Els museus de la Diputació de València adscrits a l'àrea de Cultura avancen en la seua tasca com a promotors i receptors d'accions socials i d'inclusió, en la línia del treball anomenat "Museus inclusius".

El Museu de Prehistòria de València ha posat en marxa diverses accions per abordar la inclusió social. Molt significativa ha sigut la participació del Museu en el circuit Noves rutes turístiques accessibles al patrimoni per a persones amb mobilitat reduïda. Un vídeo realitzat per COCEMFE València (Confederación Española de Personas con Discapacidad Física y Orgánica) dona compte d’estes Noves rutes.

Durant els passats anys, l'entitat social (declarada d'utilitat pública) ha mantés distintes reunions amb personal de la Diputació de València per tal d'arreplegar propostes a la millora de la mobilitat dels espais culturals públics de la Diputació. Les propostes s'han traslladat als tècnics per a implementar alguns canvis en les properes intervencions de rehabilitació d'edificis i ajustar-los així a les necessitats de les persones amb discapacitats o mobilitat reduïda.

Projectes inclusius específics

El Museu de Prehistòria de València compta també amb una línia específica d'acció per a persones amb discapacitats auditives i amb trastorns d'espectre autista, com són els projectes "Cultura accessible" i el projecte "Fèlix i Musa van al Museu", respectivament. Estos nous recursos s'han aplicat en el nou disseny de l'exposició permanent del museu, concretament a la nova sala de Societats caçadores i recol·lectores, que millora l'accessibilitat per a este tipus de col·lectius.

Una altra vessant abordada, tant pel Museu de Prehistòria, com pel Museu d'Etnologia (l'ETNO) s'orienta al programa Relectures, un treball que permet abundar en noves perspectives i itineraris al voltant de peces singulars i que pretén abordar perspectives més contemporànies sobre la feminitat, la masculinitat, els estereotips i els rols assignats pel gènere.

Per al diputat de Cultura, Xavier Rius, «sempre està bé recordar que com a espais culturals públics tenim als nostres museus un gran compromís social, no solament en la salvaguarda i difusió del patrimoni, també en la d'obrir els nostres espais a la participació. Des de l'àmbit cultural hem de ser permeables per a atendre millor els problemes de la societat en tota la seua diversitat, i a promoure actius de resiliència que empoderen les persones. Això és el que tractem de fer amb els 'museus inclusius'».

L’ETNO fomenta les accions transversals

L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia, desenvolupa diverses activitats incloses dins del projecte Friendly museums - Museus inclusius. Totes elles procuren atendre mirades i perspectives de diferents col·lectius socials que per diverses raons, no solen estar presents en els programes culturals o en el dels museus.

Un projecte específic encapçalat per l’ETNO i que ha permès ja atendre distints grups de beneficiaris és l’anomenada «Caixa de records - Memòries d’una vida». Les accions es dirigeixen específicament a persones amb Alzheimer o altres demències neuronals en estat inicial. El projecte està basat en una teràpia grupal de reminiscència, que és una tècnica d’estimulació emocional. En les sessions es provoca l’evocació de records personals i d’experiències viscudes, revivint-les en el moment present. Per a aconseguir este objectiu s’utilitzen objectes relacionats amb la vida quotidiana, que servixen com a claus delimitadores del record. Estos objectes constituixen, majoritàriament, la base del fons patrimonial de L’ETNO-Museu Valencià d’Etnologia. La Caixa de records està plantejada com a un projecte d’atenció a grups, que bé poden concertar l’activitat dins del propi museu, o fins i tot demanar el desplaçament a la comarca interessada, com ja s’ha fet a la Vall d’Albaida.

Altre projecte inclusiu on participa L’ETNO junt amb altres cinc museus de la ciutat de València aborda de manera activa el plantejament d’una oferta cultural adequada per a persones amb depressió, soledat, o desconnexió social no desitjada. El projecte està vehiculat pels centres de salut i personal mèdic.

