La Diputació de València coŀlaborarà amb l’Ajuntament de Vallanca per a impulsar el Septenari de la Mare de Déu de Santerón.

Així s’ha establit en una trobada que ha mantingut este matí el president Alfonso Rus amb l’alcaldessa de la localitat, Nuria Millán, la qual ha invitat formalment el responsable provincial a participar en estos festejos, que se celebraran del 16 al 26 de setembre.

A la reunió ha acudit també el diputat de Parc Mòbil i Bombers, Francisco Tarazona, i Joaquín Mínguez, enginyer de l’Ajuntament de València.

L’alcaldessa ha agraït al president Rus l’ajuda i l’atenció rebuda per part de la Diputació, una institució que, segons Millán, «exercix el paper de mare dels organismes locals més menuts, ja que és l’ajuntament d’ajuntaments».

Cita obligada

Esta celebració religiosa és una cita fixa en el calendari de la localitat i se celebra amb una romeria per a commemorar la baixada de la Mare de Déu de Santerón a la vila de Vallanca.

Els fidels traslladen la Mare de Déu al muscle des de la seua ermita situada a Algarra (Conca) fins a Vallanca. El dia gran serà el 21 de setembre, que acollirà una emotiva processó.

L'argentí Juan Sebastián Tamayo (Universitat Politècnica de València–Bancaixa) s'ha imposat en la primera etapa de la Volta a la Província de València–Trofeu Diputació, una prova amb eixida a la ciutat de València i amb arribada a Burjassot després de 120 km d'un recorregut fonamentalment pla, però en el qual el vent i la indecisió dels favorits van acabar provocant diferències majors del que s’esperava.

El Gran Premi Ciutat de València s'ha resolt entre huit hòmens: aquells que entraven en meta amb un poc més d'un minut d'avantatge sobre un primer grup perseguidor format per deu ciclistes i amb menys de dos sobre el gran grup,en el qual viatjaven molts dels favorits, entre ells el vencedor de l’any passat, el valencià José Belda.

Prop de la meta es definix l'etapa

En el grup de huit escapats, la victòria ha somrigut l'argentí Juan Sebastián Tamayo, el qual arrancava a poc menys d'un km de la línia de meta. Tamayo a penes ha aconseguit uns metres d'avantatge sobre els seus companys d'escapada, però han sigut suficients per a guanyar la primera etapa i convertir-se en el líder d'esta segona edició de la Volta a la Província de València–Trofeu Diputació, amb el xilé Carlos Oyarzun a dos segons i amb el germà del vencedor, Diego Tamayo, com a tercer classificat, a quatre segons del guanyador. El lideratge a les metes volants ha acabat en mans d'Ignacio Pérez, ciclista també argentí, però en este cas de l'equip Azysa Telco'm, mentre que Diego Tamayo liderava la muntanya.

La Volta a la Província de València–Trofeu Diputació ha arrancat hui entre València i Burjassot i no finalitzarà fins al diumenge, quan es disputarà l'etapa de Moncada. En total, són 22 els equips participants en una carrera que comptafins i tot amb la participació de la selecció d'Argentina i del Lokomotiv rus, bon termòmetre del prestigi que ràpidament ha aconseguit la ronda que organitza la Federació de Ciclisme de la Comunitat Valenciana.

QUADRO D'HONOR

VENCEDOR GP CIUTAT DE VALÈNCIA: Juan Sebastián TAMAYO (UPV-Bancaixa)

LÍDER: Juan Sebastián TAMAYO (UPV-Bancaixa)

GENERAL PER EQUIPS: UPV- Bancaixa

REGULARITAT: Ignacio PÉREZ (Azysa-Telco'm)

MUNTANYA: Ignacio PÉREZ (Azysa-Telco'm)

SUB-23: Víctor MARTÍN (Diputación de Ávila)

DECLARACIONS DEL VENCEDOR

Juan Sebastián TAMAYO: «L'etapa ha sigut realment dura, sobretot per la calor i pel vent. Hem estat atents i, tant el meu germà com jo, hem pogut entrar en la fuga bona del dia i a més hem tingut la sort necessària per a rematar la faena. De tota manera, queden encara tres etapes i el nivell en esta Volta a la Província de València és molt alt, per la qual cosaaçò no ha fet més que començar».

