Que amb el Nou Any i el compromís de totes i tots, puguem tornar a la normalitat que desitgem
L'associació Por ti Mujer, ‘El latido de las mariposas’, Rosa Peris i Gandia reben els Celia Amorós de la Diputació
Les papallones s'han erigit en protagonistes de la sisena edició dels Premis Celia Amorós de la Diputació de València. Com a ‘Mariposas’ es coneix a Minerva, Patria i Mª Teresa Mirabal, les germanes dominicanes assassinades un 25 de novembre de 1960 per enfrontar-se al règim de Leónidas Trujillo. I papallones de llana violeta simbolitzen el projecte educatiu amb el qual Itziar Prats i Isabel Gallardo rescaten la memòria de les primeres víctimes de violència de gènere reconegudes en la llista negra de la barbàrie masclista. ‘El latido de las mariposas depende de nuestra actitud’ és la iniciativa premiada enguany per la Diputació amb el Celia Amorós per la seua aportació a l'educació en el respecte i la igualtat.
Les papallones s'han erigit en protagonistes de la sisena edició dels Premis Celia Amorós de la Diputació de València. Com a ‘Mariposas’ es coneix a Minerva, Patria i Mª Teresa Mirabal, les germanes dominicanes assassinades un 25 de novembre de 1960 per enfrontar-se al règim de Leónidas Trujillo. I papallones de llana violeta simbolitzen el projecte educatiu amb el qual Itziar Prats i Isabel Gallardo rescaten la memòria de les primeres víctimes de violència de gènere reconegudes en la llista negra de la barbàrie masclista. ‘El latido de las mariposas depende de nuestra actitud’ és la iniciativa premiada enguany per la Diputació amb el Celia Amorós per la seua aportació a l'educació en el respecte i la igualtat.
Junt amb Itziar i Isabel, la Diputació ha reconegut el treball i la implicació de l'associació Por ti Mujer, formada per dones migrants; la diputada autonòmica Rosa Peris, ex directora nacional de l’Institut de la Dona; i l'Ajuntament de Gandia, en la seua lluita per la igualtat real entre homes i dones i l'erradicació de la violència de gènere.
Durant l'acte de lliurament d'estos premis que porten el nom de la filòsofa i escriptora valenciana Celia Amorós, referent del feminisme, el president de la Diputació, Toni Gaspar, ha assegurat que la igualtat “és inviable sense la implicació dels homes, que no hem fet el mateix procés de revisió identitària que sí han realitzat les dones”. Les enquestes recullen els fruits d'esta irresponsabilitat de “aquells que no entenen que no podem estar en el mateix lloc de sempre”. Un 63% de les joves menors de 24 anys reconeix haver sigut controlada per la seua parella, el doble que en 2015; i un de cada cinc homes de 15 a 29 anys considera que la violència masclista no existix o és un invent ideològic. “El masclisme no és cosa de gent d'una altra generació”, va apuntar Gaspar.
El màxim responsable provincial ha insistit en la necessitat de “continuar conscienciant, protegint i legislant en favor de la Igualtat per a no permetre'ns ni un centímetre de marxa arrere en temps de constants amenaces contra el feminisme”. Un feminisme que ha aconseguit “molts motius per a l'esperança, però que ha de rearmar-se contra el descoratjament d'un masclisme injust i assassí”, va concloure Gaspar, qui va mostrar el seu agraïment i admiració a les premiades “per la vostra lluita i la vostra valentia”.
La diputada d'Igualtat, Eli García, ha tancat l'acte celebrat a la Sala Alfons el Magnànim de la Beneficència recordant a Cristina, última víctima valenciana de la xacra masclista, com a símbol del “buit que ens deixa cada dona assassinada a les mans de les seues parelles o exparelles, 39 en el que portem d'any i 1.121 des de 2003, juntament amb el drama dels 332 orfes i òrfenes que deixen estes vides truncades per assassins sobre els quals cal posar la mirada”.
La responsable provincial d'Igualtat ha alertat de “la greu amenaça que suposa el negacionisme de la violència que seguix present en la nostra societat”, i ha rescatat una de les frases de la mestra i musa dels Celia Amorós: “Quan es vol la democràcia es vol el feminisme”. Eli García ha acomiadat la gala amb la presentació del tràiler de ‘Patriarcado, el organismo nocivo’, un documental de Pandora Box en col·laboració amb la Delegació d'Igualtat de la Diputació, que s'estrenarà en el primer trimestre de 2022.
Les premiades
El projecte ‘El latido de las mariposas depende de nuestra actitud’ va nàixer en 2018 arran del tràgic succés viscut per una de les seues fundadores, Itziar, que va perdre les seues filles a mans de l'assassí que una vegada va ser el seu marit. ‘Canvi’ és la paraula clau d'un projecte que es basa en l'educació i que té en els centres educatius la seua base d'operacions, “allí on es pot modificar l'actitud cap a la violència i aprendre que les xiquetes poden ser el que vulguen ser, igual que els xiquets”. Les papallones que Itziar va començar a teixir junt amb la seua mare i que continua teixint amb la seua amiga Isabel són el símbol de la lluita, de la memòria de les seues filles i de l'anhel d'una societat sense violència i sense fallades en el sistema de protecció de les víctimes.
Les papallones d'Itziar i Isabel –més de 20.000 han teixit i regalat- mouen les seues ales en llibertat, com les dones migrants de l’associació ‘Por ti Mujer’ que dirigix la colombiana Lucy Polo. “Migrar és un dret, però també una dificultat quan arribes a un país que no és el teu i has d'adaptar-te”, explica Lucy, qui ha exportat a terres valencianes el treball social que duia a terme a Colòmbia en la lluita per la igualtat. “La violència física, psicològica i econòmica contra la dona no té edat ni nacionalitat”, assegura la directora de Por ti Mujer, l'objectiu de la qual passa per “visibilitzar les problemàtiques d'estes dones per a posar-les en el centre de les polítiques públiques”.
