La Diputació i l'Ajuntament de València continuen treballant per a millorar la connectivitat entre la ciutat i els municipis de la seua àrea metropolitana mitjançant transport públic.

Este matí, la diputada de Mobilitat Sostenible de la Diputació de València, Dolors Gimeno, i el regidor de Mobilitat Sostenible i Infraestructures de Transport Públic de l'Ajuntament de València, Giuseppe Grezzi, s'han reunit amb una representació de l'associació de Veïns i Veïnes, l’alcalde de Sedaví, José Francisco Cabanes, i l'alcalde pedani de Forn d'Alcedo, Ricard Bonet, per valorar conjuntament l'ús de la línia de l'EMT número 9.

La diputada Dolors Gimeno ha incidit en la cooperació interinstitucional "per fer viable un projecte materialitzat en una línia d'autobús que des de fa dos anys  apropa l'àrea metropolitana amb la ciutat, facilitant el dia a dia de la ciutadania des del vessant de mobilitat sostenible en transport públic. És per això que des de la Diputació tenim molt clar que el conveni ha de seguir avant, perquè el servei que està prestant la línia 9 és essencial".

Per la seua banda, el regidor Giuseppe Grezzi ha explicat que "en dos anys, malgrat la pandèmia, un total de 3,58 milions de viatgers han fet ús de la línia. D'ells 65.000, amb el títol EMT infantil; a més destaca el nombre de joves, al voltant de 150.000 viatges i quasi 900.000 persones majors que han fet ús de la línia ".

“Molts pobles de l’àrea metropolitana volen disfrutar de l’EMT perquè és un servei regular, fiable i molt ben valorat per la ciutadania. I per a l’EMT i la ciutat de València és una bona notícia poder ampliar el seu abast metropolità allà on ens autoritza la Generalitat i es cofinancia el servei, ja siga pels propis municipis o com en este cas, amb la determinant colaboració de la Diputació”, apunta Grezzi. “La gent dels pobles de València i també de la ciutat vol poder moure’s amb regularitat i seguretat entre els seus destins sense la necessitat d’agarrar el cotxe i sap que de l’EMT pot fiar-se. El bon funcionament d’esta línea fins a Sedaví o la resta de línies que oferim en l’àrea metropolitana són un clar exemple de que el transport públic, ben gestionat, és molt important per a la ciutadania”, ha conclós.

La Diputació de València destina una ajuda de 350.000 euros a l’any per a l’Ajuntament de València mitjançant un conveni amb l'Autoritat Metropolitana del Transport, el qual té per objecte l'ampliació del recorregut de la línia 9 de l’EMT. Esta ampliació ha permés que, en dos anys, vora 50.000 persones hagen elegit la línia en Forn d’Alcedo per anar i tornar del centre i un total de 287.000, per a connectar Sedaví amb la ciutat.

La línia 9 va allargar el seu recorregut el 9 de desembre de 2019 des de la Torre fins a Forn d'Alcedo en un trajecte que garantix la connexió del municipi de Sedaví i el seu hospital de referència, el Dr. Peset. Esta ampliació es va realitzar des de l'inici i fi del recorregut en l'extrem Sud de la Torre, en l'avinguda Real de Madrid-Entrada Pinet, fins a Forn d'Alcedo, circulant per l'avinguda del País Valencià de Sedaví. En estos dos anys, s'hi han incorporat a la línia un total de 6 nous serveis (6 conductors i 3 autobusos a 2 torns) en laborable i 4 serveis (2 autobusos) en dissabtes i festius.

La Comissió d'Hisenda provincial ha presentat els comptes de la Diputació de València per a 2022, que es traduïxen en un pressupost històric de 592.301.397,84 euros, 42 milions més que en l'exercici anterior. La partida més alta de la sèrie històrica de la institució se sotmetrà a votació al ple del pròxim dimarts 21 de desembre, i a més de l'increment de les inversions en infraestructures, serveis, carreteres i transformació digital i ecològica en els municipis, contempla la reducció de l'endeutament i les despeses necessàries per al tancament definitiu de Divalterra i la posada en marxa d'un Pla Estratègic de Recursos Humans.

Amb este pressupost, l'equip de govern que dirigix Toni Gaspar consolida un projecte de legislatura que ha duplicat les inversions en els municipis perquè puguen exercir amb garanties la seua autonomia, i posarà a la disposició dels ajuntaments més de 160 milions d'euros de manera directa, el destí dels quals serà determinat pels responsables locals.

El document que se sotmetrà el dimarts a votació no oblida altres reptes en la gestió com el major control economicofinancer de les àrees per a evitar qualsevol discrecionalitat en les ajudes i serveis; el redisseny d'una institució més humana i professionalitzada que es bolque amb el municipalisme; l'eliminació de la burocràcia i la simplificació dels ens dependents per a guanyar en eficiència; l'avançament en la publicació de les subvencions per a garantir la seua execució; i la ràpida mobilització de recursos per a donar resposta a situacions sobrevingudes com la pandèmia.