Amb la declaració del Paratge Natural Municipal (PNM) dels Barrancs de la Carrasca i El Gatillo, i junt amb els ja declarats PNM Ombria de la Plana-Lucena i el PNM del Barranc de la Hoz, són ja tres els paratges que l'Ajuntament d'Enguera ha declarat, amb la qual cosa arriba en estos moments a les 2000 ha de sòl protegit municipal.

El nou PNM dels Barrancs de la Carrasca i el Gatillo està situat a 15 km de la població, al costat de la carretera que dóna accés al caseriu de Benali. Per este paratge discorren sendes senyalitzades, com el GR 7 el SL-CV 5 i el SL-CV 7, que permeten endinsar-se en els barrancs i recórrer-los íntegrament.

Des del punt de vista paisatgístic és un dels enclavaments de major valor de la serra d'Énguera i dels que en millor estat de conservació es troba. Hi ha representats diversos hàbitats d'interés comunitari, entre els quals destacant les ombries de fleixos de flor i de roure valencià.Des del punt de vista de la fauna, destaca l’alta població de cabra salvatge i espècies d'amfibis com la salamandra.

L'Ajuntament d'Enguera és el major propietari forestal de la província

L'Ajuntament d'Enguera, amb més de 18.000 ha, és el major propietari forestal de la província de València i una mostra palpable de cap a on deuen anar dirigides les polítiques forestals, segons el seu alcalde Santiago Arévalo: «Combinar polítiques d'aprofitament de la muntanya amb polítiques de protecció és totalment compatible i ha de ser el pilar on recolzar el progrés dels pobles d'interior».

Són molts els treballs que desenvolupen les distintes administracions a la muntanya. Com a exemple, la Generalitat ha dut a terme una ZAU (Zona d’Actuació Urgent) en les 6.000 ha de la muntanya de Navalón (Enguera) amb la qual ha deixat la muntanya a quadrícules de 500 ha aïllades i separades per faixes auxiliars recolzades en carreteres i camins.

Els treballs de silvicultura de les brigades de la Diputació

Les brigades de la Diputació duen a terme una labor diària de treball de silvicultura creant àrees tallafocs que es recolzen en carreteres i senderes. Concretament, actuen coordinades amb l'Ajuntament d'Enguera per a netejar les àrees recreatives que circumden els paratges. Enguany estan fent una faixa auxiliar per a recolzar la lluita contra incendis forestals, que vertebra el terme i discorre per la CV-590. Els pròxims treballs es desenvoluparan en l'entorn del Gatillo i la Carrasca ajudant-ne al manteniment.

La política iniciada per l'Ajuntament d'Enguera combina la creació d'estes àrees de protecció, que al seu torn són un recurs i servixen com a reclam turístic, amb l'aprofitament d’allò que són susceptibles de generar les seues muntanyes.

A Enguera, en la serra s'han posat en marxa tres parcs eòlics que aporten mes de 700.000 euros anuals a les arques municipals. A més, eixa obra suposà la creació d'una àrea de tallafocs al llarg de tot el ponent de la serra d'Énguera i la coŀlocació de 30 depòsits de 50.000 l d'aigua al llarg de tot els parcs. A més dels deu llocs de treball directes creats en els parcs, ACCIONA ha organitzat una brigada de treballs forestals que desenvolupa el seu treball a Enguera.

Segons el Regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Enguera, Pepe Simón, «com a complement a tot este treball, l'Ajuntament d'Enguera esta duent a terme tres projectes europeus: el projecte Bionergy inclou l'ordenació de les muntanyes d'Enguera, que permetran en breu l'aprofitament forestal per a biomassa; açò ens ajudarà a aprofitar els recursos de la muntanya i generar riquesa, a més que la retirada de biomassa facilita la labor de la lluita contra els incendis forestals». Evidentment falten molts factors, com les ajudes a propietaris per a conservació i els pagaments per servicis mediambientals, però els nostres pobles deuen viure ja d'una vegada de cara a les seues muntanyes i vore que l’aprofitament genera riquesa; açò ens ajudarà a tots a conservar-les».