L'Ajuntament de Gandia és la institució mereixedora del Celia Amorós en este 2021, en reconeixement al treball de la seua àrea d'Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives amb organismes, associacions i centres educatius del municipi en la prevenció de la violència de gènere. Iniciatives com ‘Resilients’, que ha donat veu a dones víctimes de la violència masclista, i una obsessió per aconseguir una ciutat participativa en matèria d'igualtat sobre la base de l'ensenyament, han valgut un premi que ha recollit la regidora Juana Navarro, l'esperança de la qual és “aconseguir una societat amb zero dones assassinades”.
Finalment, el premi en la categoria de Reconeixement Personal i Professional en la lluita contra la barbàrie masclista ha sigut per a la diputada autonòmica i ex directora nacional de l’Institut de la Dona Rosa Peris, qui considera que “escoltar les organitzacions feministes i les dones és fonamental per a encertar en les polítiques que impulsem el camí cap a la igualtat real entre homes i dones”. Rosa Peris destaca per la seua implicació en millorar els drets de les dones, com demostra la nova llei valenciana contra la violència de gènere en la qual treballa actualment per a aconseguir la seua aprovació.
Elenc des de 2016
Les premiades han sigut seleccionades pel Comité d'Expertes de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació, recentment guardonada pel Ministeri d'Igualtat, i passen a formar part d'un elenc al qual s'han anat sumant, des de 2016, personalitats destacades com la jurista Pilar Gil Cabedo, el magistrat José Luis Mendoza, la fiscal Rosa Guiralt, Julia Sevilla, primera dona professora titular en Dret Constitucional a España, Estefanía Navarrete, coordinadora del grup GAMA de la Policia Local de València, i Mª Ángeles Merino i Carla Mercé, de la Unitat de Violència sobre la Dona de la Delegació del Govern de la Comunitat.
En la categoria d'associacions, Por ti Mujer se suma a la nòmina de col·lectius premiats en anteriors edicions, cas de CAVAS, Alanna, Associació per la Coeducació i les associacions de Dones Separades i Divorciades de València. En el cas dels ajuntaments, Gandia seguix el camí de Quart de Poblet, Xirivella, Xàtiva i Picassent. Mentre que ‘El latido de las mariposas’ obté l'esment que en el seu moment van tindre els programes Ser Mujer.es i Sororidad Serranía del col·lectiu Hilando Vidas, i la comissió per a la sensibilització contra la violència de gènere de l'Hospital La Fe.
Homenatge a Celia Amorós
La sisena edició dels premis de la Diputació contra la violència de gènere ha ret homenatge a la filòsofa i escriptora valenciana Celia Amorós, que dona nom als guardons. En un acte al qual ha assistit la delegada del Govern, Gloria Calero, i diputades i diputats provincials, la responsable d'Igualtat, Eli García, ha entregat un bust de Celia Amorós a la seua filla Celia i al seu net Guillermo, presents en la gala de la Beneficència.
Celia Marqués Amorós i Guillermo Aguirre Marqués han agraït a la Diputació l'organització d'estos premis que porten el nom de la seua mare i iaia, teòrica del feminisme i primera dona que va obtindre el Premi Nacional d'Assaig. L'autora de Hacia una crítica de la razón patriarcal, entre desenes d'obres, sosté un lema projectat com a pròleg a l'audiovisual de les premiades, que diu així: “Dona'm Igualtat que ja m'encarregue jo de posar la diferència”.
Premiadas.mp4
VI Celia Amorós redes.mp4
La Diputació se suma al 'efecto mariposa’ contra la violència de gènere
Les papallones s'han erigit en protagonistes de la sisena edició dels Premis Celia Amorós de la Diputació de València. Com a ‘Mariposas’ es coneix a Minerva, Patria i Mª Teresa Mirabal, les germanes dominicanes assassinades un 25 de novembre de 1960 per enfrontar-se al règim de Leónidas Trujillo. I papallones de llana violeta simbolitzen el projecte educatiu amb el qual Itziar Prats i Isabel Gallardo rescaten la memòria de les primeres víctimes de violència de gènere reconegudes en la llista negra de la barbàrie masclista. ‘El latido de las mariposas depende de la nuestra actitud’ és la iniciativa premiada enguany per la Diputació amb el Celia Amorós per la seua aportació a l'educació en el respecte i la igualtat.
Les papallones s'han erigit en protagonistes de la sisena edició dels Premis Celia Amorós de la Diputació de València. Com a ‘Mariposas’ es coneix a Minerva, Patria i Mª Teresa Mirabal, les germanes dominicanes assassinades un 25 de novembre de 1960 per enfrontar-se al règim de Leónidas Trujillo. I papallones de llana violeta simbolitzen el projecte educatiu amb el qual Itziar Prats i Isabel Gallardo rescaten la memòria de les primeres víctimes de violència de gènere reconegudes en la llista negra de la barbàrie masclista. ‘El latido de las mariposas depende de la nuestra actitud’ és la iniciativa premiada enguany per la Diputació amb el Celia Amorós per la seua aportació a l'educació en el respecte i la igualtat.
El projecte ‘El latido de las mariposas’ va nàixer en 2018 arran del tràgic succés viscut per una de les seues fundadores, Itziar, que va perdre a les seues filles a les mans de l'assassí que una vegada va ser el seu marit. ‘Canvi’ és la paraula clau d'un projecte que es basa en l'educació i que té en els centres educatius la seua base d'operacions, “allí on es pot modificar l'actitud cap a la violència i aprendre que les xiquetes poden ser el que vulguen ser, igual que els xiquets”.