En xifres, la Diputació injectarà l'any vinent als municipis 70 milions d'euros del Pla d'Inversions 2022-23; mantindrà els 42,5 milions inicials per al Fons de Cooperació Municipal i els seus apèndixs de turisme i despoblació; i incrementarà en 19,7 milions d'euros les transferències corrents; en 14,3 milions la partida de Medi Ambient; en 5,1 milions el capítol d'inversions; en 4,2 milions els recursos per a Carreteres; i en altres dos milions l'assignació per a Serveis Socials, que supera els 24 milions d'euros.

En paraules del diputat d'Hisenda, Vicent Mascarell, “el pressupost per a 2022 és continuista en l'aposta per millorar el finançament dels municipis, alhora que reforça les polítiques socials i mediambientals i té en compte les despeses necessàries per a la integració dels treballadors de Divalterra en la corporació i el Consorci de Bombers, l'assessorament als municipis i la nova política de recursos humans que tendix a la professionalització de la plantilla i la seua adaptació a les necessitats dels ajuntaments”.

Entre les principals partides, Mascarell destaca “els 70 milions d'euros que rebran en 2022 els municipis del primer tram del nou Pla d'Inversions; els 42,5 milions pressupostats al principi per al Fons de Cooperació i que si es complix la previsió s'acabaran incrementant amb el romanent, com ha succeït en els últims anys; els més de 100 milions destinats a Medi Ambient i el Consorci de Bombers, que assumix els brigadistes de Divalterra; els 134 milions que aniran directes a l'Hospital General; els 50,8 milions per a Carreteres i els 24,1 per a Serveis Socials”.

Desglossament pressupostari

La històrica partida de 592,3 milions d'euros amb la qual comptarà l'any vinent la Diputació de València es desglossa de manera similar a la d'anteriors exercicis, amb un increment generalitzat en totes les àrees fruit dels 42 milions d'euros que se sumen a l'import dels últims comptes. Entre els diferents capítols del pressupost destaca el quart, que recull les transferències corrents, amb una pujada de 19,7 milions que en bona part es deu als 15 milions que eleven l'aportació a l'Hospital General fins als 134 milions d'euros.

El capítol sisé és de les inversions, que compta amb un increment global de 5,1 milions d'euros respecte la xifra inicial de l'anterior pressupost. Destaquen en este àmbit els 4,2 milions addicionals dels quals disposarà l'àrea de Carreteres, que tindrà una partida de 50,8 milions d'euros i els 700.000 euros amb els quals es millora la dotació del programa de projectes tècnics de Patrimoni.

Un altre dels capítols importants dels comptes provincials és el de subvencions directes o transferències de capital que, amb un increment de nou milions d'euros, arriba als 102 milions per a 2022. En este apartat destaca fonamentalment el Pla d'Inversions que coordina l'àrea de Cooperació Municipal, amb una dotació de 70 milions d'euros per a l'any vinent i altres 70 milions per a 2023. Este pla bianual, que integra moltes de les ajudes concedides antany de manera dispersa per a evitar burocràcia i facilitar la seua tramitació i execució, s'ha convertit en el principal programa inversor de la Diputació, que ja va destinar 140 milions que han servit per a finançar més de 2.000 projectes d'obres i serveis als municipis valencians entre 2020 i 2021.

També cal esmentar en el capítol de transferències de capital les ajudes de l'Estratègia Reacciona, un programa que incentiva la gestió mediambiental a les comarques i que subvenciona la implantació de plans locals de gestió de residus; projectes en matèria forestal i prevenció d'incendis; la recuperació d'espais naturals; i l'execució de vies de ciclovianants que vertebren el territori amb la vista posada en els altres usuaris de la xarxa viària provincial. En total, 14,3 milions d'euros, 1,2 milions més que en 2021.

Principals partides

L'anàlisi del pressupost per àrees evidencia clarament el full de ruta de l'actual equip de govern, encaminat a dotar de recursos i liquiditat als municipis, garantir els serveis socials bàsics i incentivar als ajuntaments per a dur a terme polítiques verdes amb la vista posada en l'horitzó 2030. En este sentit, l'àrea de Cooperació Municipal i la de Medi Ambient superen els 100 milions d'euros i la d'Hisenda, que s'encarrega de les aportacions al Fons de Cooperació Municipal, frega els 90 milions.