A criteri d’un metge s’hi podrà expedir una “recepta cultural”, que és una invitació al pacient a participar i gaudir de l’oferta cultural. El personal d’infermeria dels centres de salut s’ocupen d’organitzar i preparar les visites als museus i espais adherits.

Cultura accessible i resilient

També L’ETNO ha creat una guia inclusiva per a persones amb problemes auditius i amb dificultats visuals. Funciona com a guia de sala, autodescarregable per a dispositius mòbils i informa de cadascuna de les seccions temàtiques del museu. El visitant pot recórrer la sala i de forma automática, rebre informació per seccions. La guia està preparada tant en valencià com en castellà i dona informació detallada per a persones sordes i informació bàsica de la sala a persones amb dificultats visuals.

Amb estes propostes els museus del Centre La Beneficència tracten d’enriquir el tradicional rol dels museus i generar –a més– espais actius de resiliència.

Un total de sis municipis de la província de València (Barxeta, Corbera, Enguera, Picassent, la Pobla de Vallbona i Quatretonda) han acollit les diferents activitats basades en la Cultura de la Pau i la No-Violència de la segona edició del projecte ‘València per la Pau’, desenvolupat pel Fons Valencià per la Solidaritat i cofinançat per la Diputació de València. L'objectiu d'este projecte és acostar l’ODS número 16 (pau, justícia i institucions sòlides) a la població de les localitats participants, conscienciant al voltant de la construcció de societats pacífiques, justes i amb institucions democràtiques que respecten les llibertats i els Drets Humans.

València per la Pau ha dut a terme un total de quatre activitats a través de les quals s'han beneficiat 1.438 persones: exposició, cinefòrum municipal, taller didàctic de conscienciació en centres educatius; i una jornada formativa al voltant de la Cultura de la pau.

Quant a l'exposició, denominada El fil de la por i que ha sigut la novetat d'esta segona edició del projecte, ha sigut visitada per 520 persones, les quals s'han sensibilitzat, des d'un punt de vista visual, directe i pedagògic, sobre el que hi ha darrere dels desplaçaments forçats de persones refugiades i les responsabilitats que tenim els països occidentals.

D'altra banda, respecte al cinefòrum municipal, s'ha projectat el documental d'investigació Els fils del tauler, conscienciant a 146 persones de tots els municipis participants sobre les causes i conseqüències que generen els conflictes bèl·lics, comptant també amb un espai per a la reflexió posterior a la projecció, amb la participació de Josep Gayà, director del documental i de protagonistes del documental com Claudia Garcia, refugiada colombiana, i Oum Saad, refugiada sahrauí.

Respecte al taller dirigit a centres educatius, ha comptat amb dues sessions: d'una banda s'han treballat conceptes relacionats amb la Cultura de la pau, la No-Violència i la prevenció de conflictes, l'educació intercultural i la construcció de la pau; d'altra s'ha projectat el documental Els fils del tauler, on els joves s'han sensibilitzat i han reflexionat al voltant dels conflictes bèl·lics. Estos tallers han beneficiat a un total de 717 alumnes del CEIP Carles Salvador de Barxeta, IES Sucro d'Albalat de la Ribera, IES Enguera de la mateixa localitat, IES L’Om de Picassent, Col·legi Les Carolines de Picassent, IES La Vereda de la Pobla de Vallbona, CPEPA la Pobla de Vallbona i IES Les Foies de Benigànim.

Pel que fa a la jornada formativa de la segona edició del projecte ‘València per la pau’, la qual es va celebrar a Picassent amb el visionat del documental Els fils del tauler i la posterior reflexió col·lectiva, van participar ponents com Federico Mayor Zaragoza, president de la Fundació Cultura de la Paz i exdirector general de la UNESCO, o Lola Bañón, periodista, doctora, professora i defensora dels Drets Humans, en una jornada que va arribar a 55 persones entre polítics i tècnis municipals. Este seminari va tractar diferents conceptes i punts de vista al voltant de la Cultura de la pau, així com els reptes pendents per a la prevenció de conflictes.