«La creació d'este tercer Paratge Natural Municipal —comenta Pepe Simón— demostra que ordenadament tot és possible: protegir, aprofitar i generar riquesa. Només espere que puguem arribar a temps de dur a terme esta labor i que els incendis ens respecten».

Ja ho havia advertit l’atleta del Club d’Atletisme València Terra i Mar abans de partir cap als Jocs Paralímpics: «A Pequín, Atenes i Sidney aconseguí l’or en el llançament de pes, però ara el meu repte a Londres serà conquistar el títol en pes».

I així va ser, David Casinos va aconseguir la preada medalla en llançament de disc, que se li havia resistit en els tres Jocs Paralímpics anteriors, i es quedà a les portes de la recompensa en la seua verdadera especialitat, que és el pes.

Per a aconseguir el seu or paralímpic en disc, l’hagué llançar a 38,41 m, amb la qual cosa superava la seua millor marca personal, que tenia en 37,54 m, i convertia el llançament en la millor marca mundial de l’any.

L’alegria per la victòria en disc, la celebració consegüent i l’estret calendari que l’obligava a competir de nou sense a penes descans, van portar David Casinos a quedar en cinquena posició en la competició de pes en una final de gran nivell.

Amb tot, es mostrava molt satisfet amb la seua participació a Londres 2012 perquè havia aconseguit l’or en una especialitat, el disc, i en pes «no ha pogut ser, però amb l’or obtingut estic  tou», i va finalitzar repetint el que ja havia dit abans dels Jocs Paralímpics: «A Rio ens vorem de nou i llavors tractaré de no fallar».

David Casinos, un treballador incansable

Sense cap dubte estem davant d’una de les grans estrelles de l’esport paralímpic espanyol: Sydney (2000), Atenes (2004), Pequín (2008) i Londres (2012) han sigut testimonis del bon fer d’este esportista que s’ha penjat la millor recompensa possible: la medalla d’or en llançament de pes en les tres primeres olimpíades, i a Londres va ser la desitjada de disc.

Per a arribar a este nivell, David Casinos ha hagut de treballar molt dur, amb interminables sessions de treball en el mòdul de la Petxina: al matí la part física, i en les instal·lacions esportives del València Terra i Mar del llit del riu a la vesprada, per a fer sessió tècnica, sempre acompanyat per Celia i per la seua fidel Ximena, «la meua esperança negra», com l’anomena David.

El seu treball diari el programa la seua entrenadora, Gabriele Wolk, llançadora de l’extinta República Democràtica Alemanya que, amb mà de ferro, li ha permés arribar a esta cita paralímpica en un magnífic estat de forma. A més, David Casinos és molt disciplinat i ha sabut portar amb exactitud mil·limètrica el treball programat.

Patrocinat per València, Terra i Mar

La Diputacióde València sempre ha confiat en David Casinos i prova d’això és el conveni que es va firmar entre ambdues parts el passat mes de febrer. L’atleta de Moncada ja va manifestar el seu agraïment a la corporació provincial i a la seua marca turística València Terra i Mar «tot el suport que em dispensa: han demostrat que creuen en mi».

A partir del 13 de setembre, el MuVIM descobrix al gran públic l’ingent treball de quatre generacions dels Lambert. El museu de la Diputació de València realitzarà una recopilació inèdita de l’aportació artística al camp de la iŀlustració gràfica d’esta família francesa, que ha viscut i viu entre París i Xàbia des de final del segle xix fins a l’actualitat.

Per a Mila Boutan-Lambert, filla del dibuixant i escriptor André Lambert, este projecte «és un somni fet realitat. Sentia una gran tristesa en veure que passaven els anys i que esta gran biblioteca es perdia».

«La meua coŀlaboració amb la Diputació sorgix arran de l’entusiasme del MuVIM per donar a conéixer el nostre llegat i per l’intens treball que ha realitzat el comissari de la mostra, José Monter, que m’ha descobert alguns objectes molt valuosos que per a mi no tenien importància gràcies a un exhaustiu inventari que han elaborat els especialistes del museu» —ha explicat Boutan.