L'àrea de Medi Ambient que dirigix la vicepresidenta Mª Josep Amigó supera la barrera dels 100 milions, tenint en compte que de la secció depén el Consorci Provincial de Bombers i que del consorci dependran els brigadistes de la Diputació, una vegada completada la dissolució de Divalterra. En conseqüència, 56,6 milions aniran destinats a polítiques mediambientals, 14,3 milions més que en l'anterior exercici, i 54,6 milions al Consorci de Bombers. A més, s'inclouen 600.000 euros en previsió de despeses ocasionades pel procés de tancament de Divalterra, en mans de l'empresa liquidadora.

L'àrea de Cooperació Municipal que dirigix el vicepresident Carlos Fernández Bielsa comptarà amb un pressupost de 102 milions d'euros, quasi una quarta part del total si deixem al marge els 134 milions que van directes a l'Hospital General com a transferència corrent. El departament de Bielsa s'encarrega de coordinar el Pla d'Inversions, dotat amb 70 milions d'euros en 2022, així com d'ajudar els ajuntaments en la redacció dels projectes, amb una assignació que passa d'un a cinc milions d'euros. També abasta altres partides com els sis milions d'euros per a Turisme, que creix 1,5 milions en el seu primer exercici després de l'absorció del Patronat per part de la Diputació; els 5,5 milions per a Assessorament Municipal; els 2,7 milions per a Desenvolupament Rural; i el milió i mig de Cooperació al Desenvolupament i la col·laboració amb diferents ONG’s.

La dotació de l'àrea de Carreteres que dirigix el vicepresident Rafa García supera els 50 milions d'euros, 4,2 més que en l'anterior exercici, en el qual, entre altres actuacions de manteniment i millora de la seguretat viària, va destacar la posada en servei de la Variant Nord de Bétera, la infraestructura més ambiciosa de la legislatura amb una inversió pròxima als 20 milions d'euros, la segona fase de la qual s'executarà l'any entrant.

Reducció del deute

L'àrea d'Hisenda, d'altra banda, té pressupostats 89 milions d'euros, dels quals la meitat quedaran assignats al Fons de Cooperació Municipal junt amb la Generalitat i les aportacions extraordinàries per a municipis turístics i localitats en risc de despoblació. El departament que dirigix Vicent Mascarell aporta d'inici els 20 milions que assigna el Consell a la província, més altres 20 milions addicionals, els 2,5 milions per a turisme i despoblació i la possibilitat de destinar part del romanent a este mecanisme que permet “agilitar la concessió de les ajudes als pobles i que els ajuntaments puguen destinar els diners tant a inversió com a despesa corrent”, recorda Mascarell.

Finalment, l'àrea d'Hisenda s'encarrega igualment de l'amortització de préstecs i el control de l'endeutament. Els recursos per a préstecs en l'exercici 2022 es reduïxen de 39,7 a 36 milions, mentre que al llarg de l'exercici 2021 es va reduir anticipadament el deute de la corporació provincial en 15 milions d'euros, a més de les amortitzacions previstes en el pressupost inicial de l'any passat. Per al tancament de 2022, el responsable d'Hisenda preveu que l'endeutament de la Diputació “se situe entorn del 25,6%, una xifra molt allunyada del límit estatal, fixat en el 75%”.

La diputada d'Assessorament Municipal, Amparo Orts, ha donat este dimarts la benvinguda a les dones i homes que, en la seua condició de secretaris-interventors, presten servei en una dotzena de municipis eximits de la província, aquells amb menys de 500 habitants i per davall dels 200.000 euros de pressupost que no disposen dels recursos humans i tècnics necessaris per a realitzar determinades gestions del dia a dia.

Estes set persones, funcionaris de carrera dependents de l'àrea d'Assessorament Municipal que dirigix Amparo Orts, atenen les necessitats bàsiques de Casas Altas i la Puebla de San Miguel, en el Rincón d'Ademuz; Vallés, Torrella i Estubeny a la Costera; Llocnou de la Corona a l'Horta Sud; i Bufali, Benissuera, Beniatjar, Pinet, Terrateig i Sempere a la comarca de la Vall d'Albaida.

La diputada ha traslladat a tots ells la felicitació, en nom de la Diputació, “pel treball tan important que exercixen en els municipis amb menys recursos, impedint que cap alcalde o alcaldessa s'hagen sentit desatesos, fins i tot en moments especialment complicats com els que vivim durant el confinament i en general en temps de pandèmia”.

Amparo Orts ha destacat el bon funcionament del teletreball per a cobrir en tot moment les necessitats d'estos municipis, així com “la coordinació entre els propis professionals per a poder atendre les diferents meses de contractació i evitar que es perderen subvencions que poden resultar determinants per a estos xicotets ajuntaments”.

Els ajuntaments eximits són aquells que no superen els 500 habitants i disposen de menys de 200.000 euros de pressupost, la qual cosa els impedix disposar de personal tècnic altament qualificat, que en estos casos cobrix la Diputació amb professionals que formen part de la seua plantilla. Perquè la corporació provincial preste el servei, els consistoris interessats i que complisquen els requisits han de sol·licitar la seua adhesió.