Sobre la valoració del projecte, Álvaro Escorihuela, president del Fons Valencià i regidor de Cooperació i Solidaritat de l'Ajuntament de Vila-real, ha recalcat “l'elevada incidència que el projecte ha tingut sobre la població dels municipis participants, educant a més de mil valencians i valencianes al voltant de qüestions d'elevada envergadura en el context actual i futur com els ODS i la Cultura de la pau”. A més, Escorihuela ha destacat “la força que té el municipalisme valencià soci del Fons i la descentralització a l'hora de treballar pels objectius comuns propis de l'entitat”.

Mentxu Balaguer, diputada de Cooperació Internacional de la Diputació de València i tinenta d'alcaldessa de Corbera, ha incidit “en la importància de col·laborar entre diverses administracions i entitats per a fer més eficaces i eficients el desenvolupament de diferents projectes”, concretant que “amb la segona edició de ‘València per la pau’ s'ha consolidat el camí cap a una territorialització i vertebració de la Cultura de la pau, en definitiva, la base de la democràcia i de la convivència”.

El Fons Valencià per la Solidaritat

El Fons Valencià és l'associació d'entitats locals de la Comunitat Valenciana que té com a objectius realitzar i finançar projectes de cooperació internacional i d'educació per al desenvolupament, amb les aportacions econòmiques que cada any fan els seus socis (ajuntaments i mancomunitats de la Comunitat Valenciana).

Actualment, el Fons compta amb 132 entitats locals valencianes sòcies (123 ajuntaments i 9 mancomunitats) i concentra les seues actuacions de cooperació descentralitzada a l'Equador, Bolívia i El Salvador, així com en països en situacions d'emergència. Així mateix, realitza projectes de sensibilització cap a un desenvolupament humà, equitatiu, just i sostenible entre la població de les entitats locals sòcies del Fons, i la ciutadania valenciana en general.

La relació entre els municipis del Sud i el Fons ve donada per la participació municipalista i descentralitzada en polítiques de cooperació per al desenvolupament social i econòmic, amb la col·laboració en projectes nascuts de les necessitats concretes i locals, i sol·licitats pels mateixos municipis o a través de contraparts, com per exemple les ONGD. La participació en els projectes de cooperació sempre té com a objectiu de totes les entitats col·laboradores el respecte cap a la cultura local i l'absorció mútua de coneixements i experiències.

El BOP núm. 23, de 3 de febrer de 2022, publica el decret d'aprovació de justificacions de subvencions de L'ETNO Museu Valencià d'Etnologia a entitats locals per a museus i col·leccions etnogràfiques 2021.

El MuVIM ret un merescut homenatge a l'artista valencià Manuel Tolsá a través de les fotografies de Joaquín Bérchez. El museu dependent de l'àrea de Cultura de la Diputació de València acull a les seues sales l'exposició Manuel Tolsá des de l’esguard fotogràfic de Joaquín Bérchez, que romandrà oberta al públic del 3 de febrer al 10 d'abril.

Esta exposició brinda una particular experiència visual entorn de les obres més significatives de Manuel Tolsá, com la colossal estàtua eqüestre –el caballito– de Carles IV, els palaus de Minería i de Buenavista i la renovació de la imatge externa de la catedral metropolitana –estes quatre a Ciudad de México– i l'Hospicio Cabañas a Guadalajara (México).

En ella desfilen, de la mà de la fotografia, peculiars ambients clàssics amb rutilants fragments d'estucs i motlures, ordres arquitectònics sorpresos en densos silencis del mur, façanes i cúpules escenificades al México actual, patis i escales capturats en un transeünt deteniment per moments quasi glacial o letàrgic… aspectes tots que, una vegada més, testimonien l'excepcional personalitat artística de l'escultor i arquitecte valencià.