Les papallones que Itziar va començar a teixir al costat de la seua mare i que continua teixint al costat de la seua amiga Isabel són el símbol de la seua lluita, la de la memòria de les seues filles i la de l'anhel d'una societat sense violència i sense fallades en el sistema de protecció de les víctimes. Una lluita aplaudida en peu per les persones que omplien divendres passat la Sala Alfons el Magnànim de la Beneficència i que aplaudix una societat que necessita que les papallones d'Itziar i Isabel agiten les seues ales en llibertat.
‘El latido de las mariposas depende de la nuestra actitud’ obté l'esment que en el seu moment van tindre els programes Ser Mujer.es i Sororidad Serranía del col·lectiu Hilando Vidas, i la comissió per a la sensibilització contra la violència de gènere de l'Hospital La Fe.
Sisena edició dels premis
Junt amb d'Itziar i Isabel, la Diputació ha reconegut el treball i la implicació de l'associació Por ti Mujer, formada per dones migrants; la diputada autonòmica Rosa Peris, ex directora nacional de l’Institut de la Dona; i l'Ajuntament de Gandia, en la seua lluita per la igualtat real entre homes i dones i l'erradicació de la violència de gènere.
Durant l'acte de lliurament d'estos premis que porten el nom de la filòsofa i escriptora valenciana Celia Amorós, referent del feminisme, el president de la Diputació, Toni Gaspar, va assegurar que la igualtat “és inviable sense la implicació dels homes, que no hem fet el mateix procés de revisió identitària que sí han realitzat les dones”. El màxim responsable provincial va insistir en la necessitat de “continuar conscienciant, protegint i legislant en favor de la Igualtat per a no permetre'ns ni un centímetre de marxa arrere en temps de constants amenaces contra el feminisme”. Un feminisme que ha aconseguit “molts motius per a l'esperança, però que ha de rearmar-se contra el descoratjament d'un masclisme injust i assassí”, va concloure Gaspar, qui va mostrar el seu agraïment i admiració a les premiades “per la vostra lluita i la vostra valentia”.
La diputada d'Igualtat, Eli García, va tancar l'acte celebrat a la Beneficència recordant a Cristina, última víctima valenciana de la xacra masclista, com a símbol del “buit que ens deixa cada dona assassinada a les mans de les seues parelles o exparelles, 39 en el que portem d'any i 1.121 des de 2003, juntament amb el drama dels 332 orfes i òrfenes que deixen estes vides truncades per assassins sobre els quals cal posar la mirada”. La responsable provincial d'Igualtat va alertar de “la greu amenaça que suposa el negacionisme de la violència que seguix present en la nostra societat”, i va rescatar una de les frases de la mestra i musa dels Celia Amorós: “Quan es vol la democràcia es vol el feminisme”.
'El latido de las mariposas'.mp4
La Diputació rep un certificat verd per plantar 540 arbres per a compensar la seua petjada de carboni
La Diputació de València ha sigut reconeguda com a organització sostenible gràcies a la seua participació en el projecte Green Carbon, que té com a objectiu compensar, a través de la plantació d'arbres, les emissions de diòxid de carboni generades pel nombre d'impressions en paper realitzades en la institució.
D'esta manera, l'empresa NDD, encarregada del programa, ha fet lliurament al president Toni Gaspar i a la diputada de Modernització, Mentxu Balaguer, del certificat i els segells per a totes les impressores de la Diputació, que reconeixen la seua contribució al medi ambient neutralitzant la petjada de carboni.
La Diputació de València ha sigut reconeguda com a organització sostenible gràcies a la seua participació en el projecte Green Carbon, que té com a objectiu compensar, a través de la plantació d'arbres, les emissions de diòxid de carboni generades pel nombre d'impressions en paper realitzades en la institució.
D'esta manera, l'empresa NDD, encarregada del programa, ha fet lliurament al president Toni Gaspar i a la diputada de Modernització, Mentxu Balaguer, del certificat i els segells per a totes les impressores de la Diputació, que reconeixen la seua contribució al medi ambient neutralitzant la petjada de carboni.
Mentxu Balaguer ha volgut destacar que “esta iniciativa s'emmarca dins del compromís adquirit per la Diputació a l'hora de ser cada vegada més eficients i sostenibles en totes les seues accions, un labor que és transversal i en la qual estan implicades totes les àrees de la institució”.
El projecte Green Carbon al qual s'ha acollit la corporació provincial consistix en la plantació, per part de l'organització participant, d'un nombre d'arbres determinat, mitjançant el qual es neutralitzen les emissions de carboni generades per l'entitat. Per a això, es calcula el volum anual de fulles impreses, amb l'objectiu de mesurar la quantitat d'arbres que fan falta per a compensar esta petjada. El càlcul mitjà atribuix un arbre plantat (en este cas un pi) per cada 7.500 fulles impreses.
Així, la Diputació de València ha plantat un total de 540 arbres en l'estat de Santa Catarina, al sud del Brasil, amb els quals compensa prop de 600 kg de CO2emesos. La plantació es realitza de manera sostenible i sota la normativa dels òrgans reguladors internacionals, mantenint les distàncies oportunes respecte a brolladors, rierols, reserves protegides…
A més, durant la seua participació en el projecte, la Diputació es fa càrrec del manteniment dels arbres plantats, i es compromet a replantar tots aquells que puguen morir de manera natural o per plagues.
Noves impressores
L'interés de l'àrea de Modernització per ser partícip d'esta iniciativa va sorgir arran de la recent substitució dels equips d'impressió de la corporació provincial. Gràcies a esta renovació s'ha aconseguit, en primer lloc, reduir el nombre d'impressores, passant de prop de 500 a 350. I en segon lloc, els equips que s'han incorporat es caracteritzen per ser més eficients, conscienciar a l'usuari a l'hora d'imprimir, i eliminar les impressions innecessàries.
El MuVIM commemora el naixement del Pare Tosca amb un còmic sobre el seu plànol de València del segle XVIII
El Museu Valencià de la Il·lustració i Modernitat (MuVIM), ret homenatge a la figura Tomás Vicente Tosca Mascó, més conegut com a Pare Tosca, amb la publicació d'un còmic basat en el seu famós plànol de la ciutat de València que es repartirà entre els visitants del museu.