L’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València i SEO/BirdLife continuen desenvolupant el projecte ‘Renaturalització de platges i millora de l'hàbitat del corriol camanegre a la província de València’ des del mes d'abril passat. Les línies d'acció se centren en executar actuacions de seguiment de l'espècie, de conservació directa i millora de l'hàbitat i de sensibilització de la població en 11 platges de Sagunt, Alboraia, Meliana, Tavernes de la Valldigna, Gandia, Daimús, Piles i Oliva.

Durant el programa de voluntariat ambiental es duran a terme accions de conservació directa mitjançant la retirada manual de residus plàstics i sòlids urbans a l'interior de la duna, l'eliminació de vegetació exòtica invasora, la revegetació i plantació de flora dunar autòctona i amenaçada cedida pel Centre d'Investigació i Experimentació Forestal (CIEF) de la Generalitat Valenciana, a més de la col·locació de tanques i cartelleria informativa. Estes accions, junt amb els protocols que duen a terme els serveis de neteja de la Diputació, permetran mantindre a peu de duna les restes orgàniques deixades per l'onatge i recuperar part de la naturalitat de les platges, afavorint la nidificació del corriol camanegre i la conservació de l'ecosistema dunar. I és que el corriol és una espècie paraigua, és a dir, protegint-la podem protegir alhora un ecosistema fràgil, dinàmic i únic.

Sensibilització i voluntariat ambiental

El mes de novembre passat va finalitzar la campanya de sensibilització amb la xarrada ‘El corriol camanegre i la seua llar’ al CEIP Mestre Rafael Noguera de Daimús. El final d'esta campanya ha donat pas a l'inici del programa de voluntariat ambiental a les platges de Piles i Sagunt, eliminant més de 150 kg de vegetació exòtica invasora, plantant més de 520 plançons de flora dunar autòctona amenaçada i netejant més de 15 kg de plàstics a l'interior del sistema dunar. Dins les accions de plantació s'ha iniciat una col·laboració amb el CIEF, que està permetent treballar amb espècies en perill d'extinció, cas de la silene (silene cambessedesii), una flor endèmica localitzada únicament en zones litorals de Castelló i Eivissa. Gràcies a estes accions, la silene iniciarà la seua recuperació a la província de València.

Al llarg del que resta de la tardor i tot l'hivern, l'àrea de Medi Ambient de la Diputació de València i SEO/BirdLife organitzaran jornades de voluntariat ambiental a les platges de tots els municipis implicats. A més, el programa permetrà sensibilitzar i conscienciar tant al voluntariat com a les persones usuàries de les platges de les amenaces que presenta este ecosistema i de les bones pràctiques a adoptar quan visitem la llar del corriol.

Les pròximes jornades del programa de voluntariat ambiental tindran lloc a Sagunt, Oliva i Gandia el 18, 19 i 22 de desembre, respectivament. Tota la informació està disponible en les xarxes socials de l'àrea de Medi Ambient de la Diputació (Reacciona pel clima), de SEO/BirdLife (Comunitat Valenciana) i dels ajuntaments implicats. Degut a la situació sanitària a causa de la Covid-19, les places són limitades i les persones interessades hauran de posar-se en contacte amb SEO/BirdLife a través del correu valencia@seo.org per poder formar part de l'equip de voluntariat i treballar pel corriol, el litoral i el clima.

L’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València ha publicitat la concessió de les ajudes a la redacció dels projectes de vies ciclopeatonals d’interés natural dins la primera fase de l’estratègia Reacciona 2021. En total són 16 municipis, 4 agrupacions de municipis i 4 mancomunitats les beneficiàries de les subvencions amb un import de 57.016 euros per als municipis, 42.448 € per a les agrupacions de municipis i 50.536 € per a les mancomunitats, el que fa un total de 150.000 euros.

La diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, afirma que “hem de reduir les emissions i per això apostem per una mobilitat més activa i saludable, vertebrant el territori i aprofitant el ja construït per a recuperar la connexió amb la natura”.

Estes ajudes es complementen amb la subvenció per a la redacció dels Plans de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS), amb un pressupost de 650.000 euros, i la convocatòria per a l’execució de projectes de vies ciclopeatonals d’interés natural que contribuïsquen a la creació d’una xarxa supramunicipal, amb una dotació de 600.000 euros.

Les mancomunitats que rebran les ajudes són la de la Valldigna, les Valls, Camp de Túria i la Safor. Les agrupacions de municipis de Silla, Alfafar, Aielo de Malferit i Ràfol de Salem. I per últim, els municipis de Mislata, Burjassot, Puçol, Teresa de Cofrentes, Alboraia, Llíria, Carcaixent, Vilamarxant, Foios, Albaida, Xeraco, Bocairent, Villar del Arzobispo, Simat de la Valldigna, Casinos i Massalfassar.

