció que tenen els ajuntaments sobre la gestió de la Diputació. D'esta manera, una majoria clara (76%) dels alcaldes i alcaldesses enquestats valoren la línia de treball del president de la Diputació en la modernització de la institució i suport a l'autonomia dels municipis entre el notable i l'excel·lent. La comarca del Camp de Morvedre aprova àmpliament a Gaspar amb una nota mitjana de 8,8, més d’un punt per damunt de la mitjana de la província.

Treballant per a agilitar els tràmits

Les puntuacions menys elevades de l'enquesta fan referència a l'agilitat del funcionament de la Diputació en la tramitació dels diferents procediments que duen a terme els ajuntaments. A pesar que tres de cada quatre regidors es mostren d'acord que s'han reduït els tràmits burocràtics en les seues gestions amb esta administració, l'opinió estesa entre els enquestats és que encara queda treball per fer en eixe sentit.

Així mateix, referent a la disponibilitat i accés a les ajudes que posa la Diputació a la disposició dels ajuntaments, quasi un 70% dels responsables ho qualifica d'excel·lent o notable. No obstant això, sembla apuntar-se l'opinió, sobretot entre les localitats de menys de 2.000 habitants, que existix un buit temporal millorable entre la disponibilitat de recursos i el seu accés.

Precisament eixe és un dels aspectes en els quals més s'està esforçant l'actual equip de govern en el seu propòsit de modernitzar la institució i amb això agilitar tots els procediments. Donen mostra d'això les diferents mesures aprovades sobre el tema, com per exemple fer bianual el Pla d'Inversions o que cap pla de subvencions es puga presentar després del 30 de maig, amb la finalitat de donar temps als ajuntaments per a executar els seus projectes.

L’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València, a través de l’estratègia Reacciona 2020-21, ha invertit prop de 14 milions d’euros per a millorar les xarxes d’abastament d’aigua potable i de sanejament. Segons la vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’àrea, Maria Josep Amigó, “són obres imprescindibles perquè les infraestructures hidràuliques estan molt envellides. De fet, molts municipis encara tenen conduccions de fibrociment i no ens podem permetre el luxe de perdre quasi la meitat de l’aigua que va per les canonades”.

En total, 172 municipis i 2 mancomunitats són beneficiaris d’ajudes per a la nova implantació, millora o renovació de les xarxes. Es tracta d’actuacions relacionades amb la qualitat de l’aigua, la telelectura, la telegestió, la instal·lació o la reposició de comptadors i equips de control de cabals i de pressions.

Així mateix, són objecte de la subvenció els sistemes d’emmagatzematge o de drenatge sostenible, que permeten la reutilització de l’aigua; els punts de dosificació d’aigua procedent de la xarxa pública, que fomenten el consum de l’aigua d’aixeta i el disseny de filtres verds per a evitar el vessament d’aigües residuals als rius o les platges.

Maria Josep Amigó explica que “sovint actuem exclusivament en la mitigació del canvi climàtic, és a dir, reduir les emissions, però les sequeres afectaran a la disponibilitat i la qualitat de l’aigua. Per això és igual d’important adaptar-nos”.

En 2020 l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València va crear l’estratègia Reacciona, la convocatòria que regula la concessió d’ajudes per a la gestió i conservació d’espais naturals, l’educació ambiental, l’eficiència energètica i les renovables, la mobilitat sostenible, la reducció dels residus i la millora del cicle integral de l’aigua. “En este sentit, en tot just 2 anys hem invertit més de 30 milions d’euros, la major part del nostre pressupost, perquè els pobles i les ciutats siguen més saludables i habitables”, conclou Amigó.

El BOP núm. 14, de 21 de gener de 2022, publica l'aprovació de les justificacions de la convocatòriade subvencions València és Música-Agrupacions Musicals 2021, destinades a les activitats i l'adquisició d'instruments de les agrupacions musicals.