I és que aquest dimarts 21 de desembre el Pare Tosca compliria 370 anys, una efemèride que el MuVIM vol celebrar amb els valencians i valencianes repartint exemplars en valencià i en castellà del còmic que porta per títol “El capellà dels ratlletes” i que ret homenatge a esta figura transcendental en la història de València
El Museu Valencià de la Il·lustració i Modernitat (MuVIM), ret homenatge a la figura Tomás Vicente Tosca Mascó, més conegut com a Pare Tosca, amb la publicació d'un còmic basat en el seu famós plànol de la ciutat de València que es repartirà entre els visitants del museu.
I és que aquest dimarts 21 de desembre el Pare Tosca compliria 370 anys, una efemèride que el MuVIM vol celebrar amb els valencians i valencianes repartint exemplars en valencià i en castellà del còmic que porta per títol “El capellà dels ratlletes” i que ret homenatge a esta figura transcendental en la història de València
Tomás Vicente Tosca va ser un destacat eclesiàstic, científic, matemàtic, arquitecte, físic... que va aconseguir un gran reconeixement amb l'elaboració, a principis del segle XVIII, d'un magnífic plànol de la ciutat. La culminació d'este projecte va arribar després de quatre anys de treball pujat a campanars, recorrent i dibuixant els carrers de la ciutat que li va valdre el sobrenom de "capellà dels ratlletes".
El plànol del Pare Tosca va inspirar la realització d'una maqueta de grans dimensions, que s'exposa al vestíbul del MuVIM. Obra de Tallers Herraiz, esta recreació de la capital valenciana s'ha convertit en un dels grans atractius del museu.
Novel·la gràfica
El dibuixant Manel Gimeno dona forma a una obra a través de la qual endinsar-se amb Tosca en la vida quotidiana de la València de 1700: els gremis, els festejos i processons, el mercat, els edificis emblemàtics, la ciència, els menjars, la roba... tot això sota l'ombra de la imminent Guerra de Successió.
Un treball complementat per Rafael Higón que, en forma d'apèndix al còmic, proporciona informació addicional imprescindible per a una millor comprensió de l'obra.
«Una iniciativa que ens permet difondre un període clau de la nostra història a través d'una obra visualment molt atractiva però també molt pedagògica» destaca la diputada del MuVIM, Glòria Tello.
I és que, esta novel·la gràfica editada pel museu, posseïx una clara voluntat didàctica i de ser útil per a «provocar en les lectores i lectors l'interés pels personatges que en ella trobem i per la nostra història, al mateix temps que dona a conéixer l'existència de la nostra maqueta» recalca Rafael Company, director del MuVIM.
L'Ajuntament de Gandia rep el Celia Amorós de la Diputació per la seua lluita contra la violència de gènere
L'Ajuntament de Gandia és la institució mereixedora del Celia Amorós en este 2021, en reconeixement al treball de la seua àrea d'Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives amb organismes, associacions i centres educatius del municipi en la prevenció de la violència de gènere. Iniciatives com a ‘Resilients’, que ha donat veu a dones víctimes de la violència masclista, i una obsessió per aconseguir una ciutat participativa en matèria d'igualtat, sobre la base de l'ensenyament, han valgut un premi que ha recollit la regidora Juana Navarro, l'esperança de la qual és “aconseguir una societat amb zero dones assassinades”.
L'Ajuntament de Gandia és la institució mereixedora del Celia Amorós en este 2021, en reconeixement al treball de la seua àrea d'Igualtat, Diversitat i Polítiques Inclusives amb organismes, associacions i centres educatius del municipi en la prevenció de la violència de gènere. Iniciatives com a ‘Resilients’, que ha donat veu a dones víctimes de la violència masclista, i una obsessió per aconseguir una ciutat participativa en matèria d'igualtat, sobre la base de l'ensenyament, han valgut un premi que ha recollit la regidora Juana Navarro, l'esperança de la qual és “aconseguir una societat amb zero dones assassinades”.
Durant l'acte de lliurament d'estos premis que porten el nom de la filòsofa i escriptora valenciana Celia Amorós, referent del feminisme, el president de la Diputació, Toni Gaspar, va assegurar que la igualtat “és inviable sense la implicació dels homes, que no hem fet el mateix procés de revisió identitària que sí han realitzat les dones”. Les enquestes recullen els fruits d'esta irresponsabilitat de “aquells que no entenen que no podem estar en el mateix lloc de sempre”. Un 63% de les joves menors de 24 anys reconeix haver sigut controlada per la seua parella, el doble que en 2015; i un de cada cinc homes de 15 a 29 anys considera que la violència masclista no existix o és un invent ideològic. “El masclisme no és cosa de gent d'una altra generació”, va apuntar Gaspar.
El màxim responsable provincial va insistir en la necessitat de “continuar conscienciant, protegint i legislant en favor de la Igualtat per a no permetre'ns ni un centímetre de marxa arrere en temps de constants amenaces contra el feminisme”. Un feminisme que ha aconseguit “molts motius per a l'esperança, però que ha de rearmar-se contra el descoratjament d'un masclisme injust i assassí”, va concloure Gaspar, qui va mostrar el seu agraïment i admiració a les premiades “per la vostra lluita i la vostra valentia”.
La diputada d'Igualtat, Eli García, va tancar l'acte celebrat a la Sala Alfons el Magnànim de la Beneficència recordant a Cristina, última víctima valenciana de la xacra masclista, com a símbol del “buit que ens deixa cada dona assassinada a les mans de les seues parelles o exparelles, 39 en el que portem d'any i 1.121 des de 2003, juntament amb el drama dels 332 orfes i òrfenes que deixen estes vides truncades per assassins sobre els quals cal posar la mirada”.