Després de l'èxit assolit durant la primera edició, la Sala Parpalló del MuVIM torna a acollir el resultat de la convocatòria del segon Premi Internacional de Cartells MAKMA, amb una temàtica que gira entorn la idea de ‘ordre/desordre’, seguint la línia de l'any anterior –‘comunicació/incomunicació’ – en relació al cartell com a mapa i territori il·lustrat de les contradiccions humanes. Una edició en la qual el valencià Xavier Monsalvatje s'ha alçat com a guanyador del certamen amb la seua obra ‘Kaos’.

Una línia de col·laboració que, com ha destacat en roda de premsa la diputada del MuVIM, Glòria Tello, “permet al MuVIM continuar en l'avantguarda dels museus valencians i a MAKMA avançar en la seua línia de divulgació cultural i suport al talent i la producció artística contemporània. Alhora, col·laboracions com esta oferixen al sector una plataforma d'expressió en el museu valencià més visitat, aspectes -pensem- molt necessaris especialment en els temps en què ens trobem”.

Seguint amb la proposta de ‘Ordre/Desordre, el cartell com a mapa i territori il·lustrat de les contradiccions humanes’, “Kaos és una figuració de com el poder o el pseudo-poder urbà i social utilitza per a la seua planificació els sistemes de comunicació, polítics i judicials, i instaura un model social d'acord amb els interessos d'eixe poder, creant així una submissió col·lectiva dins del territori on s'intervé”. Així explica Xavier Monsalvatje la seua proposta, amb la qual ha guanyat el segon Premi Internacional de Cartells MAKMA dotat amb 5.000 euros i a la convocatòria dels quals, sota l'esmentada temàtica Ordre/Desordre, s'han arribat a presentar prop de 300 cartells de tot el món, principalment de la Comunitat Valenciana i la resta de la nostra geografia, a més de països com Alemanya, Mèxic, Argentina, Colòmbia i els Estats Units.

“Una excel·lent iniciativa que tindrà continuïtat en el futur”, apuntava Rafael Company, director del MuVIM, qui ha ressaltat la importància del cartell i el disseny gràfic. Un fet destacat també per Salva Torres, director de la Revista MAKMA, per a qui la iniciativa “naix amb la voluntat de generar debat i discussió promovent la creació artística”.

Exposició

La Sala Parpalló del MuVIM acull, a partir d'este dijous 16 de desembre, l'exposició amb els 90 finalistes, entre els quals s'hi troben el propi Monsalvatje i els dos accèssits de 1.000 euros cadascun, que han recaigut en Alfonso Giménez Ventura i Manuel Sánchez. Els tres cartells premiats presidixen una mostra dividida en quatre apartats: Anversos, Fractals, Magnituds i Mètriques, atenent les seues diverses ressonàncies temàtiques.

Amb ‘Kaos’, Monsalvatje il·lustra, mitjançant una tècnica depurada plena d'elements simbòlics, eixe món contradictori dels subjectes que pretenen dominar la societat, alhora que són objecte de control per la pròpia tecnologia posada al seu servei. Després de ‘Comunicació/Incomunicació’, esta segona edició del Premi Internacional de Cartells MAKMA continua abordant, mitjançant binomis, qüestions que ens arriben a tots, emprant mitjans artístics com el cartell.

Tant el guanyador com els dos accèssits formen part de l'exposició integrada pels cartells dels 90 finalistes, que hui dijous s'inaugura a la Sala Parpalló del MuVIM i que ens acompanyarà fins al 30 de gener de 2022.

II Premi Internacional de Cartells MAKMA

La iniciativa naix de MAKMA, revista d'arts visuals i cultura contemporània, i està emmarcada dins de les línies d'acció que esta entitat duu a terme des de fa quasi una dècada a València, encaminada -d'una banda-, a la divulgació cultural i d'altra, al suport al talent jove i la producció artística contemporània.

Un dels punts rellevants del premi és el jurat encarregat de seleccionar els cartells més destacats, integrat per Premis Nacionals de Disseny com Óscar Mariné (2010) i Pepe Gimeno (2020), acompanyats en esta edició per l'artista i professora de la Universitat Politècnica de València Nuria Rodríguez, la il·lustradora Ana Penyas (Premi Nacional del Còmic 2018), a més del director del MuVIM, Rafael Company, i el director de MAKMA, Salva Torres, entre altres professionals de l'àrea, del món de la crítica i de l'àmbit universitari.