 «Els Lambert, entre París i Xàbia» pretén rescatar la memòria dels dos primers components de la família: André Louis Lambert-Perret i André Lambert-Jordán, a més de mostrar al públic l’evolució de la producció i difusió de l’art, des dels dibuixos que el iaio envia a la impremta i el taller de Xàbia del fill fins als programes de televisió i el treball amb l’ordinador de Mila Boutan i Soledad Bravi.

L’exposició consta de més de 500 m² de mostra amb més de 1.000 obres entre dibuixos, gravats, llibres, fotografies, manuscrits, vídeos i altres materials, tots ells relatius a la família Lambert.

Recorregut per quatre generacions

L’exposició fa un recorregut per la trajectòria artística de quatre generacions de la família Lambert, originària de Suïssa i arrelada a Xàbia. D’una banda, pretén rescatar la memòria d’André Louis i André i, d’una altra banda, rastreja la relació de les quatre generacions amb el llibre, especialment la de Mila Boutan-Lambert, filla d’André i escriptora de contes infantils, i la de la seua filla, Soledad Bravi, iŀlustradora gràfica.

Per a Boutan, el verdader valor d’esta exposició és que «els xiquets coneixeran les tradicions més antigues i l’arquitectura de l’època i se sentiran orgullosos de la seua terra i dels seues arrels».

Nou entitats locals de la Safor s’han acollit al programa de la Diputació de València, que oferix a 168 jóvens llicenciats en atur la possibilitat de poder treballar en els ajuntaments durant tres mesos.

Este projecte compta amb un pressupost de 252.000 euros i es desenvolupa en coŀlaboració amb l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), la qual cosa ha permés convocar un total de 168 places per a 81 municipis de la província.

La duració màxima de les ajudes serà de tres mesos i hauran de comprendre necessàriament els mesos de setembre, octubre i novembre. No obstant això, els municipis podran adjudicar les beques per un termini inferior i, si s’escau, renovar-les, sempre que no superen el termini de tres mesos i sempre que la duració mínima siga d’un mes. Cada estudiant rebrà una remuneració de 500 euros al mes.

Han pogut optar a les beques els joves d’aquelles localitats que disposen d’un Centre d’Informació Juvenil (CIJ) homologat o una oficina comarcal de l’IVAJ-GVA Jove, als quals la Diputació concedix la subvenció destinada a finançar les beques corresponents.

S’ha concedit una beca per cada municipi menor de 15.000 habitants, dos en els d’entre 15.001 i 30.000 habitants i tres en els de més de 30.000 habitants.

No obstant això, l’entitat local soŀlicitant ha tingut l’oportunitat de presentar fins a dos projectes dinamitzadors per a un eventual augment del nombre de beques. Per la seua part, la Diputació s’ha reservat el dret d’ampliar el nombre de beques assignat inicialment en aquells casos en què s’ha produït un nombre elevat de soŀlicituds i en què s’haja presentat un segon projecte declarat idoni.

Concretament, nou municipis de la Safor participen en este programa d’ajudes a la formació de la Diputació de València. La localitat que més estudiants acull és Gandia, amb tres beques, seguida d’Oliva, Real de Gandia i Xeresa, amb dues beques cada municipi.

Beques per a cada municipi: Ador 1; Almoines 1; Bellreguard 1; Gandia 3; Miramar 1; Oliva 2; Piles 1; Real de Gandia 2; Xeresa 2 