La responsable provincial d'Igualtat va alertar de “la greu amenaça que suposa el negacionisme de la violència que seguix present en la nostra societat”, i va rescatar una de les frases de la mestra i musa dels Celia Amorós: “Quan es vol la democràcia es vol el feminisme”. Eli García va acomiadar la gala amb la presentació del tràiler de ‘Patriarcado, el organismo nocivo’, un documental de Pandora Box en col·laboració amb la Delegació d'Igualtat de la Diputació, que s'estrenarà en el primer trimestre de 2022.
L'efecte papallona
Les papallones van ser protagonistes de la sisena edició dels Premis Celia Amorós de la Diputació de València. Com a ‘Mariposas’ es coneix a Minerva, Patria i Mª Teresa Mirabal, les germanes dominicanes assassinades un 25 de novembre de 1960 per enfrontar-se al règim de Leónidas Trujillo. I papallones de llana violeta simbolitzen el projecte educatiu amb el qual Itziar Prats i Isabel Gallardo rescaten la memòria de les primeres víctimes de violència de gènere reconegudes en la llista negra de la barbàrie masclista. ‘El latido de las mariposas depende de nuestra actitud’ és la iniciativa premiada enguany per la Diputació amb el Celia Amorós per la seua aportació a l'educació en el respecte i la igualtat.
Junt amb d'Itziar i Isabel i l'Ajuntament de Gandia, la Diputació ha reconegut també el treball i la implicació de l'associació Por ti Mujer, formada per dones migrants; i la diputada autonòmica Rosa Peris, ex directora nacional de l’Institut de la Dona.
Les papallones d'Itziar i Isabel –més de 20.000 han teixit i regalat- agiten les seues ales en llibertat, com les dones migrants de l'associació Por ti Mujer que dirigix la colombiana Lucy Polo. “Migrar és un dret, però també una dificultat quan arribes a un país que no és el teu i has d'adaptar-te”, explica Lucy, qui ha exportat a terres valencianes el treball social que duia a terme a Colòmbia en la lluita per la igualtat. “La violència física, psicològica i econòmica contra la dona no té edat ni nacionalitat”, assegura la directora de Por ti Mujer, l'objectiu de la qual passa per “visibilitzar les problemàtiques d'estes dones per a posar-les en el centre de les polítiques públiques”.
El premi en la categoria de Reconeixement Personal i Professional en la lluita contra la barbàrie masclista ha sigut per a la diputada Rosa Peris, qui considera que “escoltar les organitzacions feministes i a les dones és fonamental per a encertar en les polítiques que impulsem en el camí cap a la igualtat real entre homes i dones”. Rosa Peris destaca per la seua implicació en millorar els drets de les dones, com demostra la nova llei valenciana contra la violència de gènere en la qual treballa actualment per a aconseguir la seua aprovació.
En la categoria d'institucions, l'Ajuntament de Gandia seguix el camí de Quart de Poblet, Xirivella, Xàtiva i Picassent, tots ells reconeguts en la seua lluita diària contra la xacra masclista per la Comissió d'expertes de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació, recentment premiada pel Ministeri d'Igualtat.
Ayuntamiento Gandia.mp4
La Diputació concedix el Celia Amorós a l'associació Por ti Mujer pel seu treball amb dones migrants
Una nova mirada sobre la violència de gènere, que fixa la seua atenció en les dificultats afegides de la població migrant, és el que proposa l'associació ‘Por ti Mujer’, que ha rebut el premi Celia Amorós de la Diputació de València.
Esta entitat amb seus en València, Mislata i Burjassot, formada per dones immigrants, va ser creada a València fa més d'una dècada per a “treballar en el desenvolupament integral de les dones a través de diferents línies: des de processos d'apoderament fins a programes d'inserció laboral i formació, com són les tutories de resiliència”, afirma la seua presidenta, Lucy Polo.
Una nova mirada sobre la violència de gènere, que fixa la seua atenció en les dificultats afegides de la població migrant, és el que proposa l'associació ‘Por ti Mujer’, que ha rebut el premi Celia Amorós de la Diputació de València.
Esta entitat amb seus en València, Mislata i Burjassot, formada per dones immigrants, va ser creada a València fa més d'una dècada per a “treballar en el desenvolupament integral de les dones a través de diferents línies: des de processos d'apoderament fins a programes d'inserció laboral i formació, com són les tutories de resiliència”, afirma la seua presidenta, Lucy Polo.
D'esta manera, ‘Por ti Mujer es proposa incidir en la consecució de la igualtat d'oportunitats entre dones i homes i la lluita contra la violència de gènere i contra qualsevol forma de discriminació cap a les dones i les xiquetes.
L'associació de Lucy Polo se suma així a la nòmina d'associacions premiades per la Diputació de València en anteriors edicions dels Celia Amorós, cas de CAVAS, Alanna, Associació per la Coeducació i les associacions de Dones Separades i Divorciades de València.
Sisena edició dels premis
Junt a ‘Por ti Mujer’, la Diputació ha reconegut el projecte educatiu ‘El latido de las mariposas’; la diputada autonòmica Rosa Peris, ex directora nacional de l’Institut de la Dona; i l'Ajuntament de Gandia, en la seua lluita per la igualtat real entre homes i dones i l'erradicació de la violència de gènere.
Durant l'acte de lliurament d'estos premis que porten el nom de la filòsofa i escriptora valenciana Celia Amorós, referent del feminisme, el president de la Diputació, Toni Gaspar, va assegurar que la igualtat “és inviable sense la implicació dels homes, que no hem fet el mateix procés de revisió identitària que sí han realitzat les dones”. El màxim responsable provincial va insistir en la necessitat de “continuar conscienciant, protegint i legislant en favor de la Igualtat per a no permetre'ns ni un centímetre de marxa arrere en temps de constants amenaces contra el feminisme”. Un feminisme que ha aconseguit “molts motius per a l'esperança, però que ha de rearmar-se contra el descoratjament d'un masclisme injust i assassí”, va concloure Gaspar, qui va mostrar el seu agraïment i admiració a les premiades “per la vostra lluita i la vostra valentia”.