Ordre/Desordre

Ordre, del llatí ordo, ordinis, ve a significar la col·locació dels fils en una trama. És a dir, una certa malla amb la qual retindre coherentment els elements del món dispers. Quan eixa trama o malla es desfà, obrint-se finalment un forat en la seua estructura, la realitat compareix com un espai obert a múltiples possibilitats, inclòs el caos com a figura extrema del desordre esdevingut.

La paraula ordre sol anar lligada al compliment d'una iniciativa, a un cert mandat; a l'ordre de crida i cerca d'un pròfug de la justícia; a l'ordre del dia establit per a les reunions; als ordes religiosos o a l'ordre baix el qual classifiquem determinades espècies o regnes animals. El desordre -en canvi- vindria a fer fallida eixa trama ben organitzada, per a donar lloc a insubordinacions contra l'ordre imposat, a la improvisació, a l'anarquia i a allò extraordinari, per oposició al substrat ordinari del teixit reticular.

El segon Premi Internacional de Cartells MAKMA posa en diàleg les dos accepcions, constitutives de la nostra relació amb el món, per a sotmetre-les a reflexió, en un temps caracteritzat per successius confinaments o ordenaments que donen lloc al seu torn a no pocs desordres en la trama pública.

El lema Ordre/Desordre d'esta segona edició pren de nou el cartell com a mapa i territori de les contradiccions humanes, animant en el seu discurs als qui s'han sentit atrets per tan suggeridora problemàtica. Un conjunt d'artistes de diverses nacionalitats que, amb les seues variades propostes, mostren el difícil equilibri, constitutiu de l'ésser humà, entre eixe món ordenat i el desordre que pot donar peu a noves maneres d'habitar-lo.

El malestar en la cultura, del qual va parlar Sigmund Freud, prové d'eixa pugna entre l'ordre -sempre fràgil- de tot allò que ens allunya de l'univers animal i el desordre al qual ens llança el nostre propi anhel d'anar més enllà dels límits autoimposats.

El gran ventall de cartells seleccionats per a esta ocasió no fa més que reflectir eixa dialèctica -sempre oberta a noves interpretacions- entre la forma i allò informe, la llei i el desig, la figura recognoscible i el fons que amenaça amb destruir-la.

L’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València, a través de l’estratègia Reacciona 2021, destina vora 7 milions d’euros a la millora de les xarxes d’abastiment d’aigua potable i sanejament.

La vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, apunta que “són obres imprescindibles perquè les infraestructures hidràuliques estan envellides. De fet, molts municipis encara tenen conduccions de fibrociment i no ens podem permetre el luxe de perdre quasi la meitat de l’aigua que va per les canonades”.

Algunes de les actuacions subvencionables en esta convocatòria, a més de la renovació de les xarxes, són la digitalització per a detectar avaries i fuites, la reposició de comptadors, la construcció de sistemes de drenatge, les xarxes separatives o el disseny de filtres verds per a evitar el vessament d’aigües residuals a rius i platges.

Les comarques amb major nombre de pobles beneficiaris amb ajudes fins als 100.000 euros són la Vall d'Albaida, amb subvencions per a Bellús, Bufali, Beniatjar, Salem, Benissuera, Ràfol de Salem, Otos, la Pobla del Duc, el Palomar, Fontanars dels Alforins, Montitxelvo, Bocairent, Llutxent, Alfarrassí i Benissoda; l'Horta Nord, on compten amb ajuda la Pobla de Farnals, Bonrepòs i Mirambell, Albuixech, Massamagrell, Rocafort, Alfara del Patriarca, Alboraia, Foios, Massalfassar, el Puig de Santa Maria, Museros i Meliana, ila Ribera Alta, on les subvencions es distribuïran entre

la Barraca d’Aigües Vives, Sant Joanet, Sellent, Alcàntera de Xúquer, Senyera, Cotes, Alfarp, la Pobla Llarga, Rafelguaraf, Real i Manuel.

També compten amb ajudes los Serranos: Benagéber, Chelva, Chulilla, Domeño, Villar del Arzobispo, Losa del Obispo, Bugarra, Pedralba, Andilla i la Yesa; i la Safor: Beniflà, Piles, Almiserà, Palmera, Guardamar de la Safor, Ròtova, el Real de Gandia i l’Alqueria de la Comtessa.

Obtindran subvencions aiximateix les comarques d’el Camp de Morvedre: Segart, Benavites, Gilet, Faura, Quart de les Valls, Torres Torres i Algar de Palancia; la Costera: Novetlè, Llocnou d’en Fenollet, Torrella i la Granja de la Costera; el Rincón de Ademuz: Casas Bajas, Vallanca, la Puebla de San Miguel, Casas Altas i Torrebaja; la Ribera Baixa: Corbera, Albalat de la Ribera, Polinyà de Xúquer i Favara; la Canal de Navarrés: Chella, Anna,  Navarrés i Bicorp; el Camp de Túria: Loriguilla, Casinos i Serra; Requena-Utiel:  Caudete de las Fuentes, Chera i Venta del Moro; Hoya de Buñol-Chiva: Yátova i Millares; l’Horta Sud amb Picanya; i les mancomunitats de la Safor i Alcàntera de Xúquer, Càrcer, Cotes i Sellent.