L’estudi de la figura de Sant Vicent Ferrer ha posat punt i final este matí al Congrés Internacional «Els valencians en el Compromís de Casp i el Cisma d’Occident», organitzat per la Institució Alfons el Magnànim en coŀlaboració amb la Conselleria de Cultura.
Durant tres dies, el Centre Cultural la Beneficència ha acollit ponents espanyols i europeus que han estudiat el Compromís de Casp amb motiu del sis-cents aniversari d’este pacte a què van arribar els representants dels regnes d’Aragó i València i del Principat de Catalunya per a triar un nou rei, un compromís que va suposar l’arribada de la dinastia dels Trastàmara a la Corona d’Aragó de la mà del rei Ferran de Trastàmara. En este context va ser decisiva la intervenció de Vicent Ferrer i el seu germà Bonifaci Ferrer, «molt poc conegut i no obstant això realment excepcional», segons relata Ricardo Bellveser, director de la Institució Alfons el Magnànim, dependent de la Diputació de València. Així mateix, Sant Vicent Ferrer participà activament en la negociació de la successió dinàstica i va formar part dels nou hòmens justos de Casp. En esta jornada de clausura, Jaume Riera, professor de la Universitat de Barcelona, ha qüestionat gran part de la història que coneixem de Sant Vicent Ferrer des de la data del seu naixement fins al seu recorregut tant per Espanya com per la resta d’Europa. Per la seua banda, els professors Rafael Roca i Vicent Escartí, de la Universitat de València, han recordat els diferents centenaris de la seua canonització, els actes que al seu dia es van fer tant a Espanya com fora i les publicacions corresponents. Ha sigut Felipe Garín, de la Universitat Politècnica de València, qui s’ha centrat en la figura de Bonifaci Ferrer, «qui comprà el poble d’Alfafar i, quan finalment va decidir entrar com a cartoixà a Portaceli, el tornà a vendre per a, amb eixos diners, construir la capella de la Creu i el seu retaule». Finalment Robert Archer, del King’s College de Londres, ha représ el seu estudi La qüestió odiosa, publicat per la Institució Alfons el Magnànim, en el qual, a través de textos dels segles xiv i xv, desgrana la relació de Sant Vicent Ferrer amb les dones a través dels seus sermons en llengua valenciana i castellana.

Cinc anys de congressos internacionals

Per a Bellveser este congrés «no podria tindre un resultat més esplèndid: s’han fet aportacions excepcionals, s’ha discutit molt sobre la legitimitat dels Trastàmara com a hereus de la Corona d’Aragó, la ruptura de l’Església Catòlica amb tres papes que es consideraven legítims..., debats molt intensos basats en la documentació i en el coneixement. Ha sigut molt satisfactori tenint en compte que no és un fet aïllat, sinó que és el resultat de cinc anys de congressos internacionals des de la Institució Alfons el Magnànim, on s’ha estudiat la nostra cultura valenciana: la clàssica, la medieval i la del renaixement». Han sigut congressos dedicats a Alfons el Magnànim, a Joanot Martorell i la seua noveŀla Tirantlo Blanc, a Ausiàs March, a Isabel de Villena i a «les dones en  la literatura». «En conjunt, per suma o per acumulació, estos congressos oferixen molta llum i molt important sobre aspectes fins ara un poc en ombra» —ha finalitzat Bellveser.

Un total de 29 llicenciats en situació de desocupació començaran esta setmana a treballar en 12 municipis de la Ribera gràcies al programa de la Diputació de València que atorga als menors de 30 anys l'oportunitat d'iniciar-se en el món laboral.

D'esta manera, 12 poblacions de la comarca participen en este projecte de la corporació provincial, que compta amb un pressupost de 252.000 euros i es desenvolupa en coŀlaboració amb l'Institut Valencià de la Joventut (IVAJ), la qual cosa ha permés convocar un total de 168 beques per a 81 municipis de la província.

La duració màxima de les ajudes serà de tres mesos i hauran de comprendre necessàriament els mesos de setembre, octubre i novembre. No obstant això, els municipis podran adjudicar les beques per un termini inferior i, si s’escau, renovar-les, sempre que no superen el termini de tres mesos i sempre que la duració mínima siga d’un mes. Cada estudiant rebrà una remuneració de 500 euros al mes.

Han pogut optar a les beques els joves d’aquelles localitats que disposen d’un Centre d’Informació Juvenil (CIJ) homologat o una oficina comarcal de l’IVAJ-GVA Jove, als quals la Diputació concedix la subvenció destinada a finançar les beques corresponents.

S’ha concedit una beca per cada municipi menor de 15.000 habitants, dos en els d’entre 15.001 i 30.000 habitants i tres en els de més de 30.000 habitants.