La diputada d'Igualtat, Eli García, va tancar l'acte celebrat a la Beneficència recordant a Cristina, última víctima valenciana de la xacra masclista, com a símbol del “buit que ens deixa cada dona assassinada a les mans de les seues parelles o exparelles, 39 en el que portem d'any i 1.121 des de 2003, juntament amb el drama dels 332 orfes i òrfenes que deixen estes vides truncades per assassins sobre els quals cal posar la mirada”. La responsable provincial d'Igualtat va alertar de “la greu amenaça que suposa el negacionisme de la violència que seguix present en la nostra societat”, i va rescatar una de les frases de la mestra i musa dels Celia Amorós: “Quan es vol la democràcia es vol el feminisme”.
La Diputació de València aprova el pressupost més alt de la seua història amb un ampli consens
La Diputació de València ha aprovat este dimarts el Pressupost per a 2022 amb els vots a favor dels 18 membres de l'equip de govern compost pel PSPV i Compromís més el vot favorable del diputat de la Vall ens Uneix; l'abstenció dels set diputats del PP i el diputat no adscrit; i els vots en contra dels tres parlamentaris de Ciutadans i el de VOX. D'esta manera, el ple de desembre en la institució provincial dona llum verda, amb un ampli consens, als 592 milions d'euros amb els quals compta el pressupost més alt de la història de la Diputació.
La Diputació de València ha aprovat este dimarts el Pressupost per a 2022 amb els vots a favor dels 18 membres de l'equip de govern compost pel PSPV i Compromís més el vot favorable del diputat de la Vall ens Uneix; l'abstenció dels set diputats del PP i el diputat no adscrit; i els vots en contra dels tres parlamentaris de Ciutadans i el de VOX. D'esta manera, el ple de desembre en la institució provincial dona llum verda, amb un ampli consens, als 592 milions d'euros amb els quals compta el pressupost més alt de la història de la Diputació.
L'encarregat de defensar els comptes provincials ha sigut el diputat d'Hisenda, Vicent Mascarell, qui va destacar la “consolidació d'un projecte de legislatura que duplica la inversió en els municipis i permet que siguen els responsables locals els que decidisquen el destí d'eixes ajudes directes, que l'any vinent superaran els 160 milions d'euros”. En paral·lel, Mascarell va esbossar altres claus de la gestió contemplades en el pressupost, cas de la simplificació d'ens dependents, l'eliminació de burocràcia i l’avançament en la convocatòria d'ajudes “per a guanyar en eficiència”.
El responsable d'Hisenda va agrair el treball dels tècnics en l'elaboració dels comptes i dels grups de l'oposició per les seues aportacions, alhora que va deixar clar que este pressupost “és un inici per a fer front al pròxim exercici, però està obert a modificacions i aportacions que donen resposta a les necessitats de cada moment, especialment en este temps incert en el qual vivim condicionats per la pandèmia”. Vicent Mascarell va concloure la seua exposició assenyalant que el nou pressupost és “expansiu en la inversió sense descurar la contenció del deute, que al final de l'any se situarà entorn del 25%, molt lluny del límit estatal fixat en el 75%”.
Debat pressupostari
El diputat no adscrit, Carlos Gil, ha obert el debat sobre el pressupost provincial després de la presentació dels comptes per part del diputat Mascarell. En la seua opinió, “per a ser un pressupost històric hauria d'incloure un component innovador i no el té”. “El problema és que no es pot creure en un document que tindrà successives modificacions i una baixa execució, que s'oblida del patrimoni de la província i que inclou un pla Reacciona que incorpora ajudes dirigides a fins concrets i no vertebra el territori”, ha afegit Gil.
Per contra, el diputat de la Vall ens Uneix, Joan Sanchis, s'ha mostrat absolutament favorable a un pressupost que “continua aprofundint en l'autonomia municipal, amb una injecció importantíssima als pobles sense condicions, la qual cosa suposa un baló d'oxigen per als ajuntaments”. “La sensibilitat d'esta administració per la inversió en els municipis és un exemple per a altres institucions”, ha insistit Sanchis, qui ha destacat les ajudes per a projectes previstos a la Vall d'Albaida com el Museu Tèxtil d'Ontinyent, el trajecte de ciclovianants a Bufali, inversions concretes en Aielo i Beniatjar i polítiques socials en tota la comarca”.
El següent a intervindre ha sigut el representant de VOX, Joaquín Alés, contrari a uns comptes que “no han atés les reivindicacions que ha fet este grup, principalment la conciliació laboral, a la qual només s'ha destinat un 0,01% del pressupost, i la reactivació econòmica a través de la modernització dels polígons”. Per a finançar estes partides, Alés proposava “eliminar l'assignació als grups polítics, l'aportació a la Federació de Municipis i la inversió en normalització lingüística, que utilitza la llengua com a font de conflictes”.
També han votat en contra els tres diputats de Ciutadans. La portaveu, Rocío Gil, ha insistit durant la seua intervenció que “estos no són els nostres pressupostos ni en la forma ni en el fons”. Agraïx la líder provincial de C’s que es mantinga la partida extra de 20 milions per al Fons de Cooperació, insuficient per a recolzar uns comptes en les quals pretenien incloure “huit milions bianuals per als polígons, en la línia de la Diputació de Barcelona, la reimplantació de la Dipu te Beca amb una dotació de 1,3 milions, el manteniment dels 17 milions d'euros del Pla Resistir per a autònoms i la rebaixa del tram provincial de l'IAE, assumible per a una institució amb un superàvit de 30 milions d'euros”.