La Diputació de València ha renovat la seua oficina de Gestió Tributària a Gandia, amb l'objectiu de millorar l'atenció a la ciutadania als municipis de la comarca de la Safor que tenen delegat el cobrament de tributs.

En concret, estes instal·lacions situades al número 4 de la plaça Alqueria de les Flors donen servei a 33 municipis, amb una població total superior als 175.000 habitants.

El diputat d'Hisenda, Vicent Mascarell, ha visitat les noves instal·lacions, on el personal del Servei de Gestió Tributària (SGT) de la Diputació dona atenció i informació a contribuents i consistoris, així com a entitats que han delegat en la corporació la gestió i recaptació dels seus tributs.

L'oficina de la Diputació obrirà en horari de matins i una vesprada a la setmana, atenent preferentment amb cita prèvia, per al que disposa d'una eina de gestió de torns.

El nou local ha millorat la distribució d'espais, delimitant la zona d'espera per a la ciutadania respecte dels llocs d'atenció; i també s'ha incrementat l'espai entre les taules per a garantir la privacitat de la informació. Així mateix, el disseny ergonòmic de les taules de treball servix d'actuació preventiva per a evitar danys en la zona lumbar al personal que atén de manera presencial els contribuents.

L'oficina territorial de Gandia compta amb línia telefònica directa amb els ajuntaments de la Safor que han delegat la gestió i recaptació dels seus tributs en la Diputació, per la qual cosa els contribuents també poden ser atesos en els seus respectius municipis.

Atenció multicanal

La Diputació de València presta este servei a més de 180 ajuntaments i ens locals de la província que, de manera voluntària, han delegat la recaptació de determinats tributs com l'IBI, l'IAE o l'Impost de Vehicles, així com el cobrament de taxes específiques com la del tractament de residus.

A més de l'atenció presencial en les diferents oficines distribuïdes per les comarques valencianes, el Servei de Gestió Tributària posa a la disposició del contribuent diferents canals d'atenció telemàtica.

Així, recentment es va presentar una nova eina d'atenció ciutadana consistent en una assistent virtual intel·ligent, a manera de chatbot, situada al portal web de la Diputació www.dival.es

Una vegada s'accedix, l'usuari inicia una conversa amb una pregunta sobre temes tributaris i, a la vista d'esta, l'assistent virtual va responent-li.

D'esta manera, s'obté informació a través d’intel·ligència artificial, la qual cosa permet reduir els temps de resposta mitjançant un servei actiu les 24 hores del dia, els 365 dies a l'any. Alhora el sistema detecta els dubtes i inquietuds més freqüents de la ciutadania, i possibilita també descongestionar els altres canals d'atenció, per la qual cosa els funcionaris públics poden centrar-se en tasques de major valor social.

Així mateix, els contribuents continuen tenint a la seua disposició els canals d'atenció telefònica, presencial i electrònica, per la qual cosa el ciutadà pot triar el canal que preferisca.

El telèfon d'informació tributària de la Diputació és el 96 300 05 00, a través del qual es poden realitzar alguns tràmits bàsics. A l'Oficina Virtual del Contribuent s'accedix des de la web de la corporació provincial https://www.sede.dival.es/oficinatributaria, per a tràmits amb certificat digital o codi segur de verificació, fins i tot algunes sol·licituds sense necessitat de certificats electrònics.

El Consorci Provincial de Bombers de València ha aprovat este divendres un pressupost de 85.084.373 euros per al 2022, en el marc de l’assemblea anual celebrada al Centre Cultural la Beneficència. Es tracta d’un notable increment, que hi suposa un 45,65% més respecte de l’exercici anterior.

Part de l’augment es deu a la previsió d’una partida finançada íntegrament per la Diputació de València i dedicada específicament a l’assumpció, per part del Consorci, del personal de les brigades forestals de la Diputació provinents de Divalterra. Una integració prevista per a dur-se a terme al llarg del 2022.

Si es detrau esta partida, l’augment del pressupost del Consorci respecte de l’exercici anterior és d’un 5,4%, una pujada també important que es destinarà a diversos projectes i novetats.

Així, segons ha explicat la presidenta del Consorci, Maria Josep Amigó, “este increment inclou importants novetats com l’augment de plantilla del Consorci amb la convocatòria de 36 noves places”, una xifra derivada de l’estudi de necessitats realitzat per la Universitat de València fa només uns mesos, les conclusions del qual el Consorci “ja està aplicant en aspectes com l’augment de personal”.