No obstant això, l’entitat local soŀlicitant ha tingut l’oportunitat de presentar fins a dos projectes dinamitzadors per a un eventual augment del nombre de beques. Per la seua part, la Diputació s’ha reservat el dret d’ampliar el nombre de beques assignat inicialment en aquells casos en què s’ha produït un nombre elevat de soŀlicituds i en què s’haja presentat un segon projecte declarat idoni.

Concretament, 12 municipis de la Ribera participen en este programa d'ajudes a la formació de la Diputació de València. La localitat que més estudiants acull és Alzira, amb sis becaris, seguida d'Algemesí, Carcaixent i Carlet, amb quatre beques cada municipi.

Municipi i Beques
Algemesí: 4; Alginet: 2; Almussafes: 1; Alzira: 6; Benifaió: 2; Carcaixent: 4; Carlet: 4; Cullera: 2; l'Alcúdia: 1; Manuel: 1; Solana: 1, i Villanueva de Castelló: 1. 

El xilé Carlos Oyarzun (Gomur-Cantabria Esport) ha conquistat la segona etapa de la Volta a la Província de València–Trofeu Diputació, un èxit que a més l’ha alçat al lideratge en la general de la ronda valenciana després d’una etapa amb eixida a Estivella i meta en el Càmping Sierra Calderona d’Estivella.

La jornada començava amb un respectuós minut de silenci en memòria d’un familiar molt pròxim al president de la FCCV, Amadeo Olmos, mort el dia anterior. L’etapa, de 136 km, no defraudà les expectatives, i és que l’organització havia previst per a este Gran Premi Morverdre–la Baronia un circuit amb tres passos per l’alt de la Creu dels Caiguts i posteriorment l’ascensió al port del Garbí, de primera categoria, i a només 20 km de la línia de meta.

No obstant això, els corredors i molts dels favorits no van voler esperar l’ascensió al Garbí i trencaren les hostilitats des del primer metre. El més valent i fort de tots va ser Oleg Txujda (Mutua Levante), qui se n’anà en solitari a 50 km de la línia de meta. L’ucraïnés, que viu a uns quilòmetres d’Estivella, arribà a acumular quasi tres minuts d’avantatge sobre el gran grup, on tiraven ciclistes de Super Froiz i Azysa.

En l’ascensió al Garbí, Txujda va ser atrapat per un grup d’hòmens forts, en què figuraven corredors com José Belda, Carlos Oyarzun, Víctor Martín, José Antonio de Segovia o Arkaitz Duran. El líder, Juan Sebastián Tamayo, passava per dificultats per a unir-se als rivals. En eixa fase final de l’ascensió, el sub-23 Víctor Martín es decidia a provar fortuna i prompte trobava la rèplica de Carlos Oyarzun. Ambdós se n’anaven de la resta de perseguidors mentre el líder aprofitava en la baixada l’estela d’Eduard Prades per a unir-se al grup intermedi.

En el camí al Càmping Sierra Calderona d’Estivella no hi havia espai per a les sorpreses. Per davant anaven Oyarzun i Martín, mentre darrere perseguien Tamayo, Durán, Prades i Txujda. Una mala baixada deixava sense opcions José Belda i José Antonio de Segovia.

Finalment, Oyarzun soltava de roda Martín en els últims metres mentre el líder, Tamayo, es deixava encara uns segons més al veure que ja no tenia opcions i després del desgast d’haver perseguit sense sort un Oyarzun que ha mostrat ser el més fort. Martín, per la seua banda, s’ha hagut de conformar amb la segona posició en l’etapa i en la general, i el ciclista del Diputación de Ávila és el millor dels sub-23.

QUADRO D’HONOR

VENCEDOR GP CAMP DE MORVEDRE: Carlos Oyarzun (Gomur)

LÍDER: Carlos Oyarzun (Gomur)

GENERAL PER EQUIPS: Diputación de Ávila–Smile

REGULARITAT: Carlos Oyarzun (Gomur)

MUNTANYA: Víctor Martín (Diputación de Ávila–Smile)

METES VOLANTS: Ignacio Pérez (Azysa–Telco’m)

SUB-23: Víctor Martín (Diputación de Ávila–Smile)