Canvi de paradigma
El diputat popular Juan Ramón Adsuara va argumentar l'abstenció del seu grup al pressupost del pròxim any després de felicitar el servei d'Intervenció pel seu treball i agrair la predisposició de l'equip de govern per a incorporar les seues aportacions. En un to reflexiu, Adsuara va qüestionar l'agilitat i l'eficiència en la concessió de les ajudes, ja que “els ajuntaments sempre van escassos de temps”. El responsable del PP va considerar que “la inversió ha de portar aparellada l'execució” i es va mostrar crític amb l'Estratègia Reacciona, amb “un repartiment discrecional que xoca amb l'autonomia municipal de la qual parla l'equip de govern”. En este sentit, Adsuara va proposar traslladar 13 milions d'euros del Reacciona al Pla d'Inversions a través d'una esmena rebutjada al ple junt amb les de Ciutadans i VOX.
La vicepresidenta i responsable de Medi Ambient, Mª Josep Amigó, va respondre al diputat del grup popular que les bases del Pla Reacciona “es fan amb els tècnics de l'àrea, i els criteris per a la seua distribució no estan renyits amb l'autonomia municipal que va implantar este equip de govern”. D'altra banda, el portaveu del grup Compromís, Xavier Rius, va celebrar l'aprovació d’uns “pressupostos continuistes que reforcen l'autonomia dels municipis, una prioritat per a este executiu en la línia de la gestió del Consell del Botànic”.
El responsable d'Hisenda va tancar el debat recordant el “canvi de paradigma” que ha dut a terme en els últims anys l'executiu provincial, que va decidir “incloure els xicotets plans dispersos en un gran pla d'inversions en el qual els ajuntaments són els que decidixen, cosa que no significa que hagen desaparegut eixes ajudes”. “Eixe criteri polític que té en compte la igualtat o els objectius de desenvolupament sostenible és perfectament compatible amb l'autonomia dels municipis, als quals deixem, des de la discreció, un ampli marge de llibertat”, ha conclòs Vicent Mascarell.
Els comptes
El pressupost de la Diputació per a 2022 ascendix a 592.301.397,84 euros, 42 milions més que en l'exercici anterior. A més de l'increment de les inversions en infraestructures, serveis, carreteres i transformació digital i ecològica en els municipis, la partida més alta de la sèrie històrica de la institució contempla la reducció de l'endeutament i les despeses necessàries per al tancament definitiu de Divalterra i la posada en marxa d'un Pla Estratègic de Recursos Humans.
En xifres, la Diputació injectarà l'any vinent en els municipis 70 milions d'euros del Pla d'Inversions 2022-23, mantindrà els 42,5 milions inicials per al Fons de Cooperació Municipal i els seus apèndixs de turisme i despoblació i incrementarà en 19,7 milions d'euros les transferències corrents; en 14,3 milions la partida de Medi Ambient, en 5,1 milions el capítol d'inversions, en 4,2 milions els recursos per a Carreteres i en altres dos milions l'assignació per a Serveis Socials, que supera els 24 milions d'euros.
L'anàlisi del pressupost deixa una inversió superior als 160 milions d'euros en ajudes directes als municipis, el destí dels quals decidiran els alcaldes i alcaldesses. Al marge dels 134 milions que es transferiran a l'Hospital General, l'àrea de Cooperació Municipal i la de Medi Ambient superen els 100 milions d'euros i la d'Hisenda, que s'encarrega de les aportacions al Fons de Cooperació Municipal, frega els 90 milions.
L'àrea de Medi Ambient que dirigix la vicepresidenta Mª Josep Amigó arriba als 111 milions, tenint en compte que de la secció depén el Consorci Provincial de Bombers i que del consorci dependran els brigadistes de la Diputació, una vegada completada la dissolució de Divalterra. En conseqüència, 56,6 milions aniran destinats a polítiques mediambientals, 14,3 milions més que en l'anterior exercici, i 54,6 milions al Consorci de Bombers. A més, s'inclouen 600.000 euros en previsió de despeses ocasionades pel procés de tancament de Divalterra, en mà de l'empresa liquidadora.
L'àrea de Cooperació Municipal que dirigix el vicepresident Carlos Fernández Bielsa comptarà amb un pressupost de 102 milions d'euros, quasi una quarta part del total si deixem al marge els 134 milions que van directes a l'Hospital General com a transferència corrent. El departament de Bielsa s'encarrega de coordinar el Pla d'Inversions, dotat amb 70 milions d'euros en 2022, així com d'ajudar als ajuntaments en la redacció dels projectes, amb una assignació que passa d'un a cinc milions d'euros. També inclou altres partides com els sis milions d'euros per a Turisme, que creix 1,5 milions en el seu primer exercici després de l'absorció del Patronat per part de la Diputació; els 5,5 milions per a Assessorament Municipal; els 2,7 milions per a Desenvolupament Rural; i el milió i mig de Cooperació al Desenvolupament i la col·laboració amb diferents ONG’s.
La dotació de l'àrea de Carreteres que dirigix el vicepresident Rafa García supera els 50 milions d'euros, 4,2 més que en l'anterior exercici, en el qual, entre altres actuacions de manteniment i millora de la seguretat viària, va destacar la posada en servei de la Variant Nord de Bétera, la infraestructura més ambiciosa de la legislatura amb una inversió pròxima als 20 milions d'euros, la segona fase dels quals s'executarà l'any vinent.
Junta General de Divalterra
Amb anterioritat al ple, s'ha celebrat la Junta General de Divalterra, en la qual s'ha aprovat el pressupost per a la liquidació de l'ens durant l'exercici 2022, amb els vots a favor del PSPV i Compromís, l'abstenció de la Vall ens Uneix i Ciutadans, i el vot en contra del PP, Vox i el diputat no adscrit.