Una altra de les novetats més importants al pressupost de 2022 és la incorporació d’un helicòpter de rescat amb suport sanitari per a les intervencions del Grup de Rescat en Altura, GERA. Amigó ha explicat que amb este medi aeri propi del Consorci “aconseguim millorar tant en capacitat de transport de rescatadors com en autonomia de vol, trasllat de víctimes i amb la presència d’un sanitari qualificat. Així incrementem la nostra capacitat de resposta i de coordinació en actuacions on la seguretat de la ciutadania és essencial”.

Es tracta del primer medi aeri propi, i amb ell s’espera millorar el servei a tota la ciutadania de la província de València, ja que sols en 2020 el Consorci va dur a terme més de 200 rescats al medi rural, molts d’ells en indrets de difícil accés per via terrestre.

A banda, el pressupost del pròxim any inclou també altres partides dedicades a aspectes com l’aplicació de l’acord de millora de les condicions laborals, el reglament de productivitat i un innovador protocol contra la violència laboral.

La Gran Final del Premi Iturbi, Concurs Internacional de Piano de València, organitzat per la Diputació, ha sigut retransmés pel programa Los conciertos de La 2 de TVE dissabte, 18 de desembre a les 8h, després de l'acord subscrit entre la televisió pública i la institució valenciana. En este concert, que es va dur a terme al Teatre Principal de València, es podrà veure l'actuació d’Alexey Sychev (Rússia), Salome Jordania (Geòrgia) i Ryutaro Suzuki (el Japó).

Els participants seleccionats van afrontar la prova definitiva interpretant un concert per a piano amb l'Orquestra de València, sota la batuta del director valencià Rubén Gimeno, divendres 2 de juliol. Jordania i Suzuki van interpretar el Concert núm. 1 op. 23 de Piotr Ilich Txaikovski; i Sychev (Rússia) el Concert núm. 1 de Franz Liszt, dues obres de referència de la música romàntica. En la gala de clausura i lliurament de premis, presentada pel periodista Martín Llade, es van donar a conéixer els nombrosos guardons que es van atorgar.

Els pianistes van arribar a este concert després de ser seleccionats entre 178 intèrprets inscrits procedents de 41 països d'Europa, Àsia, Amèrica i Oceania, i superar quatre proves davant un jurat presidit per Joaquín Achúcarro i format por Catherine d’Argoubet, Ana Guijarro, Jorge Luis Prats, Menahem Pressler, Didier Schnorhk, Josu de Solaun, Paolo Pinamonti i Barrett Wissman.

Els intèrprets posseïxen uns brillants currículums que posen de manifest l'excel·lència que atresoren. Han actuat sota les batutes d'importants directors amb algunes de les millors orquestres i formacions del món i venen precedits de la consecució de diversos premis en rellevants concursos, la qual cosa dona idea del prometedor futur d'estos concertistes.

Este esdeveniment musical de caràcter biennal, creat en 1981, va celebrar una edició que per inscripcions, va ser la més concorreguda de la dilatada història del Premi Iturbi, malgrat la pandèmia provocada per la Covid-19 i la coincidència amb altres cinc concursos internacionals d'Israel, Bèlgica, Suïssa, el Canadà i el Regne Unit tan rellevants com l'Arthur Rubinstein Competition Tel Aviv i el Queen Elizabeth Competition a Brussel·les.

Glòria Tello, diputada responsable del Premi Iturbi, regidora de Cultura de l'Ajuntament de València i presidenta del Palau de la Música, ha manifestat que “agraïm a TVE, i en particular al programa Los conciertos de La 2i al seu director Arturo Morales, la sensibilitat amb el Premi Iturbi i les facilitats per poder oferir, des de la televisió pública, la Gran Final del 40 aniversari. Convidem a aficionats i melòmans a gaudir d'esta festa del piano”.

Arturo Morales, director de Los conciertos de La 2de TVE, ha destacat que “un any més, els espectadors podran gaudir de la Gran Final del Premi Iturbi, Concurs Internacional de Piano de València, celebrada el mes de juliol, i de l'alt nivell dels seus finalistes. Enguany en particular, des de Los conciertos de La 2, volem felicitar en el seu 40 aniversari a totes les persones i institucions que fan possible este prestigiós concurs”.

El Premi Iturbi forma part de la Federació Mundial de Concursos Internacionals de Música, una associació amb seu a Ginebra que reunix concursos de països dels cinc continents entre els quals s’hi troben les competicions internacionals de música més prestigioses a nivell mundial. El Concurs Internacional de Piano de València és membre de la Fundació Alink-Argerich, que reunix la major part de concursos internacionals de piano de tot el món.