Una mostra homenatge “a l'arquitecte d’Enguera Manuel Tolsá, a qui devem algunes de les imatges arquitectòniques de México que tots tenim en la retina”, indica la diputada del MuVIM, Glòria Tello. I és que a cavall entre els segles XVIII i XIX, Tolsá és el gran protagonista d'una urbs virregnal que es mira en l'espill cosmopolita de l'Europa il·lustrada i que aspira a engalanar-se amb monumentals passejos.

El MuVIM conjumina amb Manuel Tolsá des de l’esguard fotogràfic de Joaquín Bérchez dos noms de referència de la cultura valenciana, molt separats en la cronologia, però units per una vocació il·lustrada que desafia el pas de les centúries.

“Una imbricació entre passat i present, de connexions entre branques de la creativitat artística, d'homenatges al que es va fer quan canviava el paradigma del món i es forjava la nostra modernitat”, destaca Rafael Company, director del MuVIM. En eixe sentit afig: “els visitants de l'exposició captaran –sens dubte– que la càmera ha sigut manejada per qui és –alhora– erudit, creador i admirador, i recordaran que al MuVIM va trobar tota la seua esplendor una arquitectura virregnal que continua sorprenent després de tant de temps”.

Joaquín Bérchez

Fotògraf i historiador de l'arquitectura, catedràtic d'Història de l'Art de la Universitat de València (1992-2010) i acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, la seua activitat fotogràfica brolla unida als seus estudis historicoartístics.

La seua obra fotogràfica ha sigut exposada en nombroses ciutats espanyoles (València, Alacant, Múrcia, Salamanca, Madrid i Barcelona, entre altres) a més d'en diverses sales internacions com el Queen Sofia Spanish Institute de Nova York, el Museu Palladio de Vicenza, la Real Academia de España a Roma o el Museu Arte Popular de Lisboa.

“Joaquín Bérchez a través de la seua fotografia –ha escrit Italo Zannier– és capaç d'emocionar-se i transmetre'ns, no sols la seua emoció, sinó també el seu judici crític”. Reveladora “autobiografia visual”, Zannier aclarix com “la fotografia és també un test, un assaig projectiu, que revela molt del seu autor, que es deixa veure inevitablement en el resultat definit en imatge per la seua visió dinàmica en l'espai”.

Juan Antonio Ramírez, per la seua part, va dir: “el que aconseguix Bérchez no és que les arquitectures que fotografia apareguen més belles, sinó una cosa molt més interessant: evidenciar l'existència de valors plàstics o iconològics que havien passat inadvertits”. “La càmera de Bérchez inventa i desoculta: el que és bo per a l'historiador ho és per al creador, i viceversa”, afig.

Manuel Tolsá

Manuel Tolsá (Enguera, 1757 – México, 1816). Va estudiar a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València i més tard a la de San Fernando de Madrid. Va ser deixeble de José Puchol en escultura i de Ribelles, Gascó i Gilabert en arquitectura; escultor de cambra del rei, ministre de la Junta de Comercio, Moneda y Minas i acadèmic de San Fernando. En 1790 va ser nomenat director de la Academia de San Carlos de México, per a traslladar-se al Virreinato de Nueva España a l'any següent.

L’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València ha invertit 321.108 euros en els treballs de reparació del carrer Arrabal de Tuéjar “per uns enfonsaments de la via pública que afectaven els habitatges i que amenaçaven la seguretat de la ciutadania”, segon ha explicat la vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, qui ha incidit en què “en les façanes es podien observar multitud de clevills produïts pels moviments i assentaments del terreny, de forma que tot i que es tractava d’un projecte molt complex, calia actuar com més prompte millor”.

Prèviament a les obres, l’Ajuntament va elaborar diversos estudis en els que es podien observar buits en el terreny, que originaven les afeccions als habitatges.