El pressupost de Divalterra ascendix a 600.000 euros, una partida que servirà per a fer front a les despeses ocasionades pel procés de tancament en el qual està immersa, una vegada subrogada la plantilla en la Diputació i en el Consorci Provincial de Bombers. Durant la Junta General, també s'ha donat compte de l'informe de liquidació a 30 de novembre de 2021, i s'ha nomenat l'auditor de comptes de la societat per als exercicis 2021 i 2022.
“Un any difícil”
El president de la corporació, Toni Gaspar, ha acomiadat la sessió plenària de desembre agraint el treball de tot el personal de la Diputació i dels grups polítics en “un any difícil en el qual, en primer lloc, vull fer una abraçada a tot el personal sanitari que estos dies, quan estiguem gaudint de les vacances, continuaran enfrontant-se a la pandèmia”.
En referència al Pressupost aprovat en l'últim ple de l'any, l'agraïment del president Gaspar s'ha fet extensible a l'abstenció del principal partit de l'oposició i també als qui han decidit votar en contra. A tots ells anima a “continuar treballant junts perquè les grans decisions que es prenen en esta institució isquen per unanimitat”.
El màxim responsable provincial va insistir en eixa política de consens i va proposar a les diputades i diputats “inspirar-se en l’esperit dels municipis, que tots coneixem en la nostra condició d'alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores”. Només restava tancar la sessió, que va arrancar amb l'habitual crit de ràbia de Gaspar contra la barbàrie masclista i els recents assassinats de dones a mans de les seues parelles i ex parelles, i va finalitzar amb la felicitació nadalenca del president a tot el personal de la Diputació.
Pleno Presupuesto redes.mp4
Toni Gaspar audio.mp3
Circ, dansa, música i robòtica: un Nadal a l’Escalante que activarà tots els sentits i a tots els públics
Tot comença travessant una porta. Al cor de València, al Teatre Principal, hi ha un gran arc que dona la benvinguda al Nadal a l’Escalante. Qui entre habitarà els somnis de l’últim Premi Nacional de Circ i viatjarà amb una companyia que rescata la màgia de les carpes dels nostres avis, també es rebel·larà ballant amb el millor espectacle de les nostres arts escèniques i coneixerà el gran trobador valencià de música familiar. Però, abans de descobrir tot això, podrà endinsar-se en una creació teatral i robòtica.
Tot comença travessant una porta. Al cor de València, al Teatre Principal, hi ha un gran arc que dona la benvinguda al Nadal a l’Escalante. Qui entre habitarà els somnis de l’últim Premi Nacional de Circ i viatjarà amb una companyia que rescata la màgia de les carpes dels nostres avis, també es rebel·larà ballant amb el millor espectacle de les nostres arts escèniques i coneixerà el gran trobador valencià de música familiar. Però, abans de descobrir tot això, podrà endinsar-se en una creació teatral i robòtica.
Eixe és l’argument del particular conte de Nadal que ha programat l’Escalante, el Centre d’Arts Escèniques de la Diputació de València. “Són dates perfectes per a vindre en família al teatre”, apunta la delegada de l’àrea de la corporació, Glòria Tello. “Les sales són espais segurs i hem preparat una programació amb grans companyies i espectacles molt reconeguts que encisaran tots els públics”, raona Tello. “El cicle compta amb el segell que diferencia l’Escalante: la qualitat de les obres, entreteniment, reflexió i sorpresa”, afirma la directora del centre, Marylène Albentosa.
Seran dos setmanes emocionants amb la ‘Creatura’, amb música de Pepe Viyuela, la companyia Manolo Alcántara i el seu espectacle ‘Déjà vu’, la ‘Rebel·lió’ que va compondre Marea Danza i la instal·lació ‘A Pie’, de Jose Antonio Portillo. A més, Dani Miquel i els Ma-me-mi-mo-músics donen hui i demà la benvinguda a este cicle, celebrant l’arribada de les vacances escolars amb els alumnes al ritme de les nostres cançons tradicionals.
El primer que es trobaran qui s’acosten al Principal és la instal·lació ‘A Pie’. Es tracta d’una creació de José Antonio Portillo que reunix música, teatre, dibuix i robòtica. Un gran cervell ple de calaixos automatitzats establix un diàleg amb el públic, menut i adult, sobre una experiència transformadora: la maternitat i la paternitat. Este particular muntatge presidix l’entrada del teatre i oferirà un passe cada hora fins al pròxim 30 de desembre.
El següent espectacle que es podrà vore serà ‘Creatura’, una obra de Lapso Producciones i Malabart que proposa una revisió del circ clàssic amb una mirada contemporània i poètica. L’espectacle, ple de romanticisme, està inspirat en el Bestiario del Circo de Pepe Viyuela i unix en un concert dos generacions i dos mons: el circ que coneixem i el que habitava les carpes dels nostres avis. Les funcions seran el 26, 27 i 28 de desembre.
El nou any començarà al teatre amb un altre espectacle molt especial. Es tracta de ‘Déjà vu’, un muntatge de l’aclamada companyia Manolo Alcántara, Premi Nacional de Circ 2021. ‘Déjà vu’ parla de la distància entre els somnis i la realitat en una obra plena de lirisme per a tots els públics. La música en directe i l’escenografia ens transportaran a un lloc màgic per on discorre l’obra. Es podrà vore els dies 2, 3 i 4 de gener.
El Nadal es tancarà amb una de les produccions més reconegudes de l’Escalante en els últims temps. Es tracta de ‘Rebel·lió’, la creació de Marea Danza amb direcció d’escena de La Teta Calva que va ser guardonada com a Millor Espectacle per a Xiquetes i Xiquets en els últims Premis de les Arts Escèniques Valencianes. Inspirada en la ‘Rebel·lió en la granja’ de George Orwell, l’obra conta la història de cinc dones que diuen prou, expressant-se amb la dansa, a l’opressió de la fàbrica. Les funcions seran el 7, 8 i 9 de gener.