Posteriorment, els treballs que s’han dut a terme, a fi de minimitzar els riscos geològics, han consistit en l’obertura d’una rasa i la fixació en el sòl de tubs d’acer, per a donar-li estabilitat; la injecció de lletada de ciment; i la realització d’una solera de formigó ancorada al sòl per a evitar moviments expansius del terreny i sobre la qual descansen les conduccions d’aigües potables, residuals, etc.

Així mateix, junt amb estos treballs, també s’ha aprofitat per a instal·lar una nova xarxa de sanejament i d’abastiment d’aigua potable, l’execució de pous i arquetes, i la pavimentació del carrer.

L’obra va ser adjudicada per un import de 338.008 euros, dels quals la Diputació ha subvencionat el 95% amb una inversió de 321.108 euros i el 5% restant ha sigut assumit per l’Ajuntament de Tuéjar, amb un import de 16.900 euros.

La Diputació de València, a través de l'àrea de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació, celebrarà el pròxim 17 de febrer a Villar del Arzobispo una trobada professional que abordarà diferents vies d'acció per a dinamitzar les economies dels municipis rurals i lluitar així contra la despoblació.

La primera edició del Congrés de Solucions Intel·ligents per al Medi rural reunirà diversos actors amb veu en esta problemàtica dels municipis rurals, com són les administracions públiques, empreses de serveis, representants espanyols al Parlament Europeu i mitjans de comunicació.

La trobada, que estarà dirigida pel periodista Manuel Campo Vidal, responsable de la Cátedra de Reto Demográfico y Despoblación de Next Educación, està especialment enfocada a responsables i tècnics municipals, agents de desenvolupament local, persones emprenedores i els diferents agents socioeconòmics amb presència als municipis rurals.

El diputat de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació, Ramiro Rivera, assenyala que “l'atenció a la problemàtica dels municipis rurals és la vertadera raó de ser de la Diputació i tenim l'obligació de participar en la cerca de solucions” i destaca que “analitzar un fenomen tan complex com el de la despoblació des de diferents perspectives permet dissenyar accions globals per a donar respostes pràctiques a les necessitats de les persones que habiten estos pobles”.

El Congrés se celebrarà en la sala d'actes El patronato de la Caja Rural de Villar del Arzobispo i serà retransmés en directe via streaming. Les inscripcions estan disponibles en l'enllaç http://formacion.nexteducacion.com/.

Programa previst

La jornada s'iniciarà amb una anàlisi de l'estat del medi rural, després del qual s'abordaran propostes de solucions en diferents camps com els territoris intel·ligents, el mercat sènior com a generador de negoci o la telemedicina.

També s'analitzaran les diferents ajudes que s'articulen a través dels fons europeus mitjançant un col·loqui que comptarà amb la participació d'eurodiputats.

D'altra banda, la trobada recollirà experiències emprenedores en el territori valencià i tractarà també el paper dels mitjans de comunicació a l'hora de fer arribar a la societat la informació sobre el món rural.  

(1/22/TRA)

Termini de presentació d'instàncies: del 4 a 23 de febrer de 2022

Publicació en el BOP número 23 de 3 de febrer de 2022 (veure adjunt)
Tota la informació en /servicio-transparencia/content/subvencions-2022

 (2/22/TRA)

Termini de presentació d'instàncies: del 4 al 23 de febrer de 2022

Publicació en el BOP número 23 de 3 de febrer de 2022 (veure adjunt)
Tota la informació en /servicio-transparencia/content/subvencions-2022

El BOP núm. 26, de 8 de febrer de 2022, publica la resolució de la convocatòria per a la concessió del premi a la millor proposta museogràfica a través de L'ETNO Museu Valencià d'Etnologia 2022.

El termini de justificació començarà el 9 de febrer i finalitzarà el 4 de novembre de 2022.

El BOP núm. 26, de 8 de febrer de 2022, publica la resolució de la convocatòria per a la concessió del premi a la millor proposta museogràfica a través de L'ETNO Museu Valencià d'Etnologia 2022. 

El termin de justificació començarà el 9 de febrer i finalitzarà el 4 de novembre de 2022.